Arxius de lluis badia | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

La referència dels preus sempre s’ha considerat com un fet objectiu a l’hora de fer valoracions sobre els diferents mercats que incideixen en el nostre dia a dia de manera directa, especialment en el moment que hem d’anar a adquirir els nostres bens de consum prioritaris o  de satisfacció personal.

Darrerament el tema pot quedar en discussió, especialment en el sentit de que estem en un “carrusel” on sembla que tot és provisional i, fins i tot, els costos de les coses són permanentment variables a l’hora de la seva adquisició. A efectes pràctics, qüestions vitals com el preu del petroli, ha tingut una baixada impredictible en els darrers mesos, si bé sembla que es torna a recuperar, el que constitueix un fet emblemàtic de la disbauxa que es produeix; també el valor del transport, amb ofertes de tot tipus, que comporten que a vegades surt més barat anar de Tarragona a Londres que de la nostra ciutat a Barcelona; per no esmentar les fluctuacions de les Borses on, ens agradi o no, es juguen “moltes partides”  que afecten al valor dels nostres estalvis; en definitiva, és un fet crec que constant que el valor de les coses, cada cop més, es sustenta sobre paràmetres incontrolats i condicionants massa complicats de valorar, fins i tot pels que es dediquen de manera professional a l’anàlisi de totes aquestes qüestions.

Tampoc podem oblidar les pròpies lluites entre competidors dintre del mercat que, per una banda, pot considerar-se com una bona nova, si no es produeixen acords entre ells per condicionar determinats preus de venda al públic, com es publicita en masses ocasions.

Ja sé que parlar d’aquest tema ens pot quedar lluny, però no hem d’oblidar que si acceptem la “manipulació”, directa o indirecta, estarem sotmesos a uns interessos foscos dels que poden dominar els mercats en funció de les seves prioritats, cosa que posaria en dubte, fins i tot, el nostra model democràtic de convivència.

El marc global d’entesa que tenim, i del que és difícil buscar alternatives possibles, a part de “discursos” inaplicables, hauria d’incidir clarament en que la viabilitat de la pròpia economia de mercat no pot “viciar-se” per variables com les exposades que en sí mateix ens posicionen en un camí de difícil retorn cap els valors de la lliure competència a tos els efectes.

Les evidències de “preus manipulats” en determinats sectors vitals, haurà de tenir una resposta clara dels governs de torn, amb sancions greus que poguessin arribar a l’exclusió dels mercats, si fos el cas. És evident que la connivència de determinats líders polítics “reciclats” en els òrgans de direcció d’empreses capdavanteres als sectors vitals, no és una via que hagi de perdurar, si realment es vol que els preus siguin fruit d’una objectivitat fonamentada en la lliure competència a tots els nivells.

En definitiva, ara que podem escoltar arguments de futur per la gestió  de la cosa pública, no estaria de més que les opcions amb garanties de parcel·les de poder importants, ens posessin de manifest quin és el seu missatge a l’hora d’avaluar una qüestió tant emblemàtica com la concreció dels preus de les coses i el perquè de la seva variabilitat permanent si fos el cas; especialment en el sentit d’evitar una “especulació” que no es pot acceptar i en la que sembla que estem instal·lats des de fa massa temps; qüestions recents com el tema de Volkswagen, posen sobra la taula una discussió que ens afecta a tots i que algú pot pensar que aliena al seu dia a dia, per tant, parlant de manipulacions, són molts els paranys que ens tenen posats, i que seria convenient delimitar de manera urgent.

Lluís BADIA
Advocat

Amb el debat grec, la discussió política electoral, tant pel que fa a l’Estat, com singularment a Catalunya, o les configuracions dels nous Ajuntaments, sembla que ha passat desapercebut un tema que ha tingut el seu pes mediàtic més enllà del debat puntual politicoeconòmic al qual ja estem acostumats.

La possibilitat del canvi de què són les relacions econòmiques entre els països, i sobretot, com afectarà els ciutadans i les multinacionals, és una discussió plena de conflictes d’interessos que, en cas de fer-se realitat, suposarà una modificació absoluta de l’actual realitat pels pròxims anys.

Els tractats supranacionals i les seves modificacions de fons, poden comportar variacions al model vigent des de fa més de 50 anys, amb el que això suposa per un món on “els que guanyen” acostumen a ser els mateixos des de fa massa anys i “els que perden” també són igualment els més dèbils de les diferents societats globals en les quals estem integrats.

L’anomenat TISA (Acord sobre Comerç de Serveis), s’uneix a altres acords internacionals com el TPP (Acord Transpacífic) que afecta diferents països veïns de l’oceà indicat, o fins i tot el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió), per esmentar els més publicitats, tenen com denominador comú, el rebuig de la ciutadania dels seus països d’influència, en base a la possible pèrdua de drets socials i a la reducció del que s’ha conegut com a “estat de benestar”, especialment a Europa.

La major crítica dels tractats referits és que semblen fets a mida de les grans multinacionals a l’hora de consolidar a l’alça els seus beneficis a costa del que faci falta.

Certament el tema en qüestió no ha arribat als grans debats socials, fins ara, havent-se quedat en un nivell de poc accés per la gent, si bé es comença a veure clarament quins són els arguments de fons de la discussió que es concentren en la possibilitat que determinades legislacions dels Estats implicats, quedin en segon pla, imposant-se els criteris de caràcter estrictament econòmic; és a dir, endinsant-nos en el que pot ser el primer pas per posar en dubte “els Estats Nació”, i tot el que això pot comportar per la ciutadania, especialment pels que tenen més mancances.

Segurament no podem seguir en la línia política que “ens volen vendre”, on sembla que l’únic important és els noms dels nous líders polítics i les seves actuacions “de cara a la galeria”, sense entrar a fons en aquests altres problemes que sí que posen en perill conceptes que fins ara ens podrien semblar intocables, esperem que el seny d’uns i altres pugui reconduir una manera de fer que conté, en totes aquestes iniciatives, un possible atac amb repercussions impensables, a ben curt termini, per la gran majoria de persones i el que haurien de ser els seus drets fonamentals de present i futur.

Lluís BADIA
Advocat