Se li nota a la cara que està més relaxat. El seu aire desimbolt i despreocupat ho denota. Mantenim una conversa de més d’una hora i mitja al seu despatx de la Plaça de la Font, on es poden apreciar algunes fotografies personals. 
L’exalcalde de Tarragona està decidit a parlar obertament de tot. O gairebé de tot. Diu que no vol fer cap crítica al seu successor per respecte personal i institucional. En la conversa mantinguda amb larepublicacheca.cat, Ballesteros parla de l’actualitat política i de Tarragona, tot i haver adoptat per mantenir un perfil baix al seu grup municipal. Reconeix alguns errors i assegura que en més d’una ocasió ha hagut de mossegar-se la llengua. La meditació i la pregària ajuden a relaxar-se. L’excap del govern tarragoní insisteix que no vol entrar en el pim-pam-pum polític, però algunes de les seves respostes són impagables. També confessa que el van intentar corrompre sense èxit.
Li sona estrany que encara el tractin com a alcalde o li agrada?
No. Hi ha molta gent al carrer que encara no sap que jo ja no sóc l’alcalde. Molta gent continua tractant-me com ‘alcalde’. Jo sóc molt francòfon i a França els alcaldes encara que ja no ocupin el càrrec reben el tracte de ‘Mr. Le maire’ de per vida. I de fet ho ets de per vida. Vas pel carrer i ho veus tot amb uns altres ulls. Moltes vegades quan veig alguna cosa que requereix intervenció municipal, truco a informar.
Dóna molt la tabarra?
Algunes vegades, sobretot quan veig coses rellevants. Però intento no ser pesat. Quan truco no hi penso si sóc o no alcalde. Sóc tarragoní i amb això n’hi ha prou.
Diu que hi ha gent que encara no ho sap que vostè ja no és l’alcalde… Han passat gairebé dos anys…
Comprant al Mercadona m’he trobat gent que em demanava intervenir en la solució d’algunes situacions com si jo encara fos l’alcalde.
D’això podem deduir que l’actual alcalde no és prou conegut?
No, home no. Hi ha gent que no està posada en política com nosaltres que sembla que estem malalts. A més vaig estar 12 anys…
En una entrevista a larepublicacheca.cat, l’alcalde Pau Ricomà va dir que no li agradaria tornar a l’oposició després de presidir el consistori…
El respecto. Jo no parlaré mai malament de l’alcalde per respecte institucional, personal. Una cosa és la gestió i l’acció política i l’altra ben diferent és la institucional. Recordi que jo vaig guanyar les eleccions i a causa de les majories i l’aritmètica partidària va fer que jo fos l’alcalde. Si jo hagués perdut les eleccions ja no haguera anat l’endemà de les eleccions.
Es penedeix d’haver-se presentat a les eleccions?
No. Va ser una decisió molt meditada.
Es penedeix d’estar a la bancada de l’oposició?
No. Els ciutadans em van triar majoritàriament i no els puc decebre ara. Tinc un contracte amb els ciutadans i humilment l’he de complir.
Però manté un perfil molt baix… massa baixa, potser…
És intencionat. No puc deixar de pensar i actuar com a alcalde que he estat. No vull estar ni puc estar en el pim, pam, pum i en la ‘refrega’ partidària. Estaré per tot allò que em necessiti la ciutadania, la ciutat i fins i tot l’alcalde.
Manté relació amb l’alcalde Ricomà?
Sí. Vam estudiar en el mateix col·legi.
Com veu la gestió política del govern d’ERC i ECP?
Estic fet a l’antiga i no criticaré l’alcalde. Però, reconec que l’equip de govern està desbordat. Els problemes de la ciutat els sobrepassen. És cert que la pandèmia distorsiona molt, però també és veritat que hi ha molt poca acció de govern. Algú pot anomenar un gran projecte d’aquest govern?
Digui’m vostè…
Cap.
Hi ha el tema del tramvia…
És un tema interessant per acabar parlant de l’àrea metropolitana.
Col·laborarà amb el govern en aquesta àrea?
I tant. Faré el mateix que faig amb l’aigua, els residus… No desgastarem un govern sempre que el projecte sigui profitós per a la ciutat.
S’ha sentit maltractat?
Jo sóc catòlic i no em costa oferir l’altra galta. M’he oblidat de les picabaralles, els insults…
Vostè en la recta final del seu darrer mandat anava desbordat, oi?
Feia 12 anys. El pacte amb el PP, els jocs, el Mercat va ajudar a desgastar…
Es va decebre amb gent de la seva confiança?
Sempre he tingut molta més gent que m’ha respost positivament que no pas el contrari. Recordo amb nostàlgia la regidora Carme Crespo qui, després de ser regidora, no vam tallar ni l’amistat ni la confiança. Però també és cert que hi ha persones que m’han decebut molt com és el cas d’en Carles Castillo. Ell era com el meu germà petit i em va decebre personal i políticament. El Carles és com el fill que no acaba de quallar. Jo somniava amb ell com el meu successor.
I ara somia amb Rubén Viñuales?
No. No. És un tema que ara li correspon al partit. Jo estic suspès del PSC.
Algun dia haureu de començar a buscar el candidat a l’alcaldia…
Tenim la sort de tenir diferents i bons candidats, cosa que no passa a alguns partits.
De qui està parlant?
De Berni Álvarez, Sandra Ramos, el mateix Rubén Viñuales… Tenir tres bons candidats és un luxe.
Estava al corrent de la sortida de Viñuales de Ciutadans per ‘abraçar’ el projecte socialista?
No.
Li sona menys el telèfon ara que està a l’oposició?
Pensava que em sonaria molt menys, però sona.
Alcalde si prosperés la moció de censura qui havia de ser el candidat?
Jo no.
Vostè estava al corrent d’aquestes negociacions?
No.
Com es pot fer una moció de censura sense que el líder del grup municipal del PSC estigui al corrent?
No ho sé. Jo vaig quedar tan al·lucinat com la resta. Em vaig assabentar per la vostra notícia.
Qui va decidir dur a terme aquesta possible moció de censura?
Suposo que els mateixos que la van parlar d’una banda i l’altra.
El tema Inipro no li ha anat gens bé… oi?
Ja veurem com acaba. Jo vaig passar per la polèmica de les dietes de la Federació Catalana de Municipis, pels rellotges, per l’escàndol de l’EMT, per la polèmica del coaching de l’AMT… Hi ha gent que fa política amb la justícia, però li prometo que no em fa perdre el temps. És obvi que m’afecta i desgasta, però li dic que l’honestedat és, potser, un dels meus majors patrimonis.
Com acabarà el cas?
En el meu cas amb una exoneració claríssima i en general confio que acabarà bé. Reconec que pot haver-hi irregularitats administratives però mai penals.
El van arrossegar en aquest cas des del seu propi partit?
No. Però és cert que la CUP va ocupar-se en mantenir el cas viu i a la premsa…
Es va sentir maltractat mediàticament?
Hi ha hagut tractaments injustos i molt justos. La premsa fa la seva feina.
Li van oferir la possibilitat d’encapçalar la llista al Parlament?
Sí, moltes vegades, però des de sempre vaig tenir clar que si era alcalde no podia estar al Parlament. Jo volia ser alcalde. És el que sempre he volgut sempre des que estic en política. Estic més que satisfet del que he fet en política i orgullós de com la gent em tracta.
La gent el tracta millor ara o abans?
Jo crec que igual. No he notat cap diferència.
Creu que a mesura que anaven passant els anys i amb la inèrcia de la vida d’alcalde, vostè s’ha anat distanciant dels ciutadans?
No. Sempre he procurat sempre tenir a l’agenda dies per contactar i connectar amb la gent. Sempre he intentat ser molt proper i ho feia perquè em sortia i no perquè quedava bé o per motius electoralistes.
Em recordo que en una campanya electoral va dir que al seu compte només tenia 500 euros…
Sí, sí i a més a més ho vaig portar a un notari.
Teníem un alcalde pobre o ens ha ficat un gol?
No sóc pobre. Havia invertit en una casa de 90 m² – que és la que tinc – i en un cotxe.
En què es pot diferenciar Josep Fèlix Ballesteros de Pau Ricomà?
M’estimo més que ho digueu vosaltres.
És el seu alcalde…
Per això. No opinaré d’ell. Tampoc ho vaig fer de l’alcalde Nadal.
Manté contacte amb l’alcalde Joan Miquel Nadal?
De forma esporàdica. Amb en Joan Aregio sí. Va ser un gran contrincant, però és un gran amic.
Es veu tornant a presidir l’ajuntament de Tarragona?
El futur ningú el pot escriure, però el meu temps ja ha passat. Ja no vull estar a la primera línia. Ara dono importància al temps que tinc per a mi i per a la meva família.
Aguantarà de regidor fins al final del mandat?
Sí, per dos motius: vaig guanyar les eleccions i perquè tinc un contracte i un compromís amb la ciutadania.
S’ha mossegat la llengua?
Uff… moltíssim. He après a comptar fins a 150 mil.
I com es desfoga?
Fent meditació i pregària. Em relaxa i em reequilibra. Em fa reflexionar.
El noto nostàlgic…
Una mica sí. M’ho vaig passar molt bé fent d’alcalde.
Si pogués canviar alguns aspectes dels darrers 12 anys, quins serien?
Lamento no haver estat capaç de canviar més l’administració perquè fos més àgil.
De qui és la culpa?
No és dels funcionaris. És que no hem sabut articular la manera en què l’administració avancés. I no passa només a l’Ajuntament de Tarragona. Tenim un problema seriós amb l’administració. És massa burocràtica, massa feixuga…
Sobren funcionaris?
No, però hem de canviar el model de la funció pública.
Adoptant l’anglosaxó…?
Vostè que el coneix bé, sap que quan algú a la Gran Bretanya vol obrir un negoci només ha de presentar els papers i comença a treballar… Després vindrà la fase de control i inspecció… Però, inicialment hi ha una base de confiança en l’empresari, perquè això genera riquesa, llocs de treball… Aquí és exactament el contrari. Es comença per desconfiar de l’empresari, que per obrir un negoci ha de passar un Via Crucis. La culpa no és del funcionari, però del model (llatí) que tenim establert. Malauradament, l’administració no acompanya el dinamisme social ni econòmic. Hem de canviar.
Ja, però vostè va estar 12 anys i no se’n va sortir?
He reconegut que no és fàcil, però això no invalida que no es faci. Ara tenim aturats molt formats i instruïts. És el moment de permetre que esdevinguin emprenedors. No els podem frenar amb burocràcies i fiscalitzacions.
Però a Tarragona es fa servir molt el ‘no per si de cas‘…
Sí, sí, el sistema està basat en el principi de la desconfiança. Es tracta el ciutadà com un trampós. Hem d’entendre que les noves generacions necessiten oportunitats. El sistema capitalista que hem muntat no funciona. I no oblidem que el fracàs del sistema serà la desigualtat que generarà conflicte social.
Vostè és un reformista…
Sóc partidari de la reforma del model no del trencament. El trencament genera populismes…
Estem veient el que està passant als carrers en els darrers mesos… El jovent està cabrejat…
Hi ha alguns que utilitzen l’excusa de la protesta (que és legítima) per fer malbé a coses i generar violència. Ara hi ha desencís, descontentament i els joves – que formen part de la generació més ben formada de la nostra història – creuen que no se’ls està donant oportunitats.
Està d’acord amb l’empresonament del raper Pablo Hasél?
No sóc partidari de les lleis que persegueixen opinions. Hem de canviar radicalment aquesta llei. Les opinions no es poden perseguir per més desagradables i ‘faltones’ que siguin. El Sr. Hasél va ‘amenaçar’ de mort l’Angel Ros (exalcalde de Lleida) que és molt amic meu, però tot i això mai no he pensat que pogués ser empresonat per això.
Vostè és republicà o monàrquic amb tot el que està succeint a la Casa Reial?
Buff… cada cop costa més ser monàrquic. Jo sóc republicà, però arran del 23F em vaig fer juancarlista. Ara no ho sóc, en absolut.
Una República seria més barata?
No. El president de la República també ha de tenir el seu palau, staff, assessors… Ara no tenim majories suficients per canviar el model.
És filipista?
No. Tenim un rei molt preparat, però no sóc filipista. Sóc republicà.
Vostè va conèixer l’actual cap d’estat durant uns jocs que van ser un malson per vostè…
No, no. No és cert. No han estat ni són un malson. I ara tothom diu el contrari. El Gerard Figueras ho va dir al Parlament de Catalunya que van ser un èxit. Està passant exactament el que va dir en Pasqual Maragall que passaria. Ell se’n va haver d’anar a Roma després dels Jocs Olímpics perquè el van acusar d’haver hipotecat la ciutat… M’està passant exactament el mateix. Ell em va dir que mentre s’estigui organitzant, les notícies serien negatives. Durant els jocs, la premsa incidiria sobretot en allò que fallarà i amb el temps els ciutadans recordaran els jocs com un èxit desaprofitat.
Vostè està parlant a nivell esportiu… Però a nivell social no va quallar…
A nivell de participació és cert que potser ens vam equivocar per no promoure-la suficientment. Probablement hauríem d’haver estat més espavilats i haver obert les portes per omplir els recintes… Però, insisteixo que a nivell esportiu els Jocs del Mediterrani, que van ser els més austers de les darreres dècades, van ser un èxit. A nivell d’organització van ser excel·lents. Vam marcar model amb voluntariat i amb la participació de l’alumnat. Estic orgullós.
Tot i que vostè no vol parlar de l’actual alcalde jo insisteixo a recordar-li que ell acumula l’alcaldia amb la Regidoria de Cultura… Quin comentari li mereix?
Crec que l’alcalde de Tarragona ha de ser alcalde, és a dir: liderar la ciutat i el territori i tenir projectes. Em costa de creure que l’alcalde de Tarragona té temps per dedicar-se a gestionar la cultura de la ciutat. L’alcalde és l’alcalde. I a més que som una ciutat important, una capital de Catalunya.
Quines són les àrees que generen més conflicte? La seguretat és un problema o és una percepció?
No, no, és un problema. La inseguretat és un problema real per tota Tarragona. No és una qüestió mediàtica, és una realitat social. Recordem que els okupes del Rancho Grande s’han desplaçat cap a un altre punt de la ciutat… Cada dia es trenquen retrovisors i vidres dels cotxes, es cremen contenidors per gamberrisme…
Com es resol això?
Dotant i creient molt en les forces de seguretat.
A Tarragona el sindicat de la policia està en contra del govern municipal…
Exacte, això no havia passat ni en la nostra època.
L’alcalde Pau Ricomà diu que vostè li va deixar molts ‘pufos‘ a nivell laboral…
Miri, que algú, dos anys d’estar al govern, digui que la culpa és de l’anterior sembla que no vol assumir les seves responsabilitats.
Com analitza la foto de tots els sindicats al carrer contra el govern tarragoní?
Preocupant. Un dels sindicats més bel·ligerants és el de la Guàrdia Urbana perquè no estem fent l’equiparació a què ens hem compromès. Això no és de la meva època, és d’ara i s’ha de complir.
Però segurament no hi ha recursos…
Sí que els tenen. I en cas de no tenir-los has d’explicar com ho faràs i en quina periodicitat. Però la Guàrdia Urbana i la resta dels funcionaris han de sentir que el seu govern els recolza.
Entén que la Guàrdia Urbana se senti abandonada?
En algun cas sí.
Tem que la CUP entri a formar part del govern?
No. Jo estic encantat perquè serà el principi de la incompetència de Peter.
Com?
Així tindrem l’oportunitat de veure com és realment la CUP governant.
I Dídac Nadal?
No sé qui són. Ni els ho sabem si són PDeCAT si són Junts… Crec que és més junts per governar.
Creu que Dídac Nadal només li interessa accedir al govern?
Tinc aquesta sensació perquè s’hi està oferint des de fa més d’un any i mig. És una mica humiliant.
Vostè no hi entraria si estigués en el lloc de Dídac Nadal?
No m’hi vull ficar a la seva pell.
Durant el seu mandat va tenir tres regidors trànsfugues (Ciutadans i Unió), però mai els va maltractar. Pau Ricomà s’està posant dur amb els regidors que van abandonar Ciutadans…
No els he cuidat, però els he donat el mínim perquè exercissin la feina per la qual van ser elegits.
Hi havia el mateix reglament que avui dia o no?
Sí.
Sònia Orts acusa l’alcalde Ricomà d’estar fent-li la vida impossible…
Ella m’ho va explicar. Crec que com a alcalde has de ser equànime, generós i assegurar els mínims als càrrecs electes. Un regidor per més que hagi canviat de partit té drets com a càrrec electe pels ciutadans. El que no pot fer és potenciar majories, canviar els alcaldes o tenir més competències. Però el que no pot ser és que els deixin sense un espai per treballar i atendre els ciutadans. Em sembla poc democràtic i poc respectuós. Recordem que la jurisprudència diu que un regidor ho és a títol personal. El mateix ha passat amb el Sr. Pinedo. El van expulsar del seu partit i ell continua al govern. Per què el Sr. Ricomà no s’ha portat amb ell de la mateixa manera que s’està portant amb els exregidors de Ciutadans? L’alcalde ha de ser equànime, generós i respectuós amb la voluntat popular i amb els regidors et caiguin millor o pitjor.
Per cert, ja s’ha vacunat?
No, encara no. Sembla que em tocarà al juny/juliol.
Ho ha passat malament durant la pandèmia?
Molt. A més tinc una mare de 87 anys que ens preocupa molt. Viu a casa seva i encara no ha estat vacunada. Però em preocupa molt més que ens mantinguem en el debat entre la salut i l’economia. La salut és el primer i no hi ha més discussió.
Quina és la lliçó positiva de la pandèmia?
Que necessitem un sistema públic de salut enfortit, potent i ben pagat. I si hem de fer un impost específic per dotar millor els hospitals, ho hauríem de fer perquè és la millor inversió que es pot fer de cara al futur. Jo sóc optimista i crec que a principis d’estiu – si no fem el beneit durant la Setmana Santa – la situació podrà estar molt millor.
Què s’ha de fer per Setmana Santa?
Mantenir les restriccions. No podem cometre l’errada del Nadal. Si ens sacrifiquem una mica més a nivell individual i amb l’ajuda de les vacunes, de cara a l’estiu podrem veure com sortirà el sol. No ens podem permetre tenir una quarta onada.
Els ajuts municipals són suficients?
No. Són clarament insuficients. I el pitjor és que l’ajuntament té diners. L’any passat van sobrar 13 milions. No s’entén que sobrin diners de l’Institut de Serveis Socials…
Si sobren diners vol dir que el seu govern no ho va fer tan malament… Oi?
Al contrari. Jo vaig deixar l’endeutament municipal per sota del 100%, un fet que no passava des de feia uns 30 anys. Econòmicament les dades ens estan donant la raó. No dic que em preguin en pal·lio, però vull que se sàpiga la veritat.
Però la veritat, de vegades, arriba tard…
L’important és que arribi.
Per què no ha volgut ser el portaveu del seu grup municipal?
Com a exalcalde no em toca estar en el pim-pam-pum. La política del dia a dia comporta estar en el debat permanent, en la crítica fàcil… L’alcalde ha de ser una figura respectada política i institucionalment.
Com vol ser recordat?
Com a una bona persona. Tot i que podria dir que vaig fer el Mercat, el Teatre de Tarragona…
Continua mantenint els seus amics o alguns s’han quedat pel camí després de ser alcalde?
És veritat que quan exercim un càrrec com el meu o fins i tot com a periodista s’hi acosten moltes persones per interès. Hi ha tres grups: els amics, amic; els amics molt amics i després hi ha un gruix d’amics que depèn de la importància del càrrec que ocupes. Hi ha gran part d’aquests últims que continuen al meu costat.
Per què?
Suposo que encara mantenen algunes expectatives.
Li ha intentat corrompre mai?
Sí, clar que em van intentar corrompre, al principi de ser alcalde.
I ha pogut resistir-se…
No només m’he resistit sinó que vaig fer fora tres persones del despatx. De fet, el meu primer Nadal com a alcalde va ser vergonyós la quantitat de paneres, de perfils i càmeres de fotos que em van enviar. Inclòs un rellotge. Gran part vaig retornar i la resta vaig repartir pels treballadors de la planta de l’alcaldia.
Aprofitant que parla de rellotges, em pot dir quants té i si és cert que en fa col·lecció de Rolex?
En tinc uns 35, però la majoria són baratets. Només tinc un Rolex que em va regalar la meva dona pels 20 anys de casat.
Com veu Tarragona?
Tarragona té capacitats per liderar un territori que ha de fer una gran transformació en matèria turística, però sobretot a nivell industrial. Hem d’acompanyar molt bé el sector industrial. A canvi de parlar tant d’Iqoxe – que s’ha de parlar i de cercar-ne els responsables del succeït – hem de saber cap on va i cap a on volem que vagi la indústria química. Hem optat per alguns fons de la New Generation de la Unió Europea? Quins són els nostres partners? Quin és el model turístic més adequat? Tarragona té futur, però li anirà molt millor si és líder. A Barcelona en moltes ocasions li ha anat bé que Tarragona no sigui potent i que estigui estancada.
‘Consejos doy que para mi no tengo’…
No, al revés. Nosaltres vam articular un projecte que era embrionari: els jocs del Mediterrani. Tot el territori es va unir al voltant del projecte. Vaig liderar amb l’alcalde de reus la definició del pacte ferroviari, que és ara el Tramvia i l’Àrea Metropolitana.
És una bona notícia que hagi guanyat l’independentisme al Parlament de Catalunya?
És el que ha decidit la gent. Ha guanyat l’independentisme amb una participació minsa. Només espero que ho sàpiguen gestionar amb saviesa i prudència.
Vox?
És un perill gravíssim. Ha arribat i no és circumstancial.
Ha vingut per quedar-se?
Almenys durant un temps.
Com Ciutadans?
(Riu) No sóc tan agosarat com per pronosticar-ho, però Vox és motiu de preocupació. Em preocupa el radicalisme i els discursos excloents. Ells alimenten barbaritats que aquesta ciutat té superades.
Però algú els vota, oi?
La gent que no troba oportunitats és fàcil que es radicalitzi.
PUBLICITAT
REDACCIÓ26 Febrer, 2023
El retrat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros ja està en el passadís dels il·lustres alcaldes de l’Ajuntament de Tarragona. El batlle socialista – del 20097 al 2019 – va escollir l’artista tarragonina Dolors Barberan per pintar-lo. Barberan es converteix així en la primera pintora que retrata un exalcalde.
L’acte va ser molt emotiu per a Ballesteros, sobretot perquè, en aquell moment, es va fer acompanyar dels seus fills, però li faltava la seva dona que va morir recentment a conseqüència d’un càncer. De fet, l’exedil va ‘allargar’ al màxim aquest acte perquè volia que la Maria Creu hi assistís, la qual cosa, dissortadament, no va poder ser.
Pau Ricomà, per la seva banda, ha dit sentir-se orgullós i satisfet per continuar una tradició que espera que continuï: penjar els retrats dels exalcaldes.
Hi ha qui pensa que vostè encara és l’alcalde, oi?
Creu que ara té un bon relleu (amb Rubén Viñuales al capdavant)?
Qui governarà aquesta ciutat?
Però no ha deixat de ser socialista?
Per què?
Hi ha molt d’ego al PSC?
Per cert, com està seguint el tema de la brossa?
El procés independentista està esgotat?
Parlant de comerç, l’alcalde es presenta com el líder d’un equip que ha plantat cara al declivi comercial de Tarragona. Assegura que malgrat les dificultats econòmiques i estructurals, “es tornen a obrir comerços al centre de la ciutat”. També treu pit a l’hora de dir que va reactivar els mercats de Torreforta i de Bonavista. A més, explica: “estem omplint els carrers de vida i de flors. Hem rebaixat els preus dels aparcaments municipals”.
A finalitzar, Ricomà ha agraït la confiança, “el valor, l’honestedat i la capacitat de treball de tot l’equip de Govern i dels diferents grups polítics – especialment a Junts per Tarragona i la CUP – que han fet possible aquesta majoria pel canvi”.
El conocido como caso 
Encausados que en algunos casos llevan casi 10 años con este asunto, que han visto publicados y aireados sus nombres, cosa que no ocurre ni si quiera con algunos de los más despreciables delincuentes, y en muchos casos se han gastado más en abogados que lo que llegaron a cobrar por un trabajo que si realizaron. ¿Alguien ha pensado el efecto que tiene sobre una persona que ve su nombre en un cuadro junto a una petición de cárcel del Sr. Ricomà o la Sra. Estrada de años a la hora de buscar un trabajo o un crédito? Ya les digo yo que es demoledor para ellos y sus familias.
L’Ajuntament de Tarragona se suma a la petició de la dimissió de l’exalcalde i actual regidor socialista, Josep Félix Ballesteros, i la seva companya, Begoña Floria, després que el jutjat deixi a punt de vista oral el cas Inipro. Segons el portaveu del Govern municipal, Manel Castaño, la seva implicació en l’afer pot suposar un perjudici per a la imatge de la institució i de la ciutat. “Des de l’equip de govern demanem a les persones encausades que integren el consell Plenari com a representants de la ciutadania que assumeixin la seva responsabilitat política. Per això creiem que han de dimitir de les seves funcions”, ha explicat Castaño.
L’exalcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros, ja ha votat per les eleccions al Parlament de Catalunya, previstes pel 14 de febrer, tot coincidint amb el Dia dels Enamorats.
Josep Fèlix Ballesteros ha exercit el seu dret a vot per correu, evitant així les cues i les aglomeracions que es produiran, amb tota probabilitat als col·legis electorals arreu del país.
