23. Abril 2024

Arxius de jordi salvador duch | Diari La República Checa

REDACCIÓ3 Juny, 2021

Esquerra republicana ha fet una ofensiva al Congrés i al Senat per protegir el servei postal i evitar el tancament de correus. Per fer-ho, el diputat Jordi Salvador Duch i el senador Josep Rufà Gràcia d’ERC Camp de Tarragona han presentat una bateria de preguntes al Congrés i al Senat, respectivament, adreçades al Govern espanyol sobre el tancament d’oficines de Correus, el trasllat de treballadors treballadores, oficines i centres de distribució, etc.

Els representants tarragonins han formulat una vintena de preguntes, en format escrit, per fer ressò de les queixes dels sindicats de treballadors de l’empresa pública que se senten menyspreats en molts dels municipis de Tarragona, Catalunya i Espanya.

El diputat Jordi Salvador Duch assegura que cal “garantir el caràcter universal i públic del servei de repartiment postal i l’enviament diari del servei postal, posant fi a l’aplicació de criteris economicistes de gestió i organització del funcionament de l’empresa i les relacions laborals”.

Són molts els treballadors i les treballadores i les organitzacions sindicals que han denunciat la vulneració dels seus drets a causa de les retallades a la plantilla, l’empitjorament de la qualitat de l’ocupació, el traspàs d’activitat a la filial de l’empresa Correos Express i l’externalització de serveis.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ8 Novembre, 2019
jordi_salvador3.jpg

Jordi Salvador és el cap de llista d’ERC al Congrés dels Diputats. L’exprofessor universitari i secretari general de la UGT, entén que hi ha molt camí a recórrer per assolir la democràcia plena a Espanya. El candidat republicà és una persona sensible i preocupada amb els drets socials. Salvador, des del seu escó del parlament espanyol, lluita pels interessos dels tarragonins i dels catalans en general. En el seu abecedari, Jordi Salvador, que va fer un estudi antropològic del Barça, destaca paraules com poble, llibertat, república, Guardiola, vida o Barça. No s’oblida d’exigir la llibertat dels presos i preses polítiques i de recordar l’abril del 74. Fa referència al Tsunami Democràtic…

bril 74
B arça
C ruyff
D elgado Ruiz, Manuel
E squerra Republicana de Catalunya
F orcadell
G uardiola
H obsbawm
J ugar
Ll ibertat presos i preses polítics
M are
N oi del Sucre
O vidi Montllor
P etit príncep
Q ueen
R epública del poble
S indicalisme
T sunami democràtic
U niversitat Rovira i Virgili
V ida
X esco Boix
Z az

 

 


REDACCIÓ23 Novembre, 2017
JORDI_SALVADOR.jpg

El 10 de juliol del 2010 una bona part de la Catalunya que se sent nació i vol exercir com a tal, va canviar la senyera per l’estelada. La sentencia del Tribunal Constitucional era la gota que feia vesar el got. L’estatut del 2006 va ser un intent, la darrera proposta del catalanisme polític progressista per tal d’oferir una nova relació Catalunya/Espanya o amb els altres pobles d’Espanya que amb el temps podria haver evolucionat en clau confederal.

Aquesta oferta fruit d’una enorme feina, va ser “cepillada” amb sorna al Congreso de los Diputados i malgrat tot va ser aprovada en referèndum pel poble de Catalunya. La campanya infame del PP contra el referèndum aprovat i la denúncia al TC i la posterior sentència que “cepillaba” encara més l’estatut votat és un cop molt dur a la dignitat de tot un poble. L’estatut escapçat no era l’estatut votat.

La reacció de la gent aquell 10 de juliol no va ser dirigida per ningú. Va ser una autèntica revolta popular de centenars de milers de catalans i catalanes que va sorprendre a tothom. De fet, la manifestació convocada era per defensar l’estatut contra la sentència del Tribunal Constitucional, però per primer cop les estelades van ser molt majoritàries i els crits unànimes van ser d’independència. A partir d’aquí, les multitudinàries manifestacions del 2012, 2013, 2014, el 9 N, el 2015 i el 2016. Les manifestacions més multitudinàries viscudes la darrera dècada a Europa i al món.

La revolta catalana té multitud de causes. Possiblement falti perspectiva històrica per poder valorar en tota la seva magnitud aquest aixecament popular avui encara inacabat. El que sí podem afirmar és que els fets dels darrers anys trenquen, per si encara quedava dubtes, el mite de què el catalanisme revolucionari té una base burgesa.

La burgesia catalana omple el Liceu o el Palau de la Música, però mai els carrers de tot Catalunya. la gran “burgesia” mai sortiria al carrer a reclamar una república i un procés constituent que posa cap per avall tot el règim del 1978 –que tant bé li ha anat justamenta aquesta gran burgesia i també les oligarquies espanyoles.

La revolució catalana és una revolta eminentment popular contra una Espanya assimilacionista, recentralitzadora, poc democràtica i amb les principals institucions deslegitimades quan no podrides (la independència judicial, l’estat de les autonomies, la monarquia, el finançament autonòmic, el sistema financer, el model econòmic impulsat pels governs del PP i el PSOE, la disbauxa en les inversions en infraestructures, la cobdícia de les grans empreses quasi monopolistes de la construcció, infraestructures, energia, el Banc d’Espanya, etc.) El regne del “todo atado y bien atado” vist com un llast tant en matèria econòmica, social i de drets civils. Un estat on el Partit Popular té majoria absoluta al senat i majoria al congrés i un PSOE a la deriva que no són ni interlocutors ni referents vàlids, si més no per un àmplia capa de la població catalana. És un “ja n’hi ha prou” que sorgeix d’una manera espontània i que es caracteritza per ser un projecte il·lusionant i trencador front la manca de resposta política que es veu a la resta de l’estat.

És aquesta darrer aspecte, la no divisió de drets socials i nacionals, el que més ha desconcertat a l’esquerra espanyola –i a part de la catalana, a la intel·lectualitat elitista, etc. i també al nacionalisme clàssic espanyol que es va pensar i es pensa que això anava de líders, que la corrupció s’associaria a independentisme i que tot plegat seria vist com una cortina de fum per tapar la corrupció i el mal govern, etc. No s’adonaven ni se n’adonen que allò que passava a Catalunya era un símptoma clar de l’esgotament dels catalanismes que aspiraven a canviar Espanya i alhora el fracàs del nacionalisme espanyol i els seus governs de dretes i d’esquerres de construir un estat amb un sentiment patriòtic comú, modern, plurinacional, eficient, etc.

El catalanisme popular i hegemònic ja no pot esperar un interlocutor a Espanya amb qui federar-se o esperar una correlació de forces rupturistes que no es veuen en un horitzó proper. I això no vol dir res més que això, que s’ha tirat pel dret. De fet, el federalisme ha estat utilitzat com un concepte buit de significat, perquè no ha estat omplert de manera clara amb contingut, amb un programa seriós, sinó com el darrer antídot per combatre l’independentisme creixent a la societat catalana. Ha estat més una reacció que un creença real, i amb poca credibilitat després del fracàs estrepitós del procés de l’estatut del 2006 impulsat entre altres pel mateix PSC.

Una part si més no molt important de la Catalunya Popular no pot esperar una majoria absoluta de l’entorn de Podem o un canvi revolucionari del PSOE. Té pressa, perquè fa molts anys que ha denunciat el seu malestar profund. Té la seva pròpia il·lusió tant com a classe treballadora en un sentit ampli del terme (també incloent com no pot ser d’altre manera als autònoms, pimes, etc) que no accepta ni la gran burgesia catalana ni l’Espanya dels oligopolis ni la negació constant de la seva existència com a poble que vol ser i decidir. I tot això, malgrat la paradoxa d’haver de fer part del camí amb una part de l’antiga CiU –que el mateix procés independentista i la corrupció destrossa com a partit–, tot pensant en un objectiu comú superior: la república catalana.

La identitat nacional incloent, de base republicana i la millora econòmica i social són el combustible del nou imaginari catalanista hegemònic.

Set anys després d’aquell 2010 arriba el desafiament més important que s’ha fet a l’estat en les darreres dècades. Front la impossibilitat de fer un referèndum acordat amb l’estat igual que es va fer al Canadà o al Regne Unit, els partits independentistes majoritaris al Parlament de Catalunya tiren de manera unilateral un referèndum d’autodeterminació pel proper 1 d’octubre. La corda es tensa de tal manera que s’elimina la equidistància possible. Tot es redueix a qui vol votar en referèndum i els que no volen votar, arribant a un xoc de legalitats i legitimitats. El pols ha començat a Catalunya. Només es pot triar dos camins: 1) votar sí o no legitimant un referèndum encaminat a proclamar la República Catalana i un procés constituent sense el consentiment de l’estat; o 2) una abstenció política per part dels defensors del règim del 78 que no volen una solució política del conflicte amb un referèndum que no reconeixen amb excuses vàries.

Davant d’aquesta disjuntiva, penso que els esquerres espanyoles i les catalanes han de donar suport a la rebel·lió catalana per diferents raons: democràtiques, fraternals, per interès pròpia en poder ser la revolta catalana una palanca de transformació a la resta de l’estat…, però també per posar en pràctica el internacionalisme que tant defensem. No està de part d’una gran part del poble de Catalunya que vol decidir el seu futur en forma de referèndum, pot crear una ruptura emocional entre les esquerres que pot durar molts anys. Em seria, em serà difícil en un futur, per exemple a mi, està al costat d’aquells que no han estat al costat nostre en aquesta noble, pacífica i justa causa.

Jordi SALVADOR
Diputat d’ERC al Congrés dels Diputats

 


REDACCIÓ23 Juny, 2016

ENTREVISTA

És un amant i estudiós del fenomen Barça. Coneix a la perfecció la situació laboral al territori i les mancances que reclamen els treballadors. Abans de dedicar-se a la política, des de les fileres d’ERC, aquest professor, va ser durant molts anys el secretari general d’UGT a Tarragona. Jordi Salvador assegura que farà els possibles per defensar els interessos de la classe obrera i de les perites i mitjanes empreses al Congrés dels Diputats. Sense maquillatges ni alimentar eslògans, Salvador des del seu ascó com a diputat vol posar en evidència de les dificultats i mancances que pateixen els treballadors. Considera que el vot a ERC és fonamental si es vol canviar alguns aspectes de la política en clau catalana.

jordi_salvador1
– Amb quins ànims es presenta com a candidat a les eleccions del proper diumenge?
Amb il·lusió, orgull, content per la feina feta i amb les idees molt clares del que hem de fer.

– Quin és l’objectiu de la vostra formació política?
Continuar i defensar el procés constituent engegat a Catalunya, defensar-lo i alhora sumar forces amb les esquerres dels altres pobles de l’estat, i mentrestant legislar en favor de les classes treballadores!

– Quines són les bases del vostre programa?
Defensa de Catalunya com anació sobirana, defensa dels interessos del territori i de la seva gent i tot plegat des de la solidaritat fraternal. Concretant: acabar amb l’austericidi de les retallades en sanitat, educació, dependència…; pla de xoc contra l’atur; derogació de les reformes laborals i pujada del salari mínim i dels salaris en general, i les condicions de vida de la gent; recuperació de drets dels empleats públics, aturar privatitzacions, defensar la nostra indústria; denunciar i acabar amb la vergonya de sistema de ferrocarril que ens han deixat a Catalunya PP i PSOE, etc.

jordisalvador3– Quin és el vostre principal compromís amb la ciutadania?
La veritat, l’honestedat, anar de cara, i ser fidels al que diem amb els fets al Congrés i al Senat. Però no és nou que ERC és un partit amb més de 85 anys d’Història i les seves sigles i no estan tacades per la corrupció. És un honor participar d’aquest projecte.

– Quines àrees donareu més importància en la propera legislatura?
A les que afecta la gent, perquè puguin viure del seu treball, cosa que ara no passa, i construir un veritable estat del benestar que ara tampoc passa.

– Quina importància pot tenir un diputat de Tarragona en la resolució dels problemes del territori… Quins són els més difícils de resoldre?
Molta, sobretot si ens fan confiança i tenim grup parlamentari propi com en la darrera i breu legislatura. No hi ha cap altre diputat del territori que hagi sortit més al faristol del plenari que jo, i això és una oportunitat única per posar els problemes del territori a l’altaveu més gran que hi ha en aquests moments. Ara bé, també la gent ha de ser més activa i utilitzar els diputats, ja que al cap i a la fi, jo em sento ni més ni menys que un instrument al servei de la gent. Res més.

– Què destaca de la vostra activitat parlamentària en aquests darrers mesos?
Moltes coses, he defensat a la tribuna i hem guanyat, la pujada del salari mínim interprofessional, Covestro i Ercros, el Corredor del Mediterrani, he defensat una comissió d’investigació pel Cas Castor, hem estat nosaltres qui hem portat la derogació de l’art.315,3 del codi penal que permet imputar sindicalistes i activistes d’una manera arbitrària, jordi_salvadorhem demanat una comissió específica pels autònoms, hem denunciat la vergonya del ferrocarril a Catalunya, hem demanat el retorn d’ajuts públics a les empreses que es deslocalitzen, etc. concretament… la gent pot veure totes les intervencions en vídeo de les meves propostes i la dels meus companys i companyes i quedaria sorprès de la feina feta…

– Quan gastareu en la campanya?
El mínim, ERC és un partit nét, no deu res a cap banc.

– Quin resultat espera treure’n del 26J?
Penso que serem l’opció més votada.

– Quin seria un mal resultat?
A la demarcació no arribar al 15% dels vots i que no tinguem grup parlamentari propi, una part dels catalans i catalanes no ens podem permetre el luxe de perdre l’únic grup parlamentari, d’esquerres, republicà independentista i auto determinista no sotmès a cap altre partit ni interès que no sigui Catalunya i la seva gent des de la solidaritat més sincera amb tothom.

– Seria positiu anar a unes terceres eleccions?
No, seria la confirmació que Espanya no té projecte, i Catalunya sí, i només fan que posar-nos bastons a les rodes per impedir que fem allò que ells no poden fer.

– Confia en un enteniment polític per formar govern? Amb quines forces?
Difícil, només podem entendre’ns amb partits veritablement d’esquerres, això vol dir que acceptin la democràcia i deixin posar les urnes a Catalunya i dos, que facin polítiques d’esquerres de veritat no contrareformes contra la gent com està passant des de fa molts anys.

jordisalvador– Quines són les vostres línies vermelles?
Dret a decidir sobiranament per part dels catalans i catalanes el seu futur, i polítiques realment d’esquerres.

– Creu que a Catalunya la independència encara és rellevant o la ciutadania entén que s’hauria d’intentar sortir primer de la crisi i crear llocs de treball…
Les dues coses van unides. No es tracta d’escollir, la lluita contra l’atur, lluitar per la dignitat de la feina… tot això no és incompatible per lluitar també per la sobirania del poble de Catalunya, que a més és la millor eina per aconseguir el que vostè diu en la pregunta… ni escollir entre els drets de les dones i l’ecologisme, etc. per mi tot és un i cal avançar en tot allò que creiem que cal fer per millorar la vida de la gent…

– Per què l’hauríem de votar?
Per què no hi ha més, si un és radicalment republicà, d’esquerres, creu en la sobirania del poble de Catalunya, i vol un grup parlamentari que sumi els seus vots per una legislació i un govern progressista i fer-ho des d’un grup parlamentari que només és fidel a la sobirania popular del seu poble i als interessos de les classes treballadores (assalariats, aturats, exclosos, autònoms, petita i mitjana empresa, etc.) només té una opció, i aquesta és ERC.

 


REDACCIÓ9 Juny, 2016

 OPINIO JORDI SALVADOR

 

 No hi ha hagut cap grup parlamentari al Congrés dels diputats a Madrid que hagi votat polítiques d’esquerres, més avançades que ERC. És a dir, de la gent i per la gent. Cap altra grup parlamentari ha rebutjat a anar a retre vassallatge al rei, ha exhibit pancartes de solidaritat amb sindicalistes represaliats, amb els vaguistes francesos, etc. Cap altre grup parlamentari no ha deixat mai de parlar de República a la tribuna i alhora ha estat solidari amb la resta de les classes treballadores de la resta de l’estat des de la fraternitat més sincera i de tu a tu, de cara a cara, sent solidaris i respectuosos, però alhora demanant el mateix respecte al nostre procés i camí triat.
Hem defensat amb coratge, per exemple, totes les propostes a favor la llibertat (retirada de la llei mordaça), de la justícia social (defensat la pujada del salari mínim a mil euros a proposta nostre), de la igualtat entre homes i dones (propostes contra la violència de gènere), pels drets laborals (retirada de les dues reformes laborals, com demanen els sindicats), defensant el drets de vaga (vam presentar i defensar la proposta de derogació de l’art. 315,3 i pel dret de vaga), lluitar contra les deslocalitzacions i retorn d’ajuts públics d’empreses que han decidit marxar), hem demanat la derogació de la Llei Wert, hem defensat amb ungles i dents el territori (defensant la derogació del Pla Hidrològic de la Conca de l’Ebre, les indústries amenaçades com Covestro/Bayer i Ercros, un pla de manteniment i de reindustrialització per la demarcació de Tarragona, el corredor del mediterrani, una petició de comissió d’investigació pel cas castor…), i un llarg etcètera de mesures encaminades a recuperar tots els drets socials perduts per les classes treballadores (autònoms, assalariats, aturats, exclosos, petites empreses) i vatat a favor de qualsevol política a favor dels interessos de la gran majoria de la gent visqui on visqui.
Alhora, hem defensat amb unglès i dents la revolució catalana, la més important a Europa en les darreres dècades, iniciada des del carrer de manera clara el 2010, amb mobilitzacions multitudinàries el 2012, 2013, 2014, 2015 i 9 N que culminem amb la victòria del 27 S i la constitució del primer govern independentista de la història contemporània de Catalunya. Un mandat per iniciar el camí cap a un procés constituent que acabarà a les urnes en forma de referèndum d’una Constitució catalana. No hi ha altre camí. La via del referèndum acordat amb l’estat és impossible, i ho sap tothom. Ho saben els independentistes i també els autodeterministes de cor.

Les classes populars de Catalunya no poden esperar més, no hem d’esperar més a què passi un procés de conversió col·lectiu al senat i al congrés espanyol, que hi hagi una majoria suficient per que podem fer un referèndum. Tant de bo, però com no serà així, molts catalans i catalanes hem iniciat un altre camí i Esquerra Republicana de Catalunya ha estat, és i serà fidel a aquest camí com a partit sobiranista que no reconeix més sobirania que la del poble de Catalunya. I, alhora, sempre establint llaços fraternals amb la resta dels Països Catalans, i la resta dels pobles de l’estat espanyol i del món. Sempre hem estat partidaris de les relacions i de les unions de pobles lliures des de la seva llibertat i d’igual a igual i així seguirà sent.

Per tot això, pensem que la única opció política d’esquerres, republicana que agrupa independentistes i autodeterminsites (hem estat i som els campions en la defensa del referèndum, des de sempre!), sense cap altre supeditació que al poble de Catalunya, amb capacitat per establir llaços fraternals amb la resta de nacions de l’estat i del món, de tu a tu, d’igual a igual, des de la nostra llibertat, de manera fraternal, com a internacionalistes és ERC.
Per això comencem aquesta campanya electoral per les eleccions del 26 J amb molta convicció de què podem guanyar les eleccions malgrat els debats a 4, les seves enquestes a 4 i els seus aparell propagandístics, perquè podem presentar que hem estat com deia l’únic grup parlamentari republicà i d’esquerres que hem defensat amb la mateixa força els drets socials i els drets nacionals. Els únics que hem defensat aquesta gran il·lusió col·lectiva que és el procés de construcció d’una República Social Catalana i alhora sense oblidar-nos del dia dia de la gent votant sempre amb la resta de forces progressistes de l’estat pels interessos de les classes populars.

Jordi  SALVADOR DUCH
Candidat d’ERC per Tarragona al Congrés dels Diputats

REDACCIÓ13 Abril, 2016

ERC pretén que el govern de Mariano Rajoy i els partits polítics trobin una solució viable per evitar el tancament de Covestro (l’antiga Bayer) i Ecros. El diputat tarragoní i exsecretari general d’UGT defensarà, aquesta tarda, a la Comissió d’Indústria, Energia i Turisme la necessària implicació del govern en les taules de diàleg i negociació per assolir solucions per aquestes dues plantes industrials de Tarragona i Flix.

jordi_salvadorEl parlamentari ha denunciat l’actuació d’Ercros perquè “a més de desatendre qualsevol responsabilitat social corporativa envers Flix i el seu entorn, deixant-hi allà els passius ambientals que ha generat,  intenta portar a terme una acció de deslocalització premeditada que no respon ni a criteris operatius ni econòmics’.

Jordi Salvador considera necessari ‘impulsar, conjuntament amb el Govern de la Generalitat de Catalunya i la resta d’administracions públiques, l’elaboració i aprovació d’un Pla, que serà negociat amb empreses i sindicats, per al manteniment i la reindustrialització en la demarcació de Tarragona’ i ha afegit que ‘aquest Pla tindrà com a objectiu prioritari mantenir l’ocupació a les comarques altament castigades per l’atur.

El cost de l’energia
El diputat republicà entén, tanmateix que ‘caldrà presentar, en el termini màxim de sis mesos, una proposta de reforma elèctrica que, assimilant el cost de l’energia a la mitjana europea, permeti la competitivitat de les empreses’. En la seva opinió, ‘s’ha de traslladar al Parlament Europeu i la Comissió Europea, reclamant la seva regulació, la problemàtica de les deslocalitzacions en el si de la Unió Europea basades en el dúmping laboral, social i fiscal’.

Protesta dels treballadors de Covestro
Protesta dels treballadors de Covestro

En referència al Corredor Mediterrani, el diputat republicà defensa la prioritat de l’ample de via europeu i el Corredor del Mediterrani, comprometent-se a la connexió ferroviària de tots els ports, aeroports, plataformes logístiques i centres de producció i, especialment, a finalitzar el tram d’alta velocitat entre Castelló i Tarragona, el branc de mercaderies entre el port de Tarragona i Castellbisbal i la resolució de la via única entre Vandellòs i Tarragona.

Salvador ha avançat que ‘aquest compromís inclourà l’establiment d’una data límit davant la pròpia indústria per atorgar-li motius de confiança i estímul en la prosperitat econòmica’.

 


REDACCIÓ24 Març, 2015

JUNQUERAS
Ricomà, Junqueras i Salvador

El líder d’ERC, Oriol Junqueras, s’ha sentit còmode aquest dimarts a la seu d’UGT. El seu secretari general, Jordi Salvador, li ha obert les portes de bat a bat de manera “entusiasta” perquè “a diferència d’altres partits”, els republicans “venen a explicar-nos el seu programa abans de les eleccions i després venen a passar comptes. Molts d’altres venen però pocs repeteixen”, ha deixat anar.  De fet, a curt termini cap altra formació s’ha interessat per passar pel photocall sindical si fem cas al dirigent ugetista, tan vinculat en el passat al PSC.

La visita, en la que l’alcaldable Pau Ricomà ha tingut quota de pantalla però poca oportunitat de badar boca i que ha servit Salvadó per reclamar als ajuntaments amb presència d’ERC l’aprovació de mocions “en contra de la llei mordassa que ha empresonant 300 sindicalistes per criminalitzar els piquets informatius”, ha servit per deixar un titular nítid en clau territorial i alguns de més subtils.

Jordi Salvador ha anunciat que UGT deixa de donar suport a Barcelona World. “Vàrem dir parlem-ne al seu moment perquè no teníem cap altre alternativa. Ara hem canviat de parer perquè ens sentim enganyats. El que ens van dir no és el que es fa. Ens van dir que canviaríem llits freds, els de les vivendes desocupades, per llits calents, en referència a hotels i economia productiva. Al final –ha exclamat el dirigent sindical- tot ha estat una jugada especulativa en favor d’una entitat bancària”.

Contra la ‘gallina dels ous d’or’
Junqueras, que abans de la roda de premsa havia mantingut una llarga xerrada amb la secció sindical de Port Aventura, ha aprofitat per reiterar la seva oposició a una gallina dels ous d’or que fins el moment només ha fabricat fum. “La posició d’ERC sempre ha estat molt clara –ha explicat-, exigint unes condicions que garantirien la posada en marxa de forma efectiva.JUNQUERAS_UGT

Per exemple, en el capítol dels permisos de construcció. Nosaltres volíem temporalitzar els temps de construcció dels hotels per evitar que una única revisió de la capacitat de construcció en els terrenys convertís un projecte econòmic en un d’especulatiu”. Segons Junqueras, tot plegat tan sols ha servit per a que “sense haver creat ni un sol lloc de treball els casinos hagin passat de pagar un 50% a un 10%, menys que el sector de la Cultura. Mentre al Parlament hi hagi una majoria CiU-PSC en aquest projecte no tindrem capacitat d’incidència”.

Un status quo que no funciona
El cap de colla republicà venia de bon rotllo. Ha anunciat que el proper mes de maig aconseguiran el rècord de configuració de llistes tant a nivell de demarcació com nacional. Ha volgut detectar punts de trobada amb el full de ruta de la CUP més que no pas incidir en el que els separa (“estem disposats a signar un acord de mínims perquè tothom sap que en el nostre programa nosaltres sempre hem volgut anar més lluny”).  Ha refermat el caràcter “plebiscitari” de les autonòmiques del 27-S (“exercirem la independència tan aviat com hi hagi una majoria parlamentària”), S’ha mostrat amic de Podemos (“també volem acabar amb un status quo que no funciona, encara que la millor manera per nosaltres és tenir eïnes pròpies d’un Estat”) i fins i tot ni s’ha emprenyat quan li han preguntat per la darrera jugada en clau de consolidació estatal de ‘Ciudadanos’.

El partit d’Albert Rivera vol utilitzar la llei de consultes aprovada pel Parlament per preguntar als catalans si s’han de reduir el número d’hores en català a les escoles. “Som demòcrates convençuts i será un plaer debatre aquesta qüestió. Entre d’altres –ha etzibat-, perquè estem convençuts de la solidesa dels nostres arguments. Els alumnes catalans tenen un domini de la llengua espanyola superior a la mitjana del conjunt espanyol”.

Jordi SIRÉ

 


REDACCIÓ9 Setembre, 2014

ENTREVISTA

 

 

El secretari general d’UGT a les comarques de Tarragona té clar que la classe obrera ha perdut terreny i drets. Les polítiques de la dreta no han ajudat, en absolut, a millorar l’economia i a frenar la taxa d’atur. Jordi Salvador Duch defensa el paper social de les estructures socials i demana més implicació per part dels treballadors.  El dirigent sindical defensa el mega projecte BCN World.

 

JORDI SALVADOR

REPUBLICA CHECA – Com està la situació laboral a Tarragona?

JORDI SALVADOR – Vivint una situació dramàtica, com a tot Catalunya i una gran part del món. El que passa és que ara ens toca a nosaltres els europeus del sud, i demà o ara (França ja és a les portes) tocarà a la resta de països de la UE. No és una crisi. Ha estat i està sent un robatori per gran per part del sistema financer que està espoliant a les classes treballadores de tot: estalvis, feina, drets socials i laborals, serveis públics, etc.

RC – Això què vol dir exactament?

JS – Pel moviment obrer, significa que hem de tornar a lluitar per tot. Ara cal que això ho entengui molta gent, perquè no hi  més solució que més sindicalisme i més esquerra.

RC – Però el govern ja veu brots verds en l’economia…

JS – Aquests governs són els governs més cínics, perversos, inhumans, mentiders, lladres… que he conegut en dècades. No hi ha brots verds, el que hi ha són brots negres en cada Decret Llei que fan, perquè són una punyalada més a les classes populars. És fastigós parlar de brots verds amb les xifres d’atur, de desprotecció social, de precarietat laboral, de pobresa en augment,  de baixes a la seguretat social.

L’economia mana la política

RC – Quins són, actualment, els principals problemes de l’economia?

JS – A escala macro, que l’economia mana sobre la política i no al contrari. És a dir, la manca de sobirania econòmica que es reflexa en un augment de la pobresa i la misèria i de les condicions de vida. Si no hi ha treball digne per a tothom, el sistema econòmic i polític s’han de canviar amb urgència!jordi_Salvador

RC – La crisi econòmica ha deixat moltes víctimes. Quin és el sector més castigat?

JS – Tots. En una societat de consum, una caiguda dels salaris, un augment de l’atur d’aquesta magnitud fa que els sectors econòmics es vegin, en cadena, afectats i que tots els autònoms, Pimes i assalariats patim.

RC – Els sindicats van advertir d’aquesta crisi?

JS – Des dels sindicats explicàvem fa anys, sembla que alguns “emprenedors” ara també ho veuen. Teníem raó quan hem fet les tres vagues generals i tenim raó quan diem que aquests governs ens porten (i portaran) a la misèria.

Mas ha estat covard

RC – El director general d’Ocupació, Joan Aregio, diu que amb la independència de Catalunya l’atur baixaria radicalment… Comparteix aquesta opinió?

JS – No. Una Catalunya independent fent les mateixes polítiques que ara, seria un país independent amb molts pobres, com ara. La sobirania del poble que exigeix la UGT és una sobirania que va molt més enllà de la de CiU. És a dir, un no clar a les retallades i a pagar el deute il·legítim que ens han encolomat. Artur Mas ha estat valent en no aturar el procés que el poble de Catalunya ha engegat, però covard a l’hora de plantar-se a l’austericidi dictat per Brussel·les i seguit pel PSOE del Zapatero i el PP de Rajoy. Al contrari, Mas ha estat l’escolanet més submís al capital. El dret a decidir és una qüestió més democràtic que econòmic, que també.

RC –  Creu que hi hauran més retallades?

JS – Sí, el deute públic no para de créixer per pagar els interessos a la banca i el seu “rescat”, sumat a una fiscalitat injusta que recau sobre les classes populars, sumat a un enorme frau fiscal, etc. Aquest fet porta, conseqüentment, a que es continuï robant al poble per donar al ric. Això és el que PP i PSOE van garantir canviant la Constitució en un ‘plis plas’ per assegurar el pagament del deute abans de defensar els drets més bàsics com la Sanitat, l’Educació, la Dependència, etc.jordi salvado

Persecució política

RC – Els sindicats estan vivint una persecució política i judicial?

JS – Evidentment i ja fa anys i arreu del món. A Europa Thatcher, se’ls va carregar i el PP vol fer el mateix. El sindicalisme és l’únic dic de contenció que ens queda. Què els sindicats poden millorar? Sí, depèn de la implicació dels treballadors/es exclusivament. Ara la campanya de el Mundo, ABC, Intereconomia, la jutgessa Ayala, la Guàrdia Civil, i alguns sectors de l’esquerra, no estan per defensar els interessos dels treballadors ni per millorar els sindicats, estan per inutilitzar-los, no ens enganyem. Perquè no són els sindicats que a mi m’agradarien, però sí els que tenim, els que molesten i els que volen eliminar. En cavi nosaltres els volem millorar. També hi ha errors nostres, que hem pagat i que estem corregint.

RC – Hi ha alguna manera de reduir la xifra d’atur?

JS – Moltes, i en una entrevista amb aquest espai és difícil enumerar-les, però és un insult a la intel·ligència i a la democràcia, pensar i voler que ens creiem que l’economia és una ciència neutra i que no hi ha més alternatives que les retallades, l’austeritat, el lliure mercat, les privatitzacions, etc.  Mentida.

RC – Doni-me’n una…

JS – Hi ha polítiques per crear ocupació, i polítiques per afavorir els especuladors, hi ha polítiques per indultar els evasors fiscals i polítiques per impedir-ho, hi ha rescat bancaris, però podria haver expropiacions bancàries, etc etc. per exemple.

RC – BCN World és la panacea de la crisi a les comarques de Tarragona?

JS – No, no ho és. Però amb el clima que tenim un sector que hem de potenciar, i no s’està fent, és el turístic. Per això, UGT sempre ha dit davant la proposta, parlem-ne, solucionem les ombres i potenciem el bo, ja que un projecte ben dissenyat pot portar d’ocupació i que de qualitat. Començant per trencar l’estacionalitat, que es signin bons convenis, etc.jordi salvador

RC – Es parla de gairebé 5 milions d’aturats. És possible aquesta xifra o reconeix que hi ha economia submergida?

JS – Sí és possible i alhora també és veritat que hi ha un percentatge altíssim d’economia submergida. Tot plegat són senyals d’una societat tremendament injusta, desigual… i una derrota del moviment obrer per no aconseguir evitar-ho.

Dimitir per inútils

RC –  Quin balanç fa de la reforma laboral del PP?

JS – El balanç és fa només llegint les xifres que mai reflexen el patiment i el dramatisme que viu tants milions de persones. Si tinguessin dignitat amb el fracàs d’aquestes reformes laborals, perquè han estat moltes, haurien de dimitir per inútils. Però el problema és que ni tenen dignitat per fer-ho, ni volen, perquè en el fons ells defensen els interessos del capital. No els importa gens ni mica que el 27% de la població estigui a l’atur o que la pobresa augmenti… de fet, hi ha moltes societats que porten segles vivint així amb la riquesa d’uns pocs i la pobresa de molts… no els importa, perquè els seus interessos són els dels pocs i estan per garantir que sigui així

RC – Els emprenedors se senten abandonats. Els sindicats els tenen en compte?

JS – La paraula emprenedor mai no m’ha agradat. Per mi hi ha qui viu del seu treball i hi ha qui viu de la renda del capital. Els sindicats no només tenim en compte els autònoms, per exemple, sinó que hi formen part del sindicat.

El problema jo penso que és a l’inrevés: hi ha molts assalariats i assalariades, autònoms… que es pensen que sols se’n sortiran. I no és veritat, només organitzant-se en forma de sindicat  podrem imposar els interessos de la majoria de la població. Fa uns anys, quan vam fer la primera vaga general i els hi dèiem, als emprenedors que calia aturar el país per defensar, no els interessos del sindicats, que és una rucada, sinó per defensar també els seus interessos com a treballadors i treballadores.

 


REDACCIÓ4 Setembre, 2014

El cel ennuvolat que s’enlaira sobre la ciutat ja fa entreveure el pitjor. La situació laboral i personal d’alguns treballadors de l’Ajuntament de Cambrils és gris, bé, més aviat tirant cap a negra. Des del sindicat, diuen que hi ha el que es pot classificar com ‘una caça de bruixes d’UGT’.

ugt
José Antonio Fernández,  Damián Calvo, Eufrasio Rodríguez i Toni Pinós

La UGT ha denunciat avui, cap a quarts de dotze del migdia, la problemàtica laboral que estan patint alguns dels treballadors de l’Ajuntament de Cambrils, per part de regidors i inclús, de l’alcaldessa, tots ells integrants de CIU, PP i PLIC.

Situació lamentable

Després de les eleccions sindicals a l’Ajuntament, la majoria dels representants dels treballadors són d’UGT. Això provoca que aquests pateixin sancions, se’ls obrin expedients amb sancions disciplinàries i els obliguin a mobilitats forçoses. Tot això ho pateixen els afiliats al sindicat. La policia del municipi, paradoxalment, també pateix aquestes represàlies.

 L’altre tema que cou, i de quina manera, és la demanda judicial interposada per UGT, contra l’Ajuntament, per l’acomiadament de 13 treballadors. Això es coneix com un ERO, innecessari i injust, “ja que hi havia un superhàbit de 850.000 euros al municipi, com mostren les dades econòmiques”, afirma un dels representants d’UGT al territori.

ugt1
Moments després de la roda de premsa

EL 29 de gener d’enguany, el Jutjat Social número 1 de Reus dictà una sentència declarant nul l’acomiadament de 5 dels interins acomiadats.

La jutgessa en aquest cas, dicta que s’han d’abonar els salaris de tramitació i a més, estableix que l’Ajuntament està obligada a readmetre’ls immediatament.

El sindicat apunta que això “l’Ajuntament s’ho salta a la torera”. Eufrasio Rodríguez, Secretari de Coordinació Sectorial de la FSUP-UGT afirma que “tres dels cinc treballadors van arribar a un acord amb l’Ajuntament a través del sindicat, van agafar els diners i van marxar ja que no podien aguantar més aquesta situació. I encara ara, estem lluitant perquè als altres dos, que només volen treballar, se’ls torni a admetre dins l’Ajuntament”. Afegeix que des de la regidoria que s’encarrega del personal i de la policia, van amenaçar amb què si els obligaven a readmetre’ls els farien fora a l’endemà, per “causes objectives”.

A banda, UGT, ha interposat una demanda al Jutjat Contenciós Administratiu per a demanar una RTL de l’Ajuntament de Cambrils –Relació de Llocs de Treball-. Amb aquest document, s’apunta des del sindicat que “s’acabarien els endollats, les mans negres i permetria la transparència que no hi ha actualment a la institució de Cambrils” i es demostraria, a banda de que l’ERO no era necessari, que hi ha hagut increments retributius a determinat personal de la institució a treballadors sense motiu aparent.

Alcaldessa fantasma

El sindicat expressa amb rotunditat que “és impossible tenir una reunió amb l’alcaldessa del municipi de Cambrils”, per a millorar la situació laboral i personal, però és “un constant si però no, ja que sempre ens planta, no es presenta ales reunions. És com l’alcaldessa fantasma”, comenten els sindicalistes.

Els sindicalistes diuen que no estan orgullosos de l’ERO que es va fer a Cambrils perquè no era necessari, però alhora, si que ho estan  ja que van aconseguir que s’acomiadés a 14 persones de les 33 que s’havien de quedar sense feina en un principi i que van aconseguir que aquestes persones s’emportessin el màxim. A un treballador de 58 anys el van indemnitzar amb una quantitat que rondava els 100.000 euros, per exemple.

A l’acte hi han assistit representants del comitè d’empresa i de la junta de personal de l’Ajuntament de Cambrils que han volgut mantenir l’anonimat per “evitar possibles repercussions laborals i personals que poden patir per part de l’Ajuntament de Cambrils”, comenta Juan Damián Calvo, Secretari General de la FSP-UGT Tarragona.

JONATHAN OCA

 


REDACCIÓ26 Abril, 2014

Lluitar per evitar noves retallades i recuperar els drets perduts des de l’inici de la crisi econòmica.
Aquest serà el repte de la Federació de Serveis Públics de la UGT de Tarragona. Aquest divendres celebra el seu setè Congrés, que ha de servir per escollir la nova junta, liderada per Damián Calvo, secretari general de la Federació, i que repetirà.

Moment de la trobada sindical
Moment de la trobada sindical

La trobada té lloc al Palau de Congressos i compta amb la participació d’uns 75 delegats i delegades del sindicat.
Comparteixen punts de vista sobre la situació del sector públic, a nivell local i català, fortament castigat per les retallades de totes les administracions, especialment la de l’Estat i de la Generalitat.
Recuperar les condicions laborals perdudes aquests darrers anys, com ara la rebaixa salarial o la reposició de places per jubilació, seran alguns dels cavalls de batalla, especialment entre els treballadors interins, personal laboral o de centres concertats. Són els que més han patit les retallades.
El secretari general de la Federació de Serveis Públics de la UGT, Damián Calvo, diu que la lluita continuarà per defensar uns serveis que són de tots.
El Congrés ha comptat amb la participació de l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, i del delegat del Govern, Joaquim Nin.