Arxius de josep fèlix ballesteros | Diari La República Checa

REDACCIÓ15 Juliol, 2019
hospital.jpg

El PSC denúncia les retallades d’estiu a l’hospital

El PSC de Tarragona ha presentat una moció a l’Ajuntament de Tarragona, per discutir en plenari, posicionant-se frontalment en contra de les retallades que afectaran l’Hospital Joan XXIII aquest estiu i demanen a la Generalitat que s’encarregui de revertir aquesta situació.

Els socialistes insten a mantenir una plantilla de treballadors per poder cobrir i garantir les necessitats sanitàries durant aquest estiu, tenint en compte el caràcter territorial del centre hospitalari i el gran número de població vacacional a la Costa Daurada.

Seran 37 llits els que romandran tancats durant els mesos de juliol i agost, 11 dels quals de la secció de Pediatria

La portaveu del grup municipal socialista, Sandra Ramos, entén que “aquest detriment es deu a la manca de voluntat de no voler reposar els llocs de treball durant el període de vacances. Tot i que el departament de Salut explica que la clausura és per motius de manteniment”.

“En total, seran 37 llits els que romandran tancats durant els mesos de juliol i agost, 11 dels quals de la secció de Pediatria que suposaran una reducció de gairebé del 50% dels llits en aquesta planta. Pel que fa a la reducció de quiròfans, tancarà tota la tercera planta i només operaran els quiròfans centrals”, ha assegurat la portaveu del PSC.

B.V.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019
ballesteros____-e1541584112302-1280x792.jpg

“Quan no assoleixo l’objectiu que m’he proposat continuo entrenant amb més tenacitat fins assolir la fita. Quan finalment ho aconsegueixo la felicitat i la sensació de plenitud personal és immensa. No necessito cap medalla ni cap reconeixement extern. Només jo sé les hores i l’esforç que he esmerçat per arribar a ser on sóc. L’exigència i, per tant, la satisfacció és amb un mateix.” Això és el que va dir un dels esportistes que van participar als Jocs Mediterranis de Tarragona que vam celebrar l’any passat. Ho vaig entendre perfectament. Ho entenc encara més avui, un any després, amb la perspectiva del temps passat. L’esforç, la tenacitat, superar-ho tot quan l’onada amenaça amb submergir-te, vèncer tots els obstacles externs i interns. Això és el que signifiquen per a mi i per a molts convilatans meus els Jocs de Tarragona 2018.

Sabia que estàvem davant d’una magnífica oportunitat per promocionar la ciutat a tot l’arc mediterrani. Ho sabia des d’aquell dia llunyà dia d’octubre de 2011 quan vaig sentir la paraula decisiva “Tarragona” en boca del president del comitè internacional dels Jocs. Era la nostra oportunitat, el nostre moment. Pasqual Maragall em va explicar que havia sentit una sensació similar quan va escoltar aquelles paraules històriques “à la ville de Barcelona!”. Volia que els valors vinculats a Tarragona, començant per la pau i la convivència, es projectessin a tot el Mediterrani gràcies al llenguatge universal de l’esport.

I ho vam aconseguir, vosaltres ho vàreu fer possible! Durant 10 dies 16 ciutats i pobles de les comarques tarragonines vam ser capaços d’acollir més de 4.000 esportistes de 26 nacionalitats diferents, milions de compatriotes mediterranis ens van conèixer i ens van seguir a través de la televisió i de les noves tecnologies.

La projecció i promoció de la riquesa cultura, gastronòmica, històrica, comercial, etc. de Tarragona i de les nostres comarques va ser espectacular. 20 segles després vam tornar a ser l’epicentre del Mediterrani amb tot el que això ha suposat pel nostre turisme, per a la generació d’activitat econòmica i per l’arribada de nous contingents de visitants.

Tot es va fer bé? No. Tothom va assumir la part de responsabilitat institucional que els pertocava? Menys encara. Va haver-hi interès, per part d’alguns, en presentar un relat de “fracàs” dels Jocs abans, fins i tot, que comencessin? És obvi, però jo vull avui reivindicar el tarragonisme brillant que va saber superar tots els obstacles. Tingueu present que som la ciutat demogràficament més petita que ha estat capaç d’organitzar uns Jocs internacionals com aquests i fer-ho, a més, en un context de crisi econòmica, social, política i institucional sense precedents. Podeu, doncs, sentir-vos legítimament orgullosos.

