Arxius de jutjats | Pàgina 2 de 3 | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Agost, 2019
bego_jutjats-e1548871772322.jpg

Floria sortint dels jutjats

Tot indica que l’Ajuntament de Tarragona, o millor dit, tots els tarragonins, estan pagant les despeses als advocats de la majoria dels imputats – sobretot càrrecs electes i de confiança – en el Cas Inipro.

De moment, i segons una investigació periodística del Porta Enrere, l’ajuntament, durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros, hauria desemborsat uns 38 mil euros.

Davant aquesta situació, la CUP lamenta que l’ajuntament no s’hagi personat com a acusació i que, al contrari, estigui sufragant les despeses d’un cas de corrupció.

“És del tot vergonyós que l’administració pública hagi sufragat les despeses de les defenses, entre les quals el 40% del total correspon a les factures de l’exportaveu del PSC, la regidora Begoña Floria, que ascendeixen a 14.520 euros”.

Cuadrado, que va ser detingut per la Guàrdia Civil, va presentar la seva dimissió el 26 d’octubre de 2015, “coincidint” amb la detenció de l’exgerent de l’IMSST Antonio Muñoz

Però no s’ha pagat només els advocats de Floria, el consistori també s’ha fet càrrec, almenys fins ara, de la defensa de l’ex-cap de gabinet, Gustavo Cuadrado amb una factura de prop de 2.000 euros que correspon a l’assistència d’un advocat el 4 de maig de 2016, moment en el qual ja feia més de mig any que ja no treballava per al consistori. Cuadrado va presentar la seva dimissió el 26 d’octubre de 2015, “coincidint” amb la detenció de l’exgerent de l’IMSST Antonio Muñoz. Gustavo Cuadrado va ser detingut per la Guàrdia Civil.

Cuadrado accedint als jutjats

La cirereta del pastís de tot plegat és que l’estiu de 2016 la CUP va formular diverses preguntes en relació a les despeses assumides per l’Ajuntament de Tarragona en assumptes penals. Qüestions que mai no van arribar a ser contestades.

Els cupaires consideren un escàndol tot plegat. Entenen que en un cas de corrupció com és Inipro, aquestes factures s’haurien d’haver abonat per part de les persones investigades i, només en cas d’arxiu de la causa o d’absolució, es podria haver requerit amb posterioritat que l’Ajuntament es fes càrrec de les despeses. Per aquesta raó, la CUP exigeix saber qui va autoritzar el pagament d’aquestes factures i en base a quin criteri, alhora que emplacem el govern actual a reclamar el retorn d’aquestes quantitats.

El cas està pendent de recurs. L’Audiència Provincial haurà de decidir si els implicats acaben asseguts a la banqueta dels acusats.

 


REDACCIÓ24 Maig, 2019
ramon-llobet.jpg

Ramon Llobet sortint dels jutjats

L’exregidor d’Hisenda de Cambrils (Baix Camp) Ramon Llobet, que va confessar haver-se apropiat de 96.000 euros del consistori, haurà de comparèixer dimarts vinent a l’Audiència de Tarragona com a investigat per un suposat delicte de malversació de fons públics. La fiscalia li demana una pena de 2 anys i 10 mesos de presó. Tot i que la previsió és que el judici es faci amb un jurat popular, fonts judicials han avançat a l’ACN que es preveu que el cas es tanqui amb una conformitat entre les parts, atès que Llobet va retornar els diners l’octubre del 2014. Segons la fiscalia, durant mig any Llobet va emetre més de 40 transferències des d’una empresa a municipal a dos comptes corrents de la seva propietat.

En el moment dels fets, Ramon Llobet era regidor d’Hisenda de CiU a l’Ajuntament de Cambrils (Baix Camp) i vicepresident de l’entitat pública empresarial municipal INGESOL EPEL, de la qual va assumir les funcions de gerència entre el novembre de 2013, quan es va acomiadar l’anterior gerent, i fins l’abril de 2014, quan se’n va nomenar un de nou.

Segons les conclusions provisionals de la fiscalia, durant el temps que va assumir les funcions de gerent, “amb ànim d’un benefici patrimonial il·lícit, i valent-se del diner púbic de l’empresa”, Llobet va fer transferències des del compte bancari de l’entitat pública per import de 96.000,18 euros a dos comptes de la seva titularitat.

Amb la finalitat d’encobrir la seva apropiació, prossegueix l’escrit d’acusació, “feia constar com a beneficiaris de les transferències a treballadors i proveïdors de l’empresa EPEL INGESOL, que mai van percebre aquelles quantitats”.

Les transferències van començar el 10 de de desembre de 2013 i es van repetir fins el 9 de juny de 2014. En total van ser 42 transaccions, la majoria d’entre 300 i 2.000 euros, tot i que en consta una per valor de 16.960 euros i una altra de 17.515 euros.

Mercè Dalmau, exalcaldessa i Ramon Llobet

El ministeri públic afirma que la quantitat apropiada s’eleva als 100.624,97 euros, ja que hi afegeix 3.724,79 euros en concepte d’interessos de demora. L’acusat va satisfer íntegrament aquests imports els dies 23 d’octubre del 2014 -amb un ingrés de 92.000 euros- i 4 de desembre del mateix any -amb dos ingressos per valor de 4.900,18 i 3.724,79 euros, respectivament-.

El 9 de juliol de 2014 a l’Ajuntament de Cambrils es van reunir l’acusat; l’alcaldessa d’aleshores, Mercè Dalmau; el tresorer municipal; el gerent d’INGESOL i el secretari municipal. Durant la trobada, Llobet va confessar els fets, la qual cosa va motivar la seva destitució fulminant i la presentació d’una denúncia als jutjats de Reus per part del consistori cambrilenc, que exerceix l’acusació particular en el cas.

 


REDACCIÓ19 Febrer, 2019

La fiscalia  sol·licita dos anys i dos mesos de presó
La fiscalia demana dos anys i dos mesos de presó per a una lladre multi reincident que va prendre un collaret d’or a una dona i li va robar el DNI per retirar fins a 600 euros del seu compte corrent. Els fets van passar el 12 de juny de l’any passat a Tarragona i arribaran pròximament a judici als jutjats penals.
Segons l’escrit d’acusació del fiscal, l’acusada es va apropar a una dona que esperava un taxi a l’entorn de l’avinguda Ramon y Cajal i, sota el pretext que la coneixia, la va abraçar mentre li deia “no te’n recordes de mi, soc la Maria”. En aquest moment, l’acusada es va apoderar d’una cadena i una creu d’or que la víctima duia penjada al coll.
Després d’aconseguir la confiança de la víctima, l’acusada va acompanyar-la al centre de salut on anava i va aconseguir que li deixés portar la bossa de mà, d’on li va prendre el DNI. El mateix dia se’n va anar a una entitat bancària i, després de presentar la documentació de la víctima, va obtenir un reintegrament de 200 euros per finestreta. La dona va fer el mateix els dies 13 i 16 de juny, amb la qual cosa va sumar una estafa de 600 euros.

L’acusada acumula diversos antecedents per fets similars. En concret, un jutjat de Vilanova i la Geltrú la va condemnar a un any de presó per un delicte de furt el novembre del 2016 i un jutjat de Barcelona va suspendre-li una pena de dos anys de presó -durant cinc anys- per uns fets del gener del 2017. Un altre jutjat de Vilanova la va condemnar per furt a mig any de presó.El ministeri fiscal sol·licita dos anys de presó per un delicte d’estafa i dos mesos de presó per un furt, amb l’agreujant de multi reincidència. A més, el ministeri públic demana que l’acusada indemnitzi la víctima amb 762,80 euros -el valor del penjoll sostret-. L’entitat bancària ja va reintegrar a l’afectada els 600 euros retirats del compte corrent.


REDACCIÓ29 Novembre, 2018

El jutge investiga la participació dels Mossos en el referèndum

El matí està sent força mogut als jutjats del Vendrell. Almenys, mediàticament. És el dia que en què el jutge ha citat el regidor de Governació de l’Ajuntament de Torredembarra, el socialista José Garcia, per declarar com a testimoni, en un procés que res té a veure amb el cas de descobriment i revelació de secrets, on haurà de comparèixer, aviat, com a imputat.

Avui, també han comparegut davant l’autoritat judicial, i en qualitat d’investigats, els màxims responsables dels Mossos d’Esquadra a Tarragona.

La cúpula de la policia catalana al Camp de Tarragona han comparegut davant el jutge que investiga la celebració del referèndum independentista de l’1 d’octubre.

El magistrat instructor està recavant tota mena d’informació per poder conèixer, de primera mà, quin paper van desenvolupar els Mossos durant la cita referendària. En aquesta causa, estan imputats més d’una trentena de policies.

Els policies imputats han rebut el suport de l’intendent cap de la regió policial del Camp de Tarragona, que s’ha desplaçat fins als jutjats.

 


REDACCIÓ27 Novembre, 2018

El regidor socialista José García

El regidor de Governació de l’Ajuntament de Torredembarra estava citat a declarar, aquest matí, en qualitat d’imputat. No obstant, la compareixença davant del titular del Jutjat d’Instrucció número 6 del Vendrell ha estat ajornada per complicacions en l’agenda del defensor del regidor socialista José García. Es desconeix, de moment, el dia de la nova compareixença.

El responsable de la Regidora de Governació del govern liderat pel republicà Eduard Rovira està imputat per un presumpte delicte de descobriment i revelació de secret i falsificació documental. Aquesta investigació està relacionada amb la querella que va interposar contra el polític el propietari del Bar NOSE, Silvestre Morros.

Cal recordar que el dijous vinent, José García està citat, aquesta vegada com a testimoni, per un altre cas.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2018

Demanen revisar “la tercera categoria del cos de lletrats de l’administració de justícia”, ja que la situació és, en l’actualitat, “insostenible”. 

Aquest dimarts, a les 12 del migdia, està previst que els lletrats de l’administració de Justícia – antincs secretaries judicials – es concentrin a les portes del palau judicial. La protesta, de mitja hora, pretén reclamar una adequació salarial amb la de la resta de funcionaris de l’escala superior A1 de l’administració general de l’Estat. Denuncien que han assumit, des del 2009, noves funcions que no estan retribuïdes.

Entre altres peticions, els lletrats demanen un increment salarial d’un 25% “entès com a adequació a conseqüència de les responsabilitats atribuïdes via legislativa”. També reclamen “la retribució de les situacions forçoses”, que “suposen portar dos jutjats”. A més, entre altres peticions, afegeixen la reclamació d’un “increment de la retribució del servei de guàrdia als jutjats de la perifèria de capitals de província”.

Aquesta és la primera reclamació que fan els lletrats de l’administració de Justícia des de que el socialista Pedro Sánchez és president del govern.

 

 


REDACCIÓ8 Febrer, 2017

L’expresident Artur Mas, que acudirà al judici com a testimoni, quedarà exempt d’haver de prestar jurament i serà advertit del seu dret a no respondre a aquelles preguntes que el puguin perjudicar en la seva defensa. Mas està sent jutjat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pel cas 9N juntament amb les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega

En el mateix dia que Francesc Homs declarava com a testimoni en el judici contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau a causa de la consulta del 9N, ha estat informat que serà jutjat, en el Tribunal Suprem (perquè és aforat), el proper 27 de febrer, també per la mateixa causa.francesc_homs

La previsió és que el judici duri tres dies. El tribunal ha rebutjat que el president espanyol, Mariano Rajoy, el ministre de Justícia, Rafael Catalá, el president del Tribunal Constitucional (TC), Francisco Pérez de los Cobos, i l’exfiscal general de l’Estat Eduardo Torres-Dulce compareguin com a testimonis, al considerar que no tenen “cap enllaç amb l’objecte del procés”. En canvi, sí que declararà com a testimoni l’expresident Artur Mas.

Tribunal de 7 magistrats
Homs serà jutjat pels delictes de prevaricació i desobediència del 27 de febrer a l’1 de març per set magistrats, ja que el Suprem ha decidit ampliar la composició del tribunal de cinc a set. El manuel_marchenapresident del tribunal i ponent serà Manuel Marchena. Els altres magistrats que jutjaran Homs seran José Ramon Soriano, Francisco Monterde, Juan Ramón Berdugo, Ana Ferrer, Andrés Martínez Arrieta i Miguel Comenero.

En una interlocutòria, el tribunal accepta totes les proves demanades per la Fiscalia, entre les quals hi ha la pericial dels guàrdies civils que van elaborar un informe tècnic sobre l’anàlisi dels programes informàtics aportats per l’empresa T-Systems i utilitzats durant la jornada del procés participatiu del 9 de novembre del 2014. La defensa d’Homs també va demanar aquesta prova pericial. El Suprem ha acceptat totes les proves demanades per la Fiscalia.

En canvi, el Suprem no ha acceptat incorporar a la causa la resolució de la Junta de Fiscals de Catalunya del 18 de novembre del 2014, en què advertien contra la viabilitat d’una acció penal pel 9-N. El tribunal sosté que el significat d’aquest document “no és altre que el d’un ofici” dirigit pel fiscal superior de Catalunya al seu superior jeràrquic.
felip_puig
Felip Puig com a testimoni
Entre els testimonis acceptats pel Suprem hi ha el de l’exconseller Felip Puig, en qualitat de president del consell d’administració del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI), el president de l’Associació Catalana de Municipis (ACM), Miquel Buch, l’expresident del Consell Assessor per a la Transició Nacional, Carles Viver i Pi-Sunyer. En aquest últim cas i en el del president de la Comissió Jurídica Assessora, Albert Lamarca, el Suprem no ha acceptat la seva declaració com a pèrits i ho hauran de fer com a testimonis.

Altres testimonis demanats per la defensa que han estat acceptats pel Suprem són l’exsecretari de Comunicació Josep Martí, l’exsecretari general de Presidència Jordi Vilajoana o el director general de Difusió, Ignasi Genovès.

 


REDACCIÓ22 Maig, 2016

ENTREVISTA

Toni Teixidó manté un enfrontament obert amb alguns dirigents de la CUP, el partit on encara milita. Se sent amenaçat i perseguit pel patriarcat que domina la formació anticapitalista. Diu que hi ha molts militants de la CUP a qui van fer passar magres. Aquest mestre de professió, espera i desitja que es faci justícia i que es recuperi el sentit comú en un partit que, ara per ara, està controlat pels ‘Estrada’ i els ‘Martí-Farré‘. En aquesta entrevista explica, sense tabús, de l’infern que li van fer passar en el ‘mundillo’ cupaire a Tarragona. La CUP, per la seva banda, desmenteix totes les acusacions.

toni_teixido2REPUBLICA CHECA – Se sent víctima de la CUP?
TONI TEIXIDÓ Sí, és una situació temporal. Pel que sé, a Ponent, al Barcelonès o al Maresme (de forma més manifesta) i a altres territoris també hi ha casos molt semblants, doncs tots responen a paràmetres gairebé idèntics d’intent d’anorreament personal i polític. En el cas de Tarragona hi ha, almenys, la meitat de la gent que conformava la CUP abans de 2015 que, a diferent escala, també els hi han fet passar magres. Hi ha hagut dos secretariats nacionals i dues Comissions de Garanties que han avalat, defensat i donat cobertura a actuacions qualificables com a presumptes delictes i a autoritarismes que a poc a poc espero que vagin sortint a la llum.

RC – Creu que es vol implementar el patriarcat Estrada a la CUP?
TT – Aquest patriarcat, amb alguns «morts polítics i sindicals» a l’esquena, sempre ha necessitat noves plataformes per poder parasitar, i aquí n’han trobat una amb el sucós afegit d’abastar el poder, la poltrona i la influència que tant perseguien. I no només «els Estrada», sinó també «els Martí-Farré» que, en el cas del conseller – escollit a dit internament -, encara és més fragant, doncs ja venia de fer-ho a tot arreu del món anticapitalista on ha pogut remenar l’esquelet. A la CUP va acudir a escasses assemblees en anys i ni estava ni se l’esperava a l’hora de pencar en les tasques activistes municipals més enllà de treure el cap per parlamentar en algun acte públic i sortir a la foto, que ves per on, rima amb dropo. És la tranquil·litat (que rima amb aprofitat) que dóna ser i tenir a l’altra família mafiosa del teu costat, saber que et guarden un lloc de cúspide a les llistes de l’ajuntament, malgrat que els vots l’haguessin relegat a la sisena posició de sortida, per aquests i d’altres motius.

Judicis sumaríssims
RC – Hi ha mancances democràtiques a la CUP de Tarragona? De què parlem realment?
TT – La màfia mai ha sigut democràtica. Pels seus interessos egocèntrics tot s’hi val; parlem de l’amenaça, la repressió, l’insult, la tolerància amb la violència en seu assembleària, la manipulació d’actes, la mentida organitzada, aconseguir de forma premeditada i organitzada l’impediment de l’exercici dels drets individuals com a militant, etc. Si malgrat tot això, encara creuen que poden perdre privilegis, fan venir d’urgència, i a toc de corneta, a amics i familiars a votar el que els patriarques ordenin. Espero que mai confonguin un plenari a l’ajuntament amb un dels seus judicis sumaríssims, on Jordi Martí feia de «jutge» i Laia Estrada de «representant de l’acusació», una funció de teatre que podríem passar a la gran pantalla i estrenar al proper Festival REC.

RC – A la CUP es restringeixen alguns drets de ciutadania?
TT – Òbviament.

RC – Qui mana realment a la CUP?
TT – La por i qui s’aprofita d’aquesta. De forma material ho fan els patriarques que més verí i titelles aconsegueixen escampar dins les CUP i les organitzacions estratègiques. Qui més manipula les assemblees i qui més vulnera els estatuts interns té el premi de la tribuna i el taulell, on es remenen les cireres putrefactes.

Són iguals que els altrestoni_teixido1
RC – De què es queixa exactament?
TT – De la tolerància amb la misèria ètica i del despotisme en la governança. D’aparentar que són diferents de la resta sense ser-ho.

RC – No ho entenc, per què no es dóna de baixa com a militant?
TT – No ha calgut. El passat febrer em van expulsar sense cap garantia estatutària ni explicació concisa de les suposades infraccions que la motivaven. A la CUP tot passa per la «democràcia del dit». Si no ho haguessin fet tampoc m’hauria donat de baixa, doncs si marxa la dissidència, aquesta dóna via lliure a la normalització de la pràctica autoritària.

RC – Per què va recórrer a la Justícia?
TT – Doncs em dol reconèixer-ho a hores d’ara, però per haver estat un ingenu i pensar que la Comissió de Garanties estatutàries del partit era un òrgan independent i objectiu. Les membres i militants que combatíem l’autoritarisme ens penedim molt de no haver-ho denunciat públicament abans de les eleccions municipals. Si haguéssim escampat només una de les moltes proves que sustenten la demanda inicial que he interposat contra José Estrada – i les que cauran contra la resta de membres de la màfia* -, s’hauria acabat ràpidament aquesta ignomínia i no hagués calgut un òrgan extern com el de la justícia ordinària.

RC – Ha pensat afiliar-se a un altre partit?
TT – No, és el partit que vaig compulsar i cofundar i no el pensem regalar a la màfia disfressada de roig i negre que el segresta. Sóc un independentista que combat totes opressions en el seu manual de lluita, algunes d’elles en oposició frontal al pensament antropocèntric; diguem que no seria un militant còmode per a cap partit que es fa dir d’esquerra, persegueixo una revolució perquè encara no he superat el romanticisme idealista ni perdut els meus principis morals. La CUP podria haver estat una plataforma que recollís la interseccionalitat i els anhels de totes les explotades, un espai promotor per a la construcció d’un veritable MCAN digne, modern i respectable.

Por a represàliestoni_teixido3
RC – Com catalogaria la CUP?
TT – Després d’analitzar els últims 4 anys, doncs, com una relliscada estratègica a escala nacional. Aquí a Tarragona com una competició d’estètica dins el club d’amics i familiars que busquen notorietat en comptes d’una revolució. Ho permeten els militants per por a les represàlies dels patriarques i defensades pels seus prosèlits, molts d’ells gent prepolítica, rovellada moralment i presa de l’endogàmia sectària, fatxendes al·lucinats que juguen a la subversió perquè no tenen el coratge de la revolta; la manca d’empatia i de veritable solidaritat els empeny al posat de pega. Generalitzant són tristes façanes que s’atreveixen a donar lliçons de moral a tothom, limitats a perbocar uns lemes que embruten amb la demagògia dels seus actes. Cada article de Jordi Martí i de Laia Estrada en seran exemples clars quan vagin caient les sentències.

RC – Què pretén amb la seva denúncia si es podria resoldre apartant-se del partit?
TT – Com deia, del partit me n’han apartat fraudulentament. Apartar-se de les experiències que vaig patir durant la meva trajectòria com a militant significaria claudicar a la màfia. Molts militants o simpatitzants s’han donat de baixa de la CUP a Tarragona – i a escala nacional – en veure l’antidemocratisme que hi impera, però això no soluciona res, cal actuar.

Intent d’agressió
RC – Què li va fer José Estrada? Encara no ho he entès…
TT – Era el primer dia que acudia a una assemblea, el van fer venir expressament a defensar els interessos de la seva filla, i el mascle-alfa els va protegir obligant-me a callar, insultant-me, amenaçant-me i provant reiteradament d’agredir-me físicament – que no ho va arribar a fer perquè el van retenir entre tres persones durant una estona -. En veure que no les podia flanquejar, em va demanar de sortir al carrer «para que te pueda tocar la cara, valiente» entre insults. En aquells moments portava un collarí integral que em protegia la columna i la fractura cranial que patia, deixant-me la mobilitat molt reduïda. Ja veieu que ell n’és molt de valent amb els convalescents… toni_teixido4Però en tot cas ja no es tracta de què va fer o va provar de fer – que això ho provaré amb detall quan m’ho pregunti el jutge -, sinó que han fet «els Estrada» o «els Martí-Farré» a l’anticapitalisme i a l’independentisme tarragoní, que, sens dubte, és molt més greu que el que hagi patit jo.

RC – Se sent perseguit?
TT – Ara sóc jo qui passa a l’ofensiva com a legítima resposta als atacs soferts. Quan arribi l’hora de la veritat trobaran formes inèdites d’atac més enllà de l’intent frustrat d’estigmatitzar-me, de relacionar-me amb el PSC o la manera que literalment s’inventin en seu assembleària de provocar l’esperpent i el ridícul -com ja va fer públic la premsa en difondre aquella acta on pretenien organitzar la mentida-. Aviat hauran d’assenyalar d’altres militants, veurem que s’inventen sobre elles… Ens n’esperem de tot perquè són gent sense escrúpols, saben que hi perdran molt, més d’hora que tard, però estem tranquil·les i preparant les abdominals per a nous atacs de riure.

Entrevista de @ricard_checa

 

*Toni Teixidó vol deixar clar que es refereix com a «màfia»/»mafiós/a», a la màfia política que representa la CUP de Tarragona, en els mateixos termes i sentits que els expressats en aquest article: http://www.larepublicacheca.com/toni-teixido-caura-la-mafia-politica-que-segresta-la-cup-de-tarragona/

 

 


REDACCIÓ4 Desembre, 2015

El titular del Jutjat Penal número 3 de Valladolid ha condemnat a Luis H., de 33 anys d’edat, a la pena de sis mesos de multa a raó de tres euros al dia. És la primera sentència condemnatòria pel ‘Toro de la Vega’ contra un taurí que va lesionar a un activista animalista amb un cop de pedra al cap.

toro_delavegaLa multa comporta responsabilitat personal subsidiària d’un dia de presó o treballs en benefici de la comunitat per cada dues quotes impagades.

 El jutge també el condemna a pagar una indemnització de 800 euros a l’activista ferida, Atenea M., desglossats en 500 euros per les lesions que va patir i altres 300 per les seqüeles i el pagament de les costes.

La sentència és ferma i es va dictar “in voce” en finalitzar la vista oral, celebrada el passat dilluns.

El penat va llançar una pedra al cap d’una noia que protestava, juntament amb altres activistes, contra la celebració del Toro de la Vega a Tordesillas (Valladolid) el 17 de setembre del 2013.

david_rocamora
L’advocat David Rocamora

A la víctima van haver de cosir-li punts al cap, va trigar deu dies a curar-se -encara que va poder fer vida normalment i li ha quedat com a seqüela una cicatriu de 2 centímetres que no es veu en quedar tapada pels cabells, detalla el relat judicial de els fets.

David Rocamora, advocat tarragoní de l’acusació particular, considera que la sentència “mostra com es respon, des d’alguns defensors del Toro de la Vega, al coratge ia la llibertat d’expressió dels animalistes: amb llançament de pedres”.

Rocamora, de l’organització Acció Legal Animalista, afegeix que “la brutalitat del Toro de la Vega ja no es dirigeix ​​només a l’animal, també a les persones”.

Finalment, insta a l’alcalde de Tordesillas, José Antonio Poncela (PSOE), a “considerar” si “llançar el Toro contra ciutadans lliures encoratja actuacions com les que han merescut ser considerades delicte per un jutge”.

 


REDACCIÓ28 Desembre, 2014

autoinculpacioNo és massa habitual que als Jutjats es registrin cues, però aquest fet insòlit s’ha produït davant als Jutjats de Reus. Més de 200 persones s’han citat, aquest matí, per presentar el formulari d’autoinculpació per haver pres part en el procés participatiu del 9-N, així com per solidaritzar-se amb les querelles contra el president de la Generalitat, Artur Mas, la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau.

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, i alguns regidors de CiU del consistori municipal, també hi eren entre les persones que han lliurat el document d’autoinculpació al jutjat de guàrdia.

El coordinador de l’Assemblea Nacional Catalana a la capital del Baix Camp, Pere Borràs, ha destacat que el jutjat de guàrdia “no ha posat cap problema per fer-ho” i que el procés s’ha desenvolupat amb “normalitat”. També ha dit que aquesta setmana algunes persones ja han fet efectiva la seva autoinculpació, i espera que més gent s’animi a fer-ho en els propers dies.

Quan encara no fa una setmana que el TSJC ha admès a tràmit les querelles contra Mas, Ortega i Rigau pel 9-N, centenars de ciutadans d’arreu de Catalunya ja hi han respost amb la presentació de la seva autoinculpació, en el marc d’una campanya engegada per l’ANC.

Dimarts a Tarragona
El proper dimarts, a les dotze del migdia, es preveu que davant al Jutjat de Guàrdia de Tarragona es produeixin cues, ja que l’Assemblea Nacional Catalana ha fet una altra convocatòria amb el mateix objectiu.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter