25. Abril 2024

Arxius de lluis badia | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Març, 2016

Els màxims responsables de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE) de Tarragona, a banda de la defensa acèrrima, del projecte turístic BCN World perquè és “vital” per l’economia del territori, han instat als polítics diàleg i entesa per evitar que els inversors se’n vagin per manca de confiança.

see
Alguns dirigents  SEE: Badia, Gallardo, Hellin i Gómez

Han qualificat de “bajanada” la proposta de consulta popular i han denunciat la manca de sensibilitat d’alguns partits polítics davant un projecte que pot esdevenir el motor que aconseguirà reactivar el teixit econòmic.

L’entitat ha presentat un manifest (#volemBCNworld) a les xarxes socials, on s’espera arribar a les 20 mil adhesions i convertir el manifest presentat als periodistes aquest migdia en una Iniciativa Legislativa Popular.

La SEE actuarà com un lobby pe defensar els interessos socials i econòmics de Tarragona i farà els possibles perquè el projecte turístic i d’oci esdevingui una realitat. En les properes setmanes, els representants de la SEE tenen previst dur a terme una ronda de contactes amb entitats, sindicats i patronals per tancar files en defensa del projecte encallat al Parlament. La SEE tampoc descarta reunir-se, entre altres polítics, amb els alcaldes de Vila-seca i Salou.

see_
Moment de la roda de premsa

El vocal de l’entitat, Juan Gallardo, està convençut que BCN World projecta “la nostra oferta turística per dalt. No podem oblidar que el reclam del joc és important al món i pot dinamitzar les escales de creuer a Tarragona”.
En el manifest presentat, la SEE recorda que el BCN World podria crear, de forma directa i indirecta, fins a 40 mil llocs de treball.

Per evitar perdre aquesta oportunitat, l’entitat defensa la necessitat de diàleg polític per dur a terme un projecte que no és només per l’estiu sinó que servirà per estabilitzar el turisme durant tot l’any.
Els dirigents de la Societat d’Estudis Econòmics de Tarragona s’han manifestat contraris a l’acord polític per paralitzar, momentàniament, el projecte BCN World, ja que es tracta d’una “negociació política aliena als interessos del territori”.

 


REDACCIÓ12 Octubre, 2015

 

lluis_badia
Lluís Badia

OPINIOLa referència dels preus sempre s’ha considerat com un fet objectiu a l’hora de fer valoracions sobre els diferents mercats que incideixen en el nostre dia a dia de manera directa, especialment en el moment que hem d’anar a adquirir els nostres bens de consum prioritaris o  de satisfacció personal.

Darrerament el tema pot quedar en discussió, especialment en el sentit de que estem en un “carrusel” on sembla que tot és provisional i, fins i tot, els costos de les coses són permanentment variables a l’hora de la seva adquisició. A efectes pràctics, qüestions vitals com el preu del petroli, ha tingut una baixada impredictible en els darrers mesos, si bé sembla que es torna a recuperar, el que constitueix un fet emblemàtic de la disbauxa que es produeix; també el valor del transport, amb ofertes de tot tipus, que comporten que a vegades surt més barat anar de Tarragona a Londres que de la nostra ciutat a Barcelona; per no esmentar les fluctuacions de les Borses on, ens agradi o no, es juguen “moltes partides”  que afecten al valor dels nostres estalvis; en definitiva, és un fet crec que constant que el valor de les coses, cada cop més, es sustenta sobre paràmetres incontrolats i condicionants massa complicats de valorar, fins i tot pels que es dediquen de manera professional a l’anàlisi de totes aquestes qüestions.

Tampoc podem oblidar les pròpies lluites entre competidors dintre del mercat que, per una banda, pot considerar-se com una bona nova, si no es produeixen acords entre ells per condicionar determinats preus de venda al públic, com es publicita en masses ocasions.

Ja sé que parlar d’aquest tema ens pot quedar lluny, però no hem d’oblidar que si acceptem la “manipulació”, directa o indirecta, estarem sotmesos a uns interessos foscos dels que poden dominar els mercats en funció de les seves prioritats, cosa que posaria en dubte, fins i tot, el nostra model democràtic de convivència.

El marc global d’entesa que tenim, i del que és difícil buscar alternatives possibles, a part de “discursos” inaplicables, hauria d’incidir clarament en que la viabilitat de la pròpia economia de mercat no pot “viciar-se” per variables com les exposades que en sí mateix ens posicionen en un camí de difícil retorn cap els valors de la lliure competència a tos els efectes.

Les evidències de “preus manipulats” en determinats sectors vitals, haurà de tenir una resposta clara dels governs de torn, amb sancions greus que poguessin arribar a l’exclusió dels mercats, si fos el cas. És evident que la connivència de determinats líders polítics “reciclats” en els òrgans de direcció d’empreses capdavanteres als sectors vitals, no és una via que hagi de perdurar, si realment es vol que els preus siguin fruit d’una objectivitat fonamentada en la lliure competència a tots els nivells.

En definitiva, ara que podem escoltar arguments de futur per la gestió  de la cosa pública, no estaria de més que les opcions amb garanties de parcel·les de poder importants, ens posessin de manifest quin és el seu missatge a l’hora d’avaluar una qüestió tant emblemàtica com la concreció dels preus de les coses i el perquè de la seva variabilitat permanent si fos el cas; especialment en el sentit d’evitar una “especulació” que no es pot acceptar i en la que sembla que estem instal·lats des de fa massa temps; qüestions recents com el tema de Volkswagen, posen sobra la taula una discussió que ens afecta a tots i que algú pot pensar que aliena al seu dia a dia, per tant, parlant de manipulacions, són molts els paranys que ens tenen posats, i que seria convenient delimitar de manera urgent.

Lluís BADIA
Advocat

 

 


REDACCIÓ7 Juliol, 2015

LLUIS_BADIA
Lluís Badia

OPINIOAmb el debat grec, la discussió política electoral, tant pel que fa a l’Estat, com singularment a Catalunya, o les configuracions dels nous Ajuntaments, sembla que ha passat desapercebut un tema que ha tingut el seu pes mediàtic més enllà del debat puntual politicoeconòmic al qual ja estem acostumats.

La possibilitat del canvi de què són les relacions econòmiques entre els països, i sobretot, com afectarà els ciutadans i les multinacionals, és una discussió plena de conflictes d’interessos que, en cas de fer-se realitat, suposarà una modificació absoluta de l’actual realitat pels pròxims anys.

Els tractats supranacionals i les seves modificacions de fons, poden comportar variacions al model vigent des de fa més de 50 anys, amb el que això suposa per un món on “els que guanyen” acostumen a ser els mateixos des de fa massa anys i “els que perden” també són igualment els més dèbils de les diferents societats globals en les quals estem integrats.

L’anomenat TISA (Acord sobre Comerç de Serveis), s’uneix a altres acords internacionals com el TPP (Acord Transpacífic) que afecta diferents països veïns de l’oceà indicat, o fins i tot el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió), per esmentar els més publicitats, tenen com denominador comú, el rebuig de la ciutadania dels seus països d’influència, en base a la possible pèrdua de drets socials i a la reducció del que s’ha conegut com a “estat de benestar”, especialment a Europa.

La major crítica dels tractats referits és que semblen fets a mida de les grans multinacionals a l’hora de consolidar a l’alça els seus beneficis a costa del que faci falta.

Certament el tema en qüestió no ha arribat als grans debats socials, fins ara, havent-se quedat en un nivell de poc accés per la gent, si bé es comença a veure clarament quins són els arguments de fons de la discussió que es concentren en la possibilitat que determinades legislacions dels Estats implicats, quedin en segon pla, imposant-se els criteris de caràcter estrictament econòmic; és a dir, endinsant-nos en el que pot ser el primer pas per posar en dubte “els Estats Nació”, i tot el que això pot comportar per la ciutadania, especialment pels que tenen més mancances.

Segurament no podem seguir en la línia política que “ens volen vendre”, on sembla que l’únic important és els noms dels nous líders polítics i les seves actuacions “de cara a la galeria”, sense entrar a fons en aquests altres problemes que sí que posen en perill conceptes que fins ara ens podrien semblar intocables, esperem que el seny d’uns i altres pugui reconduir una manera de fer que conté, en totes aquestes iniciatives, un possible atac amb repercussions impensables, a ben curt termini, per la gran majoria de persones i el que haurien de ser els seus drets fonamentals de present i futur.

Lluís BADIA
Advocat

 


REDACCIÓ27 Març, 2015

badia
Lluís Badia, Juan Gallardo, vocal i Conxita Martínez, vicepresidenta

La Societat d’Estudis Econòmics (SEE), presidida per l’advocat Lluís Badia, ha presentat  l’informe sobre les “qüestions pendents en matèries d’infraestructures a la demarcació de Tarragona”.

El contingut del document, avançat per aquest diari el passat 10 de març, vol introduir en les agendes dels partits polítics de cara al debat electoral “un llistat reflexionat de les mancances existents al nostre territori”, en paraules del secretari de l’entitat, Juan Gallardo.

“Em sembla gravíssim que enmig d’una campanya electoral no estiguem parlant d’infraestructures”, ha afegit un Badia que a preguntes dels periodistes ha defensat el projecte de Barcelona World rebutjat sense pal·liatius aquesta mateixa setmana pel líder d’ERC, Oriol Junqueras, i el secretari general de la UGT, Jordi Salvador, en roda de premsa conjunta.

“Si haguéssim d’hagut de fet cas a les crítiques que hi van haver pel transvasament de l’Ebre, ara a Tarragona no seríem una potència econòmica”. Segons Badia, “trobo les reflexions partidistes fora de lloc. És un error gravíssim. No entenc aquestes declaracions i més sense presentar alternatives. hem de tocar de peus a terra”.

 


REDACCIÓ10 Març, 2015

El document que ha tingut accés el diari La República Checa serà lliurat aquest dimarts a la nit al president de la Generalitat. Artur Mas és el convidat d’honor del sopar organitzat per la Societat d’Estudis Econòmics, presidida per Lluis Badia.

 

SEE-1Després d’assistir a la gala de lliurament dels Oscar en que es va convertir la confirmació de Josep Poblet com a candidat a Vila-seca, el president de la Generalitat, Artur Mas, es ventilarà aquest dimarts en poc més de vint  minuts l’acte de presentació de Carles Pellicer com alcaldable de Reus (prevista per a les 20:15 hores) per poder assistir al sopar col·loqui de la Societat d’Estudis Econòmics (SEE) de Tarragona (21:00 hores a l’Hotel Ciutat de Tarragona). L’entitat, presidida pel polifacètic Lluís Badia, farà exercici de múscul i li proporcionarà una còpia d’un dossier titulat ‘Qüestions pendents en matèria d’infraestructures a la demarcació de Tarragona”.

Lobby territorial
El document, al qual ha tingut accés el diari La República Checa, té vocació de programa marc assumible per tots els partits amb capacitat de governar o influir tant Barcelona com a Madrid recollint les principals demandes del món econòmic i social del sud de Catalunya. Segons remarca Badia en la introducció, ha arribat el temps de “remar novament per buscar el consens econòmic i polític que pugui concretar-se el més aviat possible en una proposta pressupostària i amb dates d’execució especifiques en qüestions vitals per al nostre desenvolupament futur”.

De fet, la SEE recupera la idea del lobby territorial transversal entre polítics i institucions que tant present va estar als debats de les darreres generals entre tots els candidats de llavors, per acabar-se diluint com un sucre el dia després de les eleccions.

L’únic punt susceptible de trencar unanimitats prové de l’apartat en matèries hidràuliques. La SEE es mostra partidari de la interconnexió de les xarxes del Cat amb la del sistema Ter-Llobregat. És a dir, fer arribar l’aigua del minitransvassament de l’Ebre fins a Barcelona, el que després d’anys d’astuta pacificació del territori per part de l’alcalde convergent de Tortosa, Ferran Bel, podria encetar de nou l’espurna de la rebel·lió a la Plataforma en Defensa de l’Ebre. El document considera, però, que “aquesta interconnexió proporciona una major fiabilitat global als sistemes d’abastament en alta a Catalunya, tot evitant fraccionaments que només tenen justificacions estrictament polítiques, i no responen a raons objectives d’ordre pràctic”.

Por a perdre competitivitat
Tanmateix, la resta de punts conformen una guia bàsica dels retrets, esperances i desitjos de bona part dels agentSEEs de la demarcació. En matèria ferroviària aposta pel tercer fil, fent costat així a les demandes del Port de Tarragona. Ara bé, ho fa reconeixent els mèrits a les altres opcions posades damunt la taula. El seu problema, l’alt cost i una llarga espera a peu d’obra. Per això considera que “caldria donar suport a qualsevol alternativa que resulti realitzable a mitjà termini, doncs altrament el territori seguirà perdent competitivitat”. En aquest sentit, “el tercer fil, tot i resultar una solució indubtablement provisional, proporciona una sortida amb ample UIC al Port de Tarragona i a la resta d’enclavaments logístics i productius del Camp de Tarragona”.

Apostar per l’aeroport
Els altres punts que s’incorporen al dossier fan referència a l’aposta per l’A-27 (“l’autoviaTarragona-Valls-Montblanc i llur connexió amb Tàrrega, pot esdevenir un element essencial per a configurar un futur cinquè cinturó de Barcelona”), a la necessitat de completar el desdoblament de l’antiga N-340,  i a l’eterna reivindicació del desdoblament de l’Eix de l’Ebre. També incorpora la necessitat d’atraure nous tràfics a l’aeroport de Reus, actuacions de millora del transport de viatgers per carretera (“implantació del bitllet únic” i “aposta decidida per la integració tarifària”) i recull un “nou eix viari entre Catalunya i el centre d’Espanya” que ha de crear i consolidar la zona de influència del Port de Tarragona ‘afegint’ espais propers a Saragossa.

El document fa un “plantejament de màxims”, encara que obre la porta a endegar mesures més modestes “si fos necessari anar avançant en aquesta configuració, tot accelerant l’execució de les variants previstes sobre la carretera nacional N-420 a Riudecols, Corbera d’Ebre i Gandesa”.