Arxius de Laia Estrada | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Setembre, 2020
laia-1280x960.jpg

El confinamiento covid-ursulino al que se ha visto sometida Laia Estrada podría ser la causa de la depre que afecta a nuestra pizpireta concejal, aunque también pudiese ser la poca sintonía con la nueva compañera de bancada Eva Miguel Gascón (que está a punto de ser mami); incluso cabría sospechar que la complejidad de ejercer la oposición sin ejercerla es un continuo quebranto para Estrada, haciendo bueno el dicho de que “contra Ballesteros se vivía mejor”.

Sea por una de estas causas, por todas juntas o por otras, la cuestión es que nuestra inquieta CUPletista comunista  anda algo alicaída.

Ya sé que me van a desollar por lo que diré a continuación, pero muchos piensan igual y no lo dicen: Estrada es de lo mejor que ha pasado por el salón de plenos. De lo mejor,repito. Dejemos de banda su ingenuo izquierdismo, su episódica ofuscación en determinados temas o los demonios que le susurran al oído en cada actuación política: ella es una jovencita que tiene más charme que el resto de sus compañeros de plenario todos juntos.

Juegan a su favor su eslora intelectual, su espontaneidad frente al postureo, su desenvuelta feminidad, su coquetería sin pasarelas, en definitiva, que es una pena que ande con malas compañías políticas, de poco gusto estiloso, cuando podría ser una verdadera diva divina.

Puede que algunas curiosidades de su pasado le hayan aportado ese destello que otros y otras no tienen: fue empleada en la discoteca Pachá, es una bailonga incansable y escribe poesía. Busquen, comparen y si encuentran algo más interesante, tráiganmelo.

Ahora que su estatus económico familiar le es propicio -sin llegar a la ostentación de Iglesias/Montero-, animemos a Estrada a romper muros interiores dándole un buen hachazo a su Visa visitando boutiques que no sean Zara, Mango o H&M, que están bien, que son suficientemente proletarias, pero un poquito de haute couture no le hace daño a nadie y también ayuda a mantener puestos de trabajo.

Creo sinceramente que a Estrada le hace falta algo más de alegría macarena. Tanta independencia, tanto CDR, tanta reivindicación, tanta solemnidad cupaire, cuando ella es un espíritu surgido de las fiestas erasmus holandesas, ¡ay! Díganme que no da un poco de penita verla siempre agarrada a la pancarta, cuando podría estar, a ratitos, tomándose un respiro y dejándose llevar por los vientos de libertad, pero no los de la libertad maoísta, ni trotskysta, ni chavista, sino los vientos libertarios de verdad, los de la jeunesse bohème de los revolucionarios románticos del XIX.

Voy a ponerle dos velas a Santa Pentesilea para que proteja a nuestra Estrada de las malas hierbas y los oscuros hechizos de sus enemigos/as y le dé la fortuna que merece, que no es la del reino de Galapagar, sino la de la diosa Eufrósine y, quién sabe, si también debería reclamar la ayuda de la diosa Rhea… caramba, carambita, carambirulí.

Laia, no es nada personal, son solo negocios.

Vito TARRACORLEONE
Detective

 


REDACCIÓ14 Setembre, 2020
iqoxe3.jpg

La CUP vol que l’Ajuntament de Tarragona, presidit per l’alcalde Pau Ricomà, es mulli i es personi com a acusació en l’accident d’IQOXE. La regidora Laia Estrada lamenta que el govern municipal (ERC i ECP) no hagi fet res en aquest sentit. La regidora cupaire espera que l’executiu de Ricomà informi amb la màxima brevetat, en sessió plenària, que s’ha dut a terme la “personació com a acusació, tal i com es va fer amb el cas Inipro”. La CUP té l’esperança que es faci aquest anunci en el Plenari del proper 29 de setembre.

En aquest sentit, la cupaire Laia Estrada lamenta que “vuit mesos després de l’accident que va costar la via a tres persones, seguim constatant que la Declaració Institucional va ser només una escenificació”.

Dels acords pactats, asseguren, només s’ha començat a treballar per recuperar el PLASEQTA. Ni s’ha requerit a les empreses del complex petroquímic la relació i el detall dels diferents expedients sancionadors que se’ls hagin interposat, tampoc hi ha “ni rastre” del debat al voltant de la Petroquímica, ni sobre l’elaboració d’estudis independents de la qualitat de l’aire i epidemiològics, malgrat també era un dels acords d’investidura ja recollit als pressupostos.

 


REDACCIÓ15 Juliol, 2020
explosió-reactor-IQOXE-1280x960.jpg

La CUP discrepa radicalment de les conclusions de l’informe que va presentar l’empresa IQOXE sobre l’accident mortal del passat 14 de gener.

La investigació realitzada per IQS conclou que l’accident d’IQOXE es va produir per “una concatenació de circumstàncies no detectables que porten a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible per ser desconeguda”.

Els cupaires no estan d’acord amb l’informe i el qualifiquen de “pur cinisme”.

Repsol porta anys presentant estudis de la ‘bona’ qualitat de l’aire” a Tarragona

A través de les xarxes socials, la portaveu de la CUP a Tarragona, Laia Estrada, deixa en evidència les conclusions presentades per IQS perquè contradiuen les explicacions que es van donar als treballadors de la planta química tot just després de la “brutal explosió”. Segons el partit antisistema, “no és la primera vegada que es fan informes a ‘lo Juan Palomo’“. De fet, Laia Estrada, a títol d’exemple, recorda que “Repsol porta anys presentant estudis de la ‘bona’ qualitat de l’aire” a Tarragona.

 


REDACCIÓ4 Juny, 2020
laia-estrada.jpg

 La setmana passada coneixíem que l’exalcalde Ballesteros, finalment, anirà a judici pel Cas Inipro. I sí, ho vam celebrar, perquè no és precisament que tinguem massa confiança en l’aparell judicial espanyol, i el fet que Ballesteros s’hagi d’asseure al banc dels acusats per aquest cas de corrupció és una alenada d’aire pur enmig de tanta putrefacció.

No té res a veure amb el que afirmava qui el defensa, els honoraris dels quals probablement es troben entre els més de 60.000 euros sufragats a costa de l’erari públic, quan assegurava que la CUP busquem “un rèdit polític als jutjats en lloc de buscar-lo a les urnes”. De fet, aquesta afirmació és una autèntica ximpleria, doncs la nostra experiència amb la (in)justícia espanyola és sobradament coneguda per tots els casos repressius que acumulem la militància de l’esquerra independentista, fins i tot des de molt abans de l’abominable procés contra el referèndum de l’1 d’octubre.

El 2013, sense representació a l’Ajuntament de Tarragona, la CUP recollíem la denúncia feta pel comitè d’empresa de l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST) i la dúiem a la fiscalia davant la passivitat i connivència de les forces polítiques presents a l’Ajuntament en aquell moment, que clarament van preferir mirar cap a una altra banda. Així s’iniciava el Cas Inipro.

Sense cap mena de dubte, no estem davant del cas de corrupció més important de l’ajuntament tarragoní. Només el cas del pàrquing Jaume I multiplica per 100 la xifra presumptament malversada. La realitat, però, és que tota la interlocutòria posa al descobert unes pràctiques vergonyoses en favor del PSC, a costa de diners que s’havien de destinar a les persones més vulnerables i vulnerades de la ciutat, per les quals l’exalcalde s’enfronta fins a vuit delictes.

Sempre hem denunciat que el Cas Inipro, i res més, és la justificació de tot el procés engegat per fer-me fora de l’Ajuntament de Tarragona a principis del 2018. Una vendetta política barroerament disfressada d’imperatiu legal que va ser aturada gràcies a la implicació de totes les persones que van denunciar-ho com a tal, moltes de les quals ni tan sols eren cupaires. “Que caiguin les màscares!”, vam clamar llavors. I les màscares comencen a caure i, per descomptat, ho celebrem.

Diuen que la CUP sabem “que l’exalcalde és innocent”. No. La CUP el que sempre hem sabut és que, qui ridículament assegurava patir “una persecució política”, té una responsabilitat en el fet que es destinessin uns diners públics a fer feina propagandística per al seu partit. Si n’estava al cas, com pensem, perquè en seria coautor; i si es demostra que no n’estava al cas, perquè evidenciaria una vergonyosa negligència i una inutilitat galdosa.

El Cas Inipro s’ha tractat de minimitzar, s’ha volgut reduir a una mera “mala praxi de gestió” i, encara avui, algú pot pensar que és una minúcia. No ho és. Recordem que hi ha una peça sota secret de sumari que va molt més enllà del PSC tarragoní, que implica tota l’estructura del partit al conegut com a “cinturó roig” dels voltants de Barcelona.

Així doncs, és clar que celebrem que l’exalcalde, juntament amb bona part de la plana major del PSC tarragoní, s’asseuran a la banqueta dels acusats i hauran de donar resposta per la totalitat dels delictes que se’ls imputen pel Cas Inipro. Tanmateix, que ningú no s’equivoqui. Això és tan sols la punta de l’iceberg de la corrupció que ha campat lliurement per l’Ajuntament de la nostra ciutat les darreres dècades. I cal fer net d’una vegada.

Respecte a tots els casos que hi ha ara mateix als jutjats, i tant, perquè això és el mínim, però també respecte de la resta d’activitats, contractes, gestions… Que resten impunes, pendents que algú encengui el llum de forma valenta i decidida i acabi, per fi, amb l’opacitat i faci caure totes les màscares. Identificar i denunciar totes les pràctiques delictives que s’han dut a terme els darrers anys al consistori tarragoní no sols és un deure legal, sinó un primer pas imprescindible per canviar la forma de forma real la mena de governar la ciutat. El silenci també és complicitat.

Laia Estrada
Portaveu i regidora de la CUP Tarragona


REDACCIÓ29 Maig, 2020
laia_estrada.jpg

Avui fa just un any que la CUP vam obtenir per segona vegada representació a l’Ajuntament de Tarragona. Està clar que esperàvem obtenir major representació com a resposta a la feinada feta durant l’anterior mandat, no ho hem ocultat mai, però no va ser així. Vam consolidar la nostra presència mantenint els dos càrrecs electes, que en el context generalitzat dels malaurats resultats obtinguts per la CUP les darreres eleccions municipals als municipis grans, va ser tot un èxit.

Així, la nit del passat 26 de maig va acabar amb un gust agredolç, barreja de satisfacció en veure la tangibilitat de la fi de l’era ballesteril, havent-t’hi desenvolupat un paper essencial, i de certa tristor per no poder incorporar més companyes de gran vàlua al grup municipal.

Des d’aquesta lògica de posar fi a tres mandats consecutius de caciquisme que substituí a l’anterior, no vam dubtar en facilitar la investidura de Pau Ricomà. La raó és senzilla: amb ERC i ECP no teníem la certesa de la transformació real que necessitava, i necessita, Tarragona, però s’obria una possibilitat que amb Ballesteros era impossible. De fet, vam ser l’única formació que va prendre aquesta decisió pensant exclusivament en el bé de la ciutat, sense avantposar interessos de partit ni de de cadires. Vam donar la investidura a canvi de 5 punts que eren claus per conformar la base d’un canvi a la ciutat, i que enteníem que compartíem amb el nou govern de la ciutat. Ni més càrrecs de confiança, ni millors remuneracions, ni més representació, ni presidències,… només compromís polític de canvi i de transformació.

Ningú no pot negar que el darrer any han tingut lloc fets realment excepcionals a la nostra ciutat i arreu del país. Començant per la resposta a l’abominable sentència del procés, i la brutalitat policial amb la que va ser reprimida, i acabant amb la pandèmia del coronavirus, passant per l’explosió a IQOXE i el temporal Glòria. Aquest cúmul de situacions extremes, juntament amb el fet que el nou govern municipal hagi comptat amb poques mans, moltes dels quals no tenen una trajectòria d’implicació profunda en la ciutat (no cal ser càrrec electe per tenir-la), amb l’afegit d’una actitud conservadora en alguns casos, ha jugat un còctel fatal pel que fa a les expectatives de canvi generades arran dels darrers resultats electorals municipals.

Tanmateix, i més enllà de l’activitat institucional a la nostra ciutat, tots els fets excepcionals, polítics, ambientals i socials, que s’han succeït al llarg d’aquest any evidencien una realitat amarga:  la nostra societat convulsiona davant una crisi climàtica cada cop més irreversible, unes elits extractives que engrandeixen la bretxa entre rics i pobres, una política autoritària i militarista que redueix els drets i les llibertats a la mínima expressió,… I tot això a les portes d’una nova crisi econòmica fruït de la recessió que s’esperava i accelerada per la Covid-19, que aplanarà encara més el camí per a l’auge del feixisme i el masclisme.

Davant de tot plegat, després de fregar la distopia, els propers anys no seran en absolut plàcids. La qüestió és si es té la capacitat i la valentia per transformar l’adversitat en oportunitat. Oportunitat per acabar amb privilegis i injustícies i construir una alternativa real al servei de la majoria, capaç de preservar el planeta i repartir la riquesa.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 


REDACCIÓ6 Maig, 2020
tgn-radio-1280x722.jpg

La CUP manifesta la seva preocupació pel fet que no s’hagi obert cap investigació penal arran de les irregularitats detectades a l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació. Els cupaires lamenten que es focalitzi la polèmica exclusivament en el conflicte laboral entre una treballadora i l’actual presidenta del Consell d’administració de l’EMMCT, Paula Varas.

La formació anticapitalista deplora l’escàndol mediàtic que genera la inacció del govern d’ERC i ECP a l’hora d’investigar correctament totes les empreses i fundacions de l’Ajuntament sospitoses de corrupció, així com de la manca de transparència a l’hora d’esclarir tot el conflicte.

La CUP té clar que qualsevol acció política que no vagi encaminada a fer net i acabar amb l’ombra de la corrupció a les empreses municipals, serà “un greuge que no ens podem permetre com administració pública”.

“Aquesta mala gestió està comportant un deteriorament de la imatge de mitjans de comunicació que ni l’empresa ni els treballadors i treballadores mereixen”, remarquen els antisistema.

 


REDACCIÓ1 Maig, 2020
festes-inclusives-1280x854.jpg

La CUP està decidida a aixecar totes les catifes per analitzar la gestió feta a les empreses municipals i mixtes pels socialistes. Els cupaires volen posar fre a la corrupció i informar la ciutadania dels casos existents durant l’era de l’alcalde Ballesteros.

Per dissipar dubtes, les regidores de la formació anticapitalista exigeixen conèixer l’estat en què es troben els casos de corrupció relacionats amb l’AMT i l’EMT que es troben en mans del Ministeri Fiscal, i les passes que han fet les noves presidències al respecte. Pretenen que es depurin responsabilitats.

La regidora Eva Miguel

En relació a l’empresa pública de mitjans de comunicació (EMMCT), la regidora Eva Miguel ha requerit els comptes i factures corresponents als exercicis 2016-2019 i ha sol·licitat a la presidenta del consell d’administració, Paula Varas (ERC), que faci públic el que ha revelat la revisió dels comptes efectuada, arran dels indicis d’irregularitats que van portar al cessament de l’anterior gerent, el qual també era el cap de gabinet de l’exalcalde Ballesteros. Per últim, la política ha sol·licitat la celebració d’un consell d’administració extraordinari, una vegada s’hagi lliurat tota la documentació requerida, per tal de tractar les irregularitats detectades en la comptabilitat de Tarragona Ràdio.

La CUP, que al llarg del mandat anterior havia manifestat dubtes sobre la gestió comptable de l’empresa pública de comunicació – la qual va ser gestionada per Josep Maria Bonet –, es mostra preocupada pel fet que la nova presidenta tingués intenció de sotmetre a votació els comptes de l’empresa, malgrat els indicis d’irregularitats i el robatori de dades i documents a la seu d’emissora pública.

La CUP sospita que la lluita contra la corrupció no sigui una prioritat per al govern liderat pel republicà Pau Ricomà

Tot i que el primer ordre del dia del consell d’administració contemplava la signatura i aprovació dels comptes de l’empresa, davant els qüestionaments i objeccions formulades per la representant anticapitalista, la resposta s’havia reduït al fet que la signatura de comptes era inajornable. No va ser fins que diferents membres del consell d’administració van requerir documentació que el punt es va eliminar de l’ordre del dia el dimecres a la tarda.

La CUP va intentar que els pressupostos del 2020 comptessin amb una partida de 60.000 euros per tal de depurar responsabilitats en els casos del “coaching”, a l’AMT, el Jaume I i el pla urbanístic de la Budellera. La partida va quedar fora dels acords amb ERC i ECP, i aquest fet, juntament amb la despreocupació vers els casos que s’estan investigant actualment, fa témer a la CUP que la lluita contra la corrupció no sigui una prioritat per al nou govern.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2020
interrogant_2.jpg

En temps de confinament (i fins i tot de teletreball) hom ha canviat alguns aspectes del nostre quotidià. La Covid-19 no entén de sexes, estatuts social i econòmic, nacionalitats, orígens o professions. Tots els que no pertanyen a empreses de serveis essencials continuen aïllats a casa per imposició de l’estat d’alarma.

Sandra Ramos, PSC

El digital larepublicaheca.cat ha volgut saber com viuen el confinament els portaveus dels partits de l’oposició presents al saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. La socialista SANDRA RAMOS, després de dir que no s’ha sotmès al test del coronavirus perquè no té cap símptoma, ha confessat que els seus dies d’aïllament “són molt actius”, tot i fer teletreball. A banda de la seva feina a la Fundació URV, Ramos fa reunions telemàtiques amb el grup municipal per “elaborar propostes, gestionar problemes i dubtes que arriben de persones amb necessitats”. A més de les tasques domèstiques, la política també cerca temps per comunicar-se amb la família i els amics, per llegir i veure pel·lícules (sobretot de Hitchcock). Sempre que pot, aprofita per assajar temes dels que canta amb l’orquestra. El pitjor del confinament? “Trobar a faltar la gent que estimo i no poder fer abraçades. Visc sola – amb els dos gats, la Woody i el Groucho sort d’ells”.

En l’àmbit econòmic, la portaveu del PSC està realment preocupada, tot i que el govern de l’estat “està prenent mesures per pal·liar la crisi”, les quals hauran de ser complementades amb d’altres aprovades per la Generalitat i l’ajuntament. “És important que ningú es quedi enrere” i que es reactivi el comerç, la indústria, el turisme, les entitats, l’hostaleria i la resta de sectors que estan patint les conseqüències de la pandèmia.

Junts “aconseguirem vèncer al virus” i que cada cop “estem més a prop” i que “ens tenen al seu costat per garantir que ningú es quedarà enrere”

Instada a comentar el comportament de la ciutadania davant el confinament, la regidora socialista, abans que res ha volgut expressar el seu condol a tothom que va perdre un ésser estimat i desitjar una ràpida millora als que pateixen la malaltia. “Estem demostrant moltíssima responsabilitat durant el confinament”, diu Sandra Ramos, al mateix temps que agraeix als sanitaris. Aconsella als confinats a “no defallir”, malgrat la crueltat de la situació. No té dubtes que junts “aconseguirem vèncer al virus” i que cada cop “estem més a prop” i que “ens tenen al seu costat per garantir que ningú es quedarà enrere”.

Esperit d’ajuda
Per la seva banda, el líder de Ciutadans a Tarragona, que tampoc ha fet la prova del coronavirus, confessa que el seu confinament està sent “dur”, ja que ha de compaginar el teletreball amb la cura de les seves dues filles, el que resulta “molt i molt difícil”. Prova d’això, explica el regidor, “és que només he vist una sèrie i poca cosa més”.

Viñuales confessa estar “preocupadíssim” amb la situació d’emergència sanitària, però està convençut que la solució implica “la lleialtat a les institucions i fer pinya”.

El líder taronja es mostra disposat a ajudar a remodelar els pressupostos municipals perquè “ningú es quedi enrere”. RÚBEN VIÑUALES  és conscient que el confinament s’està fent llarg per a algunes persones, però, tot i això, demana una mica més de paciència i que recordin que “no estan sols, que no els deixarem sols”. Creu que, d’ara endavant, “ens tocarà lluitar” i aprofitar per “canviar tot allò que no funcionava al nostre petit Planeta”.

Bolcat en els mercats
El portaveu de Junts per Tarragona, DÍDAC NADAL, tampoc va fer el test de la Covid-19, per una banda, perquè no pertany a la població de risc i per l’altra “abans que jo hi ha multitud de col·lectius”.
El regidor independentista i president d’Espimsa, no ha deixat de treballar, malgrat el confinament. S’ha bolcat amb els mercats i mercadets de Tarragona i cada dia vetlla, conjuntament amb el seu equip, perquè es compleixi la funció social que s’exigeix als mercats.

Dídac Nadal, en declaracions a larepublicacheca.cat, ha avançat que des d’Espimsa s’ha engegat un projecte de recapte d’aliments i un conveni de col·laboració amb la Creu Roja, el qual “m’omple molt a nivell personal”.

Des d’Espimsa s’ha engegat un projecte de recapte d’aliments i un conveni de col·laboració amb la Creu Roja, el qual “m’omple molt a nivell personal”

En relació a la pandèmia i a les seves conseqüències, el portaveu de Junts per Tarragona es manifesta “molt preocupat” per la manera com s’ha conduït la situació des de Madrid i alhora “orgullós” pel comportament dels ciutadans confinats. És conscient de la duresa i del sacrifici que representa l’aïllament imposat per l’estat d’alarma, però demana als tarragonins que “aguantin una mica més pels nostres avis i àvies”.

Sortir al carrer a batallar
Per la seva banda, la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona tampoc s’ha fet la prova de la Covid-19. De fet, lamenta que no hi hagin tests ni tan sols pels sanitaris o pels geriàtrics. LAIA ESTRADA fa teletreball. No ha parat un sol minut durant el confinament que ja dura un mes. “Cada dia em reuneixo amb les meves companyes del grup municipal, i participo també de forma telemàtica al grup de treball de sanitat que té la CUP a escala nacional, i al grup en defensa de la sanitat pública de Tarragona”, ha dit, afegint que col·labora activament “amb la xarxa de solidaritat que va impulsar el Casal Popular la Sageta de Foc”.

A nivell polític, també participa en les reunions de portaveus o en alguna comissió de l’ajuntament. “A banda de les reunions, a diari resolem dubtes que ens fan arribar al grup municipal i em comunico amb treballadors i treballadores que estan a primera línia de l’emergència sanitària”.

Quan acabi el confinament la gent surti a batallar per la sanitat pública i perquè les conseqüències econòmiques d’aquesta crisi sanitària no recaiguin en la població, en el petit comerç, en els autònoms,… sinó en els grans capitals

La regidora anticapitalista és veritablement preocupada amb la situació. “Ja vam veure què va passar el 2008, es va fer recaure tot el pes de la crisi econòmica sobre el conjunt de la classe treballadora”, diu, tot recordant que “després d’un rescat de milers de milions d’euros a la banca van venir retallades, reformes laborals i el mantra de l’austeritat”. Estrada aprofita per rememorar: “Deia un barbut molt savi que la història es repeteix primer com a tragèdia i després com a farsa”.

La portaveu cupaire, després de fer arribar ànims i força a tots aquells que van patir la malaltia o que van perdre algun ésser estimat, fa una crida a la mobilització. Demana que “quan acabi el confinament la gent surti a batallar per la sanitat pública i perquè les conseqüències econòmiques d’aquesta crisi sanitària no recaiguin en la població, en el petit comerç, en els autònoms,… sinó en els grans capitals”.

Demanarà explicacions
Finalment, el portaveu del PP, JOSÉ LUIS MARTIN, tampoc ha fet el test perquè, a banda de no tenir cap símptoma. En el cas de tenir-los, diu, “tampoc me l’hauria fet, atenent la seva escassetat”.
El líder conservador que també està confinat a casa, compagina les seves responsabilitats com a regidor amb la tasca d’advocat. A més, a casa, practica esport, s’entreté en la cuina, llegeix, mira les notícies, algunes sèries i a les 20 hores, com pràcticament tothom, surt al balcó a retre homenatge, en forma d’aplaudiments, a la tasca excepcional que estan duent a terme els sanitaris.

José Luis Martin confessa estar “molt preocupat” amb les conseqüències econòmiques de la Covid-19. Per fer front a l’emergència social que s’hi acosta, proposa un esforç de totes les administracions i “ajudar en l’àmbit de les seves competències”.

Els diners que (l’ajuntament) no gastarà en altres partides pressupostàries  hauran de servir per recolzar, entre altres, els comerciats, els petits empresaris, els autònoms i els professionals laborals

El portaveu popular entén que per sortir de la crisi, l’Ajuntament de Tarragona, presidit pel republicà Pau Ricomà, haurà d’invertir els diners que no gastarà en altres partides pressupostàries en recolzar, entre altres, els comerciats, els petits empresaris, els autònoms i els professionals laborals. No té dubte que la crisi econòmica que arribarà serà molt preocupant i per afrontar “l’escenari crític”, “hem d’estar preparats”.

José Luis Martin diu que ara és el moment de fer pinya, però recorda que arribarà el moment per “demanar explicacions pels errors polítics comesos en la gestió d’aquesta crisi”. “Ara el més important és estar units en el combat contra la Covid-19”.

Ja arribarà el moment per “demanar explicacions pels errors polítics comesos en la gestió d’aquesta crisi”

El regidor ofereix a l’alcalde Ricomà tot el suport polític per aprovar les mesures necessàries i “treballarem perquè l’ajuntament estigui a l’altura d’aquestes excepcionals circumstàncies”. José Luis Martin, després de presentar les seves condolences a tots aquells que han perdut un familiar o un amic per la pandèmia, ha volgut enviar un missatge d’ànim a tots els malalts “a qui desitjo una ràpida recuperació”.

Agraeix el sacrifici, el risc personal dels sanitaris i als confinats trasllada un missatge d’esperança: Superarem aquesta crisi sanitària amb fortalesa, altura de mires i l’esforç de tots. “Hem d’estar units i més forts que mai per fer front a la crisi econòmica que procedirà a l’emergència sanitària provocada pel coronavirus”.

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ11 Abril, 2020
laia-estrada.jpg

Ha passat un mes des que el govern de l’Estat espanyol va decretar l’estat d’alarma. Els darrers recomptes xifren en 3.331 les persones han perdut la seva vida a Catalunya, de les 16.353 que han mort a tot l’estat.

La pèrdua de vides és la faceta més dura, la conseqüència irreversible, d’aquesta epidèmia. Ara bé, el virus no n’és l’únic responsable. En són còmplices i col·laboradors tots els dirigents polítics i els respectius partits que han permès el desmantellament de la sanitat pública, i que han pres les recents decisions polítiques avantposant interessos econòmics al benestar de la població. En són corresponsables tots els que, encara avui, incomprensiblement, són incapaços de garantir que tot el personal que està a primera línia dels nostres centres sanitaris i residencials pugui treballar amb la protecció i els recursos necessaris.

A la temeritat que va comportar trigar dues setmanes en decretar l’aturada de les activitats econòmiques no essencials, o el fet de no confinar el principal focus de contagi a l’Estat espanyol, ara hi hem d’afegir el precipitat inici del desconfinament, desoint les advertències d’experts de diferents àmbits. Tot plegat, per no molestar en excés els veritables amos, els mateixos que amb una mà llencen la seva caritat i amb l’altra empenyen perquè «es torni al treball».

I és que hi ha una altra faceta que no es quantifica a diari, i que és conseqüència directa d’una malaltia anterior i més cruel anomenada capitalisme. Els efectes socio-econòmics de la Covid 19 són l’altra cara de la pandèmia i, com passa en l’aspecte sanitari, colpegen amb més brutalitat els cossos més debilitats. El suposat «gobierno más progresista de la historia», un cop ha imposat una política de recentralització i militarització patriotera, ha posat al descobert una vergonyosa timidesa a l’hora de protegir la població, tant des d’un punt de vista de salut com socialment i econòmica. Els ERTOs, la pèrdua d’ingressos dels autònoms, l’ofegament de les petites empreses,… contrasten amb els milers de milions d’euros de beneficis que han estat embutxacant-se les grans multinacionals any rere any i a qui ara pretenen que aplaudim per donar-nos, com deia Engels, «una centèsima part del que ens pertany».

Als municipis es mira de parar el cop de la millor manera possible. Però les suspensions o les ajudes tributàries, en el millor dels casos, mitiguen la càrrega d’una part de la població que no deixa de ser «privilegiada» entre moltes i moltes cometes. Perquè al final, la pitjor part de les repercussions econòmiques recau sobre un sector de la població que és encara més invisible, que està instaurat en la precarietat extrema. No se’n parla de la gent més vulnerable i més vulnerada, la que s’ha de guanyar la vida com pot, quan pot i en el que pot, cobrant misèria submergida, sobrevivint i malvivint. No es quantifiquen los nadies, los ninguneados, dels que parlava Galeano, els que han triplicat les ajudes demanades, problablement suplicades, a les entitats del tercer sector.

La virulència de la COVID 19 rau en la feblesa de la sanitat pública d’un país i en la incapacitat, o manca voluntat, per repartir la riquesa i garantir el benestar del conjunt de la població. Els plantejaments que fins ara han estat marginals, només defensats des de les organitzacions anticapitalistes, han d’ocupar la centralitat de l’agenda política. Si, tal com tot indica, les principals forces independentistes han abandonat tota temptativa d’alliberament nacional, la derogació de la LRSAL i de l’article 135 de la CE, el retorn immediat dels 60.000 milions d’euros del rescat bancari, i l’assumpció del control real i efectiu del teixit industrial i dels serveis públics han de ser la recepta que se segueixi per superar la crisi actual i les que continuaran arribant. És senzill, el capital o la vida.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’ajuntament de Tarragona

 

 


REDACCIÓ22 Març, 2020
laia_estrada.jpg

La crisi del coronavirus ha posat al descobert la importància de disposar d’un sistema sanitari públic. Heu pensat què seria de nosaltres si no tinguéssim aquest accés a la sanitat? Heu pensat què seria de nosaltres si depenguéssim d’empreses que gestionen la sanitat amb l’objectiu d’extreure’n un rendiment econòmic, que aprofiten la nostra malaltia per enriquir-se? Segur que recordeu aquell anunci d’una coneguda empresa que afirmava «El nostre benefici és la teva salut».

Només cal observar l’escapolida quotidiana dels centres privats a l’hora de tractar patologies greus i costoses, les quals deriven de manera desacomplexada als centres públics. Una escapolida que ara encara s’ha evidenciat més, en relació a l’atenció de les persones contagiades pel coronavirus. Malgrat s’ha repetit fins a la sacietat que tots els recursos sanitaris existents es destinaran a la gestió pública de la COVID19, la realitat, segons recollien recentment els mitjans de comunicació, és que l’aportació de la sanitat privada es redueix a 100 llits dels 3.300 totals.

També podem fer-nos una idea del que implicaria no disposar d’un sistema sanitari públic veient què passa amb serveis externalitzats com són les ambulàncies, el personal de les quals s’enfrontava a patir un ERTO enmig de la present crisi epidèmica.

Així, ningú amb dos dits de front pot qüestionar que és literalment VITAL disposar d’un sistema sanitari públic i que aquest sigui fort. Amb equipaments que responguin a les necessitats del territori, amb professionals de sobres que gaudeixin de condicions laborals dignes.

Malauradament, a dia d’avui, no podem celebrar que disposem d’una sanitat pública forta. Tenim un model sanitari que promou l’externalització de la prestació, parcialment o total, i que ha permès aprimar la part gestionada de forma directa. És a dir, els successius governs de la Generalitat han permès que augmenti la gestió dels serveis mitjançant intermediaris que buscaran obtenir el màxim benefici possible, a costa reduir els serveis pertanyents i gestionats directament des del Catsalut.

Si bé el model de concertació públic-privada és el mal endèmic de la nostra sanitat, la realitat és que les retallades de la darrera dècada han permès desmantellar-la encara més. La darrera dècada s’han tancat llits, quiròfans i plantes senceres als nostres hospitals… hem perdut professionals i serveis sencers. Alhora, les empreses, fundacions i holdings sanitaris han anat ampliant el seu negoci. Són, sense cap mena de dubte, les dues cares de la mateixa moneda.

Per tot plegat, avui, desè dia des que es decretà l’estat d’alarma, ens trobem amb l’esgarrifosa xifra de 191 persones mortes a causa del coronavirus i prop de 300 a l’UCI a Catalunya. I el que és pitjor, ens trobem a les portes del col·lapse sanitari que es produirà inevitablement per la conjunció de dos factors fatals.

D’una banda, la gestió irresponsable d’un govern espanyol el qual, amb el beneplàcit de la resta de forces espanyoles majoritàries, s’ha mostrat més preocupat per la recentralització (potser pensant a mig termini) i per no incomodar l’Íbex35, que per la salut de la població. Una gestió, hi insisteixo, absolutament negligent que s’entesta en obviar les crides de la comunitat científica que recomana des de fa més d’una setmana aturar tota l’activitat econòmica que no sigui essencial i confinar els principals focus de contagi.

Per altra banda, un sistema sanitari que ha d’afrontar una crisi epidèmica greu, afeblit pel propi model i per les retallades imposades sota el pretext de la darrera crisi econòmica. Amb professionals que, injustificablement, encara a dia d’avui, denuncien que no disposen dels recursos elementals per poder-se protegir i tenir cura de les persones contagiades que requereixen hospitalització.

Per tot plegat, és urgent que, malgrat estiguem confinades, fem pressió per tal que el personal dels centres sanitaris (tot el personal, independentment de la seva funció) disposi dels recursos necessaris per desenvolupar la seva funció en les millors condicions possibles. Però més enllà d’aquesta necessitat immediata, és imprescindible que d’aquesta crisi sanitària en sortim, no només més conscienciades de la importància de disposar d’un sistema sanitari totalment públic, sinó més organitzades per defensar-nos i combatre totes les conseqüències econòmiques que se’n derivaran i que ja avui estan fent recaure sobre la classe treballadora.

Laia ESTRADA
Regidora de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter