REDACCIÓ14 Desembre, 2022
Un jove ha estat condemnat a un any de presó per un delicte d’abús sexual a una menor. Els fets es remunten el desembre de 2018, quan la víctima, que es trobava amb un amic a Tarragona, va patir tocaments per part del processat. La noia tenia quinze anys i residia en un centre d’acollida. El jutge també ha imposat al jove cinc anys de llibertat vigilada i una indemnització de 1.500 euros de responsabilitat civil. La Fiscalia demanava quatre anys de presó, però el magistrat ha acceptat els atenuants de dilacions indegudes i d’alteració psíquica proposats per la defensa, ja que l’autor dels tocaments havia consumit drogues i té diagnosticat un trastorn de personalitat.
En la sentència, el jutge considera que ha quedat provat que la víctima va patir tocaments als pits i al cul per part del condemnat quan es trobava amb un amic al passeig de Sant Antoni de Tarragona. Segons la interlocutòria, el jove, també acompanyat d’un grup d’amics, va agafar pel coll la menor i li va fer tocaments, tot i que ella s’hi va negar i va intentar apartar-lo. “No va poder perquè ell era molt més fort que ella”, detalla l’escrit. El primer episodi d’abús es va allargar més de vint minuts. La víctima va tornar a patir els abusos quan va poder marxar cap al centre d’acollida on residia. Un cop allí, va explicar els fets a una educadora que va proposar-li presentar una denúncia.
Alhora, el magistrat també ha considerat acreditat que el noi havia ingerit begudes alcohòliques i fumat substàncies estupefaents que van afectar les seves capacitats. També ha tingut en compte l’informe mèdic que certifica que l’acusat té diagnosticat un trastorn de personalitat. De fet, el jutge ha acceptat dos dels tres atenuants sol·licitats per la defensa. En concret, l’atenuant d’alteració psíquica pel que s’ha manifestat anteriorment i el de dilacions indegudes pels dos anys i sis mesos de paralització del procés.
La sentència, dictada el 24 de novembre d’aquest any i notificada dimecres passat, ha aplicat la nova llei de llibertat sexual, coneguda com ‘només sí és sí’, la qual estableix que els actes de caràcter sexual amb una menor de setze anys seran castigats amb una pena de dos a sis anys. “L’única modificació existent és la qualificació del delicte d’abús, però la punibilitat de les penes és la mateixa”, assenyala la interlocutòria.
Pel delicte d’abús sexual, el jutge ha dictat una pena d’un any, cinc anys de llibertat vigilada i tres d’inhabilitació per treballar amb menors. També ha imposat al condemnat la prohibició d’acostar a menys de 200 metres de la víctima durant un període de cinc anys i una indemnització de 1.500 euros de responsabilitat civil, així com el pagament dels costos processals.
PUBLICITAT
Nova reivindicació davant de l’edifici del Palau de Justícia de Tarragona. En aquesta ocasió, els funcionaris judicials reclamen millors condicionals laborals per poder oferir un servei de qualitat. Els sindicats CCOO, UGT, 
El Col·legi Nacional de Lletrats de l’Administració de Justícia, l’Associació Independent de Lletrats (AINLAJ) i la Unió Progressista de Lletrats (UPSJ) van decidir acudir a la vaga prevista pels dies 14 i 15 de desembre – i “indefinida al gener” – per a “exigir” al Ministeri tutelat per Pilar Llop que se’ls apliquin “els mateixos criteris que tenen la resta de funcionaris” que depenen del Departament, cosa que comportaria millores retributives per al cos. Representants dels lletrats de justícia a Tarragona asseguren que no estan demanant un augment de salari, sinó «que ens retribueixin les funcions que fa 13 anys que fem gratis».
Entre els motius que els ‘empeny’ a la vaga, podem destacar la “clàusula de connexió” de retribució d’aquests lletrats de l’Administració de Justícia, que demanen que s’inclogui, via esmena, a la Llei d’Eficiència Organitzativa que actualment es debat al Congrés dels Diputats. Reclamen també que s’actualitzi de manera “immediata” el percentatge actual destinat al concepte de productivitat.
El judici contra sis acusats d’un delicte d’assassinat durant un robatori amb violència en un mas de Masllorenç l’any 2019 ha continuat aquest dimarts a l’Audiència de Tarragona amb la declaració d’una de les víctimes. Es tracta de l’home que vivia amb el seu pare al domicili assaltat, on hi conreava plantes de marihuana. El testimoni ha assegurat que va rebre un cop “molt fort” al cap que li va provocar perdre el coneixement i que li van fer un tall al coll. Així mateix, ha explicat que els assaltants també van colpejar al seu pare, el qual va morir mesos més tard. En la tercera sessió, també ha declarat el fill d’un dels processats, que ja va ser condemnat pels fets, el qual ha reconegut que va colpejar la víctima amb una pota de cabra.
En la seva declaració, la víctima ha explicat que tant ell com el seu pare dormien quan van entrar al seu domicili, conegut com a Mas Artesà. L’home ha relatat que va sentir com el seu pare el cridava des del menjador i que quan hi va arribar es va començar a barallar amb un home. Tot seguit, ha explicat que un altre individu li va donar un cop “molt fort” al cap amb una eina que li va provocar la pèrdua de consciència. Segons ell, un agent dels Mossos d’Esquadra li va dir que l’havien colpejat amb una pota de cabra, però, subratlla, que no va veure l’instrument. Després de recuperar el coneixement, detalla, es va adonar que estava ple de sang i que li havien fet un tall al coll amb un ganivet.
En la tercera jornada d’aquest judici, amb jurat popular, també ha declarat, en qualitat de testimoni, el fill d’un dels acusats, el qual va participar en el robatori quan era menor. El jove, que actualment té dinou anys, ja ha estat condemnat pels fets i compleix condemna en un centre de menors. Ell ha assegurat que tots els acusats van participar en l’assalt lliurement i que ell i un altre membre sabien que al mas hi havia droga. Tot i que ha confessat que sabia que la casa estava habitada, ha assenyalat que en el moment del robatori no sabien que els seus propietaris estaven dins.
En la jornada d’aquest dimarts, han declarat diversos testimonis com la dona de l’home mort, la qual ha relatat que el seu fill la va trucar per avisar-la que els havien entrat a robar al mas. Ella ha explicat que quan va arribar a la casa, acompanyada pels Mossos, ja hi havia les ambulàncies. “Em vaig trobar el meu marit a terra i hi havia molta sang, em vaig quedar al seu costat i després vam marxar amb l’ambulància tots tres”, ha dit. El judici va començar la setmana passada i està previst que s’allargui fins a mitjans de desembre. Les declaracions de la resta dels acusats es faran el dia 30 de novembre.
Els organitzadors de l’1-O no són els únics pendents de judici. Tampoc s’ha assegut encara en la banqueta cap responsable dels excessos en les càrregues per impedir el referèndum: a Barcelona, on s’instrueix la principal causa, els policies nacionals investigats superen els 40, sense que la instrucció hagi aclarit qui va planificar i va ordenar l’ús de la força contra els votants.
Una vegada concreti les penes per als aforats, el ministeri públic plantejarà la seva acusació contra els gairebé 30 càrrecs del Govern de Carles Puigdemont i empresaris processats per la logística de l’1-O, en la causa dirigida pel jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que va motivar els registres del 20S a la seu de la Conselleria d’Economia i que va nodrir al Suprem de proves contra els líders del procés.
Sobre els processaments d’ambdues causes sobrevola l’amenaça del delicte de malversació, castigat amb fins a deu anys de presó i que dispararia les penes per als encausats, els qui confien que els seus processos es resolguin amb condemnes d’inhabilitació per desobediència i prevaricació que els lliurin de la presó.
Any i mig després dels indults del govern espanyol als líders del procés, que van sortir de presó al juny de 2021, el Suprem va revifar el passat mes d’abril un capítol judicial que es donava per resolt en acceptar revisar la concessió de la mesura de gràcia, en un canvi de criteri propiciat per la majoria conservadora de la sala.
Mentre l’horitzó judicial es buida per als acusats de delictes menors, el retorn a Espanya s’intueix més complicat en el cas dels tres líders independentistes processats per rebel·lió -l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín i Clara Ponsatí-, als quals se suma l’exconseller de Lluís Puig, imputat per desobediència i malversació.
Els qui tampoc poden passar pàgina són els cinc membres de la Sindicatura Electoral de l’1-O, un dels puntals del referèndum que el Constitucional va desarborar en qüestió de dies, després d’imposar-los una multa coercitiva de 12.300 euros diaris.
Cinc anys d’instrucció sobre les càrregues contra els votants de l’1-O, que van deixar centenars de ferits segons la Generalitat, s’han saldat amb més de 60 imputacions en la causa que dirigeix el titular del jutjat d’instrucció número 7 de Barcelona, qui centralitza la investigació sobre la intervenció de la Policia Nacional per impedir el referèndum en una quinzena de col·legis.
Al costat d’ells s’asseurà l’activista i excandidat de Junts al Senat Roger Español, qui l’1-O va perdre un ull pel tret d’una pilota de goma de la Policia Nacional i també està processat per un delicte d’atemptat a l’autoritat per llançar una tanca contra els agents quan es replegaven.
El jutge instructor d’Esplugues de Llobregat la va processar per sis delictes fiscals en els impostos d’IRPF i Patrimoni. La fiscalia i l’Agència Tributària consideren que va idear un entramat de societats en paradisos fiscals per evadir impostos i va passar més de la meitat de l’any a Espanya. Segons el jutge, Shakira va deixar de tributar a l’estat espanyol els anys 2012, 2013 i 2014, ja que hauria passat més de la meitat dels dies de cada any en territori espanyol. 
Un dels homes jutjats per integrar una 
El Tribunal Supremo ha declarado procedente el despido de un trabajador que insultó y agredió a sus compañeros al término de una comida de Navidad, fuera del horario y lugar de trabajo, al considerar que su conducta está “anidada a la relación laboral” y redunda en un perjuicio para la empresa.
La Sala de lo Social del Alto Tribunal ha dictado una sentencia para la unificación de doctrina en la que establece que este tipo de actuaciones trascienden “las relaciones privadas” entre los compañeros de trabajo y atentan directamente contra su dignidad, “repercutiendo en la empresa misma”.
