REDACCIÓ5 Juny, 2022
Els devots de la Verge del Rocío viuen les darreres hores de la romeria. Després de tres dies d’intensa devoció a la Santíssima, ja es comença a pensar en la festa de l’any que ve. Hi havia moltes ganes de sortir en Romeria.
La presidenta de l’Associació Cultural i Folklòrica Andalusa de Tarragona, Luisa Márquez, fa un balanç molt positiu d’aquesta festa i de l’assistència de devots de la verge que es comptabilitza per milers.
El peregrinatge – amb set carretes incloses, cavalls i milers de caminants – surt de l’església del Serrallo fins al Loreto, on es diposita la verge a la seva ermita. L’acte va ser “emotiu, fabulós i carregat de sentiment”.
Per a Luisa Márquez, la festa del Rocío és una “expressió religiosa que cadascú viu i gaudeix a la seva manera. A Tarragona hi ha molta devoció rociera. És capaç de connectar molta gent, sobretot els andalusos”.
La presidenta de l’entitat cultural confessa que hi havia “ganes de Rocío”, tot i que és conscient que el virus encara no ha desaparegut del tot. Milers de persones s’han desplaçat al Loreto per xalar de la festa religiosa, però també de l’ambient amistós i familiar que s’hi genera.
“Som una gran família. Tots som diferents i a ningú ens importa d’on venim ni d’on som”, ha explicat Luisa Márquez, assegurant que el Rocío és, a banda de devoció, una expressió d’alegria. Es tracta de la 36ena celebració d’aquesta festivitat, una de les més arrelades del nostres territori.
VÍDEO
PUBLICITAT
Sota l’eslògan ‘Nuestro sentir’, s’ha volgut portar a l’escenari del teatre de Tarragona “el sentir del poble andalús que a la primavera respira altres aires: que brilla i floreix davant del despertar de les seves passions: Setmana Santa i Feria d’Abril”.
Juárez preguntava: “Què seria de les nostres vides si ens privéssim de sentir? Andalusia ens brinda l’oportunitat de despertar en cadascú de nosaltres tot un recorregut pel món dels sentiments, des del sentir emocionat d’una saeta en Setmana Santa fins a la seducció i l’alegria d’una sevillana en la Feria”.
L’art, la dedicació, l’amor pel flamen, han estat ben patents durant l’exhibició dels bailaors dels grups de Triana Chica, Giralda i Albacion i dels cantants. Les coreografies han contribuït a la màgia d’aquest art, declarat, en 2010, patrimoni immaterial de la Humanitat.
“És injust. No em conformo, no ho accepto, però no puc fer-ne res”, repetia una vegada darrere l’altra la líder associativa, després de lliurar un ram de flors i un obsequi a tots els membres del grup Giralda, alguns dels quals van començar a ballar amb només 6 i 8 anys.