Qui va dir que Tarragona no seria capaç de fer-ho possible? Doncs es va equivocar. I vull personificar aquest èxit en l’extraordinari compromís assumit pels més de 3.500 voluntaris que es van oferir per ajudar en el que fos. Sou una joia i un exemple per a tots, l’autèntic tresor d’aquests Jocs, el capital humà que demostra que el tarragonisme és un sentiment vital i plenament vigent. Gràcies, gràcies infinites a tots i a totes, sincerament i des del cor.

Aquest mateix cap de setmana l’anella mediterrània acull tres campionats esportius del primer nivell, durant aquests mesos d’estiu serà la seu de cinc campionats més, de diferents disciplines esportives. L’anella i els 96 milions d’euros d’inversió que vàrem aconseguir són un dels principals llegats dels Jocs que quedaran per al gaudi dels nostres fills. Llegeixo aquests dies que alguns dels que van criticar amb duresa la nostra aposta pels Jocs reconeixen ara “l’impacte positiu que han tingut per la ciutat i la seva projecció en el turisme esportiu”. Ho celebro sincerament. Estic, a més, convençut que amb el temps aquest bagatge que ens han aportat i deixat els Jocs anirà guanyant empenta.

Ho vam fer i mai ningú ens traurà la satisfacció de l’objectiu assolit del que em parlava l’atleta. Ho sabem. Fa 2.000 anys un poeta llatí va escriure: “allà on hi ha la ciutadania romana allà hi ha casa meva.” L’any passat Tarragona va ser “casa meva” per a tots aquells que som defensors del diàleg de totes les cultures i adversaris de totes les intoleràncies. Ho vaig dir durant la cerimònia d’inauguració i ho reitero avui: som a Tarragona, la ciutat on no s’ha apagat mai la llum de la solidaritat humana i on palpita, i sempre ho farà, la compassió cap aquells que més pateixen, sense la qual el món no seria més que una immensa soledat.

Josep Fèlix BALLESTEROS
Exalcalde de Tarragona

 

 

 


REDACCIÓ16 Juny, 2019
BALLESTEROS_GAME-OVER-1280x1058.jpg

Sr. Ballesteros, cuando le entregue en mano uno de mis 10.000  flayers, que hemos repartido por toda Tarragona, usted me dijo “Esto son tonterías” a lo que yo le respondí , “Tonterías las tuyas”, he demostrado que esas tonterías, han sido y eran un determinante para que se haya producido una alternancia a la alcaldía de Tarragona, y Sr. Ballesteros, ni se IMAGINA la satisfacción que me ha producido y más aún cuando he visto algunas reacciones y tragadas de saliva.

Doy miles de gracias a todos los alcaldables y a sus equipos que en todo momento empatizarón con nosotros y con mi problema, ya lo ve sr. Ballesteros, un don nadie haciéndole una campaña en contra de usted, aunque debe saber que la MEJOR campaña, se la ha hecho usted contra sí mismo, iba de sobrado y prepotente y se creía usted casi inmortal. Además le vaticino un largo calvario en su futuro próximo en la oposición, al menos es mi deseo.

De todos los que conocen de mi problema del “Bar-cafetería Los Pilares”, nadie se explica como usted, no ha sabido o querido solucionar un problema tan evidente, malintencionado y con mala FE, más aun cuando usted, Sr. Ballesteros ExAlcalde y la Sra. Elvira Ferrando, sabían que la actividad de Espimsa en el mercadillo de Bonavista es toda IRREGULAR y que esta se desarrolla al más puro estilo MAFIOSO por el gerente de ESPIMSA, Isidre Prunor, me duele por algunas personas de su entorno pues sé que son decentes, pero que han sido arrastrados por su ego, para mi usted ha sido un mal alcalde y en mi experiencia una mala persona.

Mi agradecimiento a todas las gentes de Tarragona que han permitido la alternancia de la alcaldía y que después de 12 años, se pueda al fin airear este Ayuntamiento, si después no se cumplen las expectativas vuelvan a alternar, pero ahora toca dejar trabajar y dar la oportunidad a los elegidos.

Deseo MUCHA suerte al nuevo equipo de gobierno en Tarragona porque yo sé que hay buena gente y con ganas de trabajar por Tarragona.

Gracias, gracias y gracias a todos y todas.

Juan Antonio HEREDIA   

 


REDACCIÓ15 Juny, 2019
ricard_checa.jpg

Els vents que bufen a favor d’Esquerra Republicana – en part a causa del conflicte polític entre Catalunya i Espanya – han aconseguit, almenys a Tarragona, posar punt final a dues dècades de ballesterisme.

Ara no és el moment perquè el ja exalcalde Ballesteros faci una reflexió profunda, seriosa i responsable dels motius que li van fer fora de l’alcaldia. Fa temps que una gran part de la ciutadania reclamava un canvi. I això no té res a veure amb la persona de Ballesteros sinó amb la seva manera de liderar el seu (des)govern.

És obvi que el desastre dels jocs del Mediterrani, el cas Inipro, la sensació accentuada d’absència de l’alcalde al carrer, la (mala) gestió de la intervenció policial a Tarragona el dia 1 d’octubre i alguns errors tàctics i estratègics d’alguns membres del seu equip han contribuït a un desgast accelerat del PSC i de retruc de la figura de Ballesteros. El problema, en el meu entendre, és que el PSC i l’equip de Ballesteros no han sabut interpretar el cabreig d’algun sector de la societat i sobretot va ser contraproduent l’enemistat declarada amb la CUP i la distància (cada cop més profunda) entre Pau Ricomà i Ballesteros.

El nou alcalde i el seu equip de govern tenen molta feina pel davant. Caldrà veure si Pau Ricomà optarà per una nova manera de fer i estar en la política, més transparent, més propera, més ciutadania i sobretot governant per a la gent. Ara, és més que normal que el nou batlle faci una auditoria pública de com està realment l’ajuntament i els comptes públics.

Caldrà, potser, posar fill i l’agulla i acabar amb el servilisme i l’endollisme. Fóra aconsellable que a l’hora d’ocupar els càrrecs de confiança no es tingués en compte exclusivament el carnet o la defensa de l’estelada però sí la professionalitat, l’estima a la ciutat i el compromís amb la bona gestió. Seria un error defenestrar tots les ‘caps’ de departament o gerents com si es tractés d’un canvi de cromos. També s’hauria de tenir en compte que la política nacional i el conflicte existent no pot entorpir ni perjudicar decisions.

El lema ha de ser Tarragona i més Tarragona. Si Pau Ricomà opta per governar per la gent de forma indiscriminada, saber escoltar, actuar amb responsabilitat i assumir el diàleg com a bandera, Tarragona sortirà guanyant i el canvi serà aplaudit per diferents sectors de la societat. Només cal que Ricomà sigui com és com a persona: senzill i un defensor de Tarragona. Cas contrari, el seu mandat serà força complicat…

Ricard CHECA
Periodista

 


REDACCIÓ9 Juny, 2019
carla_aguilar_podem.jpg

Un fet curiós és que en el seu discurs en el lliurament dels Premis Ones Mediterrània, Josep Fèlix Ballesteros va sorprendre l’assistència, en dir de forma taxativa, que en el proper mandat, el govern local comptarà amb una regidoria dedicada a la defensa i protecció dels animals. El socialista donava per fet que tornaria a presidir l’Ajuntament de Tarragona

Carla Aguilar, d’En Comú Podem

En Comú Podem sembla tenir mínimament definida l’estratègia a seguir per fer una cosa i semblar una altra. O sigui, per evitar que acusin la formació morada de donar suport a una investidura del socialista Josep Fèlix Ballesteros, els regidors comuns votaran a la seva alcaldable, Carla Aguilar.

D’aquesta manera, no votaran a favor de Ballesteros, però facilitaran la seva elecció com a alcalde, tot i que la majoria dels militants d’En Comú Podem es decanta per no votar a Ballesteros. En trobar aquesta sortida estratègica, els comuns alleugerien la pressió que estan patint des de l’endemà de les eleccions i podrien argumentar que no van fer Ballesteros alcalde.

Aquest dilluns, la militància podemita definirà la seva estratègica de cara a la investidura del proper dissabte. D’aquesta reunió magna sortirà, finalment, la postura que hauran d’adoptar els regidors Carla Aguilar i Hermán Pinedo. Si els comuns opten per presentar Carla Aguilar com la seva candidata a presidir el govern municipal, obren les portes a una coalició PSC (7), Ciutadans (4) i PP (2), vots suficients – en una segona votació – perquè Ballesteros repeteixi com a alcalde la ciutat.

Ballesteros, l’alcalde en funcions

També és cert que davant d’aquesta possibilitat, caldrà saber quines seran les exigències de Rubén Viñuales i del PP per donar suport a la investidura de Ballesteros, com a llista més votada. Si aquesta fórmula es torna factible, s’esvaeix la possibilitat que Tarragona sigui governada per un alcalde republicà.

De totes maneres, els comuns, amb aquesta estratègia de facilitar – com qui no vol la cosa – la investidura de Ballesteros, es comprometen a ‘controlar’ i fiscalitzar l’acció del govern. Es reserven la possibilitat d’activar una moció de censura en el cas que Ballesteros i la regidora Begoña Floria es vegi obligats a seure en la banqueta dels acusats pel cas Inipro.

Caldrà esperar doncs la decisió assembleària d’aquest dilluns per saber qui governarà Tarragona. Que Ballesteros sigui investit alcalde no vol dir que acabi el mandat tenint en compte que la justícia podrà jugar un paper determinant…

 


REDACCIÓ7 Juny, 2019
ballesteros_3-1280x960.jpg

Està previst que, el proper dilluns, els regidors d’En Comú Podem Tarragona trenquin el seu silenci sobre el seu posicionament sobre la investidura de l’alcalde. Aquest dijous al vespre, membres de la comissió negociadora van explicar el contingut de les converses mantingudes amb el PSC i Esquerra Republicana.

De moment, i segons fonts consultades pel nostre digital, hi ha diferents línies de pensament entre la militància morada. Uns entenen que En Comú Podem s’equivocaria donant suport a un govern marcadament independentista (ERC, Junts per Tarragona i CUP), mentre que altre consideren que la ciutadania va apostar decididament per un canvi de partits i de polítiques. De fet, En Comú Podem es va presentar a les eleccions amb l’eslògan: ‘El canvi a Tarragona’.

Josep Fèlix Ballesteros podria continuar sent l’alcalde

No obstant això, tot indica que la tendència és donar suport a un govern liderat per Josep Fèlix Ballesteros. Els comuns són conscients que donin suport a PSC o ERC seran objecte de crítiques. Per tant, una de les ‘corrents’ més influents de la formació morada entén que, ara per ara, el millor és permetre la investidura de Ballesteros amb algunes condicions.

Carla Aguilar i Hermán Pinedo tenen la clau de la governació

Els comuns podrien relegar a un segon pla el fet que el PSC hagi format part del bloc del 155 o que Ballesteros i la regidora Bego Floria hagin d’asseure’s a la banqueta dels acusats durant el judici del cas Inipro. Segons ens expliquen, ECP considera que la factura social i electoral podria ser molt costosa si opten per donar suport a un govern liderat pel republicà Pau Ricomà.

Tot i que la decisió no està presa el 100%, el cert és que el pacte PSC- Ciutadans-PP (i una abstenció d’ECP) ja es dóna per fet. Aquest cap de setmana, els comuns podrien aprofitar per tancar alguns serrells i fins i tot consultar la direcció nacional.

Ara cal saber quins arguments farà servir la portaveu d’ECP a Tarragona, Carla Aguilar, qui assegura que no hi ha res tancat, almenys de moment. Els socialistes també ja donen per fet que ECP facilitarà la investidura del seu candidat, Josep Fèlix Ballesteros.

 


REDACCIÓ4 Juny, 2019
ballestros_pellicer-1280x960.jpg

Dies d’incertesa a les dues principals ciutats del Camp. Reus i Tarragona sembla que estan a un pas de canviar d’alcaldes. A Reus, la minsa victòria de Carles Pellicer per un sol regidor permet articular un escenari de canvi si la CUP, ERC i el PSC són capaços de reblar un pacte de govern o simplement un acord d’investidura sense pacte de govern.

Els alcaldes de Tarragona i Reus: Ballesteros i Pellicer

Caldrà veure si els socialistes reusencs deixen passar aquesta oportunitat i veure l’encaix de Martin i companyia establint un pacte i assumint responsabilitats de govern o simplement donant suport a la investidura de Noemí Llauradó, sense entrar a govern i amb suports puntuals des de fora del govern, és a dir fent un pacte d’investidura que situï a Pellicer a l’oposició. El PSC torna a tenir la clau de la governança reusenca, una cosa que gairebé ningú esperava. El discurs del “tot els desencerts van ser culpa de l’anterior etapa” que Pellicer ha vingut martellejant durant els últims anys, certament li pot passar factura i grossa. Segur que els socialistes ho estan valorant a fons i en els propers dies veurem el desenllaç.

A Tarragona en canvi, l’escenari del canvi passa per la gent de Podem. La gestió de Ballesteros que ha vingut marcada per un estil d’entendre’s amb la dreta. Malgrat que Ballesteros ha repetit fins a la sacietat que era un pacte de gestió i no polític, la realitat és que el detonant del canvi és que els pactes polítics són polítics i que la gestió és simplement l’eina o l’eufemisme amb el qual es justifiquen. El gran resultat d’ERC l’apropa a la preuada alcaldia de Tarragona, que esdevé una alcaldia emblemàtica de símbol de país. Caldrà que ERC, la CUP i Junts per Tarragona es posin d’acord i la gent de Podem possibiliti l’escenari d’alternança.

No m’agradaria estar en la pell de Pellicer ni de Ballesteros, perquè en el cas que puguin reeditar les alcaldies queden marcats per la feblesa i una aritmètica que permetrà en qualsevol moment que giri la truita. Tinc el convenciment personal que ambdós estan políticament amortitzats, i pren més valor que mai la sàvia decisió de  Josep Poblet de no presentar-se a la reelecció a Vilaseca, que s’ho deu mirar des de la distància amb un somriure per sota el nas.

 

 


REDACCIÓ3 Juny, 2019
ballesteros_pellicer2-1280x960.jpg

Los electores hablan, pero los políticos no escuchan. Reus y Tarragona deambulan estos días por los medios de comunicación y las redes sociales a la búsqueda de pistas sobre lo que quieren o no quieren pactar los partidos políticos. Sin embargo, una lectura de los resultados electorales, realizada desde el sentido común y la responsabilidad institucional, ofrece respuestas sencillas y directas. Lo que ocurre es que los partidos políticos, una vez finalizado el recuento, dan la espalda a los electores y se centran en “lo suyo”, siempre en clave de poder.

L’alcalde en funcions, Carles Pellicer

En Reus, las tres formaciones que han venido gobernando la ciudad con enormes dificultades de todo tipo, han obtenido, cada una de ellas, JxR, ERC y Ara Reus, un resultado que por separado y en su conjunto, solamente puede tener una lectura: los electores han avalado la gestión del gobierno municipal y de cada uno de los socios de ese gobierno. La consecuencia debería ser inmediata y simple, o sea, repetir el pacto a tres, que en esta ocasión tendría mayoría suficiente para salvar el gran escollo de la pasada legislatura, como fue tener que prorrogar presupuestos año tras año.

Pero, en cambio, asistimos a un cambalache protagonizado en parte por la alcaldable de ERC, Noemí Llauradó, que, siendo la tercera fuerza más votada, se cree legitimada para reclamar la alcaldía y, para ello, flirtea con socialistas y cupaires. La silla por delante de la ciudad y de la decisión expresada claramente por los electores de Reus.

Ballesteros i Pellicer en una visita a Tgna

Y en Tarragona otro tanto. Por un lado, las urnas han renovado la confianza en Ballesteros, más que por su obra de gobierno, por su impronta personal como alcalde. Más allá del caso Inipro o el desastre de los Juegos Mediterráneos, el hasta hoy alcalde ha obtenido más votos que nadie. Por otra parte, Pau Ricomà ha visto como su cotización electoral, y la de su partido, subían al alza hasta empatarle a concejales a Ballesteros. ¿Diferencias entre PSC y ERC? Pues claro. ¿Cosas en común? También. La suma de las dos fuerzas más votadas en Tarragona daría una estabilidad institucional muy sólida y obligaría a ambos líderes a escuchar a la parte de la ciudadanía que representa el otro, aunque ambas forman parte principal y mayoritaria de la Tarragona real.

Sin embargo, ni Ricomà ni Ballesteros han encarado con honestidad y modestia ese resultado electoral que, en verdad, les obliga a abandonar su zona de confort y sus demonios personales, para tomar conciencia de lo que es el deber de un político: atender a la voluntad popular, que, en el caso de Tarragona, se ha pronunciado con claridad: dos fuerzas de izquierda, una independentista y la otra federalista, deben entenderse por el bien de la ciudad.

Los puzles del poder institucional y las estrategias de partido, lamentablemente, siempre distorsionan esta verdad que les hemos dibujado. Miren que esta vez nos hemos puesto serios, pero las circunstancias mandan.

James FONT

 


REDACCIÓ30 Maig, 2019
Foto-1-e1559211607962-1280x1405.jpg

Sr. Ballesteros, me siento satisfecho porque hemos visto que peligra su hegemonía en un cargo del cual después de 12 años como amo y señor del Ayuntamiento de Tarragona que ya creía de su propiedad.

Ahora tiene que mendigar para que le den apoyo en su investidura y todo ello no para hacer lo que no ha sabido arreglar, si no para que no se puedan airear las cuentas y levantar las alfombras en las que ustedes han supuestamente metido las corruptelas y amaños en la gestión pública de las empresas municipales. Espero que ningún partido le dé apoyo para que siga gestionando con toda la prepotencia que ha demostrado todos estos años.

Yo me alegro de los resultados que usted ha obtenido. Espero que el granito de arena que he aportado con el reparto de mis 10.000 flayers por toda Tarragona, haya podido ayudar un poquito a que usted se vaya buscando otra ocupación. Tal vez su interés en ocultar su gestión haya arrastrado a gente mucho más valiosa que usted dentro de la lista del PSC y que ahora se quedan para gestionar el marrón que usted les deja. Lo siento por ellos.

Yo no he pedido el voto explicito para ningún partido, pero todos ellos con sus portavoces me merecen más respeto que usted y una oportunidad de poder cambiar una Tarragona y barrios con unas miras e ideas realmente más socialistas que las suyas, porque usted lo único que tiene de socialista son sus siglas.

Un saludo desde Bonavista

José Antonio HEREDIA
Empresario

 


REDACCIÓ29 Maig, 2019
ricard_checa.jpg

Els resultats electorals del passat diumenge han deixat un panorama polític força convuls. La incertesa és la gran protagonista. Els caps de llista més votats han començat ja els contactes informals per intentar sondejar el terreny i voluntats de la resta de les forces polítiques. La regidora novell Carla Aguilar, la portaveu d’En Comú Podem, té la clau de la governabilitat. Ballesteros o Ricomà. Un d’ells es convertirà en el pròxim alcalde amb les conseqüències que això comporta. Més enllà de la governació, el fenomen independentista pot ser el cavall de batalla de la política tarragonina.

Els presos polítics tindran més suport institucional si finalment governa ERC. Algun llaç groc i alguna pancarta podria ser penjada al Palau de la Font, la qual cosa, Ballesteros i PP han pogut evitar en el passat mandat.

Les negociacions encara no han començat, però la lluita de galls serà una realitat. Ballesteros vol acabar la seva vida política com a alcalde i Pau Ricomà no vol perdre l’oportunitat de ser el primer alcalde republicà. Si no ho és ara, li passa l’arròs. Sigui com sigui, el pròxim mandat serà una olla de grills. Tot està en obert, ara i sempre…

En Comú Podem tindrà la darrera paraula en la decisió del dos trios (PSC, Cs i PP) o (ERC, JxT i CUP). En fi… que Déu ens agafi confessats.

Ricard CHECA
Periodista

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter