Arxius de Judici procés | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Octubre, 2019
juqneuras_judici2.jpg

L’alcalde d’Altafulla, Jordi Molinera

La sentència del Tribunal Suprem contra el procés ha generat repudi tant al carrer com a les institucions. Mentre els ciutadans manifesten la seva disconformitat amb protestes, els representants polítics, que defensen la independència de Catalunya, han decidit presentar mocions als ajuntaments o altres estaments per expressar de forma categòrica la “sentència injusta”, que “castiga amb extrema severitat els dirigents independentistes”.

Cambrils, Tarragona, Els Pallaresos i Altafulla són alguns dels consistoris, on s’han presentat mocions per expressar el més vehement repudi contra la sentència judicial del Tribunal Suprem i en solidaritat amb les persones “injustament condemnades”.  Junts pels Pallaresos ja ha manifestat el seu disgust per una sentència “d’una injustícia flagrant”.

A Altafulla s’ha convocat un ple extraordinari per prendre posicions polítiques sobre la sentència independentista i demanar l’amnistia per als presos polítics.

Tant Tarragona com Cambrils han decidit suspendre l’activitat política i institucional com a mostra de solidaritat dels polítics encarcerats.

Aquest dissabte està previst que el president Quim Torra es reuneixi amb els alcaldes que repudien la sentència contra els independentistes.

 


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici-Presos-1280x960.jpg

Més enllà de les penes de privació de llibertat als polítics condemnats pel ‘Procés’, si és el cas, les penes d’inhabilitació portaran conseqüències directes i de compliment immediat sobre els presos electes com a representants públics. Aquestes són, cas per cas, les implicacions immediates per als 12 polítics del ‘Procés’:

Oriol Junqueras: 13 anys d’inhabilitació absoluta
El líder d’ERC va renunciar a l’acta del Congrés per aconseguir la d’eurodiputat, tot i que la Junta Electoral Central no el va incloure en la llista que va remetre al Parlament Europeu. Sobre aquest assumpte ha introduït el Tribunal Suprem una pregunta prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea a Luxemburg, que acull la vista aquest dilluns. El mateix jutge del Tribunal Suprem Manuel Marchena ha aclarit que li interessa conèixer el punt de vista de la justícia europea encara que Junqueras ja hagi estat condemnat.
Junqueras havia anunciat que tornaria a ser candidat al Congrés, si bé l’efecte immediat de la inhabilitació pel Tribunal Suprem li impedirà concórrer a la llista d’ERC al 10N.

Raül Romeva: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d'”Acció Exterior” volia tornar a repetir a les llistes com a senador al 10N, però s’ho impedirà la inhabilitació, que li priva de l’opció de ser elegit o exercir càrrec públic. De fet, en els últims mesos Romeva ja no exercia de senador per decisió del jutge de vigilància penitenciària mentre ha estat a la presó provisional.

Dolors Bassa: 12 anys d’inhabilitació absoluta
L’exconsellera de Treball, una de les condemnades a un major nombre d’anys de presó i també inhabilitació per delictes de sedició i malversació no va tornar, després d’entrar a la presó provisional, a ser elegida, de manera que l’afectarà només en el futur. No podrà ser nomenada per a càrrec públic ni exercir el sufragi passiu fins a 2031.

Sànchez, Rull i Turull: 9, 9 i 12 anys d’inhabilitació absoluta, respectivament
Similar situació afronten els electes de JxCat, els diputats suspesos del Congrés Jordi Sànchez (exlíder d’ANC), Jordi Turull (exconseller de Presidència) i Josep Rull (exconseller de Territori i Sostenibilitat). El passat 2 d’octubre, el Tribunal Constitucional va admetre un recurs dels presos de JxCat electes sobre la suspensió acordada per la Mesa, un assumpte sobre el qual l’alt tribunal no té jurisprudència i que aprecia d'”especial transcendència”. Aquesta decisió de l’intèrpret suprem de la Constitució pot aixecar la suspensió però no revertir la inhabilitació, que preval.

Quim Forn: 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’exconseller d’Interior Joaquim Forn va ser elegit el 15 de maig regidor de l’Ajuntament de Barcelona, tot i que el Tribunal Suprem li ha denegat el permís per a acudir als plens. La inhabilitació ferm ara el priva ja efectivament del càrrec i durant els seus efectes també del dret de sufragi passiu.

Carme Forcadell: 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta
L’expresidenta del Parlament Carme Forcadell no exerceix càrrec públic ni se la considerava per les llistes de cap partit al 10N. La inhabilitació per ser càrrec públic o electe l’afectarà fins a abril de 2030.

Jordi Cuixart: 9 anys d’inhabilitació absoluta
El dirigent d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart tampoc exercia cap càrrec ni s’havia presentat mai en una llista electoral. Tampoc podrà fer-ho fins a 2028 per efectes de la inhabilitació.

 Borràs, Vila i Mundó: 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial
Els exconsellers Meritxell Borràs (Governació), Santi Vila (Territori) i Carles Mundó (Justícia) no són actualment representants públics i per tant la inhabilitació els afecta només pel que fa a no poder exercir de càrrecs públics electes, així com funcions de govern de qualsevol de les administracions durant 1 any i 8 mesos, el que significa que en 20 mesos podrien tornar a estar en llistes electorals o ser designats novament per a un càrrec públic.

La seva pena és substancialment més baixa que la dels altres presos del “Procés”, en ser absolts dels delictes de sedició i malversació i haver estat condemnats només per delicte de desobediència.

http://larepublicacheca.cat/wp-content/uploads/2019/10/sentencia-proces-1.pdf


REDACCIÓ14 Octubre, 2019
judici_proces3-1-1280x854.jpg

La sentència del judici contra el procés ja s’ha fet pública. Més de 100 anys de presó repartits entre els presos polítics. El Tribunal Suprem els ha condemnat per sedició i malversació i no per rebel·lió com volia la Fiscalia.

Oriol Junqueras: 13 anys de presó per sedició i malversació.Principio del formularioFinal del formulario

Jordi Turull: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Raül Romeva: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Dolors Bassa: 12 anys de presó per sedició i malversació.

Josep Rull: 10 anys i mig per sedició.

Joaquim Forn: 10 anys i mig per sedició.

Carme Forcadell: 11 anys i mig per sedició

Jordi Sànchez: 9 anys per sedició

Jordi Cuixart:. 9 anys per sedició

Santi VilaCarles Mundó i Meritxell Borràs han estat condemnats per desobediència a una multa de 10 mesos amb una quota diària de 200 euros i un any i vuit mesos d’inhabilitació.

 

LLEGEIX AQUÍ LA SENTÈNCIA

sentencia-proces

 


REDACCIÓ8 Octubre, 2019
judici_procés.jpg

Amb la sentència del “Procés” en un horitzó immediat, són moltes les incògnites que haurà de aclarir el Tribunal Suprem en una resolució que sembla històrica i les conseqüències – i la resposta que preparen els sectors independentistes – poden determinar la campanya electoral del 10N. Aquestes són les principals dubtes que ha de resoldre la Sala Penal del Suprem.

– REBEL·LIÓ, SEDICIÓ O UNA ALTERNATIVA?
Potser és la principal incògnita a resoldre. Hi ha diverses opcions a sobre de la taula. La Fiscalia sempre va defensar la rebel·lió; l’Advocacia de l’Estat, en representació del Govern, va apostar per la sedició; i les defenses van argumentar la mera desobediència.

El delicte defineix els fets, però aquí servirà també per qualificar el que ha passat en aquella tardor de 2017 a Catalunya. Els jutges hauran de justificar si hi va haver un atac a l’ordre constitucional (rebel·lió) o contra l’ordre públic (sedició). Sense descartar l’escala de grisos que representen la conspiració per a la rebel·lió (es planeja però no s’inicia) o la temptativa per cometre-(no s’arriba a consumar), opcions viables i que no semblen llunyanes.

Un factor clau serà determinar si hi va haver violència i quantificar en quin grau. I veure si els magistrats entren a dibuixar un nou concepte penal de violència, menys física i més intimidatòria o amenaçant, per decantar-se per qualsevol d’aquestes opcions.

I tot sense descartar-se que el Suprem suggereixi al legislatiu que actualitzi el delicte de rebel·lió a segle XXI.

– HI HAURÀ SORPRESES: ABSOLTS O IMPUTATS PER FALS TESTIMONI?
Des de les files independentistes no hi ha marge per a l’esperança: creuen que la sentència es va escriure abans del judici. No obstant això, no es descarten sorpreses en forma d’alguna absolució parcial (atès que per al delicte de desobediència sembla inapel·lable per a la major part dels acusats). Aquesta hipòtesi projectaria una imatge diferent del tribunal a la qual han presentat aquests sectors.

La sentència, que no tindrà una lectura pública, podria ser donada a conèixer el proper dilluns. Dos dies després del Pilar i dos dies abans d’acabar el termini de la presó preventiva dels Jordis

Un altre dubte és si hi haurà imputacions per fals testimoni, una opció que va planejar sobre més d’un testimoni per relats inversemblants que van forçar a Marchena a advertir de les conseqüències que podrien implicar en cas de faltar a la veritat, ja que va haver-hi contradiccions entre testimonis que van transcendir de que és habitual.

El que no serà una sorpresa és que la sentència serà ferma. No es pot recórrer davant el Suprem i demanar un aclariment de sentència no paralitzaria la seva execució. Només cal anar al TC a la recerca d’una mesura cautelar, cosa poc plausible en aquest tribunal, que no acostuma a interrompre l’aplicació d’una sentència.

– DUI, SIMBÒLICA O CLAU PER A LA REBEL·LIÓ?
Cimal de la suposada rebel·lió per la Fiscalia; alguna cosa merament simbòlic i sense efectes jurídics per als acusats. El valor que el tribunal doni a la declaració unilateral d’independència (DUI), proclamada pel Parlament el 27 d’octubre de 2017, serà una de les peces clau que determini un o altre delicte.

Haurà de decantar-se entre dues vies: si va ser realment una declaració política i per tant no va afectar en el desenllaç dels fets, o si va ser determinant i es va consumar, element necessari perquè la suposada rebel·lió es culminés.

– A QUÈ LI AFECTARÀ PUIGDEMONT?
Més enllà de les al·lusions a l’expresident pel seu rol en fites clau del “Procés”, el futur processal de Puigdemont i els altres sis polítics fugats estarà condicionat per la resolució, que obrirà previsiblement la porta a reactivar les euroordres, un quadre per al qual el dels fugits diuen estar preparats des de fa un any.

Seria una conseqüència immediata (i natural) de la sentència, la competència recau en el jutge Pablo Llarena, a qui la Fiscalia podria demanar una nova OEDE, ja no emparada en indicis sinó en una sentència ferma del més alt tribunal espanyol. El que passi amb Junqueras donarà la pista a seguir per actuar contra Puigdemont.

– ELS MOSSOS, AL SERVEI DE L’ESTAT O DEL PROCÉS?
Acusats de seguir les directrius dels líders sobiranistes, els mossos van enfrontar un judici dins del judici per desmarcar-se de la passivitat i la politització que li llancen companys d’altres cossos i alts càrrecs polítics i policials.

Els magistrats han de resoldre si donen credibilitat a la cúpula de la prefectura, incardinada en la figura de Trapero, que es va alinear sempre amb la legalitat que representa l’Estat i va destapar la reunió clau amb Puigdemont i Junqueras; o comparteix la tesi de les acusacions que els retreuen dir una cosa i fer una altra.

El que la sentència afirmi dels Mossos tindrà una lectura sobre l’escenari que afrontaran els comandaments policials, amb Trapero al capdavant, en el seu pròxim judici a l’Audiència Nacional.

– QUÈ PASSARÀ AMB ELS JORDIS?
Convertits en símbols de la mobilització independentista, des del sobiranisme sempre s’ha qüestionat l’acusació contra ells i la seva permanència a la presó (complirien dos anys de preventiva el dia 16). Però la Fiscalia els dóna la categoria de promotors de la rebel·lió (demana més pena per a ells que per a alguns exconsellers) i creu que van ser clau per pressionar a l’Estat.

Està per veure què diu el Suprem sobre els dos únics acusats que no eren polítics a la tardor del 17: Poden ser condemnats per rebel·lió o encaixa més en el seu cas el delicte de sedició? I, sobretot: ¿van tenir la mateixa responsabilitat o farà distincions tribunal i, en cas de condemnar-los, els imposarà penes diferents?

– L’ETERN DEBAT DEL COMPLIMENT DE LA PENA
La Fiscalia va voler deixar tot lligat i no va oblidar demanar al tribunal un tallafocs en la sentència que impedís als condemnats obtenir el tercer grau fins a complir almenys la meitat de la pena.

Tot i que en qualsevol altre cas això pogués tractar-se d’un mer formalisme, en aquest té la seva importància atès que persegueix evitar que l’administració penitenciària catalana, dependent de la Generalitat, els apliqui beneficis penitenciaris abans d’hora com s’ha donat en el algun cas recent.

– QUI VA PAGAR TOT AIXÒ?
Més preguntes: Qui va pagar el “Procés”? D’on va sortir els diners per urnes, sobres i paperetes? Durant setmanes, els acusats (per a alguns es demana 7 anys per malversació) van tractar de demostrar per activa i per passiva que no es va gastar “ni un cèntim” de diners públics. Ni encàrrecs, ni factures, ni compromisos de despesa, van dir, i fins i tot algun va apuntar a “mecenes catalanistes”.

En el cas dels tres que estan en llibertat (Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs), una condemna per malversació podria implicar el seu ingrés a la presó

No els van comprar la versió les acusacions, que encara que no es van posar d’acord en la quantificació exacta de la presumpta malversació, van deixar clar que, si es van prestar serveis per al “Procés”, hi va haver perjudici per a les arques públiques. Un assumpte que no es tancarà al Suprem, ja que el Tribunal de Comptes també investiga en un procediment a part el presumpte desviament de fons per a l’organització de l’1-O.

L’acusació de malversació penja sobre tots els acusats menys els Jordis. En el cas dels tres que estan en llibertat (Santi Vila, Carles Mundó i Meritxell Borràs), una condemna per aquest delicte podria implicar el seu ingrés a la presó.

RMA/MMS/MSR

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2019
antonio_del_moral.jpg

El jutge Antonio del Moral

Antonio del Moral García, un dels set magistrats del Tribunal Suprem que forma part de la sala que jutja el ‘Procés’ ha manifestat que la sentència podria estar a punt “a finals de setembre o l’octubre”.

El jutge ha declarat que en aquests moments “estem deliberant i mentre estiguem en deliberació és difícil fer un càlcul de fins quan arribarem perquè és una sentència costosa, pel que jo crec que abans de l’estiu es pot descartar i possiblement sigui a finals de setembre o octubre”.

Antonio del Moral, tot i això, ha advertit que aquestes dates que ha ofert poden variar com ja va passar quan van fer estimacions de quan finalitzarien les declaracions dels acusats i testimonis, en el qual es va parlar d’abril i finalment es van perllongar fins al 12 de juny.

El magistrat del TS ha deixat clar que “hi ha un consens bàsic que és que el nostre objectiu és fer una sentència que sigui ajustada a la legalitat i en això estem tots al cent per cent d’acord: això sembla una obvietat, però és una obvietat que tampoc sobra recordar-la”.

 


REDACCIÓ12 Juny, 2019
marchena-1-1280x960.jpg

El president del tribunal que jutja el procés al Tribunal Suprem, Manuel Marchena, ha deixat el judici vist per a sentència a les 19.02 hores d’aquest dimecres. Marchena ha posat fi així a un judici que ha durat un total de 52 sessions i que ha acabat amb els torns d’última paraula dels 12 acusats. Ho ha fet sense fer cap intervenció final, simplement amb un “vist per a sentència”. A la sala, l’ambient en aquest moment ha estat de silenci i salutacions efusives.

En total, han passat pel tribunal un total de 422 testimonis, que juntament amb les declaracions dels acusats, els pèrits i les proves documentals hauran de servir als set membres del tribunal per dictar sentència. No es preveu que la decisió arribi fins a la tardor i, mentrestant, els 9 acusats que estan en presó preventiva podrien tornar a ser traslladats a presons catalanes. El tribunal haurà de resoldre també si atén les peticions de les defenses i els deixa en llibertat abans de fer pública la sentència.

Marchena ha posat punt final al judici contra el procés

Un cop ha acabat la sessió, pocs minuts després de les set de la tarda, tant els advocats com els acusats han anat a acomiadar-se dels set membres del tribunal.

Els quatre mesos de judici no han servit perquè les acusacions facin cap canvi en les seves peticions de pena. La fiscalia manté la rebel·lió i la pena més alta que demana són els 25 anys de presó per a l’expresident Oriol Junqueras. Mentrestant, l’advocacia de l’Estat manté la seva discrepància amb la fiscalia i acusa per sedició, amb penes que arriben fins als 12 anys de presó, i l’acusació popular de Vox eleva les peticions de penes fins als 74 anys de presó, acusant de delictes com la rebel·lió i l’organització criminal.

Els acusats podrien passar molts anys a la presó

En l’última sessió el judici hi han estat presents diversos membres del Govern, com ara el president de la Generalitat, Quim Torra, el vicepresident Pere Aragonès i la consellera de la Presidència i portaveu Meritxell Budó. També el president del Parlament, Roger Torrent, el vicepresident primer de la cambra, Josep Costa, i diversos diputats d’ERC i JxCat al Congrés.

 


REDACCIÓ10 Juny, 2019
pantalles_jocs.jpg

Òmnium Cultural instal·larà aquest dimecres pantalles gegants a la Rambla Noca de Tarragona  per poder seguir les declaracions dels presos independentistes durant el judici contra el procés  que s’està celebrant al tribunal Suprem.

S’instal·laran pantalles a la Rambla Nova

L’entitat ha fet una crida a mobilitzar-se per escoltar l’últim torn de paraula del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i de la resta dels processats en el judici contra el referèndum de l’1 d’octubre.

S’instal·laran pantalles en diferents indrets de les quatre demarcacions: a Barcelona, al Passeig Lluís Companys, davant de l’Arc de Triomf; a Girona, a la plaça de la Independència; a Lleida, a la plaça Pau Casals; i a Tarragona, a la Rambla Nova.

Està previst que dimecres el cas quedi vist per a sentència.

 


REDACCIÓ30 Abril, 2019
jordi_salvador-1-1280x960.jpg

Jordi Salvador durant linterrogatori al Suprem

L’exsecretari general d’UGT i actual diputat d’ERC al Congrés dels Diputats s’ha desplaçat avui a Madrid per ser interrogat pel tribunal que jutja el procés independentista. Ho ha fet Jordi Salvador i la senadora Laura Castel, també d’ERC.

Els dos polítics tarragonins han denunciat al Tribunal Suprem, les càrregues “desproporcionades” i “gratuïtes” per part de la Policia Nacional durant la jornada referendària de l’1 d’octubre del 2017. Han explicat les càrregues salvatges que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona quan ja s’havien emportat les urnes.

Jordi Salvador ha assegurat que l’ambient era com “un World Disney” i que no va veure “cap acte de violència” abans que la policia fes “càrregues desproporcionades”.

Per la seva banda, la senadora assegura que “em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d’anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos”.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019
jordi_molinera-e1556531587272.jpg

Dos testimonis que van estar en les protestes del 20-S han defensat l’ambient «festiu» i «pacífic» de les concentracions del 20-S davant del Departament d’Economia i davant de la casa de l’exsecretari general de la conselleria Josep Maria Jové a les Franqueses del Vallès.

El regidor de l’EINA a Altafulla i extreballador de l’ANC, Jordi Molinera, que va formar part del passadís que es va formar davant del Departament ha assegurat que era «habitual» que voluntaris de l’entitat fessin cordons durant manifestacions com les de la Diada o com el que es va fer per al rei Felip VI i l’expresident espanyol Mariano Rajoy en la manifestació contra els atemptats del 17-A. Per la seva banda, l’alcalde de Prats de Lluçanès i dirigent d’ERC, Isaac Peraire, ha defensat que «ningú en cap moment va fer res per impedir la sortida de Jové» del domicili com a detingut.

El regidor d`Altafulla Jordi Molinera

En la seva declaració davant del Suprem com a testimoni demanat per la defensa d’Oriol Junquera i Raül Romeva, Molinera ha explicat que va formar part del cordó que va formar un passadís davant d’Economia juntament amb altres treballadors i voluntaris de l’ANC. «Era una cosa que fèiem bastant, també vam fer un cordó al Rei i a l’expresident Rajoy en la manifestació contra els atemptats de Barcelona, ni un mes abans dels fest del 20-S, i era una cosa que fèiem habitualment», ha dit, com ara a les manifestacions per la Diada. Segons ha dit, eren tasques de «vigilància» i de «seguretat» que feien «sempre que se’ls demanava».

L’extreballador de l’ANC ha respost a l’advocacia de l’Estat que no recorda haver rebut «l’ordre directa de ningú» per fer el cordó. «Estàvem allí, vèiem la situació i era una cosa que habitualment fèiem en manifestacions de diferents tipus», ha assegurat. Molinera ha explicat que tenien material, com algunes armilles, al vestíbul del Col·legi de Periodistes de Catalunya, molt a prop d’Economia, que encara estaven allí per la manifestació de la Diada de feia uns dies.

Molinera ha descrit l’ambient davant d’Economia «d’expectació», amb consignes com «llibertat i votarem». De fet, ha negat que hi hagués «cap amenaça». «Tothom respectava molt aquest cordó, es mantenia la línia que s’havia marcat i en cap moment hi haver cap senyal de violència», ha assegurat. El testimoni ha negat que veiés cap intent d’entrar a la conselleria per part dels concentrats.

També ha explicat que va sentir l’exvicepresident Oriol Junqueras dirigint-se a la tarda als concentrats: «Va fer proclames cridant al civisme, al caràcter pacífic de les manifestacions del moviment independentista, crides a estar tranquils, expectants i a respectar la feina de la comitiva judicial».

Sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia davant del Departament, Molinera ha dit que els concentrats els rodejaven però que hi havia «molts mitjans de comunicació que estaven a sobre» dels cotxes per tenir un «bon angle de visió». Segons ha dit, els voluntaris els van demanar que baixessin, però no els van fer cas. També ha admès que alguns concentrats van pujar als vehicles, i ha explicat com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi van pujar a última hora de la nit per demanar als concentrats que a mitjanit «tothom marxés a casa de manera cívica i tranquil·la». En resposta a la fiscalia, Molinera ha afegit que els vehicles «van acabar anecdòticament plens d’enganxines» i ha remarcat que ells no tenien la «responsabilitat directa» de protegir-los.

Cap a la una de la matinada, va marxar d’Economia després que Jordi Sànchez els traslladés que estava «satisfet» perquè la concentració havia estat «cívica i pacífica» i que s’havia «garantit el doble objectiu» de «l’exercici del dret a la manifestació i que la comitiva judicial pogués fer la seva tasca».

L’extreballador de l’ANC ha explicat que «durant tot el dia hi va haver una bona entesa» amb els guàrdies civils i els mossos d’esquadra que estaven davant de la porta d’Economia, a qui van oferir menjar i beguda quan se’ls va fer arribar una caixa als voluntaris.


REDACCIÓ16 Abril, 2019
policia_1Oct-e1555429969355-1280x464.jpg

Actuació policial l’1-O a Tarragona

Un sotsinspector de la policia espanyola ha explicat com van “negociar” amb votants perquè els entreguessin material electoral a l’IES Tarragona durant l’1-O. Ha detallat que les persones amb qui van negociar eren “interventors” del PDeCAT, que van arribar “a un acord” i els van donar dues urnes, paperetes i un ‘pen drive’. Quan marxaven, ha dit que els concentrats ja no només insultaven els agents sinó que també als “responsables del PDeCAT” dient-los “traïdors”.

Tres agents més que van actuar en aquest centre han sostingut també que els votants els van entregar les urnes “després de negociar”. Però hi ha hagut diferències sobre quant va durar la negociació. Mentre un ha parlat de mitja hora i tres quarts d’hora, un altre s’ha referit a una negociació que va durar “segles”.

S’han viscut moments molt tensos a la Plaça Imperial Tàrraco

Aquesta tarda han declarat al Tribunal Suprem diversos agents que van actuar a centres de la ciutat de Tarragona l’1-O. Fins a quatre d’ells han reconegut que hi va haver una “negociació” a l’IES Tarragona que va acabar amb un “acord” per entregar les urnes. I l’agent 101.667 –a preguntes de la defensa- també ha reconegut que va acabar passant a un centre on ell també va actuar: el Sant Pere i Sant Pau.

Tots han relatat els insults amb què els van rebre els votants. A banda d’altres més comuns que ja s’han escoltat a la sala (com feixistes, fora les forces d’ocupació o assassins), uns dels agents ha dit que també els van dir ‘perros de Rajoy’ (en castellà). Un altre ha afirmat que els deien que es “cremarien” al vaixell. En aquest punt, Vox ha preguntat si hi havia referències a ETA. “No ho recordo”, ha dit l’agent 97.881.

Tots ells van acabar amb alguna contusió i un ha relatat un cop als genitals que li va provocar “un dolor insuportable” i que va requerir de tractament d’antiflamatoris i analgèsics.

Concentració davant de la Guàrdia Civil de Tgna

Cap ha reconegut l’ús de la defensa i ha dit que van apartar la gent “amb les dues mans”. A preguntes de la defensa, han dit que no van actuar sobrepassant-se en l’ús de la força. “Alguna persona va poder caure a terra, però volar no vaig veure volar ningú”, ha respost l’agent 90.079 a la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. “Hi va haver funció de control de masses, s’obre pas i ja està”, s’ha limitat a dir l’agent.

“Pluja d’objectes”
L’agent 101.667 – que també actua a l’institut Tarragona – ha relatat una “pluja d’objectes” i ha dit que els va caure per sobre des de llaunes de refresc, ampolles d’aigua, ‘tetrabricks’ o escopinades (a ell n’hi va caure una al cap, ja que anava de paisà). Un altre agent també ha dit que els hi tiraven també taronges.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter