REDACCIÓ28 Octubre, 2020
La Fiscalia no presentarà recurs contra la sentència de l’Audiència Nacional que va absoldre Josep Lluís Trapero i l’excúpula d’Interior dels delictes de sedició i desobediència, cosa que farà que esdevingui ferma.
En un comunicat, el ministeri públic diu que va sostenir una tesi que no ha estat assumida per la sentència. «Malgrat aquesta disparitat, la fiscalia, després d’un estudi serè, ponderat i rigorós de la sentència i el seu vot particular, i d’acord amb els estàndards actuals, ha decidit no recórrer-la a causa de les limitacions legals que actualment regeixen el recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries i que ens condueixen a entendre la impossibilitat que, interposat recurs, aquest pogués prosperar», diu en un comunicat.
«El tribunal ha valorat les proves practicades d’acord a la seva consciència i lleial saber i entendre, i ho ha fonamentat d’una manera clara i precisa en cada un dels punts objecte de debat, el que fa que sigui difícilment revisable en una segona instància, ja que el que ens indica la jurisprudència és que el contrari seria tant com substituir la valoració del tribunal, presidida per la immediatesa, per la dels altres participants en el procés, el que no es contempla en el nostre sistema penal», argumenta.
L’únic motiu de recurs en el cas d’una sentència absolutòria com la present (ja que no hi ha qüestions de dret material per rebatre) és l’error en la valoració de la prova, i per a aquests casos la llei és molt clara i impedeix que la sala d’apel·lació de la Audiència Nacional condemni els acusats absolts o s’agreugi la seva condemna. L’única possibilitat seria la d’anul·lar la sentència perquè se’n dicti una altra de nova celebrant-se, o no, nou judici davant del mateix tribunal amb la mateixa o diferent composició, i això últim només està previst quan s’hagués compromès greument el principi d’imparcialitat, cosa que no és el cas, creu la fiscalia.
«La celebració d’un nou judici, (en la més allunyada de les hipòtesis d’admissió d’un eventual recurs), es presenta estèril, ja que en practicar de nou el que ja es va fer en el plenari i no poder aportar prova nova o diferent de la que es va tenir en compte per formular l’acusació, es repetiria la decisió i es dictaria una nova sentència del mateix sentit de la recorreguda», opina el ministeri públic.
A més, la prosperabilitat del recurs exigeix, d’acord amb la llei, la presència a la sentència de raonaments il·lògics, arbitraris, irraonables, absurds o incoherents, «cosa que en el present supòsit no s’ha produït per més que la solució sigui contrària a la defensada pel ministeri públic durant la vista». En resum, les possibilitats d’estimació del recurs d’apel·lació contra sentències absolutòries són, avui dia, pràcticament nul·les.
Tot recurs exigeix causes taxades d’interposició per evitar que per aquesta via es tracti de substituir les funcions d’immediatesa en la valoració de la prova del tribunal que ha celebrat el judici, que són les que, en definitiva, constitueixen la medul·la de la resolució judicial. «En la sentència dictada no es troba aquest vici o defecte que obri una via d’impugnació consistent per demanar la seva nul·litat, revocació o modificació», conclou la fiscalia.
Per finalitzar, la Fiscalia de l’Audiència Nacional vol destacar «el rigor i la qualitat tècnica tant de la sentència com del vot particular que no són, sinó, la culminació d’un procés en el qual el respecte dels drets fonamentals i processals de totes les parts constitueixen la pedra angular del nostre sistema i igualment vol agrair la professionalitat, respecte i rigor de tots els participants en aquest judici».
PUBLICITAT
Així, aquest 
Per
Aquests testimonis arriben després que aquesta setmana passada hagi declarat el cap de la Guàrdia Civil a Economia el 20-S, que va recriminar l’actitud de la intendent Laplana en no allunyar els manifestants ni recriminar a Jordi Sànchez les seves propostes. En canvi, els caps de la Brimo van declarar dimarts passat que era impossible fer perímetres de seguretat i passadissos sense fer càrregues policials, cosa que hauria pogut provocar allaus humanes.
Dimecres passat va declarar l’actual número 2 de la Policia Nacional a Catalunya, excap d’Informació, Juan Manuel Quintela, que va criticar l’actuació dels Mossos l’1-O, basant-se en els àudios de les emissores policials d’aquell dia i en els documents interceptats abans de ser incinerats a Sant Adrià del Besòs.
L’Audiència Nacional comença a jutjar aquest dilluns, dia 20 de gener, i durant diverses setmanes el major Josep Lluís Trapero, excap dels Mossos d’Esquadra, l’exsecretari general del Departament d’Interior, el vallenc Cèsar Puig, l’exdirector general dels Mossos Pere Soler i la intendenta del cos Teresa Laplana, pels fets del 20-S i l’1-O del 2017. Un equip de redactors del digital 
El judici se celebrarà entre aquest 20 de gener i el 19 de març, en sis setmanes de dilluns a dijous, principalment els matins, i s’hi preveuen un centenar de testimonis, molts d’ells repetits del Suprem pel judici de l’1-O. Es farà a la seu que l’Audiència Nacional té a un polígon industrial de San Fernando de Henares, a uns 20 quilòmetres de la seu principal del centre de Madrid.
Es dona la circumstància que la majoria de testimonis ja van declarar al Suprem i que el principal acusat també ho va fer, tot i que no tenia l’obligació de fer-ho. Acompanyat de la seva advocada, Trapero va explicar que el 20-S van muntar un cordó de seguretat perquè la comitiva judicial pogués abandonar l’edifici d’Economia envoltat d’una càpsula d’agents, darrere d’un cordó d’antiavalots i un altre de voluntaris de l’ANC. No obstant, la diligència judicial es va allargar, van desmuntar el cordó i per estalviar-se el temps de tornar-lo a muntar van decidir treure la secretària judicial pel terrat que donava accés al teatre Coliseum.
