A Tarragona manquen dos jutjats penals més per tal de reduir els temps d’espera. Així ho ha exposat aquest matí el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, qui ha anunciat que demanaran la creació d’un d’ells: “Ens donaríem per satisfets si se’n crea un”. Segons el president, els cinc jutjats actuals estan treballant en més de 500 procediments anuals quan el volum òptim és de 400. Això augmenta la càrrega de treball dels tribunals i endarrereix les esperes entre dos i tres anys.
Barrientos també ha explicat que la secció segona només disposa d’un magistrat titular dels cinc, ja que quatre estan de baixa i una plaça està vacant. Per això, han aprovat una comissió de servei per traslladar-hi una jutgessa. Respecte a la vaga dels lletrats, el màxim representant del TSJC ha afirmat -amb certa preocupació- que està tenint una afectació molt important.
Finalment, el president de l’Audiència Provincial de Tarragona, Joan Perarnau, ha desgranat els efectes de la llei ‘només sí és sí’ a la demarcació: 12 revisions de condemnes, 7 reduccions i una excarceració.
El president de l’Audiència Provincial i la fiscal en cap han analitzat amb els màxims responsables de la Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d’Esquadra els delictes que més preocupen i els protocols a seguir. Un cop finalitzada la Junta de Seguretat, el màxim representant de la judicatura a Tarragona, Joan Perarnau, ha comparegut davant els mitjans de comunicació per fer-ne un resum. Ha parlat de les okupacions il·legals, de la plantació de marihuana i dels delictes contra la integritat sexual que han incrementat exponencialment.
Els resultats de les anàlisis fets a les víctimes han donat negatiu de substàncies químiques
Ha reconegut que a hores d’ara els especialistes no han pogut determinar si aquest augment es deu al fet que hi hagi més denúncies o bé que es cometen més agressions. El que sí és cert és que aquest escenari provoca un col·lapse significatiu a l’Audiència Provincial.
Ara mateix, s’estan fent assenyalaments a dos anys vista. En paral·lel, Perarnau ha indicat que s’han interposat 26 denúncies per submissió química. En concret, 23 d’aquestes al Camp de Tarragona i tres a les Terres de l’Ebre. Totes elles patides per dones, excepte d’una, que va ser a un home.
Segons el president de l’Audiència, els resultats de les anàlisis fets a les víctimes han donat negatiu de substàncies químiques. “Són falses alarmes o errors, creiem que són uns fets que venen més d’Europa i que s’han instaurat durant el període estival. La baixada ha estat en picat des de l’acabament de la temporada turística”, ha assegurat.
La tasca judicial a Tarragona i Ebre recupera els nivells del 2019 i fins i tot en alguns casos el volum de feina és superior a la prepandèmia. Així es desprèn de la memòria del 2021.
El 75% dels delictes jutjats són contra el patrimoni. Incrementen en un 25% els delictes vinculats a drogues, un 50% els de trànsit i es mouen un 13% més de detinguts respecte el 2019. Els judicis penals s’assenyalen a dos anys vista, un retard “anormal” i “exagerat”, segons el president de l’Audiència, Joan Perarnau.
Aquesta llista d’espera fa que “sistemàticament” s’hagin de reduir condemnes per dilacions indegudes, un escenari que s’aplicarà en el cas Inipro, un judici que, tenint en compte l’actual termini d’espera, no se celebrà fins al 2024.
Ens rep al seu despatx de l’Audiència Provincial de Tarragona. Com a bon amfitrió ens ofereix un cafè de càpsula. Ens acomodem a la taula on, molt sovint, el nostre entrevistat analitza l’estat de la justícia a la província. Va venir a Tarragona per ‘uns dies’ i ja en porta gairebé 20 residint. És des de fa 2 anys el màxim responsable de la judicatura a la demarcació. Joan Perarnau és un home a qui li agrada parlar clar i en català. Fa del positivisme i de l’honestedat una bandera. Considera que els problemes que tenen solució deixen de ser-ho. Fa una defensa acèrrima de la justícia i dels que l’administren. Reconeix que el sistema té llacunes i lamenta que a Espanya tot es judicialitzi. El president de l’Audiència, en aquesta entrevista, desfa alguns tabús i malentesos, sobretot relacionats amb el català. També es compromet a fer els (im)possibles perquè les instruccions no s’allarguen en el temps i no es cansarà de lluitar per una Ciutat de la Justícia. Joan Perarnau es mostra preocupat amb l’augment del tràfic de droga a Tarragona i la corrupció entre funcionaris.
Han passat gairebé dos anys des de la seva presa de possessió… Quin balanç pot fer?
He gaudit molt poc. Al 12 de desembre del 2019 vaig assumir les funcions de president de l’Audiència i al 14 de març van declarar l’estat d’alarma i el confinament. Se’ns va girar la feina i molts mals de cap.
Moment de l’entrevista
Se sent còmode en aquest despatx?
És un despatx dels anys 70, però és digne. Estic força còmode.
Ara com a màxima autoritat judicial de la província coneix tots els dossiers i expedients, com va trobar la justícia a Tarragona?
Vaig arribar a Tarragona l’any 2003 directament a la secció Penal de l’Audiència Provincial. El 2006 vaig passar a una secció civil i des de fa dos anys en sóc el president amb funcions governatives. Encara dicto sentències. La província de Tarragona té una problemàtica comuna a la resta de Catalunya i una altra especifica. Som 95 jutges i magistrats per servir els 800 i escaig mil habitants censats a la demarcació. A l’estiu aquesta població s’incrementa fins als 5/6 milions de persones. La problemàtica comuna: la desertització.
Què vol dir això?
Que no cobrim les places.
Per què?
Perquè no tenim jutges catalans. El 80% dels jutges vénen de Madrid, València, Andalusia, Aragó… Són llocs de molta tradició opositora i que generen més jutges dels que ells realment necessiten. Això no passa a Catalunya.
Aquest fet té alguna cosa a veure amb qüestions polítiques?
Les qüestions polítiques fa 10 anys que estan damunt la taula i la desertització també fa dècades. Sóc jutge des de l’any 1995 i aleshores ja patíem del mateix mal. No ha canviat res en els darrers 25 anys. És un problema endèmic. Les oposicions judicials són molt dures, la mitjana és de 5 anys. Hi ha professionals millor remunerats que nosaltres.
La sala de govern del TSJC està bolcada per evitar que la instrucció d’Iqoxe s’allargui
No estan ben pagats els jutges?
No, si comparem amb el que es guanya en l’empresa privada. De fet, tenim molts jutges en excedència que estan treballant a grans despatxos d’advocats.
Hi ha interferències en el sistema judicial espanyol?
No hi ha pressions. En 25 anys de professió mai ningú no m’ha pressionat. Els jutges tenim molt clar que no ens hem de sotmetre a cap mena de pressió o interferència.
Ni dels mitjans de comunicació?
Hi ha mitjans que lloen a uns jutges i desacrediten a altres. Tenim jutges estrelles i altres estrellats. Però això no ens ha d’afectar.
Està en contra d’aquest posicionament?
No. És una actitud normal. Cadascú ha de fer la seva feina. El que em preocupa és el que pot haver-hi al darrere. Cal saber-ne els motius…
Està d’acord amb la mediatització de la justícia, els designats judicis paral·lels?
Són el que són. Són opinions personals de col·laboradors dels mitjans. Això no és un judici, és una altra cosa i els hem de prendre com això mateix.
El sistema de control dels jutges funciona?
Sí.
Fa poc es va fer fora un jutge per dropo…
Exacte.
És normal que passi això? No. Jutges prevaricadors i poc treballadors en tenim pocs. El nivell d’honradesa és immens. Hi ha ovelles negres. Fa poc el Suprem va confirmar la sentència d’un jutge de les Canàries per prevaricar. Són casos puntuals. A Catalunya tenim 837 jutges i van tenir un expulsat.
Li agrada que s’etiquetin els jutges de conservadors o progressistes? Això no porta a equívocs en la societat?
Els òrgans de govern judicial no el tria els jutges sinó el Congrés i hi ha factors d’eleccions que a nosaltres se’ns escapa. El Tribunal Constitucional i el Tribunal de Cuentas no tenen res a veure amb el Poder Judicial. És cert que portem 3 anys intentant renovar el Consell General del Poder Judicial – que escull el Parlament –, fet que demostra una anomalia del sistema.
No és contradictori que el poder legislatiu pugui bloquejar un ens judicial?
És una qüestió d’equilibris que pot agradar més o més, però és el que hi ha. El poder judicial és independent a l’hora de dictar sentències.
No vull que Tarragona es converteixi en el camp de marihuana d’Europa
Però, sobre l’etiqueta de conservadors i progressistes…
No és bo que ens cataloguin. Aquesta catalogació ni és correcta ni tindrà cap eficàcia ni efecte en la seva feina sentenciadora. Això no passa amb els metges, oi que no? Nosaltres tenim un sistema de control i revisió on no hi ha cabuda per a les ideologies. Tenim una feina molt tècnica.
Fa molt poc vostè es manifestava preocupat amb l’increment de la corrupció dels funcionaris policials a Tarragona… El nivell de la delinqüència a Tarragona no difereix gaire de la resta de Catalunya. El preocupant és increment de la instal·lació de màfies dedicades al conreu de marihuana. Vaig presidir a una junta provincial de policia judicial per a coordinar les diferents estratègies entre policies. Aquest tema ens preocupa i molt perquè el creixement és exponencial. Si l’any 2019 es va decomissar 80 mil plantes de marihuana en els primers 10 mesos d’aquest any s’han decomissat 380 mil. Ens hauria de preocupar que les màfies del tràfic de droga ens vegin com a un paradís. No vull que Tarragona es converteixi en el camp de marihuana d’Europa. Aquestes màfies arrosseguen violència i la utilització d’armes genera inseguretat… Tenir armes descontrolades en circulació no és bo. No ens genera cap benefici, només perjudicis i problemes.
Hi ha corrupció policial?
Clar. Fa poc vam veure que sí amb la detenció d’uns quants agents. Encara hi ha altres coses que no han sortit. Quan hi ha molts diners pot haver-hi moltes temptacions. Estem parlant d’un negoci brutal i rendible.
Com es fa per revertir la situació? La pressió policial i judicial és fonamental. Per això cal coordinació precisa i sense fissures entre els diferents cossos policials. Hem de ser implacables.
Suposo que deu ser difícil amb la manca de personal que teniu investigar aquestes mega operacions…
Una megaoperació col·lapsa el jutjat. Quan es presenta a un jutjat 30 o 40 detinguts, dels quals envies a la presó a 30, és normal que aquell jutjat d’instrucció acabi col·lapsat, encara que sigui una situació puntual.
Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt
Què s’està fent per solucionar-ho?
S’està intentant reforçar aquests jutjats, però no hi ha funcionaris a dojo ni jutges.
Quantes jutges fan falta a Tarragona?
Tenim una tercera part dels jutjats sense jutges titulars. Els canvis de plantilla ens afecta molt.
Parlem d’Iqoxe, d’Inipro, d’Innova… Hi ha persones que estan investigades durant anys – amb el drama personal i social que això suposa – i després resulta que són innocents… És injust, oi?
És un tema que em preocupa moltíssim. Sóc dels que pensen que una instrucció de 8 anys és una instrucció fracassada. Hem d’evitar les instruccions tan llargues. Iqoxe és diferent. Encara no han passat dos anys. S’hi està investigant. Ens preocupa molt pels morts que hi ha hagut i per l’alarma social que ha generat. La sala de govern del TSJC està bolcada per evitar que aquesta instrucció s’allargui. Vam reforçar el jutjat que porta Iqoxe.
Tenim una tercera part dels jutjats sense jutges titulars. Els canvis de plantilla ens afecta molt
Però la jutgessa d’Iqoxe està de baixa laboral…
Tenim problemes per cobrir la plaça perquè no tenim una borsa de substituts. A partir del dia 15, aquest jutjat tindrà 2 jutges, un d’ells, dedicat només a portar les causes complexes com és Iqoxe (que té 3 peces separades). Els Mossos continuen fent diligències. Encara no s’ha lliurat al jutjat l’informe definitiu. Insisteixo que una instrucció llarga és una instrucció fracassada. Generar un estat d’incertesa a una persona durant 8 anys és una barbaritat i lamentable.
Alguns advocats es queixen que la llei els imposa terminis inflexibles mentre que jutges ‘fan el que volen’…
En matèria d’instrucció jo no vaig posar uns terminis d’un any i mig prorrogables. És cert que en alguns casos ens estem excedint, de vegades pel mal funcionament del jutjat, d’altres per problemes externs… Reconec que alguns casos són sagnants. En alguna instrucció han passat 30 jutges i això alenteix, òbviament, la causa.
Generar un estat d’incertesa a una persona durant 8 anys és una barbaritat i és lamentable
Introdueixo un tema que no és menys polèmic: les sentències en català…
Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt. No té res a veure amb l’animadversió a la llengua. Són persones castellanes que han opositat i s’han examinat en castellà i que desconeixen el català com per fer una sentència tècnica en aquesta llengua. Els jutges d’aquí solem fer les sentències en català. Jo quan vaig sortir de l’Escola Judicial ho feia tot en castellà fins que vaig decidir fer-ho en català. Però no hi ha cap problema amb la llengua.
Quan es presenta a un jutjat 30 o 40 detinguts, dels quals envies a la presó a 30, és normal que aquell jutjat d’instrucció acabi col·lapsat
Els judicis són en català?
Tenim de tot. El ciutadà té la llibertat de triar la llengua.
I els traductors?
Hi ha jutges que mai no han tingut cap contacte amb el català i, pensi, que ell necessita entendre tot el que està passant per poder valorar les proves i proferir la sentència. En aquests casos, és normal que sol·liciti el servei d’un intèrpret.
Parlem de la famosa ciutat de la justícia?
Encara no la tenim i ja és major d’edat: portem 25 anys parlant d’ella.
Què passarà? Es farà.
Quan es posarà la primera pedra?
Espero que no se’n posi cap. Quan comencem a posar primeres pedres, malament. Ja n’hem posat dues. La primera es va posar on està l’edifici d’El Corte Inglés i la segona a la zona de l’Hospital Joan XXIII.
La tercera serà la vençuda?
Espero que no se’n posi cap més. Hem d’accelerar i fer els possibles per tenir una ciutat judicial.
Amb un 80% de jutges de fora de Catalunya és molt difícil que el nombre de sentències en català sigui gaire alt
On?
Tenim la Tabacalera i el solar del Joan XXIII. Tenim el compromís de la Conselleria de Justícia que abans de final d’any dirà on es farà la Ciutat Judicial: Tabacalera o el solar que hi ha davant de la Guàrdia Civil. Tinc el convenciment que Tarragona tindrà una ciutat judicial en període de tres a cinc anys.
Insisteixo: on?
Jo vaig proposar la Tabacalera i li vaig comentar a l’alcalde. És un espai adequat per superfície i per lloc. No ocuparíem la totalitat de l’edifici, tot i que necessitem metres. La Ciutat judicial de Tarragona s’ha de projectar a 100 anys vista. No la podem programar de cara als propers 20 anys si saps que es farà petita.
Quina és doncs la dificultat?
Hi hauran implicades dues administracions: ajuntament i departament de Justícia que és qui haurà d’invertir en un edifici que no és seu. Caldrà un esforç per posar-se d’acord.
La Ciutat judicial de Tarragona s’ha de projectar a 100 anys vista
Quins són els pros i els contres de la Tabacalera?
Els contres: l’ajuntament no ens cedirà la Tabacalera en la seva totalitat, perquè l’ajuntament vol fer un museu i instal·lar altres serveis municipals i això vol dir que hauríem de mantenir l’edifici on està l’Audiència Provincial. Com a factor positiu: la Tacabalera permetria una inversió progressiva en la rehabilitació de l’equipament i el progressiu trasllat. No caldria disposar dels 80 M€ de cop.
La delegada del govern de la Generalitat a Tarragona diu que abans de prendre decisions sobre la Ciutat de la Justícia s’haurà d’analitzar els costos… Té tota la raó. També és veritat que avui dia l’administració de justícia a Tarragona està repartida en 8 espais, 6 de lloguer i 2 de propietat.
Li agradaria ser el president que desencallés aquest embrolli?
M’agradaria ser el president que solucionés el greu problema que té Tarragona. Porto treballant dos anys de forma intensa en aquest dossier i m’agradaria que fóssim més operatius. La situació que tenim actualment és Kafkiana. És com un tenir un hospital on el quiròfan està a un quilòmetre de les habitacions. Amb aquest sistema no podem serveis comuns, ni de notificacions ni d’execucions ni d’embargaments. Tenim una estructura dispersa que no permet la creació de serveis comuns ni podem fer una oficina judicial. És obvi que tot això hipoteca el creixement i el bon funcionament de la justícia a Tarragona.
Ciutat de la justícia: La situació és Kafkiana. És com un tenir un hospital on el quiròfan està a un quilòmetre de les habitacions
La justícia ocupa el número 11 en recursos pressupostaris quant a conselleries…
Ja, algun dia ja justícia haurà de ser una prioritat, perquè és la que dóna pau social. Si la justícia no funciona la societat té la tendència a no funcionar. De vegades ens oblidem que la justícia és un dinamitzador econòmic important pel territori. La justícia va més enllà d’empresonar persones i de les sentències de divorci. Hem de tenir en compte els Jutjats de Mercantil, els de Primera Instància, els Contenciosos Administratius que poden tombar un POUM…
També té la sensació que es recorre massa fàcil a la justícia, de vegades per coses aparentment insignificants? Evidentment que sí. Per desgràcia es judicialitza tot. De vegades veig pleits que tenen ni cap ni peus i no funcionen els sistemes alternatius de resolució de conflictes. Hem creat la cultura de què “sigui el jutge que ho decideixi”. És una cultura perillosa perquè col·lapsa el sistema.
Quina és la solució?
Hauríem d’interioritzar que un mal pacte és millor que una bona sentència. Hauríem de potenciar la mediació. A altres països el nivell de litigiositat és baixíssim. Els jutges hauríem d’estar per a resoldre conflictes reals i situacions complicades i no afers que es poden resoldre extrajudicialment.
Com estem a nivell de digitalització?
Hem millorat molt. En temps de pandèmia hem avançat 10 anys. El Departament de Justícia ha invertit molts diners. Hem fet judicis i estem fent deliberacions telemàtiques. L’interrogatori dels detinguts es feia des de la comissaria. Però, és cert que tenim digitalització a Civil, Contenciós i Social, mentre que a Penal encara treballem amb paper.
Hem creat la cultura de què “sigui el jutge que ho decideixi”. És perillós perquè col·lapsa el sistema
Estem en la sisena onada i lluitant contra la variant Ómicron…
Nosaltres respectàrem escrupolosament el que dictaminin les autoritats sanitàries.
Com observa les disparitats d’opinions judicials sobre la Covid?
De vegades, dos tribunals resolen de manera diferent amb base al material que aporten les parts. L’important és que hi ha sistemes de control i de correcció.
Per cert, qui és Joan Perarnau? És una persona de 55 anys, natural del Berguedà que és molt feliç de viure a Tarragona. Vaig venir en 2003 per estar-hi 4 dies i en porto gairebé 20 anys. Com a magistrat en tinc molta feina en una província que és complexa, dóna força maldecaps. Ser president de l’Audiència no és fàcil perquè unes coses depenem del CGPJ i altres del Departament de Justícia. Tenim un sistema una mica laberíntic d’organització. Sóc una persona optimista i alegre. M’agrada molt resoldre problemes.
Per què es va fer jutge?
Vaig començar a l’empresa privada i no em va agradar. Ser jutge era quelcom que sempre m’havia agradat. És un servei públic i vocacional interessant.
