Jesus Arjona és el convidat estrella de la secció innovadora del Museu d’Alcover ‘MuseuOcult’. Compartirà amb el públic la seva Passió per l’art africà a través de la seva col·lecció d’obres d’art tribal africà. En definitiva, el jove transposarà físicament la secció que té al diari digital La República Checa. Cada setmana, als dimarts, Arjona ens sorprèn amb un escrit sobre una màscara o un element tribal africà. Ara, i de forma física, els ciutadans podran gaudir d’una mostra valuosa i molt especial. Jesus Arjona ens explica en què consisteix i com va aconseguir que una secció exitosa d’un digital esdevingui motiu d’una exposició en un museu.
En què consisteix l’activitat ‘Museu ocult’?
MuseuOcult és una secció innovadora que el Museu d’Alcover ha creat com a via per obrir les portes al públic des de la intimitat. Es plantegen cada acte com a quelcom diferent, amb l’objectiu de descobrir i compartir els seus projectes, records i, fins i tot, alguns secrets que guarden tancats amb pany i clau al cor dels seus magatzems.
El dia a dia del museu i de les col·leccions va més enllà dels espais expositius oberts a tothom i, per això, dins de la secció MuseuOcult el que busquen és que explorin espais i s’expliqui què fan a la seva intimitat cultural. La intenció és fer còmplices de les il·lusions i vivències del museu a qui visita la institució.
Aquest any han decidit convidar Jesús Arjona, un enamorat de l’art africà…
És un honor. Crec que es va fer amb la finalitat de donar a conèixer el meu MuseuOcult que porto fent des que tinc 9 anys i que compta amb més de 320 obres d’art tribal africà.
En paraules de la directora del Museu, l’Ester Magriñà: “La passió que el Jesús” sent per l’art africà ja de ben petit el va fer somiar i impulsar a construir el seu petit MuseuOcult que també us mostrarem en aquesta edició de MuseuOcult. Des de fa uns dos mesos comparteixo amb els lectors del diari digital La República Checa algunes de les peces de la seva col·lecció, explicant breus relats i reflexions sobre aquestes i descobrint-nos la veritable riquesa de l’Àfrica tribal.
Com ha sorgit la idea?
La directora del Museu d’Alcover, l’Ester Magriñà i jo, ja ens coneixem des de fa més de dos anys i sempre havíem volgut fer un projecte conjunt. La innovació és una de les coses que caracteritza el Museu d’Alcover i quan li va explicar a l’Ester que estava col·laborant amb un mitjà de comunicació, amb una secció pròpia on difonc articles sobre la meva col·lecció i que tenia la inquietud de poder mostrar-les físicament. Volia que aquella secció cultural digital es tornés física, unint el que és tradicional amb la part moderna, els dos ens vam posar d’acord per poder fer aquesta exposició.
Tot va néixer en una petita i informal reunió per posar-nos al dia sobre els nostres nous projectes i inquietuds.
Què pretén transmetre?
Amb aquesta exposició vull materialitzar allò que explico als articles i donar al visitant la possibilitat de gaudir de les meves obres igual que jo ho faig diàriament al petit MuseuOcult que guardo al meu estudi.
A més, a mi sempre m’agrada transmetre a tothom la riquesa, la varietat i la diversitat de l’art tribal, valorant i intentant desmitificant molts perjudicis que perjudiquen aquest art tan especial i que des de fa temps esdevé part fonamental de la meva vida.
Quin és el públic objectiu?
Està oberta a tothom, infants i adults. A tots aquells que tinguin inquietuds sobre les obres que he presentat al diari, però no obstant també a aquells que vulguin veure una mostra d’art tribal, amb una important i interessant selecció d’obres, que no deixarà indiferent a ningú.
Què es pot aprendre amb aquesta exposició i els textos que publica al diari digital La República Checa?
Els textos que presento tenen un caràcter totalment divulgatiu, que té la finalitat de donar a conèixer l’art africà al lector. Amb les meves reflexions també busco la reflexió personal del qui llegeix sobre aspectes socials i antropològics.
Sempre he tingut la inquietud de voler mostrar allò que m’apassiona i quina millor manera que fer-ho primer explicant les obres, el seu origen, la seva funcionalitat, les seves característiques… també m’agrada il·lustrar-les amb fotografies que ajudin a fer que l’art tribal sigui més atractiu del que és actualment i darrerament mostrant-les en un espai expositiu, convertint el meu treball digital en quelcom físic.
Com es pot ‘traspassar’ la màgia de les màscares d’un diari digital a un espai físic?
Aquesta és la idea més bonica de l’exposició. Actualment estem veient com tot el que fem té una aplicació a la xarxa, tot està allà. Ens hem oblidat de tocar, d’olorar, de sentir amb els nostres sentits per passar a fer-ho tot a una pantalla. A més perdem el contacte humà, ja que ens limitem a comunicar-nos per la xarxa.
La meva secció vol trencar amb aquesta nova realitat i donar la possibilitat al lector a què pugui enriquir-se amb la meva mostra, i a l’inrevés, que el visitant de la mostra que no ha llegit res pugui enriquir-se d’aquests.
Convido al lector o visitant de l’exposició “Àfrica a ca Batistó” a què si té preguntes sobre qualsevol aspecte, s’adreci a mi. La màgia d’aquesta secció vull que sigui també la transparència i el contacte humà, que no sigui la xarxa una barrera per nosaltres.
Quin balanç fa de la secció ‘Màscares d’en Jesús Arjona’?
Està tenint molt bona acollida i se n’està parlant molt, cada setmana comptem amb un gran nombre de visualitzacions a la xarxa.
És molt inusual que un mitjà de comunicació es fixi en un jove col·leccionista d’art africà per poder fer un projecte conjunt i mostrar la seva col·lecció. Això crec que és possible gràcies a la innovació que faig amb la meva fotografia impactant i provocativa i a les meves reflexions al voltant del significat de la peça que està sent tot un èxit dins dels lectors, ja que potser es veuen reflectits o veuen els paral·lelismes amb el nostre món occidental.
Els lectors de la secció no es limiten al territori català sinó que aquests són de tota la península i fins i tot fora d’ella.
Fins quan es podrà veure l’exposició al Museu d’Alcover?
Romandrà oberta fins al 31 de Març en l’horari habitual del museu. No descarto fer activitats entorn d’aquesta en les pròximes setmanes (visites guiades i xerrades per col·legis)
Hi ha la possibilitat que l’exposició sigui itinerant?
Sí, estic obert a fer una itinerància i a continuar fent créixer l’exposició amb les obres dels meus següents articles. A “Àfrica a ca Batistó”, els visitants que assisteixin a la inauguració podran veure en primícia l’obra que explicaré al proper article del 29 de Gener.
REDACCIÓ2 Març, 2021
Vull marxar, m’agradaria migrar per aprendre, per comprendre i per créixer, però sempre fa llàstima deixar el “niu” això és quelcom que sempre inunda les decisions migratòries.
La migració, el canvi de població o el desplaçament temporal és quelcom que caracteritza la cultura global humana, sempre ho hem fet, però no de la mateixa manera, de fet encara avui dia hi ha pobles a diverses zones del món, coneguts com a nòmades, que tenen el món com a casa i no s’estableixen amb arrels a cap lloc; n’hi ha d’altres que tot i tenir les seves arrels en un lloc determinat, és a dir, sent sedentaris, decideixen migrar indefinidament buscant una situació diferent de la que tenen als seus orígens; també n’hi ha d’altres que marxen solament per un temps.
Es tracta d’una important màscara passaport dels Dan de Costa d’Ivori, que rep el nom de “Ma go”, una obra que representa molt bé l’art d’aquest poble pel seu estil. Aquestes obres són portades pels homes quan es desplacen de territoris, les porten a una bossa que porten sempre amb ells i els hi serveix tant d’identificador del poble al qual pertanyen, o d’amulet i com una vinculació al seu poblat d’una manera molt intima, ja que aquesta petita màscara representa una altra de superior que es troba al poblat, una màscara mare, a la que tenen molt de respecte, marca el seu origen i els caracteritza i identifica. D’aquesta manera els individus mai estan desconnectats de les seves arrels i mai obliden qui són i d’on venen, tenen una connexió material total amb les seves arrels.
Aquest exemple de vinculació amb el nostre origen ho tenim tots, potser no de forma material, però sí que tenim maneres de fer, parlar, moure’ns que ens lliguen a algú o a algun lloc en concret. La meva àvia, migrant d’Andalusia, mai ha deixat de parlar com al sud, ni de fer el menjar com al sud… Tot i que enyora el seu origen, no està desconnectada d’allà, no s’oblida.
RICARD CHECA
