Arxius de Judici procés | Diari La República Checa

RICARD CHECA19 Febrer, 2019
turull_2q.jpg

“Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt”

Jordi Turull durant el seu interrogatori al Suprem

Jordi Turull ha estat el tercer exconseller a ser interrogat en el judici contra el ‘Procés’ que s’està realitzant al Tribunal Suprem a Madrid. L’ex titular de la Presidència ha acceptat sotmetre’s a l’intens i incessant qüestionari de la Fiscalia i a la representant de l’Advocacia de l’estat. L’interrogatori ha durant gairebé quatre hores.

Durant la interpel·lació, el president del tribunal ha hagut de cridar a l’ordre tant l’acusat com els representants de les acusacions. Jordi Turull ha estat contundent. No li ha tremolat la veu en llençar per terra parts del relat orquestrat per la Fiscalia i les altres dues acusacions (Advocacia de l’estat i VOX).

L’ex governant, en presó preventiva des de fa més d’un any, ha refutat en tot moment l’existència d’actes violents tant els dies previs com posteriors a la celebració del referèndum. Turull ha sabut driblar les preguntes trampa de la Fiscalia. Ha arribat a titllar de “demencial” el relat elaborat per la Fiscalia. Ha dit que els catalans són persones pacífiques i que convocar no és un delicte segons la legislació espanyola. “Som del país de Pau Casals”, ha recordat l’acusat. Ha carregat contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per la seva actuació violenta durant l’1 d’octubre. Ha volgut informar el tribunal que moltes de les persones que van votar el dia 1 d’octubre són contràries a la independència i tot i això van ser agredides per la policia de l’estat.

Turull assegura que el govern liderat per Carles Puigdemont mai no va encoratjar la ciutadania a la violència. Només van satisfer un compromís que havien assumit amb la ciutadania: votar i això no és delicte. A més, ha recordat que optar per una estratègia violenta seria una “operació fracassada”.

L’exconseller de Presidència Jordi Turull ha reconegut en el judici del “Procés” que el Govern va decidir ignorar les advertències del Constitucional per paralitzar l’1-O a un exercici de “ponderació” en què va prioritzar el mandat popular de votar i el seu compromís amb la gent de Catalunya. Ha insistit en la poca disponibilitat del govern de Rajoy per dialogar, a qui ha acusat de judicialitzar la política. No obstant, Turull ha assegurat que els independentistes persistiran en l’autodeterminació.

Turull ha estat quatre hores responent a les preguntes de l’acusació

Sense cap possibilitat d’un acord amb el Govern de Mariano Rajoy, Turull ha explicat que es van veure forçats a fer un “exercici de ponderació” entre les resolucions judicials del TC i del TSJC amb “el seu compromís amb els ciutadans de Catalunya”.

Els moments més àlgids de l’interrogatori ha estat quan Turull i es embrancar amb el Fiscal i l’advocada de l’estat. El president del tribunal ha hagut d’intervenir, demanant que no es fessin mítings i que les acusacions formulessin preguntes concretes i perceptibles.

En relació a la malversació, clau en les seves acusacions per ser titulars de conselleries que van gastar gran part del supòsit diners desviats al referèndum, Turull s’ha afanyat a negar que es gastés “ni un euro” en l’organització de l’1-O fins al punt de desconèixer d’on van sortir les urnes.

No obstant, ha titllat de “delirant” que se l’acusi de malversació perquè totes les despeses del seu departament tenen a veure amb actuacions “lícites”.

Turull, que s’enfronta a una petició fiscal de 16 anys de presó per rebel·lió agreujada amb malversació, ha defensat que el Govern va intentar “fins a l’últim minut” que aquest referèndum “fos pactat” amb l’Executiu central, tot i que l’expresident Carles Puigdemont va dir la famosa frase de “referèndum o referèndum”.

Ricard CHECA
Enviat especial al Tribunal Suprem 
(Madrid)

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

Imatge dels acusats a la sala de vistes del Suprem

Javier Zaragoza, el fiscal del Tribunal Suprem, en la segona jornada del judici contra el procés, ha carregat de valent contra la Justícia alemanya per incomplir “palmàriament” el marc legal de l’ordre de detenció europea en rebutjar lliurar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebel·lió.

Una decisió, la dels tribunals alemanys, que “no pot servir per descartar” que es cometés aquest delicte, pel qual la Fiscalia acusa nou líders independentistes catalans al Tribunal Suprem, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras.

Així ho ha argumentat el fiscal en el judici, on ha criticat la “indeguda intromissió” de l’Audiència de Schleswig Holstein a “la jurisdicció dels tribunals espanyols” quan només va accedir a lliurar a Puigdemont, que segueix fugit, pel delicte de malversació.

El fiscal creu que el tribunal alemany va convertir l’euroordre en “una ordre europea d’enjudiciament”, és a dir, “va assumir les funcions d’enjudiciament” i va entrar a valorar el fons de l’assumpte, la intensitat de la violència o “elements incriminatoris” contra Puigdemont , que s’ha convertit en el gran absent del judici.

El fiscal Javier Zaragoza

Va creure així, ha prosseguit Zaragoza, “que podia enjudiciar els fets” i va actuar “incomplint palmàriament el marc jurídic europeu regulador de l’euroordre”.
Segons el fiscal, si aquesta decisió l’hagués pres un tribunal espanyol, la causa hauria incorregut en “nul·litat de ple dret”.

Després de la negativa del tribunal alemany a lliurar a Puigdemont per rebel·lió i només accedir a fer-ho per malversació, el jutge instructor del ‘Procés’, Pablo Llarena, va retirar totes les euroordres contra els líders independentistes fugats, que segueixen fora del país i no seran jutjats en aquest procediment.

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019
fiscal_1-O-1280x960.jpg

Intervenció del fiscal

La segona sessió del judici pel procés ha començat passades les deu del matí al Tribunal Suprem amb el torn de la Fiscalia per respondre als al·legats que ahir van fer les defenses.

Els fiscals Javier Zaragoza i Javier Cadena representen al Ministeri Públic en aquesta primera fase del judici, en què també intervindran les altres dues acusacions personades, l’Advocacia de l’Estat i Vox.

Per part de la Fiscalia, ha començat la intervenció Javier Zaragoza, tot i que ha advertit que també parlarà seu company.

El Ministeri Públic acusa la major part dels acusats d’un delicte de rebel·lió i sol·licita condemnes de fins a 25 anys de presó per a ells, en concret per l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras, a qui atribueix la major responsabilitat del que ha passat.

Una vegada que la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox es pronunciïn sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses, el tribunal decidirà com les resol: si sobre la marxa, si espera a la sentència o si deté el judici per analitzar-les.

El previsible és que la vista continuï i arribi el torn de les declaracions dels acusats, el primer d’ells l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras.

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019
judici2.jpg

600 periodistes de tot el món fan la cobertura del judici

El Tribunal Suprem reprèn aquest dimecres, a partir de les 10 del matí,  el judici contra  el procés en una segona jornada en què es donarà veu a les acusacions per respondre a les al·legacions de les defenses.

El president del tribunal encarregat de jutjar aquesta causa, Manuel Marchena, ha citat a les deu del matí als 12 acusats, les seves defenses i a les tres acusacions (Fiscalia, Advocacia de l’Estat i Vox)  per prosseguir la vista oral.

Una vegada que la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular de Vox es pronunciïn sobre les qüestions prèvies plantejades per les defenses, el tribunal decidirà com resol les qüestions prèvies: si sobre la marxa, si espera a la sentència o si suspèn el judici per analitzar-les.

El previsible és que la vista continuï i arribi el torn de les declaracions dels acusats, el primer d’ells l’exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras. El judici històric està sent seguit, in situ, per més de 600 periodistes de tot el món, entre ells el nostre digital.

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
judici_proces.jpg

El president Quim Torra ha assistit al primer dia del judici

Quatre hores ha hagut d’esperar Quim Torra per estrènyer la mà d’Oriol Junqueras. Assegut, molt digne, a la banqueta, Junqueras ni s’ha tornat quan el molt honorable ha fet la seva entrada a la sala de vistes en el primer dia del judici del ‘Procés’, agitant la mà als acusats que sí que han girat el cap per saludar-lo.

Aquesta és potser la imatge d’una primera jornada marcada pel fred: el fred a la sala de vistes que obligava a posar-se les bufandes, les temperatures baixes que s’han registrat entre Torra i alguns acusats com Junqueras i els vents gèlids que separaven als familiars dels presos de part del públic fan de Vox.

El dia (i el fred) ha començat amb llargues cues a les portes del Suprem, on els 600 periodistes acreditats han hagut d’esperar més d’una hora per entrar, filmant mentrestant els tres acusats que han accedit a peu (els únics que no són a la presó), a advocats i familiars.

Dones, marits i fills dels encausats en el ‘Procés’ que han acudit a Madrid amb la intenció de fer-se veure, tot i que d’una manera subtil, mesura, igual que els seus éssers estimats. “Aquesta causa atempta contra el dret a protestar”, ha dit l’advocat de Junqueras gairebé com a representant de tots ells.

I és que entre els dotze acusats només un, Jordi Sánchez, portava a la solapa un llaç groc. Els exconsellers s’han posat un pin amb l’emblema del Govern, una delicada manera d’elevar la seva veu davant d’un judici que consideren injust.

La seva gent, asseguda a la cinquena i sisena files del públic, ho ha fet de les formes més diverses, però mai estridents: una flor groga a la jaqueta, un penjoll d’aquest color, la bufanda o fins a un mocador lligat a la bossa. Sense frases, sense emblemes, sense cridar molt l’atenció.

Al darrere, en les últimes files, el públic. Molts eren seguidors de Vox que no s’han pogut contenir en veure al seu advocat pels passadissos del Suprem: “Gràcies per salvar Espanya!”, Li cridava una dona vinguda de Girona, on, deia, han de “aguantar” a Torra més que enlloc.

El mateix Torra que seia, ell sí lluint un llaç groc, a la primera fila de la bancada de la sumptuosa Sala de Plens del Suprem, al costat dels consellers Esther Capella i Damià Calvet i davant de la vintena de periodistes que l’han seguit en directe.

Subtil, Calvet jugava amb un bolígraf groc que feia la competència als bolis dels advocats de VOX, en aquest cas verds i blancs i amb la bandera d’Espanya. Groga també era la funda del mòbil del portaveu de JxCat, Albert Batet, a la segona fila.

Tot i que es va donar l’opció de seure després dels seus advocats, els dotze acusats -els homes, nou, tot vestits de vestit- han decidit finalment fer-ho a la banqueta, des d’on no podien veure els seus familiars però sí als set magistrats que decidiran el seu futur.

El més expressiu, Jordi Cuixart, es tornava de tant en tant somrient per saludar-los i ha aprofitat els recessos per fer-ho en persona, amb el permís dels policies que escortaven als presos.

Torra ha hagut d’esperar des de un quart del matí, quan ha començat el judici, fins al segon recés, passades les dues de la tarda, per estrènyer la mà del líder d’Òmnium i de Junqueras, que en el primer descans ha preferit donar dos petons a la seva dona i ha ignorat al president. Sí li han saludat en aquest primer recés dels exconsellers Jordi Turull i Josep Rull.

Els acusats han parlat poc entre ells, com tampoc Torra amb els seus acompanyants del Govern. Sí que s’ha vist alguna conversa, curta, entre els tàndem Turull i Rull i Carme Forcadell i Dolors Bassa, aquesta última amb el seu abric a manera de manta per moments.

Un “vodevil processal” (com ha qualificat un advocat a la causa) retransmès en directe, un cop superats els atacs dels “hackers” al web del Suprem, amb quatre càmeres penjades a les parets trencant la majestuositat d’una sala folrada de vellut vermell de Damasc, fusta i daurats, i coronada per un gran fresc que representa els crims més greus de la humanitat.

Càmeres que es movien d’un costat a l’altre com en un Gran Hermano processal en el qual s’han pogut escoltar, en boca dels advocats, paraules com “populisme”, “eleccions” o “lluita”, en contrast amb la mesura que es respirava a la sala.

MT

 

 


REDACCIÓ12 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

A poques hores del judici mediàtic de la Història espanyola, alguns regidors de Tarragona han compartit amb el nostre digital el què pensen sobre aquest moment històric i el judici més mediàtica que s’ha celebrat mai a Espanya.

Pau Ricomà, líder municipal d’ERC

El líder d’Esquerra Republicana de Catalunya, Pau Ricomà, entén que tal com ha anat la instrucció del cas no té cap esperança que la vista oral adopti un camí diferent. Tampoc confia que els acusats tinguin un judici “just” ni una sentència “equànime”. Ricomà titlla d’escàndol el fet que nou presos polítics encarin un judici en presó preventiva des de fa un any. De totes maneres, el regidor republicà diu que el judici que tindrà lloc al Suprem pot esdevenir una “gran oportunitat” per portar el testimoni dels polítics independentistes a l’opinió pública mundial. “Estic segur que ho aprofitaran i el judici serà un pas molt important en el procés d’alliberament nacional”.

Finalitzant, Pau Ricomà considera que aquesta és una bona oportunitat per acusar un estat que no respecta els Drets Humans.

Laia Estrada, CUP

Violació de drets
Per la seva banda, la portaveu de la CUP a l’Ajuntament de Tarragona, Laia Estrada, explica que des del seu punt de vista aquest judici se celebra en unes condicions de flagrant vulneració dels drets civils i polítics, denunciada per diferents organitzacions nacional i internacionals. A la regidora cupaire li costa treball entendre que s’estigui jutjant polítics. A parer seu “es tracta d’un judici polític contra l’exercici de la democràcia (posar unes)”. Per tant, el Suprem als jutjar els líders independentistes “se’ns està jutjant a tots els que vam fer possible l’1 d’octubre”.

Laia Estrada carrega durament contra la justícia espanyola, a qui acusa d’estar “clarament polititzada”. A més, la regidora antisistema està convençuda que “les sentències estan signades des del primer dia d’aquest gran muntatge judicial”. El judici només té un objectiu segons la seva opinió: castigar exemplarment els responsables del referèndum per tal d’evitar que mai més ningú no gosi assajar vies polítiques i democràtiques que comportin un debat que determinades elits polítiques, econòmiques i judicials puguin considerar fora de la llei. En definitiva, Laia Estrada creu que el judici del Suprem contra el procés “és un càstig i alhora una clara advertència perquè ningú no gosi tornar a qüestionar el règim que vam heretar de la dictadura franquista”.

Begoña Floria, la portaveu municipal del PSC

Que no es confonguin les coses
La portaveu del govern municipal a Tarragona, la socialista Begoña Floria, en declaracions al nostre digital diu que espera que el judici sigui just i que s’escolti totes les parts. També demana a la Generalitat que aquest fet no es converteixi en un “element de paràlisi” pel govern liderat per Quim Torra. La regidora insisteix que els ajuntaments necessiten que el govern governi i que no es barregi intencionalment la governació amb altres temes polítics. Floria recorda a Quim Torra i als partits independentistes que els pressupostos proposats per l’executiu de Pedro Sánchez són bons per a Catalunya i de retruc per a Tarragona.

Dídac Nadal, portaveu del PDeCAT

El portaveu del PDeCAT a l’Ajuntament de Tarragona diu que estem davant del judici de la infàmia. Dídac Nadal, que és advocat de professió, està convençut que “els delictes no existeixen” i això és evident. La vista oral que comença aquest dimarts al Suprem només serveix, segons el regidor demòcrata, perquè l’estat utilitzi la justícia per reprimir. En definitiva: estem davant l’absoluta manca de respecte a la democràcia.

D’altra banda, la regidora del Grup Mixt, Beatriz Pérez, és taxativa en demanar al Suprem que protagonitzi un judici just. Pérez entén que estem davant d’una excel·lent oportunitat per demostrar que a l’estat espanyol la justícia és independent.

 


RICARD CHECA11 Febrer, 2019
presos_politics2.jpg

El judici contra el procés engega aquest dimarts

Estem davant un judici històric. No perquè es troben en el banc dels acusats polític. Ni tampoc perquè siguin independentistes. És notícia a nivell internacional perquè es jutjarà els màxims responsables del referèndum. Una consulta que pretenia conèixer l’opinió dels catalans sobre la independència de Catalunya. Els polítics, protagonistes del desafiament secessionista, estan acusats de delictes tan greus que el Suprem el pot condemnar a dures penes de presó. El judici, un dels més mediàtics de la Història més recent d’Espanya, comença dimarts i serà seguit per més de 600 periodistes acreditats, entre ells 50 de mitjans internacionals. El judici durarà uns 3 mesos i comptarà amb més de 500 testimonis entre ells, l’expresident Mariano Rajoy i la seva número 2, Soraya Sáenz de Santamaria, l’exministre Montoro, l’expresident Artur Mas i l’exlehendakari Iñigo Urkullo. Es preveu que no hi hagi sentència abans de les eleccions municipals i europees, agendades pel 26 de maig.

Els acusats
Nou exconsellers de l’Executiu liderat per Carles Puigdemont (Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs); 1 expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i dos líders de moviments socials, Jordi Sánchez (ANC) i Jordi Cuixart (Òmnium), s’asseuran pròximament a la banqueta acusats bona part d’ells d’un delicte de rebel·lió, el que podria comportar penes de presó superiors als 15 anys. Només tres d’ells (Vila, Mundó i Borràs) es lliuren d’aquest càrrec i estan encausats per malversació i desobediència, el que rebaixa les peticions de presó de la Fiscalia fins als 7 anys.

També hauran d’afrontar un judici per desobediència – estan acusats de permetre que el Parlament debatés resolucions a favor d’un referèndum – els exmembres de la Mesa de la Cambra Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Josep Joan Nuet, a més de la exportaveu de la CUP Mireia Boya, encara que en aquests casos serà el Tribunal Superior de Justícia qui es faci càrrec de la causa.
Així mateix, l’Audiència Nacional s’encarregarà del judici per rebel·lió en què estan processades les cúpules d’Interior de la Generalitat i dels Mossos.

Manuel Marchena presidirà el tribunal

Qui els jutjtarà?
Una dona i sis homes seran els encarregats de dirimir la responsabilitat penal dels polítics independentistes, en un tribunal presidit per Manuel Marchena i que serà el que definitivament determini si hi va haver o no rebel·lió.
El més veterà dels jutges del Penal del Suprem, un històric fundador d’una associació judicial progressista o la primera dona que va arribar a la Sala Penal són alguns dels magistrats que integren un tribunal que té una mitjana d’edat de 63 anys. En les seves trajectòries destaquen processos tan mediàtics com la inhabilitació de Baltasar Garzón, la Gürtel, els assassinats de Rocío Wanninkhof i Mariluz Cortés o el frau fiscal de Leo Messi.

Dos no són membres de cap associació, altres dos pertanyen a l’Associació Professional de la Magistratura (qualificada de conservadora), dos més a la Jutges i jutgesses per a la Democràcia (considerada progressista) i el restant a l’Associació Judicial Francisco de Vitoria. El tribunal va estar a punt de veure modificada la seva relació de forces després del pacte frustrat entre PP i PSOE, que van proposar a Marchena, el president del nou Consell General del Poder Judicial (encara sense renovar). Però aquest va renunciar a l’oferta.

Jordi Sánchez damunt d’un cotxe de la Guàrdia Civil

De què són acusats?
La Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i Vox són les tres acusacions que exerceixen l’acció penal i que sempre van mostrar unitat a qualificar els fets com una rebel·lió fins que l’Advocacia es va desmarcar en l’últim moment. Aquest canvi de criteri va ser el que va visibilitzar encara més les sospites de politització que han acompanyat sempre a les tres acusacions.

El Ministeri Fiscal ha portat el pes de l’acusació des de l’inici, i ni tan sols els canvis en la Fiscalia General de l’Estat (ha hagut tres nomenaments des que va arrencar el procés) han variat la seva línia d’actuació. Amb trajectòries jurídiques tan reconegudes com dispars, quatre fiscals han dirigit la causa sobre el terreny, aliens a qualsevol tipus de pressions.

El perfil baix que ha mantingut l’Advocacia des de la seva irrupció en el cas per considerar l’Estat com a perjudicat per la malversació va saltar pels aires quan va presentar el seu escrit d’acusació sense un sol esment a la violència, clau del procés. Aquesta acció va ser vista com una picada d’ullet de Pedro Sánchez als independentistes per aconseguir el seu suport als pressupostos.

L’acusació exercida per Vox sempre ha estat la més dura amb els processats, i així les seves peticions de penes són el doble que les del Ministeri Fiscal.

Ricard CHECA
En Madrid

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2019
judici_procés.jpg

El tribunal estarà presidit pel jutge Marchena

El judici contra el procés començarà dimarts al Tribunal Suprem. Els presos independentistes, reclusos al centre penitenciari madrileny de Soto del Real ha rebut aquesta tarda la notificació judicial per la qual se’ls commina a presentar-se davant dels jutges del Tribunal Suprem el proper dimarts.

El tribunal que jutjarà l’1-O estarà presidit per Manuel Marchena i es calcula que el judici, que compta amb al voltant de 600 testimonis, s’allargui durant diversos mesos amb la data de les pròximes eleccions de maig com a possible cap de les vistes públiques.

Amb aquesta notificació, el Suprem fa cas omis a les peticions dels advocats que demanaven la posada en llibertat dels seus defensats i que es posposés el judici tres setmanes perquè els lletrats poguessin tenir prou temps per analitzar tota la documentació existent en el procés judicial.  Estan acreditats més de 700 periodistes arribats de totes les parts del món.

 


REDACCIÓ25 Desembre, 2018
judici_procés.jpg

El judici contra els polítics independentistes que han dut a terme el referèndum de l’1 d’octubre podria començar el 22 de gener. Ho ha avançat el president de la Generalitat en una conversa amb els periodistes després de l’ofrena floral a la tomba de Francesc Macià.

Segons Quim Torra, el 22 de gener comença un “judici contra els nostres companys. Polítics demòcrates, honorables, que van donar la veu al poble, i contra ells comença un judici. Ells continuen a la presó, els altres companys continuen a l’exili”.

Malgrat haver avançat el 22 de gener com a data de l’inici del mega judici independentista, fonts properes a la defensa d’algun dels presos polítics asseguren que la data podria canviar. El judici podria posposar-se a principis de febrer.

 


REDACCIÓ11 Desembre, 2018
oriol_junqueras.jpg


El Tribunal Suprem celebrarà el proper 18 de desembre una vista pública en què estudiarà si és o no competent per jutjar l’exvicepresident del Govern Oriol Junqueras i als altres 17 acusats en la causa del “procés”, en el que suposa el pas previ per enfilar el judici el proper any.

Es tracta de la vista de l’article de previ pronunciament, és a dir l’equivalent a les qüestions prèvies del judici, on l’alt tribunal ha d’analitzar la sol·licitud de les defenses que sigui el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) qui jutgi els fets.

Els advocats dels acusats, és l’alt tribunal català i no el Suprem qui hauria asseure’ls a la banqueta ja que el procés sobiranista català i els fets ocorreguts el 20 i 21 de setembre i el referèndum de l’1-O van tenir lloc íntegrament a Catalunya.

Per primera vegada, les defenses dels 18 acusats acudiran al Suprem a una vista celebrada per un tribunal de set jutges, presidit per Manuel Marchena, i en la qual estaran presents la Fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i l’acusació popular exercida per Vox.

No així els acusats que a dia d’avui no han sol·licitat assistir-hi i que no es preveu que acudeixin.

Un dia després de la vista, segons dicta la llei, quan la Sala encarregada de jutjar els líders independentistes decideixi sobre les qüestions prèvies plantejades i, en el cas d’admetre la seva competència, les defenses comptaran amb un termini 10 dies per presentar els seus escrits.

Tot això a l’espera que la Sala fixi definitivament la data del judici que, previsiblement, tindrà lloc al mes de gener.

En un acte, del qual ha estat ponent Marchena, el tribunal desestima les peticions de documentació de les defenses per no resultar necessaris per a la vista.

L’anàlisi dels fets al·legats en els escrits, diu el Suprem, “enriquit per les al·legacions que en l’acte de la vista es formulin per les defenses serà determinant del desenllaç d’aquest incident”.

En aquesta causa, és Oriol Junqueras qui s’enfronta a la petició més alta de presó: la Fiscalia demana 25 anys de presó per a ell per rebel·lió, mentre que l’Advocacia de l’Estat demana 12 anys per sedició.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter