25. Abril 2024

Arxius de manuel marchena | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Febrer, 2019

L’exvicepresidenta del govern declara com a testimoni

“Prefereixo fer servir aquest terme en les meves respostes”. L’exvicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, ha entrat en la sala on s’està jutjant ‘Procés’ disposada a imposar el ritme. I ho ha aconseguit, en part. Somrient i seriosa a estones, segura de vegades, dubitativa d’altres, la que va ser mà dreta de Mariano Rajoy ha aprofitat el seu testimoni per contrarestar les tesis independentistes i defensar la seva gestió.

Ha estat la tercera a declarar aquest dijous, com a part d’una curiosa barreja política de testimonis que han començat amb un Joan Tardà reivindicatiu (“aquest judici és una venjança”) i un Artur Mas alliçonador, que s’han trobat davant un implacable i fins i tot alguna cosa agressiu fiscal Javier Zaragoza.

Els tres van ser citats a petició de Vox, els advocats s’han estrenat avui interrogant. A Soraya, entre altres coses, per “l’article de protecció constitucional”, és a dir, el 155, que ella ha defensat a capa i espasa per “escapçar” el govern de la Generalitat.

També per les imatges que es van veure a la televisió el 20 de setembre a la Conselleria, titllades, un i un altre cop, de “violentes” per l’exvicepresidenta, i l’1 d’octubre, que no són, ha dit, “agradables a la vista”.

A Zaragoza ha relatat les reunions que va tenir amb Oriol Junqueras en què mai va tractar el referèndum. “Lògicament es va negar a parlar d’aquest tema?”, li ha preguntat el fiscal. “Lògicament”. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha demanat llavors moderació al representant del Ministeri Públic, en la jornada que segurament ha motivat més intervencions del magistrat.

Junqueras, impertèrrit, mirava a Santamaría assegut darrere del seu advocat i no a la banqueta, una posició més discreta que aquest dijous han triat altres tres acusats, tots d’ERC: Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa.

Però no ha estat fins a les preguntes de l’advocat de Junqueras, de caràcter més polític que jurídic, quan Santamaría ha començat a llançar dards.

Aspecte general de la sala de vistes

La que va ser la dama de ferro del PP ha demanat al lletrat que deixés d’usar l’expressió “actuacions policials” durant l’1-O, en el que per a ella van ser “actuacions judicials o actuacions policials sota manament judicial”. “Prefereixo fer servir aquest terme”

En el seu terreny, la que va ser la dama de ferro del PP ha demanat al lletrat que deixés d’usar l’expressió “actuacions policials” durant l’1-O, en el que per a ella van ser “actuacions judicials o actuacions policials sota manament judicial”. “Prefereixo fer servir aquest terme”, ha sentenciat.

I ha seguit retraient que els que no preserven la convivència a Catalunya no són els governs centrals sinó “altres institucions, especialment la Generalitat”, i negant que les manifestacions contra la Policia i Guàrdia Civil després del referèndum fossin, com deia el lletrat, “escraches”.

“Jo sé el que és viure un escrache i el que es va viure a Catalunya no era un escrache, era un assetjament violent”. Ha estat el seu moment cim. Somrient, conscient que l’interrogatori jugava a favor seu, l’exvicepresidenta manejava les pauses a glops d’aigua i fins i tot ha fet ús d’aquesta tècnica tan habitual en política de començar les frases que serveixen de crossa.

“Un govern democràtic respecta la llibertat d’expressió, el que no pot fer és incomplir les decisions judicials, el que no pot fer és generar episodis violents”, ha dit elevant el seu to, en general inalterable i fins i tot mecànic.

Però el seu to i la seva actitud han flaquejat una mica en l’interrogatori de l’advocat de Joaquim Forn, Xavier Melero, que li ha qüestionat sobre l’operatiu policial.

Per a Melero, l’únic que ha saludat Santamaría quan, acabat l’interrogatori, esperava per sortir, era una “testimoni reticent” perquè repetia com una “clàusula d’estil” que va manar a 6.000 policies i guàrdies civils a Catalunya, per fer complir l’ordre judicial i la convivència social.

A Santamaría se li ha començat a esborrar el somriure, ha titubejat quan Marchena l’ha instat a respondre si els va enviar per donar suport a substituir els Mossos. “No li puc dir …”.

El següent advocat, Jordi Pina, ha començat batallant: “Això no és un debat polític i vostè fa de política”. Marchena, un cop més, ha hagut d’intervenir. “Debats no, ni encreuament de retrets”. Però el debat va seguir, i les opinions també. I massa sovint.

“La televisió de vostè no té res a veure amb la que veig jo”, li ha dit Pina després que ella reconegués que “dos o quatre” persones van ser ferides l’1-O, entre murmuris del públic que han merescut la censura del jutge president.

Marchena ha tallat un cop més, ratllant preguntes de “manifestament improcedents” i destacant la “generositat” que té el tribunal amb les preguntes.

Però ha estat l’advocada de Carme Forcadell la que ha posat a Santamaría en un major compromís. “No ho sé”, ha reconegut just abans d’acabar les dues hores d’interrogatori quan la lletrada li ha preguntat per la publicació de la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) i els seus efectes jurídics.

“Ja!”, S’ha escoltat llavors entre les últimes files del públic, reservades a familiars i curiosos, un retret que ha tornat a tallar Marchena i ha posat fi a l’interrogatori per anar a dinar.

 


REDACCIÓ25 Febrer, 2019
carme_forcadell_judici.jpg

El judici està sent acompanyat per més de 600 periodistes acreditats, dels quals 7o són de diferents països del món. El director del nostre digital, Ricard Checa, és un dels periodistes acreditats pel Suprem per poder assistir, en directe, des de l’interior de l’alt tribunal al judici del segle.

 

El judici contar el procés es reprén aquets dimarts

 

Aquest dimarts continua l’enrenou als voltants del Tribunal Suprem a Madrid. Entren en la tercera setmana del judici contra el procés independentista. Arriba el torn de l’expresidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell i de líder d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El tribunal, a partir de les 10 del matí, interrogarà els dos acusats. Un cop finalitzades les declaracions del Cuixart i Forcadell, les acusacions i les defenses procediran a l’interrogatori dels testimonis. En aquest cas estan citats més de 500.

El dimecres, a les 10 del matí, la vista oral començarà amb la declaració del diputat republicà Joan Tardà. El president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, l’expresident de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta del govern espanyol, la popular Soraya Sáenz de Santamaria i l’exministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro desfilaran per la sala de vistes durant el matí.

A la tarda, el judici es reprendrà a les 16 hores amb l’interrogatori de l’expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy. Marta Pascal (PDeCAT), l’expresident del Parlament de Catalunya, Núria de Gispert i els exdiputats de la CUP, Eulàlia Reguan i Antonio Baños posaran fi a la jornada maratoniana programa pel dimecres. Al dijous, el tribunal, presidit pel jutge Manuel Marchena, té previst interrogar, a partir de les 10 del matí, Iñigo Urkullo, Gabriel Rufian, Albando Dante-Fachin, el reusenc Ernest Benach i l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

A la tarda, l’exministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, i l’exlíder de Podem Catalunya, Francesc Domènech, seran alguns dels altres testimonis que estan citats a declarar sobre el procés independentista. Cal recordar que tots els testimonis, per imperatiu legal, no poden mentir durant la seva declaració. En cas que el tribunal entengui que els testimonis – que declaren sota jurament – falten a la veritat podran haver d’assumir conseqüències penals.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Esperen al final. No se precipiten Aguarden… ahora vienen los testigos. Esto de los juicios es como una montaña rusa. El juicio del Procés no es una excepción.  Las defensas tienden a obtener un fuerte impulso emocional tras la declaración de sus clientes, máxime cuando pretendidamente se da respuesta y se contrapone su aparente solidez a argumentos acusatorios más endebles, a priori al menos.

De hecho, este plus emocional es posible conseguirlo al final del procedimiento. El artículo 701 de la Ley de Enjuiciamiento Criminal permite a los acusados deponer en ultimo termino, tras el resto de testigos, si con ello se obtiene un mejor y más profundo conocimiento de la verdad, lo cual debería ser una redundancia en un procedimiento penal que precisamente debería buscar siempre, como máxima, la verdad.

Yo, sin duda hubiera optado por pedir la declaración en último término de los acusados. No se ha hecho y el tiro, parece que ha salido bien, relativamente bien. Miren, los acusados con sus respuestas han reconocido meridianamente que han cometido un delito de desobediencia al TC. Han negado todos la comisión de un delito de malversación. Y nadie admitió la sedición ni la rebelión. La condena por desobediencia es insoslayable con lo que ya consta. Pero eso es un mal menor. Las acusaciones presencian impotentes como los acusados se les escapan por el rabillo del ojo. El 75% de las preguntas se han centrado en acreditar la desobediencia que son los postres de la acusación, incapaz de aportar un solo elemento creíble de la imputación por rebelión o sedición y con ridículos monumentales como la referencia del Fiscal Cadenas a los vehículos “devastados”.

Los fiscales son muy buenos técnicamente, pero están oxidados como la bisagra de la puerta de casa de mi bisabuela. Hacen y evacúan informes en materia de casación pero es sencillo presumir que en los últimos 5 años han participado en muy pocos juicios, al menos alguno de ellos, no así los de más reciente incorporación al Supremo, claro está. Si hubieran puesto un fiscal antidroga de cualquier Audiencia Provincial otro gallo cantaría. Ir al grano no es lo suyo salvando, quizás a Zaragoza, con mucho el más incisivo.

La abogacía del Estado es, aunque no lo parece, más precisa pero la puesta en escena, dubitativa y que traslada una cierta incomodidad personal percibible por entenderse en el foco de las cámaras y del ojo supervisor del Presidente de la Sala, traslada inseguridad y duda, lo que daña su discurso.

Los abogados defensores están desplegando su repertorio. Melero convierte el juicio en una clase de practicidad. Pina a medio camino de Melero y Van den Eiden, el abogado de Junquera y Romeva. Podrían haber contestado a los fiscales y a la abogacía del Estado. Lo hubieran hecho si hubieran podido imaginar que las acusaciones navegaban sin rumbo. Pero no lo sabían y si Romeva hubiera reconsiderado su posición, dejaba en evidencia a Junqueras. Promete Salellas, un digno heredero del gran Salellas padre.

Prepárense a ver espectáculo; Salellas interrogando a De los Cobos y a Rajoy. A Rajoy, su comparecencia en la Audiencia Nacional por la  Gurtel le parecerá un masaje.

Deberían ir con cuidado los abogados con los micros. Se oye lo que les soplan a la oreja sus ayudantes, por cierto; No se fíen del Presidente Marchena. La amabilidad y corrección de un juez es innata salvo trastornos mundanos. Ninguna relación tiene que ver con el pronunciamiento a dictar.  Sabe más de derecho que todos los que están en la Sala juntos. Puede ser filopepero, pero es un tipo recto y digno. No manchará su carrera con un pronunciamiento no ajustado a derecho. Hay que dar motivos técnicos, no políticos, la exención moral no existe en derecho si no entra en el artículo 20 o 21 del Código penal como eximente o atenuante.

Prepárense que vienen curvas.

DAVID ROCAMORA
Advocat

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019

Marchena permet que els acusats portin llaç groc

El president del tribunal que està jutjant els líders independentistes pel procés ha dictaminat que no farà que cap dels acusats retiri el llaç groc que porta a la solapa.

El jutge Manuel Marchena ha pres aquesta decisió després que l’advocat de Vox, que es persona com a acusació particular, s’ha insurgit contra el fet que alguns acusats llueixin el llaç groc, el qual simbolitza la llibertat dels presos polítics arran del referèndum de l’1 d’octubre.

Marchena ha informat que adoptarà la doctrina del Tribunal Europeu dels Drets Humans sobre símbols ideològics. D’aquesta manera el jutge del Suprem no prohibirà que Jordi Sánchez llueixi el llaç groc a la solapa de la seva jaqueta.

El tribunal només impossibilitarà que els lletrats portin aquest símbol, recordant que l’article 37 de l’Estatut General de l’Advocacia, el qual estableix que els advocats compareixeran vestint togues sense distintiu de cap classe.

Cal recordar que Jordi Sánchez també fa servir un bloc de notes amb la coberta groga.

VÍDEO

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2019

Marcehena en un acte de l’associació de premsa de Madrid

A poques hores de començar el judici històric contra el procés, el president de la Sala Penal del Tribunal Suprem, Manuel Marchena, assegura que encara el judici contra els polítics independentistes “amb serenitat i seny”.

El president del tribunal, que ha participat en un acte de l’Associació de Premsa de Madrid, ha dit que durant els propers mesos els jutges optaran pel silenci, perquè ningú no pugui mal interpretar les seves declaracions.

Marchena, conscient de la importància i transcendència d’aquest judici, assegura hores abans que arrenqui la vista oral que “és temps de silenci” i que els magistrats que hauran de jutjar la causa demostraran la seva professionalitat, independència judicial i respecte per les lleis.

Marchena ha rebut un guardó per la seva defensa a la independència judicial.

 


RICARD CHECA11 Febrer, 2019

El judici contra el procés engega aquest dimarts

Estem davant un judici històric. No perquè es troben en el banc dels acusats polític. Ni tampoc perquè siguin independentistes. És notícia a nivell internacional perquè es jutjarà els màxims responsables del referèndum. Una consulta que pretenia conèixer l’opinió dels catalans sobre la independència de Catalunya. Els polítics, protagonistes del desafiament secessionista, estan acusats de delictes tan greus que el Suprem el pot condemnar a dures penes de presó. El judici, un dels més mediàtics de la Història més recent d’Espanya, comença dimarts i serà seguit per més de 600 periodistes acreditats, entre ells 50 de mitjans internacionals. El judici durarà uns 3 mesos i comptarà amb més de 500 testimonis entre ells, l’expresident Mariano Rajoy i la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaria, l’exministre Montoro, l’expresident Artur Mas i l’exlehendakari Iñigo Urkullo. Es preveu que no hi hagi sentència abans de les eleccions municipals i europees, agendades pel 26 de maig.

Els acusats
Nou exconsellers de l’Executiu liderat per Carles Puigdemont (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs); 1 expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dos líders de moviments socials, Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), s’asseuran pròximament a la banqueta acusats bona part d’ells d’un delicte de rebel·lió, el que podria comportar penes de presó superiors als 15 anys. Només tres d’ells (Vila, Mundó i Borràs) es lliuren d’aquest càrrec i estan encausats per malversació i desobediència, el que rebaixa les peticions de presó de la Fiscalia fins als 7 anys.

També hauran d’afrontar un judici per desobediència – estan acusats de permetre que el Parlament debatés resolucions a favor d’un referèndum – els exmembres de la Mesa de la Cambra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de la exportaveu de la CUP Mireia Boya, encara que en aquests casos serà el Tribunal Superior de Justícia qui es faci càrrec de la causa.
Així mateix, l’Audiència Nacional s’encarregarà del judici per rebel·lió en què estan processades les cúpules d’Interior de la Generalitat i dels Mossos.

Manuel Marchena presidirà el tribunal

Qui els jutjtarà?
Una dona i sis homes seran els encarregats de dirimir la responsabilitat penal dels polítics independentistes, en un tribunal presidit per Manuel Marchena i que serà el que definitivament determini si hi va haver o no rebel·lió.
El més veterà dels jutges del Penal del Suprem, un històric fundador d’una associació judicial progressista o la primera dona que va arribar a la Sala Penal són alguns dels magistrats que integren un tribunal que té una mitjana d’edat de 63 anys. En les seves trajectòries destaquen processos tan mediàtics com la inhabilitació de Baltasar Garzón, la Gürtel, els assassinats de Rocío Wanninkhof i Mariluz Cortés o el frau fiscal de Leo Messi.

Dos no són membres de cap associació, altres dos pertanyen a l’Associació Professional de la Magistratura (qualificada de conservadora), dos més a la Jutges i jutgesses per a la Democràcia (considerada progressista) i el restant a l’Associació Judicial Francisco de Vitoria. El tribunal va estar a punt de veure modificada la seva relació de forces després del pacte frustrat entre PP i PSOE, que van proposar a Marchena, el president del nou Consell General del Poder Judicial (encara sense renovar). Però aquest va renunciar a l’oferta.

Jordi Sánchez damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil

De què són acusats?
La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox són les tres acusacions que exerceixen l’acció penal i que sempre van mostrar unitat a qualificar els fets com una rebel·lió fins que l’Advocacia es va desmarcar en l’últim moment. Aquest canvi de criteri va ser el que va visibilitzar encara més les sospites de politització que han acompanyat sempre a les tres acusacions.

El Ministeri Fiscal ha portat el pes de l’acusació des de l’inici, i ni tan sols els canvis en la Fiscalia General de l’Estat (ha hagut tres nomenaments des que va arrencar el procés) han variat la seva línia d’actuació. Amb trajectòries jurídiques tan reconegudes com dispars, quatre fiscals han dirigit la causa sobre el terreny, aliens a qualsevol tipus de pressions.

El perfil baix que ha mantingut l’Advocacia des de la seva irrupció en el cas per considerar l’Estat com a perjudicat per la malversació va saltar pels aires quan va presentar el seu escrit d’acusació sense un sol esment a la violència, clau del procés. Aquesta acció va ser vista com una picada d’ullet de Pedro Sánchez als independentistes per aconseguir el seu suport als pressupostos.

L’acusació exercida per Vox sempre ha estat la més dura amb els processats, i així les seves peticions de penes són el doble que les del Ministeri Fiscal.

Ricard CHECA
En Madrid

 


REDACCIÓ8 Febrer, 2017

L’expresident Artur Mas, que acudirà al judici com a testimoni, quedarà exempt d’haver de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no respondre a aquelles preguntes que el puguin perjudicar en la seva defensa. Mas està sent jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas 9N juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega

En el mateix dia que Francesc Homs declarava com a testimoni en el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a causa de la consulta del 9N, ha estat informat que serà jutjat, en el Tribunal Suprem (perquè és aforat), el proper 27 de febrer, també per la mateixa causa.francesc_homs

La previsió és que el judici duri tres dies. El tribunal ha rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i l’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce compareguin com a testimonis, al considerar que no tenen “cap enllaç amb l’objecte del procés”. En canvi, sí que declararà com a testimoni l’expresident Artur Mas.

Tribunal de 7 magistrats
Homs serà jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència del 27 de febrer a l’1 de març per set magistrats, ja que el Suprem ha decidit ampliar la composició del tribunal de cinc a set. El manuel_marchenapresident del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.

En una interlocutòria, el tribunal accepta totes les proves demanades per la Fiscalia, entre les quals hi ha la pericial dels guàrdies civils que van elaborar un informe tècnic sobre l’anàlisi dels programes informàtics aportats per l’empresa T-Systems i utilitzats durant la jornada del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La defensa d’Homs també va demanar aquesta prova pericial. El Suprem ha acceptat totes les proves demanades per la Fiscalia.

En canvi, el Suprem no ha acceptat incorporar a la causa la resolució de la Junta de Fiscals de Catalunya del 18 de novembre del 2014, en què advertien contra la viabilitat d’una acció penal pel 9-N. El tribunal sosté que el significat d’aquest document “no és altre que el d’un ofici” dirigit pel fiscal superior de Catalunya al seu superior jeràrquic.
felip_puig
Felip Puig com a testimoni
Entre els testimonis acceptats pel Suprem hi ha el de l’exconseller Felip Puig, en qualitat de president del consell d’administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En aquest últim cas i en el del president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, el Suprem no ha acceptat la seva declaració com a pèrits i ho hauran de fer com a testimonis.

Altres testimonis demanats per la defensa que han estat acceptats pel Suprem són l’exsecretari de Comunicació Josep Martí, l’exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana o el director general de Difusió, Ignasi Genovès.