Jordi Salvador tornarà a ser el cap de llista d’Esquerra Republicana a les eleccions generals per Tarragona. La seva número 2 serà la flixanca Norma Pujol, qui també va ocupar aquesta posició als passats comicis estatals del 2019. Així s’ha decidit en els respectius congressos territorials de la formació republicana. L’ordre definitiu de la llista es farà públic el pròxim 16 de juny.
En el cas de Camp de Tarragona, la candidatura compta amb Hélène Arcelin, Pineda Vaquer i Neus Estrada. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, al costat de Pujol figuraran Ivan Garcia, Txell Ulldemolins i Ramon Bel. A la cambra alta, es presentaran pel Camp els actuals senadors Laura Castel i Josep Rufà, seguits d’Òscar Subirats i Judit Pere. A l’Ebre, seran Jordi Gaseni, Marta Montagut, Joan Aubanell i Vanessa Callau.
Continuen les travesses sobre qui serà el substitut de Josep Maria Cruset al capdavant de l’Autoritat Portuària de Tarragona. Mentre el consell executiu del govern de la Generalitat no ho fa públic, el nom dels aspirants al càrrec s’ha convertit gairebé en una tómbola. Fa dies els noms del diputat Carles Castillo i l’exregidor de Tarragona Sergi de Los Rios saltaven a la palestra. Tot seguit, de los Rios va fer saber que no estava disponible per assumir aquest repte institucional per motius professionals.
De moment, Carles Castillo no ha manifestat cap oposició, però tampoc confirma si va arribar a rebre alguna invitació en aquest sentit. Tot i així, el ball de candidats no cessa.
Jordi Salvador
Els noms de la diputada republicana Raquel Sans, del secretari general de la UGT a Tarragona, el diputat al Congrés Jordi Salvador, el de l’exdelegat del govern Òscar Peris i el de la senadora Laura Castel, també apareixen en les darreres travesses.
Raquel Sans ha assegurat a la nostra redacció que no té cap intenció de presidir el Port de Tarragona.
El més probable és que el govern resolgui aquest enigma i posi punt final al safareig tot just després del festiu de Tots Sants.
El sol, el vent, el fred i el cansament polític, potser són ingredients que contribueixen al fet que no hi hagi una gran afluència a les urnes, tot i que aquestes eleccions generals són considerades fonamentals pels partits polítics. Uns apel·len al vot per fer fora a Pedro Sánchez, mentre que altres entenen que s’ha de fer els possibles perquè la dreta governi Espanya.
Els candidats per la circumscripció de Tarragona han anat desfilant pels col·legis electorals, tots ells ensenyant les seves millors cares i enviant missatges per evitar que l’abstenció – a causa de l’avorriment i la fadiga política – esdevingui la gran guanyadora d’aquesta jornada.
A les comarques de Tarragona hi ha 1.011 meses electorals repartides per 370 centres de votació. Els tarragonins hauran d’elegir sis diputats al Congrés i quatre senadors. Hi ha 14 candidatures al parlament espanyol i 13 al Senat, la cambra territorial. És la segona vegada que els espanyols són cridats a les urnes per elegir el candidat per instal·lar-s’hi a la Moncloa i governar el país.
El 28 d’abril va guanyar el PSOE, amb Pedro Sánchez al capdavant, però com que no tenia majoria suficient per formar govern i no posar-se d’acord amb Podemos, va haver de convocar eleccions. Aquest acte electoral podria – o hauria de servir – per desbloquejar la situació i també per trobar solucions al conflicte institucional entre Catalunya i Espanya.
.
VOTACIÓ DELS CANDIDATS PER TARRAGONA Joan Ruiz, candidat del PSCa Tarragona al Congrés Santiago Castellà, cap de llista del PSC al Senat
Ferran Bel, candidat de Junts per Catalunya
Ismael Cortés, cap de llista d’En Comú Podem
Jordi Roca, candidat del PP a Traragona
Jordi Salvador, candidat d’ERC a Tarragona al Congrés Laura Castel, cap de llista d’ERC al Senat
ERC ha fet aquest dilluns un acte electoral al centre penitenciari de Mas d’Enric, al Catllar, amb el candidats al Congrés Jordi Salvador i Norma Pujol.
A la sortida, els dos candidats per Tarragona han explicat que el míting s’ha convertit en una “assemblea molt participativa” i “colpidora”, on també han pres part, de forma activa, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, i la jove Laura Solé, empresonada arran dels aldarulls a Tarragona.
Els candidats i els interns han debatut sobre l’amnistia, la república i els drets socials, i han coincidit a denunciar “l’abús” de la presó preventiva. “No pot ser que algú pugui estar fins a quatre anys sense judici. És un càstig que no és de rebut”, ha criticat Jordi Salvador.
L’exsecretari general d’UGT i actual diputat d’ERC al Congrés dels Diputats s’ha desplaçat avui a Madrid per ser interrogat pel tribunal que jutja el procés independentista. Ho ha fet Jordi Salvador i la senadora Laura Castel, també d’ERC.
Els dos polítics tarragonins han denunciat al Tribunal Suprem, les càrregues “desproporcionades” i “gratuïtes” per part de la Policia Nacional durant la jornada referendària de l’1 d’octubre del 2017. Han explicat les càrregues salvatges que van tenir lloc a l’Institut de Tarragona quan ja s’havien emportat les urnes.
Jordi Salvador ha assegurat que l’ambient era com “un World Disney” i que no va veure “cap acte de violència” abans que la policia fes “càrregues desproporcionades”.
Per la seva banda, la senadora assegura que “em van pegar sense tenir capacitat de resposta ni de protecció ni d’anticipació i en cap moment estava amenaçant ni res, estava fent fotos”.
ERC, amb l’exsecretari general de l’UGT com a cap de llista, ha aconseguit, per primer cop, guanyar unes eleccions generals a la demarcació de Tarragona.
Els republicans han obtingut dos diputats i més d’un 27% dels vots, trencant així l’empat múltiple de sis partits amb un escó sorgit dels comicis de 2016.
Jordi Salvador segueix els resultats per la TV
Per darrere dels republicans s’ha situat el PSC, que malgrat incrementar el nombre i el percentatge de vot s’ha quedat amb un diputat. C’s, també amb un escó, passa a situar-se com a tercera força de la demarcació incrementant sensiblement el suport de fa tres anys.
Tot i perdre suport respecte la candidatura de CDC, JxCat manté un diputat. També ho fa En Comú Podem, que s’havia imposat en els últims comicis, i que ha vist com el nombre de vots rebuts s’ha reduït considerablement. Per contra, el PP ha perdut finalment la representació per Tarragona al Congrés després d’aconseguir només el 5% dels vots.
Jordi Salvador torna a ser el cap de llista d’ERC al Congrés dels Diputats. L’exsecretari general d’UGT és molt crític amb l’anterior legislatura, la qual ha estat carregada d’anomalies. Salvador és conscients de les necessitats que reclama Catalunya i els seus ciutadans. Lamenta no haver pogut fer més al parlament espanyol. Diu que si el proper dia 28-A no es tenyeix de groc les urnes, serà una oportunitat perduda. El candidat republicà és un home sensible amb els drets socials i per aquesta raó espera que en la propera legislatura es pugui fer molt més i que els ciutadans i els seus drets sigui els veritables protagonistes. També és molt crític en relació al judici contra el procés, el qual titlla de fake judici.
Jordi Salvador és cap de llista d’ERC
Per què ha decidit tornar-se a candidatar?
Per aconseguir la sobirania nacional, per l’1 d’octubre, pel 3 d’octubre, per treure els nostres presos polítics exiliats i represaliats, per aturar el franquisme i el neofranquisme… Queda molta feina a fer pels drets socials i nacionals d’aquests país i la seva gent. Vaig a Madrid per a defensar la derogació de les reformes laborals, garantir les pensions, denunciar l’escàndol del ‘Castor’ o l’estat del sector del cítric a les Terres de l’Ebre.
Torno a ser candidat per què vull seguir treballant pels drets socials i nacionals, senzillament i mentre segueixi sent útil per al partit i la causa. Quan no sigui així, faré un pas al costat, feliç i content per l’honor i orgull de poder haver representat a la meva gent amb les sigles històriques d’ERC
Però per què es presenta?
