28. Març 2024

Arxius de llibertat | Diari La República Checa

REDACCIÓ20 Setembre, 2022
Mossos-1.jpg

Imatge d’una detenció (arxiu)

Tres dels cinc detinguts ahir a Tortosa com a presumptes implicats en l’atracament mortal ja estan en llibertat. Fonts dels Mossos d’Esquadra confirmen que van ser alliberats ahir mateix. Aquests no haurien entrat amb armes de foc al bingo, amb el posterior homicidi d’una treballadora del local. D’altra banda, un dels dos que encara estan arrestats té menys de 18 anys i haurà de declarar davant de la Fiscalia de Menors. El darrer detingut passarà a disposició judicial en les hores vinents.

El cas continua sota secret d’actuacions. Els fets van tenir lloc la matinada del dilluns, quan un grup d’encaputxats va entrar al bingo en un presumpte atracament. Durant l’incident, un client va ser ferit greu amb una arma de foc, mentre que una treballadora va morir d’un tret al cap. Ahir a la tarda, els Mossos d’Esquadra i la Policia Nacional va detenir a cinc persones que suposadament estan implicades en els delictes.

PUBLICITAT




REDACCIÓ22 Agost, 2022
Pistoler.jpg

El jutjat d’instrucció 5 de Tarragona ha denegat la llibertat al pistoler de Tarragona, Eugen Sabau, un dia abans que rebi l’eutanàsia. La magistrada considera que si se’l trasllada a un hospital convencional, sense vigilància policial, qualsevol tercer podria facilitar-li la fugida. El pistoler, que va ferir tres excompanys de feina dos agents dels Mossos d’Esquadra, es troba ingressat a l’hospital penitenciari de Terrassa.  L’advocat de Sabau havia demanat la llibertat per al seu client per tal que es pogués acomiadar de la família des d’un hospital convencional.

PUBLICITAT


REDACCIÓ7 Juliol, 2022
edgar-fernandez.png

El jutge ha deixat en llibertat el regidor de la CUP a Reus, Edgar Fernández, després que se’l detingués aquest migdia. L’arrest s’ha degut a les quatre incompareixences a les citacions judicials derivades de la macrocausa que agrupa diversos independentistes reusencs. És la segona vegada que es deté a Fernández, l’altra va ser el maig del 2021, també per no personar-se a les citacions judicials. Segons l’edil, és una forma de denúncia a la persecució del moviment independentista.

L’arrest s’ha realitzat quan Fernández es dirigia a l’Ajuntament de Reus i pocs dies després que es fes públic l’arxivament d’una de les cinc peces judicials per aldarulls durant la tardor de l’any 2019, en el marc de les mobilitzacions contra la sentència del judici del procés i de les detencions durant l’Operació Judes del 23-S. Dels 23 investigats inicials només es manté la investigació per diferents delictes contra sis persones, una d’elles, Edgar Fernández.

En protesta per la detenció de Fernández, una trentena de persones, entre les quals hi havia membres de la CUP, Endavant, l’ANC o els Avis i Àvies per la Independència, s’han dirigit a les portes dels jutjats de Reus per esperar la seva posada en llibertat. A la sortida, el regidor reusenc i membre del Secretariat Nacional de la CUP ha subratllat que “cal extrapolar les petites accions individuals a una consciència i acció col·lectiva, com la tardor del 2017 i 2019” i ha instat al moviment independentista a “superar els límits de governs i partits per assolir la llibertat de Catalunya i els Països Catalans”. Segons ell, en aquest tipus de processos judicials “el càstig és el procés judicial” i és “una construcció d’un relat perfecte dels Mossos d’Esquadra que a poc a poc es va desmuntant”.

La diputada de la CUP al Parlament Laia Estrada ha recordat que en la causa està personada la Generalitat com a acusació. “Ja sabem què és l’estat espanyol i la seva causa general contra l’independentisme, però és injustificable que la Generalitat faci pinça amb l’estat i se sumi a la repressió del moviment independentista en comptes d’estar defensant drets i llibertats”.

PUBLICITAT



REDACCIÓ7 Juny, 2022
kenneth_portada-1280x961.jpeg

Vam quedar a la plaça tot just al darrere de l’església. Volien una entrevista allunyada de la poltrona del despatx presidencial del consistori. Sempre va bé endinsar-nos en la persona que exerceix el càrrec d’alcalde. Kenneth Martínez es va presentar informal però non tropo: texans, camisa blanca i americana. A aquella hora i a causa de les altes temperatures hi havia més gent sota els para-sols de les terrasses que passejant pel carrer. Ens dirigim al Museu Apel·les Fenosa, una de les relíquies d’El Vendrell. Acomodats en el porxo de la primera planta, mantenim una conversa informal i sense perjudicis. Parlem pràcticament de tot. Però insistim a conèixer la seva persona, els seus gustos, fòbies, família i somnis. De política i del Vendrell. A Kenneth, professor de professió, li agrada escoltar, però si se sent còmode, també li agrada xerrar. Refusa la imatge de galant i diu ser més aviat humil i un provocador de la convivència. Evita la crispació i els debats estèrils. Li agrada treballar en grup, no obstant això les decisions importants, de vegades, les pren al sofà de casa mentre llegeix (novel·la negra, de preferència). El Vendrell ho és tot per a ell. Per aquesta raó, va dibuixar un projecte ambiciós perquè el municipi es converteixi en una gran capital, tot i que la Generalitat, no rares vegades, ignora que hi ha territori més enllà del Baix Llobregat. L’alcalde parla mirant als ulls i esbossa un somriure quan la situació es tensa. Té mirada de nen entremaliat. Aconsegueix molts dels seus propòsits amb perseverança, diplomàcia i empatia. Acabem l’entrevista i al carrer els seus conciutadans el saluden i li comenten algunes inquietuds. Ell pren nota, perquè el més segur és que es presenti a un nou mandat…


Qui és Kenneth Martínez?

És un pare de família, professor d’Institut, alcalde en aquests moments i amb moltes ganes de treballar i impulsar una transformació important al municipi que és meu, de molts ciutadans i dels meus fills.

Què li ve al cap quan sent la paraula Vendrell?
És casa meva, dels meus fills, de la meva família, on m’he fet gran, on em dedico a la política i home en el sentit de persona responsable.

Per què es va dedicar a la política?
Per una raó molt senzilla. Tenia inquietuds pel bé comú i per la millora de la societat, però en el meu cas concret vaig decidir fer un pas endavant: jo vaig ser professor d’institut durant més de 10 anys. La vinculació dels professors, dels alumnes i les famílies va molt més enllà de la tasca professional i fa que donis aquest salt fora de les aules, cap a la política.

Havia somiat mai ser l’alcalde del seu municipi?
No. Mai. Jo no havia pensat mai. Ho veia com una cosa molt llunyana. Des de fora es veia com una cosa diferent i especial, però quan hi ets dins l’encaixes amb la màxima normalitat i naturalitat. Animo a tothom a implicar-s’hi en la ‘cosa pública‘, perquè l’administració ens diu respecte a tots.

S’ha decebut amb la política en aquest gairebé quatre anys?
No. Quan vaig arribar tenia un objectiu que era transformar el Vendrell socialment i urbanístic. Tenim una ruta i un camí i els objectius clars. Estem satisfets. Espero que els vendrellencs també.

Quan vaig arribar tenia un objectiu que era transformar el Vendrell socialment i urbanístic. Tenim una ruta i un camí i els objectius clars. Estem satisfets

A quina hora es desperta i a quina hora se’n va a dormir?
No dormo gaire i normalment vaig a dormir molt tard.

Com s’explica als fills que el pare és l’alcalde?
Jo ja portava 8 anys de regidor i els nens ja s’ho prenien com a quelcom natural. Els nens tenen l’habilitat de normalitzar-ho tot.

Quines són les àrees que li requereixen més atenció i dedicació?
Per a un alcalde totes les àrees són importants, d’una manera o altra, tot té importància pels veïns i veïnes o entitats.

Serà candidat a les properes eleccions?
Encara ens queda temps.

Quina empremta vol deixar?
La majoria dels propòsits marcats s’està assolint, tot i haver coincidit amb situacions externes com és el cas la pandèmia i ara la guerra. Estic satisfet per la manera com hem enfrontat aquestes dificultats no previstes. Però, com deia, encara ens queda un any.

Quina creu que és la percepció dels veïns en relació amb la tasca del govern municipal?
Reconeixen el punt d’inflexió. A més l’alcalde no nota de seguida perquè està al carrer i es troba cada dia els veïns. Venim de moments molt difícils que limitàvem la capacitat d’inversió i intervenció de l’ajuntament en la millora del Vendrell. Ara hem pogut engegar projectes que són importants (que es toquen i es veuen) per millorar la qualitat de vida dels vendrellencs. Ara tots els nens i nenes de 2 anys van, gratis, a l’escola bressol. Aquestes millores visibles i objectives la gent les reconeix. Crec que hem estat capaços de projectar aquesta confiança i optimisme en la capacitat de progrés i de millora del Vendrell. Generar confiança en moments de dificultat és quelcom que valoro molt.

Vull els millors projectes per a la meva ciutat. Vull que sigui una gran capital regional

Quins són els grans hàndicaps del Vendrell? La seguretat i la immigració…?
Som una població que està creixent i aquesta metamorfosi de ciutat petita a una ciutat metropolitana, aquesta transició necessita que ens adaptem també a nivell de mentalitat. Hem de treballar la integració i inclusió. Les nostres principals preocupacions passen sempre per la inclusió social i la cohesió social. Si no tenim en compte aquests factors, mai no creixerem adequadament. Aquesta integració s’aprèn a les escoles i des de ben petit.

Les aules han de ser en castellà o català?
La llengua vehicular és el català, però el castellà és la llengua de tots els catalans, tal com marca la llei d’educació de Catalunya.

La llengua no hauria d’estar mai al centre del debat polític, oi?
Efectivament. Les identitats han de ser múltiples i compartides, flexible i fluides. Hem de fugir de tot allò que ens exclogui. La nostra bandera és la convivència i això implica la inclusió i la pau social.

Abans parlava de projectes i inversions, d’on venen els diners?
Fonamentalment dels esforços dels muníceps, d’una gestió econòmica, austera, responsable i coherent. La majoria dels projectes que tenim en marxa són finançats. Per la Diputació de Tarragona, per la Generalitat o pels fons europeus Feder o Next Generation. Ens van concedir una subvenció per continuar ampliant l’illa de vianants i un altre per renaturalitzar i integrar urbanísticament les rieres com a zones verdes de qualitat.

Hem de fugir de tot allò que ens exclogui. La nostra bandera és la convivència i això implica la inclusió i la pau social

Creu que el seu municipi és menystingut per la Generalitat?
Catalunya, globalment, hauria de treballar més la seva diversitat i realitat. Encara que pugui semblar un tòpic el cert és que el país està molt centralitzat a Barcelona i del Llobregat cap avall hi ha dificultat per a situar-nos. El Baix Penedès encara es nota més. Estem en el procés de crear una nova vegueria (El Penedès). Som una zona de frontera, totes les infraestructures del país passen pel nostre territori. Hi ha famílies que ens triem per la qualitat de vida que oferim.

Us sentiu més de Barcelona o Tarragona?
Som penedesencs. Som de Tarragona. Estimem el Penedès i aquest territori de vinyes, però mirem més aviat cap a Tarragona. Fem una mica de pont entre Tarragona i Barcelona. El Vendrell acabarà sent una metròpolis regional que integrarà i cohesionarà tot el territori intermedi per una estratègia d’ubicació geogràfica.

És un municipi independentista?
Hi ha de tot. És un municipi majoritàriament socialista. Les identitats les entenem des de la fluïdesa. El futur depèn d’entendre’ns amb Europa i amb la resta d’Espanya. Si no hi ha una bona convivència entre tots els catalans, és impossible demanar estabilitat social i política. Catalunya és un país divers i ric i això és el que ens fa diferents.

Què li diuen els veïns quan el troben al carrer?
Sobretot hi ha molta preocupació pel tema econòmic. Després de la pandèmia, la gent té la necessitat de recuperar l’espai, la llibertat i les ganes de fer coses. La gent necessita trobar-se i abraçar-se. El preu de l’electra i les conseqüències de la guerra a Ucraïna també preocupen i molt. La gent vol viure, tenir tranquil·litat i ser feliç.

Vostè és feliç?
Molt, tot i que això no impedeix que tinc problemes i preocupacions.

Durant la pandèmia va ser molt difícil. Vaig patir molt amb la residència d’avis. Vaig viure amb el cor encongit

Quin és el seu principal defecte?
L’obsessió per la feina. La perseverança i la intensitat.

El seu gran complex?
Sóc el fill i el nét gran, i des de petit, tant la meva àvia com la meva mare em deien que era guapo i intel·ligent, per tant, no tinc gaire complexes.

La gran virtut?
M’agrada molt treballar en equip. No m’agraden les discussions ni les cridòries.

On sol refugiar-se en els moments de baixada anímica?
En la lectura.

Quins llibres sol llegir?
Novel·la negra.

Es considera una persona emotiva i emocional?
No sóc de llàgrima fàcil, però hi ha petits detalls que em fan molt de mal.

Generar confiança en moments de dificultat és quelcom que valoro molt

Què li fa plorar?
Les desgràcies personals. Durant la pandèmia va ser molt difícil. Vaig patir molt amb la residència d’avis. Vaig viure amb el cor encongit.  Cada vegada que havien de fer les proves i els tests Covid, patia molt quan em deien que hi havia positius. Hi havia molta tensió, no sabien que passaria quan els nostres avis donaven positiu. Temia per la seva vida. Hi havia molta incertesa i impotència. Les notícies ens hi afectaven molt i, en part, ens generava neguit. Em feia por que la nostra gent gran no superés la malaltia. Vam viure amb el cor encongit.

L’honestedat, la fidelitat i la humilitat són ingredients quan s’ocupa un càrrec públic…
Crec que són components essencials per generar bon ambient i confiança. Jo sóc un servidor públic i tracto la gent com a iguals com no podria ser d’una altra manera. Ho faig per convicció.

És ambiciós?
Sí, vull el millor pel meu municipi i pels meus conciutadans. En l’àmbit personal, crec que no gaire.

Ens pertoca a tots, sense distinció, combatre energèticament tots els discursos de l’odi. Estem als antípodes de qualsevol discurs, acte o actitud que generi odi o desigualtat

És vanitós?
No, si es refereix a nivell personal. No sigut mai un galant. Si parlem de la meva faceta com a alcalde, he de dir que sí. Vull els millors projectes per a la meva ciutat. Vull que sigui una gran capital regional en totes les assumpcions del concepte.

Si hagués de ‘vendre’ la imatge del Vendrell, com ho faria de forma molt succinta?
El Vendrell és el cor del Mediterrani. Passeges entre les vinyes i et trobes amb un mar blau envejable. I això amb el violoncel de Pau Casals que t’acompanya en aquesta ruta.

Li agrada la música, veig…
M’encanta.

Mentre vostè sigui l’alcalde que no hi trobarem a l’ajuntament?
No trobarem tensió identitària, conflictes entre veïns, guerres territorials… Defensem la bandera de la convivència. Som un municipi integrador.

És un municipi segur?
Com a moltes altres ciutats de 40 mil habitants i de 100 mil persones a l’estiu.

Quin és el seu lema de vida?
Saber conviure i que tothom tinguis les mateixes oportunitats.

Quines són les seves línies vermelles?
No permetré mai que un veí se senti discriminat o menystingut. Tots som iguals.

Què s’ha de fer amb Vox?
Combatre’l. Ens pertoca a tots, sense distinció, combatre energèticament tots els discursos de l’odi. Estem als antípodes de qualsevol discurs, acte o actitud que generi odi o desigualtat. Per tant, tot allò que sigui excloent, feixista, racista, homòfob mereixerà el nostre rebuig. L’odi és el pitjor virus que hi ha en una societat i a més s’expandeix molt ràpidament.

I com es combat aquest virus?
Amb polítiques socials i tractant tothom com a persones.

No permetré mai que un veí se senti discriminat o menystingut. Tots som iguals.

Com li agradaria ser recordat?
Com a algú que no ha generat conflictes i tensions i que també ha fet tot per evitar-los. He intentat que El Vendrell fos un municipi obert, pròsper, amable i agradable en la convivència. Del meu ADN no surt, ni accepta la desigualtat per les raons que siguin. Tots som iguals i hem de ser tractats com a iguals, tot i les diferències individuals.

Quan ha de prendre decisions importants suposo necessita temps i diferents punts de vista A qui demana consells?
M’agrada molt treballar en equip i escoltar a la gent. Això és crucial a l’hora de prendre decisions. No demano opinió a cap persona en concret, però a tots en general. Prenc decisions que ens afecta a tots i per aquest motiu m’agrada el consens. Moltes vegades prenc decisions assegut al sofà de casa, quan estic llegint.

Ha notat en aquests anys la tan propalada ‘solitud del jefe‘?
No. Intento implicar el meu equip en el dia a dia de l’ajuntament. Em sento molt acompanyat. L’alcalde és un regidor més.

Ha experimentat mai l’eròtica del poder?
(riu) No. No sé què vol dir. No ho he experimentat ni ho he notat.

Si guanya les properes eleccions apujarà els impostos?
S’hauria d’analitzar prèviament les circumstàncies. Crec que ningú apuja impostos per caprici. Hem congelat els impostos perquè érem conscients de l’impacte econòmic de la pandèmia. Però una cosa ha de quedar clara: tot allò que els ciutadans paguen s’ha de notar en la millora de la seva qualitat de vida. No podem confondre l’austeritat amb la inoperància.

Quin missatge enviaria als seus conciutadans?
Nosaltres vam engegar en aquest mandat un camí d’un punt d’inflexió per portar el Vendrell on li toca estar. El Vendrell és una capital i ha d’exercir i ser tractat com a tal. Aquest equip de govern treballarà de valent perquè aquest desig esdevingui una realitat.

PUBLICITAT










REDACCIÓ23 Juny, 2021

El Govern en pleno, encabezado por Pere Aragonès, ha asistido a la salida de los presos independentistas indultados por el Gobierno. Los excarcelados han protagonizado escenas de emoción, que contrastan con el menosprecio de algunos dirigentes a la medida de gracia.

Las presas y los presos políticas han salido a la misma hora y conjuntamente de las cárceles, una vez ya se les ha concedido el indulto. Oriol Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa y Carme Forcadell han atendido a los medios de comunicación a las puertas de las cárceles de Lledoners, Puig de les Basses y Wad-ras. A todos ellos les ha acompañado una delegación de ERC encabezada por el presidente del Govern y coordinador nacional del partido, Pere Aragonés, que se ha desplazado a Lledoners.

Por parte de Junts per Catalunya, ha acudido la consejera de Derechos Sociales, Violant Cervera; el consejero de Salud, Josep Maria Argimon; el vicepresidente de JxCat y portavoz adjunto en el Parlamento, Josep Rius; el presidente del Grupo parlamentario, Albert Batet; y el secretario de organización del partido, David Saldoni. También los acompañarán una amplia representación de diputados al Paralment.

La secretaria general adjunta, Marta Vilalta, ha estado presente en Wad-Ras, así como el consejero de Economía y Hacienda, Jaume Giró; la consejera de Acción Exterior y Gobierno Abierto, Victoria Alsina; acompañados de la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la portavoz de Juntos por Cataluña en el Parlamento, Mónica Sales. También los han acompañado varios diputados de Juntos por Cataluña en el Parlamento.

A Puig de les Basses ha acudido la consejera de presidencia, Laura Vilagrà; la de Acción Climática, Alimentación y Agenda Rural, Teresa Jordà, la consejera de Justicia, Lourdes Ciuró; la consejera de Investigación y Universidades, Gemma Geis, junto a los diputados Marta Madrenas, Francesc Ten, Salvador Vergés, Jordi Munell i Maria Antònia Batlle.

PUBLICITAT

 






REDACCIÓ20 Octubre, 2019

Els independentistes han respirat d’alleujament quan, després de tanta informació confosa, els vuit detinguts (7 dels Mossos i un de la Policia Nacional) arran dels aldarulls dels darrers dies a Tarragona, han sortit en llibertat amb càrrecs. La Fiscalia havia sol·licitat presó per a tres dels arrestats, però la jutgessa de guàrdia ha optat per deixar-los marxar amb mesures cautelars.

La magistrada els ha prohibit sortir d’Espanya i acudir, acostar-se a menys d’un quilòmetre o participar en actes i manifestacions durant sis mesos.

També hauran de comparèixer quinzenalment al jutjat i els ha retirat el passaport. Els vuit detinguts estan acusats de desordres públics, delicte tipificat amb sis anys de presó.

Des de les 10 del matí i pràcticament fins a les quatre de la tarda, els manifestants s’han concentrat davant dels jutjats de Tarragona per expressar la seva solidaritat als detinguts i protestar contra la sentència del procés. L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà i els regidors de la CUP i de Junts per Catalunya, Laia Estrada i Dídac Nadal, també han fet cap als jutjats per acompanyar, sobretot, els familiars i amics dels detinguts. També s’hi han afegit els manifestants que s’havien reunit, incialment, al Campus Catalunya de la URV.

Segons dades del Govern, des de dilluns passat hi ha hagut 194 detinguts pels aldarulls a Catalunya, d’ells 154 per part dels Mossos d’Esquadra, 32 per la Policia Nacional i 8 per la Guàrdia Urbana de Barcelona.

|

VÍDEOS


REDACCIÓ13 Octubre, 2017

El vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Oriol Junqueras, considera que ha arribat el moment d'”assumir el risc de la llibertat”.

Oriol Junqueras

Així ho ha assegurat a través de les xarxes socials en resposta a l’exeurodiputat Ernest Maragall, que a través del seu compte de Twitter ha destacat que dimecres al Congrés i aquest dijous a la plaça Catalunya es va sentir el missatge “rendició o repressió”.

Davant d’això, Maragall ha reclamat al president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i a Junqueras que “és l’hora d’assumir la llibertat”.

Una petició que ha estat resposta pel vicepresident del Govern amb un “totalment d’acord”.