Està casat amb una altra jutgessa. A casa parleu de la justícia?
No gaire. Intentem evadir-nos una mica. Fem comentaris, però intentem tenir monotemes.
Quin és el seu pitjor defecte?
Potser sóc massa impulsiu i massa directe. Hauria de saber amagar més els sentiments i no ser tan expressiu.
I la virtut?
Crec que sóc molt treballador.
Què li fa plorar?
Veure situacions injustes i desagradables i aquí en veiem moltes.
Què és per a vostè l’amistat? Ho és tot juntament amb la família.
Quin és seu eslògan vital?
Intentar millorar el que hi ha.
Què no perdonaria mai?
La hipocresia.
Quin lloc li agrada visitar per desconnectar?
Sempre busco la muntanya, però m’agrada molt caminar per Tarragona.
És feliç?
Ho intento.
Li agradaria repetir com a president de l’Audiència?
Queden encara tres anys. Depèn de si estic cansat…
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona (APT), Joan Perarnau, està preocupat amb la situació judicial en l’àmbit del Camp de Tarragona. “La situació dels jutjats a les Terres de l’Ebre és bona, molt millor que els del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Vendrell i Valls) perquè tenen càrregues de treball ajustades o fins i tot inferiors a les legalment previstes”.
“Sense perjudici de l’alt nivell de resposta, que situa els òrgans de la província l’any 2020 en termes percentuals als primers llocs de Catalunya en taxa de resolució, el cert és que en termes generals la situació en alguns partits judicials pot (encara) qualificar-se de preocupant”.
Perarnau ha fet aquesta valoració, aquest matí, durant la presentació de la ‘Memòria de l’Audiència Provincial de Tarragona de l’any 2020‘ al palau judicial de Tarragona. El màxim representant dels magistrats a la província també ha confessat preocupació en relació amb la situació de la jurisdicció social al Camp de Tarragona a causa de la càrrega de treball que “continua, any rere any, superant per molt”. No obstant això, Perarnau ha explicat que els tribunals de violència sobre la dona (Vido) tenen càrregues de treball que “no assoleixen per molt el legalment previst”.
PUBLICITAT
Referint-se als tribunals d’instrucció, ha dit que la preocupació se centra en casos complexos (com potser Iqoxe), els quals s’intenta evitar que la fase instructora s’eternitzi. La solució – ha esmentat Perarnau – implica adoptar “mesures de reforç” als jutjats on es detecten aquestes necessitats. Però també és cert, segons relata el president de l’APT, que la borsa de treball dels jutges substituts ha suposat “un problema important”, ja que resulta difícil cobrir, de forma immediata, les vacants existents.
La borsa de treball dels jutges substituts ha suposat “un problema important” perquè és difícil cobrir les vacants existents
Per millorar el ‘panorama’ judicial, sobretot al Camp de Tarragona, Josep Perarnau ha proposat la creació d’un jutjat social a Tarragona i a Reus i un mercantil a Tarragona. Però no ho és tot. Suggereix promoure i incrementar la mediació extrajudicial en l’àmbit penal i instrucció de Tarragona i mixtos del Vendrell i Valls. En l’àmbit civil, es treballa per fomentar la mediació a tota la província.
D’altra banda, el president de l’Audiència vol promoure, amb la col·laboració dels jutjats, tribunals, Fiscalia i advocats, la conformitat penal prèvia al dia del judici. Un altre objectiu de Perarnau és facilitar més protecció a les víctimes dels delictes.
El màxim representant de la magistratura a la província aposta per la necessitat de construir la ciutat de la justícia a la capital tarragonina. Aquest edifici és “urgent” sobretot per crear nous òrgans judicials i serveis comuns que “agilitzin” el funcionament de tots els jutjats i de la mateixa Audiència.
PUBLICITAT
Durant la trobada amb els periodistes, Josep Perarnau també defensa, per a un ús més eficient de la justícia, l’atribució a un jutjat de primera instància de Tarragona els concursos de persona física de tota la província. També proposa plans de comarcalització en matèria de violència sobre la dona, de manera que els jutjats especialitzats exclusius de Tarragona, Reus i Vendrell estenguin la seva jurisdicció a altres partits judicials, tenint en compte la seva “infrautilització”. També defensa un servei comú d’executòries pels jutjats penals de Tarragona, fins que no s’implementin les noves oficines judicials.
Proposa la creació d’un servei comú de notificacions a Tarragona
Josep Perarnau entén necessària la creació d’un servei comú de notificacions a Tarragona, atenent que en l’actualitat la situació és complicada “per la dispersió de les seus judicials”. Ha insistit tanmateix en la importància de mantenir els plans de prevenció de riscos laborals i seguretat en el treball, sobretot ara, en temps de pandèmia.
Ja està desfet el misteri. Ja se sap el nou destí de l’expresident de l’Audiència Provincial de Tarragona, Javier Hernández. El magistrat presidirà la Secció d’Apel·lació de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. La notícia s’ha conegut aquest dimecres, després que la Comissió Permanent del Consell General del Poder Judicial hagi resolt el concurs.
Javier Hernández va exercir les funcions de president de l’Audiència de Tarragona durant una dècada. El passat 30 d’octubre, Joan Perarnau va ser designat com a substitut d’Hernández per un mandat, inicial, de 5 anys.
Joan Perarnau Moya va prendre possessió del càrrec la setmana, en un acte protocol·lari presidit per Jesús Maria Barrientos, president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i per la consellera de Justicia de la Generalitat.
El magistrat Joan Perarnau Moya ha jurat el càrrec de president de l’Audiència de Tarragona. Durant l’acte solemne de presa de possessió, el màxim responsable del poder judicial a Tarragona ha emplaçat els jutges a millorar en laboriositat, eficàcia i rapidesa, i ha situat l’impuls del nou Fòrum Judicial com un dels principals reptes del mandat. “Estant com estem en vuit seus diferents i repartides per tota la ciutat, no podem millorar encara que vulguem”, ha lamentat. De fet, tant el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com el president sortint, Javier Hernández, també han reclamat a Justícia que construeixi l’edifici. Barrientos ha agraït a Perarnau l’acceptació del càrrec perquè, al seu parer, “no és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”.
Perarnau ha entrat a la sala de bracet amb els seus padrins, el fins ara president Javier Hernández i el predecessor d’aquest, Antonio Carril, i ha jurat solemnement el càrrec.
En el seu discurs, el nou màxim responsable dels òrgans judicials de la demarcació ha desgranat alguns dels seus objectius, com ara impulsar i promoure l’especialització dels jutjats i la superació de l’estricte partit judicial en el repartiment d’assumptes per tal d’agilitar la tramitació dels procediments i redistribuir i equilibrar les càrregues de feina entre els jutjats del territori.
Perarnau també ha apostat per millorar la unificació de criteris, especialment entre les seccions de l’Audiència, per tal de reduir en el futur les demandes i els recursos. A més, s’ha compromès a donar a conèixer i a promoure la mediació, tant entre els ciutadans com entre els propis jutges i advocats.
Com a principal repte del mandat ha situat l’impuls del “tan desitjat i esperat” Fòrum Judicial a la ciutat de Tarragona, que ha considerat “una infraestructura necessària i bàsica”. En aquest sentit, ha assegurat que instarà i insistirà tant al Departament de Justícia com a l’Ajuntament perquè “hi posin fil a l’agulla”. Tot i reconèixer que el Govern ha impulsat en els darrers anys nous edificis com els de Tortosa, Amposta i El Vendrell, ara és el torn de la capital. “Tarragona mereix tenir una seu judicial com cal”, ha sentenciat davant la consellera de Justícia, Ester Capella, que ha assistit a l’acte.
El nou president ha recordat que va venir a Tarragona fa disset anys “amb un caràcter de total provisionalitat” i que ara, ha dit, s’hi sent “totalment acollit i arrelat”.
En el seu discurs, Joan Perarnau ha afirmat que “de la justícia en depèn, no només la pau social, sinó fins i tot la bona marxa econòmica del territori” i s’ha compromès a exercir “amb la major implicació, voluntat i eficàcia possible”. El nou president ha recordat que va venir a Tarragona fa disset anys “amb un caràcter de total provisionalitat” i que ara, ha dit, s’hi sent “totalment acollit i arrelat”.
Perarnau va començar a l’Audiència com a magistrat de la secció segona -penal- i des del 2007 és magistrat de la secció tercera -civil-. Després de jurar el càrrec de president de la institució, el president s’ha incorporat com a vocal nat a la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que amb ell dóna per tancat el procés de renovació del seu plenari.
Fidelitat dels jutges a la Constitució El president de l’Audiència els darrers deu anys, Javier Hernández, s’ha acomiadat amb un missatge d’agraïment i de disculpa per als diferents col·lectius amb qui ha compartit feina durant aquest període. “Ha estat un període complex, amb profunds canvis orgànics i una greu crisi econòmica i social, que va col·locar el Poder Judicial en una situació límit”, ha manifestat.
Hernández també ha aprofitat el seu discurs per reivindicar el “conjunt indissoluble” que conformen, ha dit, la Constitució i la funció judicial. “En un sistema constitucional avançat com el nostre els jutges no som simples tecles inanimades d’un entramat formal institucional de solució de conflicte. Som jutges perquè creiem en el sistema de drets fonamentals i valors que la Constitució garanteix. La nostra fidelitat a la Constitució no és cega ni irreflexiva; és l’única manera possible de comprometre’ns amb la justícia, la llibertat, el pluralisme, la igualtat i la convivència pacífica”, ha afirmat.
El ja expresident de l’Audiència ha desitjat sort i ànims al seu successor, i ha lamentat no haver pogut complir “alguns anhels” com el del Fòrum Judicial. “Estic segur que el faràs teu, que mantindràs la reivindicació de la seva ja inajornable execució i que, per fi, el veurem realitzat”, ha afegit Hernández.
“No és el millor temps”
Per la seva banda, el president del TSJC, Jesús María Barrientos, ha agraït al president sortint la seva feina i lideratge els darrers anys. A més, ha apuntat que la Sala de Govern del TSJC està convençuda que la seva trajectòria professional “reclama superiors cotes de responsabilitat” després de passar els darrers 24 anys a l’Audiència de Tarragona.
Pel que fa al nou president, Barrientos ha reconegut la seva “valentia i compromís de servei” perquè el més còmode, ha dit, hagués estat mantenir-se a la secció tercera “des de l’observació passiva de la realitat”. “No és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”, ha opinat.
El president del TSJC ha emplaçat Perarnau a seguir reclamant el Fòrum Judicial. “És urgent que s’habilitin partides pressupostàries per abordar-lo i, si és possible, executar-lo durant el mandat presidencial”, ha dit.
A més, Barrientos també s’ha referit a algunes necessitats cròniques del territori, com ara els desequilibris als jutjats socials, la sobrecàrrega dels jutjats mercantils i de família, el “col·lapse” al jutjat especialitzat en clàusules sòl, la sobrecàrrega dels jutjats de Reus –principalment en els civils-, o els problemes de cobertura de vacants en partits judicials únics com Gandesa i Falset derivats de l’esgotament de la borsa de jutges substituts, que impedeix fer efectiu el dret al descans reglamentari.
El despatx presidencial de l’Audiència Provincial de Tarragona serà ocupat pel magistrat Joan Perarnau Moya, en substitució de Javier Hernández. La decisió ha estat presa pel Ple del Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) per 18 vots a favor. L’altre candidat, Manuel Horaci García Rodríguez n’ha obtingut 3. Perarnau, que actualment està a la secció Tercera (Civil) de l’Audiència de Traragona, presidirà així la més alta institució judicial a la província després que Javier Hernández ocupés el càrrec durant una dècada.
El nou president de l’Audiència de Tarragona va ingressar a la carrera judicial el 1999, sent els seus primers destins judicials al jutjat de primera instància i instrucció 4 de la Bisbal d’Empordà i el de primera instància i instrucció de Puigcerdà, tots dos a Girona.
Perarnau Moya va ocupar plaça de magistrat a la Secció Segona (Penal) de l’Audiència Provincial de Tarragona i, posteriorment, l’any 2006, a la Secció Tercera (Civil) de la mateixa Audiència, destinació en el qual roman en l’actualitat
En 2002 Perarnau Moya va ocupar plaça de magistrat a la Secció Segona (Penal) de l’Audiència Provincial de Tarragona i, posteriorment, l’any 2006, a la Secció Tercera (Civil) de la mateixa Audiència, destinació en el qual roman en l’actualitat.
En l’àmbit docent, ha estat professor associat de la Universitat Rovira i Virgili (Tarragona) en el departament de Dret Processal, així com a professor del Màster d’Accés a l’Advocacia de l’esmentada universitat, en la qual continua col·laborant en l’actualitat.
Va dirigir el número monogràfic del CGPJ sobre “Protecció dels particulars sobre les males pràctiques bancàries” i ha col·laborat en diverses obres col·lectives a les esferes civil i penal.
La presa de possessió es farà després que el nomenament es publiqui al Butlletó Oficial de l’Estat (BOE).
REDACCIÓ28 Febrer, 2023
A Tarragona manquen dos jutjats penals més per tal de reduir els temps d’espera. Així ho ha exposat aquest matí el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, qui ha anunciat que demanaran la creació d’un d’ells: “Ens donaríem per satisfets si se’n crea un”. Segons el president, els cinc jutjats actuals estan treballant en més de 500 procediments anuals quan el volum òptim és de 400. Això augmenta la càrrega de treball dels tribunals i endarrereix les esperes entre dos i tres anys.
Ara mateix, s’estan fent assenyalaments a dos anys vista. En paral·lel, 
La tasca judicial a Tarragona i Ebre recupera els nivells del 2019 i fins i tot en alguns casos el volum de feina és superior a la prepandèmia. Així es desprèn de la memòria del 2021.
Ens acomodem a la taula on, molt sovint, el nostre entrevistat analitza l’estat de la justícia a la província. Va venir a Tarragona per ‘uns dies’ i ja en porta gairebé 20 residint. És des de fa 2 anys el màxim responsable de la judicatura a la demarcació. Joan Perarnau és un home a qui li agrada parlar clar i en català. Fa del positivisme i de l’honestedat una bandera. Considera que els problemes que tenen solució deixen de ser-ho. Fa una defensa acèrrima de la justícia i dels que l’administren. Reconeix que el sistema té llacunes i lamenta que a Espanya tot es judicialitzi. El president de l’Audiència, en aquesta entrevista, desfa alguns tabús i malentesos, sobretot relacionats amb el català. També es compromet a fer els (im)possibles perquè les instruccions no s’allarguen en el temps i no es cansarà de lluitar per una Ciutat de la Justícia. Joan Perarnau es mostra preocupat amb l’augment del tràfic de droga a Tarragona i la corrupció entre funcionaris.
Ni dels mitjans de comunicació?
No. Jutges prevaricadors i poc treballadors en tenim pocs. El nivell d’honradesa és immens. Hi ha ovelles negres. Fa poc el Suprem va confirmar la sentència d’un jutge de les Canàries per prevaricar. Són casos puntuals. A Catalunya tenim 837 jutges i van tenir un expulsat.
El nivell de la delinqüència a Tarragona no difereix gaire de la resta de Catalunya. El preocupant és increment de la instal·lació de màfies dedicades al conreu de marihuana. Vaig presidir a una junta provincial de policia judicial per a coordinar les diferents estratègies entre policies. Aquest tema ens preocupa i molt perquè el creixement és exponencial. Si l’any 2019 es va decomissar 80 mil plantes de marihuana en els primers 10 mesos d’aquest any s’han decomissat 380 mil. Ens hauria de preocupar que les màfies del tràfic de droga ens vegin com a un paradís. No vull que Tarragona es converteixi en el camp de marihuana d’Europa. Aquestes màfies arrosseguen violència i la utilització d’armes genera inseguretat… Tenir armes descontrolades en circulació no és bo. No ens genera cap benefici, només perjudicis i problemes.
La pressió policial i judicial és fonamental. Per això cal coordinació precisa i sense fissures entre els diferents cossos policials. Hem de ser implacables.
Es farà.
Té tota la raó. També és veritat que avui dia l’administració de justícia a Tarragona està repartida en 8 espais, 6 de lloguer i 2 de propietat.
Evidentment que sí. Per desgràcia es judicialitza tot. De vegades veig pleits que tenen ni cap ni peus i no funcionen els sistemes alternatius de resolució de conflictes. Hem creat la cultura de què “sigui el jutge que ho decideixi”. És una cultura perillosa perquè col·lapsa el sistema.
Ho és tot juntament amb la família.
El president de l’Audiència Provincial de Tarragona (APT), Joan Perarnau, està preocupat amb la situació judicial en l’àmbit del Camp de Tarragona. “La situació dels jutjats a les Terres de l’Ebre és bona, molt millor que els del Camp de Tarragona (Tarragona, Reus, Vendrell i Valls) perquè tenen càrregues de treball ajustades o fins i tot inferiors a les legalment previstes”.
“Sense perjudici de l’alt nivell de resposta, que situa els òrgans de la província l’any 2020 en termes percentuals als primers llocs de Catalunya en taxa de resolució, el cert és que en termes generals la situació en alguns partits judicials pot (encara) qualificar-se de preocupant”.
D’altra banda, el president de l’Audiència vol promoure, amb la col·laboració dels jutjats, tribunals, Fiscalia i advocats, la conformitat penal prèvia al dia del judici. Un altre objectiu de Perarnau és facilitar més protecció a les víctimes dels delictes.
El magistrat Joan Perarnau Moya ha jurat el càrrec de president de l’Audiència de Tarragona. Durant l’acte solemne de presa de possessió, el màxim responsable del poder judicial a Tarragona ha emplaçat els jutges a millorar en laboriositat, eficàcia i rapidesa, i ha situat l’impuls del nou Fòrum Judicial com un dels principals reptes del mandat. “Estant com estem en vuit seus diferents i repartides per tota la ciutat, no podem millorar encara que vulguem”, ha lamentat. De fet, tant el president del TSJC, Jesús María Barrientos, com el president sortint, Javier Hernández, també han reclamat a Justícia que construeixi l’edifici. Barrientos ha agraït a Perarnau l’acceptació del càrrec perquè, al seu parer, “no és el millor temps per assumir responsabilitats judicials d’aquesta índole”.
Perarnau ha entrat a la sala de bracet amb els seus padrins, el fins ara president Javier Hernández i el predecessor d’aquest, Antonio Carril, i ha jurat solemnement el càrrec.
Perarnau també ha apostat per millorar la unificació de criteris, especialment entre les seccions de l’Audiència, per tal de reduir en el futur les demandes i els recursos. A més, s’ha compromès a donar a conèixer i a promoure la mediació, tant entre els ciutadans com entre els propis jutges i advocats.
El president de l’Audiència els darrers deu anys, Javier Hernández, s’ha acomiadat amb un missatge d’agraïment i de disculpa per als diferents col·lectius amb qui ha compartit feina durant aquest període. “Ha estat un període complex, amb profunds canvis orgànics i una greu crisi econòmica i social, que va col·locar el Poder Judicial en una situació límit”, ha manifestat.
El ja expresident de l’Audiència ha desitjat sort i ànims al seu successor, i ha lamentat no haver pogut complir “alguns anhels” com el del Fòrum Judicial. “Estic segur que el faràs teu, que mantindràs la reivindicació de la seva ja inajornable execució i que, per fi, el veurem realitzat”, ha afegit Hernández.
El president del TSJC ha emplaçat Perarnau a seguir reclamant el Fòrum Judicial. “És urgent que s’habilitin partides pressupostàries per abordar-lo i, si és possible, executar-lo durant el mandat presidencial”, ha dit.
