28. Març 2024

Arxius de manuel marchena | Diari La República Checa

REDACCIÓ11 Octubre, 2019

Hi ha molta expectativa per conèixer el contingut de la sentència del Tribunal Suprem sobre el judici del procés. Hi ha opinions per a tots els gustos i parers. El Ministeri d’Interior, tutelat pel jutge Fernando Grande-Marlaska, ha ordenat l’envio de reforços policials a Catalunya per col·laborar amb els Mossos d’Esquadra en les tasques de seguretat ciutadana.

La sentència, en principi, serà donada a conèixer el proper dilluns, 14 d’octubre. Es farà després de la celebració de la Hispanitat i abans que el compleixi el termini de la presó preventiva dels Jordis. En aquests moments, els set magistrats estan reunits per deliberar i redactar les conclusions. El jutge president, Manuel Marchena, pretén que la votació sigui per unanimitat per evitar així friccions o fractures entre magistrats i evitar afeblir la imatge de la justícia.

Els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria així descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural

La ciutadania catalana, independentista o no, està pendent de la decisió judicial. La duresa de la mateixa implicació una resposta més o menys turbulenta als carrers. Tot i l’hermetisme del Tribunal Suprem, sembla que els magistrats optaran per la malversació i la sedició. Quedaria descartat el delicte de rebel·lió, atenent que no es va poder provar de forma categòrica l’existència d’una violència estructural per assolir la independència de Catalunya.  Si es confirma aquesta tesi, els líders independentistes empresonats evitarien una pena que podria arribar als 25 anys. Els jutges també parlaran de la conspiració…

De moment, no està previst que la lectura del veredicte es faci durant una roda de premsa o en una sessió pública. L’alt tribunal enviarà la sentència a les parts, tot i que hi ha qui asseguri que es convocarà els advocats al TS perquè siguin notificats de la decisió judicial.

Després de fer-se pública la sentència, s’espera que les manifestacions i les concentracions al carrer siguin una realitat. Els Mossos d’Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional estan en alerta per evitar que es pugui produir episodis violents o que s’atempti contra edificis públics.

Cal recordar que el proper dia 18 està convocada una ‘aturada de país”, un fet que podrà complicar la tranquil·litat tensa que viu Catalunya.

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2019

El 16 d’octubre podriem conèixer la sentència del Tribunal Suprem contra el procés independentista,q uan coincideix amb els dos anys de presó preventiva de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez.

La decisió encara no és ferma i tot indica que no es farà una lectura pública del veredicte judicial. Fonts del TS no es tracta d’amagar-se sinó que la sentència és voluminosa i partant no seria logic llegir-la de manera linial.

El tribunal entén que, ara per ara, no és plausible llegir la part decisiòria, ometent els arguments jurídics que han portat a substanciar la sentència.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2019

Els acusats independentistes continuaran empresonats

El Tribunal Suprem ha rebutjat excarcerar a set acusats del “Procés” una vegada ha conclòs el judici donada la necessitat de salvaguardar els fins del procés penal, que ara s’endinsa en les fases de deliberacions dels magistrats a l’espera de dictar una sentència ferma .

En una interlocutòria, el Suprem indica que és aquesta necessitat de garantir el procés què “confereix legitimitat constitucional a la restricció de llibertat” dels processats en un moment en què no s’ha “eliminat” ni el risc de fuga ni els altres pressupostos que fan necessària aquesta mesura.

La resolució afecta set dels nou acusats en presó preventiva, atès que ni Oriol Junqueras ni Raül Romeva ho van sol·licitar a l’alt tribunal.

 


REDACCIÓ3 Abril, 2019

L’advocat Melero reclama un cara a cara entre testimonis

Els que segueixen el judici contra el procés en el Tribunal Suprem podrien assistir a un cara a cara molt interessant. Un episodi que podria destapar les misèries a més d’un. L’advocat de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, cansat de tantes mentides i declaracions poc esclaridores, ha decidit sol·licitar al tribunal un cara a cara entre el coordinador de l’Estat per aturar policialment l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i el número dos dels Mossos durant els fets de setembre i octubre de 2017, el comissari Ferran López.

Xavier Melero considera que la versió dels dos testimonis entren en contradicció sobre el relat dels fets. Ara pertoca al president del tribunal, el jutge Manuel Marchena informar sobre el posicionament de la sala sobre la petició de l’advocat del conseller Forn.

 


RICARD CHECA28 Març, 2019

El judici contra el procés arriba a la seva 24 jornada. Durant el matí, en una hora i mitja el tribunal ha pogut conèixer la versió de vuit agents de las policia. Uns de la Guàrdia Civil i altres dels Mossos d’Esquadra. El matí ha estat tranquil, però el jutge Marchena ha hagut de parar els peus el fiscal Jaime Moreno.

La fiscalia havia citat com a testimoni una mossa d’Esquadra que no constava citada pel TIP sinó amb el DNI i el nom (Alexandra Peralta). Per motius de seguretat, ha dit que no volia que es digués on està destinada.

El representant del Ministeri Públic ha preguntat si des del seu telèfon van enviar missatges avisant del detalls de noms d’hotels on hi estarien allotjats policies nacionals i guàrdies civils. En totes les preguntes, l’agent s’ha limitat a dir que no ho recordava o que no ho sabia.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput la fiscalia pel tipus de preguntes que li estava fent. “En la mesura que aquests missatges podrien tenir un contingut incriminatori per algú, hauria d’evitar preguntes que la puguin incriminar perquè la testimoni està sota jurament”, ha dit.

Gestos despectius
Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Civil han acusat els Bombers de la Generalitat de participar en ‘escraches’ amb vehicles i uniformats a un hotel de la Seu d’Urgell i també de passar “en caravana” per la comandància de Girona insultant-los i fent-los gestos despectius (com aixecar el dit del mig). “Es van donar un bany de masses”, ha criticat un agent que s’allotjava a l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. També han testificat dos agents més per incidents a Lleida, quan un veí els va seguir i gravar i va penjar les seves imatges a Facebook (està condemnat a 8 mesos de presó). Marchena ha evitat que la fiscalia interrogui amb preguntes pròpies d’un investigat i no d’un testimoni a una mossa d’esquadra a qui preguntava si va enviar whattapps des del seu mòbil per avisar dels hotels on s’allotjaven policies espanyols.

L’agent de la Guàrdia Civil (TIP S24635E) ha relatat que va estar a un hotel Nice de la Seu d’Urgell i que va viure diverses manifestacions a les portes de l’establiment. Ha explicat que el dia 3 d’octubre va haver-hi una concentració de fins a un miler de persones que cridaven, feia cassolades i “tocaven les palmes”. També ha relatat “càntics i insults”.

Ha destacat que en la concentració hi havia un vehicles dels bombers que anava amb les sirenes posades i també bombers uniformats. L’agent, però, ha reconegut que no hi va haver cap amenaça contra la integritat física dels agents i ha parlat de “càntics genèrics” contra la policia.

Marchena ha hagut de cridar a l’atenció del fiscal Moreno

“Cares d’odi”
Un relat que també ha fet un altre guàrdia civil que estava al mateix hotel. L’agent C34336U també ha defensat que era una concentració “organitzada i orquestrada” i ha dit que tenia com objectiu fer un ‘escrache’ per impedir que la policia entrés o sortís de l’hotel Nice. I que hi havia cartells penjats pel poble on anunciaven les hores de les properes concentracions.

El segon agent també ha coincidit en destacar insults (ha descrit ‘fills de puta, assassins i fora les forces d’ocupació) i la presència dels bombers. “Es van donar un bany de masses entre la gent que hi havia allà”, ha afirmat.

Aquest agent també ha dit que ni ell ni els seus companys havien viscut mai abans una situació així “veient cares d’odi” en la gent i ha justificat que ells l’1-O van tenir una intervenció “molt humana” als col·legis on no van actuar “per no causar un dany major al que es volia evitar”.

Tos dos han explicat que el propietari de l’hotel es va sentir “pressionat” i que quan va acabar la reserva, el dia 5 d’octubre, van marxar a un altre hotel i van acabar al parador, on relata que “casualment” no van patir cap ‘escrache’.

Aquest agent també ha explicat que va presentar una denúncia per aquest ‘escrache’, en el qual ha dit que es van llençar ampolles i algú va intentar “arremetre” contra la porta i que va aportar un vídeo. Però ha reconegut que no ha rebut cap notificació judicial sobre com van acabar les diligències. Mentre que el primer agent parlava de 1.000 persones, aquest segon ha dit que s’havien concentrat 150.

Insults des de cotxes de bombers a Girona
Un altre agent, TIP C88411L , ha explicat que al matí del 2 d’octubre quan estava fent tasques de reforç de seguretat a la comandància de Girona va escoltar sirenes i van veure passar un “comboi” de 15 vehicles dels Bombers que feien sonar els clàxons i les sirenes i que els van insultar des dels vehicles. “Ens van dir feixistes, fills de puta i covards i ens van fer gestos com aixecar el dit del mig, posar el dit polze cap a baix o posar-se la mà a la cara per dir-nos cara dures”, ha detallat.

L’advocat Pina és un dels que més ha intervingut

“Us he reconegut, us matarem”
També han testificat al Suprem dos agents de la guàrdia civil (J73137F i W79133J) per explicar un incident que van viure a Lleida l’endemà de l’1-O. Segons han relatat, tenien el dia lliure –ja que havien actuat el dia del referèndum- i ells dos i un altre company van anar a passejar per la ciutat vestits de paisà. Llavors, van veure que els seguia una persona que els havia gravat amb telèfon i que els va increpar perquè els havia reconegut del dia abans, quan van intervenir a Artesa.

“Ens va dir fills de puta, que ens cagaríem i que ens anaven a matar”, han explicat. També han coincidit que a la nit un amic els va alertar que les seves cares estaven a Facebook, amb imatges del dia 1-O i la comparativa amb les imatges que els havien gravat quan anaven per Lleida passejant. A la publicació, hi posava, entre d’altres, ‘aquesta animals no els vull al meu país’.


Els advocats Jordi Pina i Benet Salellas els han preguntat si recordaven que en aquesta publicació també posava que la gent mantingués la “calma” i no caigués en provocacions. Però cap ho recordava. També han reconegut que tret d’aquest incident –que van denunciar- no van patir cap altre situació similar mentre eren a Lleida.

El jutjat penal 2 de Lleida va condemnar a vuit mesos de presó aquest veí de Lleida acusat d’amenaçar els tres guàrdies civils.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019

Els exconsellers d’Ensenyament i Interior, Meritxell Ruiz i Jordi Jané estan citat a declarar en el judici contra el procés el proper 23 d’abril – Dia de Sant Jordi. El diputat ebrenc Lluís Salvadó també haurà de comparèixer davant del Tribunal

El Tribunal Suprem ha citat a declarar desenes d’agents de la Policia Espanyola durant les sessions del judici contra el procés de proper mes d’abril. El dia 23, coincidint amb Sant Jordi, ha citat la intendenta dels Mossos Teresa Laplana – processada per sedició a l’Audiència espanyola –, el vice-president del govern, Pere Aragonès, els ex-consellers Jordi Jané, Meritxell Ruiz i Jordi Baiget, l’ex-secretari general d’Hisenda Lluís Salvadó i diversos càrrecs del govern, alguns investigats al jutjat 13 de Barcelona. També l’ex-director dels Mossos Albert Batlle, que ara és el número 3 de la llista del PSC a les eleccions municipals de Barcelona.

El dia 3 declararan dos comissaris dels Mossos d’Esquadra, Ferran López i Juan Carlos Molinero.

El dia 23 també declararan i un tècnic administratiu del departament de Treball, el gestor del programa de contractació, David Badal; l’ex-director general de Patrimoni Francesc Sutrias; l’ex-secretari del govern Joan Vidal de Ciurana, l’aleshores responsable d’Estratègia i Innovació del CTTI Josuè Sallent; la directora de serveis de T-Systems en el moment dels fets Rosa Maria Rodríguez i el professor emèrit de la Universitat de Barcelona (UB) Josep Maria Cervero Plubins.

L’endemà, el dia 24, ha citat l’ex-presidenta de l’AMI Neus Lloveras i l’ex-diputat de JxSí Lluís Llach i l’ex-president del Pacte Nacional pel Referèndum Joan Ignasi Elena. Durant l’abril també declararan funcionaris del govern i agents dels Mossos d’Esquadra, a més de guàrdies urbans de Badalona.

El tribunal ha habilitat el dilluns 15 d’abril per a fer sessions, però ha suspès la del dijous 18, que coincideix amb Dijous Sant. Divendres Sant i dilluns de Pasqua no hi haurà sessió, tal com s’havia especulat en alguns mitjans. A més, no suspèn el judici durant la campanya electoral de les eleccions espanyoles.

CALENDARI:

Dimarts 2 d’abril
10.00: Comissari-cap de la brigada d’informació de la Prefectura Superior de Policia de Catalunya.

10.30: Comissari en cap de la brigada provincial de la Policia Judicial de Barcelona (Nº.15.031).

11.00: Inspector de la policia espanyola Nº 76.074 i els caporals de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1292 i 1398.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP J12485S, T93818V, W55376V i L01637A. L’agent dels Mossos d’Esquadra Nº 6243.

Dimecres 3 d’abril

10.00: Ferran López, comissari dels Mossos d’Esquadra.

10.30: Juan Carlos Molinero, comissari dels Mossos d’Esquadra.

11.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP U30527P, Z44192J, L97409L, B17279W, P24860N i C708341.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP D27623V, L30567B, M39892T, B11602Z, N97976D i Q45716Q.

Dijous 4 d’abril
10.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP R12810S, G20480Y, V11483E, Z66018U, K62747Z, G61262V, T21380R, U93494I, Q26078Q, L50070J, B80404Y, W46978K, G61262V, J85171K, Y30747J i R67502P.

16.00: Agents de la Guàrdia Civil amb TIP B98467N, J03473D, R67502P, L57753N, V71878W, W79506I, V17236L, K12407I, X33145R, Q20556R i U83881V.

Dimarts 9 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 19.196, 105.992, 128.022, 61.872, 86.089, 70.385, 81.704, 96.031, 125.866 i 104.314.

Dimecres 10 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 88.009, 75.137, 120.522, 126.322, 126.744, 72.651, 127.996 i 88.279.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 50, 51, 52, 55, 104.394, 67.093 i 64.915.

Dijous 11 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 82.910, 107.528, 85.186, 119.182, 114.274, 119.432, 92.783, 89.141, 82.612 i 111.486.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 87.526, 91.126, 104.326, 79.313, 87.576 i 81.829.

Dilluns 15 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 74.881, 70.231, 88.428, 86.846, 100.445, 92.552, 106.424, 96.181, 115.789, 96.815, 103.406, 102.912, 117.892, 110.528, 120.381, 103.852 i 86.496.

Dimarts 16 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 102.476, 69.924, 82.279, 56.742, 93.493, 83.553, 92.600, 100.775, 99.874, 97.881, 90.079, 74.151, 101.667, 66.175 i 87.487.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 95.458, 99.594, 93.294, 75.085, 105.265, 109.541, 120.953 i 87.688.

Dimecres 17 d’abril
10.00: Agents de la policia espanyola amb número 94.670, 76.753, 70.101, 76.766, 99.306, 110.120, 110.336, 71.004, 72.862, 87.576, 102.764, 113.391, 86.563, 95.106 i 124.302.

16.00: Agents de la policia espanyola amb número 77.795, 93.178, 107.387, 94.601, 113.391, 81.119, 101.381 i 118.664.

Dilluns 23 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
David Badal
Francesc Sutrias
Josep Maria Cervero
Teresa Laplana
Joan Vidal de Ciurana
Josuè Sallent
Pere Aragonès
Jordi Jané
Meritxell Ruiz
Jordi Baiget
Albert Batlle
Lluís Salvadó
Rosa Maria Rodríguez.

Dimarts 24 d’abril
A partir de les 10.00, cada mitja hora:
Xavier Barragán
Anton Raventós
Rafael Ramírez
Albert Donaire
Joan Ignasi Elena
Neus Lloveras
Lluís Llach

Dimecres 25 d’abril
10.00: agents de la Guàrdia Urbana de Badalona amb TIP 1402, 486, 380, 455 i 476. Agents dels Mossos d’Esquadra amb TIP 1903, 2481, 16.646 i 17.854.

 


RICARD CHECA25 Març, 2019

Continua el judici contra el procés. Hem entrat en la setena setmana. El tribunal continua sentint les versions dels testimonis. Aquells que no són entesos en qüestions jurídiques continuen formulant alguns interrogants. Per esclarir alguns d’aquests dubtes, el nostre digital ha sol·licitat la col·laboració del penalista i soci del bufet ‘A3Advocats’ de Reus, Carles Ferrer. El lletrat també és membres de l’Associació d’Advocats Voluntaris 1-O de Reus. 

L’advocat penalista Carles Ferrer

En quina fase del judici oral (contra el procés) estem ara?
Concretament, en la pràctica de la prova testifical de tots aquells testimonis que han estat admesos pel tribunal, proposats per les parts (acusacions i defenses).

Després dels testimonis… Qui intervé?
Un cop declarin els 500 testimonis admesos pel tribunal, començarà la pràctica de la prova pericial (pèrits).

Abans de la lectura de la sentència, quines passes haurà de fer el tribunal?
Practicada tota la prova (interrogatori dels acusats, testificals, pericials i la documental amb la projecció dels vídeos – que el tribunal no ha permès – siguin sotmesos a contradicció en la mesura que anaven declarant els acusats i testimonis); les parts (acusacions i defenses) elevaran a definitives o modificaran els seus escrits d’acusacions i de defenses.
Posteriorment, les parts tindran el tràmit que s’anomena de conclusions on faran una valoració de la prova practicada i la seva qualificació jurídica. Finalment, els acusats tindran el dret a l’última paraula i després Marchena dirà “Concluso el juicio para sentencia”.

Marchena presideix el tribunal format per 7 jutges

Per què hi ha 2 advocats i dos membres de les acusacions i no un?
En puritat, a cada sessió hi ha dos membres del Ministeri Fiscal, dos membres de l’advocacia de l’Estat i dos advocats de l’acusació popular però, en cada interrogatori, només intervé un d’ells. Va ser una directriu del jutge Marchena, al primer dia del judici. S’entén que hi hagin dues persones per la complexitat del procediment i durada del judici com també, en el mateix sentit, per cada defensa acostuma a haver més d’un advocat.

El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals

Per què 7 jutges?
L’art. 145 LECr. exigeix que siguin set magistrats per dictar sentència en el Tribunal Suprem.

Per què hi ha acusats que no estan asseguts al banc corresponent?
Una de les sol·licituds de les defenses, en el tràmit de les qüestions prèvies, va ser la possibilitat que els acusats poguessin seure al costat d’ells a fi de garantir el contacte directe acusat-advocat i poder suggerir preguntes en els interrogatoris. Cada acusat ha triat si seu al banc dels acusats o darrere del seu advocat.

Pot ser perjudicial per a l’estratègia de la defensa o acusació que el judici sigui retransmès en directe?
En cap cas. La publicitat és un principi bàsic en la fase del judici oral. El fet de la retransmissió en directe és un dels motius del jutge Marchena per denegar la presència d’observadors internacionals.

El jutge president del tribunal pot formular preguntes?
Sí, però existeix el perill que perdi la imparcialitat depenent del tipus de preguntes que formuli o la durada de l’interrogatori.

Les declaracions formulades davant el jutge instructor poden ser utilitzades durant el judici?
Les proves es practiquen a l’acte del judici oral. L’art. 714 LECr preveu que davant contradiccions entre la declaració davant el jutge instructor i la del judici, es podrà demanar la lectura de la declaració sumarial a fi que el testimoni expliqui la diferència o contradicció entre ambdues declaracions. Però el president del tribunal ha vetat aquesta possibilitat.

Imatge panoràmica de la sala de vistes

Quan pot passar un testimoni a investigat?
En el cas que el tribunal dedueixi testimoni de particulars per la comissió d’un presumpte delicte de fals testimoniatge, però això ja seria a un altre procediment. Recordem quan el fiscal Moreno va dir que volia deduir testimoni de particulars davant el Jutjat de Guàrdia.

Els testimonis que estan investigats en altres jutjats poden anar amb el seu defensor i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti

Per què hi ha testimonis que compareixen amb advocats?
Són aquells testimonis que estan investigats en altres jutjats o tribunals i tenen el dret a no declarar. Si declaren, com va ser el cas de major Trapero, li assisteix la possibilitat – com així va ser – d’anar amb la seva advocada i la seva única funció seria apuntar que determinada pregunta no la contesti.

Hi ha un temps límit per escriure la sentència després del judici?
No, malgrat que la LECr. estableixi que ha de ser en un termini de cinc dies, a la pràctica quotidiana de qualsevol jutjat no es compleix mai aquest termini.

Hi ha acusats que ara s’asseuen al darrere dels seus lletrats

Qui pot presentar recurs?
Les parts personades: Ministeri Fiscal, advocacia de l’Estat, acusació popular i les defenses.

A quines instàncies poden recórrer?
No cap recurs ordinari davant la sentència del Tribunal Suprem. Només hi ha lloc un recurs extraordinari que serà el recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional per violació de drets fonamentals. Un cop el Tribunal Constitucional dicti sentència, queda oberta la via per interposar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans.

El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs

En cas que siguin condemnats a presó, comptabilitzarà el temps que van estar reclusos?
I tant, és evident.

Quant pot tardar a decidir sobre un recurs?
El Tribunal Constitucional pot trigar 2 o 3 anys en resoldre el recurs, però és imprevisible. S’hauria de retallar aquest termini.

Què fa VOX en el judici?
Bona pregunta. No ho sé. En puritat jurídica, exerceix l’acusació popular.

El lletrat Carles Ferrer (amb maleta) sortint dels jutjats

Per què porten els lletrats, togues del Col·legi d’Advocats de Madrid?
Perquè el judici es fa a Madrid i a cada seu judicial hi ha un despatx del Col·legi d’Advocats amb togues. Però fixem-nos que la gran majoria de les defenses porten la toga del Col·legi d’Advocats de Barcelona amb l’emblema de color vermell a diferència de la Madrid que és de color blanc.

Ricard CHECA
Tribunal Suprem
Madrid


REDACCIÓ24 Març, 2019

El judici continua aquest dilluns

La setena setmana del judici contra el procés, que comença aquest dilluns, tindrà entre els seus testimonis més rellevants al tinent coronel de la Guàrdia Civil que va liderar la investigació sobre els preparatius de l’1-O, unes indagacions qüestionades per les defenses i que van nodrir la causa del Tribunal Suprem contra la cúpula independentista.

A més del comandaments de l’institut armat responsable de gran part dels atestats de la causa del Procés, a partir de demà desfilaran ens el Suprem altres guàrdies civils i mossos d’esquadra que van presenciar registres del 20S, així com els observadors internacionals que suposadament va designar el Govern per a l’1-O.

La testifical de Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil a Catalunya i màxim responsable de la investigació sobre l’1-O, està prevista per al matí de dimarts que; a la tarda, ho farà el seu número dos al capdavant de la causa judicial que va donar peu als registres del 20S i la detenció de diversos alts càrrecs del govern català.

Tots dos interrogatoris es preveuen extensos, no només pel paper clau d’aquests comandaments en els informes elaborats per l’institut armat sobre el full de ruta de l’Procés, sinó també perquè estan en el punt de mira de les defenses, que dubten de la seva imparcialitat i qüestionen la seva excessiu protagonisme en la instrucció de la causa de l’1-O, sota secret de sumari durant mesos i que va incloure escoltes telefòniques.

La Guàrdia Civil va entrar en joc per indagar l’organització i finançament de l’1-O arran de la denúncia que va presentar un particular per les polèmiques revelacions de l’exsenador d’ERC Santi Vidal, que en diverses conferències assegurat que el Govern tenia “camuflada” una partida de 400 milions per al referèndum i la independència i que havia obtingut il·legalment les dades fiscals dels catalans.

Un dels moments de la intervenció policial de l’1-O

Els informes que l’institut armat va elaborar en el marc de la causa que dirigia el jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona van servir també per alimentar la causa del Suprem contra el Govern cessat i els ‘Jordis’ i per donar suport a les tesis de les acusacions .

L’interrogatori a Daniel Baena és crucial per a les defenses, en el seu intent de desacreditar la neutralitat d’uns informes policials que donen aire a les acusacions de rebel·lió i malversació, i més quan atribueixen al tinent coronel un perfil anònim de Twitter bel·ligerant amb l’independentisme.

Aquesta setmana continues declarant els testimonis policials

Per demà, estan previstos els interrogatoris de dos guàrdies civils el testimoni pot ser fonamental per aclarir l’abast de les concentracions davant els edificis on es van practicar els registres del 20S ordenats pel jutge de l’1-O: l’oficial al comandament dels efectius de la Guàrdia Civil que van entrar en Economia i el responsable del dispositiu de seguretat.

Entre el dimecres i el dijous, prosseguiran les declaracions relacionades amb els incidents durant aquesta jornada – en què la Fiscalia es basa en part per argumentar el delicte de rebel·lió –, amb la testifical de diversos guàrdies civils i mossos d’esquadra mobilitzats amb motiu dels registres.

A més, el dijous declararan com a testimonis diversos agents de l’institut armat per les protestes independentistes contra la Guàrdia Civil que van tenir lloc a Valls, Reus i Igualada.

Dimecres 27, serà el torn dels observadors internacionals del referèndum, entre ells la neozelandesa Helena Catt – que segons la Fiscalia va liderar una expedició d’experts, pagada amb fons del Diplocat, per supervisar l’1-O –, així com l’exdiputat del Bundestag Felix Von Grundbergm i la parlamentària del Quebec Manon Masse, els que testificaran per videoconferència.

 


REDACCIÓ18 Març, 2019

El judici del procés interrogarà 500 testimonis

En el judici del procés han de declarar 511 testimonis. En les 5 setmanes que portem n’han declarat 62. Per tant, encara en queden 449. El cronograma del jutge Manuel Marchena va canviant habitualment.

Aquesta manca de previsió i planificació provoca, entre altres situacions, moltes dificultats per preparar els interrogatoris, i una disparitat en les sessions: algunes de molt llargues i altres de molt curtes. Ara només hi ha previsió de dates i hores fins al 28 de març.

El judici està sent retransmés en directe

Desgavell d’hores de durada de cada sessió
D’aquesta manera, el 20 de febrer la sessió del judici va durar 9 hores i 45 minuts. Van declarar Josep Rull, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Carles Mundó, quatre dels acusats. El 12 de març, la sessió del judici va ser de 20 minuts al matí i d’una hora i quart a la tarda. En teoria, havia de declarar el tinent coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena, però el tribunal el va canviar de dia.

És una petita mostra del desgavell que està provocant la falta d’una previsió general d’aquest judici. La norma és que primer declarin els de les acusacions, però amb la convocatòria d’eleccions per al 28 d’abril, el Tribunal va decidir convocar primer els polítics. Es van habilitar alguns dilluns del mes de març per no moure els testimonis ja citats. Però és una solució a mitges i, per exemple, a Mariano Rajoytambé li van canviar el dia.

Per la durada d’alguns interrogatoris hi ha hagut molts canvis en les convocatòries dels testimonis. És el que es coneix com a cronograma, el cronograma de Manuel Marchena. De fet, de la falta d’una planificació a mitjà o llarg termini per part del Tribunal es van queixar oficialment les defenses.

Les declaracions dels testimonis s’allarguen massa

No preveien la durada de les declaracions
Els diversos cronogrames no preveien quant podrien durar les declaracions. Per a la del major Trapero només es preveien 15 minuts i s’hi va estar 5 hores i mitja. Altres testimonis es poden acollir al dret a no declarar. N’hi ha que no es pot preveure que farà el testimoni i altres que ja se sap del cert que no respondran.

Un exemple de la controvèrsia que genera la falta de planificació és el d’Amadeu Altafaj, que viu a Brussel·les. La defensa va preguntar al tribunal si era necessari que Altafaj es desplacés a Madrid, però la resposta de Marchena va ser sorprenent: digui-li “el que vostè consideri oportú”.

Sorpresa també quan dilluns 11 les obligacions d’alguns membres del Tribunal van fer acabar les declaracions a dos quarts d’una. Uns dies abans, dijous 7, es va ajornar el torn de les defenses en l’interrogatori del comissari Manuel Castellví, perquè s’havia determinat una hora final de la jornada.

El dimecres 13 havien de declarar dos testimonis per videoconferència perquè viuen a l’estranger. Van decidir venir en persona i declararan el dia 27. Tarda lliure. Gairebé impossible acabar el judici, com volia el president, abans del començament de la campanya de les generals.

 


REDACCIÓ15 Març, 2019

Les defenses es queixen de la parcialitat de Marchena

La defensa de l’exvicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, i de l’exconseller Raül Romeva van presentar una queixa formal davant del Tribunal Suprem en què acusen el magistrat Manuel Marchena, el president del tribunal que jutja el procés independentista, d’haver suplantat ahir les acusacions en interrogar el major Josep Lluís Trapero.

En el seu escrit, de 10 pàgines i a què ha tingut accés el nostre digital, els lletrats subratllen la necessitat de preservar “la deguda imparcialitat” del tribunal i denuncien que Marchena va formular una pregunta “clarament de càrrec” que anteriorment havia vetat al fiscal, que volia indagar sobre la reunió en la qual Trapero va instar Junqueras, l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller d’Interior Joaquim Forn a complir la legalitat de l’1-O.

Marchena té pressa per acabar el judici, atenent que hi ha eleccions generals el proper 28 d’abril

Totes les defenses s’han coordinat per a presentar queixes en què denuncien les “restriccions” als seus interrogatoris i qüestionen que es limiti l’exhibició de vídeos com a prova a la sala.
Fan èmfasi que la “prova videogràfica” – interdita per Marchena – és necessària per a confrontar les declaracions de testimonis en el judici, en el qual la setmana que ve comencen a comparèixer diversos dels guàrdies civils citats.

Anuncien que sol·licitaran que es projectin els vídeos quan el testimoni hagi de reconèixer-se en alguna filmació o quan declari fets incompatibles o divergents amb el que està recollit en els enregistraments.
En la seva opinió, no permetre la seva visualització durant la celebració del judici afecta el dret de prova i defensa.
Protesten així mateix per la decisió de Marchena de no permetre’ls argumentar les seves protestes quan no se’ls permet fer una pregunta o presentar una prova.

Andreu Van Eyden és advocat de Junqueras

La defensa de Junqueras i Romeva subratlla en el seu escrit que aquesta “situació d’indefensió absoluta” s’arrossega des de la fase d’instrucció, on el jutge Pablo Llarena ja va restringir les seves intervencions.
Critiquen que ara, “sota el pretext de la igualtat d’armes”, es limitin formalment els drets tant de l’acusació com de la defensa, quan aquesta última “té una posició privilegiada” en un sistema penal que atorga l’acusat la presumpció d’innocència.

Els advocats sostenen que les preguntes de la defensa han de ser acceptades quan puguin influir en la decisió i recorda que hi ha centenars de testimonis citats que no han declarat mai en el procés i respecte als quals es troben en inferioritat de condicions, ja que la Fiscalia si els ha interrogat en altres procediments dels quals són part.

 

LLEGEIX LA DENÚNCIA: AQUI 4_5787358656290882820 (1)