Arxius de Joan Planellas | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Setembre, 2019
arquebisbe4-e1569276895198.jpg

L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, ha denunciat que “la manca d’acords en la política ens ha portat a viure en un país dividit” i s’ha preguntat: “Hi ha voluntat de diàleg humil i sincer, amb capacitat de renúncia per part de tots i amb el propòsit de saber-nos perdonar les ofenses?”

Planellas, que és el màxim responsable de Conferència Episcopal Tarraconense, ha presidit aquest dilluns a la catedral de Tarragona la seva primera celebració de la patrona de la ciutat, Santa Tecla, i ha llegit una extensa homilia en què ha advertit que “són moltes les tempestes que assolen les costes d’aquest nostre mar llatí, són moltes les tempestes a la vida de la nostra estimada terra”.

“La falta d’acords en la política ens ha portat a viure en un país dividit. A més, ara, abocats a unes noves eleccions, se segueixen ajornant els problemes i les grans qüestions socials i materials que s’haurien d’afrontar de manera urgent”, ha lamentat el prelat.

“I jo em pregunto: Hi ha voluntat de diàleg humil i sincer, amb capacitat de renúncia per part de tots i amb el propòsit de saber-nos perdonar les ofenses? Hi ha voluntat de respecte mutu, reconeixent els drets i els deures legítims que, fins i tot , venen recolzats per la mateixa Doctrina Social de l’Església?”

Planellas també s’ha qüestionat si “hi ha voluntat de saber escoltar l’altre, al que no pensa com jo, sabent que, com afirma el Papa Francesc, escoltar és més que sentir?”.

Altres plagues
En la seva homilia, l’arquebisbe també ha alertat sobre “el drama de la immigració” i ha emfatitzat sobre l’arribada dels menors immigrats “que han aconseguit arribar a les nostres platges, però que són abandonats sense cap tipus d’orientació i ajuda, i que agreugen el problema dels sense sostre, dels que passegen pels nostres carrers i places, després d’una vida esquinçada”.
Segons l’arquebisbe, “una altra tempesta és la precarietat laboral dels nostres joves i l’atur que afecta especialment als senzills dels nostres barris, amb una baixada generalitzada de sous i amb contractes a temps parcial i summament precaris”.

Per Planellas, “una altra plaga és l’augment de les diverses formes de dependència entre els joves, amb l’ús i abús de substàncies estupefaents, amb l’abús d’alcohol, amb problemes d’anorèxia o bulímia, amb problemes de ludopatia o d’addicció a Internet”.

L’arquebisbe també considera “una plaga la violència contra les dones i contra els nostres nens i els no nascuts, que són els més vulnerables” i recorda que, segons dades de l’ONU, més del 25% de les persones afirmen que han estat víctimes de abusos sexuals durant la seva infància.

 


REDACCIÓ26 Agost, 2019
arquebisbe2-1280x957.jpg

L’arquebisbe de Tarragona no tindria cap problema en desplaçar-se a la presó per visitar els líders independentistes empresonats per la seva implicació en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017.

Joan Planellas, en una entrevista al digital La República Checa, ha deixat clar que “no m’hi nego a visitar cap pres, en absolut”.

Qüestionat sobre si a Espanya hi ha presos polítics, el monsenyor ha volgut allunyar-se de la polèmica, matisant que “hi ha polítics que s’han empresonat per unes determinades posicions”, perquè, assegura, van intentar “amb tota la bona fe” seguir paràmetres democràtics que han tingut les “conseqüències que estan a la vista”.

L’arquebisbe reconeix, no obstant, que es va actuar amb alguna “unilateralitat”. “Aquest és el drama que tenim”, subratlla. Alguna solució? Li preguntem. La resposta: “Demano la virtut heroica del perdó”. O sigui: “si uns, per la seva posició unilateral han ofès i altres per la seva posició de sempre també han ofès, per què no es troben i ens perdonen i miren de tirar endavant aquest país, més que entrar en polèmiques sobre si hi ha presos polítics o polítics presos?”

L’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols

Joan Planellas insisteix: “ens falta la virtut heroica del perdó. Per què no som capaços de seure d’una vegada i perdonar-nos?”. L’arquebisbe, que va prendre possessió del càrrec el 8 de juny, creu que els ciutadans haurien d’exigir “als polítics que treballessin més adequadament aquest punt”. Planellas considera convenient apostar pel diàleg i per la cohesió social, cadascú des del seu àmbit. L’església també.

Instat a comentar les referències religioses d’Oriol Junqueras, el màxim de l’església catòlica a Tarragona s’ha limitat a dir que l’església ha d’estar amb el poble. És cert que – matisa – l’església no pot identificar-se amb cap partit ni recolzar un costat ni l’altre, però “tampoc ha de ser indiferent o que estigui als núvols”. “El treball que està fent l’església, amb les seves llums i ombres” ha de ser de cohesió social, de fomentar el diàleg i de guarir ferides que estan obertes. “Ja en l’època de la guerra (civil) va quedar una ferida bruta oberta”, la qual es va intentar curar durant la transició, però ara ha tornat a obrir-se perquè “no estava ben guarida”.

“No ens en sortirem si no hi ha un treball per guarir aquesta ferida”, diu Joan Planellas, tot recordant que cal diàleg i escoltar aquell que “no pensa com tu”. L’arquebisbe ho té clar: “Aquell que crea confrontació no fa treball d’església”.

VÍDEO
Entrevista fragmentada de l’arquebisbe Joan Planellas

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019
joan_planellas.jpg

Benvolguts diocesans, aquests dies estem de ple en el pelegrinatge a Lourdes organitzat, com cada any, per l’Hospitalitat Diocesana de la Mare de Déu de Lourdes. A Tarragona, l’Hospitalitat va ser creada l’any 1973 per l’arquebisbe Josep Pont i Gol. Per tant, enguany es tracta del 47è pelegrinatge.

Precisament tornant del 8è pelegrinatge diocesà, en una conversa a la ràdio, el Dr. Pont i Gol va parlar afectuosament i amb abundància del seu cor del que significava per a ell l’Hospitalitat i el sentit del pelegrinatge. «A Lourdes» —afirmava l’arquebisbe Josep— «s’hi pot anar per diferents motius: des d’un simple turisme encuriosit, fins a un romiatge auster i ple de sentit eclesial. De totes maneres, d’entrada, jo diria que anar a Lourdes fins i tot només per curiositat, és sempre cosa bona. El fet de Lourdes, per la seva magnitud, per la seva ja més que centenària història, per la seva internacionalitat, i per l’ambient que, es vulgui o no es vulgui, s’hi respira, normalment sempre ha de fer bé.

Cal dir que l’Hospitalitat la formen un bon grup de persones amb ganes de servir i acompanyar els nostres malalts i posar en pràctica el que la Mare de Déu va demanar a Bernardeta, que no és altra cosa que l’Evangeli de les Benaurances. Cada any, l’Hospitalitat es posa en camí. És, al capdavall, el camí de la fe en Jesucrist, on Maria, la seva Mare, ens hi acompanya. Ella sempre ens porta cap al seu fill Jesús, i ens diu, com va dir-ho a Canà de Galilea: «Feu tot el que ell us digui» (Joan 2,5). I el que Jesús ens diu és que ens posem a l’escola de les benaurances, a l’escola del servei i de la generositat. Tan sols així farem un tast de felicitat autèntica, aquella que el món no pot donar, però que porta a la joia de l’Evangeli que res ni ningú no ens podrà prendre.

Acompanyar en la fragilitat ens posa veritablement a l’escola de Jesús. La malaltia com a experiència posa en joc la totalitat de l’existència humana i té sempre per a la persona un sentit sagrat. La malaltia ens acara realment davant el que és la vida, i ens posa al davant les veritables preguntes sobre el sentit que té viure en aquest món, així com també ens acara davant les preguntes últimes i definitives de la nostra existència. Avui moltes persones viuen la malaltia i el sofriment en una «frustració existencial», una frustració provinent del contrast entre el que esperem de la vida i el que ella realment ens dona. La nostra esperança en la vida es troba artificialment inflada pel mite modern del benestar, del tenir i del posseir. D’aquí que la frustració esdevingui més dolorosa. Anar a Lourdes esdevé, per tant, una dosi de realisme. Acompanyar a Lourdes els malalts ens fa canviar el «verb» dels nostres anhels i desitjos: Paulatinament, imperceptiblement, anem passant de conjugar el «tenir» i el «posseir» al «ser» i al «donar». Lourdes ens humanitza, ens fa ser persones veritables, ens invita a ser cristians autèntics, ens posa a l’escola de Jesús. Per això, com deia l’arquebisbe Josep, Lourdes sempre ens fa bé.

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ16 Juny, 2019
Joan_planellas.jpg

Estimats diocesans,

Amb molt de goig m’adreço per primera vegada a tots vosaltres immediatament després de l’ordenació episcopal i de l’inici del meu ministeri com a bisbe enmig vostre. I m’hi adreço, avui, en aquesta gran diada de la Pentecosta, en la festa de l’Esperit Sant!

Precisament, «L’Esperit fa jove l’Església», he posat en el lema episcopal. És aquell Esperit que davallà en el cenacle i canvià els cors esporuguits dels Apòstols, l’Esperit que els va fer treure la por i, amb un cor jove i renovat totalment, començaren a anunciar la bona notícia de Jesucrist, mort i ressuscitat.

Sant Pau VI, en el discurs d’obertura de la tercera sessió del Concili Vaticà II, deia que eren dos els factors que Jesús, per continuar la seva obra en aquest món, havia promès i enviat: els apòstols i l’Esperit Sant. Els apòstols són l’agent extern i objectiu: formen el cos material de l’Església, sempre dins i conjuntament amb tot el poble sant de Déu. L’Esperit Sant és l’agent interior que obra no sols en la intimitat de cada un de nosaltres, sinó en tota la comunitat. L’Esperit anima, vivifica, rejoveneix, renova, santifica. El dia de la Pentecosta trobem aquests dos factors —apòstols i Esperit— admirablement associats: Feien falta uns enviats, uns apòstols per anunciar l’Evangeli. Però si Jesús no hagués donat als apòstols l’Esperit Sant, l’Evangeli hauria quedat només com una doctrina teòrica, els apòstols no haurien anunciat la bona notícia de Jesús i encara estarien a Jerusalem amb les portes tancades.

L’Esperit rejoveneix, fa jove l’Església. Com afirmava sant Agustí, l’Esperit és aquell «Mestre interior» que, sense la seva secreta instrucció, les paraules de la predicació evangèlica o, fins i tot, del mateix text sagrat, no ens permetrien descobrir i assimilar tota la veritat i la força que contenen i transmeten. Perquè l’Esperit ens empeny a no perdre mai l’entusiasme «per escoltar la crida del Senyor al risc de la fe, i donar-ho tot sense mesurar els perills», com afirma el papa Francesc (cf. Christus vivit, 37). Amb aquest Esperit superarem el pessimisme i les pors: la por a la societat i a les persones que no pensen com nosaltres, la por a la veritat tal com és, la por a mostrar-nos com cristians, la por a arriscar-nos a l’hora d’anunciar l’Evangeli, la por a la fidelitat i a un compromís per a tota la vida, la por a perdre el bon nom, la por a ser criticats, la por que el veí tingui més que jo, la por a ser més pobres quan veiem les necessitats dels altres, la por que els altres ens passin al davant, la por a pensar que no podem entendre’ns ni dins la mateixa Església.

Veniu, Esperit Sant! Rejoveniu els nostres cors! Veniu a donar-nos la força, veniu a treure’ns la por!

† Joan PLANELLAS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ9 Juny, 2019
arquebisbe_joan-e1560036934449.jpg

El teòleg gironí Joan Planellas ha estat ordenat avui nou arquebisbe metropolità de Tarragona en substitució de Jaume Pujol, que ha estat quinze anys al capdavant de la diòcesi.

El Vaticà va designar al maig a Planellas, de 64 anys, nou arquebisbe metropolità de Tarragona per substituir Pujol, de 75 anys, que al febrer va presentar la seva renúncia quan ja havia sobrepassat l’edat en què voluntàriament podia abandonar la presidència de la diòcesi i després de la polèmica que van suscitar les seves afirmacions sobre presumptes casos de pederàstia.

Joan Planellas entrant a la Catedral

Planellas ha estat ordenat en una missa a la qual han acudit unes 2.000 mil persones, ofici presidit pel cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Joan Josep Omella, i concelebrat pel nunci apostòlic, Renzo Fratini; el president de la Conferència Episcopal Espanyola, el cardenal Ricardo Blázquez; el bisbe de Girona, Francesc Pardo; i l’ara arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, entre d’altres.

Entre els assistents a l’ofici es trobaven Meritxell Budó, consellera de la Presidència de la Generalitat; Josep Poblet, president de la Diputació de Tarragona; Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona, i Joan Sabaté, subdelegat del Govern.

El nou arquebisbe ha estat rebut a la seva arribada a la catedral pel capítol catedralici. Per primera vegada des de l’Edat Mitjana, Planellas no anava acompanyat del popular “Seguici”, integrat per gegants, capgrossos, i representacions d’animals fantàstics.

El cardenal Omella ha presidit l’acte

Les entitats ciutadanes que organitzen a Tarragona aquest tradicional desfilada van acordar al maig per 17 vots a favor i 11 en contra no acompanyar al prelat tarragoní després de les denúncies de presumptes abusos sexuals a menors d’edat en la diòcesi.

Joan Planellas postrat al terra

A la missa, Planellas, amb una intervenció en català i castellà, ha dit ser conscient que l’Església necessita avui fomentar les seves estructures i sentir a tots, també als laics, una labor que vol encarar des de “la unitat pastoral” de Catalunya .

Joan Planelles, nascut a Girona el 7 de novembre de 1955, va ser ordenat sacerdot el 28 març de 1982, es va llicenciar en Teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana a 1981, i va obtenir el doctorat en Teologia a la mateixa universitat el 2004.

Durant la seva trajectòria com religiós ha estat vicari parroquial, professor de Teologia al Seminari de Girona, rector i administrador parroquial en diferents parròquies i degà de la Facultar de Teologia de Catalunya, entre d’altres càrrecs.

L’arquebisbe abans de ser ordenat

Pujol, per la seva banda, és des d’avui arquebisbe emèrit i administrador apostòlic. Vinculat a l’Opus Dei, el passat mes de maig anunci que tornarà a residir al centre de l’Obra en què vivia fins a la seva designació fa quinze anys.

 

VÍDEOS



REDACCIÓ6 Maig, 2019
ballesteros_arquebisbe-e1549491094486.jpg

Ballesteros recorda la bona relacio amb Jaume Pujol

L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros,  està content que el  nou arquebisbe metropolità de Tarragona,  el gironí Joan Planellas, “sigui català”.

Ballesteros s’ha congratulat de l’elecció finalment d’un català per substituir Jaume Pujol i ha explicat que les relacions “institucionals i personals” amb l’arquebisbe sortint “han estat bones” tant amb ell com amb altres alcaldes de la diòcesi.

“Confio que les bones relacions continuaran amb el nou arquebisbe”, ha dit Ballesteros, que han destacat el rang institucional que ocuparà Planellas en ser dins l’Església un primat d’Espanya. Joan Planellas prendrà possessió del càrrec el proper 8 de juny, durant un acte a la Catedral de Tarragona.

Cal recordar que el papa Francesc ha nomenat arquebisbe de Tarragona a Joan Planellas i Barnosell, de 64 anys, en substitució de Jaume Pujol Balcells, de 75 anys, edat en la qual els bisbes han de presentar la seva renúncia al pontífex segons el Codi de Dret Canònic.

La diòcesi de Tarragona va acaparar l’atenció a començaments d’any al conèixer una sèrie d’abusos sexuals a menors per part de religiosos adscrits a l’arquebisbat.

Arran d’aquests casos, el fins ara arquebisbe, Jaume Pujol, va dir el passat febrer que “hi ha persones amb un mal moment” a la vida, del qual després “potser es penediran”, encara que posteriorment va puntualitzar les seves paraules i ha assenyalat que “qualsevol actuació “d’aquesta índole li sembla” gravíssima “.

La designació de Planellas ha causat sorpresa ja que en els últims mesos es va difondre que l’actual bisbe d’Osca-Montsó, Àngel Javier Pérez, era el millor situat per ocupar la diòcesi tarragonina, una de les més antigues d’Espanya.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter