29. Març 2024

Arxius de manters | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juny, 2020

Cambrils apostarà per mediar amb els manters

Tota precaució es poca. Cambrils aposta per actuar amb molta cautela davant l’arribada de manters durant aquest estiu. El municipi vol ser especialment cautelós després de la mort de George Floyd als Estats Units.

“Ho podrien aprofitar quan s’acosti un policia a prendre mesures, hem d’anar amb peus de plom per evitar conflictes”, ha afirmat el primer tinent d’alcalde i regidor de Serveis, Lluís Abella. La mort de Floyd ha commocionat tot el món i s’ha erigit com una de les principals lluites d’àmbit mundial.

L’Ajuntament creu que cal seguir per la via de la mediació, tal com s’ha fet darrerament, i evitar la confrontació amb els venedors ambulants. A hores d’ara no han arribat manters al municipi, si bé es dóna per fet que ho faran en qüestió de dies. Habitualment els manters es concentren al Cap de Sant Pere, l’última platja de Cambrils limitant amb la població veïna de Salou.


REDACCIÓ13 Maig, 2019

Daouda Dieye del Sindicat dels Manters

El portaveu del Sindicat Popular de Venedors Ambulants de Barcelona, Daouda Dieye, creu que el fenomen dels manters és un problema de racisme. El sindicalista recorda que anteriorment molts catalans s’havien dedicat a la venda ambulant, i creu que ara se’ls persegueix perquè són immigrants. Posa d’exemple que al barri del Raval es fan mercats ambulants autoritzats per l’Ajuntament, però ells no hi poden participar, i també compara les crítiques a l’ocupació de l’espai públic amb les terrasses de bars i restaurants.

Dieye, que del 2006 al 2018 va ser immigrant il·legal, també respon a la suposada competència deslleial que fan als petits comerciants, assegurant que els manters no tenen cap mena d’ajuda, ni atur, ni família ni, en molts casos, llar. Per això, opina que no se’ls pot acusar de fer competència deslleial a un comerciant que té tots els papers en regla, autoritzacions, ajuda o atur.

Els manters denuncien la pressió policial

Sobre les relacions amb la policia i els vigilants de seguretat privada, creu que no han canviat en els últims anys, però diu que ara hi ha molts més vigilants privats en llocs com les estacions de Metro en comparació a abans. “A vegades em pregunto en quin país estem, si estem en alguna guerra o conflicte”, diu el senegalès.

Respecte els polítics, admet que cap partit s’ha dirigit a ells abans d’aquesta campanya municipal i afegeix que no hi tenen gaire bona relació, a excepció de l’alcaldessa, Ada Colau, que els ha escoltat i ajudat, explica. “La majoria de polítics són falsos perquè diuen que no són racistes, però no els agraden els manters”, assegura.

Els comerciants estan indignats amb els manters

“Cap partit ha contactat amb nosaltres, però els seus discursos diuen el mateix, com si fóssim un fenomen”, lamenta. Però Dieye argumenta que “la venda ambulant fa segles que existeix, a Catalunya abans eren els mateixos catalans que feien la venda ambulant, pescaven i venien el peix al carrer, i aleshores no era un fenomen; però qui ho fa ara són negres, i això és racisme social i institucional, el problema és que la gent que ho fa no és d’aquí”.

Per tot això, reivindica la feina del sindicat, de la cooperativa i de la botiga de roba de la marca Top Manta, al Raval, així com dels plans d’ocupació per treure venedors del carrer. Segons ell, a banda de donar feina estable a diversos exvenedors, el sindicat ha servit per donar veu pròpia al col•lectiu, i que ningú parli per ells.

La creació de la cooperativa Diomcoop ha estat una “bona iniciativa”, exposa Deieye, ja que ha permès que alguns venedors “ja no estiguin al carrer”. El projecte va ser impulsat fa un any per l’Ajuntament de Barcelona amb Colau al capdavant. Deieye diu que els venedors als seus països eren “paletes, sastres, mecànics, artistes professionals” però a Barcelona “la llei d’estrangeria els obligava a estar al carrer” fins que alguns han pogut treballar en aquesta iniciativa.

Els manters diuen que cal canviar la llei d’estrangeria

“El problema no s’acaba amb més policia”
Yeray Sánchez Iborra és un periodista expert en la venda ambulant a Barcelona que recentment ha publicat el llibre ‘Vida mantera’. En declaracions a l’ACN explica que “sense un canvi pel que fa a estrangeria és molt difícil que es vegin canvis en l’àmbit local”. Amb la situació actual i per avançar vers una solució del conflicte és partidari de “seguir alimentant els plans d’ocupació” que considera que han estat “una via exitosa” a Barcelona, i també creu que seria positiu “que es respecti el sindicat com a veu política”, si bé reconeix que per alguns partits pot ser “difícil”.

 


REDACCIÓ17 Agost, 2016

El ‘top manta’ i les seves conseqüències estaran a debat en el proper plenari de l’Ajuntament de Torredembarra. La iniciativa és del grup polític ‘Avui Democràcia’, que va presentar una moció per obligar al govern municipal a respectar i a protegir el comerç local davant el fenomen descontrolat de la venda ambulant il·legal.

MANTERS1El partit de la regidora Rosa Maria Guasch considera que la ‘plaga mantera’ ha envaït els principals carrers de La Torre després de la pressió policial d’altres municipis turístics de la zona. La presència dels ‘top manta’, segons ‘Avui Democràcia’, perjudica greument el comerç local. Davant aquesta realitat, Guasch insta el govern presidit pel republicà Eduard Rovira a fer respectar l’article 6 de l’ordenança municipal, el qual prohibeix explícitament la venda ambulant a la via pública.

‘Avui Democràcia’ entén que l’ajuntament no pot emparar pràctiques delictives i menys quan van en contra dels comerciants que sí compleixen la normativa i que paguen els impostos corresponents.

“Qualsevol actuació que perjudiqui els nostres botiguers ha de ser perseguida”, defensa Guasch, exigint que es preguin les mesures necessàries per evitar que els manters molestin els clients i perjudiquin l’economia dels restauradors i comerciants de La Torre.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2016

La comitiva ha visitat el pis on vivia el manter
La comitiva ha visitat el pis on vivia el manter

L’Audiència de Tarragona acaba de donar carpetada a la causa dels manters de Salou que va acabar amb la mort d’un senegalès (Mor Sylla) durant una operació dels Mossos d’Esquadra.

L’Audiència desestima el recurs presentat pel germà de la víctima, que va al·legar que havia “zones opaques” en l’actuació policial, després que el manter va morir en caure pel balcó a l’irrompre els Mossos d’ Esquadra a casa en una operació contra un grup que suposadament subministrava productes per al “top manta”. El jutge instructor ja havia decidir arxivar la causa perquè entenia que no havien prou indicis per incriminar els Mossos.

“Sense perjudici del desgraciat i fatal desenllaç dels fets, de les diligències ja practiques pot descartar amb la rotunditat exigida en aquest tràmit del procés l’existència d’indici que permeti la incriminació dels agents dels Mossos que van participar en el dispositiu policial” , remarca la sentència.

Moments de tensió entre Mossos i senegalesos a Salou (fotografia: web del canal de notícies 3/24)
Moments de tensió entre Mossos i senegalesos a Salou 

D’acord amb el criteri del fiscal, que va avalar l’arxiu del cas, l’Audiència considera “plenament ajustada” la decisió del jutge d’instrucció de donar per tancat l’assumpte, en concloure després d’una “exhaustiva” investigació que no hi havia indicis contra els Mossos.

“Ningú va indicar que hi hagués hagut algun tipus de forcejament, empenta o contacte físic entre Mor Sylla i l’agent de policia que guardés relació de causalitat amb la caiguda i posterior mort d’aquest”, subratlla l’Audiència.

A més, el tribunal recorda que dos testimonis protegits -dos ciutadans que van veure des d’una plaça situada davant del domicili caure a manter per la seva al’illa, van ratificar que quan Mor Sylla saló al balcó i es va col·locar després de la barana per passar a parlar el tendal estava sol.