L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, demana a les autoritats que inclogui als programes educatius “uns mínims de cultura judeocristiana” perquè la seva absència com a matèria obligatòria porta “al desconeixement” i condueix a “fer el ridícul o faltar al respecte als sentiments més íntims dels altres”.
En la seva carta dominical que publicaran els fulls parroquials de l’arxidiòcesi tarragonina diumenge vinent, titulada “Exposar-se a fer el ridícul”, Planellas assegura que “l’absència d’una cultura judeocristiana porta al desconeixement del que ha impregnat la nostra cultura occidental i de les pròpies creences religioses de molts dels nostres conciutadans”
“Aleshores -afegeix en al·lusió implícita al gag que recentment va emetre un programa de TV3 amb una paròdia de la verge del Rocío-, com hem viscut fa unes setmanes, podem trobar-nos amb situacions en què, passant-se de llest, un acaba o fent el ridícul o faltant al respecte als sentiments religiosos més íntims dels altres, cosa que ve a ser el mateix”.
“I pel camí que anem, qui assegura que el cas no es pugui repetir?”, es pregunta l’arquebisbe de Tarragona, que també és el president de la Conferència Episcopal Tarraconense, que agrupa les deu diòcesis de Catalunya.
Planellas recorda que cal tenir una mínima cultura de religió judeocristiana per saber “d’on ve que fem festa diumenge i no dimarts; saber per què la Pasqua és una festa secular; conèixer què signifiquen les creus que a molts llocs trobem a les entrades dels pobles, o per a què serveixen aquests edificis grans, sovint monuments d’art, que donen una fesomia pròpia a cada poble”.
“Per què diem que estem en el 2023 i no el 1800? Què pinten tantes ermites i santuaris als llocs més emblemàtics de la nostra regió? I podríem allargar la llista amb preguntes tan casolanes com les anteriors”, afegeix l’arquebisbe.
Monsenyor Planellas afirma que “la història dels nostres pobles no es pot silenciar. Tothom és hereu d’un passat que no ha escollit i que, tanmateix, el conforma. Per honradesa a les noves generacions, cal procurar-los un mínim de cultura judeocristiana, almenys per entendre el nostre propi país”.
L’arquebisbe de Tarragona recorda que, entre l’escola pública i la concertada, una mica més del 25% dels alumnes de Catalunya acudeixen a classe de religió.
“Ara, que tenim l’oportunitat a Catalunya d’implementar una ‘atenció educativa’ a l’alumnat que no opta per la classe de religió confessional, preguem a les autoritats educatives que, si més no, aquesta atenció educativa inclogui uns mínims de cultura judeocristiana, atès que -ho vulguem o no- la pròpia Bíblia es converteix en un veritable atles iconogràfic de la nostra cultura occidental”, argumenta.
Planellas al·lega que quan era petit i anava a l’escola pública del seu poble, li van “silenciar uns fets de la història que han contribuït a ser el que som. Al seu moment, els de la meva generació ens vam queixar”.
“Quan als nostres carrers van aparèixer plaques amb noms com Rafael Casanova, Francesc Macià, Carrasco i Formiguera o 11 de setembre, vam haver d’aprendre qui eren aquests senyors o què va passar aquell dia. Lamentable quan són persones i fets clau de la nostra història. Igualment, una cultura religiosa bàsica, completa i objectiva no ha de fer por a ningú”, conclou l’arquebisbe.
PUBLICITAT