Arxius de josep maria buqueras bach | Diari La República Checa

Queden unes hores per finalitzar aquest any 2020 que amb l’aparició de la nostra pandèmia inesperada ha capgirat tot el món. Ara ens toca fer balanç d’aquest any únic i, esperem, irrepetible.

El vocabulari quotidià ha incorporat paraules com la mascareta, la distància, el teletreball, la desescalada, les moratòries, els ERTO/ERTE, els crèdits ICO, el coronavirus, el toc de queda, l’aïllament, el confinament, les videoconferències a tots els nivells, entre altres. Ara ja tenim la tercera onada. Estem davant una situació que en dietètica es coneix com efecte jo-jo, segons Josep Lluís Domingo, catedràtic de Toxicologia i Salut Mediambiental de la Facultat de Medicina de la URV.

Es tracta de l’efecte rebot al cicle marcat per pèrdua i recuperació successiva del pes corporal, a conseqüència d’una dieta hipocalòrica excessiva. Amb el Covid-19 passa el mateix: el confinament “dobla la famosa corba” i les xifres milloren significativament, però en cada intent de tornar a la normalitat (nova), apareix la recaiguda (el jo-jo)

Ni Catalunya, ni la resta de l’Estat han sabut desxifrar totes les incògnites aparegudes i la gestió ha estat força contradictòria i dolenta. Ni l’admirada senyora Merkel ho ha resolt. La gestió de la pandèmia a la Unió Europea també ha estat decebedora i l’Organització Mundial de La Salut tampoc ha estat a l’alçada de les circumstàncies, ja que no ha assumit el seu paper essencial per el qual va ser creada. Falta d’informació no ha existit. S’han publicat més de 84.000 articles sobre el tema. Estem probablement en l’inici del fi de la pandèmia. Tots hem d’aprendre, sobretot els governs, d’aquesta duríssima i costosa tragèdia sanitària, socioeconòmica i psíquica.

La dicotomia salut/economia està present en cadascuna de les decisions governamentals. Els recursos que es pretenen estalviar en Salut i en Investigació, es pagaran amb escreix  i desproporcionadament. També hem de saber diferenciar despesa i inversió. Víctor Frankl, neuròleg i psiquiatre austríac, deia que quan no podem canviar la situació a la que ens enfrontem, el repte  consisteix en canviar-nos a nosaltres mateixos. Hem de pensar més en el que tenim i deixar de pensar en el que no tindrem.  Vivim uns temps diferents. Si hem aprés aquest any, inusual i desafiant, és no donar per segures coses ordinàries, que tenim al nostre voltant i a las que poc a poc hem anat perdent el respecte. Hem de ser resilients, és a dir, una persona que sap treure profit dels reptes que la vida aporta. D’això es tracta, practicar la resiliència, que és la capacitat de recuperar l’estabilitat en ésser afectar per pertorbacions o interferències.

Sens dubte, l’any 2020 és una any per oblidar … que no oblidarem. Un milió i mig de morts, setanta milions d’infectats i països sencers paralitzats durant mesos han convertit al coronavirus en l’indiscutible protagonista de l’any … i del que portem de segle, . A més del sofriment, les conseqüències econòmiques són/seran incalculables. La pandèmia ha deixat també mostres  sense precedent d’altruisme, solidaritat, civisme i resiliència. Pensem en el nombre de persones mortes, el dolor dels seus familiars, la pressió i la fatiga amb que han tingut que treballar  els metges i sanitaris en els hospitals. No podem obviar la crisis econòmica i a una taxa d’atur que produeix esgarrifances i que ha provocat la indigència a moltes famílies. 2020, any de la desolació sense pal·liatius.

Les abraçades, els petons i els retrobaments s’han canviat per video trucades, mirades emocionades i bombolles, no pas de cava, de convivència. Potser ara la paraula més usada serà la vacuna. Això esperem. Vacuna, terme científic i, a la vegada, talismà. Les vacunes sempre han resolt les malalties, les epidèmies i les pandèmies. Potser, tal vegada, la vacuna serà/és el compendi de salvació. En qualsevol cas, amic o desconegut lector, et desitjo un pròsper, saludable i joiós 2021. Així sigui.

Josep Maria BUQUERAS

Hem tornat a passar a l’horari d’hivern, com ja ho estem fent des dels anys 60. Hem de canviar el viure per treballar per un més convenient treballar per viure. Des de la societat civil catalana i ja fa quatre anys s’està treballant per estructurar un seguit d’iniciatives per aconseguir aplicar una reforma horària que garanteixi un ritme més ordenat i, per tant, més saludable. Està constituït el Pacte Nacional per a la Reforma Horària, amb la creació d’una oficina sota la tutela del Departament de Presidència de la Generalitat i amb l’horitzó de posar en pràctica els seus postulats l’any 2025: compactar horaris de la jornada laboral per sortir abans de la feina, avançar els horaris dels àpats i sincronitzar els horaris de les empreses, institucions i actors socials i culturals.

Fent història hem de recordar que aquest desgavell prové de la segona meitat del segle XX, en ple desenvolupament franquista, del sistema fabril i de l’auge dels serveis, de l’arribada de la pluriocupació i de les hores extres, que van canviar tot el sistema laboral. La realitat és que la conciliació laboral i familiar és un tema que a hores d’ara no està resolt al nostre país, a la nostra cultura.

Treballar a temps complet – de nou del matí fins a les set de la tarda, amb dues hores per dinar – és incompatible amb, per exemple, anar a buscar als fills al col·legi. Entre 2007 i 2014, malgrat la crisi i el context econòmic, s’ha augmentat el percentatge d’empreses que ja han aplicat mesures de conciliació, sobretot la flexibilitat horària o l’elecció de torn després d’una baixa per maternitat o paternitat.

Cada vegada més hi ha treballadors que segueixen totalment o parcial l’horari laboral europeu. És a dir, començar a treballar abans de les nou, realitzar una pausa per dinar inferior a una hora i finalitzar la jornada laboral a les cinc. La indústria és el sector que més aplica aquest horari, sent el comerç i l’hoteleria els que tenen més dificultats per portar-lo a terme.

L’any 2010, TV3 va fer la campanya “El temps és el millor que tens, fes-lo teu”. Des de ja fa més de 10 anys l'”Asociación para la Racionalización de los Horarios Españoles/ARHOE” organitza congressos i reunions per tal que tots els ciutadans optimitzem el temps.

El temps és un bé únic i insustituïble al qual li hem de donar el màxim valor i hem de respectar el temps dels altres. La puntualitat ha de ser un principi ètic que ha de guiar la nostra conducta. Tots els pares i les mares han de disposar de temps per conviure i dialogar amb els seus fills, interessar-se pels seus sentiments i els seus problemes. Les iniciatives de racionalització i flexibilització dels horaris permeten a les persones atendre millor la vida privada i en conseqüència es troben amb més motivació i més lleialtat a la seva empresa. El ciutadà és conscient que el seu laboral grinyola, però no ho és del tot que això afecta la seva salut.

S’han de fer molts canvis i molt profunds, que afectaren sobretot en tres àmbits bàsics: l’escola, la feina i el servei públic. A l’escola s’haurà d’incorporar el dinar a l’horari dels instituts i avançar les extraescolars perquè també acabin abans. Al món del treball s’ha de garantir la flexibilització de la jornada laboral i les bosses d’hores; som un dels països més rígids pel que fa a horaris i estem obsessionats amb la feina presencial i no es fomenta el teletreball. Respecte a les administracions, cal més flexibilització i més treball per objectius, horaris més compactes i el foment dels tràmits i les gestions administratives per internet.

En l’entorn de la nostra vida diària s’han de produir una sèrie de canvis amb els horaris comercials que s’han de ser més flexibles en benefici de tots, sense perjudici de què els treballadors del sector disposin del seu temps de descans i de lleure, per un costat, i els programes televisius i espectacles en general haurien d’ajustar els seus horaris de forma més racional, per un altre. En el treball, les persones han de ser valorades per l’eficiència, no per la presència i les jornades laborals perllongades perjudiquen la qualitat de vida de les persones i no són rendibles per a les empreses. Les relacions laborals han de basar-se en la confiança i el compromís, no tan sols en el compliment estricte de l’horari. La conciliació laboral és molt important, així com la familiar, tot amb el comú denominador de la reforma horària, que ens portarà també a millorar la salut, aspecte que ara tothom ho comença a entendre i ho comparteix.

En resum, el temps segurament és el millor que tenim i no li donem la importància de saber gestionar-lo bé. Aquest és el tema. Fes-lo teu. Fem-ho.

Josep Maria BUQUERAS