Arxius de Judici 1-O | Diari La República Checa

REDACCIÓ26 Maig, 2019
judici3-1280x960.jpg

El judici del “Procés” se submergirà aquesta setmana a la projecció de multitud de vídeos, tan anhelats per les defenses, que pretenen rebatre visualment el relat d ‘ “odi” exposat pels agents de l’1-O, mentre que les acusacions tractaran de replicar la suposada actitud pacífica dels votants.

Un cop s’ha deixat enrere la fase testifical i pericial, durant tres dies el tribunal assistirà pacient a la projecció de centenars de vídeos sobre el que va passar a Catalunya en la tardor de 2017, que es limitaran fonamentalment als registres policials, la concentració massiva de la Conselleria d’Economia el 20-S i la jornada del referèndum de l’1-O, que el TC va declarar il·legal.

Per part de la Fiscalia, es veuran al voltant d’un centenar de vídeos sobre l’assetjament que, segons van relatar els agents, van patir en els registres previs al referèndum, a casa-casernes, així com els insults i agressions que van denunciar haver rebut l’1 -O.

Per contra, les defenses acumulen al voltant de 300 vídeos, molts d’escassos segons, amb els quals pretenen contradir aquest relat dels agents i demostrar que els ciutadans sempre van tenir una actitud pacífica.

Hores i hores de projeccions en què les parts s’han de limitar a nomenar la ubicació del fitxer, la durada i el lloc, encara que potser algun intenti mostrar la contradicció a què fa referència.

Serà llavors tasca del tribunal limitar l’exposició d’acusacions i defenses per evitar que tractin de ressaltar conclusions que només poden “aflorar” en els informes finals.

La projecció de vídeos ha estat des de l’inici del judici el gran reclam dels advocats d’alguns acusats, que durant setmanes van insistir al tribunal en la necessitat de mostrar-los mentre declaraven testimonis de les acusacions.

Peticions que es van topar de front amb el ‘mur’ del tribunal, que aviat va caure en el compte del que farragós de l’assumpte. No tenia sentit, segons el parer de la sala, organitzar una mena de acarament entre vídeos i testimonis, que a més d’allargar el judici, faria la prova impracticable.

“L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, va dir el president del tribunal, Manuel Marchena, al segon dia de les declaracions dels testimonis.

Un vídeo sobre el 20-S, sol·licitat per la defensa de Jordi Cuixart, i un altre sobre càrregues policials a San Carles de la Ràpita (Tarragona) en ple interrogatori com a testimoni de l’expresident de l’Executiu Mariano Rajoy han estat els únics que fins avui s’han vist en sala.

La decisió dels magistrats va provocar eterns topades entre el tribunal i les defenses fins al punt que el jutge Marchena, els va acusar de crear un judici en paral·lel per escrit a l’haver dirigit una comunicació a la Sala en la qual denunciaven indefensió amb la postura de els jutges.

“Farem com que això no ho hagués proposat vostè”, va arribar a comentar el magistrat a un lletrat quan va persistir en la seva intenció de projectar vídeos.

Un cop finalitzi la fase documental, el tribunal ha previst que la Fiscalia i la resta d’acusacions exposin les seves conclusions i informes finals el 3 de juny; una setmana després, el 10 i el 11, ho faran les defenses, deixant previsiblement també aquest dia per a l’última paraula dels acusats.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019
jordi_molinera-e1556531587272.jpg

Dos testimonis que van estar en les protestes del 20-S han defensat l’ambient «festiu» i «pacífic» de les concentracions del 20-S davant del Departament d’Economia i davant de la casa de l’exsecretari general de la conselleria Josep Maria Jové a les Franqueses del Vallès.

El regidor de l’EINA a Altafulla i extreballador de l’ANC, Jordi Molinera, que va formar part del passadís que es va formar davant del Departament ha assegurat que era «habitual» que voluntaris de l’entitat fessin cordons durant manifestacions com les de la Diada o com el que es va fer per al rei Felip VI i l’expresident espanyol Mariano Rajoy en la manifestació contra els atemptats del 17-A. Per la seva banda, l’alcalde de Prats de Lluçanès i dirigent d’ERC, Isaac Peraire, ha defensat que «ningú en cap moment va fer res per impedir la sortida de Jové» del domicili com a detingut.

El regidor d`Altafulla Jordi Molinera

En la seva declaració davant del Suprem com a testimoni demanat per la defensa d’Oriol Junquera i Raül Romeva, Molinera ha explicat que va formar part del cordó que va formar un passadís davant d’Economia juntament amb altres treballadors i voluntaris de l’ANC. «Era una cosa que fèiem bastant, també vam fer un cordó al Rei i a l’expresident Rajoy en la manifestació contra els atemptats de Barcelona, ni un mes abans dels fest del 20-S, i era una cosa que fèiem habitualment», ha dit, com ara a les manifestacions per la Diada. Segons ha dit, eren tasques de «vigilància» i de «seguretat» que feien «sempre que se’ls demanava».

L’extreballador de l’ANC ha respost a l’advocacia de l’Estat que no recorda haver rebut «l’ordre directa de ningú» per fer el cordó. «Estàvem allí, vèiem la situació i era una cosa que habitualment fèiem en manifestacions de diferents tipus», ha assegurat. Molinera ha explicat que tenien material, com algunes armilles, al vestíbul del Col·legi de Periodistes de Catalunya, molt a prop d’Economia, que encara estaven allí per la manifestació de la Diada de feia uns dies.

Molinera ha descrit l’ambient davant d’Economia «d’expectació», amb consignes com «llibertat i votarem». De fet, ha negat que hi hagués «cap amenaça». «Tothom respectava molt aquest cordó, es mantenia la línia que s’havia marcat i en cap moment hi haver cap senyal de violència», ha assegurat. El testimoni ha negat que veiés cap intent d’entrar a la conselleria per part dels concentrats.

També ha explicat que va sentir l’exvicepresident Oriol Junqueras dirigint-se a la tarda als concentrats: «Va fer proclames cridant al civisme, al caràcter pacífic de les manifestacions del moviment independentista, crides a estar tranquils, expectants i a respectar la feina de la comitiva judicial».

Sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia davant del Departament, Molinera ha dit que els concentrats els rodejaven però que hi havia «molts mitjans de comunicació que estaven a sobre» dels cotxes per tenir un «bon angle de visió». Segons ha dit, els voluntaris els van demanar que baixessin, però no els van fer cas. També ha admès que alguns concentrats van pujar als vehicles, i ha explicat com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi van pujar a última hora de la nit per demanar als concentrats que a mitjanit «tothom marxés a casa de manera cívica i tranquil·la». En resposta a la fiscalia, Molinera ha afegit que els vehicles «van acabar anecdòticament plens d’enganxines» i ha remarcat que ells no tenien la «responsabilitat directa» de protegir-los.

Cap a la una de la matinada, va marxar d’Economia després que Jordi Sànchez els traslladés que estava «satisfet» perquè la concentració havia estat «cívica i pacífica» i que s’havia «garantit el doble objectiu» de «l’exercici del dret a la manifestació i que la comitiva judicial pogués fer la seva tasca».

L’extreballador de l’ANC ha explicat que «durant tot el dia hi va haver una bona entesa» amb els guàrdies civils i els mossos d’esquadra que estaven davant de la porta d’Economia, a qui van oferir menjar i beguda quan se’ls va fer arribar una caixa als voluntaris.


REDACCIÓ16 Abril, 2019
policia_1Oct-e1555429969355-1280x464.jpg

Actuació policial l’1-O a Tarragona

Un sotsinspector de la policia espanyola ha explicat com van “negociar” amb votants perquè els entreguessin material electoral a l’IES Tarragona durant l’1-O. Ha detallat que les persones amb qui van negociar eren “interventors” del PDeCAT, que van arribar “a un acord” i els van donar dues urnes, paperetes i un ‘pen drive’. Quan marxaven, ha dit que els concentrats ja no només insultaven els agents sinó que també als “responsables del PDeCAT” dient-los “traïdors”.

Tres agents més que van actuar en aquest centre han sostingut també que els votants els van entregar les urnes “després de negociar”. Però hi ha hagut diferències sobre quant va durar la negociació. Mentre un ha parlat de mitja hora i tres quarts d’hora, un altre s’ha referit a una negociació que va durar “segles”.

S’han viscut moments molt tensos a la Plaça Imperial Tàrraco

Aquesta tarda han declarat al Tribunal Suprem diversos agents que van actuar a centres de la ciutat de Tarragona l’1-O. Fins a quatre d’ells han reconegut que hi va haver una “negociació” a l’IES Tarragona que va acabar amb un “acord” per entregar les urnes. I l’agent 101.667 –a preguntes de la defensa- també ha reconegut que va acabar passant a un centre on ell també va actuar: el Sant Pere i Sant Pau.

Tots han relatat els insults amb què els van rebre els votants. A banda d’altres més comuns que ja s’han escoltat a la sala (com feixistes, fora les forces d’ocupació o assassins), uns dels agents ha dit que també els van dir ‘perros de Rajoy’ (en castellà). Un altre ha afirmat que els deien que es “cremarien” al vaixell. En aquest punt, Vox ha preguntat si hi havia referències a ETA. “No ho recordo”, ha dit l’agent 97.881.

Tots ells van acabar amb alguna contusió i un ha relatat un cop als genitals que li va provocar “un dolor insuportable” i que va requerir de tractament d’antiflamatoris i analgèsics.

Concentració davant de la Guàrdia Civil de Tgna

Cap ha reconegut l’ús de la defensa i ha dit que van apartar la gent “amb les dues mans”. A preguntes de la defensa, han dit que no van actuar sobrepassant-se en l’ús de la força. “Alguna persona va poder caure a terra, però volar no vaig veure volar ningú”, ha respost l’agent 90.079 a la lletrada de Jordi Cuixart, Marina Roig. “Hi va haver funció de control de masses, s’obre pas i ja està”, s’ha limitat a dir l’agent.

“Pluja d’objectes”
L’agent 101.667 – que també actua a l’institut Tarragona – ha relatat una “pluja d’objectes” i ha dit que els va caure per sobre des de llaunes de refresc, ampolles d’aigua, ‘tetrabricks’ o escopinades (a ell n’hi va caure una al cap, ja que anava de paisà). Un altre agent també ha dit que els hi tiraven també taronges.

 


REDACCIÓ16 Abril, 2019
presos_politics2.png

La Policia que controla l’accés del Suprem ha prohibit una samarreta groga amb un esglògan independentista

Un agent de la Policia Nacional ha fet treure’s una samarreta a un membre del públic del judici de l’1-O just abans d’entrar a la sala de vistes. Es tracta d’un membre del col·lectiu ‘Madrilenys pel dret a decidir’, Pedro Casas, que portava una samarreta groga on es podia llegir en castellà, català, gallec i euskera la paraula ‘Llibertat’.

La policia li ha dit que no podia accedir a la sala amb aquesta samarreta i que se l’havia de canviar. Com que no en duia cap més, ha estat un altre membre del públic qui n’hi ha deixat una de completament blanca i la groga amb els lemes se l’ha quedat la policia.

Fonts de l’alt tribunal han dit que el criteri marcat per la sala des del principi del judici és permetre l’accés de “símbols ideològics” com llaços o xapes (i també peces de roba de color groc) però que no es permet l’entrada amb “lemes o llegendes” en samarretes o pancartes.

 


REDACCIÓ15 Abril, 2019
judici-1-o-periodistes-e1551652566863.jpg

El secretari dels atestats de la Guàrdia Civil (TIP N29100C) i número dos del tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya i instructor d’aquests informes, obrirà les declaracions de testimonis aquesta setmana al judici de l’1-O que se celebra al Tribunal Suprem. El número dos del tinent coronel havia de declarar el passat 26 de març, el mateix dia que ho va fer Baena, però el seu testimoni es va ajornar per una “indisposició”. Aquest testimoni obrirà una setmana al Suprem – amb sessions dilluns, dimarts i dimecres per la Setmana Santa – que tornarà a estar marcada per declaracions de membres de la Policia Nacional en relació a les seves actuacions l’1-O. Estan citats més de 60 entre els tres dies. Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny i situen la sentència per després de l’estiu.

El primer a declarar aquesta setmana serà el secretari dels atestats instruïts pel tinent coronal Daniel Baena, que va protagonitzar una llarga declaració al Suprem el passat 26 de març. Es tracta dels atestats que, en bona part, han estat la base de les querelles contra els líders independentistes, tot i que, durant la declaració del tinent coronel, el president del tribunal, Manuel Marchena, els va treure “cap mena de rellevància” a l’hora de dictar sentència.

Segons va dir Marchena el 26 de març, aquells informes contenien “valoracions indiciàries” per als primers moments de la investigació, però va deixar clar que el judici “comença a partir dels escrits d’acusació”. Per això, va qualificar “d’estèril” que les defenses intentessin “neutralitzar” o mostrar contradiccions en els indicis recopilats pel cap de la policia judicial a Catalunya.

Més de 60 policies
A més de la declaració del secretari dels atestats de la Guàrdia Civil, per aquesta setmana està previst continuar amb els testimonis de policies nacionals que van participar en diferents actuacions arreu de Catalunya l’1-O. Per dilluns, dimarts i dimecres, estan previstes les declaracions de més de seixanta policies, demanats per la fiscalia i l’advocacia de l’Estat.

Segons recull la interlocutòria d’admissió de proves, es tracta d’agents que van participar en actuacions l’1-O a centres electorals de Barcelona, concretament en col·legis com l’Escola Mediterrània, l’Escola Este, l’IES Joan Fuster, l’Escola Ramon Llull o l’Escola Pia de Sant Antoni. També declararan policies que van actuar a la ciutat de Tarragona, com ara al Centre Cívic Campclar, l’Institut Torreforta o l’Institut Compte Rius.

Altres agents declararan com a testimonis per actuacions en col·legis de Girona, com ara a l’Escola Verd o a l’Escola Dalmau Carles, i altres ho faran pels dispositius a Lleida, com a ara a l’Escola Oficial d’Idiomes de la ciutat, el CAP Cappont, l’Institut Caparrella, el centre cívic de la Mariola o bé per una concentració davant d’una comissaria de la Policia Nacional. També declararà un guàrdia civil per una actuació a Dosrius.

Judici fins al juny
Fonts jurídiques preveuen que el judici s’allargui fins a principis o mitjans de juny. Ja fa setmanes que s’estan portant a terme les declaracions de testimonis – n’hi ha previstos uns 500 –, i posteriorment arribaran les fases pericials i documentals, abans de la presentació dels informes de les parts, que podria durar una setmana. Amb aquesta previsió, doncs, les mateixes fonts apunten que la sentència arribi després de l’estiu, als mesos de setembre o octubre.

 


REDACCIÓ3 Abril, 2019
melero_advocat.jpeg

L’advocat Melero reclama un cara a cara entre testimonis

Els que segueixen el judici contra el procés en el Tribunal Suprem podrien assistir a un cara a cara molt interessant. Un episodi que podria destapar les misèries a més d’un. L’advocat de l’exconseller d’Interior, Joaquim Forn, cansat de tantes mentides i declaracions poc esclaridores, ha decidit sol·licitar al tribunal un cara a cara entre el coordinador de l’Estat per aturar policialment l’1-O, el coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, i el número dos dels Mossos durant els fets de setembre i octubre de 2017, el comissari Ferran López.

Xavier Melero considera que la versió dels dos testimonis entren en contradicció sobre el relat dels fets. Ara pertoca al president del tribunal, el jutge Manuel Marchena informar sobre el posicionament de la sala sobre la petició de l’advocat del conseller Forn.

 


REDACCIÓ30 Març, 2019

La jutgessa que va ordenar impedir el referèndum

Mercedes Armas, la magistrada que va ordenar impedir el referèndum independentista de l’1 d’octubre del 2017, ha volgut esclarir que no va donar cap ordre escrita o verbal a les forces i cossos de seguretat de l’Estat perquè s’aturessin les càrregues.

En una breu nota enviada al Tribunal Suprem (TS), que avui publica El País, Armas nega que ordenés a la Policia Nacional i a la Guàrdia Civil posar fi a les càrregues policials a les escoles en què es va dur a terme la consulta sobiranista.

La magistrada, que va respondre el passat 21 de febrer, va deixar clar que no va donar cap ordre perquè els agents de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil actuessin de “forma diferent de la que resulta de l’acte de 27 de setembre

La magistrada va dictar el 27 de setembre de 2017 una interlocutòria en què ordenava impedir les votacions i tancar els centres de votació, però “sense alterar la normal convivència ciutadana”.

No obstant això, l’1-O agents de les forces i cossos de seguretat de l’Estat van carregar en desenes de punts de votació en què hi havia ciutadans que volien impedir que els agents es portessin les urnes.

Les defenses dels líders independentistes que estan sent jutjats al Suprem van demanar a Mercedes Armas que aclarís si l’1-O va ordenar o no que cessessin les càrregues, si aquestes ordres van ser orals o escrites i a qui les va dirigir.

 

 


REDACCIÓ29 Març, 2019
jordo_sánchez_llaçgroc.jpg

Jordi Sánchez llueix un llaç groc a la solapa

Els familiars dels acusats en el procés independentista i el públic que assisteixen al judici que s’està duent a terme al Tribunal Suprem s’ha trobat amb una sorpresa desagradable tot just en el primer control d’accés a l’edifici judicial. Una agent de la Policia Nacional obligava – amablement, això sí – a retirar els llaços grocs de les solapes. “Està prohibit exhibir llaços dins del Tribunal”, expliquen al nostre digital un familiar de Josep Rull, informant que tant el públic com els familiars són obligats a dipositar els seus mòbils a l’entrada principal. Tot i això, passava el filtre les autoritats.

La consellera de Justícia, Ester Capella, ha exhibit el llaç groc sense cap entrebanc.

Quan els periodistes s’han assabentat del que estava passant amb la restricció dels llaços, els serveis de l’alt tribunal han decidit frenar qualsevol mena de polèmica i evitar que l’excés de zel d’una agent – nova en aquestes funcions – alimentés un debat mediàtic estèril.

De seguida, s’ha corregit l’error i a la tarda el públic ja va poder lluir el símbol de suport als polítics presos sense cap problema. Són moltes les persones que assisteixen al judici amb un llaç groc a la solapa o amb un complement d’aquest color. Alguns dels acusats també l’exhibeixen. Jordi Sánchez porta un llaç i una llibreta grocs.

 


RICARD CHECA28 Març, 2019
judici_procés.jpg

El judici contra el procés arriba a la seva 24 jornada. Durant el matí, en una hora i mitja el tribunal ha pogut conèixer la versió de vuit agents de las policia. Uns de la Guàrdia Civil i altres dels Mossos d’Esquadra. El matí ha estat tranquil, però el jutge Marchena ha hagut de parar els peus el fiscal Jaime Moreno.

La fiscalia havia citat com a testimoni una mossa d’Esquadra que no constava citada pel TIP sinó amb el DNI i el nom (Alexandra Peralta). Per motius de seguretat, ha dit que no volia que es digués on està destinada.

El representant del Ministeri Públic ha preguntat si des del seu telèfon van enviar missatges avisant del detalls de noms d’hotels on hi estarien allotjats policies nacionals i guàrdies civils. En totes les preguntes, l’agent s’ha limitat a dir que no ho recordava o que no ho sabia.

El president del tribunal, Manuel Marchena, ha interromput la fiscalia pel tipus de preguntes que li estava fent. “En la mesura que aquests missatges podrien tenir un contingut incriminatori per algú, hauria d’evitar preguntes que la puguin incriminar perquè la testimoni està sota jurament”, ha dit.

Gestos despectius
Per la seva banda, els agents de la Guàrdia Civil han acusat els Bombers de la Generalitat de participar en ‘escraches’ amb vehicles i uniformats a un hotel de la Seu d’Urgell i també de passar “en caravana” per la comandància de Girona insultant-los i fent-los gestos despectius (com aixecar el dit del mig). “Es van donar un bany de masses”, ha criticat un agent que s’allotjava a l’hotel Nice de la Seu d’Urgell. També han testificat dos agents més per incidents a Lleida, quan un veí els va seguir i gravar i va penjar les seves imatges a Facebook (està condemnat a 8 mesos de presó). Marchena ha evitat que la fiscalia interrogui amb preguntes pròpies d’un investigat i no d’un testimoni a una mossa d’esquadra a qui preguntava si va enviar whattapps des del seu mòbil per avisar dels hotels on s’allotjaven policies espanyols.

L’agent de la Guàrdia Civil (TIP S24635E) ha relatat que va estar a un hotel Nice de la Seu d’Urgell i que va viure diverses manifestacions a les portes de l’establiment. Ha explicat que el dia 3 d’octubre va haver-hi una concentració de fins a un miler de persones que cridaven, feia cassolades i “tocaven les palmes”. També ha relatat “càntics i insults”.

Ha destacat que en la concentració hi havia un vehicles dels bombers que anava amb les sirenes posades i també bombers uniformats. L’agent, però, ha reconegut que no hi va haver cap amenaça contra la integritat física dels agents i ha parlat de “càntics genèrics” contra la policia.

Marchena ha hagut de cridar a l’atenció del fiscal Moreno

“Cares d’odi”
Un relat que també ha fet un altre guàrdia civil que estava al mateix hotel. L’agent C34336U també ha defensat que era una concentració “organitzada i orquestrada” i ha dit que tenia com objectiu fer un ‘escrache’ per impedir que la policia entrés o sortís de l’hotel Nice. I que hi havia cartells penjats pel poble on anunciaven les hores de les properes concentracions.

El segon agent també ha coincidit en destacar insults (ha descrit ‘fills de puta, assassins i fora les forces d’ocupació) i la presència dels bombers. “Es van donar un bany de masses entre la gent que hi havia allà”, ha afirmat.

Aquest agent també ha dit que ni ell ni els seus companys havien viscut mai abans una situació així “veient cares d’odi” en la gent i ha justificat que ells l’1-O van tenir una intervenció “molt humana” als col·legis on no van actuar “per no causar un dany major al que es volia evitar”.

Tos dos han explicat que el propietari de l’hotel es va sentir “pressionat” i que quan va acabar la reserva, el dia 5 d’octubre, van marxar a un altre hotel i van acabar al parador, on relata que “casualment” no van patir cap ‘escrache’.

Aquest agent també ha explicat que va presentar una denúncia per aquest ‘escrache’, en el qual ha dit que es van llençar ampolles i algú va intentar “arremetre” contra la porta i que va aportar un vídeo. Però ha reconegut que no ha rebut cap notificació judicial sobre com van acabar les diligències. Mentre que el primer agent parlava de 1.000 persones, aquest segon ha dit que s’havien concentrat 150.

Insults des de cotxes de bombers a Girona
Un altre agent, TIP C88411L , ha explicat que al matí del 2 d’octubre quan estava fent tasques de reforç de seguretat a la comandància de Girona va escoltar sirenes i van veure passar un “comboi” de 15 vehicles dels Bombers que feien sonar els clàxons i les sirenes i que els van insultar des dels vehicles. “Ens van dir feixistes, fills de puta i covards i ens van fer gestos com aixecar el dit del mig, posar el dit polze cap a baix o posar-se la mà a la cara per dir-nos cara dures”, ha detallat.

L’advocat Pina és un dels que més ha intervingut

“Us he reconegut, us matarem”
També han testificat al Suprem dos agents de la guàrdia civil (J73137F i W79133J) per explicar un incident que van viure a Lleida l’endemà de l’1-O. Segons han relatat, tenien el dia lliure –ja que havien actuat el dia del referèndum- i ells dos i un altre company van anar a passejar per la ciutat vestits de paisà. Llavors, van veure que els seguia una persona que els havia gravat amb telèfon i que els va increpar perquè els havia reconegut del dia abans, quan van intervenir a Artesa.

“Ens va dir fills de puta, que ens cagaríem i que ens anaven a matar”, han explicat. També han coincidit que a la nit un amic els va alertar que les seves cares estaven a Facebook, amb imatges del dia 1-O i la comparativa amb les imatges que els havien gravat quan anaven per Lleida passejant. A la publicació, hi posava, entre d’altres, ‘aquesta animals no els vull al meu país’.


Els advocats Jordi Pina i Benet Salellas els han preguntat si recordaven que en aquesta publicació també posava que la gent mantingués la “calma” i no caigués en provocacions. Però cap ho recordava. També han reconegut que tret d’aquest incident –que van denunciar- no van patir cap altre situació similar mentre eren a Lleida.

El jutjat penal 2 de Lleida va condemnar a vuit mesos de presó aquest veí de Lleida acusat d’amenaçar els tres guàrdies civils.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019
supremo-1280x960.jpg

El president del tribunal Manuel Marchena

Exalts càrrecs d’ERC investigats a Barcelona en la causa oberta sobre els preparatius de l’1-O han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui el perfil anònim amb el nom de Tácito, per aclarir si darrere d’ell figura el tinent-coronel de la Guàrdia Civil Daniel Baena.

Les defenses d’alguns dels exalts càrrecs d’ERC investigats per l’1-O han demanat a la titular del jutjat d’instrucció numero 13 de Barcelona que indagui si darrere del compte de Twitter @ maquiavelo1984 i el pseudònim de Tàcito, des d’on es van proferir comentaris bel·ligerants amb l’independentisme, figura Baena.

Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya que signa la majoria dels atestats l’institut armat en la causa contra el ‘Procés”, va negar ahir en el judici al Tribunal Suprem estar darrere d’aquest perfil anònim.

No sóc propietari d’aquest compte”, va assegurar el tinent coronel, que va recordar que aquest assumpte va ser “desmentit” en nombroses ocasions, inclòs al Congrés i al Senat

El president de la sala, Manuel Marchena, ha denegat la petició de les defenses en el judici la cúpula del ‘Procés’ per introduir testificals amb l’objectiu d’aclarir si darrere de Tácito figura aquest comandament de la Guàrdia Civil.

Davant d’aquesta situació, les defenses d’alguns dels imputats d’ERC en la causa per l’1-O oberta a Barcelona han demanat a la jutge que ordeni a Twitter que identifiqui si darrere de Tácito s’amagava Baena.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter