26. Abril 2024

Arxius de jutge | Diari La República Checa

REDACCIÓ4 Juliol, 2022
marchena_-1280x847.jpeg

Manifestació davant el col·legi de l’advocacia

Centenars de persones han protestat aquest dilluns a la tarda davant de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) contra la presència del jutge Manuel Marchena, president de la Sala Segona del Tribunal Suprem i magistrat que va jutjar els líders independentistes condemnats pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017. Marchena pronuncia una conferència a l’ICAB sobre intel·ligència artificial i processos penals per a col·legiats. Una vintena dels assistents s’han aixecat i han marxat de la sala quan el jutge ha començat a parlar.

La concentració de rebuig davant de l’edifici, al carrer Mallorca de Barcelona, ha aplegat, entre altres, els presidents d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, i de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Dolors Feliu, que han titllat de “farsa” el judici a l’1-O i han acusat la justícia de perseguir l’independentisme. Durant la protesta, dues persones han desplegat una bandera espanyola i els Mossos d’Esquadra els han separat de la resta de manifestants.

VÍDEO

PUBLICITAT








REDACCIÓ25 Abril, 2022

Interlocutòria del jutge Aguirre

El jutge Joaquin Aguirre, titular del Jutjat d’Instrucció número 1 de Barcelona, ha ordenat a l’Agència Tributària la declaració d’activitats empresarials – model 347 – per comprovar si David Madí, exmà dreta del president Artur Mas, “va cobrar comissions per actes presumptament il·lícits” els anys 2019 i 2020. El magistrat va prendre aquesta resolució en l’àmbit de la instrucció del cas Voloh de presumpta corrupció i desviament de fons destinats pel referèndum independentista.

David Madí assegura que totes les seves activitats com a ‘lobbysta’ van ser lícites, però el jutge sospita que podria haver comès un delicte de tràfic d’influències per la seva constatada capacitat d’accés a la Generalitat de Catalunya fins i tot durant la pitjor etapa de la pandèmia.

David Madí assegura que totes les seves activitats com a ‘lobbysta’ van ser lícites, però el jutge sospita que podria haver comès un delicte de tràfic d’influències

L’excol·laborador d’Artur Mas va al·legar en seu judicial que les seves reunions i trucades amb alts càrrecs de la Generalitat de Catalunya estaven emparades en estar inscrit com a ‘lobbista’ al registre de grups d’interès del Govern. El magistrat Aguirre deixa clar, en canvi, que Madí no va ser capaç d’aportar cap document per corroborar-lo i que “només per aquest motiu” ja el podria processar per un delicte de tràfic d’influències.

El jutge Aguirre indica a més que, després de comprovar-ho al registre de lobbies del Govern, Madí no està inscrit en ell com a persona física. Sí que consta degudament registrada l’empresa Aigües de Catalunya, de la qual Madí és president executiu.

Madí era home de confiança d’Artur Mas

A la seva declaració el juliol del 2021, Madí va emmarcar les reunions que va mantenir amb el Govern com a consultor de les empreses de VTC en la relació habitual de l’administració amb empreses i taxistes de cara a la nova regulació aprovada pel Parlament el 2019. I també va situar dins de la dinàmica empresarial habitual l’intent que va fer, com a president executiu d’Aigües de Catalunya, de quedar-se amb Agbar, encara que finalment l’empresa d’aigües del grup Suez va passar a les files de Veolia, la fusió de les quals es va consumar l’any passat.

A més de les dades a Hisenda, el jutge ha demanat a la Guàrdia Civil que comprovi si els “seguiments” que va fer a Madí i que van donar un “resultat rellevant” coincideixen amb alguna de les dates en què Aigües de Catalunya va registrar haver mantingut reunions amb càrrecs de l’executiu català.

PUBLICITAT








REDACCIÓ23 Setembre, 2021

El Ple de Consell General de Poder Judicial (CGPJ) ha acordat l’expulsió de la carrera judicial de titular de Jutjat de Primera Instància número 5 de Tarragona, Manuel Arce, per una falta molt greu de desatenció en el compliment dels deures judicials.

La decisió adoptada s’ha aprovat amb 14 vots a favor i set en contra. El cas era estudiat després de mesos d’anàlisi de cas pel promotor de l’acció disciplinària, Ricardo Conde.

El magistrat expedientat comptava amb una mitjana de tres sentències al mes quan la mitjana per jutge  sol ser de 240 sentències a l’any

El magistrat, que ja va ser apartat del jutjat quan va arrencar la investigació a proposta de la comissió disciplinària, comptava amb una mitjana de tres sentències al mes – la mitjana per magistrat sol ser de 240 sentències a l’any – i acumulava gran quantitat d’assumptes sense resoldre .

Contra la decisió de l’òrgan de govern dels jutges cap recurs davant la Sala Tercera del Tribunal Suprem (TS) i, segons les mateixes fonts, el jutge acumulava ja una desena de sancions pel mateix motiu. És la primera vegada en el mandat del president de CGPJ, Carlos Lesmes, que es dóna una situació així, i aquesta és la sanció més greu que es pot adoptar contra un magistrat.

L’article de la Llei Orgànica del Poder Judicial en el qual es dóna suport a aquesta expulsió de la carrera és el 417.9. Al s’apunta que es considera falta molt greu “la desatenció o el retard injustificat i reiterat en la iniciació, tramitació o resolució de processos i causes o en l’exercici de qualsevol de les competències judicials”.

Segons el 425 d’aquesta mateixa llei l’instructor delegat de l’expedient pot practicar totes les proves i actuacions siguin necessàries per a la determinació i comprovació dels fets i responsabilitats susceptibles de sanció, amb intervenció del ministeri fiscal i de l’interessat, que podrà valer-se d’advocat des de l’inici de l’expedient.

Després d’aquesta fase, que pot allargar-se per un any màxim, i a la vista de les proves i actuacions practicades, l’instructor delegat ha de formular, si procedís, plec de càrrecs, en el qual s’exposaran els fets impugnats amb expressió, si escau, de la falta presumptament comesa i de les sancions que puguin ser d’aplicació.

PUBLICITAT










REDACCIÓ3 Juny, 2021

Els Mossos d’Esquadra hauran d’investigar el retard de la vacunació contra la Covid a agents de la Guàrdia Civil i Policia Nacional. El titular del Jutjat d’Instrucció 17 de Barcelona ha donat instruccions a la policia catalana que investigui la denúncia presentada pel sindicat JUPOL.

En l’acte de data 21 de maig, el jutge Fernando Luis Criado Navamuel dóna trasllat d’aquestes diligències prèvies a la Fiscalia, en el marc de les actuacions incoades per la denúncia interposada als Jutjats de Guàrdia de Barcelona per part de JUPOL, el sindicat majoritari a la Policia Nacional, i JUCIL, la seva ‘marca’ a la Guàrdia Civil.

La denúncia es va interposar per presumpte delicte de prevaricació i contra el dret dels treballadors a causa de la decisió de la Generalitat que va portar a un retard en la vacunació en les Forces i cossos de Seguretat de l’Estat, en comparació amb els vaccins a agents dels Mossos, policies locals i bombers.

La situació es va revertir a principis de maig per la mediació del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que va emplaçar la Generalitat a vacunar contra la Covid-19 en un termini de 10 dies, de manera que s’aconseguís “la mateixa proporció “d’agents vacunats en Policia i Guàrdia Civil que en els Mossos d’Esquadra, que en aquells dies era d’un 80%.

 PUBLICITAT





REDACCIÓ11 Abril, 2021

L’Audiència de Tarragona ha condemnat a 6 anys de presó i 300.000 euros de multa un veí del Vendrell de 40 anys a qui la Guàrdia Civil va enxampar l’octubre passat amb 23.000 pastilles d’MDMA dins el cotxe.

La troballa es va fer durant un control policial al peatge de l’AP-7. Arran d’un acord de conformitat entre la fiscalia i la defensa, divendres l’home va reconèixer que transportava les pastilles d’èxtasi amb la intenció de vendre-les a terceres persones i obtenir beneficis econòmics –aproximadament uns 250.000 euros, si s’haguessin comercialitzat al mercat il·lícit. La condemna, per un delicte contra la salut pública, ja és ferma. El tribunal també ha imposat a l’home una multa de 300.000 euros i el pagament de les costes processals.

Els fets es remunten al 18 d’octubre de l’any passat al peatge del Vendrell, on conflueixen l’AP-7 i la C-32. Cap a dos quarts d’onze del matí, efectius de la Guàrdia Civil van aturar un vehicle en veure que alentia excessivament la marxa abans de creuar el punt policial. Un cop van identificar el conductor i li van demanar d’inspeccionar l’equipatge, els agents van notar que l’home es posava “extremadament nerviós”.

A l’interior de dues maletes, la Guàrdia Civil va trobar-hi una vintena de bosses envasades al buit amb un miler de pastilles cadascuna. En concret, n’hi havia unes de color rosa, amb forma de núvol i el logotip ‘Soundcloud’, i unes altres de color gris amb l’anagrama de les anelles de la marca de vehicles ‘Audi’.

Les pastilles pesaven uns onze quilos. A més, van confiscar una altra bossa transparent amb dues roques d’una substància cristal·lina que va resultar ser MDMA.

L’arrestat va passar l’endemà a disposició del jutjat de guàrdia del Vendrell, el qual en va decretar l’ingrés provisional a presó. Segons la sentència, el valor de la droga confiscada hagués tingut un valor de 241.270 euros al mercat il·lícit. L’home ha quedat condemnat per un delicte contra la salut pública de substàncies que ocasionen danys greus a la salut a 6 anys i un dia de presó i a pagar 300.000 euros de multa. El tribunal ha ordenat destruir la droga.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Febrer, 2021

La Sala Contenciosa de el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha justificat la seva decisió de mantenir vigent la convocatòria de les eleccions catalanes pel 14 de febrer al considera que “no hi ha causa de força major que impedeixi la celebració dels comicis” i que suposaria vulnerar el dret a vot.

La sentència matisa que l’ajornament electoral que va decretar el Govern “no està justificat” i que el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, no està habilitat expressament per a suspendre o ajornar les eleccions.

La Secció 5 de la Sala Contenciosa del TSJC va anunciar divendres la seva decisió de mantenir en vigor la convocatòria per al 14F, i aquest dilluns ha publicat la sentència amb els arguments que recolzen la seva decisió.

PUBLICITAT


REDACCIÓ10 Novembre, 2020

El judici contra els jihadistes implicats en els atemptats de Barcelona i Cambrils ha començat amb polèmica. El jutge president Félix Alonso Guevara s’ha enfadat i un advocat també. Concretament, el defensor de Driss Oukabir, Luis Álvarez Collado. El jurista ha amenaçat abandonar la sala perquè des del lloc que li havia estat assignat no veia les cares dels representants de la Fiscalia i perquè tampoc tenia un endoll disponible pel seu ordinador, al contrari que la resta dels seus companys.

El jutge Féliz Alonso Guevara

El magistrat, president del tribunal, l’ha prohibit marxar de la sala de vistes i li ha donat la possibilitat d’asseure’s al costat dels fiscals. Una oferta que l’advocat Álvarez Collado ha refusat perquè no volia que els representants del Ministeri Públic fiquessin l’ull a la seva documentació. Per cert, el jutge ha recordat que no tenir un endoll disponible no és un dret fonamental de la defensa de l’acusat. També ha recordat el magistrat que demanat que en les properes sessions es controli el to de les intervencions perquè ningú s’enfadi.

D’altra banda, l’advocat del nen (Xavi Martínez) que va morir a conseqüència de l’atemptat de Barcelona, Jaume Alonso-Cuevillas, ha recordat que en aquest judici caldria esclarir quines eren les relacions entre l’imam de Ripoll i el CNI i si es va produir realment la mort de l’imam, Abdelbaki Es Saty, perquè la prova biològica “no és concloent”. El conegut jurista espera poder “saber la veritat” perquè “hi ha massa interrogants que envolten les circumstàncies de l’atemptat”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ5 Octubre, 2020

El magistrat ho deixa clar en una interlocutòria on demana ampliar la causa per la seva complexitat tècnica

Tots ja sabem que quan toquen en un vesper, les abelles poden embogir-se, sense que les conseqüències siguin del tot previsibles. Això podria ser el que està passant a l’Ajuntament de Torredembarra, més concretament a la comissaria de la Policia Local.

La setmana passada, larepublicacheca.cat va publicar una notícia on es feia pal·les el mal rotllo existent entre les seves fileres, fins al punt que un sergent, esgotat per l’assetjament laboral extrem a què està sotmès, va sol·licitar al jutge la detenció urgent del cap de la policia.

El cop d’efecte, pretenia calmar els ànims d’un entorn on la persecució i el menysteniment eren – i continuen sent – els grans protagonistes. Fons de la Fiscalia han confirmat a aquest digital que el mobbing està judicialitzat. O sigui, el sergent en qüestió va interposar una querella criminal per “assetjament i prevaricació” contra l’anterior junta del govern municipal, així com del cap de la policia Miguel Ángel Marchal. Però aquesta no és l’única denúncia que aquest comandament ha presentat contra membres de l’executiu – de l’anterior mandat – i dels màxims responsables de la prefectura policial. La Fiscalia després de conèixer el contingut de les queixes ha ordenat incoar diligències amb l’objectiu de saber si els fets denunciats són passibles de recriminació penal.

L’alcalde amb l’exregidor de Seguretat i el cap de la policia

Per la seva banda, el titular del Jutjat d’Instrucció 5 del Vendrell, Manuel Eiriz García, va ordenar la investigar els fets denunciats, els quals, per la seva gravetat, mereixen una atenció especial per part del jutjat. Així, el magistrat va declarar la “complexitat tècnic-jurídica” de la causa, per considerar-la “d’extensió potencial indeterminada”. A parer seu, (…) es tracta d’un cas de “corrupció política” que manté connexions “més que probable” amb altres procediments investigats en el mateix jutjat.

S’ha ampliat el termini de la investigació perquè, d’acord amb la interlocutòria judicial s’ha de “valorar amb tacte les diligències” a dur a terme.

Fonts judicials contactades per aquesta redacció asseguren que ja s’han començat a fer diligències. De fet, alguns dels membres de l’anterior govern ja van ser interrogats pel jutge en qualitat d’investigats i algun exmembre de l’oposició, com a testimoni.

La desfilada de cares polítiques pels passadissos judicials podria començar ben aviat…

PUBLICITAT


REDACCIÓ18 Agost, 2020

Un jutjat de Madrid ha condemnat Consol García del Cid, escriptora que va denunciar els reformatoris durant el franquisme i el robatori de nens en aquests centres, a pagar una multa de 3.600 euros per calumniar un magistrat de l’Audiència de Tarragona en una conferència al Senat.

Els fets es remunten al 28 de maig del 2017 quan l’acusada va impartir la conferència “La defensa dels nens” al Senat.

Durant la seva intervenció, segons ha apuntat la Fiscalia en el seu escrit, va al·ludir a “magistrats octogenaris que apliquen el Dret d’una manera autàrquica i parcial, com ara el senyor Carril Pan de la Secció 1 de l’Audiència Provincial de Tarragona”.

En una sentència, datada el 30 de juliol i a la qual ha tingut accés Efe, el Jutjat Penal número 1 de Madrid considera que “de cap manera s’aprecia la veracitat de la condició de prevaricador del magistrat” i rebutja que les acusacions de l’escriptora es realitzaran des del “desconeixement jurídic”.

Segons la resolució, “no deixa lloc al dubte” la “clara voluntat” de l’escriptora de “posar en dubte” el “prestigi professional” de jutge “imputant-li de manera directa la comissió d’un delicte la realitat o veracitat del qual no ha estat provat”.

Per això, condemna l’escriptora per un delicte de calúmnies a una pena de 12 mesos de multa a raó d’una quota diària de 10 euros, una quantitat inferior a la que demanava la Fiscalia: 8.000 euros.

PUBLICITAT


REDACCIÓ1 Agost, 2020

El jutjat de guàrdia de Lleida ha ratificat íntegrament la modificació i pròrroga de les mesures sanitàries per a 19 municipis de la comarca de la Noguera i 26 de la comarca del Segrià per un període de 15 dies.

La decisió també afecta les entitats municipals descentralitzades de Sucs i Raimat, que pertanyen a Lleida. El jutjat ha donat el vist-i-plau a totes les mesures dictades pel Procicat, inclosa la prohibició de reunions familiars i socials de més de deu persones, a les quals la Fiscalia s’oposava. També autoritza les activitats culturals, d’espectacles públics, recreatives, esportives o de restauració sense superar el 50% de l’aforament dels locals.

De la mateixa manera, el jutge corrobora la mesura del Procicat per la qual l’activitat comercial queda sotmesa a la restricció de mantenir la distància física interpersonal de seguretat establerta en 1,5 metres. L’aforament màxim permès és l’equivalent a 2,5 metres quadrats per persona.

Es mantenen les activitats de casals i colònies d’estiu, que han de complir els ‘Criteris generals per a l’organització de les activitats de lleure educatiu estiu 2020’, i els protocols específics del pla sectorial aprovat pel Comitè de Direcció del Pla d’actuació del Procicat, especialment pel que fa referència als grups estables de convivència i a les altres mesures de prevenció i protecció de la salut.

Els municipis afectats del Segrià són els Alamús, Albatàrrec, Alcanó, Alcoletge, Alfarràs, Alfés,
Alguaire, Almacelles, Almatret, Almenar, Alpicat, Aspa, Corbins, Llardecans, Maials, Montoliu de Lleida, la Portella, Puigverd de Lleida, Rosselló, Sudanell, Sunyer, Torrebesses, Torrefarrera, Torre-serona, Vilanova del Segrià i Vilanova de la Barca, a banda de les entitats municipals descentralitzades de Sucs i Raimat.

Pel que fa als de la Noguera, són Àger, Albesa, Algerri, les Avellanes i Santa Linya, Balaguer, Bellcaire d’Urgell, Bellmunt d’Urgell, Camarasa, Castelló de Farfanya, Cubells, Ivars de Noguera, Menàrguens, Montgai, Os de Balaguer, Penelles, Térmens, Torrelameu, la Sentiu de Sió i Vallfogona de Balaguer.