REDACCIÓ15 Abril, 2019
Estem a les portes de la Setmana Santa i de la Diada de Sant Jordi, així que fa uns dies em vaig apropar al carrer Soler 6, de Tarragona, al ‘Testo’, on Vincenzo m’ha ensenyat a preparar un pastís que té una història molt peculiar. Sempre us parlo de protocol social però avui m’he pres la llicència per parlar de dolços i de tradició, en la que també se sosté el Protocol.
Aquest pastís es diu ‘La Ciaramicola’ i és tradició per Pasqua a la ciutat de Perugia situada a la Umbria italiana a totes les cases, com aquí la Mona, les tostes (torrijas) o l’arròs amb llet en moltes llars. Els ingredients són els següents: 100 grams de mantega, pel motlle i per fondre, 3 ous, la clara es bat a part, 150 grams de sucre, 1 tassa de llet, 450 grams de farina, 1 cullereta de llevat, 1 copa de Lazzaroni Liquon o qualsevol altre colorant vermell i sense alcohol si els nens han de menjar i 1 llimona per ratllar la seva pela.
Vaig fer d’ajudant de cuina i us orientaré com fer-ho. Es munten les clares – prèviament hem batut els ous, el sucre i la llet –, es remena tot junt molt suaument, s’adjunten les clares muntades després es ratlla la pell d’una llimona ecològica i s’afegeix la farina. Després espremem una llimona a dins i afegim el licor. Es bat tota la massa, al motlle i 40 minuts a 160 graus al forn. Mentre es fa al forn, es munten clares a punt de neu amb sucre glacé de seda i en sortir el pastís del forn es decora deixant 5 monticles més grans. Tot al forn de nou perquè es quedi glaçat i pels més petits es decora amb confits de xocolata.
Quan s’obre el pastís per dins és vermell i per fora blanc, igual que la bandera de Perugia, això em va fer recordar la coca de Sant Jordi que duu la bandera catalana. Les boletes o confits de colors representes els barris de la ciutat, cada barri té el seu color i els monticles de setinat les cinc portes de la ciutat.
El que més em va agradar és la llegenda que Vincenzo em va explicar: les noies cuinaven aquestes postres i li regalaven al seu estimat el dia de Pasqua, és una manera de celebrar aquesta festivitat molt semblant al nostre Sant Jordi i d’ell parlarem la pròxima setmana.
Les Mercedites, van treure el nom de Maria de les Mercedes d’Orleans, la primera esposa d’Alfons XII, i d’una cançó popular que li cantaven a on sortien les seves sabates. Aquestes duien una tira a l’empeine. (la polsera)
Com a curiositat us diré que, dins de la llista de les 10 sabates icones de la història, figura una ballarina, la que va treure Cocó Chanel en 1957 bicolor en crema i puntera negra, que avui és un clàssic.
Has de tenir un clutch al teu fons d’armari, perquè avui dia et servirà tant per anar a una celebració, a una festa elegant, a un casament com el podràs combinar amb texans i roba més bàsica. Abans l’havies de portar amb sabates iguals (personalment sempre m’ha agradat) però avui dia no és així. Aquestes bosses els pots trobar de molt materials, i la majoria d’ells combinen dos o tres colors alhora. Un fonamental, seria en un color neutre per un costat i per l’altre completament diferent.
Moltes vegades sentim l’expressió ‘fons d’armari’, i es refereix a aquelles peces de roba que sempre hem de tenir en el nostre vestidor, peces que no passen de moda o que es poden combinar fàcilment.
S
