Arxius de Jordi Cartanyà | Diari La República Checa

REDACCIÓ21 Abril, 2021

L’Ajuntament de Vila-seca i la Diputació de Tarragona organitzen un Sant Jordi ple de les tradicionals roses i llibres, però un any després, l’art modern tornarà a envair els carrers del municipi a través de l’’Efímera, art al carrer’. En aquest sentit, les escoles d’art modern de Reus i Tarragona oferiran -un any més- diverses obres dels seus alumnes perquè siguin exposades en diversos punts de Vila-seca. A banda, la regidoria de Cultura ha preparat alguns esdeveniments que impliquen a gran part del teixit associatiu: els xiquets de Vila-seca, la colla Gegantera, els Grallers, etc.

A més, les dues escoles d’art modern oferiran dues perspectives diferents per celebrar Sant Jordi. El centre de Reus ha preparat un camí artístic relacionat amb l’enamorament i l’amor al Castell del municipi. Un recorregut que pretén inspirar als visitants, oferint la possibilitat d’expressar els seus sentiments més profunds amb una obra final conjunta a la façana del Castell.

PUBLICITAT

Pel que fa a l’escola tarragonina, han preparat un itinerari que travessarà gran part de la localitat, amb 7 punts on hi haurà obres molt diverses, però relacionades amb Sant Jordi. En ordre de passada, es comença a la plaça de l’Estudi, portal de Sant Antoni, plaça de l’Església, plaça de Voltes, carrer del Compte de Sicart, plaça de l’Església Vella, finalitzant al jardí del Castell. Totes les expressions artístiques volen fer reflexionar al visitant, formant-li una opinió pròpia del que representa Sant Jordi.

La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vila-seca, Manuela Moya, ha explicat aquest matí en roda de premsa que “l’activitat cultural necessita un fort recolzament”, per això, des del consistori estan “molt contents de poder celebrar Sant Jordi” com no van poder fer-ho l’any passat. En aquest sentit, més enllà de l’’Efímera’ tornaran multitud d’actes com espectacles familiars, concerts projectats o tallers. Per tots ells s’ha de reservar entrada via web. A la roda de premsa també hi ha assistit el diputat delegat d’Ensenyament de Tarragona, Jordi Cartanyà, qui ha expressat que en aquesta situació “és més necessari que mai treure la cultura al carrer”.

VÍDEO

PUBLICITAT

REDACCIÓ3 Desembre, 2020

Valls busca voluntaris per ajudar a millorar les condicions de vida de la gent gran del municipi. L’Ajuntament, conjuntament amb Càrites i la Fundació Ginac, volen donar un impuls al projecte ‘Acompanyem la gent gran’, iniciat el 2019 com a prova pilot, i demanen la implicació de les associacions veïnals i de la ciutadania per detectar nous casos de soledat entre aquest col·lectiu.

La iniciativa ofereix acompanyament a través de converses telefòniques o un passeig –que s’han hagut de cancel·lar per la pandèmia i que s’espera poder recuperar. Actualment, les entitats atenen una quinzena de persones amb la col·laboració de dotze voluntaris, i l’objectiu és aconseguir la implicació dels més joves per tal de rejovenir la xarxa.

El 2019, un 11% dels vallencs i vallenques participants en una enquesta de condicions de vida va expressar que quan tenia un problema no tenia cap persona a qui recórrer o bé a qui explicar-li. D’aquest percentatge, bona part era gent gran, però també ciutadans entre 40 i 60 anys. “Un 11% de la població és molta gent i si tenim un bon coixí de voluntaris podrem inclús abastar molts àmbits més enllà de la gent gran”, ha afirmat el regidor d’Acció Comunitària, Participació i Igualtat, Jordi Cartanyà.

La pandèmia ha fet aflorar encara més la soledat de les persones grans i la necessitat que hi hagi voluntaris que els ajudin en les necessitats bàsiques del dia a dia. Actualment, a Càrites de Valls hi ha nou persones que es dediquen a fer tasques d’acompanyament telefònic. El seu president, Joaquim Calvo, ha explicat que incrementar el nombre de voluntaris és un projecte “engrescador” i ha demanat la implicació de persones més joves. “La majoria de voluntaris són gent d’edat avançada, amb molta motivació i, això és tan important com l’edat; volem donar un cop de mà a tots aquells que ho necessitin perquè sàpiguen que algú es preocupa d’ells”, ha destacat.

La directora de la Fundació Ginac, Carme Ferré

Per la seva banda, la responsable de l’Àrea social de la Fundació Ginac, Carme Ferré, ha subratllat que la iniciativa és beneficiosa tant pels usuaris de l’entitat com per a la gent gran. “Posem l’èmfasis en les capacitats i no pas en les mancances de les persones amb capacitats diverses”, ha dit. Ferré ha assenyalat que hi ha moltes persones que tenen problemes de mobilitat i que necessiten ajuda per sortir al carrer. “Ho volem continuar fent perquè l’experiència ha sigut molt interessant”, ha expressat. L’acompanyament presencial es recuperarà quan ho permeti el pla del Procicat.

El projecte de voluntariat s’impulsa a través del Pla d’Inclusió i Cohesió Social i Serveis Socials, i s’adreça a persones majors d’edat que resideixen a Valls. La inscripció es pot fer per via telefònica o omplint un formulari al web de voluntariat de l’Ajuntament.

REDACCIÓ18 Octubre, 2020

El Comitè d’Empresa de l’Hospital Pius de Valls ‘ensuma’ molts problemes sobre el canvi en la gestió del centre mèdic. Fa uns dies es va anunciar que els serveis sanitaris “passaran a dependre del CatSalut a través d’una empresa pública creada pel mateix CatSalut”, deixant únicament els serveis socials a càrrec de l’Ajuntament vallenc.

Encara es desconeixen la major part de detalls de la transferència. En aquesta línia, el Comitè d’Empresa es troba amb moltes incògnites i en destaca les següents: encara no se sap quina empresa serà l’encarregada de la gestió ni la seva estructura; tampoc si hi continuarà havent conveni col·lectiu de treball (SISCAT); es desconeix si l’edifici – propietat de l’Ajuntament – passarà a ser del CatSalut; i el més preocupant, no es pot assegurar la continuïtat de tots els treballadors del centre.

Durant les negociacions es planteja fer un edifici nou. Segons el president del consell d’administració de l’Hospital Pius de Valls, Jordi Cartanyà, la idea principal és “treballar un model on els diversos serveis treballin conjuntament, en lloc de tenir un CAP, un sociosanitari i un hospital, fem que el CAP, el sociosanitari i l’hospital treballin de la mà, conjuntament, i sumin sinergies”.

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Desembre, 2019

Aquest diumenge 16 de desembre, se celebra la jornada central de la Marató de TV3, on durant tot el dia es recolliran aportacions de diners de la ciutadania per destinar-los a fer front al càncer. Seran euros dirigits a finançar projectes d’investigació per avançar en la curació d’una de les malalties més greus i generalitzades avui en dia.

Aquest projecte sorgit de la societat civil, que va néixer l’any 1992, ha esdevingut un clàssic de la solidaritat al nostre país, amb unes xifres rècord de participació i col·lecta de diners molt per sobre d’altres maratons similars que es realitzen en altres països. Això diu molt de la nostra societat i de la implicació de totes i tots en aquells projectes que contribueixen directament a millorar la vida de les persones.

La salut és un bé preuat i que tots i totes volem preservar. Per això, la millor inversió és en investigació, ja que permet avançar en tècniques, fàrmacs i mesures que incideixen directament en el dia a dia de molts malalts. Algunes veus qüestionen que hagi de ser la Marató la que financïi projectes de recerca i que, en canvi, no ho facin els governs a través de la inversió pública. És cert que l’Estat espanyol està a la cua de la inversió pública en I+D+I.

Els prop de 14.000 milions d’euros actuals són un percentatge inferior al que hi dediquen altres països d’Europa. Invertir en I+D+I és fer-ho en futur, és projecció, és desenvolupament i sobretot és millora de la qualitat de vida, no només en l’àmbit de la salut sinó també en les oportunitats tecnològiques i empresarials.

Ara bé, això no treu que una iniciativa social com la Marató s’hagi de menystenir, perquè a més de la recaptació que assoleix i que és fonamental per impulsar la investigació, hi ha un seguit de valors que se’n deriven i que són molt importants. La informació i la divulgació que es fa de les malalties ajuden en el coneixement, en la comprensió dels qui les pateixen, i també a reduir l’estigma social d’algunes de les malalties tractades. Recordo en aquest sentit algunes maratons dedicades a les malalties mentals, a la Sida, al Síndrome de Down, a l’obesitat, i d’altres, que han possibilitat entendre com se senten les persones afectades i han ajudat a normalitzar-les en la nostra societat, a través de la humanització que es fa en el programa televisiu i en les múltiples sessions de divulgació a escoles, instituts i locals socials de les nostres ciutats.

També vull destacar els valors associats al voluntariat i a la solidaritat. Quants grups d’amics, entitats de tota mena i persones individuals dediquen part del seu temps a organitzar petits actes destinats al bé comú? Moltíssims. Això que pot semblar tant senzill és una de les claus de l’èxit de la Marató i el que ens fa admirables com a societat, aquest treball col·lectiu pel bé comú, on tothom aporta el que pot ja sigui amb feina, diners o idees.

La nostra ciutat no es queda pas enrere en l’organització d’actes per la Marató. Enguany a Valls hi han divuit activitats organitzades per entitats, ampes i clubs esportius, que fan que tots i totes ens moguem amb finalitats solidàries. Vull destacar especialment els actes que cada any organitza la comissió social del Club Bàsquet Valls, per la seva superació continuada i la quantitat d’activitats organitzades.

Dit això, us animo a tots i a totes a participar en aquesta nova edició de la Marató de TV3, dedicada al càncer, una malaltia que és la primera causa de mort a Catalunya entre els homes i la segona entre les dones. De fet, a tots i a totes en un moment o altre ens ha tocat d’aprop, i hem tingut vivències contradictòries, des de pèrdues sobtades i incomprensibles fins a veure com els pitjors diagnòstics inicials anaven virant a base de tractaments innovadors i d’una fantàstica atenció sanitària cap a la superació de la malaltia. Perquè l’avenç tècnic ens ha permès un increment de la supervivència d’un 7% en els darrers 10 anys, una xifra que demostra que la inversió en I+D+I dóna els seus fruits a mig o llarg termini.

Com moltes iniciatives que emprenem en el nostre país, la suma de voluntats permet superar els reptes més difícils que tenim com a societat catalana. La Marató és un exemple evident d’aquesta empenta de la ciutadania i un projecte que ens ajuda a avançar en la qualitat de vida de les persones malaltes alhora que ens fa més forts i millors com a societat.

Jordi CARTANYÀ
Primer Tinent d’Alcalde i portaveu d’ERC Valls

REDACCIÓ4 Maig, 2017

L’any passat vam recuperar la Mostra de Cultures, després de molts anys de no fer-se. En el seu moment ja vaig dir que la Mostra havia vingut per quedar-se, i aquest dissabte dia 6 de maig en tindrem una nova edició, amb més activitats i amb més participants. Des de sempre, la nostra societat ha estat terra d’acollida, hem sabut rebre i integrar a tots els qui han vingut, i ara més que mai hem de seguir treballant en aquest sentit.

Massa sovint veiem créixer en països propers certs partits que fan bandera del racisme i continuament sentim discursos xenòfobs, edificats en la demagògia fàcil que apel·len a la no acceptació de la diferència i la diversitat.

Jordi Cartanyà

Per això, hem de posar en valor que nosaltres som d’una altra manera. Els nostres valors s’han basat sempre en la tolerància i el respecte i així ha de seguir sent. Enfortir la interculturalitat, el coneixement i la relació entre tots els vallencs i vallenques ens fa més rics. Per aquest motiu des de Serveis Socials hem treballat intensament des de l’endemà mateix de la finalització de la Mostra de l’any passat, per arribar a més col·lectius de persones provinents d’altres països que viuen a la ciutat.

Fruit d’aquest treball. aquest any passarem de 6 a 10 propostes de cultures diferents i també ampliarem l’àmbit cultural mostrat, incorporant vestits i mobles típics a la gastronomia, música i dansa. La voluntat que tenim des de la Regidoria de Serveis Socials és que, a poc a poc, la Mostra vagi creixent i esdevingui una activitat de coneixement cultural el més ampla possible de la diversitat que tenim a la ciutat.

La Mostra pretén ser un punt de trobada entre ciutadans que tenen arrels culturals i ètniques diferents, però que comparteixen el dia a dia; participem dels actes, convivim a l’escola, treballem junts, vivim en una mateixa ciutat, en un mateix barri, en el mateix bloc de pisos i moltes vegades no trobem el moment per conèixer les arrels de cadascú. I els actes de dissabte ens serveixen per apropar-nos, coneixen’s, entendre com és cadascú i els perquès ètnics i culturals de la nostra forma de fer. Això permet, des del coneixement, que ens acceptem i millorem la convivència i la cohesió social. Perquè tots hem de trobar el nostre lloc a la ciutat, sentir-nos partíceps i orgullosos de ser vallencs i vallenques, sigui quina sigui la nostra procedència i les nostres arrels.

És fonamental que aquest sentit de pertinença a la comunitat arreli sobretot en les noves generacions, hem d’evitar que el fet de tenir pares de procedència estrangera, faci que els infants i joves es puguin sentir estranys a la seva terra i que a la llarga, com ha passat en altres països, es puguin generar conflictes de convivència i d’arrelament. Per això és fonamental potenciar, com deia abans, els nostres valors com a societat acollidora. És necessari tenir molta generositat i voluntat de comprendre i entendre els altres, així serem capaços d’acceptar les diferències i consolidar la veritable integració. Si estem disposats a fer-ho, la nostra ciutat serà molt millor.

Diuen que «el saber no ocupa lugar» i amb la mostra tenim una gran oportunitat d’aprendre sobre la cultura dels nostres conciutadans. De ben segur que aquesta experiència, que ha de ser punt de partida per tal de traslladar-la al dia a dia, ens ajudarà a posar en valor la diversitat cultural i ètnica que tenim a la ciutat, fent-nos una mica més savis a tots plegats. I si posem en valor la nostra diversitat tindrem una oportunitat excel·lent de créixer com a societat. Per això, us convido a tots a passejar, mirar, escoltar, parlar i compartir experiències amb tots els qui serem a la Mostra.

Jordi CARTANYÀ
Regidor d’ERC i 1r Tinent Alcalde de l’Ajuntament de Valls

REDACCIÓ15 Març, 2017

El polígon industrial de Valls és el principal motor econòmic de la ciutat i la seva activitat infueix clarament en el dia a dia de les persones, ja que l’activitat genera ocupació o si més no la manté, cosa que incideix directament en el benestar de les persones. Tornant a l’inici, podem afirmar que hi ha un canvi en les voluntats d’inversió al polígon. Aviat farà dos anys de l’acord de govern i una de les prioritats era el polígon.

Des del primer moment, es van constatar les mancances, algunes d’elles molt conegudes per tothom com l’estat dels carrers i la il·luminació d’algunes zones, i d’altres no tant visibles però igualment importants per a l’activitat econòmica com ara l’absència de desplegament de fibra òptica i els retards en la connexió al subministrament elèctric.

Des del juliol del 2015, vam començar a articular les accions a fer i a planificar. El primer que es va realitzar va ser la negociació amb Movistar per tal que en el desplegament de fibra òptica a Valls s’inclogués el polígon. Un fet inusual per la companyia, ja que en la majoria de polígons el cablejat és pagat per les pròpies empreses, cosa que comporta uns costos molt elevats. La negociació va anar bé i es va fer el desplegament per tot el polígon, cosa que ha comportat una millor competitivitat de les empreses. Penseu que, fins llavors, qui tenia fibra la pagava molt més cara i molts anaven a la velocitat habitual de 30MB, del tot insuficient per a algunes activitats empresarials.

La segona acció des de l’equip de govern municipal va ser habilitar partides econòmiques en el pressupost del 2016 per començar a fer les inversions necessàries per millorar els carrers i els serveis que hi han. Hi havia dues possibilitats: fer actuacions puntuals als carrers, arreglant aquells pedaços d’asfalt malmesos i els clots, o bé fer tota una zona de forma complerta amb un asfaltat complert, voreres i enllumenat. Amb la primera opció podíem fer molts més metres de carrer, però segurament no seria tant efectiu en el temps, i la segona comportava fer molts menys metres, però amb la seguretat que durant molts anys tindríem el ferm del carrer en bon estat. Per això vam prendre la decisió d’anar fent zones de forma complerta. I amb el compromís de fer-ne una cada any, i així a poc a poc però amb constància, anirem millorant el polígon industrial. Ben aviat veurem els efectes d’aquesta inversió i també d’altres que vindran, com el repintat de la senyalització dels carrers i la nova senyalització de la ciutat, que també incidirà en el polígon.

Com deia al començament, el polígon industrial és el pulmó econòmic de Valls. Genera ocupació i activitat econòmica, i tot això incideix en els vallencs i les vallenques. És evident que l’ocupació contraresta els efectes que hem tingut els darrers anys amb la crisi, millorant el dia a dia de moltes persones. Per tant, és molt important que com a ciutat vetllem perque el nostre pulmó econòmic estigui bé de salut. I és de rebut que la ciutat retorni al polígon, en forma d’inversions i millores, allò que la seva activitat genera per la ciutat. Un polígon musculat proporciona una ciutat amb millor benestar per a les persones. La crisi econòmica ens ha situat en uns temps difícils, on des de l’administració articulem múltiples mecanismes per ajudar a qui més ho necessita. I el més important que podem fer és possibilitar que els vallencs i les vallenques tinguin feina per recuperar-se d’aquesta crisi. I en això el nostre teixit empresarial hi té molt a fer, per això estem millorant les infraestructures del polígon i treballant intensament en la captació de noves inversions, que s’aniran materialitzant durant aquest any i el proper i que, de ben segur, portaran més ocupació a la ciutat. Celebrem doncs les bones notícies per a la ciutat.

Jordi CARTANYÀ
Primer tinent d’alcalde d’ERC de l’Ajuntament de Valls

REDACCIÓ18 Gener, 2017

Ètica i Periodisme. L’Associació Museu Arxiu de Montblanc presenta la segona del cicle de conferències Fòrum Omnes, que ja es va iniciar el passat 25 de novembre amb una xerrada sobre els vehícles elèctrics.

En aquesta segona conferència, el montblanquí Josep Cartanyà parlarà de l’ètica en el món del Periodisme, i de la relació entre les creences morals d’una persona i la realitat laboral dels diversos mitjans de comunicació. A més, Cartanyà repassarà la seva trajectòria personal i professional, analitzant les claus que l’han portat a treballar en mitjans de comunicació d’àmbit nacional, com RAC1 o la Cadena SER

La xerrada tindrà lloc al Museu Comarcal de la Conca del Barberà el proper divendres 27 de gener a les 7 de la tarda, oberta al públic en general.

REDACCIÓ5 Desembre, 2016

Les persones tenim una capacitat sorprenent d’oblidar, a vegades passem pàgina amb facilitat. Fa dos anys tothom es mobilitzava per la crisi humanitària derivada del conflicte armat a Síria, que va provocar que moltes persones es veiessin obligades a sortir del seu país per la situació política i deixar endarrere cases destruïdes, records, familiars, feina i tot el que tenien. Però avui, què en queda, d’aquella mobilització? Recordem el drama diari que pateixen els que van fugir i ara esperen acollida en camps de refugiats? I dels que encara fugen i, amuntegats dalt d’una barcassa, viatgen a la deriva pel Mediterrani esperant que, en els millors dels casos, algú els rescati? En la societat actual, on tot va molt de pressa, ens movem a cops d’inputs mediàtics.

Una imatge colpidora a la televisió desperta consciències, però després es transforma en un fet redundant, poc agradable i finalment s’obvia i deixa de visualitzar-se. Però el problema segueix i més enllà de la incomoditat i de la frustració per la inacció de les administracions, continuem amb la nostra vida diària. Per sort hi ha persones que s’encarreguen de seguir reclamant, dia a dia, el que és de justícia, allò que es fonamenta en els drets humans. Gent com l’Òscar Camps, un empresari que, cansat de la inacció dels governs i amb un quants estalvis a la butxaca, es va dirigir a l’illa de Lesbos a salvar gent del mar i va fundar l’ONG Proactiva Open Arms, que dia a dia salva els refugiats d’una mort segura.

Enguany, l’esgarrifosa xifra de 4.700 morts, sense comptar els ocupants d’embarcacions que han desaparegut, em fa plantejar una qüestió: podem quedar-nos com a espectadors davant d’aquest drama? Són persones que han pagat 4.000 euros a les màfies perquè els facin lloc en una “embarcació” amb benzina per fer escassament 12 milles i després els han deixat a la deriva en aigües internacionals. No podem fer res perquè no es morin? Exigim als governants que posin en marxa un seriós dispositiu de rescat per aquests refugiats.

Aquesta setmana s’ha posat en marxa una nova iniciativa ciutadana que demana l’acollida de totes aquestes persones desplaçades. La campanya «Casa nostra és casa vostra» reclama que s’ofereixi una solució a les persones que han fugit per decisions polítiques i que Catalunya sigui terra d’acollida. Cal defensar el compliment de la Declaració Universal dels Drets Humans, que en el seu article 13 recull com a dret fonamental la lliure circulació de les persones. Cal recordar que el govern espanyol només ha acollit 516 dels 10.500 refugiats que es va comprometre dins l’esquema de repartiment de la Comissió Europea, que s’hauria de realitzar en dos anys. Les polítiques d’acollida de la Unió Europea són vergonyoses, incentiven la mortalitat i esborren del mapa les vies segures i legals. Per molt que s’apliquin mesures per frenar la immigració, les persones continuaran fugint dels seus països perquè els motius que els empenyen són molt més forts que els murs que es puguin trobar pel camí.

Catalunya sempre ha estat terra d’acollida i volem que ho continuï sent. És cert que les competències en polítiques d’asil són de l’estat espanyol, però a Catalunya no podem renunciar a posar mesures per respectar els drets de totes aquestes persones, encara que qüestionin la legalitat espanyola. Com a ciutadans cal mobilitzar-nos, donant suport als que lluiten dia a dia a través d’oenegés o de moviments ciutadans. Catalunya és el país que té més cooperants a la zona, i això demostra el tarannà que tenim.

I també hem de continuar fent d’altaveu d’aquestes situacions injustes que viuen persones com nosaltres, que han patit una guerra que els hi ha pres tot i tan sols esperen de nosaltres una mica de comprensió, humanitat i acollida. No és tan difícil, les persones tenim molta força quan ens comportem com a col·lectiu i unim les nostres voluntats, per això cal fer un treball intens perquè donem resposta massiva a la crida que fa la campanya «Casa nostra és casa vostra», manifestar-nos el pròxim 18 de febrer i fer que aquest acte sigui la protesta més gran que s’hagi fet a mai en un país de la Unió Europea per la crisi de refugiats a Europa.

Jordi CARTANYÀ
Regidor d’ERC d’Habitatge i de Serveis Socials de Valls

REDACCIÓ9 Setembre, 2016

Imaginem per un moment que un fill nostre està passant per una situació difícil, ja sigui de salut o bé laboral, s’hi juga el seu futur.

Que no seríem capaços de fer? No estaríem disposats a tot per solucionar el problema? O bé ens quedaríem a casa, asseguts còmodament, o aprofitaríem l’avinentesa que estem sols per anar a la platja? De ben segur que no! Sabem valorar i molt, el realment important, les coses que marquen el futur dels que estimem.

Imaginem per un moment que un fill nostre està passant per una situació difícil, ja sigui de salut o bé laboral, s’hi juga el seu futur. Que no seríem capaços de fer? No estaríem disposats a tot per solucionar el problema? O bé ens quedaríem a casa, asseguts còmodament, o aprofitaríem l’avinentesa que estem sols per anar a la platja? De ben segur que no! Sabem valorar i molt, el realment important, les coses que marquen el futur dels que estimem.

Ens trobem a tres setmanes de l’onze de setembre i un cop més se’ns demana que ens mobilitzem. Em costa entendre a aquells que diuen que estan cansats de sortir al carrer, de tornar-hi. Però si ja ho hem fet molts cops! Cal una altra vegada? Es pregunten amb veu alta. I tant que sí!! O bé el que pretenem fer com a país és una costellada?

Estem davant un repte gegantí: canviar el destí d’un país i de tota la seva gent. Algú pot pensar que aconseguir la independència d’un estat centralista com l’Espanyol és bufar i fer ampolles? De cap manera, per aconseguir-ho ens cal perseverança, insistència, audàcia i legitimitat. Per tant, és vital que la mobilització de la ciutadania sigui constant, intensa i duradora.

No podem conformar-nos en haver participat en la Via Catalana o en la manifestació de fa dos anys. Els grans reptes necessiten l’aportació de tothom i en tot moment. Aconseguir tenir una República Catalana no és anar a una mobilització i després seure al sofà a esperar que algun dia caigui de madur. Per arribar-hi ens cal que tots ens hi impliquem i que estiguem disposats a no defallir, a treballar-hi dia a dia, perquè el repte és immens i, precisament ara és quan el tenim més a prop; per tant, cal redoblar esforços per continuar caminant endavant amb pas ferm i decidit.

Com deia a l’inici de l’article: què no faríem pel futur dels nostres? La República Catalana garantirà una societat més justa i solidària pels nostres i pels seus fills. Són molts els que han lluitat dia a dia per aquest ideal, molts ja no hi són, però ens deixen el seu exemple. Fa pocs dies moria en Jordi Carbonell, president honorífic d’ERC. Un home dedicat en cos i ànima a aquest objectiu. I amb la valentia de plantar cara en ple franquisme, quan les coses eren més difícils que ara.

És un bon moment, ara que s’apropa la diada, de recordar les seves paraules del 1976: “Que la prudència no ens faci traïdors” Aquesta cèlebre frase, reprèn rabiosa actualitat avui. Estem en un moment en que molts havíem somiat: un Parlament amb majoria de diputats que volen la independència, una societat capaç de sortir al carrer massivament i desafiar pacifica i democràticament un Govern de l’Estat Espanyol que és incapaç de seure i negociar, que s’allunya dels estàndards democràtics d’Europa.

Els propers mesos i anys seran decisius pel futur de Catalunya com a nació i ara més que mai hem de seguir activats i deixar la prudència per més endavant, hem de ser agosarats i seguir dempeus, ferms i amb voluntat de ferro per aconseguir allò que ens pertany i al que hi tenim tot el dret. Que la peresa, la deixadesa i el desencís no ens faci traïdors de l’esforç de tots els que van lluitar i treballar per arribar on som.

Estiguem A PUNT per tornar a omplir els carrers de Catalunya de la nostra reivindicació.

Jordi CARTANYÀ
Diputat territorial d’ERC i Primer Tinent d’Alcalde de Valls

REDACCIÓ11 Abril, 2016

En els països de pandereta, les solucions als problemes acostumen a ser inexistents. El govern en funcions d’Espanya segueix impedint les millores socials que les persones necessiten. Si continua molt de temps així es convertirà en un govern en defuncions de drets socials i democràtics. Per sort alguns diputats estan fent la feina per intentar canviar la situació. Aquest dimarts el Jordi Salvador, Diputat per Tarragona al Congrés de Diputats de Madrid, presentava una proposició no de llei demanant l’augment del Salari Mínim Interprofessional.

El vergonyant import del SMI espanyol, fixat en 655’02 € mensual és totalment insuficient per poder fer front a les despeses d’una família. Són molts els treballadors que després d’una jornada de 40h setmanals cobren un sou que els continua situant en el llindar de la pobresa. El SMI hauria de ser la referència mínima i avui s’ha convertit en la quotidianitat salarial de moltes feines. Una quantitat que dista molt dels imports europeus (França, 1.467€ ; Alemanya, 1.473 €; Regne Unit,1.529 €; i Irlanda, 1.546 €) . Podem pensar que aquests imports son més elevats perquè els països tenen més riquesa, recordem que Irlanda també va ser rescatada per l’Unió Europea, i per això poden pagar un salari més elevat. Però no és així, Tenir un SMI tant baix afavoreix la contractació precària i els beneficis empresarials per sobre dels beneficis socials. L’augment del SMI és a més a més un incentiu econòmic. Un increment en el poder adquisitiu de les classes treballadores, permet un major volum del comerç local. Aquests diners reverteixen en l’economia de proximitat. En canvi si aquests diners es queden en les mans de les grans fortunes, acostumen a acabar invertits a Panamà o a d’altres paradisos fiscals.

La Carta Social Europea reconeix que el SMI hauria de ser del 60% del salari mig del país. Si això ho apliquem a Espanya hauríem de tenir un SMI de 1.000€. Aquesta ha estat la proposta feta pel Diputat d’ERC, anar augmentant progressivament el SMI durant la legislatura per arribar als 1.000€ d’aquí 4 anys.

És difícil que prosperi aquesta proposta, si depèn de la distribució política de les corts espanyoles. El pacte de C’s i PSOE parla de revisar entorn a l’1%, al PP ja li sembla bé mantenir-lo com està, de fet són ells els responsables de l’import actual. Per tant només hi estan a favor: Esquerra Republicana de Catalunya, Democràcia i Llibertat, els diversos grups que formen Podem i Izquierda Unida. Si fóssim un país independent, la cosa seria molt diferent, ja que al Parlament de Catalunya, les forces que estan a favor d’aquesta revisió sí que són majoria. Cal no perdre temps i adonar-nos del molt que perdem mantenint-nos sota el jou del govern d’Espanya. Necessitem una nova República Catalana que vetlli pels drets dels seus ciutadans i que sigui més justa socialment.

Jordi CARTANYÀ
Diputat territorial d’ERC i 1r tinent alcalde de Valls

Older Posts

Arxius de Jordi Cartanyà | Diari La República Checa

xxx Partners

L’art, els llibres i les roses copsaran Vila-seca per Sant Jordi

Valls fa una crida als voluntaris per tenir cura de la gent gran

El personal de l’Hospital de Valls, neguitós pel canvi de gestió

JORDI CARTANYÀ: La Marató diu molt de nosaltres

JORDI CARTANYÀ: La Mostra de Cultures, una oportunitat integradora per a Valls

JORDI CARTANYÀ: El pulmó econòmic de Valls necessita aire fresc

JORDI CARTANYÀ, PROTAGONISTA EN UNA XERRADA SOBRE PERIODISME A MONTBLANC

JORDI CARTANYÀ: #volemacollir

JORDI CARTANYÀ: Estàs a punt o t’ho mires del sofà?

JORDI CARTANYÀ: ‘Per un salari digne cal un país normal’