29. Març 2024

Arxius de JOAN TARDA | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Novembre, 2017

Joan Tarda lamenta que s’hagin manipulat els talls de veu de les seves respostes per treure-les de context i posar en boca seva afirmacions que no ha dit, en relació a les noticies d’avui en les que s’afirma que Tardà ha dit que “la independència encara no és una realitat perquè no hi ha una majoria que la vulgui”.

El portaveu d’ERC al Congrés ha explicat que el que realment ha dit és: “serem independents si una majoria de catalans ho volen i no ho serem si no hi ha una majoria que ho vulgui”.

A continuació podeu llegir que ha dit textualment el diputat Joan Tardà:

  • —Ara que els independentistes ja ho assumeixen i diuen obertament que era inviable això d’aplicar la República, volia saber com es portarà això als programes electorals?
  • No ho hem dit això. El que hem dit és que no havíem cregut mai que un estat democràtic com l’estat espanyol estigués disposat a exercir la violència d’una manera superlativa, raó per la qual, com sempre, hem dit dues veritats. Primera, que Catalunya serà independent si hi ha una voluntat majoritària i perseverant dels ciutadans de Catalunya a voler ser independents. Per cert, si aquesta majoria no existeix, no en serà mai. I segona veritat inamovible: el procés serà pacífic o no serà. És cert que es va declarar la independència, es va proclamar la República, però la República no es va implementar. La raó per la qual no es va implementar era perquè no estàvem predisposats —la paraula és predisposats— a posar en risc la seguretat dels ciutadans. I és inevitable que pesés sobre els dirigents i el govern de Catalunya el trauma de l’1-O: si per posar les urnes la ciutadania fou colpejada, tot i que potser hauríem pecat d’ingenus pensant que mai, mai, es podrien haver traspassat les línies de l’1-O, què hauria pogut passar si el govern de Catalunya hagués sortit al balcó a proclamar la República. Crec que va ser un gran exercici de responsabilitat, sobretot quan ahir mateix que en una revista amb una gran tradició periodística com Interviú van sortir alguns dels plans elaborats per a fins i tot prendre a l’assalt un parlament democràtic. De manera que serem independents si som perseverants i hi ha una majoria. Quan? No ho sabem. Abans que independentistes som demòcrates, i abans que demòcrates som bona gent. I per a nosaltres la pau, el pacifisme i tot allò que té a veure amb el civisme és fonamental. Estem orgullosos de ser com som, tot i reconèixer que que potser, potser, com que tot això que fem no ho havíem fet mai, potser sí que havíem pensat que l’estat espanyol no estava disposat a reprimir de forma de violenta. I això és una lliçó. Hauria de preocupar moltíssim a la ciutadania espanyola. Perquè primer som nosaltres i demà potser uns altres.
  • Aleshores, aquest és l’únic motiu pel qual vostès no van posar en pràctica allò que en teoria havien aprovat? El temor a una nova repressió policíaca?
  • Per descomptat. Evidentment. Jo he començat parlant-los de la comissió d’investigació. L’1-O va ser un trauma per a la societat catalana. Per cert, no va ser-ho només per als independentistes, sinó també per als no independentistes que no van anar a votar, perquè tot el món va patir. Però estic molt orgullós de la maduresa del president Puigdemont i del govern de Catalunya, de saber que en aquell moment tocava fer el que es va fer.
  • Vostè parla de l’1-O però la informació que es publica ara parla del 27 d’octubre.
  • Sí, és que parlo d’un trauma. Descobrir com i de quina manera l’estat espanyol estava disposat a tot per a aturar un procés cívic, pacífic i democràtic.
  • Ha dit que Catalunya serà independent quan hi hagi un suport majoritari. S’atreveix a dir de cara al 21-D quin percentatge de vots entre les candidatures independentistes…
  • Jo us parlava d’un paràmetre. Catalunya serà independent si els catalans volen que en sigui. Per cert, sabeu perquè encara no som independents, o no n’hem estat? Que cadascú ho digui a la seva manera. Perquè no ha existit una majoria de catalans que així ho hagi volgut.
  • Quants haurien de ser? Un 60%? Un 70%?
  • Jo el que dic és que nosaltres, fins i tot quan considerem que aquestes eleccions són il·legítimes, des del primer dia vam dir que hi participaríem, vam dir que seria una oportunitat, tot i que l’escenari és una gran anomalia, nosaltres sortim amb la voluntat de guanyar les eleccions i fins i tot sortim amb la voluntat i l’objectiu d’assolir una majoria de sufragis, és a dir, superar el 50%, i farem tot el possible per aconseguir-ho. Al final, manen els ciutadans. I si volen, ho tindrem, i si no, doncs no ho tindrem, i a continuar lluitant.