Arxius de josep maria buqueras | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Novembre, 2019
buqueras.jpg

Davant la imminent convocatòria electoral del diumenge 10N, vull fer una sèrie de consideracions polítiques que contextualitzen aquest moment tan convuls i inestable que estem visquem. L’orde d’exposició no significa cap prioritat, si intentaré que sigui quelcom cronològic.
D’antuvi vull explicitar el meu espaterrament amb la mancança absoluta de respecte institucional entre els nostres governants i tothom es queda tan ample, com si els gestos i el protocol ja no forma part de les més elementals normes de cortesia i educació, malgrat les crítiques que poden ocasionar i motiven. El rei Felip VI no va rebre a la presidenta del Parlament Carme Forcadell, el president Torra no complimenta ni al rei ni al president Sánchez quan ve a Catalunya com es mereix i aquest ve a Catalunya a veure solament els ferits de la policia nacional, per exemple. A què juguen?

La presidència aconseguida per Pedro Sánchez, ja fa més d’un any, amb el vot majoritari de gairebé tots els partits va ser a canvi de res. La clau va ser la moció de censura presentada pel PSOE, amb l’objectiu de treure al govern del PP fos com fos. La sentència del cas Gurtel, amb la corrupció del PP va ser el detonant per encendre la metxa i gairebé tots els partits es van posar d’acord per investir a P. S.

S’ha dit de moltes formes que el judici del procés ha estat transparent perquè ha estat televisat. El jutge Marchena va donar totes les facilitats del món a la fiscalia i a l’acusació particular que fessin la seva feina, perquè el relat fos el més veraç possible, no versemblant. Així de clar. En canvi, els advocats defensors van ser més limitats/vigilats pel president Marchena, sobretot, en la possibilitat de mostrar les proves testificals en el mateix moment que els testimonis feien acta de presència.

Catalunya ha marcat la campanya. Per què? El PP va voler judicialitzar la política., quan la política mai hauria de sortir del seu àmbit polític. Va passar la patata calenta als Tribunals, Constitucional i Suprem, que d’àrbitres tenen molt poc, ja que, ves per on, els han configurat la classe política. La pilota s’ha fet cada vegada més grossa i amb llenguatge col·loquial “no hi ha Déu que la pari”. Don M. Rajoy, el govern i l’executiva del PP, amb la seva negligència/menfotisme, ha fet que els sobiranistes/independentistes sortint de sota les pedres. Després van arribar les massives i pacífiques Diades de l’11S, la unilateralitat del 5/6.09.2017, l’1O, tot el procés teatral i una sentència dura/injusta, que obre una deriva perillosíssima per a dictaminar la sedició. La sortida d’aquest atzucac, en el qual tota la ciutadania està immersa, passa, sens dubte, per la votació política. Uns diuen que com més duri el tema català millor, per als partits independentistes, llavors perquè els constitucionalistes no fan política. Perquè llancen més llenya al foc?

També és cert que des de l’independentisme hi ha actituds i retrets que no afavoreixen l’entesa. A més, la campanya electoral 10N sembla que ho hagi d’aguantar tot

Ara estem en plena campanya electoral però amb les intervencions dretanes i no a favor del catalanisme republicà/independent, en mítings i en debats, tot té un caire amenaçador/repressiu/autoritari. Tornem quaranta anys enrere? També és cert que des de l’independentisme hi ha actituds i retrets que no afavoreixen l’entesa. A més, la campanya electoral 10N sembla que ho hagi d’aguantar tot.
Govern de coalició? Els tenim a les comunitats autònomes i a dojo als ajuntaments, perquè no a l’Estat? Resulta més fàcil estar a l’oposició i donar suport a allò que més convingui d’acord amb el moment electoral?

L’abstenció és un tema preocupant i sempre condiciona el resultat electoral. Quin comportament tindrà l’electorat davant les urnes?

Acusen Pedro Sánchez d’haver bloquejat i no tenir cintura/ per formar govern després del resultat del 28A. No es va produir ni l’abstenció del PP ni la de C’s. La Comunitat Econòmica Europea, l’IBEX, poders fàctics econòmics i periodístics no volien la suma PSOE, UP i els nacionalistes. El que està clar que del bloqueig sortirem votant massivament el 10N. El bipartidisme ja ha passat a la història. Ara si hi haurà govern, amb una suma possible o amb l’abstenció deguda. A la política, mai guanyes al cent per cent. S’ha de fer des de la generositat, la cessió per ambdues parts.

Pedro Sánchez és el polític que se la juga més, és cert, però és a la vegada el que té tots els números per a ser investit de nou president. Després ja veurem si és part de la solució o part del problema, per resoldre la pilota rocosa que s’ha convertit la relació de Catalunya amb Espanya i viceversa, S’han dibuixat massa línies vermelles. D’acord amb el resultat del 10N hi haurà un govern minoritari investit gràcies a l’abstenció? Es podrà governar gràcies a la geometria variable i amb acords puntuals per aprovar el pressupost general de l’Estat?

D’acord amb el resultat del 10N hi haurà un govern minoritari investit gràcies a l’abstenció? Es podrà governar gràcies a la geometria variable i amb acords puntuals per aprovar el pressupost general de l’Estat?

Per acabar, vull recordar les frases d’Adolfo Suárez que “l’Estat no ha de ser fort amb els dèbils i dèbil amb els forts”, per un costat, i que “el que succeeix al carrer, quedi reflectit a les lleis”. Cadascú, amic i desconegut lector, que reflexiona davant l’urna del 10N, però penso que fins a l’independentista més radical, amb el llaç, la bufanda, la camisa groga, a no ser que no busqui/vulgui solucionar la convivència catalana/espanyola, en el fons vol que el proper govern sigui el del PSOE, amb la fórmula que toqui, i Pedro Sánchez sigui el seu president.

Josep Maria BUQUERAS
Arquitecte


REDACCIÓ29 Juliol, 2019
buqueras.jpg

Després de més quaranta anys de la implantació de la democràcia, per primera vegada a l’Estat no ha estat possible el primer govern de coalició. Coalició és l’aliança temporal de persones, partits, estats, a un fi comú. Posar-se d’acord en quina cosa, per a què, per a qui, quan i on ajuda a definir el qui i el com. Sens dubte una coalició és una qüestió de confiança política i personal. La coalició no necessita afecte, però si complicitat. No necessita uniformitat, però si coherència. No necessita disciplina, però si lleialtat. No necessita submissió, però si corresponsabilitat.
No és fàcil formar un govern de coalició. Per què? Quatre paraules hem de tenir present:

1. Cultura política
2. Compromís
3. Respecte
4. Confiança

Després de dècades d’un sistema bipartidista de governs monocolor, els líders polítics s’han educat en una cultura on pactar significa doblegar-se davant el rival, en lloc de trobar un equilibri que permeti representar la pluralitat d’opinions i opcions polítiques, que ha escollit la ciutadania i que s’expressen en un programa compartit i una sòlida i solvent majoria parlamentària.

La coalició és compromís. La legislatura vinent serà de negociacions i compromisos continus. Les geometries variables, amplies i variables, estaran a l’orde del dia. Un govern de coalició és un compromís al més alt nivell, en el qual els seus membres es comprometen a unir-se en la diferència per a garantir el funcionament d’un projecte acordat. En aquest context, el compromís no significa un fracàs, sinó com un pas necessari per a un govern eficaç i estable. Compromís solidari i mancomunat. És a dir, els errors no són del soci polític i els encerts de la meva facció. Amb el compromís de progressar, moltes vegades, no és suficient. El que sí que està clar, és que un govern de coalició és solidari o no és govern.

La coalició és respecte. Perquè una relació sigui sana, durable i estable, el respecte ha d’estar en la seva base. Les desqualificacions i les acusacions entre els líders de tots els partits no porten enlloc. Sense el respecte no pot haver-hi ni suports puntuals. La coalició també és confiança. Un president deu confiar en el seu equip, en els seus ministres, perquè el govern funcioni correctament. La relació personal entre els líders Pedro Sánchez i Pablo Iglesias ha de millorar molt perquè el govern de coalició sigui una realitat.
El debat se centra en si es tracta de posar en qüestió tot el sistema, sigui institucional, polític, econòmic, social, etcètera, o simplement de reformar tot allò que dificulta un progrés real i efectiu de la societat.

Les institucions són criticades; el partit, superats; el sistema econòmic, denunciat. Alguns pretenen començar de zero, ja que és un llenguatge atractiu; tant atractiu, com ineficaç. En resum, a partir d’ara serà el moment d’acordar i pactar. Per damunt d’altres consideracions, el més important és donar l’estabilitat política al país.

La desconfiança entre el PSOE i Unidas Podemos està a la vista pel que acabem de veure els darrers dies, els nòduls econòmics del programa – la legislació laboral, la fiscalitat, la política energètica i la despesa pública – també són inconvenients i el repartiment dels ministeris és un altre motiu de desavinença. Ara es tracta d’explorar el possible govern de coalició i defendre la correlació de forces parlamentàries fruit de les eleccions del 28 d’abril.

Josep Maria BUQUERAS


REDACCIÓ15 Maig, 2019
buqueras.jpg

La Formació Professional/FP sempre ha tingut com a objectiu fonamental adaptar-se a les necessitats del món laboral. La Formació Professional sempre ha estat devaluada i el tòpic ha estat que els alumnes bons estudiaven el batxillerat i els dolents cap a l’FP. Això ja fa temps que ha passat a la història. A més, no podem pas obviar que tots els itineraris formatius condueixen a la titulació que es desitgi i sempre he cregut que l’FP ha estat mal valorada per la societat, quan en realitat és una peça clau de la formació en tots els àmbits professionals, ja que et dóna els coneixements bàsics per poder continuar estudiant qualsevol carrera universitària, com integrar-te al món laboral.

L’FP és una eina molt important per a dotar a la societat de professionals de bon nivell, aquestes dues lletres que, juntes i indestriables, representen tot un món d’oportunitats. A Tarragona ciutat hi ha més de 5.300 alumnes en nou centres, dels quals 1.200 cursen l’FP dual amb 400 empreses implicades. Quatre instituts són referència i configuren la capitalitat de Tarragona en l’FP de Catalunya: Comte de Rius, Pere Martell, Vidal i Barraquer i Cal·lípolis.

El Departament d’Educació invertirà 4 milions d’euros en un nou model d’FP dual per al pròxim curs com l’objectiu de facilitar la tasca dels centres i incrementar exponencialment la xifra d’alumnes. Un dels canvis més importants és la distribució curricular única per a cada cicle formatiu. El nou model varia l’organització de cicles. En el primer curs tots els alumnes d’un cicle formatiu cursaran el mateix currículum, que consistirà en mòduls de la professió i en mòduls transversals. Serà en el segon curs on hi haurà una part comuna de formació en els centres, i a partir d’aquí una especialització a l’empresa, tant en el que triïn la modalitat dual, com per als que facin formació en centres de treball. També s’incrementen les hores d’estada a l’empresa. A la dual seran 1.000 hores ampliables a 1.300 (ara són 900) i en formació en centres de treball 500 ampliables a 600 (ara són 300/400).

S’incrementarà l’import de les beques que cobren els alumnes per les pràctiques, prenent com a referència el salari mínim interprofessional. Per tant, hi haurà una equiparació entre l’import de la beca i l’import del contracte. Aquest fet té per objectiu assolir el 40% de contractes de formació, atès que actualment un 10% són contractes i un 90% són beques.

Aquest any l’FP Dual impulsa el projecte “Somos FP Dual”, una xarxa de joves ambaixadors d’aquest tipus de formació que participa en activitats que es duen a terme al conjunt de l’Estat. Actualment hi ha més de 150 joves que expliquen a altres joves de la seva experiència a través de les xarxes socials, els mitjans de comunicació, així com a través de xerrades en centres d’educació i fires.

L’atur dels graduats en FP se situa al voltant del 9%, una taxa tres vegades inferior a la de l’atur juvenils, que actualment és del 28,8%, segon un estudi elaborat a començaments d’any, per Educació. L’estudi d’inserció laboral dels ensenyaments professionals del 2018 xifra amb un 55,1% els graduats que han trobat feina nou mesos després d’acabar els estudis. En resum l’FP és garantia de trobar feina.

Josep Maria BUQUERAS      


REDACCIÓ15 Febrer, 2019
buqueras.jpg

Quan s’activi el nou corredor Vandellòs-Tarragona la ciutat afrontarà un nou repte ferroviari com és l’exclusió del transport de mercaderies per la ciutat i el litoral, limitant el període de provisionalitat del tercer fil i executar la solució definitiva per l’interior. Aquesta nova variant, inicialment en ample ibèric significarà que:

1. L’Euromed es desviarà per Perafort;

2. Es tancaran les estacions de Salou, Cambrils, Montroig i l’Hospitalet de l’Infant, amb més de 675.000 usuaris per any afectats i 3. El manteniment dels regionals i mercaderies per l’estació urbana de Tarragona.

Per la costa s’està implantant el tercer fil, és a dir, ara tenim un ample mixt, el convencional/ibèric de 1668 mm. i l’europeu/estàndard de 1435 mm. Amb el canvi d’ample s’aprofita tot: travesses, carrils, senyalització i electrificació. Tot això significarà que aquest any 2019 tindrem el canvi d’ample entre Castelló i el nus de Vila-seca, fins a Barcelona Sants, i la dotació d’ample mixt a les dues vies entre Vila-seca, Tarragona Sant Vicenç de Calders i Castellbisbal. També hi haurà l’ample europeu entre el Camp de Tarragona i l’estació de Lleida Pirineus. A més Tarragona es convertirà en la primera capital del Corredor Mediterrani – Algesires, Cartagena, Múrcia, Alacant, València, Castelló, Camp de Tarragona, Barcelona – sense estació urbana de llarg recorregut. A la vegada, seria la primera ciutat que no connectaria els seus trens Euromed/Talgo amb el sistema de rodalies.

No es poden deixar de banda les línies de mercaderies. La importància que té l’activitat industrial del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i del Port en aquest territori fa necessària la connexió dels principals pols en ample estàndard europeu, així com la planificació i programació d’una variant interior de mercaderies, aprofitant trams des de la línia Reus-Roda juntament amb les variants de Roda, Reus i Vila-seca i el nou accés al port. Els objectius són: 1. A curt termini és connectar els principals pols de mercaderies en ample estàndard europeu, amb les següents actuacions: Castelló-Nus de Vila-seca; Vila-seca amb Reus i Castellbisbal; Reus-Polígon nord i 2. A llarg termini, es tracta de garantir un increment del volum de mercaderies transportades evitant el pas per les principals poblacions, i millorant la connexió del port, amb les actuacions previstes següents: Noves variants, la interior i la connexió al port; Variants de Reus, Vila-seca i Roda de Berà i un ample estàndard europeu Roda- Sant Vicenç de Calders. S’hauria d’activar la rehabilitació parcial de l’antiga línia ferroviària Perafort-Roda, per encaminar les mercaderies del Corredor i del Port i per no interferir el trànsit amb la línia de la costa, que és molt més urbana amb habitatges, càmpings i platges. També s’haurien de fer els enllaços del Port i les químiques amb la nova variant Vandellós-Perafort, per tal de garantir les connexions en amplada UIC.

Els arguments per l’acceleració de la solució definitiva per l’interior, són que es trobem amb la incongruència de la planificació del transport ferroviari:

1. Els passatgers per fora de la ciutat i les mercaderies pels nuclis urbans, afectant tot plegat a la imatge turística, entre altres coses;

2. Les mercaderies perilloses poden provocar accidents en nuclis urbans i la probabilitat de generar núvols tòxics

3. L’amfiteatre romà també pot quedar afectat per les vibracions de trens pesants, afectant d’una manera directa al turisme i el comerç vinculat, a més podria provocar la possible retirada de la declaració de Patrimoni de la Humanitat.

Josep Maria BUQUERAS

 


REDACCIÓ23 Gener, 2019
buqueras.jpg

L’esperança és la confiança d’aconseguir una cosa, que una cosa que desitgem ha de realitzar-se, també és un virtut teologal per la qual el creient cristià confia de rebre de Déu la vida eterna i l’ajut per arribar-hi. Des del punt de vista matemàtic és el valor al qual tendeixen amb tota probabilitat les mitjanes de mostres independents d’una variable aleatòria quan la grandària de les mostres és molt gran. En l’àmbit polític, molts tenim l’esperança que el moment polític que estem vivim a Catalunya/Espanya s’aclareixi i la incertesa que ens envolta es resolgui satisfactòriament pels interessos de la majoria.

Recentment en el debat de les eleccions andaluses i en l’assemblea parlamentària extremenya Catalunya va estar present, com si no tinguessin altres qüestions més importants que debatre. Per què? On estem? El procés, els presos polítics, el judici, la independència, la república, tot planava en el debat polític, a més de la presència de Vox.

Vull recordar per oblidadissos que la desídia política del govern de Mariano Rajoy – mots anys sense resoldre les sol·licituds des de la Generalitat, que encapçalava Artur Mas  –  la vergonyosa actuació policial de l’1-O i l’aferrissament judicial per acabar em semblen molt equivocats. La política es té que solucionar políticament. Rés d’això em val com a coartada per justificar l’unilateralisme que insisteix a continuar cavalcant, des de formacions polítiques catalanes.

Avui dia, amb els mitjans de comunicació al servei òbviament dels seus propietaris, que volen sobretot la seva rendibilitat econòmica, i les xarxes socials que ens envaeixen, em porta a manifestar que és més fàcil deixar-te arrossegar per l’opinió dels “altres”, que tenir una opinió pròpia. La convivència, l’ètica, els drets humans estan en joc, i resulta més fàcil destruir que construir aquests valors. L’exabrupte està al carrer, a la política també, abans que el silenci. També és més fàcil el silenci còmplice que dir el que realment penses. Aquesta és la realitat.

Davant aquesta descripció del nostre paisatge quotidià em fa creure que tot això sigui reversible. Tinc la necessitat de que aquesta reconversió arribi algun dia. ¿És/serà possible? És la meva esperança.

 Josep Maria BUQUERAS

 


REDACCIÓ2 Gener, 2019
buqueras.jpg

Políticament es parla molt de la convivència, l’acció de conviure, és a dir, viure tots plegats i en harmonia. Diuen que la democràcia és un sistema de convivència i per a alguns també és el guany més gran de l’Home modern. La convivència es basa en una sèrie de valors que facilita acceptar les discrepàncies, entendre les raons de l’altre o valorar els assoliments aliens.

Els darrers 40 anys a Espanya, hem conviscut, en general, força bé. És el patrimoni més gran col·lectiu i el millor llegat per a les generacions més joves. És un valor a defensar, cuidar-lo i protegir-lo, sempre des de la responsabilitat i la convicció. Actualment, a la societat espanyola comencen a emergir fenòmens populistes ultradretans que poden posar en perill el model de saber conviure tots amb tots.

Reconciliació, concòrdia, diàleg, enteniment, integració, solidaritat, convivència són set paraules que acompanyen l’estratègia del govern liderat per Pedro Sánchez, davant dels trons i despropòsits que el PP i Ciutadans estan manifestant dia darrer dia, als quals s’ha afegit amb un llenguatge més radical els militants de Vox. És cert, que des del constitucionalisme també hi ha qui opina que es ha de posar punt final al despropòsit que hi hagi representació parlamentària al Congrés de diputats d’Esquerra Republicana, PdCat, PNV i Bildu, perquè diuen que no tenen implantació en cadascuna de les divisions administratives espanyoles. Els que hi hagi pensen, han valorat la representació que té el PP a Catalunya, per exemple? Segons ells, un milió dos-centes mil persones condicionen el present i el futur de trenta-quatre milions. Això, diuen, és una anomalia.

La convivència ha de ser sempre un objectiu desitjable. La societat està submergida en una crisi i creu que les profundes diferències existents són irresolubles. Afirmació que no és veritat. Més complexa va ser la situació política que va significar la transició a la democràcia, des de la dictadura franquista, que la situació que vivim actualment. La Guerra Civil va tindre un terrible i durable efecte divisori. De les tenebres democràtiques vam arribar a la democràcia i la llibertat. Ara tenim altres conflictes, alguns molt seriosos, i a més enquistats des de fa massa anys ja. Aquest és el desafiament de l’estat espanyol. La recepta de voler imposar al sotmetiment del rival a la mateixa doctrina no és el camí que ajudi a resoldre el diàleg, la convivència. Al contrari, eternitza els conflictes i constitueix un bon caldo de cultiu per a l’enemistat i la discrepància.

La convivència requereix diàleg permanent, que de bon segur ens obligarà a certes renúncies, que hauran de ser acceptades per ambdues parts. Les idees s’han de defensar dialogant, en un marc de conviure amb pau, per arribar a acords reals i possibles.

Josep Maria BUQUERAS

 


REDACCIÓ21 Febrer, 2017

OPINIOA inicis del segle XX a València ja es parlava d’una línia de tren amb ampla europeu fins la frontera amb França per a potenciar la exportació dels cítrics i de les manufactures.

En realitat el primer corredor mediterrani (CM) va ser l’autopista entre La Junquera i Alacant , segons el Pla d’Estabilització de 1959, a la vegada que el Banc Mundial li deia al règim franquista que tenia que obrir-se a l’exterior per la costa. Pasqual Maragall llançava des de l’alcaldia la dèria de la euro-regió mediterrànea amb l’esperit de superar fronteres, rancúnies i desavinences.

JOSEPMABUQUERASL’any 1996, pacte del Majestic, CiU no col·loca sobre la taula el CM, si ho fa l’any 2000, però el PP té majoria absoluta i Aznar dóna l’orde a Loyola de Palacio, comissaria europea de transports, per a que a l’esborrany del primer pla europeu d’infraestructures prioritàries no inclogui per a res de res el CM. La dreta espanyola aposta pel corredor Algeciras-Madrid-Zaragoza, que significa un costós túnel sota els Pirineus i que a França no l’interessa. Després del Pacte del Tinell que no vol una Espanya radial, el PP valencià comença a apostar pel CM, com una estratègia política davant la necessitat de mantenir un discurs regionalista davant la recessió que arriba. L’any 2011 el CM passa a ser prioritat europea.

L’Asociación Valenciana de Empresarios/AVE  promou que les patronals catalana i valenciana, més de 300 empresaris presents al Palau de Congressos tarragoní aquest dilluns, sumin esforços per exigir aquest eix estratègic, que es necessita com l’aire que respirem. “Vull corredor/Quiero corredor” és el lema de la campanya. L’acte ha estat el primer del road show “Encuentros por el Corredor del Mediterráneo”, que té com objectiu d’implicar a la societat civil de tot el país en la reivindicació de la infraestructura i que té previstes dues cites més: Múrcia, 14 de març i Almeria, 11 d’abril.

Manca planificació i sobretot voluntat política per part del Govern estatal del PP. Com s’explica que gairebé 1.000 milions d’euros es gastin actualment en la connexió Atocha-Chamartín, quan són diners del CM? Es prioritza l’AVE de Galicia i ves per on el president del Govern i la Presidenta del Congrés de Diputats, abans Ministre de Foment, són gallecs; quina casualitat. A l’Estat, no l’interessa que tota la costa mediterrània, sigui una potència econòmica important i que per ser competitiva requereix un transport ferroviari de primera, no del segle XIX?

La exigència del món empresarial passa per disposar de una doble via per a passatgers i mercaderies, doble plataforma com a solució definitiva i un calendari amb dades, ja que el reivindicat tercer fil, que s’havia elegit com opció ràpida i provisional, crec que també ha passat a millor vida, per els seus problemes tècnics i Europa ja no hi creu, per tant és un batalla perduda. Es tracta d’un eix vital per a la economia, la logística i per aquest món globalitzat. Les dades objectives són: l’àrea geogràfica des de Algeciras fins a França passant per Múrcia, València i Catalunya, suposa el 50% de la població, el 45% del PIB espanyol, el 47% del teixit productiu, el 46% del càrrec, el 51% de la exportació i el 63% del tràfic de mercaderies portuàries. Però la data més vergonyant és el coll d’ampolla entre Vandellós i Tarragona; 45 kilòmetres de via únic, és a dir, ”si un tren pasa, los demàs deben esperar”. La Espanya radial, la Espanya centralista pesa massa. Hi ha veus molt autoritzades que parla d’una Espanya circular.

És vergonyós el menyspreu que,  des de Madrid, s’està fent a gairebé vint-i-cinc milions de ciutadans, de tots els colors polítics. El professor Antón Costas, de la Universitat de Barcelona i ex-president del Cercle d’Economia, es referia a Madrid com una entitat metafísica. En el debat, en el clima i en les intervencions Madrid sobresortia com un problema. El centralisme amb estat pur. El Corredor del Mediterrani, que no tenim és una gran vergonya, per tant tothom ha de dir i signar vull corredor.

  Josep Ma. BUQUERAS BACH 

 

 


REDACCIÓ31 Gener, 2017

OPINIOLa Savina és un petit arbre perennifoli de fins a 8 metres d’alçària, sovint amb estat arbustiu, amb fulles linears punxegudes en les plantes joves i amb fulles esquamiformes imbricades en les plantes adultes. Creix en roquissars, alzinars esclarissats, darrera dunes litorals a la regió mediterrània. La Savinosa és la comunitat vegetal en què predominen les savines i la Savinosa tarragonina està a ponent de la ciutat, és una platja i en el seu promontori hom bastí els anys 20 el Sanatori Preventiu Antituberculós la Savinosa, depenent històricament de la Casa de la Caritat i de la Diputació, que és un Bé Cultural d’Interès Local / BCIL i forma part del catàleg de bens a protegir del POUM 2008. La Mancomunitat de Catalunya va cedí 78.000 metres quadrats a la Diputació l’any 1927 i des de finals de l’any 1929 funcionà com a sanatori marítim antituberculós, d’acord al projecte de Frabuquerasncesc Monravà Soler (1928), per ser més endavant durant la Guerra Civil hospital de campanya i la seva cala com embarcador. El 1945 es crea el Patronat Antituberculós i torna a ser centre sanitari. Com aquesta malaltia a mida que passa el temps deixa de ser una plaga, l’any 1969 tanca las seves portes i el 1972 torna a ser propietat de la Diputació.

Al Col·legi d’Arquitectes de Tarragona, el passat dijous es va presentar el projecte que va obtenir la puntuació més elevada de la Convocatòria de propostes per donar vida a La Savinosa el segle XXI. Joan Tous, president del Col·legi obre l’acte informant que es van presentar 25 equips d’arquitectes i han estat 5 finalistes, que hores d’ara podem contemplar els seus projectes en la seu col·legial. Sobre el rocam que separa las platges de la Savinosa i de la Rabassada tots els tarragonins hem vist des de les platges aquest complex format per set pavellons disposats simètricament i dos més secundaris però seguint l’eix de l’ordenació; de línies simples gairebé racionalistes, i amb uns materials senzills i construcció tradicional, el resultat és de gran força estètica, sobretot per la seva adaptació al paisatge.

El concurs tenia bàsicament dos objectius: un interès públic i definir nous usos, d’acord les necessitats actuals, amb promoció privada. Joan Tous manifestava que “no serà un document constructiu, sinó d’ordenació territorial” i estem davant de quatre propostes que fan els arquitectes guanyadors: 1. Tractament de l’espai lliure, preservar el tres espais verd que hi ha a la finca: la pineda, el savinar i el morrot; 2. El conjunt arquitectònic té un valor patrimonial reconegut amb la seva catalogació; 3. El debat social dels seus usos, és l’únic tema? Ara tenim la oferta, la possibilitat de que intervinguin diversos operadors, amb la fragmentació del sol que obra a curt i llarg termini la multiplicitat d’usos i 4. Els 10 – 11.000 metres quadrats de sostre actuals, es poden incrementar en un 40 % més, fins gairebé els 15.000 m2.

Els arquitectes Jordi Mansilla, cambrilenc, i Jordi Perea,  barceloní, en representació de l’equip guanyador del concurs d’idees la UTE Fuses -Viader (Girona) – Mansilla – Perea, van assenyalar els valors de La Savinosa, que són: 1. Un lloc que està en la memòria col·lectiva dels tarragonins, se li té que fer un reconeixement públic, respectant-lo i conservant-lo; 2. Un territori, un enclavament, format per pinars, olors i altres elements no reconeguts, que li donen un valor per si mateix; 3. Morfològicament respon a la mateixa dèria domenechiana dels pavellons del Pere Mata reusenc i del Sant Pau barceloní, amb una precisió Nord/Sud, que és el eix del conjunt i 4. El disseny fragmentat dels edificis, els buits interiors, el camp de futbol, la pineda, ens permet recuperar la idea del trencadís. Tot plegat va portar a dissenyar tipologies d’actuació que evitessin impactes visuals a partir d’ara, amb afectacions molt suaus. Els protagonistes tenen que ser els espais públics. Jordi Perea remarca la claredat pública com estratègia de conservació patrimonial de l’entorn, amb molta llibertat i fluint d’una manera natural. Realitzar intervencions lleugeres, mínimes, com són un mirador, un pas de ronda. Aquesta suma de prioritats dona com a resultat el projecte presentat. L’urbanisme ens donarà resposta a les necessitats, amb la voluntat per harmonitzar “la modernitat amb el caràcter patrimonial del l’espai  .  .  .   exteriorment la gent seguirà veient la fisonomia actual, en canvi de portes endins tindran una altre ús”.

El president Josep Poblet ens remet a un exercici de responsabilitat la capacitat d’ordenar el territori i fer propostes per prendre decisions valentes, “en un punt de no retorn”. Diu que no existeix necessitat de fer quelcom i darrera dels projectes hi ha molt talent i coneixement. El POUM 2008 no va resoldre el que s’ha d’executar. Ara es tracta de construir una idea que permeti amb força flexibilitat donar solucions a les necessitats de la ciutat i del territori. Davant d’aquest garbuix, amb tanta opinió pública com opinió publicada, a partir d’ara hem de reclamar consensos, no sols polítics. Les direccions generals de Patrimoni i d’Urbanisme segur que hauran de dir la seva, davant moltes mirades i expectatives. “Es tracta de mobilitzar talent, que s’impliqui amb una peça tant singular i emblemàtica de Tarragona”.

Hi ha molts escèptics davant el futur de La Savinosa, els arquitectes redactors del projecte guanyador tenen fins el gener del 2018 per dictaminar la seva proposta, redactar l’estudi urbanístic, mediambiental i paisatgístic “per generar un moviment de passejants entre savines”. Projecte consensuat amb la Diputació, el Govern i l’Ajuntament, que pugui veure la llum com manifesta l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros – és a dir, construir de nou –  a finals de 2018/inicis de 2019. Calendari que xoca amb les preferències de certs sectors econòmics del territori, que volen conèixer ja els usos previstos, a la vegada el cost per la rehabilitació  del que ja existeix i de les noves construccions.

L’objectiu de la La Savina, El Savinar, La Savinosa està ja marcat i tothom hauria de fer pinya, no ficar bastons a les rodes, costum sovint practicada entre els tarragonins. L’objectiu ha de ser definitivament, una vegada per totes, que La Savinosa torni a tenir la vida que se li ha negat els darrers gairebé 50 anys. Són molts, oi?

Josep Ma. BUQUERAS

 


REDACCIÓ18 Febrer, 2014

carles_pelicer
L’alcalde de Reus amb responsables del Rotary

El Rotary Club de Tarragona ha lliurat un record a l’alcalde de Reus, Carles Pellicer.
L’edil reusenc va ser convidat a la trobada que el Rotary organitza cada dilluns a l’Hotel Ciutat de Tarragona.
Pellicer va parlar de la presència i potencial de Reus al territori, amb la seva aportació comercial, industrial, cultural i turística.
D’una manera molt correcta va explicar la situació judicial de les empreses municipals i el pla de sanejament que l’actual equip de govern ha tingut que aplicar.
L’Hospital de Sant Joan, la Fira, el centre comercial Metrovacesa han estat també qüestions abordades per l’alcalde convergent durant  tractats en el col·loqui.
 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter