Arxius de justicia | Diari La República Checa

REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_3582176.jpg

L’advocat de Jolis amb la querella

La defensa del CDR Ferran Jolis, empresonat des del passat 23 de setembre en el marc de l’Operació ‘Judes’, ha presentat aquest dijous als jutjats de Sabadell una querella pel tracte rebut des de la seva detenció fins al seu empresonament vulnerant els seus drets fonamentals. Una querella que en els pròxims dies també presentarà l’advocat de Jordi Ros.

Xavier Pellicer, advocat d’Alerta Solidària, recorda que aquesta vulneració sistemàtica de drets fonamentals com el de defensa, per exemple, va culminar amb unes declaracions que en “qualsevol país democràtic no tindrien validesa jurídica”. Carles Perdiguero, advocat de Jolis, diu que l’objectiu final és que s’obri una investigació per un delicte de detenció il·legal i contra la integritat moral.

Ferran Jolis i Jordi Ros són els únics CDR empresonats a Soto del Real als que l’Audiència Nacional no va reconèixer que se’ls hagués vulnerat els seus drets en el moment de ser detinguts. Als altres cinc se’ls va anul·lar la seva ordre de presó fa tres setmanes en considerar que no van rebre la informació necessària en la vista en què es va decidir el seu ingrés a la presó. Tot i això, finalment se’ls va ratificar la presó preventiva.


REDACCIÓ5 Desembre, 2019
foto_35779521.jpg

Laura Borràs nega les acusacions

La portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, ha assegurat que mai s’ha embutxacat “ni un cèntim de diners públics” com diu que s’està volent fer veure. En una entrevista a Ser Catalunya, s’ha referit amb aquestes paraules a la suposada malversació en l’adjudicació de contractes quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).

“Les persones que han treballat amb mi han treballat amb honestedat i han fet la seva feina ben feta”, ha insistit. A més, ha lamentat que hi hagi “presumpció de culpabilitat” en comptes de presumpció d’innocència i ha denunciat que s’han vulnerat els seus drets.

Pel que fa a la gravació en què suposadament la persona a qui s’hauria beneficiat diu que quan Borràs sigui consellera se’n podrà aprofitar més, Borràs ha respost que desconeix el que fa Isaías Herrero en el seu temps privat igual que tampoc ho sap dels altres proveïdors. “El que jo sé és el que he fet jo”, ha afegit.

Borràs ha apel·lat l’opinió pública a pensar si “el que està passant és normal” i ha assenyalat que el fiscal que demana al Suprem que l’investigui és Javier Zaragoza, el mateix fiscal que el del judici del procés, i que el jutge que ho ha d’acceptar és Manuel Marchena. A més, ha indicat que no ha rebut cap notificació i que la informació que coneix és a través de periodistes.


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
foto_3577952.jpg

Laura Borràs en el punt de mira

La fiscalia ha remès un escrit al Tribunal Suprem demanant que investigui la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, per contractes que va adjudicar quan era directora de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) que sumen gairebé 260.000 euros.

El ministeri públic creu que hi ha indicis que els hauria adjudicat al mateix proveïdor de forma fraudulenta, fraccionant-los per no haver de convocar concurs. Per això creu que podria haver comès els delictes de prevaricació, malversació de fons públics, frau administratiu i falsedat documental.

En el seu escrit, l’ens fiscal espanyol cita diferents correus electrònics i converses telefòniques on Borràs dóna instruccions a la persona que després aconsegueix els contractes perquè fraccioni les quantitats i presenti, sota altres noms, ofertes alternatives.


REDACCIÓ3 Desembre, 2019
foto_3503966.jpg

La víctima va ser agredida mentre circulava

La fiscalia demana un any de presó per a un home que va empènyer l’usuari d’un patinet elèctric que circulava per una vorera de Tarragona. Els fets van passar el 14 d’agost passat al carrer Rovira i Virgili. Segons relata el ministeri públic, cap a un quart de nou del vespre el processat va empènyer amb les dues mans a la víctima, que circulava a bord d’un patinet elèctric, tot just quan passava pel costat d’ell.

Arran de l’empenta, l’usuari del vehicle va caure a terra i va patir una ferida contusa al mentó, una excoriació al colze i a l’abdomen, i una contusió al genoll. Les ferides van trigar deu dies a curar-se –un dels quals van obligar l’home a estar de baixa.

Segons la fiscalia, els fets constitueixen un delicte de lesions pel qual demana un any de presó. A més, en concepte de responsabilitat civil demana que indemnitzi la víctima amb 333,26 euros per les lesions i amb 2.801,12 euros per les seqüeles, atès que li han quedat dues cicatrius.

La normativa de l’Ajuntament de Tarragona equipara els vehicles de mobilitat personal que disposin de motor a les bicicletes, amb la qual cosa estableix que han de circular per les zones reservades o per la calçada. Els patinets elèctrics, com les bicicletes i els monopatins, només poden circular per les àrees reservades als vianants respectant la prioritat d’aquests i adequant la velocitat a la del pas d’una persona.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
48660673063_d2657efd9c_k_crop1568741188758.jpg_525981578.jpg

David Goldar investigat per agressió sexual

David Goldar, central del Nàstic de Tarragona està sent investigat per una presumpta agressió sexual a una jove de la localitat de Mojácar, a Almería. El gallec està sent investigat, juntament amb Santi Mina, jugador del Celta de Vigo. Aquesta investigació ha estat oberta pel jutjat de Primera Instància de Vera, qui va obrir el procediment penal l’any 2017.

El jutge instructor del cas ha vist indicis suficients per continuar amb la causa i continuar amb la investigació. La presumpta víctima va denunciar els fets l’estiu de 2017 davant la Guàrdia Civil, on afirmava que els dos jugadors gallecs haurien abusat d’ella sexualment en una caravana, després d’haver-se marxat voluntàriament amb Goldar.

Segons la versió jove, Santi Mina hauria entrat despullat dins del vehicle i va intentar mantenir relacions sexuals amb ella, les quals, no es van produir. Mina va ser detingut el juny de 2017 i després de passar a disposició judicial, des de l’entorn del jugador van assegurar que hi havia “una versió exagerada” dels fets per part de la jove denunciant.

Fonts del Nàstic de Tarragona han afirmat en declaracions al Tarragona Digital que no tenien cap mena de constància que el defensa grana estigués implicat en aquest cas, ni que hagi estat requerit per la justícia, ni que el gallec hagi rebut cap classe de notificació al respecte. Caldrà esperar la resolució de la justícia.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3568559.jpg

Ciutadans denuncia la moció votada al Parlament

C’s ha registrat a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ho ha fet després que permetessin el debat i votació de la resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

El text que es va debatre i votar finalment al ple, que pretenia ser la resposta de les tres formacions a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, rebutjava la “censura” del Constitucional reprovava la monarquia, una qüestió sobre la qual el TC ja s’havia pronunciat en contra.

El text recopila les providències i advertiments que la Mesa del Parlament i el secretari general de la cambra van rebre sobre la tramitació de la proposta de resolució en qüestió, així com de la suspensió que el mateix TC havia acordat. La cort de garanties també havia requerit la Mesa perquè “impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”.

C’s posa com a antecedents l’estira-i-arronsa que va generar una moció de la CUP que feia uns plantejaments similars i acusa Costa, Campdepadrós i Delgado per “incomplir els requeriments de col·laboració amb el TC” i creu que són “subjectivament imputables” perquè “han sigut plenament conscients de la manifesta il·legalitat dels actes”.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3561385.jpg

Marlaska posa en dubte el sistema europeu

Torna la polèmica amb la justícia europea i la justícia espanyola. El ministre de l’Interior espanyol en funcions, Fernando Grande-Marlaska, ha assegurat aquest dilluns que el sistema d’euroordres és “susceptible de funcionar molt millor” que en l’actualitat.

Marlaska ha defensat que es tracta “d’una de les grans fites dels instruments de l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, però ha considerat que cal avançar cap a un “marc d’interpretació correcta” de les euroordres.

“El conjunt d’operadors jurídics han d’avançar per tenir una clara consciència del que és l’espai de llibertat, seguretat i justícia”, ha remarcat el ministre de l’Interior en funcions en una atenció als mitjans abans de reunir-se amb els seus homòlegs europeus a Brussel·les.

Malgrat apuntar que el sistema d’euroordres es basa en “la mútua confiança” entre estats, Marlaska ha indicat que cal “una correcta interpretació” i un “coneixement concret” de les euroordres. És per aquest motiu que ha defensat la necessitat de “formació” en aquesta matèria.


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3580789.jpg

Roger Torrent defensa la llibertat d’expressió

El president del Parlament, Roger Torrent, ha retret aquest dilluns a Cs que l’hagi denunciat a la Fiscalia Superior de Catalunya per haver permès el debat i votació de la resolució pactada conjuntament entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional (TC) va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

Roger Torrent ha reivindicat “fins a les últimes conseqüències” la llibertat d’expressió dels diputats i ha advertit que “al Parlament de Catalunya no hi pot entrar la censura”. “Si entra la censura al Parlament, estem limitant allò de què volen que es parli els ciutadans”, ha afegit.

Carrega contra Ciutadans
Per al president de la cambra catalana, l’acció de C’s “és un símptoma d’impotència política” i busca “guanyar als tribunals allò que no és capaç de guanyar a la política”. No obstant això, ha avisat el grup taronja que la denúncia “no farà canviar” la seva actitud com a president i ha titllat d'”ineficaç” el posicionament de C’s.

A més, els ha instat a afrontar la realitat “no a través de querelles” sinó “políticament”. “Ens han votat per fer política i això és el que toca”, ha assegurat, alhora que ha subratllat que el 80% de catalans rebutgen la repressió, “inclosos votants de C’s” que “no volen judicialització: volen política i solucions”.

Torrent: “Estic convençut que fins i tot els votants de Cs volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”

“Estic convençut que fins i tot els votants de C’s volen que els seus representants es posicionin respecte a qüestions com l’autodeterminació o la monarquia”, que són els debats que el TC no va avalar que el Parlament tractés. És per això que Torrent ha garantit que no permetrà la censura “malgrat les querelles i les denúncies”.

L’escrit presentat aquest mateix dilluns per C’s a la Fiscalia fa referència a la resolució que pretenia ser la resposta de JxCat, ERC i la CUP a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, que rebutjava la “censura” del TC i reprovava la monarquia. Tot i que el tribunal va anul·lar-ne el punt onzè, els grups independentistes van recuperar-lo mitjançant esmenes que feien esment al veto aplicat pel TC.


REDACCIÓ29 Novembre, 2019
encadenats.jpg

Tretze independentistes seran jutjats el 5 i 6 de febrer del 2020 a l’Audiència de Barcelona per haver-se assegut i encadenat el 23 de febrer del 2018 a les escales del Palau de Justícia de Barcelona. S’enfronten a penes d’entre un any i dos anys i mig de presó pels delictes de desordres públics, desobediència i resistència greu i consideren que s’està “criminalitzant” el dret a la protesta. De fet, han acusat la fiscalia de buscar la “repressió” del moviment independentista i fer unes peticions de pena amb motivacions “polítiques”. Bona part dels encausats i del grup de suport han fet una roda de premsa davant del mateix TSJC, i en finalitzar uns mossos d’Esquadra han volgut identificar l’advocat i els activistes per no haver comunicat l’acte.

Dels 250 concentrats aquell 23 de febrer es van fer diverses detencions i n’han resultat encausades un menor i tretze persones més. Onze dels majors d’edat estan acusats de desordres públics, i la fiscalia, única acusació, els demana dos anys i mig de presó. Els altres dos adults, s’enfronten a un any de presó per desobediència i resistència greu a l’autoritat. El 27 de setembre següent, es van tornar a concentrar desenes de persones en suport als primers encausats, i deu persones han estat multades segons l’anomenada ‘llei mordassa’ amb sancions de fins a 600 euros.

L’advocat defensor, Eduardo Cáliz, ha opinat que el judici, en realitat, no serà per desordres públics, sinó per perseguir la mobilització ciutadana. Així, ha recordat que el Tribunal Europeu dels Drets Humans diu que els talls de carrers i altres tipus de mobilitzacions molestes s’emmarquen en la llibertat de protesta.

El col·lectiu de suport a aquests encausats farà d’ara fins al febrer una campanya a les localitats originàries dels activistes i vídeos amb personalitats diverses, a més d’una manifestació.

Els concentrats, una vintena, han muntat un faristol perquè els periodistes poguessin deixar-hi els micròfons, i han mostrat pancartes i cartells contra els Mossos, contra la justícia, contra el conseller d’Interior i a favor de l’absolució i la llibertat de reunió i de protesta. S’han situat a la zona central del passeig Lluís Companys, just d’esquena al Palau de Justícia, que estava envoltat per tanques de seguretat, a banda i banda dels carrils per vehicles, i vigilat per diversos agents dels Mossos en el marc del dispositiu ‘Toga’.

Quan ha acabat l’acte pocs minuts després, dos agents que habitualment vigilen el Palau de Justícia s’han apropat al grup i han demanat que una persona s’identifiqués, ja que no havien comunicat la concentració. Els activistes han dit que es volien identificar tots i s’han queixat que eren molt pocs, que l’acte no havia entorpit el trànsit ni el pas dels vianants, i que havia durat poca estona.

En un moment determinat, una de les dones que havia llegit el manifest ha marxat del lloc caminant i s’ha iniciat una mena de persecució, a pas ràpid, per part de cinc agents de seguretat ciutadana, que han demanat el reforç de tres de l’ARRO que eren davant l’edifici judicial. L’han seguit fins al passeig Sant Joan a prop del carrer Alí Bei, i allà han desistit, perquè, segons els agents, la dona anava massa ràpid, tot i que en cap moment ha corregut. La resta d’activistes han increpat els agents, i aquests han tornat al Palau de Justícia.

Els Mossos també han demanat la identificació de l’advocat Eduardo Cáliz, que demanarà l’empara del Col·legi de l’Advocacia. Fonts del TSJC han explicat que cap òrgan judicial ha demanat aquesta actuació policial i que el president de l’alt tribunal, Jesús María Barrientos, n’ha estat informat a posteriori.

Per la seva banda, fonts dels Mossos han explicat que volien identificar la dona com una de les cares visibles de l’acte i que si l’acaben identificant la podrien denunciar per desobediència i per una falta administrativa per concentració no comunicada, com es fa en moltes altres ocasions similars.

 


REDACCIÓ29 Novembre, 2019
foto_3558532.jpg

El Tribunal dictarà sentència el pròxim mes

El Tribunal de Justícia de la UE emetrà la sentència sobre el cas de la immunitat d’Oriol Junqueras el 19 de desembre. Així ho ha anunciat el mateix tribunal aquest dijous. El Tribunal Suprem va preguntar abans de l’estiu als magistrats europeus si el líder d’ERC tenia immunitat abans de la sessió de constitució de l’Eurocambra com a eurodiputat electe i si l’hauria d’haver alliberat per permetre que fes els tràmits necessaris per ocupar l’escó.

En la primera fase judicial del cas, l’Advocat General del Tribunal de Justícia de la UE, el polonès Maciej Szpunar, va defensar que el mandat d’eurodiputat surt “només del vot dels electors” i que Junqueras podria tenir immunitat abans de la sessió de constitució del Parlament Europeu.

En les seves conclusions no vinculants també va avisar que un estat membre està “obligat” a abstenir-se “d’adoptar qualsevol mesura que pugui obstaculitzar els tràmits del membre del Parlament necessaris per assumir efectivament les seves funcions”.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter