20. Abril 2024

Arxius de Judici 1-O | Diari La República Checa

REDACCIÓ29 Gener, 2021
foto_3751257.jpg

Justícia va ratificar el tercer grau

Els set polítics presos de Lledoners –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez- han sortit aquest divendres al voltant de dos quarts d’onze del mati de la presó de Sant Joan de Vilatorrada després d’obtenir el tercer grau penitenciari.

Els líders independentistes podran passar el cap de setmana a casa i no hauran de tornar a la presó fins dilluns. El tercer grau permetrà als presos participar en la campanya electoral.

A la sortida, els presos han desplegat una pancarta a favor de l’amnistia i han fet una crida a la mobilització i a anar a votar. Alguns d’ells s’han mostrat convençuts que la fiscalia recorrerà aquesta semillibertat.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Gener, 2021

Els presos podrien sortir aquest divendres

La Conselleria de Justícia ha ratificat aquest dijous el tercer grau penitenciari que fa dues setmanes les juntes de tractament van proposar per als líders independentistes empresonats per l’1-O.

Les resolucions ja estan notificades i està previst que surtin dels centres aquest divendres, just el primer dia oficial de campanya electoral, en la qual podrien participar, ja que la Generalitat recorda que conserven el dret de manifestació i participació política.

No obstant, el Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals encara no ha decidit sobre l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, que està al centre penitenciari de Wad-Ras, confinat per un brot de covid. La decisió es prendrà més endavant.

PUBLICITAT


REDACCIÓ17 Juliol, 2020

Els presos sortint de Lledoners aquest divendres

Els set presos de Lledoners –Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez– han sortit aquest divendres de la presó per anar a treballar i ja no tornaran al centre penitenciari fins dilluns, ja que podran passar el cap de setmana a casa.

Les juntes de tractament de les presons van acordar aquest dijous que el tercer grau dels presos independentistes es fes efectiu aquest cap de setmana, de manera que els interns dormiran a la presó quatre dies i els altres tres a casa.

A la sortida, tots han coincidit a dir que el tercer grau no és la llibertat i que, per tant, no hi ha res a celebrar. També s’han mostrat convençuts que la fiscalia recorrerà la decisió d’atorgar-los el tercer grau.

 


REDACCIÓ16 Juliol, 2020

El tercer grau es farà efectiu aquest cap de setmana

Les juntes de tractament de Dones, Lledoners i Puig de les Basses han acordat aquest dijous que el tercer grau dels presos independentistes sigui efectiu aquest cap de setmana.

Els interns dormiran a la presó quatre dies i els altres tres a casa, ha informat la Secretaria de Mesures Penals, Rehabilitació i Atenció a la Víctima, que apunta que l’aplicació de la modalitat de règim obert que s’ha establert és l’habitual segons l’article 83 del reglament penitenciari.

El temps mínim d’estada al centre és de vuit hores diàries. En aquests casos, les hores aniran de les 8 a les 11 hores diàries, segons el programa de cada intern. Quan estigui fora, podran treballar i tenir una participació plena i responsable en la vida social i familiar.

Des dels centres s’han establert les mesures de control i seguiment d’acord amb els seus respectius programes de tractament.

 


REDACCIÓ14 Juliol, 2020

Justícia ha ratificat el tercer grau per als presos

El Departament de Justícia ha ratificat la classificació en tercer grau dels presos independentistes. L’equip del Servei de Classificació de la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima han confirmat la proposta formulada el 2 de juliol per les juntes de tractament dels centres penitenciaris de Dones, Puig de les Basses i Lledoners.

Les decisions de les juntes de tractament de les presons afecten Carme Forcadell, Dolors Bassa, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Josep Rull, Joaquim Forn, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez. Els centres, que ara decidiran les dates i els horaris a aplicar, ja han notificat les resolucions als presos.

El Servei de Classificació ha de traslladar-les també a la fiscalia, que les pot recórrer al jutjat de vigilància penitenciària i després al tribunal sentenciador, en aquest cas el Suprem. El recurs no paralitza l’execució del tercer grau.

Les resolucions, ha explicat Justícia en un comunicat, són el resultat d’una anàlisi individualitzada, però el Servei de Classificació coincideix a subratllar la participació dels interns en activitats de raonament, judici crític i resolució de conflictes; la màxima col·laboració, tant amb la resta d’interns com amb els professionals dels equipaments penitenciaris, i l’absència d’incompliments judicials i d’expedients disciplinaris.

 


REDACCIÓ29 Gener, 2020
tribunal-suprem.jpg

El Tribunal ha rebutjat anul·lar la sentència de l’1-O

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha rebutjat anul·lar la sentència de l’1-O i defensa que les penes imposades als líders independentistes són “proporcionades a les greus comissions delictives dels condemnats” i afirma que no s’han vulnerat els seus drets. El tribunal presidit per Manuel Marchena reitera que no s’han “criminalitzat” idees ni vulnerat la llibertat de reunió, manifestació o d’expressió.

A la interlocutòria, el Suprem insisteix que els fets pels quals se’ls va condemnar van ser “alguna cosa més que una reunió de ciutadans que amb llibertat expressen les seves reivindicacions ideològiques” i que els fets del 20-S i l’1-O “buscaven implementar, en connivència amb les autoritats autonòmiques i líders associatius que han resultat condemnats, una normativa antidemocràtica i inconstitucional”.

En aquest sentit, el Suprem afirma que amb els incidents de nul·litat les defenses fan una “miniaturització de la transcendència dels fets” i justifica haver condemnat per sedició. A la interlocutòria, el tribunal nega que s’hagi ampliat el concepte d’alçament tumultuari i que s’hagi fet una interpretació extensiva del delicte de sedició pel qual van ser condemnats nou dels dotze líders independentistes.

Així doncs, el tribunal presidit per Marchena ha desestimat els incidents de nul·litat per vulneració de drets fonamentals que van plantejar els dotze condemnats i també ha rebutjat el que va plantejar l’acusació popular exercida per Vox.


REDACCIÓ14 Novembre, 2019

Jordi Cuixart declarant al judici de l’1-O

Nou capítol al judici als presos catalans pels fets de l’1 d’Octubre. Òmnium Cultural creu que la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O és fruit d’un tribunal “parcial i polititzat”, amb un biaix ideològic que “xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament”.

Així ho ha alertat l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, que ha demanat que es declari nul·la la sentència que condemna el president de l’entitat a nou anys de presó i d’inhabilitació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat on demana que es deixi sense efecte la sentència “desproporcionada” com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats.

“Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació”, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. “Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular”, recorda Cuixart, “i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N“.


REDACCIÓ14 Octubre, 2019

El Suprem dicta sentència sobre els fets de l’1-O

El Tribunal Suprem ha condemnat per la causa del Procés a Oriol Junqueras a 13 anys de presó i 13 d’inhabilitació absoluta; i a Raül Romeva, Jordi Turull i Dolors Bassa a les penes de 12 anys de presó i 12 d’inhabilitació absoluta, en els quatre casos per delicte de sedició, en concurs medial amb un delicte de malversació de fons públics agreujat per raó de la seva quantia.

Així mateix, el Suprem ha condemnat pel delicte de sedició a Carme Forcadell a les penes d’11 anys i 6 mesos de presó i igual temps d’inhabilitació absoluta; a Joaquim Forn i Josep Rull a les penes de 10 anys i 6 mesos de presó i 10 anys i 6 mesos d’inhabilitació absoluta; i a Jordi Sánchez i Jordi Cuixart a les penes de 9 anys de presó i 9 anys d’inhabilitació absoluta.

Quant a Santi Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó, han estat condemnats cadascun d’ells com a autors d’un delicte de desobediència a les penes de 10 mesos de multa, amb una quota diària de 200 euros, i un 1 any i 8 mesos d’inhabilitació especial. La sentència absol als acusats Joaquim Forn, Josep Rull, Santiago Vila, Meritxell Borràs i Carles Mundó del delicte de malversació.


REDACCIÓ26 Maig, 2019
judici3-1280x960.jpg

El judici del “Procés” se submergirà aquesta setmana a la projecció de multitud de vídeos, tan anhelats per les defenses, que pretenen rebatre visualment el relat d ‘ “odi” exposat pels agents de l’1-O, mentre que les acusacions tractaran de replicar la suposada actitud pacífica dels votants.

Un cop s’ha deixat enrere la fase testifical i pericial, durant tres dies el tribunal assistirà pacient a la projecció de centenars de vídeos sobre el que va passar a Catalunya en la tardor de 2017, que es limitaran fonamentalment als registres policials, la concentració massiva de la Conselleria d’Economia el 20-S i la jornada del referèndum de l’1-O, que el TC va declarar il·legal.

Per part de la Fiscalia, es veuran al voltant d’un centenar de vídeos sobre l’assetjament que, segons van relatar els agents, van patir en els registres previs al referèndum, a casa-casernes, així com els insults i agressions que van denunciar haver rebut l’1 -O.

Per contra, les defenses acumulen al voltant de 300 vídeos, molts d’escassos segons, amb els quals pretenen contradir aquest relat dels agents i demostrar que els ciutadans sempre van tenir una actitud pacífica.

Hores i hores de projeccions en què les parts s’han de limitar a nomenar la ubicació del fitxer, la durada i el lloc, encara que potser algun intenti mostrar la contradicció a què fa referència.

Serà llavors tasca del tribunal limitar l’exposició d’acusacions i defenses per evitar que tractin de ressaltar conclusions que només poden “aflorar” en els informes finals.

La projecció de vídeos ha estat des de l’inici del judici el gran reclam dels advocats d’alguns acusats, que durant setmanes van insistir al tribunal en la necessitat de mostrar-los mentre declaraven testimonis de les acusacions.

Peticions que es van topar de front amb el ‘mur’ del tribunal, que aviat va caure en el compte del que farragós de l’assumpte. No tenia sentit, segons el parer de la sala, organitzar una mena de acarament entre vídeos i testimonis, que a més d’allargar el judici, faria la prova impracticable.

“L’esforç argumental no és per convèncer el testimoni a través d’un vídeo, sinó a la sala, i nosaltres ja els valorarem més endavant”, va dir el president del tribunal, Manuel Marchena, al segon dia de les declaracions dels testimonis.

Un vídeo sobre el 20-S, sol·licitat per la defensa de Jordi Cuixart, i un altre sobre càrregues policials a San Carles de la Ràpita (Tarragona) en ple interrogatori com a testimoni de l’expresident de l’Executiu Mariano Rajoy han estat els únics que fins avui s’han vist en sala.

La decisió dels magistrats va provocar eterns topades entre el tribunal i les defenses fins al punt que el jutge Marchena, els va acusar de crear un judici en paral·lel per escrit a l’haver dirigit una comunicació a la Sala en la qual denunciaven indefensió amb la postura de els jutges.

“Farem com que això no ho hagués proposat vostè”, va arribar a comentar el magistrat a un lletrat quan va persistir en la seva intenció de projectar vídeos.

Un cop finalitzi la fase documental, el tribunal ha previst que la Fiscalia i la resta d’acusacions exposin les seves conclusions i informes finals el 3 de juny; una setmana després, el 10 i el 11, ho faran les defenses, deixant previsiblement també aquest dia per a l’última paraula dels acusats.

 


REDACCIÓ29 Abril, 2019

Dos testimonis que van estar en les protestes del 20-S han defensat l’ambient «festiu» i «pacífic» de les concentracions del 20-S davant del Departament d’Economia i davant de la casa de l’exsecretari general de la conselleria Josep Maria Jové a les Franqueses del Vallès.

El regidor de l’EINA a Altafulla i extreballador de l’ANC, Jordi Molinera, que va formar part del passadís que es va formar davant del Departament ha assegurat que era «habitual» que voluntaris de l’entitat fessin cordons durant manifestacions com les de la Diada o com el que es va fer per al rei Felip VI i l’expresident espanyol Mariano Rajoy en la manifestació contra els atemptats del 17-A. Per la seva banda, l’alcalde de Prats de Lluçanès i dirigent d’ERC, Isaac Peraire, ha defensat que «ningú en cap moment va fer res per impedir la sortida de Jové» del domicili com a detingut.

El regidor d`Altafulla Jordi Molinera

En la seva declaració davant del Suprem com a testimoni demanat per la defensa d’Oriol Junquera i Raül Romeva, Molinera ha explicat que va formar part del cordó que va formar un passadís davant d’Economia juntament amb altres treballadors i voluntaris de l’ANC. «Era una cosa que fèiem bastant, també vam fer un cordó al Rei i a l’expresident Rajoy en la manifestació contra els atemptats de Barcelona, ni un mes abans dels fest del 20-S, i era una cosa que fèiem habitualment», ha dit, com ara a les manifestacions per la Diada. Segons ha dit, eren tasques de «vigilància» i de «seguretat» que feien «sempre que se’ls demanava».

L’extreballador de l’ANC ha respost a l’advocacia de l’Estat que no recorda haver rebut «l’ordre directa de ningú» per fer el cordó. «Estàvem allí, vèiem la situació i era una cosa que habitualment fèiem en manifestacions de diferents tipus», ha assegurat. Molinera ha explicat que tenien material, com algunes armilles, al vestíbul del Col·legi de Periodistes de Catalunya, molt a prop d’Economia, que encara estaven allí per la manifestació de la Diada de feia uns dies.

Molinera ha descrit l’ambient davant d’Economia «d’expectació», amb consignes com «llibertat i votarem». De fet, ha negat que hi hagués «cap amenaça». «Tothom respectava molt aquest cordó, es mantenia la línia que s’havia marcat i en cap moment hi haver cap senyal de violència», ha assegurat. El testimoni ha negat que veiés cap intent d’entrar a la conselleria per part dels concentrats.

També ha explicat que va sentir l’exvicepresident Oriol Junqueras dirigint-se a la tarda als concentrats: «Va fer proclames cridant al civisme, al caràcter pacífic de les manifestacions del moviment independentista, crides a estar tranquils, expectants i a respectar la feina de la comitiva judicial».

Sobre els vehicles de la Guàrdia Civil que hi havia davant del Departament, Molinera ha dit que els concentrats els rodejaven però que hi havia «molts mitjans de comunicació que estaven a sobre» dels cotxes per tenir un «bon angle de visió». Segons ha dit, els voluntaris els van demanar que baixessin, però no els van fer cas. També ha admès que alguns concentrats van pujar als vehicles, i ha explicat com Jordi Sànchez i Jordi Cuixart hi van pujar a última hora de la nit per demanar als concentrats que a mitjanit «tothom marxés a casa de manera cívica i tranquil·la». En resposta a la fiscalia, Molinera ha afegit que els vehicles «van acabar anecdòticament plens d’enganxines» i ha remarcat que ells no tenien la «responsabilitat directa» de protegir-los.

Cap a la una de la matinada, va marxar d’Economia després que Jordi Sànchez els traslladés que estava «satisfet» perquè la concentració havia estat «cívica i pacífica» i que s’havia «garantit el doble objectiu» de «l’exercici del dret a la manifestació i que la comitiva judicial pogués fer la seva tasca».

L’extreballador de l’ANC ha explicat que «durant tot el dia hi va haver una bona entesa» amb els guàrdies civils i els mossos d’esquadra que estaven davant de la porta d’Economia, a qui van oferir menjar i beguda quan se’ls va fer arribar una caixa als voluntaris.