Arxius de Junta Electoral | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Abril, 2019
Sumem-per-salou-e1556348690354.jpg

Sumem per Salou. Amb aquestes sigles es presentarà la candidatura encapçalada per Pere Granados a les eleccions del proper 26 de maig a l’alcaldia de Salou. La Junta Electoral de Zona de Tarragona (JEZ) havia donat 48 hores per canviar el nom proposat per la candidatura de Granados (Units per Salou) al ser susceptible de generar confusió amb una entitat ja existent (Unidos Salou Costa Daurada), creada el 2015.

El nostre digital sap que els responsables de la candidatura de l’edil salouenc no van presentar al·legacions a la decisió de la Junta Electoral, tot i que van manifestació el seu desacord per una hipotètica confusió entre sigles (Units per Salou i Unidos Salou Costa Daurada).

Tenint en compte que la JEZ està filant massa prim, la candidatura de Pere Granados no vol entrar en discussions estèrils i proposa ‘Sumem per Salou’. Es tracta d’una llista electoral que acollirà candidats dels partits FUPS i PDeCAT. Ens comenten que el més important no és el nom sinó l’objectiu i els propòsits dels que es presenten per treballar a favor del municipi. “Es tracta d’una formació transversal, integradora, municipalista i 100% enfocada en Salou, pel futuri progrès de tots els salouencs”.

La presentació de la candidatura tindrà lloc el proper divendres dia 3 al Club Nàutic, a partir de les 20h30.

 


REDACCIÓ26 Abril, 2019
Pere_Granados.jpg

La Junta Electoral acaba de provocar un maldecap al candidat a la reelecció Pere Granados. Ha donat a la candidatura ‘Units per Salou’ 48 hores per canviar el nom, ja que l’actual denominació és passible de generar confusió amb una altra llista creada el 2015 (Units Salou Costa Daurada – Units Salou).

Granados es va assabentar per la premsa de la decisió de la JEZ

En efecte, la Junta Electoral de Zona de Tarragona va rebre una queixa de ‘Units Salou’, argumentant la possible confusió i que el partit de Granados podria estar vulnerant la Llei Orgànica del Règim Electoral General.

La JEZT ha donat dos dies a Pere Granados per canviar les sigles, les quals no siguin susceptibles de generar confusió., tal com determina l’article 46.4 de la LOREG. El partit ‘Units per Salou’ no està d’acord amb l’enteniment de la Junta Electoral i presentarà al·legacions. En un comunicat a la premsa, el partit salouenc assegura que “la denominació Units per Salou no presenta cap coincidència suficient per a poder conduir a equívocs i confusió”, i per això presentaran al·legacions a la decisió.

Però, com val més prevenir que remeiar, ‘Units per Salou’ avancen que tenen una altra alternativa, tot i mantenir el concepte d’unió i d’unitat de persones, per fer realitat el projecte polític iniciat.

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
forn.jpg

Joaquim Forn demana sortir de la presó per presidir mesa electoral

Joaquim Forn ha demanat poder sortir de la presó per fer de president d’una mesa electoral del 28-A, després de ser citat per la Junta Electoral.  La seva dona, Laura Masvidal, en una entrevista a Rac 1, ha explicat que van presentar un escrit immediatament i que ja han fet la gestió.

“El que és surrealista és la situació, no això, perquè en Joaquim té els drets i deures polítics intactes. No està jutjat, és un ciutadà normal. I això és un sorteig aleatori”, ha afegit. Fins ara, els tribunals han rebutjat sistemàticament totes les seves peticions de sortir de presó preventiva. “Anem demanant llibertat cada pocs dies perquè el senyor Marchena ho tingui sobre la taula. A veure si un dia, dormint, li ve la llum i els la vol donar”, ha explicat Masvidal.

Masvidal també ha explicat que la setmana passada Forn es va trobar “molt malament” i ha defensat que no és el mateix que vagi al judici amb les condicions que estan que si estiguessin fora de presó. Per a Masvidal que els polítics encausats puguessin participar de la campanya electoral seria “l’ideal”.

 


REDACCIÓ2 Abril, 2019
quimtorra.jpg

El president de la Generalitat, Quim Torra

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acordat imputar el president de la Generalitat, Quim Torra, arran de la querella del Ministeri Públic que l’acusa de desobediència per no complir l’ordre de la Junta Electoral de retirar els llaços grocs de edificis públics.

En la seva querella, Fiscalia  constatava que Torra va desatendre el mandat de la Junta ‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘encara que fos de manera encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat’, en al·lusió a la pancarta que Torra va penjar posteriorment al Palau de la Generalitat, a la Plaça Sant Jaume.

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
carles_pellicer.jpg

Carles Pellicer ha obeït a la Junta Electoral

L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha acatat, sense polèmiques, la resolució de la Junta Electoral de Reus que l’ordenava retirar la pancarta de suport als presos de la façana de l’Ajuntament. Segons asseguren des del consistori reusenc la lona ja no és visible, així com tampoc el llaç groc que l’acompanyava.

L’acord s’havia dictat després de la denúncia que van interposar el Partit Popular, Ciutadans i l’Associació Aixeca’t-Levántate. En la resolució feta pública aquesta tarda, la Junta Electoral de Reus havia donat a Pellicer un termini màxim de 12 hores per complir l’ordre. Segons fonts municipals, l’alcalde presentarà recurs abans de 24 hores, termini màxim fixat també per l’organisme electoral.

L’organisme també havia dictaminat que els funcionaris del consistori reusenc no poden lluir els llaços grocs mentre treballen, ja sigui dins o fora del període electoral.

En aquest sentit, fonts municipals asseguren que no els “consta que cap funcionari porti llaç groc”, per tant, afirmen que no prendran “cap mesura concreta”. Sobre aquesta qüestió, la Junta Electoral de Reus ha resolt de manera diferent a la que ho va fer la Junta Electoral de Zona en el cas d’Amposta, que va desestimar la petició de prohibició per part del PP.

Al Baix Camp s’ha qualificat d’infracció l’actuació dels treballadors públics i s’ha recordat a Pellicer que té l’obligació de “vetllar pel compliment del principi de neutralitat dels funcionaris públics”.
El regidor del PP de Reus, Sebastià Domènech, ha “exigit” a Pellicer el compliment de la resolució.

 


REDACCIÓ26 Març, 2019
valls_llaços.jpg

La Junta Electoral ordena la retirada dels llaços grocs i pancartes

La Junta Electoral de Zona ha ordenat als ajuntaments de Valls i d’Amposta que retirin llaços grocs i pancartes a favor dels presos de les façanes dels edificis consistorials, després de sengles denúncies presentades pel PP. En el cas de Valls, dona 48 hores a l’equip de govern i ordena els Mossos que verifiquin el 29 de març a les tres de la tarda si s’ha retirat la simbologia especificada.

En el cas d’Amposta, el marge que es dona és de 12 hores. En aquest segon cas, el PP també demanava que es prohibís als funcionaris públics exhibir llaços grocs en l’exercici de les seves funcions. La Junta Electoral de Zona no ha tingut en compte aquesta petició.

Segons les resolucions de la Junta, alineades amb les que ha fet la Junta Electoral Central en relació als edificis públics de la Generalitat, la col·locació d’aquesta simbologia “vulnera flagrantment” la neutralitat del consistori. L’acord es pot recórrer davant la Junta superior

D’altra banda, la gestora de Ciutadans a Reus ha presentat davant la Junta Electoral de Zona una sol·licitud perquè l’Ajuntament retiri la pancarta que diu ‘Llibertat Presos Polítics’ i el llaç groc de la façana de l’edifici.

 


REDACCIÓ21 Març, 2019
torretes_grogues.jpg

La faana de l’Ajuntament ja no exhibeix cap elements independentista

L’Ajuntament d’El Catllar, presidit per Joan Morlà (Unicat), ha obeït les ordres de la Junta Electoral i no ha tingut més remei que retirar tots els símbols independentistes exhibits a la façana de la Casa de la Vila i a la resta d’edificis públics. Ahir a la tarda, es va procedir a la retirada d’elements pro independència i solidaris amb els presos polítics, després que la Junta Electoral hagi donat instruccions en aquest sentit.

Unes torretes amb margarides grogues decoren el balcó de la Casa de la Vila

No obstant això, l’equip de govern ha decidit col·locar unes torretes grogues amb margarides del mateix color. És la manera que, a El Catllar, s’ha trobat per ‘donar’ la volta a l’ordre de la junta electoral de retirar missatges, símbols o elements independentistes.

Ara caldrà esperar si hi ha algú que entengui que la decoració tampoc pugui tenir un color determinat.

Esquerra Republicana de Catalunya d’El Catllar, en el seu perfil de Twitter, diu que “malgrat les dificultats, la primavera continua florint…”.

 


REDACCIÓ21 Març, 2019
2019-03-19_Cstorredembarra-1280x720.jpeg

Ciutadans a Torredembarra ha denunciat, davant la Fiscalia de l’Audiència Provincial de Tarragona, a l’actual alcalde i la regidora de Patrimoni, Eduard Rovira i Núria Batet, com a possibles responsables dels danys causats a la façana de l’Ajuntament per la col·locació d’una pancarta separatista.

El fanatisme i la irresponsabilitat dels separatistes a Torredembarra han causat danys irreparables en l’edifici

El portaveu municipal de la formació taronja, Toni Cruz, ha explicat que “el Castell Nou de Torredembarra, seu de l’Ajuntament des de finals de 1990, és una edificació renaixentista del segle XVI catalogada com Ben Cultural d’Interès Nacional en la categoria de Monument Històric” pel que “foradar les pedres de la seva façana per a instal·lar ancoratges de ferro que sostinguin pancartes podria incórrer en un delicte per danys a béns de valor històric amb penes de presó de sis mesos fins a tres anys segons l’article 323 del Codi Penal”.

Denúncia a la Junta Electoral
El partit d’Albert Rivera també  ha denunciat l’ajuntament davant la Junta Electoral Provincial per “l’incompliment de la resolució de la Junta Electoral Central que obliga al Govern i als ajuntaments a garantir la neutralitat de tots els edificis públics, especialment en període electoral”. Finalment, Toni Cruz, ha volgut matisar que “el fanatisme i la irresponsabilitat dels separatistes a Torredembarra han causat danys irreparables en l’edifici més emblemàtic del municipi”.

 


REDACCIÓ20 Març, 2019
el_catllar.jpg

La Junta Electoral de zona de Tarragona dona dotze hores a l’Ajuntament del Catllar perquè retiri de la façana del consistori una pancarta que inclou la frase ‘Llibertat preses i presos polítiques’ i un llaç groc imprès.

La resolució es deriva d’una denúncia ciutadana amb motiu de les eleccions del 28 d’abril. El compte enrere de les dotze hores començarà quan el consistori rebi la notificació, un fet que fins a la una de la tarda no s’havia produït, segons fonts municipals. L’alcalde del municipi és Joan Morlà, de la formació independent Units pel Catllar (Unicat) i designat cap de llista d’ERC a les municipals del 26 de maig.

D’altra banda, la Junta Electoral de zona del Vendrell ha rebut una queixa per la presència d’un llaç groc a la façana de l’Ajuntament de Creixell (Tarragonès). L’òrgan ha demanat a la Policia Local que confirmi l’existència d’aquest element abans de prendre una decisió al respecte.

L’alcalde de Creixell és Jordi Llopart, del PDeCAT.De moment, les Juntes Electorals de Reus, Valls i Tortosa no han dictat cap resolució similar.

 


REDACCIÓ12 Març, 2019
supremo.jpg

El futur dels candidats proposats per ERC i JxCat que romanen en presó preventiva pel “Procés” depèn del que decideixin sobre ells la Junta Electoral, que ha de determinar si són elegibles, i el Tribunal Suprem, al qual competeix donar-los permís per prendre possessió i decidir sobre la seva possible suspensió de funcions.

La decisió de les formacions independentistes situa al Congrés dels Diputats en l’avantsala d’un nou terreny per explorar, ja que, tot i que poden ser electes donada la seva situació actual, poguessin no accedir als seus actes o no exercir com a parlamentaris.

La primera fase de dubtes que cal aclarir és si Oriol Junqueras, previsible número u d’ERC per Barcelona; Raül Romeva, candidat al Senat; i Jordi Sánchez, Jordi Turull i Josep Rull, caps de llista de JxCat per Barcelona, ​​Lleida i Tarragona, respectivament, poden ser elegibles a les urnes del 28 d’abril.

La Llei Orgànica del Règim Electoral General (LOREG), article 6, enumera les causes per la qual un ciutadà és “ineligible”. Cap d’elles encaixa amb l’estat actual de Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull, perquè no tenen sentència.

Diu que no poden ser elegibles “els condemnats per sentència, encara que no sigui ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l’administració pública o contra les institucions de l’Estat” quan la sentència hagi decretat “la inhabilitació per a l’exercici del dret de sufragi passiu o la inhabilitació absoluta o especial o de suspensió per a ocupació o càrrec públic en els termes que preveu la legislació penal”.

No tenen sentència, però sí un ordre de processament i la presó provisional, i per això, en virtut de l’article 384 bis de la Llei d’enjudiciament criminal, “el processat que estigui exercint una funció o càrrec públic quedarà automàticament suspès en l’exercici del seu càrrec mentre duri la situació de presó”.

Aquest acte va abocar a la suspensió com a diputats a Catalunya dels càrrecs presos o fugits. Es dóna la circumstància que tots els presos que ara volen presentar-se a les generals van ser elegits a les eleccions autonòmiques del 21-D per al Parlament català malgrat que ja estaven a la presó.

El reglament del Congrés destaca en el seu article 21.2: “El diputat quedarà suspès en els seus drets i deures parlamentaris quan, concedida per la Cambra l’autorització objecte d’suplicatori i ferma la interlocutòria de processament, es trobés en situació de presó preventiva i mentre duri aquesta”.

Comença la segona fase de dubtes. Atès que els presos catalans són elegibles, què farà el Suprem quan vegi que han estat elegits el 28A? ¿Els deixarà sortir a acatar la Constitució per prendre possessió de la seva acta? ¿Enviarà l’ordre de processament al Congrés i al Senat? Quan?

Fonts del Suprem expliquen que abans de plantejar aquesta decisió, cal esperar a la Junta Electoral Central, l’òrgan encarregat de dictaminar si les candidatures són vàlides d’acord amb la legislació electoral.

Com és probable que ho siguin, ja que no es preveu sentència del judici del “Procés” abans de la tardor, la pilota tornarà al camp del Suprem.

El tribunal intervindria una vegada que els propis presos electes donin el primer pas per a sol·licitar, primer l’acta, i després la jura o promesa, moment en el qual és necessària la seva presència al Parlament i, amb això, el permís del Suprem.

Fonts parlamentàries subratllen també la importància del moment en què el tribunal transmeti l’ordre de processament. Si aquest arriba a les taules parlamentàries abans que els presos prenguin possessió, ¿quedaran inhabilitats per acatar el nou càrrec?

I si arriba després de l’imprescindible acatament de la Constitució, ¿hauran pogut complir tots els procediments previs per ser diputats i senadors?

Perquè aquests procediments, lliurament de credencials, declaració de béns, etc, es poden fer per delegació, així que no haurien d’anar al Congrés per a això ni Junqueras, ni Turull, ni Rull, ni Sánchez.

Al que sí han d’anar obligatòriament és a la promesa o jura del càrrec de diputat en el ple de la Cambra, en la sessió constitutiva del 21 de maig, i llavors el Suprem hauria de donar el consegüent permís per sortir temporalment de presó.

Si el Suprem finalment envia l’ordre de processament, seran les taules de les diputacions permanents del Congrés i del Senat o les taules de les pròxima legislatura les que apliquin la decisió sobre què fer amb Junqueras i els altres presos.

Podria donar-se una tercera fase d’incògnites perquè, independentment de quan siguin suspesos o no els candidats catalans, aquests podrien no renunciar mai als seus actes, i en aquest cas, el Congrés de la XIII Legislatura tindria un arc parlamentari inusual de 346 escons en lloc dels 350. Si hi renuncien, corre llista i entraria el següent de la candidatura.

El Congrés, en definitiva, s’enfronta a una etapa d’incertesa, una més, donada l’absència d’antecedents, encara que no la seva inexistència.

Perquè hi ha un precedent i és il·lustratiu: el de l’exdiputat Ángel Alcalde Linares, en la llista de terroristes buscats per la Unió Europea per la seva relació amb ETA. El seu processament per això mateix va prescriure el 1999.

Estava a la presó preventiva des de l’estiu de 1988 i el Suprem va decidir la seva excarceració després de resultar elegit diputat per HB en substitució de Josu Muguruza, qui va ser assassinat a Madrid.

El Tribunal va argumentar llavors que el diputat electe estava emparat per la immunitat parlamentària, i per això, per poder jutjar-lo, es feia necessari demanar el suplicatori al Congrés dels Diputats.

Es va fer el tràmit i el 12 de desembre de 1989 el Ple de la Cambra va decidir concedir-lo.

Alcalde va aprofitar aquest lapse de temps per escapolir-se i romandre en parador desconegut fins a la seva reaparició en un acte a favor dels presos d’ETA a 2003.

A Euskadi, de fet, si es compten més situacions semblants, com les de Josu Ternera el 1988, Joan Carles Yoldi el 1986 i José Ignacio Pikabea el 1980.

En 2016, amb Arnaldo Otegi, les circumstàncies van variar. EH-Bildu el va designar com el seu candidat a lehendakari tot i trobar-se inhabilitat, encara que en llibertat.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter