25. Abril 2024

Arxius de jordi cuixart | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Juliol, 2022

L’expresident d’Òmnium Cultural Jordi Cuixart, condemnat en el judici del procés i indultat l’any passat al costat de la resta de presos de l’1-O, ha anunciat aquest dilluns que traslladarà “temporalment” la seva residència a Suïssa.

Així ho ha explicat en un acte d’Òmnium per denunciar l’espionatge polític a l’independentisme, celebrat a Sant Just Desvern (Baix LLobregat), al costat del seu successor al capdavant de l’entitat, Xavier Antich, i l’advocada Anaïs Franquesa.

Cuixart, president d’Òmnium Civil Rights Europe, ha dit que serà l’encarregat de representar l’estratègia internacional d’Òmnium a Europa, amb l'”objectiu de seguir denunciant la vulneració de drets fonamentals per part de l’Estat espanyol” i coincidint amb la causa que té oberta al Tribunal Europeu de Drets Humans.

PUBLICITAT











REDACCIÓ14 Gener, 2022

Jordi Cuixart deixarà de ser president d’Òmnium. Així ho ha anunciat aquest divendres en una entrevista a Rac1, on ha argumentat que és el moment de “nous lideratges”. Ni Cuixart ni l’actual vicepresident, Marcel Mauri, no es presentaran a la reelecció, en la propera Assemblea General Ordinària.

Si les bases ho ratifiquen, el nou president serà Xavier Antich, tal com ha explicat el mateix Cuixart. Antich (la Seu d’Urgell, 1962) és filòsof, escriptor i professor de la Universitat de Girona, i president de la Fundació Tàpies. Cuixart, proclamat a finals del 2015, deixa el càrrec després de més de sis anys, i d’haver mantingut el càrrec estant empresonat per l’1-O.

PUBLICITAT


REDACCIÓ16 Novembre, 2021

Jordi Cuixart, el president d’Òmnium Cultural, ha estat aquest vespre a Tarragona. Més concretament al Teatre Magatzem. El teatre estava ple de gom a gom. Cuixart, que ha arribat tard, ha accedit per una de les portes laterals saludant els assistents i amb moviments d’agraïment.

La presidenta d’Òmnium al Tarragonès, Rosa Mara Codina, ha agraït la presència de l’activista que va estar quatre anys a la presó a conseqüència del procés independentista. Jordi Cuixart es desplaçava a Tarragona per presentar el seu llibre ‘Aprenentatges i una proposta‘.

L’acte, en format entrevista conduïda pels periodistes Sara Sans i Albert Mercadé, ha servit perquè el president d’Òmnium defensés un altre referèndum.

En aquest punt, ha demanat al poder institucional una “estratègia compartida”, posant sobre la taula un referèndum vinculant, però sense adjectius, ja que aquesta és la proposta de consens del conjunt del sobiranisme: “Són els polítics qui han d’ubicar el referèndum i han de tenir la capacitat de tornar a gestar una estratègia compartida. I el referèndum és el comú denominador, igual que ho és l’amnistia per acabar amb la repressió”.

Cuixart ha deixat clar que “només podrem avançar si som capaços de recuperar el poder de l’1-O i el 3-O”. “Com a societat civil vam tenir el poder de fer aixecar el rei d’Espanya de la cadira”, ha exemplificat, però també ha reconegut que fins ara, això no s’ha sabut traduir en força.

Per això, Cuixart ha defensat l’exercici de la lluita noviolenta com a via per avançar en els anhels civils i polítics d’aquest país. “Nosaltres hem decidit que el nostre límit no és, ni la presó, ni a repressió, ni l’exili, ni les amenaces de violència”, ha dit, i per això ha explicat que cal una societat “més formada i determinada” a través d’alguns mecanismes com, per exemple, l’Escola de Formació Guillem Agulló, que tindrà la seva sessió inaugural aquest cap de setmana.

El president d’Òmnium ha dit estar confiat que el Tribunal Europeu de Drets Humans pugui servir com a palanca del ‘ho tornarem a fer’. I en aquest sentit, ha reflexionat: “Hem de ser capaços d’afrontar tots els fronts de lluita, el d’aquí, el de l’exili, el del Consell, tot”.

A nivell més personal, íntim, ha parlat sobre el seu encarcerament: “La presó t’aïlla de debò, però tinc la intuïció que la presó, si alguna cosa té, és que com més bé estiguis tu, millor  estarà el teu entorn”, ha explicat, recordant la seva experiència als centres penitenciaris de Soto del Real i Lledoners durant gairebé quatre anys.

Cuixart, però, que ha demanat “no tenir por”, ha instat a “deixar de parlar de la repressió individual per parlar de la repressió col·lectiva”, ja que el que buscava la repressió era “fragilitzar-nos” i “reduir la dissidència”.

La presentació del llibre, que s’ha realitzat al Teatre El Magatzem de Tarragona, ha comptat amb la presència de membres de la Junta d’Òmnium Tarragonès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà, polítics com Eusebi Campdepadrós i Josep-Lluís Carod Rovira, artistes com Joan Reig, regidors de l’Ajuntament de Tarragona, membres de la Diputació de Tarragona, i representants de diferents entitats, entre elles l’Observatori dels Drets Humans de Catalunya.

VÍDEOS

PUBLICITAT






REDACCIÓ16 Octubre, 2020
Jordis.jpg

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents de l’Assemblea Nacional Catalana i d’Òmnium Cultural respectivament, compleixen avui 3 anys a presó pel delicte de sedició.

Aquest temps a la presó de Lledoners significa que als Jordis encara els hi queden 6 anys més entre reixes. En un principi, van poder acollir-se a l’article 100.2 que permet sortir de la cel·la a treballar.

Actualment només poden gaudir de permisos ordinaris per sortir del penal a causa del context coronavirus. 6 mesos abans del confinament de Març, els dos Jordis gaudien de la semillibertat, però a l’agost el Tribunal Suprem va tombar l’article 100.2 i el jutge de vigilància penitenciària va deixar en suspens el tercer grau.

PUBLICITAT


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
foto_3607706.jpg

La Fiscalia s’oposa al permís de Jordi Cuixart

La Fiscalia Provincial de Barcelona s’oposa al permís concedit a Cuixart per utilitzar l’article 100.2 per sortir de la presó unes hores al dia per treballar a l’empresa Aranow, de la qual és propietari, i fer voluntariat.

En l’escrit el ministeri argumenta que l’ús d’aquest precepte ha de ser “excepcional” i en tot cas amb una proposta de tractament “relacionat amb l’etiologia delictiva”.

En el cas de Cuixart, al·lega la Fiscalia, l’àrea laboral “no és un dèficit” que el líder social hagi de treballar i el programa de tractament hauria de tenir per objecte “ensenyar al mateix a respectar la llei”.

A més, en l’escrit es conclou que si bé aquests motius ja serien suficients per no permetre-li fer ús de l’article 100.2, Cuixart compleix condemna “per un delicte greu” i es troba encara en els primers moments de compliment de la pena. “Això significa que la pena ha d’identificar-se per la societat i per l’afectat com una sanció efectiva”, es remarca.

 


REDACCIÓ6 Febrer, 2020
foto_3306406.jpg

Els dos presos independentistes podran sortir de presó

La Junta de Tractament de Lledoners ha acordat aquest dijous que Jordi Sànchez i Jordi Cuixart puguin sortir de la presó alguns dies de la setmana per fer tasques de voluntariat i treballar. Ho podran fer per l’aplicació de l’article 100.2 del reglament penitenciari, que els presos classificats en segon grau poden demanar.

En concret, Sànchez podrà sortir tres dies entre setmana durant 11 hores al dia per fer voluntariat, i el president d’Òmnium ho podrà fer els cinc dies d’entre setmana, durant 9,5 hores cada jornada, per treballar i fer tasques de voluntariat. Tots dos hauran de tornar a dormir a la presó.

La decisió és d’aplicació immediata, però la jutgessa de vigilància penitenciària haurà de decidir si la ratifica. Els líders d’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural podran realitzar aquestes tasques de voluntariat, després d’haver complert una bona part de la condemna.

 


REDACCIÓ16 Gener, 2020
EObMayJXsAAH2pa.jpg

Jordi Cuixart a la sortida de Lledoners

És, sens dubte, la imatge del dia. Jordi Cuixart ha sortit de la presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), en ús del primer permís de 48 hores que se li atorga després d’haver complert un quart de la condemna de nou anys per sedició imposada pel Tribunal Suprem.

Òmnium Cultural, entitat presidida per Cuixart, ha confirmat que l’activista ha sortit del centre penitenciari, i ha subratllat que durant aquests dos dies “no tindrà agenda pública”. L’entitat reitera que Cuixart està fent ús dels drets que li corresponen “com a pres polític” i als quals “no renunciarà”.

Per això, el president d’Òmnium Cultural ha subratllat que no s’acollirà a cap mesura concebuda com a reinserció o que impliqui el reconeixement de cap delicte basat en l’exercici de drets fonamentals “com avalen diferents posicionaments internacionals”.

Cal recordar que l’altre líder de la societat civil empresonat al costat de bona part del Govern de Carles Puigdemont, l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez, té concedit pel mateix motiu un permís també de dos dies. En el seu cas encara no l’ha utilitzat i no ha transcendit quan ho farà.


REDACCIÓ25 Novembre, 2019

Cuixart fa una crida al diàleg amb l’Estat

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, llança una crida al diàleg i demana la fi de la “repressió” en una carta a tots els socis de l’entitat. “En un escenari amb presos polítics el diàleg és possible, però és incompatible amb la repressió. La violència d’Estat ha de deixar lloc a la paraula”, assegura Cuixart, que avisa que la seva “generositat” és “una interpel·lació a la responsabilitat dels poders d’Estat”.

En la missiva, el president de l’entitat recorda que ell i Jordi Sànchez són els dos únics ciutadans de la UE per a qui Amnistia Internacional demana l’alliberament immediat i apunta que “la repressió d’un Estat que vulnera la legislació internacional en matèria de drets humans” s’ha acabat convertint en el seu “principal aliat”.

Cuixart, a més, adverteix la ciutadania que no es pot deixar tot només “en mans de partits polítics i institucions” i insisteix que la mobilització “constant” és “la principal garantia a una resolució democràtica”. En la carta, Cuixart remarca que la “desmesura” de la justícia, les “amenaces permanents”, la “violència” institucional i la sentència del Suprem busquen “estendre la por” i “escampar la sensació que el canvi és impossible”.

“Però la presa de consciència col·lectiva fa que cada dia els seus efectes siguin menors i, possiblement, és aquest i no cap altre el gran pas de gegant que estem fent com a societat”, argumenta el president d’Òmnium. Cuixart, a més, afirma que continua assumint la “responsabilitat” de tornar a exercir els drets condemnats per l’Estat així com “l’obligació ètica” d’obeir “la mateixa consciència” i defensar els drets humans.


REDACCIÓ19 Novembre, 2019

L’organisme reclama l’allibermanent dels ‘Jordis’

Amnistia Internacional (AI) ha mostrat “preocupació” per les condemnes per sedició dictades contra nou dels líders independentistes jutjats pel Tribunal Suprem, perquè “vulnera el principi de legalitat” i veu contrària al “dret internacional dels drets humans”.

En el seu informe d’anàlisi de la sentència, ha alertat de la definició “vaga” d’aquest delicte a la legislació espanyola i la interpretació “extensiva” feta pel Suprem, la “criminalització” d’uns “actes de protesta legítims” i “l’efecte dissuasiu” que pot provocar en ciutadans que decideixen no participar en “protestes pacífiques”. Com va transcendir fa uns dies, Amnistia reclama la “llibertat immediata” de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i que s’anul·li la seva pena per sedició.

Després d’analitzar el contingut de la sentència, Amnistia Internacional constata que el delicte de sedició està definit de forma “molt general” al codi penal, fet que consideren una “vulneració del principi de legalitat contingut a l’article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans”.

Amnistia: “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”

L’organització assegura no compartir l’afirmació del tribunal que les actuacions del 20-S i l’1-O “van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta” i tampoc que consideri que la violència “no és necessària” per a la sedició.

Amnistia conclou que “impedir el compliment d’una ordre judicial de manera pacífica podria justificar la imposició de certes restriccions a l’exercici del dret a la llibertat de reunió pacífica”, però que el tribunal “ha fallat” a l’hora de demostrar que l’aplicació de la sedició i “la imposició de sancions penals d’aquesta severitat” siguin “mesures previsibles, necessàries i proporcionals davant dels fets que, com la mateixa sentència reconeix, van ser eminentment pacífics”.


REDACCIÓ14 Novembre, 2019

Jordi Cuixart declarant al judici de l’1-O

Nou capítol al judici als presos catalans pels fets de l’1 d’Octubre. Òmnium Cultural creu que la sentència del Tribunal Suprem sobre l’1-O és fruit d’un tribunal “parcial i polititzat”, amb un biaix ideològic que “xoca frontalment amb el dret fonamental a un tribunal independent i imparcial ideològicament”.

Així ho ha alertat l’equip d’advocats de Jordi Cuixart, que ha demanat que es declari nul·la la sentència que condemna el president de l’entitat a nou anys de presó i d’inhabilitació. L’advocat Benet Salellas ha presentat un incident de nul·litat on demana que es deixi sense efecte la sentència “desproporcionada” com a pas previ al recurs d’empara al Tribunal Constitucional.

L’escrit també denuncia la vulneració flagrant durant el judici d’altres drets com la presumpció d’innocència o el dret a reunió i expressió, entre d’altres. Amb aquest pas, Cuixart aposta per esgotar totes les vies judicials i, des de la presó, referma la seva determinació en la defensa dels drets i les llibertats.

“Seguirem denunciant que la sala segona del Suprem està marcada ideològicament, amb un biaix polític clar sobre el dret a l’autodeterminació”, afirma el president d’Òmnium des de la presó de Lledoners. “Ens ha jutjat un tribunal que ha permès que l’extrema dreta sigui acusació popular”, recorda Cuixart, “i n’ha fet un ús fraudulent i partidista per fer propaganda electoral com demostren els resultats de les eleccions del 10-N“.