REDACCIÓ7 Abril, 2023
El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha posat en marxa cinc nous jutjats, entre ells un Jutjat Social a Tarragona, amb l’objectiu de millorar la tramitació d’assumptes als partits judicials i reduir la sobrecàrrega i la taxa de dependència.
La posada en marxa d’aquests jutjats també té com a objectiu agilitar la justícia i millorar els serveis que presta el partit judicial.
El nou Jutjat Social de Tarragona s’encarregarà de temes específics de la jurisdicció laboral, com ara acomiadaments, accidents a la feina o conflictes col·lectius.
L’obertura d’aquests jutjats contribuirà a millorar l’eficiència i la rapidesa de la justícia, i suposa una gran notícia per a la ciutadania i els professionals del sector.
S’està jutjant a l’Audiència de Tarragona dos homes, colombià i un equatorià, acusats de mantenir relacions sexuals amb tres joves, algunes d’elles sota custòdia de diferents centres d’acollida de menors de Tarragona. Els fets van tenir lloc en el primer trimestre de 2017 a la ciutat de Tarragona.
Per un dels acusats, A.R.V., la Fiscalia sol·licita 27 anys de presó per tres delictes o l’expulsió d’Espanya després de complir la meitat de la pena privativa de llibertat. Pel segon processat, J.G.M.A., el Ministeri Fiscal requereix una pena de vuit anys de presó o l’expulsió de territori espanyol un cop complerta la meitat de la pena. Als dos acusats, el representant del Ministeri Públic sol·licita tres mil euros d’indemnització per a les víctimes o persones perjudicades pels dos homes que estan sent jutjats.
La tasca judicial a Tarragona i Ebre recupera els nivells del 2019 i fins i tot en alguns casos el volum de feina és superior a la prepandèmia. Així es desprèn de la memòria del 2021.
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona (APT), Joan Perarnau, està preocupat amb la situació judicial en l’àmbit del Camp de Tarragona. “La situació dels jutjats a les Terres de l’Ebre és bona, molt millor que els del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Vendrell i Valls) perquè tenen càrregues de treball ajustades o fins i tot inferiors a les legalment previstes”.
“Sense perjudici de l’alt nivell de resposta, que situa els òrgans de la província l’any 2020 en termes percentuals als primers llocs de Catalunya en taxa de resolució, el cert és que en termes generals la situació en alguns partits judicials pot (encara) qualificar-se de preocupant”.
D’altra banda, el president de l’Audiència vol promoure, amb la col·laboració dels jutjats, tribunals, Fiscalia i advocats, la conformitat penal prèvia al dia del judici. Un altre objectiu de Perarnau és facilitar més protecció a les víctimes dels delictes.
Aquest dijous, 52 jutges de la 69a promoció han jurat el càrrec abans d’incorporar-se oficialment en els diferents jutjats a tota Catalunya.
L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 3 anys i tres mesos d’internament psiquiàtric un jove acusat de la mort d’un home a qui va deixar en coma d’un cop de puny a Tortosa el 2016. El judici havia de començar avui amb jurat popular, però divendres les parts van tancar un pacte atès que, en el moment dels fets, l’acusat tenia les capacitats greument afectades. El noi patia d’esquizofrènia paranoide i de retard mental lleu, i té reconegut un grau de discapacitat del 69%. La fiscalia, que demanava 12 anys de presó per homicidi, va rebaixar la petició a 3 anys i tres mesos per un delicte de lesions en concurs amb un homicidi imprudent, amb l’eximent incompleta d’alienació mental. L’home haurà de pagar 120.000 euros a la germana de la víctima.
Divendres les parts van arribar a un acord de conformitat que ha permès evitar la celebració del judici amb un jurat popular. Inicialment, la fiscalia demanava 12 anys de presó per un suposat delicte d’homicidi. Finalment, el ministeri públic va modificar les conclusions provisionals i va reconèixer que en la data dels fets l’acusat patia d’esquizofrènia paranoide i d’un retard mental lleu, la qual cosa “limitava greument les seves capacitats volitives i intel·lectives”.
L’òrgan de govern dels jutges ha pres aquesta decisió després que, fa uns dies, a les pantalles dels ordinadors d’alguns jutges i magistrats de Catalunya aparegués un missatge sobre la “vigència i aplicabilitat” de la instrucció 3/2018 de la Secretaria d’Administració i Funció Pública de la Generalitat informant de la possibilitat d’accés als elements que conformen les TIC al servei de l’Administració de Justícia per dur a terme activitats de “control i seguiment”, incloses les estacions de treball i infraestructures comunes.
Afegeix la comissió que els responsables dels tractaments són els òrgans jurisdiccionals, únics que poden autoritzar l’accés a les dades; i que la possibilitat d’accedir-hi per a l’exercici de funcions d’inspecció i control es limiten a les establertes en la pròpia Llei Orgànica del Poder Judicial i no en cap altra norma o acte administratiu, com seria una simple instrucció. A més, l’accés s’ha de limitar a l’imprescindible, el que exclou la possibilitat d’accessos generals o indiscriminats; i s’ha de fer amb coneixement individualitzat del responsable de tractament i sota la seva supervisió.
Davant l’incompliment sistemàtic de les normes de prevenció de riscos laborals que afecten jutges i jutgesses que treballen a Barcelona, Tarragona i Reus, l’associació judicial jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD), ha presentat una denúncia contra el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i el Ministeri de Justícia davant la Inspecció de Treball de Catalunya.