Em torno a presentar per què en els darrers tres anys el Govern de Madrid no ha fet res, res. Cal un pla de reindustrialització del sud de Catalunya; calen les inversions en infraestructures viàries i ferroviàries, com l’acabament de l’A27, les variants de Riudecols o Gandesa, la línia ferroviària de mercaderies segregada i per l’interior, la connexió del port i l’aeroport a l’ample europeu; cal un nou museu arqueològic de Tarragona; inversions que aturin la degradació del medi ambient, com és el cas del litoral i el delta; inversions en energies renovables que ens permetin lluitar contra el canvi climàtic; reclamar que l’Estat pagui el 50% de la llei de dependència que tant necessiten les persones dependents d’aquesta terra; aconseguir un referèndum per a Catalunya, entre altres coses. Torno a ser candidat per què vull seguir treballant pels drets socials i nacionals, senzillament i mentre segueixi sent útil per al partit i la causa. Quan no sigui així, faré un pas al costat, feliç i content per l’honor i orgull de poder haver representat a la meva gent amb les sigles històriques d’ERC.
Salvador demana que es tenyeixi de groc les urnes
Quin balanç fa de l’anterior legislatura?
Negatiu i trist. No s’ha fet res. Res de bo. Ha estat una legislatura marcada pels escàndols, la corrupció, la situació d’anormalitat democràtica (i no només pel lamentable paper del Rei i l’existència del règim borbònic), l’atac constant a Catalunya com a nació… I aquí hi han jugat tots.
Què vol dir?
Primer vam tenir un govern encapçalat pel PP (gràcies al PSOE i Ciutadans), el més corrupte d’Europa, el del rescat de les radials, dels bancs, el de la reforma laboral i la llei mordassa, el que està trencant els pilars bàsics dels drets socials i la convivència, sempre amb el suport de Ciutadans, preparat, com a fidel escuder que és, a retallar en drets socials i nacionals. Fixeu-vos, si no, amb les seves propostes de contracte únic o de la motxilla austríaca o amb les recents declaracions de la Sra. Inés Arrimades, amenaçant, de nou, amb el 155.
I no hem d’oblidar que el govern del PP va ser possible gràcies a un Partit socialista, que no és ni socialista ni obrer, que va actuar acomplexadament i, podent governar amb les esquerres i oferir una solució democràtica per al conflicte català, va preferir un pacte fallit amb Ciutadans. I per reblar el clau, després de trigar tres anys a presentar la moció de censura, es passa nou mesos sense fer res que afecti els fonaments essencials dels drets. Ni deroga les reformes laborals, ni la llei mordassa. No assegura les pensions i no toca l’article 315.3 del CP que tan afecta als sindicalistes. Ens venen uns pressupostos fake, com els més socials de la història, i no deixen de ser més militaristes que els del PP i amb un forat de 8.000 milions d’euros. On són els diners que, per llei ha de posar per a finançar la inversió en dependència? On són els diners per a acabar el Corredor del Mediterrani (el de veritat, no el que passa per Madrid)?
Jordi Salvador torna a presentar-se a diputat
Pot destacar un parell de projectes legislatius en què hagi participat i que hagi estat positiu per a Tarragona?
La defensa dels drets dels treballadors de l’estiba, per exemple. Tarragona té un potent port industrial que cal potenciar i no es pot fer amb mesures com les del PP contra l’estiba que l’únic que buscaven era privatitzar els ports. Hem defensat el blindatge del sistema de pensions per tal que els pensionistes de Tarragona, i de tot l’Estat, tinguin assegurats una revalorització lligada a l’IPC i no al topall màxim del 0.25%, que per cert, no s’ha pogut fer gràcies als progres acomplexats del PSOE. Hem treballat per dur a terme un pla de reindustrialització de les comarques de Tarragona, per evitar casos com els de Covestro o d’Ercross a Flix. Sense oblidar el Castor o Aquamed.
Quin projecte pretén desenvolupar en la propera legislatura?
El nostre projecte està molt clar: lluitar pels drets socials i nacionals. Treball digne, pensions dignes, conciliació de la vida laboral i familiar. Sense oblidar la importància que tenen les infraestructures en la vida de les persones i en l’economia del territori. Per això lluitem per aconseguir que es faci i s’acabi el corredor del mediterrani, la línia ferroviària segregada per a mercaderies, la connexió del port i l’aeroport a l’ample europeu, que puguin passar mercaderies perilloses pel túnel del coll de Lilla de l’A27. I sense deixar de lluitar contra la corrupció del règim del 78, no només l’econòmica sinó la dels oligopolis, les portes giratòries. I per l’altra banda, com a objectiu clar nacional i irrenunciable un referèndum sí o sí. Podem pactar la pregunta, que es pregunti tot allò que representi les diferents sensibilitats nacionals del país el moment, però no si el fem o no. És una qüestió de democràcia i de llibertat.
Jordi Salvador és un defensor dels drets socials
Quines són les necessitats més prements de Tarragona?
Esquerra té present en tot moment les necessitats socials. Les polítiques creades per ajudar a les persones són essencials i treballem incansables per aconseguir un model que permeti el treball i les pensions dignes. També farem tot el possible perquè l’Estat garanteixi el pagament de la Llei de la Dependència que tantes persones esperen i que, sovint, arriben massa tard. Parar especial atenció en les inversions previstes en educació, cultura, o polítiques d’habitatge han de ser les nostres obsessions fins a assolir el millor resultat. D’altra banda, la mancança històrica en infraestructures viàries i ferroviàries cal que es resolgui amb un ferm compromís del govern de Madrid de no allargar més els compromisos incomplets arrossegats des de fa dues dècades. La lluita contra la corrupció també és una necessitat urgent en el territori per posar fi a la situació injusta de les resolucions de casos com el Castor o Aquamed. La preservació del Medi Ambient en connivència amb l’activitat industrial -amb la implantació de xarxes tancades d’energia que ens facin més competitius- o l’activitat turística són altres aspectes que cal tenir en compte.
El monotema independentista ha de trobar una solució? Per on passa la sortida pacífica?
No és veritat que el monotema sigui l’independentisme. Per què no parlem del monotema dels precaris, o el dels desnonats, o el dels refugiats que moren al mar, o del monotema de la manca de finançament dels serveis públics, o el monotema de la corrupció? Monotemes n’hi ha molts.
Salvador és molt crític amb les polítiques del PP i C’s
….?
Nosaltres no parlem només del referèndum i de la independència. Per nosaltres tan important és treballar per aconseguir la independència del nostre país com treballar per millorar les condicions de vida de tota la població. Mentre ells parlen del seu monotema, com una manera grollera de guanyar vots a Espanya generant un fals enfrontament que no existeix, nosaltres ERC treballem perquè els dependents rebin el que els hi pertoca, amb un gran esforç donat que l’Estat incompleix els seus compromisos; treballem per a possibilitar que d’una vegada per totes sigui possible que s’implementin les xarxes tancades elèctriques, fet que provocarà una reducció de costos d’entre un 30 i un 50%, la millora de la competitivitat del nostre sector productiu i la generació de més llocs de treball dignes. Lluitem per produir la necessària i inajornable transició energètica cap a fonts d’energia renovables. No volem que el delta s’enfonsi ni que el nostre litoral desaparegui. Volem estar al costat de la lluita dels estibadors, dels pescadors, els pagesos de l’avellana o dels cítrics. Lluitem per aquestes coses.
Lluitem per dur a tot el món la veu dels presos i les preses polítics, els represaliats i els exiliats i exiliades. Treballem per lluitar contra un règim corrupte i demofòbic a qui li fa por que les persones votin lliurement i ho evita pegant a gent pacífica. Lluitem per dir al món que Espanya dur a terme un judici farsa que ha estat denunciat per observadors internacionals. Però no passa res.
Nosaltres no tenim por ni a la democràcia ni a les urnes. Volem la independència de Catalunya, si, és cert. Com també ho és que la volem aconseguir per vies pacífiques i democràtiques, votant. Per això mai renunciarem a un referèndum, sigui d’independència o per escollir si Espanya vol ser una monarquia corrupta i decimonònica o una República moderna i amb futur. La solució implica votar.
El diputat demana el vot a ERC
Per què ha de guanyar el seu partit?
Per supervivència nacional i pel bé de les classes treballadores. Cal que Esquerra sigui un partit fort a Madrid perquè els valor més bàsics de la democràcia estan sent abolits. Només els partits que portem en el nostre ideari la llibertat de les persones i els drets humans com a bandera podem fer que la maquinària d’un estat autoritari i repressor aturi les seves intencions de silenciar i castigar a aquells que expressen els seus sentiments a través del pacifisme i d’unes urnes. És intolerable que els i les nostres preses polítiques, exiliats i represaliats estiguin privats d’aquests drets fonamentals inherents a l’ésser humà.
L’aplicació d’un 155 és la millor solució al conflicte institucional?
La repressió mai no és la millor solució per a afrontar els problemes. Una altra cosa és que no els interessi solucionar res per què ja els interessa mantenir-se en aquesta situació. Tenen por a comportar-se com a veritables demòcrates. Tenen por a perdre els seus privilegis. Per què al final va d’això.
Jordi Salvador en un acte electoral
Creu que una sentència condemnatòria contra els polítics independentistes podria encendre els ànims i incrementar la crispació social i politica?
N’estic plenament convençut. No només som els votants d’esquerres els que pensem que aquest judici és una farsa i una vergonya. Partint de la base que votar no és delicte, hi ha moltes persones que veuen a través de les sessions diàries del judici com les acusacions menteixen per intentar trobar un motiu que justifiqui la presó preventiva de tots ells i elles. Hi ha moltíssima gent que creu que només l’absolució seria la sentència justa i que aquest fake judici no hauria d’haver començat mai.
Quin seria el pitjor escenari polític, sortit de les urnes?
Que Catalunya no es tenyeixi de groc seria el pitjor escenari.
Fa precisament un any que Catalunya i, de retruc Espanya, ha viscut un dels episodis més escandalosos de la democràcia espanyola. Tant els agressors com els agredits esgrimeixen els seus punts de vista. La violència policial, desmesurada i injustificada, emprada durant el referèndum il·legal de l’1 d’octubre ha estat criticada pràcticament per a tots els partits a excepció del PP i de Ciutadans, els quals intenten justificar la intervenció policial amb el respecte pel manament judicial. La imatge de la democràcia espanyola ha quedat en evidència després que la policia atonyinés civils que només pretenien dipositar una papereta en una urna. Cal recordar que alguns dels votants van exhibir als policies, durant la batussa, que havien votat en contra.
Sergi Albarran
Amb motiu del primer aniversari del primer d’octubre, el nostre digital ha volgut copsar tres opinions de persones molt vinculades amb aquesta efemèride que passarà, sí o sí, a la història de Catalunya. Sergi Albarran, líder local d’ERC, va ser un dels ferits a Tarragona. Un cop de porra li va obrir el cap, fent que el polític es convertís en la cara visible de la violència policial. Albarran assegura que aquell dia va passar molta por i té clar que els seus agressors no eren policies, ja que els policies no es comporten d’aquella manera tan brutal.
Jean-Marc Segarra
L’altre dels entrevistats és Jean-Marc Segarra, exdirector de l’Institut Martí i Franqués. Segarra va tenir un paper actiu (i emotiu) durant la consulta de l’1 d’octubre. Ell i el seu equip van fer mans i mànigues per fer possible que la gent pogués exercir el seu dret de vot. Els nervis, l’ansietat i la impotència van ser alguns dels sentiments que van experimentar durant aquella jornada. L’actual director territorial d’Ensenyament assegura que l’1 d’octubre és una de les vergonyes de l’estat.
Jordi Salvador Un dels altres protagonistes de l’1 d’octubre de 2017 és el diputat republicà, Jordi Salvador. El parlamentari va poder veure personalment la fúria dels ‘picolins’. Es queixa de la manca de diàleg i de l’excés de violència. Diu que els agents no raonaven i que el ‘a por ellos’ era el lema de la seva intervenció. Salvador lamenta que els policies no hagin respectat la presència de menors i gent gran.
‘Pitu Mosquits’
Finalment, hem triat al serrallenc Josep Ramon Tules, més conegut com a ‘Pitu Mosquits’. Ell va tenir un paper important en la preparació de la jornada electoral. Va ser una de les persones que sabien on es trobaven les urnes i tenien l’encàrrec de fer-les arribar als col·legis electorals sense cridar l’atenció de la policia. Va viure moments inoblidables. Avui dia, desa una rèplica d’una urna a casa seva. ‘Pitu Mosquits’ lamenta que l’alcalde Ballesteros no hagi estat a l’altura. Entén que el batlle hauria d’haver donat la cara en defensa dels seus conciutadans. Això ni li perdonaré mai, diu Josep Ramon Tules, el perpetuador de Santa Tecla 2018.
Si el gobierno municipal muestra evidentes signos de desorientación y agotamiento, la oposición presenta un cuadro no menos intrigante que el del grupo arremolinado en torno a Ballesteros. El alcalde es el palo que aguanta todas las velas del gobierno, mientras en la oposición hay cinco palos sin velamen al viento; ¿remeros todos? No, qué va.
C’s: Rubén Viñuales Rubén Viñuales se ha beneficiado hasta ahora -repito, hasta ahora- del buen encaje sociológico que la propuesta de Ciudadanos ha obtenido en Tarragona, así como de su perfil personal simpático y desenfadado. Pero tras dos años de zumo de naranja, alcanzándose el ecuador de la legislatura, ya toca pasar del zumo a las tostadas.
Su partido (Cs) es una formación joven y, por ende, es más “marca” que “aparato”. Eso para presentarse al electorado por primera vez incluso ayuda, pero en 2019 Viñuales deberá pasar su propia reválida. La propuesta de buenas intenciones del 2015 ya no le servirá dentro de dos años. Supongo que él es conocedor de esto que digo, pero resolver el sudoku no le será nada fácil. En su grupo municipal las cosas no están a partir un piñón y a sus espaldas, los/las compañeros de viaje empiezan a cuestionar algunos de sus posicionamientos y estrategias.
Por añadidura, el “arrimadismo” devoto de Viñuales resulta casi grotesco en ocasiones. Da la sensación de que ande buscando un perfil político y electoral para clonarse, en vez de construir el suyo propio. Desde luego, como oposición, a lo más que ha llegado Viñuales hasta ahora ha sido a molestar por exceso de cosquillas, pero lo que se dice marcar territorio, nada de nada. Ni es oposición ni obtiene rédito político por su bajo nivel opositor. ¿Alguien que no es capaz de ejercer con autoridad su condición de líder de la oposición puede convencer al electorado de que sí tendrá esa autoridad como alcalde?
ERC: Pau Ricomà
Hablemos de Pau Ricomà. A pesar de su tendencia a la oposición monástica, Ricomà ha demostrado capacidad para llevar contra las cuerdas al gobierno de Ballesteros en varias ocasiones. Han sido destellos de brillantez intelectual de Ricomà, que es su punto fuerte. Todo y eso, cuatro años de “picapedrerismo” en la calle son demasiada tortura para él.
Tampoco le acompaña su tándem municipal, más dado a hacer la guerra por su cuenta que a reforzar un liderazgo, el de Ricomà, en el que no creen. Así las cosas, algunos en ERC, en Barcelona, opinan que Tarragona es una plaza electoral a conquistar.
Ahí aparece el nombre de Jordi Salvador de continuo. Nadie se atreverá a negar que el perfil del ex líder sindical encaja perfectamente con los requisitos para presentar un idóneo cartel electoral como alcaldable.
PDeCAT: Albert Abelló
Vayamos a Albert Abelló. El desastre electoral de los otrora convergentes en las pasadas elecciones municipales fue de tal magnitud que nadie en el partido se preocupó de atender a los supervivientes. Y quedaron dos.
Abelló no ha hecho oposición, no ha buscado protegerse tras guardia pretoriana convergente, ni ganarse el favor de las élites de la ciudad -que le tratan con displicencia-, ni tampoco hacerse con el favor de los medios de comunicación (salvo alguna tentación poco edificante). Abelló, simplemente, se ha dedicado a aquello que debe dedicarse cualquier superviviente tras el cataclismo: sobrevivir.
Abelló sería un concursante perfecto para ir a la Isla de los Famosos. Pero él quiere ser alcaldable y, quién sabe, si la loca aritmética electoral en 2019 le brindará la oportunidad de ser, incluso, alcalde. De momento, Jordi Sendra ha dejado de segarle la hierba bajo sus pies, aunque mantiene ese bisbiseo contra Abelló que trata de empequeñecerlo. El nuevo responsable del PDECAT, Albert Punyet, prefiere mantener a Abelló donde está y centrarse en preparar al partido para lo que se le viene encima, que no es poco. El propio Punyet descarta (sinceramente) atacar la plaza de alcaldable en 2019. En fin, lo dicho, Abelló, sin hacer oposición, podrá seguir siendo oposición. Que venga Groucho Marx y nos lo explique.
CUP: Laia Estrada
Ahora Laia Estrada, la más afilada de la oposición (a veces parece la jefe de la oposición).
Ha sabido buscarle y encontrarle la vuelta a Ballesteros en numerosas ocasiones. Ha marcado agenda política y ha sido una ‘influencer’ en el debate público. ¡Horror! No obstante, le pierde el recalentamiento permanente de su motor opositor: no dar tregua, estar contra todo, disparar a todo lo que se mueve, en tan solo dos años, ha producido un efecto narcotizador entre la opinión pública.
A casi todo el mundo le gusta el picante, pero picante para desayunar, comer, merendar y cenar, pues va a ser que no. Pero suerte que la oposición tiene una Laia.
ICV: Arga Sentis
Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA
Finalmente, Arga Sentís. Lo está teniendo muy difícil. Está en tierra de nadie. Ya no es ICV. Tampoco es “Comú”. Ni Podemos. Y, aun así, es la que demuestra conocer mejor el oficio de oposición. Lástima que su espacio sea tan restringido, tan limitado, casi inofensivo. Pero conceptualmente, sin duda, es la que mejor interpreta su papel. Lástima.
Esta es nuestra oposición. Tras dos años de mandato de Ballesteros con los peores registros de su gobierno, claras muestras de fin de etapa y deterioro judicial, esta oposición sin ton ni son hace creíble al alcalde. Le hace electoralmente más fiable que cualquiera de la oposición.
Una parte de esta situación se debe a lo explicado anteriormente y otra parte, sin duda, es atribuible a la habilidad de Ballesteros para cocinar un caldo de buen rollito personal con algunos de los opositores, que antes de iniciar su crítica política al alcalde dejan claro que personalmente le respetan y hasta le tienen afecto. Así no hay oposición. A lo sumo tendremos discusiones adolescentes al estilo de ‘Física o química’. Y quizás esa sea la clave del asunto, que esta oposición está, todavía, en su adolescencia política, mientras que Ballesteros vive su madurez otoñal.
Hasta el próximo lunes
Recordad que El Infollón está donde menos se le espera
Tenim més pobresa, més exclusió social i estem perdent protecció social. Front aquesta realitat la setmana passada el Congrés dels Diputats ha acceptat la tramitació d’un projecte de Llei on es recull la Iniciativa Legislativa Popular promoguda pels sindicats CCOO i UGT i que està avalada per unes 700.000 signatures. És d’agrair l’esforç de tantes persones implicades en aquest procés, afiliats, militants, treballadors i treballadores que han fet possible aquest primer pas.
La proposta parteix d’una realitat: que necessitem una prestació mínima d’ingressos pels aturats que han esgotat la seva prestació; que les seves rendes són inferiors al 75 % del Salari Mínim Interprofessional (SMI); això és 5.837 euros a l’any. Una prestació imprescindible davant una situació dramàtica per la qual estan passant centenars de milers de persones del Regne d’Espanya. Hi ha llars que tenen a tots els seus membres actius sense ingressos, en la darrera EPA (enquesta de població activa) el nombre arriba a quasi bé a 1.400.00 persones que necessiten solucions i prestacions pal·liatives immediates.
Com vaig dir al plenari: un estat, un govern i un congrés, que no solucioni el problema del treball digne i no protegeixi a aquells que queden fora del sistema econòmic o social, són un mal govern o és una democràcia ineficaç. O simplement, el sistema econòmic i social en el qual estem immersos no val.
La renda mínima no és la solució al problema de pobresa i d’exclusió de milions de persones, doncs les causes dels problemes de pobresa, és evident, que tenen les seves causes en les polítiques econòmiques desenvolupades pels últims governs, les seves famoses reformes econòmiques i reformes soci laborals i el model productiu d’aquesta oligarquia econòmica i financera tan dolenta. Però, tot i així, i tenint per objectiu més primordial per ERC l’ atacar aquestes causes de pobresa, de desocupació i de precarietat. Mentre tant la tramitació com a projecte de llei obra un debat parlamentari sobre la necessitat d’una renda mínima garantida o una renda bàsica universal o un subsidi d’atur indefinit, en els propers mesos veurem en què queda, però si més no el debat ja està a la palestra malgrat els vots contraris del PP i de C’s –que no calia que ens diguessin que ja no són social demòcrates, perquè estan demostrant una votació rere l’altre que són uns acòlits del PP.
Un cop més i mentre lluitem per la construcció de la nova República Catalana, Esquerra Republicana sempre estarà al costat de les classes treballadores d’arreu, com a partit d’esquerres i internacionalista. I així ho demostrem, dia a dia amb propostes com l’augment del Salari Mínim Interprofessional, vetllant pel cabdal de l’Ebre, lluitant contra la subcontractació i la doble escala salarial, etc. No ens oblidem que és imprescindible unir esforços per recuperar els drets socials, laborals i civils, que ens han pres en els últims anys i que seguim perdent amb aquesta coalició a l’ombra formada per PP, C’s i PSOE que permet aquest govern pervers i les seves polítiques antipopulars.
Jordi SALVADOR Diputat d’ERC al Congrés dels Diputats
REDACCIÓ13 Juny, 2023
Jordi Salvador tornarà a ser el cap de llista d’Esquerra Republicana a les eleccions generals per Tarragona. La seva número 2 serà la flixanca Norma Pujol, qui també va ocupar aquesta posició als passats comicis estatals del 2019. Així s’ha decidit en els respectius congressos territorials de la formació republicana. L’ordre definitiu de la llista es farà públic el pròxim 16 de juny.
En el cas de Camp de Tarragona, la candidatura compta amb Hélène Arcelin, Pineda Vaquer i Neus Estrada. Pel que fa a les Terres de l’Ebre, al costat de Pujol figuraran Ivan Garcia, Txell Ulldemolins i Ramon Bel. A la cambra alta, es presentaran pel Camp els actuals senadors Laura Castel i Josep Rufà, seguits d’Òscar Subirats i Judit Pere. A l’Ebre, seran Jordi Gaseni, Marta Montagut, Joan Aubanell i Vanessa Callau.
El sol, el vent, el fred i el cansament polític, potser són ingredients que contribueixen al fet que no hi hagi una gran afluència a les urnes, tot i que aquestes eleccions generals són considerades fonamentals pels partits polítics. Uns apel·len al vot per fer fora a Pedro Sánchez, mentre que altres entenen que s’ha de fer els possibles perquè la dreta governi Espanya.
Els candidats per la circumscripció de Tarragona han anat desfilant pels col·legis electorals, tots ells ensenyant les seves millors cares i enviant missatges per evitar que l’abstenció – a causa de l’avorriment i la fadiga política – esdevingui la gran guanyadora d’aquesta jornada.
ERC, amb l’exsecretari general de l’UGT com a cap de llista, ha aconseguit, per primer cop, guanyar unes eleccions generals a la demarcació de Tarragona.
REDACCIÓ
Fa precisament un any que Catalunya i, de retruc Espanya, ha viscut un dels episodis més escandalosos de la democràcia espanyola. Tant els agressors com els agredits esgrimeixen els seus punts de vista. La violència policial, desmesurada i injustificada, emprada durant el referèndum il·legal de l’1 d’octubre ha estat criticada pràcticament per a tots els partits a excepció del PP i de Ciutadans, els quals intenten justificar la intervenció policial amb el respecte pel manament judicial. La imatge de la democràcia espanyola ha quedat en evidència després que la policia atonyinés civils que només pretenien dipositar una papereta en una urna. Cal recordar que alguns dels votants van exhibir als policies, durant la batussa, que havien votat en contra. 
Sergi Albarran
Un dels altres protagonistes de l’1 d’octubre de 2017 és el diputat republicà, Jordi Salvador. El parlamentari va poder veure personalment la fúria dels ‘picolins’. Es queixa de la manca de diàleg i de l’excés de violència. Diu que els agents no raonaven i que el ‘a por ellos’ era el lema de la seva intervenció. Salvador lamenta que els policies no hagin respectat la presència de menors i gent gran.
