Arxius de junts per catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ8 Juliol, 2020
pdecat-tarragona.png

La seu del PDeCat a Tarragona

La situació complexa derivada de l’escenari postconvergent, també ha arribat a Tarragona. El Partit Demòcrata tarragoní ha posat sobre la taula l’escenari de cara a les noves eleccions al Parlament de Catalunya, on s’ha plantejat la possibilitat de donar suport al nou partit encapçalat per l’expresident Carles Puigdemont.

L’escenari no és senzill, ja que aquest debat arriba després de les lluites internes en diferents sectors del partit hereu de Convergència, on en l’última reunió de l’executiva nacional no es va acceptar la proposta d’integrar el PDeCat dins de la formació de Junts per Catalunya, fet que ha agreujat la situació de la dreta catalana.

De moment, els demòcrates tarragonins no han pres cap decisió sobre el tema, però la nova formació de Puigdemont suposarà un clar trencament dins del partit, on es produiran divisions i traspassos de militància cap a Junts. Diferents polítics del partit a Tarragona ja s’han posicionat a favor de l’expresident, com és el cas d’Eusebi Campdepadrós.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2020
ricomà.jpg

El secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya està molest amb l’Ajuntament de Tarragona. Eusebi Campdepadrós en un tuit ha escrit que “en saber de l’organització de l’acte d’homenatge a les víctimes de la Covid i reconeixement dels que han tingut cura de nosaltres, he demanat assistir-hi com a secretari primer de la Mesa del Parlament i diputat per Tarragona, però he estat vetat”. Aquestes paraules van ser publicades en Twitter a les 15h16. Però no han caigut en sac foradat.

Imatge del lloc on es farà l’acte d’homenatge

El mateix alcalde de Tarragona, el republicà Pau Ricomà, ha desmentit el diputat també en una piulada. A les 16h02, Ricomà ha estat taxatiu: “No és cert. No s’ha vetat a ningú”.

L’alcalde esclareix que l’homenatge pretén donar protagonisme al voluntariat i a les persones que han treballat en primera línia. Es tracta, segons paraules del cap de govern municipal, d’un reconeixement “senzill” i “no protocol·lari”. Per aquesta raó, “només s’ha convidat les autoritats locals”. Però, la polèmica ja estava servida a les xarxes socials i les opinions eren diverses.

PAU RICOMÀ: només s’ha convidat les autoritats locals a l’acte ‘senzill’

La ‘justificació’ de Pau Ricomà sembla no haver agradat al diputat tarragoní. Eusebi Campdepadrós, en un altre missatge al seu compte de Twitter, ha insistit que a ell li haguera agradat participar en aquest senzill acte a les víctimes, encara que fos només com a tarragoní.

Òbviament, el batlle ha agafat el seu torn de rèplica per recordar al diputat de Junts per Catalunya que la situació d’emergència sanitària limita l’aforament. “Tinc molt presents els milers de tarragonins que es mereixen ser-hi però les condicions no ho permeten. D’una manera o altra hi seran”, subratlla l’alcalde, lamentant la “interpretació” del diputat. L’acte tindrà lloc aquest vespre al Parc Francolí.

 


REDACCIÓ26 Juny, 2020
foto_3667323.jpg

David Bonvehí a la sortida de la seu del PDeCAT

El futur del Partit Demòcrata Català a hores d’ara segueix sent una autèntica incògnita, on la direcció del partit ha rebutjat la proposta dels presos del partit d’integrar a la formació postconvergent dins de l’organigrama de Junts per Catalunya i dirigits per l’expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont.

Després de cinc hores de reunió, l’executiva reunida de forma extraordinària aquest divendres al llarg del matí ha emplaçat el seu president, David Bonvehí, a seguir negociant amb la Crida. El partit, que es nega a dissoldre’s, es dóna així més temps per mantenir les converses sobre l’encaix amb JxCAT.

Els exconsellers Jordi Turull, Josep Rull, Quim Forn i Lluís Puig havien fet arribar la seva proposta de convocar una assemblea constituent dels electes de JxCAT i que, passats sis mesos de la creació i la consolidació del nou partit, el PDeCAT debati si es manté o bé es dissol en la nova formació. La reunió ha tingut lloc de 10 a 15 hores.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2020
foto_3656845.jpg

Laura Borràs no dimitirà com a diputada del Congrés

La portaveu de Junts per Catalunya al Congrés, Laura Borràs, ha descartat aquest divendres dimitir i deixar el seu escó a la cambra baixa espanyola per evitar que sigui el Suprem qui la jutgi. Borràs ha defensat que el seu cas respon a “una persecució política”.

Segons Borràs, que ella està “aportant proves i el que volen és apartar una persona com a representant de la ciutadania”. “Si permeto que aquesta voluntat es compleixi, estic dient a les clavegueres de l’Estat que continuïn perquè és efectiu. Si l’efecte és que plego, el missatge és endavant, que la repressió funciona”, ha sentenciat.

En aquest sentit, ha rebutjat la petició de la CUP de plegar del Congrés per deixar així d’estar aforada i evitar que sigui un Suprem que l’independentisme qüestiona molt qui jutgi el seu cas per presumpta malversació. “Jo em dec als ciutadans que m’han votat, i qui posa i treu diputats són els ciutadans”, ha afegit per defensar que no pensa dimitir.

Borràs, que ha assegurat tenir “la consciència molt tranquil·la”, ha recordat als partits independentistes que “per impedir un judici sense garanties, el que s’ha de votar és ‘no’ al suplicatori”. “Jo no m’he cregut mai les acusacions de corrupció als companys del procés, siguin del partit que siguin, i sempre he estat al seu costat perquè sé qui tenen al davant, i com sé qui tenen al davant jo sé al costat de qui he d’estar”.


REDACCIÓ12 Maig, 2020
foto_3514598.jpg

Celebració dels 20 anys de l’ACN

Polèmica amb la decisió de Ciutadans, Junts per Catalunya i el Partit Popular que afecta l’Agència Catalana de Notícies (ACN). El comitè d’empresa ha lamentat públicament que aquests grups parlamentaris hagin tombat una esmena que apostava per garantir la viabilitat futura de l’ACN.

Aquesta esmena, proposada per Catalunya En Comú Podem proposava una aportació addicional d’un 10% del pressupost a l’empresa gestora de l’ACN, Intracatalònia, per al desenvolupament del pla estratègic del 2019-2021, en el debat d’aprovació dels pressupostos.

Des del comitè d’empresa de l’ACN han reclamat en un comunicat solucions immediates pel pla estratègic “vital per al futur de l’ACN i per fer front a la precarietat laboral existent, la manca de personal i recursos i la sistemàtica manca d’inversió tecnològica que s’ha patit els darrers anys”.

“Ens preocupa especialment el fet que el grup de Junts per Catalunya, soci del Govern que ostenta la conselleria de la Presidència, de qui depèn l’ACN, hagi tombat la iniciativa parlamentària. Defensem l’existència d’una agència de notícies pública, independent i forta i emplacem totes les formacions polítiques a garantir la seva viabilitat econòmica” exigeixen en el comunicat.

PUBLICITAT

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Abril, 2020
congres.jpg

La crisi del coronavirus ha paralitzat pràcticament l’activitat de Congrés i obert el debat sobre les dietes i complements dels parlamentaris. La Taula tractarà l’assumpte, però, de moment, el PSOE i Junts per Catalunya han anunciat que els seus diputats donaran les seves retribucions per desplaçaments al combat contra l’epidèmia.

Ciutadans i Bildu demanen que tots els parlamentaris renunciïn a aquestes dietes, i el principal partit de l’oposició, el PP, crearà un fons comú perquè els seus càrrecs públics puguin donar part del seu sou. Només al Congrés, la suma de tots aquests complements supera els 600.000 euros al mes.

Els diputats reben una assignació bàsica de 2.981 euros mensuals. Els que ocupen càrrecs en comissions reben altres 1.516 euros en el cas dels presidents; 1.108 els vicepresidents i portaveus i 739 euros els portaveus adjunts i secretaris. A més, els parlamentaris de fora de Madrid (313) perceben altres 1.921 euros en concepte d’indemnització per sufragar despeses que generi la seva activitat a la cambra, i els electes per Madrid, 917. Tots tenen, a més, assegurat el pagament de desplaçaments i viatges (prèvia justificació).

La crisi del coronavirus ha paralitzat l’activitat del Congrés, que només ha celebrat els plens d’urgència per aprovar i prorrogar l’estat d’alarma i les comissions de Sanitat (les úniques que continuen d’un total de 36, entre legislatives, no legislatives i mixtes). En aquest context, diversos grups i diputats han plantejat la necessitat de renunciar a part del seu sou per donar-lo a la Sanitat pública o a entitats que ajuden als altres durant l’epidèmia. La plataforma change.org acumula desenes de milers de signatures de diverses peticions en aquest sentit.

La presidenta Meritxell Batet recorda que el Congrés com a tal no pot fer donacions i proposa fer un càlcul dels diners que la Cambra s’ha estalviat al març per la reducció de les activitats presencials i estudiar una fórmula jurídica perquè aquestes quantitats es puguin destinar a la lluita contra la Covid-19, per exemple, retornant aquest romanent a Hisenda. Aquestes són les postures dels grups.

PSOE. Fonts del PSOE, que compta amb 120 diputats i 113 senadors, assenyalen que “com a gest de solidaritat amb els sectors més vulnerables de la societat espanyola, en aquests moments de dificultat, els parlamentaris socialistes destinaran les indemnitzacions per les seves funcions representatives a les donacions que considerin de major interès, en favor d’entitats de caràcter social i en el marc de les seves respectives circumscripcions”. El diputat Odón Elorza va demanar a la presidenta de Congrés que atengui la seva renúncia al cobrament de la dieta per a despeses de desplaçament de la nòmina d’abril. “El 14 de març vaig plantejar que no s’abonés i el vaig tornar a demanar el 21 perquè no veia cap resposta. Al meu entendre el més clar és no efectuar l’ingrés a qui ho demani. L’important és fer un mínim gest ètic”, assenyala.

PP. El principal partit de l’oposició, amb 88 diputats i 97 senadors, assegura que establirà un “fons comú perquè tots els càrrecs públics (diputats, senadors, europarlamentaris, diputats autonòmics i provincials i altres càrrecs institucionals) donin part del seu sou per ajudar en la lluita contra el coronavirus a tots els voluntaris en primera línia”. “Ens unirem a qualsevol acord dels Parlaments que impliquin aportacions directes a les organitzacions que es troben lluitant contra el virus”, afegeixen els populars. Mentrestant, el líder del PP, Pablo Casado, segueix demanant que el Govern injecti més diners per combatre els efectes de l’epidèmia. Sense especificar d’on es trauria aquests diners, en un moment en què la despesa pública s’ha disparat per intentar esmorteir la pandèmia, el líder de l’oposició va reclamar aquest dijous una paga extra per al personal sanitari i que els empleats de sectors essencials, entre els quals ha citat a repartidors, caixers de supermercats, transportistes, militars, guàrdies civils i policies, no paguin impostos durant l’estat d’alarma.

Vox. En les seves esmenes al decret de pròrroga de l’estat d’alarma, el grup, de 52 diputats, va proposar la suspensió del pagament de subvencions a partits polítics i sindicats per destinar aquestes quantitats a “ajudes a la ciutadania gestionades per entitats locals”. Els grups parlamentaris reben una subvenció fixa de 29.026 euros mensuals i altres 1.670 euros extra per cada escó. Vox va anunciar que donarà aquesta subvenció a “associacions de víctimes del coronavirus”. El partit s’oposa, però, a deixar de percebre els 1.900 euros que reben els diputats de fora de Madrid. “Cal entendre que aquests pagaments es fan servir per pagar el lloguer. I aquest lloguer se segueix pagant durant aquest període”, ha declarat el seu portaveu, Iván Espinosa de los Monteros.

Podemos. “Nosaltres ja ho fem de manera habitual, no només per aquesta situació. Ja donem part del nostre salari. Això és una pràctica necessària i nosaltres ho vam destinar en bona part a causes socials, col·lectius i caixes de resistència”, va declarar la ministra Irene Montero, contagiada per coronavirus, en una entrevista a Antena 3.

Ciutadans. Inés Arrimadas, presidenta de C’s (10 escons), proposa que les sessions tant al ple com a les comissions siguin telemàtiques i que els diputats renunciïn al plus salarial que cobren pels desplaçaments.

Junts per Catalunya. El grup independentista ha proposat a la Taula de Congrés que faci les modificacions pertinents per destinar l’assignació per desplaçaments a “contribuir a fer front a la crisi del coronavirus”.

ERC. Gabriel Rufián, portaveu d’ERC (13 diputats), assenyala que es tracta d’una decisió “tant política com personal que es discutirà dins el si del grup parlamentari i que en cap cas es farà pública com no s’han fet públiques altres iniciatives d’aquest tipus que es prenen fan anys”. “Una donació anunciada no és generositat, és publicitat”, afegeix Rufián.

La Taula de Parlament de Catalunya ha decidit renunciar a aquestes dietes a l’abril i decidirà la fórmula per donar aquests diners – bé al Departament de Salut de la Generalitat o a diverses entitats que assisteixen als afectats –. Mentrestant, anima els parlamentaris a donar les que ja han rebut i que corresponien al mes de març.

N.J.


REDACCIÓ19 Març, 2020
juan-carlos-I.jpg

 ERC, JxCat, la CUP, Bildu, BNG, PNB i Compromís han demanat a la Mesa del Congrés crear una comissió d’investigació sobre les presumptes irregularitats del rei emèrit, Joan Carles I. Els partits han registrat una nova proposta perquè la cambra baixa investigui la “trama” vinculada a la Casa Reial i les seves “possibles influències en la política diplomàtica i comercial de l’Estat espanyol amb l’Aràbia Saudita”.

Demanen que s’investigui el Rei emèrit

La petició arriba, segons consta a la instància, arran de les notícies publicades que detallen que la Fiscalia suïssa està investigant una suposada donació de 100 milions de dòlars que Joan Carles hauria rebut del seu homòleg, el rei de l’Aràbia Saudita. També per la presumpta transferència de 65 milions que el Rei emèrit hauria fet a Corinna Larsen.

“Aquestes informacions no només assenyalen els negocis ocults de l’antic cap d’Estat espanyol, aprofitant-se del seu càrrec, sinó que també assenyalen un possible delicte de blanqueig de capitals”, diu el text, que també recorda que Felip VI va renunciar en plena crisi del coronavirus a l’herència del seu pare.

Els partits que registren la petició d’investigar-ho argumenten que el poder legislatiu té “l’obligació” de fer-ho per “depurar les responsabilitats polítiques que es puguin derivar” així com assumir “les mesures que es considerin oportunes per fiscalitzar l’actuació de la Família Reial”.

 


REDACCIÓ21 Febrer, 2020
20200221_01-1280x720.jpeg

Bel demana a l’Estat que l’Euromed s’aturi a l’Aldea

El diputat de Junts per Catalunya al Congrés dels Diputats per la demarcació de Tarragona, Ferran Bel, ha informat aquest divendres 21 de febrer, dels moviments per exigir una millora del servei ferroviari a les Terres de l’Ebre. “Junts per Catalunya hem presentat moltes preguntes escrites al govern i ara presentem proposicions de llei i no de llei per al seu debat”, ha indicat Bel.

Ferran Bel ha destacat una PNL molt senzilla per Exigir l’Aturada dels Euromed a les Terres de l’Ebre. “Es tracta d’una PNL molt senzilla perquè totes les formacions polítiques que vam donar suport a la concentració per exigir un servei ferroviari digne, el diumenge passat, puguem votar-hi a favor” ha explicat l’ebrenc.

“Exigim que els Euromed s’aturin a l’estació de l’Aldea”, ha demandat el demòcrata que ha recordat que “des del govern de la Generalitat de Catalunya seguirem subvencionant els bitllets”. El diputat també ha anunciat una altra PNL perquè hi hagi més Trens Avant amb parada a l’Ebre i que n’assumeixi el cost el govern Espanyol, tal com ja fa a la resta de Catalunya.

 


REDACCIÓ20 Febrer, 2020
IMG_7587-1280x960.jpg

Ibarra i Castillo han carregat contra els comptes del Govern

Els diputats al Parlament de Catalunya del PSC per Tarragona, Rosa Maria Ibarra i Carles Castillo han denunciat que els pressupostos d’aquest 2020 són “una agressió cap a Tarragona i les Terres de l’Ebre” argumentant que, una vegada més, el Govern independentista, amb el suport dels comuns, un episodi més pel que fa al maltractament del sud del país.

“Tarragona i l’Ebre són els grans perjudicats per aquests pressupostos. En algunes comarques les inversions són senzillament insultants per al territori. És el cas del Baix Penedès on les inversions cauen un 89% en relació als darrers pressupostos de progrés del president Montilla. O el Baix Camp, on davallen un 77%, per no parlar de les terres de l’Ebre on les inversions s’enfonsen un 80%”, ha exposat Castillo.

“La davallada registrada al Baix Penedès és un autèntic escàndol. Tinguem present que és la comarca de Catalunya amb el percentatge d’atur més alt, i què fa el Govern independentista? Retallar les inversions un 89% respecte al darrer pressupost del Govern de progrés i un 62% respecte als darrers pressupostos aprovats! (els del 2017). No hi ha qui ho pugui entendre…”, ha denunciat Ibarra.

Ambdós diputats socialistes han coincidit en la necessitat de “passar pàgina del desgavell polític dels últims anys” i han defensat la necessitat de no allargar més aquesta legislatura “governada per un president desautoritzat que el que hauria de fer és convocar eleccions, com més aviat millor”.

 


REDACCIÓ17 Febrer, 2020
foto_3609238.jpg

Iceta assegura que no hi haurà mediador

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta, garanteix que no hi ha voluntat de tapar la taula entre governs amb la reunió bilateral. Iceta respon així a les declaracions d’Alfred Bosch. “Va ser amb ERC que el partit socialista ha creat aquesta comissió específica; totes dues tenen el seu sentit i s’han de posar en marxa aquest febrer”, ha afirmat.

El líder del PSC ha reiterat que no s’hi contempla la figura del mediador. “És una discussió entre independentistes i és un tema per erosionar ERC”, etziba. D’altra banda, Iceta ha valorat positivament la nova reforma del Codi Penal perquè pot contribuir a alleugerir les penes dels condemnats pel procés, en declaracions fetes aquest dilluns en el marc d’una visita a la Canonja.

Iceta s’ha desplaçat aquest dilluns al matí a la Canonja que va patir, ara fa un mes, l’explosió química d’Iqoxe, on s’ha reunit amb veïns, sindicats i empreses del sector. Segons Iceta, hi ha “marges de millora importants” tant en matèria de seguretat industrial com d’inspecció de treball, i que el seu partit ho impulsarà al Parlament.

En clau nacional, i davant la insistència des d’Esquerra que exigeix la convocatòria de la taula de negociació entre governs, Iceta nega “cap voluntat de tapar” amb la bilateral i veu “rar” que Bosch ho interpreti així. El socialista ha insistit que la comissió de negociació entre governs no parla de la figura del mediador, i ho atribueix a una “batalla” entre grups independentistes per aconseguir “l’hegemonia”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter