El regidor de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) a l’Ajuntament de Reus, Edgar Fernández, no ha declarat avui al jutjat de Reus malgrat haver estat citat. El cupaire té una ordre de detenció vigent, per la qual cosa ha optat per no assistir davant del jutge. A banda, els 4 agents dels Mossos d’Esquadra que esperaven dins de l’edifici han acabat de decantar la balança de Fernández. No obstant, el regidor espera ser detingut en les properes hores, concretament, en alguna de les manifestacions convocades en suport a Pablo Hasél.
Estrada hi era present
Aquest fet s’emmarca dins d’unes altres dues citacions judicials que s’havien previst per aquest matí, les de Joan Navais i Roser Palomar, per ser “personatges coneguts”, segons l’informe de la Policia Nacional que llegia Fernández. Navais ha estat l’únic que a entrat a declarar, però a causa del positiu de covid de l’advocada de Palomar, la citació s’ha ajornat pels tres ciutadans. Concretament, la nova data és el 16 de març.
A l’entrada del jutjat s’han concentrat unes 30 persones per donar suport “als repressaliats”. Entre els mobilitzats, es podia veure a l’encara regidora de la CUP a Tarragona, Laia Estrada.
El Jutjat d’Instrucció número 3 de Reus ha decretat una ordre de cerca i captura per a Edgar Fernández, número 2 de la llista de la CUP per Tarragona a les eleccions del 14-F. Fernández va tornar a plantar el jutge ara fa una setmana, citat per segon cop en relació a una mobilització postsentència del Procés a Reus.
És un dels sis independentistes investigats en aquesta causa per desobediència i desordres públics i és l’únic que s’ha negat a declarar, en dues ocasions. Fernández qüestiona que estigui encausat en quatre procediments oberts -i en tots hagi plantat el jutge-, però que només aquesta causa en concret, en la qual va haver-hi un enfrontament amb uns militants de Vox, hagi derivat en una ordre judicial a tres dies de les eleccions.
Edgar Fernández, portaveu del Secretariat Nacional, regidor de la CUP i candidat de la formació per Tarragona, dona per fet que aquesta ordre no és fruit de la casualitat. És en l’única causa on es recull que va discutir amb agents dels Mossos d’Esquadra i amb membres de Vox, en plena mobilització que va col·lapsar la capital del Baix Camp el 14 d’octubre del 2019.
“Ara la meva detenció depèn dels Mossos d’Esquadra”, diu Fernández, el qual assegura no confiar gens en el cos policial que, en la seva opinió, ha construït tot un “relat”, a través de denúncies amb “intencionalitat política”, sobre les quals se sustenten les causes obertes als jutjats de Reus per les mobilitzacions independentistes de la tardor del 2019.
El pròxim 10 de març Fernández torna a estar citat per segon cop com a imputat en una altra protesta a Reus, per les sentències del Judici del Procés, on van haver-hi llançament de tanques, i en la qual la Generalitat s’hi ha personat com a acusació particular. Tampoc es presentarà a aquesta darrera citació judicial.
La normalitat als jutjats tardarà a arribar. Fins que no hi hagi una vacuna contra el coronavirus, la vida judicial funcionarà amb una imposada ‘nova normalitat’.
Funcionaris judicials amb mascaretes
A banda de les mesures de seguretat i d’higiene recomanades per les autoritats sanitàries, l’aparell judicial anirà molt més lent. Si abans se celebraven, a Reus, entre sis i set judicis diaris, la ‘nova realitat’ obligarà a no celebrar més que tres o quatre.
Les persones hauran d’esperar fora d’edifici mentre es desinfecten les sales de vista. Els jutges, fiscals, advocats i persones implicades hauran de fer ús obligatori de les mascaretes. L’assistència del públic també estarà limitada. Ara mateix, els edificis judicials s’adapten a la nova realitat, tot i que encara hi ha molts funcionaris que treballen des de casa. Durant el confinament, l’activitat judicial pràcticament s’ha paralitzat. Només s’han dut a terme actuacions essencials i imprescindibles. Tampoc es portaven els detinguts als jutjats. En la majoria dels casos, el jutge, per via telemàtica, prenia declaració als arrestats que es trobaven als calabossos. D’aquesta manera, s’agilitzaven els interrogatoris i s’evitaven els trasllats durant la pandèmia. El jutge degà de Reus, Diego Álvarez de Juan, en declaracions a larepublicacheca.cat, ha agraït la col·laboració dels Mossos d’Esquadra, de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil en aquest aspecte, ja que ha estat una “mesura útil i eficaç” i també còmoda per a totes les parts.
El jutge Diego Álvarez de Juan
El magistrat Álvarez de Juan, ens ha rebut als jutjats de Reus i ens ha detallat com serà la ‘nova realitat’. Ha reconegut que a causa de la Covid 19 s’ha hagut de paralitzar l’activitat judicial. Una situació que complicarà encara més l’activitat i la lentitud dels jutjats. “No serà un drama, perquè vivim en el drama des de fa molts anys. Es tracta d’una pedra més en el camí”, ha dit el jutge degà recordant que “necessitem més mitjans, més jutjats, més personal i també ser més eficaços”. Álvarez de Juan confessa que serà “molt difícil” tornar a la normalitat fins que no hi hagi una vacuna. Fins que això no passi, entén que és necessària la col·laboració i la implicació de tots els agents judiciaris. Reconeix que arran del confinament, les comunicacions amb els lletrats s’han fet sobretot a través dels correus electrònics, un fet que ha aportat alguna agilitat.
En relació amb el teletreball, Diego Álvarez de Juan creu que l’administració judicial i la ciutadania en general té dificultats per adaptar-se a treballar des de casa perquè “les infraestructures socials i vitals no estan preparades”. Parlant sobre la lentitud de la justícia, el magistrat és conscient que el coronavirus l’ha agreujat, perquè serà difícil recol·locar els judicis cancel·lats en els darrers mesos de forma immediata.
Ja s’estan agendant judicis per 2022
A causa de la pandèmia i arran del confinament, només l’àmbit penal, s’han suspès uns 120 judicis. Abans es feien uns 6/7 judicis diaris i ara, a causa de les restriccions sanitàries, no es podran realitzar més de tres al dia. Álvarez de Juan reconeix que l’activitat judicial serà, fins que no arribi la nova realitat, més lenta i “nosaltres menys àgils”. Ens ha comentat que hi ha jutjats que ja estan programant judicis per l’any 2022.
ENTREVISTAal jutge degà de Reus, Diego Álvaro de Juan
Ja pot respirar tranquil el noi que va ser acusat d’un delicte de desobediència per haver clonat el web del referèndum de l’1 d’octubre. El magistrat del Jutjat d’Instrucció número 4 de Reus ha ordenat el sobreseïment provisional de la causa.
Aniol, el jove arxver
En la interlocutòria, el jutge estima que “no apareix suficientment justificada la perpetració del fet” i, per aquest motiu, ha decidit arxivar l’assumpte.
Aniol, de 30 anys, va comparèixer als jutjats el passat 30 de gener i es va acollir al seu dret de no declarar. El jove va explicar que no era informàtic, sinó arxiver, i el seu advocat, Lluís Gibert del col·lectiu d’Advocats Voluntaris de l’1-O (llegiu comunicat), ja va vaticinar aleshores que aquesta causa no tenia recorregut penal.
La causa deriva d’una investigació policial remesa a un jutjat de Paterna. El jutjat valencià, però, es va inhibir en una desena d’òrgans territorials de Tarragona, Reus, Barcelona, Granollers, Sant Feliu de Llobregat i Manacor, entre d’altres.
Més d’una vintena de persones estan sent investigades a Catalunya per haver creat, presumptament, rèpliques de pàgines web vinculades al referèndum de l’1-O. Tot i això, no estan en una mateixa causa conjunta, sinó sota l’actuació dels jutjats que els corresponen territorialment.
El jutjat número 3 de Reus ha rebut a una dona detinguda per una causa d’amenaces, a l’haver publicat tuits sobre el jutge Pablo Llarena i la seva família.
La ‘tuitera’ de Reus denunciada per la Fiscalia Superior de Catalunya per un missatge a Twitter sobre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena s’ha acollit al seu dret a no declarar i la causa s’enviarà ara als jutjats penals de Reus per judici.
El fiscal superior de Catalunya va ordenar als Mossos d’Esquadra que esbrinessin la identitat de la internauta, en considerar que podria haver comès un delicte d’amenaces o alternativament de coaccions, segons el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC).
La denunciada, en el seu perfil de Twitter, va publicar presumptament el nom i càrrec de l’esposa del jutge Llarena i on passa la seva família els caps de setmana amb la postil·la de: “Cal difondre-ho perquè han de saber que no podran anar pel carrer a partir d’ara !!! “.
La internauta té el seu compte de Twitter protegida, encara que en la seva biografia es defineix com “sediciosa i tumultuària”.
El Consell Superior del Poder Judicial ha decidit incrementar l’escorta personal del jutge Llarena i la vigilància a la seva família.
Josep Anglada, l’expresident de Plataforma per Catalunya (PxC), s’ha espolsat davant del jutge de Reus de tota responsabilitat en relació a la propaganda racista que va repartir la formació per a les municipals del 2011.
Si Anglada va plantar el jutge quan el va citar a mitjans de maig, en aquesta ocasió l’exlíder de PxC ha comparegut, aquest dilluns al matí als jutjats de Reus, carregat de documentació per demostrar que ell, si bé n’era president, no va tenir res a veure amb el contingut de la campanya i que cada municipi tenia la potestat per fer i desfer.
El jutjat d’instrucció número 3 de Reus investiga els exresponsables de la cúpula del partit xenòfob per un presumpte delicte d’incitació a l’odi i el racisme en relació a la propaganda electoral del 2011. Es van difondre còpies d’un suposat xec de 4.000 euros que la Generalitat regalava a cada immigrant.
L’associació Watani, que va denunciar els fets, lamenta que es limitin a intercanviar-se culpes davant del magistrat.
Ja no són 8 però sí 9 els detinguts en el marc de l’operació Usura duta a terme per la Guàrdia Civil. El passat dimarts, van ser arrestades 8 persones (4 russos, 2 catalans i dos ucraïnesos) per la seva presumpta implicació en la xarxa criminal liderada per la màfia russa. Es van fer 19 escorcolls a Reus, Salou, Cambrils, Hospitalet de l’Infant i Hospitalet de Llobregat.
La policia havia sol·licitat també autorització per recavar un document de la notaria de Cambrils, on treballava Rafael Martínez Olivera, que va aparèixer mort en la Platja del Torn a Vandellós.
El novè implicat és un rus que va ser detingut a Alacant, poc després d’haver aterrat a Espanya per, presumiblement, tancar alguns negocis immobiliaris. En aquest moment, està sent traslladat al jutjat de Reus, on haurà de comparèixer davant la jutgessa que supleix (momentàniament) Diego Álvarez i el fiscal anticorrupció.
Els dos espanyols esquitxats en aquesta investigació és el un amb despatx professional a Reus i a la ciutat de la Justícia a Barcelona i ex detingut en el marc de l’operació Cirurgia també investigat per la Guàrdia Civil.
Un xalet que va costar 600 mil euros
La policia va detenir el presumpte cervell de la màfia en un dels seus xalets de Vilafortuny.En un dels habitatges es van trobar al voltant de 70.000 euros i en altres dues uns 25.000 euros en cadascuna d’elles, a més de nombroses escriptures de propietats que els investigadors no tenien localitzades com vinculades a aquesta màfia.
De fet, aquesta organització blanquejava, presumptament, grans quantitats a través d’operacions immobiliàries a la costa tarragonina. L’operació, dirigida per la Fiscalia Anticorrupció, se centra en membres de les màfies Tambovskaia i Taganskaya que blanquejaven a Espanya els diners procedents de les seves activitats il·lícites.
Dos dels arrestats són considerats caps de la màfia russa i acabaven d’arribar a Espanya per passar les seves vacances a la costa, han indicat les mateixes fonts, que han concretat que algun dels detinguts tenia vincles amb cartells de la droga de Colòmbia.
L’operació, anomenada Usura, està dirigida pel jutjat d’instrucció número 3 de Reus que va començar el 2014 a investigar a aquesta organització en constatar que havia creat una complexa trama empresarial mitjançant companyies pantalla que operava a nivell internacional per blanquejar el diners procedents del crim organitzat. La investigació continua oberta i no es descarten més detencions.
El magistrat Diego Álvarez, titular del Jutjat d’instrucció número 3 de Reus, ha advertit que detindrà l’exlíder de Plataforma per Catalunya si torna a no comparèixer a les dependències judicials per a declarar, en qualitat d’investigat, pels delictes d’incitació a l’odi i a la discriminació. Aquests delictes s’haurien comès durant la campanya electoral de les municipals del 2011.
A banda de Josep Anglada, el jutge vol prendre declaracions a altres dirigents de PxC. Avui ha comparegut David Parada, tot i que estaven citats Marta Riera i Anglada.
Diego Álvarez de Juan ha calendaritzat les cites pel 13 de juny, l’onze i 13 de juliol. En el cas que desobeeixin l’obligació de comparèixer al jutjat, s’emetrà un ordre de detenció dels investigats.
13 juny 2016. 10.30 h RobertoHernándo Ortiz
August Armegol Rofes MonicaLoreaCisquer
11 juliol 2016. 10.30 h
Josep Anglada Rius
Marta Riera Camps
13 juliol 2016. 10.30 h
Eduard Pallerola Miora IgnacioMullerasVinzia
Joan Garriga Domènech
Al contrari del que sol·licitava la Fiscalia, el judici del cas Tecnoparc de Reus, sobre cobraments presumptament il·legals de dos membres del consell d’administració de l’empresa municipal, es farà sense judici popular.
El jutjat número 1 de Reus ja va tancar la instrucció del cas, que investiga les factures que van cobrar dos membres del consell d’administració de Tecnoparc, l’exregidor d’Urbanisme de Reus Jordi Bergadà (ERC) i Àngel Cunillera, entre el 2008 i el 2009 .
Cunillera va cobrar 80.500 euros per serveis d’assessoria i Bergadà, 33.600 com a assessor tècnic, sense coneixement ni aprovació de la resta de consellers i tot i que els estatuts de la societat regien que no es podia cobrar, assenyala la magistrada.
Els pagaments els van autoritzar el propi Cunillera, l’exregidor Josep Morató (PSC) i l’empresari Ramon Urgellès.
La jutge considera que “no hi ha dubte” que pot ser un delicte de falsedat en document mercantil perquè “hi ha unes factures signades per treballs no justificats”.
També pot ser “un delicte societari, d’un delicte d’estafa o fins i tot d’un delicte de malversació de cabals públics”.
El fiscal havia demanat que el judici oral se celebrés amb jurat popular, però la magistrada replica que es tracta de “delictes tan interrelacionats que no poden jutjar-se de forma diferent sense trencar la continència de la causa”, i ho denega.
A l’entrada principal dels Jutjats de Reus es pot comprovar la reprovació i el cansament de la ciutadania envers els casos de corrupció que abunden per tota la geografia espanyola i també a la capital del Baix Camp.
L’escàndol Innova (amb totes les derivants), que compta ja amb una llarga llista d’investigats per corrupció, entre ells el regidor convergent Marc Arza, és el detonant de la paciència popular.
Alguns ciutadans han decidit ‘decorar’ les baranes que donen accés a l’edifici judicial amb frases que posen de manifest el seu rebuig pels diferents escàndols d’abús de poder a Reus.
També hi ha una demanda: la dimissió del regidor Marc Arza, investigat en la peça relacionada amb les pròtesis Traiber.
La ciutadania insisteix que “no haypan para tanta Innova” i sol·licita al jutge que instrueix el cas, Diego Álvarez, que faci fora tots els “corruptes de l’hospital’ Sant Joan de Reus.
REDACCIÓ23 Febrer, 2021
La normalitat als jutjats tardarà a arribar. Fins que no hi hagi una vacuna contra el coronavirus, la vida judicial funcionarà amb una imposada ‘nova normalitat’.
REDACCIÓ
La ‘tuitera’ de Reus denunciada per la Fiscalia Superior de Catalunya per un missatge a Twitter sobre el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena s’ha acollit al seu dret a no declarar i la causa s’enviarà ara als jutjats penals de Reus per judici.
