La Policia que controla l’accés del Suprem ha prohibit una samarreta groga amb un esglògan independentista
Un agent de la Policia Nacional ha fet treure’s una samarreta a un membre del públic del judici de l’1-O just abans d’entrar a la sala de vistes. Es tracta d’un membre del col·lectiu ‘Madrilenys pel dret a decidir’, Pedro Casas, que portava una samarreta groga on es podia llegir en castellà, català, gallec i euskera la paraula ‘Llibertat’.
La policia li ha dit que no podia accedir a la sala amb aquesta samarreta i que se l’havia de canviar. Com que no en duia cap més, ha estat un altre membre del públic qui n’hi ha deixat una de completament blanca i la groga amb els lemes se l’ha quedat la policia.
Fonts de l’alt tribunal han dit que el criteri marcat per la sala des del principi del judici és permetre l’accés de “símbols ideològics” com llaços o xapes (i també peces de roba de color groc) però que no es permet l’entrada amb “lemes o llegendes” en samarretes o pancartes.
El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil (TIP N29100C) i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i instructor d’aquests informes, obrirà les declaracions de testimonis aquesta setmana al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. El número dos del tinent coronel havia de declarar el passat 26 de març, el mateix dia que ho va fer Baena, però el seu testimoni es va ajornar per una “indisposició”. Aquest testimoni obrirà una setmana al Suprem – amb sessions dilluns, dimarts i dimecres per la Setmana Santa – que tornarà a estar marcada per declaracions de membres de la Policia Nacional en relació a les seves actuacions l’1-O. Estan citats més de 60 entre els tres dies. Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny i situen la sentència per després de l’estiu.
El primer a declarar aquesta setmana serà el secretari dels atestats instruïts pel tinent coronal Daniel Baena, que va protagonitzar una llarga declaració al Suprem el passat 26 de març. Es tracta dels atestats que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes, tot i que, durant la declaració del tinent coronel, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va treure “cap mena de rellevància” a l’hora de dictar sentència.
Segons va dir Marchena el 26 de març, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació, però va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, va qualificar “d’estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial a Catalunya.
Més de 60 policies
A més de la declaració del secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, per aquesta setmana està previst continuar amb els testimonis de policies nacionals que van participar en diferents actuacions arreu de Catalunya l’1-O. Per dilluns, dimarts i dimecres, estan previstes les declaracions de més de seixanta policies, demanats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.
Segons recull la interlocutòria d’admissió de proves, es tracta d’agents que van participar en actuacions l’1-O a centres electorals de Barcelona, concretament en col·legis com l’Escola Mediterrània, l’Escola Este, l’IES Joan Fuster, l’Escola Ramon Llull o l’Escola Pia de Sant Antoni. També declararan policies que van actuar a la ciutat de Tarragona, com ara al Centre Cívic Campclar, l’Institut Torreforta o l’Institut Compte Rius.
Altres agents declararan com a testimonis per actuacions en col·legis de Girona, com ara a l’Escola Verd o a l’Escola Dalmau Carles, i altres ho faran pels dispositius a Lleida, com a ara a l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, el CAP Cappont, l’Institut Caparrella, el centre cívic de la Mariola o bé per una concentració davant d’una comissaria de la Policia Nacional. També declararà un guàrdia civil per una actuació a Dosrius.
Judici fins al juny
Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny. Ja fa setmanes que s’estan portant a terme les declaracions de testimonis – n’hi ha previstos uns 500 –, i posteriorment arribaran les fases pericials i documentals, abans de la presentació dels informes de les parts, que podria durar una setmana. Amb aquesta previsió, doncs, les mateixes fonts apunten que la sentència arribi després de l’estiu, als mesos de setembre o octubre.
Imatge dels llaços i el vàter que han deixat a casa del Mosso
Uns desconeguts han deixat llaços grocs i un vàter davant el domicili d’un mosso d’esquadra que haurà de declarar davant el Tribunal Suprem en el judici contra el “Procés”, Albert Donaire, del grup Mossos per la República de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).
Donaire ha denunciat el que ha passat al seu compte de Twitter, on ha publicat diverses fotos i assegura: “això ho han deixat amenaçant-me i intimidant-me en un dels cases on acostumo anar-hi. Fan el que volen. Però no em doneu por”.
Al vàter apareixen, entre altres, la frase “Albert pel 24 quan vagis al Suprem” i “postdata ets una vergonya per a l’uniforme”.
L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, també a Twitter, s’ha fet ressò d’aquest fet: “l’atac d’un comando d’ultres a un testimoni del judici és un acte d’intimidació que torna a deixar en evidència la qualitat de l’estat de dret espanyol “i considera que ha passat” greu i vergonyós”.
Joaquim Forn demana sortir de la presó per presidir mesa electoral
Joaquim Forn ha demanat poder sortir de la presó per fer de president d’una mesa electoral del 28-A, després de ser citat per la Junta Electoral. La seva dona, Laura Masvidal, en una entrevista a Rac 1, ha explicat que van presentar un escrit immediatament i que ja han fet la gestió.
“El que és surrealista és la situació, no això, perquè en Joaquim té els drets i deures polítics intactes. No està jutjat, és un ciutadà normal. I això és un sorteig aleatori”, ha afegit. Fins ara, els tribunals han rebutjat sistemàticament totes les seves peticions de sortir de presó preventiva. “Anem demanant llibertat cada pocs dies perquè el senyor Marchena ho tingui sobre la taula. A veure si un dia, dormint, li ve la llum i els la vol donar”, ha explicat Masvidal.
Masvidal també ha explicat que la setmana passada Forn es va trobar “molt malament” i ha defensat que no és el mateix que vagi al judici amb les condicions que estan que si estiguessin fora de presó. Per a Masvidal que els polítics encausats puguessin participar de la campanya electoral seria “l’ideal”.
L’advocat Melero reclama un cara a cara entre testimonis
Els que segueixen el judici contra el procés en el Tribunal Suprem podrien assistir a un cara a cara molt interessant. Un episodi que podria destapar les misèries a més d’un. L’advocat de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, cansat de tantes mentides i declaracions poc esclaridores, ha decidit sol·licitar al tribunal un cara a cara entre el coordinador de l’Estat per aturar policialment l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i el número dos dels Mossos durant els fets de setembre i octubre de 2017, el comissari Ferran López.
Xavier Melero considera que la versió dels dos testimonis entren en contradicció sobre el relat dels fets. Ara pertoca al president del tribunal, el jutge Manuel Marchena informar sobre el posicionament de la sala sobre la petició de l’advocat del conseller Forn.
Mercedes Armas, la magistrada que va ordenar impedir el referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017, ha volgut esclarir que no va donar cap ordre escrita o verbal a les forces i cossos de seguretat de l’Estat perquè s’aturessin les càrregues.
En una breu nota enviada al Tribunal Suprem (TS), que avui publica El País, Armas nega que ordenés a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil posar fi a les càrregues policials a les escoles en què es va dur a terme la consulta sobiranista.
La magistrada, que va respondre el passat 21 de febrer, va deixar clar que no va donar cap ordre perquè els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin de “forma diferent de la que resulta de l’acte de 27 de setembre
La magistrada va dictar el 27 de setembre de 2017 una interlocutòria en què ordenava impedir les votacions i tancar els centres de votació, però “sense alterar la normal convivència ciutadana”.
No obstant això, l’1-O agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat van carregar en desenes de punts de votació en què hi havia ciutadans que volien impedir que els agents es portessin les urnes.
Les defenses dels líders independentistes que estan sent jutjats al Suprem van demanar a Mercedes Armas que aclarís si l’1-O va ordenar o no que cessessin les càrregues, si aquestes ordres van ser orals o escrites i a qui les va dirigir.
Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.
La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.
Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.
De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.
El judici contra el procés arriba a la seva 24 jornada. Durant el matí, en una hora i mitja el tribunal ha pogut conèixer la versió de vuit agents de las policia. Uns de la Guàrdia Civil i altres dels Mossos d’Esquadra. El matí ha estat tranquil, però el jutge Marchena ha hagut de parar els peus el fiscal Jaime Moreno.
La fiscalia havia citat com a testimoni una mossa d’Esquadra que no constava citada pel TIP sinó amb el DNI i el nom (Alexandra Peralta). Per motius de seguretat, ha dit que no volia que es digués on està destinada.
El representant del Ministeri Públic ha preguntat si des del seu telèfon van enviar missatges avisant del detalls de noms d’hotels on hi estarien allotjats policies nacionals i guàrdies civils. En totes les preguntes, l’agent s’ha limitat a dir que no ho recordava o que no ho sabia.
El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput la fiscalia pel tipus de preguntes que li estava fent. “En la mesura que aquests missatges podrien tenir un contingut incriminatori per algú, hauria d’evitar preguntes que la puguin incriminar perquè la testimoni està sota jurament”, ha dit.
Gestos despectius
Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Civil han acusat els Bombers de la Generalitat de participar en ‘escraches’ amb vehicles i uniformats a un hotel de la Seu d’Urgell i també de passar “en caravana” per la comandància de Girona insultant-los i fent-los gestos despectius (com aixecar el dit del mig). “Es van donar un bany de masses”, ha criticat un agent que s’allotjava a l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. També han testificat dos agents més per incidents a Lleida, quan un veí els va seguir i gravar i va penjar les seves imatges a Facebook (està condemnat a 8 mesos de presó). Marchena ha evitat que la fiscalia interrogui amb preguntes pròpies d’un investigat i no d’un testimoni a una mossa d’esquadra a qui preguntava si va enviar whattapps des del seu mòbil per avisar dels hotels on s’allotjaven policies espanyols.
L’agent de la Guàrdia Civil (TIP S24635E) ha relatat que va estar a un hotel Nice de la Seu d’Urgell i que va viure diverses manifestacions a les portes de l’establiment. Ha explicat que el dia 3 d’octubre va haver-hi una concentració de fins a un miler de persones que cridaven, feia cassolades i “tocaven les palmes”. També ha relatat “càntics i insults”.
Ha destacat que en la concentració hi havia un vehicles dels bombers que anava amb les sirenes posades i també bombers uniformats. L’agent, però, ha reconegut que no hi va haver cap amenaça contra la integritat física dels agents i ha parlat de “càntics genèrics” contra la policia.
Marchena ha hagut de cridar a l’atenció del fiscal Moreno
“Cares d’odi”
Un relat que també ha fet un altre guàrdia civil que estava al mateix hotel. L’agent C34336U també ha defensat que era una concentració “organitzada i orquestrada” i ha dit que tenia com objectiu fer un ‘escrache’ per impedir que la policia entrés o sortís de l’hotel Nice. I que hi havia cartells penjats pel poble on anunciaven les hores de les properes concentracions.
El segon agent també ha coincidit en destacar insults (ha descrit ‘fills de puta, assassins i fora les forces d’ocupació) i la presència dels bombers. “Es van donar un bany de masses entre la gent que hi havia allà”, ha afirmat.
Aquest agent també ha dit que ni ell ni els seus companys havien viscut mai abans una situació així “veient cares d’odi” en la gent i ha justificat que ells l’1-O van tenir una intervenció “molt humana” als col·legis on no van actuar “per no causar un dany major al que es volia evitar”.
Tos dos han explicat que el propietari de l’hotel es va sentir “pressionat” i que quan va acabar la reserva, el dia 5 d’octubre, van marxar a un altre hotel i van acabar al parador, on relata que “casualment” no van patir cap ‘escrache’.
Aquest agent també ha explicat que va presentar una denúncia per aquest ‘escrache’, en el qual ha dit que es van llençar ampolles i algú va intentar “arremetre” contra la porta i que va aportar un vídeo. Però ha reconegut que no ha rebut cap notificació judicial sobre com van acabar les diligències. Mentre que el primer agent parlava de 1.000 persones, aquest segon ha dit que s’havien concentrat 150.
Insults des de cotxes de bombers a Girona
Un altre agent, TIP C88411L , ha explicat que al matí del 2 d’octubre quan estava fent tasques de reforç de seguretat a la comandància de Girona va escoltar sirenes i van veure passar un “comboi” de 15 vehicles dels Bombers que feien sonar els clàxons i les sirenes i que els van insultar des dels vehicles. “Ens van dir feixistes, fills de puta i covards i ens van fer gestos com aixecar el dit del mig, posar el dit polze cap a baix o posar-se la mà a la cara per dir-nos cara dures”, ha detallat.
L’advocat Pina és un dels que més ha intervingut
“Us he reconegut, us matarem”
També han testificat al Suprem dos agents de la guàrdia civil (J73137F i W79133J) per explicar un incident que van viure a Lleida l’endemà de l’1-O. Segons han relatat, tenien el dia lliure –ja que havien actuat el dia del referèndum- i ells dos i un altre company van anar a passejar per la ciutat vestits de paisà. Llavors, van veure que els seguia una persona que els havia gravat amb telèfon i que els va increpar perquè els havia reconegut del dia abans, quan van intervenir a Artesa.
“Ens va dir fills de puta, que ens cagaríem i que ens anaven a matar”, han explicat. També han coincidit que a la nit un amic els va alertar que les seves cares estaven a Facebook, amb imatges del dia 1-O i la comparativa amb les imatges que els havien gravat quan anaven per Lleida passejant. A la publicació, hi posava, entre d’altres, ‘aquesta animals no els vull al meu país’.
Els advocats Jordi Pina i Benet Salellas els han preguntat si recordaven que en aquesta publicació també posava que la gent mantingués la “calma” i no caigués en provocacions. Però cap ho recordava. També han reconegut que tret d’aquest incident –que van denunciar- no van patir cap altre situació similar mentre eren a Lleida.
El jutjat penal 2 de Lleida va condemnar a vuit mesos de presó aquest veí de Lleida acusat d’amenaçar els tres guàrdies civils.
Exalts càrrecs d’ERC investigats a Barcelona en la causa oberta sobre els preparatius de l’1-O han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui el perfil anònim amb el nom de Tácito, per aclarir si darrere d’ell figura el tinent-coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena.
Les defenses d’alguns dels exalts càrrecs d’ERC investigats per l’1-O han demanat a la titular del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona que indagui si darrere del compte de Twitter @ maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcito, des d’on es van proferir comentaris bel·ligerants amb l’independentisme, figura Baena.
Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya que signa la majoria dels atestats l’institut armat en la causa contra el ‘Procés”, va negar ahir en el judici al Tribunal Suprem estar darrere d’aquest perfil anònim.
No sóc propietari d’aquest compte”, va assegurar el tinent coronel, que va recordar que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat
El president de la sala, Manuel Marchena, ha denegat la petició de les defenses en el judici la cúpula del ‘Procés’ per introduir testificals amb l’objectiu d’aclarir si darrere de Tácito figura aquest comandament de la Guàrdia Civil.
Davant d’aquesta situació, les defenses d’alguns dels imputats d’ERC en la causa per l’1-O oberta a Barcelona han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui si darrere de Tácito s’amagava Baena.
Helena Catt, la cap dels observadors internacionals del referèndum de l’1 d’octubre, ha reconegut davant el Tribunal Suprem, on s’està jutjant el procés independentista, que va cobrar, a través de transferència bancària.
Diplocat va ser l’entitat encarregada de sufragar-li els serveis prestats, així com la seva estada a Barcelona, els mesos de setembre i octubre del 2017.
Helena Catt era la responsable de dirigir el grup d’experts que va elaborar l’informe sobre la consulta sobiranista. Catt diu que l’informe no era un document científic.
REDACCIÓ16 Abril, 2019
RICARD CHECA
