REDACCIÓ19 Gener, 2020
L’actualitat política catalana dóna per molt. Hi ha molts ciutadans que han deixat de (pre)ocupar-se amb un conflicte polític i judicial que encara no té un destí traçat ni un destí clar. Tots som conscients que la política és, essencialment, l’art de fer possible allò que, a primera vista sembla pràcticament inconcebible.
Malgrat haver simpatitzants i militants dels partits que es ‘desviuen’ a causa de la picabaralla entre l’estat i la Generalitat, hi ha altres que s’estimen més treure ferro i exhibir un to més aviat humorístic. Hi ha persones que, davant la situació de desconcert polític i social, intenten apaivagar els ànims i relativitzar la batalla.
Qui no coneix casos en què la concòrdia i la convivència s’han trencat arran del procés independentista? Fins i tot, s’ha arribat a l’extrem d’evitar parlar de política per no xocar amb els amics que tenen opinions contràries a la nostra. Però, hi ha persones que donen l’exemple de convivència.
Recentment, en una sala de diversió de les Gavarres, hem pogut assistir a ‘duel’ entre Puigdemont, Arrimades i Abascal. En la bolera, liderava la partida Abascal, mentre que Arrimades quedava molt lluny de l’objectiu.
El positiu d’això és que hi ha persones que amb el seu sentit de l’humor aconsegueixen ‘normalitzar’ una situació que en la vida real és impossible.
Sort que sempre tenim d’esbossar un somriure davant episodis com aquests i adonar-nos que hi ha vida més enllà de les actituds polítiques. I, la veritat és que s’agraeix i… molt.
