Arxius de Judici procés | Diari La República Checa

REDACCIÓ16 Juliol, 2019
antonio_del_moral.jpg

El jutge Antonio del Moral

Antonio del Moral García, un dels set magistrats del Tribunal Suprem que forma part de la sala que jutja el ‘Procés’ ha manifestat que la sentència podria estar a punt “a finals de setembre o l’octubre”.

El jutge ha declarat que en aquests moments “estem deliberant i mentre estiguem en deliberació és difícil fer un càlcul de fins quan arribarem perquè és una sentència costosa, pel que jo crec que abans de l’estiu es pot descartar i possiblement sigui a finals de setembre o octubre”.

Antonio del Moral, tot i això, ha advertit que aquestes dates que ha ofert poden variar com ja va passar quan van fer estimacions de quan finalitzarien les declaracions dels acusats i testimonis, en el qual es va parlar d’abril i finalment es van perllongar fins al 12 de juny.

El magistrat del TS ha deixat clar que “hi ha un consens bàsic que és que el nostre objectiu és fer una sentència que sigui ajustada a la legalitat i en això estem tots al cent per cent d’acord: això sembla una obvietat, però és una obvietat que tampoc sobra recordar-la”.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2019
marchena-1-1280x960.jpg

El president del tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d’aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d’última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un “vist per a sentència”. A la sala, l’ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives.

En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència.

Marchena ha posat punt final al judici contra el procés

Un cop ha acabat la sessió, pocs minuts després de les set de la tarda, tant els advocats com els acusats han anat a acomiadar-se dels set membres del tribunal.

Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana són els 25 anys de presó per a l’expresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l’advocacia de l’Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó, i l’acusació popular de Vox eleva les peticions de penes fins als 74 anys de presó, acusant de delictes com la rebel·lió i l’organització criminal.

Els acusats podrien passar molts anys a la presó

En l’última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del Govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d’ERC i JxCat al Congrés.

 


REDACCIÓ10 Juny, 2019
pantalles_jocs.jpg

Òmnium Cultural instal·larà aquest dimecres pantalles gegants a la Rambla Noca de Tarragona  per poder seguir les declaracions dels presos independentistes durant el judici contra el procés  que s’està celebrant al tribunal Suprem.

S’instal·laran pantalles a la Rambla Nova

L’entitat ha fet una crida a mobilitzar-se per escoltar l’últim torn de paraula del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de la resta dels processats en el judici contra el referèndum de l’1 d’octubre.

S’instal·laran pantalles en diferents indrets de les quatre demarcacions: a Barcelona, al Passeig Lluís Companys, davant de l’Arc de Triomf; a Girona, a la plaça de la Independència; a Lleida, a la plaça Pau Casals; i a Tarragona, a la Rambla Nova.

Està previst que dimecres el cas quedi vist per a sentència.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019
jordi_salvador-1-1280x960.jpg

Jordi Salvador durant linterrogatori al Suprem

L’exsecretari general d’UGT i actual diputat d’ERC al Congrés dels Diputats s’ha desplaçat avui a Madrid per ser interrogat pel tribunal que jutja el procés independentista. Ho ha fet Jordi Salvador i la senadora Laura Castel, també d’ERC.

Els dos polítics tarragonins han denunciat al Tribunal Suprem, les càrregues “desproporcionades” i “gratuïtes” per part de la Policia Nacional durant la jornada referendària de l’1 d’octubre del 2017. Han explicat les càrregues salvatges que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona quan ja s’havien emportat les urnes.

Jordi Salvador ha assegurat que l’ambient era com “un World Disney” i que no va veure “cap acte de violència” abans que la policia fes “càrregues desproporcionades”.

Per la seva banda, la senadora assegura que “em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d’anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos”.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019
jordi_molinera-e1556531587272.jpg

Dos testimonis que van estar en les protestes del 20-S han defensat l’ambient «festiu» i «pacífic» de les concentracions del 20-S davant del Departament d’Economia i davant de la casa de l’exsecretari general de la conselleria Josep Maria Jové a les Franqueses del Vallès.

El regidor de l’EINA a Altafulla i extreballador de l’ANC, Jordi Molinera, que va formar part del passadís que es va formar davant del Departament ha assegurat que era «habitual» que voluntaris de l’entitat fessin cordons durant manifestacions com les de la Diada o com el que es va fer per al rei Felip VI i l’expresident espanyol Mariano Rajoy en la manifestació contra els atemptats del 17-A. Per la seva banda, l’alcalde de Prats de Lluçanès i dirigent d’ERC, Isaac Peraire, ha defensat que «ningú en cap moment va fer res per impedir la sortida de Jové» del domicili com a detingut.

El regidor d`Altafulla Jordi Molinera

En la seva declaració davant del Suprem com a testimoni demanat per la defensa d’Oriol Junquera i Raül Romeva, Molinera ha explicat que va formar part del cordó que va formar un passadís davant d’Economia juntament amb altres treballadors i voluntaris de l’ANC. «Era una cosa que fèiem bastant, també vam fer un cordó al Rei i a l’expresident Rajoy en la manifestació contra els atemptats de Barcelona, ni un mes abans dels fest del 20-S, i era una cosa que fèiem habitualment», ha dit, com ara a les manifestacions per la Diada. Segons ha dit, eren tasques de «vigilància» i de «seguretat» que feien «sempre que se’ls demanava».

L’extreballador de l’ANC ha respost a l’advocacia de l’Estat que no recorda haver rebut «l’ordre directa de ningú» per fer el cordó. «Estàvem allí, vèiem la situació i era una cosa que habitualment fèiem en manifestacions de diferents tipus», ha assegurat. Molinera ha explicat que tenien material, com algunes armilles, al vestíbul del Col·legi de Periodistes de Catalunya, molt a prop d’Economia, que encara estaven allí per la manifestació de la Diada de feia uns dies.

Molinera ha descrit l’ambient davant d’Economia «d’expectació», amb consignes com «llibertat i votarem». De fet, ha negat que hi hagués «cap amenaça». «Tothom respectava molt aquest cordó, es mantenia la línia que s’havia marcat i en cap moment hi haver cap senyal de violència», ha assegurat. El testimoni ha negat que veiés cap intent d’entrar a la conselleria per part dels concentrats.

També ha explicat que va sentir l’exvicepresident Oriol Junqueras dirigint-se a la tarda als concentrats: «Va fer proclames cridant al civisme, al caràcter pacífic de les manifestacions del moviment independentista, crides a estar tranquils, expectants i a respectar la feina de la comitiva judicial».

Sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia davant del Departament, Molinera ha dit que els concentrats els rodejaven però que hi havia «molts mitjans de comunicació que estaven a sobre» dels cotxes per tenir un «bon angle de visió». Segons ha dit, els voluntaris els van demanar que baixessin, però no els van fer cas. També ha admès que alguns concentrats van pujar als vehicles, i ha explicat com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi van pujar a última hora de la nit per demanar als concentrats que a mitjanit «tothom marxés a casa de manera cívica i tranquil·la». En resposta a la fiscalia, Molinera ha afegit que els vehicles «van acabar anecdòticament plens d’enganxines» i ha remarcat que ells no tenien la «responsabilitat directa» de protegir-los.

Cap a la una de la matinada, va marxar d’Economia després que Jordi Sànchez els traslladés que estava «satisfet» perquè la concentració havia estat «cívica i pacífica» i que s’havia «garantit el doble objectiu» de «l’exercici del dret a la manifestació i que la comitiva judicial pogués fer la seva tasca».

L’extreballador de l’ANC ha explicat que «durant tot el dia hi va haver una bona entesa» amb els guàrdies civils i els mossos d’esquadra que estaven davant de la porta d’Economia, a qui van oferir menjar i beguda quan se’ls va fer arribar una caixa als voluntaris.


REDACCIÓ16 Abril, 2019
policia_1Oct-e1555429969355-1280x464.jpg

Actuació policial l’1-O a Tarragona

Un sotsinspector de la policia espanyola ha explicat com van “negociar” amb votants perquè els entreguessin material electoral a l’IES Tarragona durant l’1-O. Ha detallat que les persones amb qui van negociar eren “interventors” del PDeCAT, que van arribar “a un acord” i els van donar dues urnes, paperetes i un ‘pen drive’. Quan marxaven, ha dit que els concentrats ja no només insultaven els agents sinó que també als “responsables del PDeCAT” dient-los “traïdors”.

Tres agents més que van actuar en aquest centre han sostingut també que els votants els van entregar les urnes “després de negociar”. Però hi ha hagut diferències sobre quant va durar la negociació. Mentre un ha parlat de mitja hora i tres quarts d’hora, un altre s’ha referit a una negociació que va durar “segles”.

S’han viscut moments molt tensos a la Plaça Imperial Tàrraco

Aquesta tarda han declarat al Tribunal Suprem diversos agents que van actuar a centres de la ciutat de Tarragona l’1-O. Fins a quatre d’ells han reconegut que hi va haver una “negociació” a l’IES Tarragona que va acabar amb un “acord” per entregar les urnes. I l’agent 101.667 –a preguntes de la defensa- també ha reconegut que va acabar passant a un centre on ell també va actuar: el Sant Pere i Sant Pau.

Tots han relatat els insults amb què els van rebre els votants. A banda d’altres més comuns que ja s’han escoltat a la sala (com feixistes, fora les forces d’ocupació o assassins), uns dels agents ha dit que també els van dir ‘perros de Rajoy’ (en castellà). Un altre ha afirmat que els deien que es “cremarien” al vaixell. En aquest punt, Vox ha preguntat si hi havia referències a ETA. “No ho recordo”, ha dit l’agent 97.881.

Tots ells van acabar amb alguna contusió i un ha relatat un cop als genitals que li va provocar “un dolor insuportable” i que va requerir de tractament d’antiflamatoris i analgèsics.

Concentració davant de la Guàrdia Civil de Tgna

Cap ha reconegut l’ús de la defensa i ha dit que van apartar la gent “amb les dues mans”. A preguntes de la defensa, han dit que no van actuar sobrepassant-se en l’ús de la força. “Alguna persona va poder caure a terra, però volar no vaig veure volar ningú”, ha respost l’agent 90.079 a la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. “Hi va haver funció de control de masses, s’obre pas i ja està”, s’ha limitat a dir l’agent.

“Pluja d’objectes”
L’agent 101.667 – que també actua a l’institut Tarragona – ha relatat una “pluja d’objectes” i ha dit que els va caure per sobre des de llaunes de refresc, ampolles d’aigua, ‘tetrabricks’ o escopinades (a ell n’hi va caure una al cap, ja que anava de paisà). Un altre agent també ha dit que els hi tiraven també taronges.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
presos_politics2.png

La Policia que controla l’accés del Suprem ha prohibit una samarreta groga amb un esglògan independentista

Un agent de la Policia Nacional ha fet treure’s una samarreta a un membre del públic del judici de l’1-O just abans d’entrar a la sala de vistes. Es tracta d’un membre del col·lectiu ‘Madrilenys pel dret a decidir’, Pedro Casas, que portava una samarreta groga on es podia llegir en castellà, català, gallec i euskera la paraula ‘Llibertat’.

La policia li ha dit que no podia accedir a la sala amb aquesta samarreta i que se l’havia de canviar. Com que no en duia cap més, ha estat un altre membre del públic qui n’hi ha deixat una de completament blanca i la groga amb els lemes se l’ha quedat la policia.

Fonts de l’alt tribunal han dit que el criteri marcat per la sala des del principi del judici és permetre l’accés de “símbols ideològics” com llaços o xapes (i també peces de roba de color groc) però que no es permet l’entrada amb “lemes o llegendes” en samarretes o pancartes.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
judici-1-o-periodistes-e1551652566863.jpg

El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil (TIP N29100C) i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i instructor d’aquests informes, obrirà les declaracions de testimonis aquesta setmana al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. El número dos del tinent coronel havia de declarar el passat 26 de març, el mateix dia que ho va fer Baena, però el seu testimoni es va ajornar per una “indisposició”. Aquest testimoni obrirà una setmana al Suprem – amb sessions dilluns, dimarts i dimecres per la Setmana Santa – que tornarà a estar marcada per declaracions de membres de la Policia Nacional en relació a les seves actuacions l’1-O. Estan citats més de 60 entre els tres dies. Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny i situen la sentència per després de l’estiu.

El primer a declarar aquesta setmana serà el secretari dels atestats instruïts pel tinent coronal Daniel Baena, que va protagonitzar una llarga declaració al Suprem el passat 26 de març. Es tracta dels atestats que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes, tot i que, durant la declaració del tinent coronel, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va treure “cap mena de rellevància” a l’hora de dictar sentència.

Segons va dir Marchena el 26 de març, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació, però va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, va qualificar “d’estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial a Catalunya.

Més de 60 policies
A més de la declaració del secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, per aquesta setmana està previst continuar amb els testimonis de policies nacionals que van participar en diferents actuacions arreu de Catalunya l’1-O. Per dilluns, dimarts i dimecres, estan previstes les declaracions de més de seixanta policies, demanats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.

Segons recull la interlocutòria d’admissió de proves, es tracta d’agents que van participar en actuacions l’1-O a centres electorals de Barcelona, concretament en col·legis com l’Escola Mediterrània, l’Escola Este, l’IES Joan Fuster, l’Escola Ramon Llull o l’Escola Pia de Sant Antoni. També declararan policies que van actuar a la ciutat de Tarragona, com ara al Centre Cívic Campclar, l’Institut Torreforta o l’Institut Compte Rius.

Altres agents declararan com a testimonis per actuacions en col·legis de Girona, com ara a l’Escola Verd o a l’Escola Dalmau Carles, i altres ho faran pels dispositius a Lleida, com a ara a l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, el CAP Cappont, l’Institut Caparrella, el centre cívic de la Mariola o bé per una concentració davant d’una comissaria de la Policia Nacional. També declararà un guàrdia civil per una actuació a Dosrius.

Judici fins al juny
Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny. Ja fa setmanes que s’estan portant a terme les declaracions de testimonis – n’hi ha previstos uns 500 –, i posteriorment arribaran les fases pericials i documentals, abans de la presentació dels informes de les parts, que podria durar una setmana. Amb aquesta previsió, doncs, les mateixes fonts apunten que la sentència arribi després de l’estiu, als mesos de setembre o octubre.

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
llaços-e1554668391397.jpg

Imatge dels llaços i el vàter que han deixat a casa del Mosso

Uns desconeguts han deixat llaços grocs i un vàter davant el domicili d’un mosso d’esquadra que haurà de declarar davant el Tribunal Suprem en el judici contra el “Procés”, Albert Donaire, del grup Mossos per la República de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC).

Donaire ha denunciat el que ha passat al seu compte de Twitter, on ha publicat diverses fotos i assegura: “això ho han deixat amenaçant-me i intimidant-me en un dels cases on acostumo  anar-hi. Fan el que volen. Però no em doneu por”.

Al vàter apareixen, entre altres, la frase “Albert pel 24 quan vagis al Suprem” i “postdata ets una vergonya per a l’uniforme”.

L’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, també a Twitter, s’ha fet ressò d’aquest fet: “l’atac d’un comando d’ultres a un testimoni del judici és un acte d’intimidació que torna a deixar en evidència la qualitat de l’estat de dret espanyol “i considera que ha passat” greu i vergonyós”.

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
forn.jpg

Joaquim Forn demana sortir de la presó per presidir mesa electoral

Joaquim Forn ha demanat poder sortir de la presó per fer de president d’una mesa electoral del 28-A, després de ser citat per la Junta Electoral.  La seva dona, Laura Masvidal, en una entrevista a Rac 1, ha explicat que van presentar un escrit immediatament i que ja han fet la gestió.

“El que és surrealista és la situació, no això, perquè en Joaquim té els drets i deures polítics intactes. No està jutjat, és un ciutadà normal. I això és un sorteig aleatori”, ha afegit. Fins ara, els tribunals han rebutjat sistemàticament totes les seves peticions de sortir de presó preventiva. “Anem demanant llibertat cada pocs dies perquè el senyor Marchena ho tingui sobre la taula. A veure si un dia, dormint, li ve la llum i els la vol donar”, ha explicat Masvidal.

Masvidal també ha explicat que la setmana passada Forn es va trobar “molt malament” i ha defensat que no és el mateix que vagi al judici amb les condicions que estan que si estiguessin fora de presó. Per a Masvidal que els polítics encausats puguessin participar de la campanya electoral seria “l’ideal”.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter