El proper dissabte 20 de maig, a les 20 h, el Teatre Àngel Guimerà serà l’escenari de l’últim espectacle del semestre de la programació de la temporada.
La clausura de la programació serà una comèdia titulada “Les bones intencions”, creada i dirigida per Marc Artigau, i protagonitzada per Míriam Iscla i Joan Negrié.
En una freda nit de febrer, la Paula i el Pere es troben en un descampat per fer un intercanvi de substàncies, i en aquest context, tenen una revelació: decidiran muntar una empresa conjunta especialitzada en l’organització de festes personalitzades.
D’altra banda, durant aquesta setmana, el Cicle Gaudí també ofereix una proposta interessant. El dijous 18 de maig, a les 20 h, a l’Auditori del Tívoli, es projectarà “Vasil“, una tragicomèdia sobre la temàtica de la immigració, dirigida per Avelina Prat (versió original en castellà).
Les entrades per a l’espectacle al Teatre Àngel Guimerà estan numerades i es poden adquirir a través del lloc web www.temporada.cat, on també es poden comprar les entrades per a la sessió de cinema.
Amb aquesta última proposta humorística, la temporada posa punt final a la seva programació del semestre, oferint una varietat d’espectacles teatrals i cinematogràfics per a tots els gustos del públic.
El febrer de 2003 naixia la Sala Trono en un local de la Part Alta de Tarragona. Era el projecte de la ja desapareguda companyia Trono Villegas per portar teatre de petit format a la ciutat. Vint anys després, la sala continua en actiu, no només com a espai d’exhibició, sinó també com a productora i organitzadora d’un festival de teatre internacional, el FITT. És una referència en el panorama teatral català, i des del 2018 ocupen el Teatre Metropol.
Fa pocs mesos, un informe tècnic municipal va obligar-los a girar l’escenari i asseure el públic a platea. A més, el conveni amb l’ajuntament caduca l’any vinent. “Celebrem 20 anys sense saber si en farem 21”, confessa el director de la Trono, Joan Negrié.
La Trono de la plaça de Dames i Vells es va estrenar amb ‘Petits suïcidis’. L’espai només tenia 50 localitats i Negrié recorda que va ser una primera etapa “cooperativista, associativa i voluntària”. Alguns dels fundadors van ser Oriol Grau, Paloma Arza o Montse Teuler, i només programaven dues vegades al mes.
En aquell nucli inicial, Negrié encara no hi era, no es va incorporar fins al 2008. Aquell mateix any, la Trono va produir la seva primera obra: ‘El lleig’ i va començar a oferir obres amb més regularitat. L’actual director creu que aquest va ser un “punt d’inflexió”, apostant perquè la Trono es converteixi en una “sala de teatre de Catalunya”.
Vint anys després, la Sala Trono continua sense tenir un local propi
El 2017 els responsables de la sala van decidir abaixar la persiana de la Part Alta, ja que havien d’adaptar l’espai a la normativa vigent i no els hi sortia a compte econòmicament. Després d’uns mesos d’incertesa i negociacions amb l’Ajuntament de Tarragona, reobrien la Trono-Armanyà a la caixa escènica del Teatre Metropol.
L’Ajuntament no explica que farà per salvar la situació
En vint anys, la Trono ha creat un públic “amb un criteri propi”, destaca Negrié. “A Tarragona no venien companyies joves, emergents, hem omplert un forat”, assegura. Ara, continuen obrint nous projectes i fa pocs dies van anunciar una convocatòria conjunta amb el Teatre de l’Aurora (Igualada), la Sala La Planeta (Girona) i La Mercantil (Balaguer) per impulsar la creació emergent des de fora de Barcelona amb el programa ‘Estrena’t al territori’.
Un punt de trobada A més d’organitzar el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), centrant-se en les noves dramatúrgies cada setembre, la Trono ha produït més d’una vintena d’obres de directors reconeguts com Nelson Valente, Israel Solà, Juan Carlos Martel o Magda Puyo.
La sala també és un punt de trobada per a professionals del sector. Ha donat feina a molts joves del territori que han tingut l’oportunitat d’ocupar llocs de direcció, producció, comunicació o la part de comunicació. “Hi ha un teixit, un grup de persones que podem parlar el mateix llenguatge”, expressa el director. Un d’aquests és el Marc Pinyol que va accedir-hi gràcies a Tornavís Teatre, un grup amateur vinculat a la Trono.
L’informe municipal advertia que l’espai no complia amb les mínimes condicions de seguretat
Ara mateix, Pinyol ja assaja ‘Tornaria a viure com si fos un llangardaix’ amb Oriol Grau i Cristina, la producció que estrenarà la sala al maig. L’actor afirma que la Trono és un “referent”, un “suport” i un “trampolí” per a molts professionals del sector a Tarragona. Pinyol també destaca que “acabes tocant tots els pals de la professió”.
Un futur incert Vint anys després, la Sala Trono continua sense tenir un local propi, un fet que preocupa als seus responsables: “No tenim una ubicació definitiva”, recorda el director. El conveni que els permet estar al Teatre Metropol acaba l’any vinent i encara no s’han assegut a negociar el seu futur. “Costa molt que els polítics creguin en el projecte”, lamenta el director.
Menys proximitat
A la vegada, els de la Trono són escèptics a quedar-se amb les condicions actuals, ja que des del maig no poden posar el públic a la caixa escènica, allunyant els espectadors dels intèrprets, un fet que va en detriment del seu ADN: el teatre de proximitat. L’informe municipal advertia que l’espai no complia amb les “condicions de seguretat mínimes”.
En vint anys, la Trono ha creat un públic “amb un criteri propi”
El consistori s’ha limitat a confirmar que “s’ha treballat per adequar tot a la nova realitat”, sense esclarir si s’ha posat fil a l’agulla per revertir aquesta situació.
Negrié conclou que tot i tenir “més aforament”, no tenen “proximitat”. I adverteix: “Això ens ha permès no matar el projecte definitivament, però continuem estant en la incertesa”.
Avui arrenca el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), un esdeveniment que creix exponencialment amb els anys i que -de fet- es va sobreposar als dos anys inicials de la pandèmia. L’esforç del seu director, Joan Negrié, i del seu equip va permetre que no s’abandonés a causa de la covid-19. Ara, comença una nova edició amb l’expectativa de tornar a celebrar i superar els registres dels anys anteriors.
En aquesta entrevista, Negrié afirma que el segon objectiu ja s’ha assolit, almenys, en relació amb les entrades venudes. La conversa amb el director també serveix per esbrinar alguns detalls dels espectacles que el públic del FITT es trobarà fins al 3 de setembre. A Tarragona li esperen quatre dies intensos de teatre, dansa, creativitat i molt entreteniment.
Tenint en compte que ja s’han esgotat les entrades per a algunes funcions, quines són les expectatives d’aquest festival? Per la nostra part, evidentment són molt moderades. Pequem de moderació. Com a mínim volem a arribar a nivells de l’any passat, i si podem, superar-los. Pel que fa a venda d’entrades, puc anticipar que ja hem millorat les dades de 2021.
Quins espectacles destacaria? Això és com preguntar-li a un pare quin fill s’estima més. A mi m’agraden tots perquè són molt diferents i atractius. L’storywalker, per exemple, és una experiència auditiva meravellosa i m’encanta. La inauguració, per la seva banda, serà molt potent perquè serà dansa amb tres coreògrafes internacionals més un cor tarragoní. Serà molt emotiu i espectacular.
També tenim ‘El Mar’, una obra de manipulació d’objectes que relata el cas real d’un mestre tarragoní que explicava als infants de Burgos com era el mar Mediterrani. El Highland acollirà alhora un espectacle anglès amb música i el públic podrà estar dret amb birres a la mà. La família Pla Solina també actuarà com a històrics del teatre català. Te’ls diria tots, un darrere de l’altre perquè me’ls estimo a tots.
Com li agradaria que es recordés aquesta edició? Com la visió de la celebració, que és el latemotiv d’aquest festival. Després de dos anys de pandèmia en què fer aquesta iniciativa ens ha costat molt, volem retrobar-nos sense restriccions ni mascaretes, mirant-nos a la cara, tocant-nos… Vam ser dels pocs que vam mantenir un festival d’aquestes característiques amb una feina titànica.
Considera que hi ha hagut un salt de qualitat respecte a edicions anteriors? Sí, absolutament. Any rere any ho intento, de vegades o aconsegueixo i d’altres la mantinc. Però aquest any és un salt important. Tenim tres titanes internacionals del món de la coreografia; vindrà Emma Dante, la creadora italiana més famosa del país i amb més projecció, una directora que sempre produeix i estrena a festivals internacionals. Només amb aquests dos noms, el salt qualitatiu està fet.
Quina és la situació del sector teatral? Complicada. Sempre ho ha sigut, i ara ho és encara més. La pandèmia ens ha ferit de mort, però som masoquistes i sempre ressorgim de les cendres com un fènix. Evidentment, hem rebut suport institucional per tirar endavant, perquè si no el teatre hagués desaparegut. Malgrat que la passada temporada va anar malament, sembla que en aquesta nova es remuntarà. Ho hem vist amb les ocupacions històriques que ha registrat el festival GREC de Barcelona.
El teatre i el comerç s’uneixen a Tarragona. Es tracta de dos àmbits que col·laboraran a través de l’empresa de mercats de la ciutat, la regidoria de Comerç i el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT). En aquest sentit, les tres parts organitzaran iniciatives comunes per retroalimentar-se les unes a les altres. Per exemple, la companyia catalana Xirriqueteula oferirà un espectacle itinerant pels eixos comercials de la ciutat. L’actuació consistirà a passejar dues girafes a escala real al ritme de la música.
L’espectacle tindrà lloc en tres sessions diferents amb els següents itineraris: –Dijous, 1 de setembre, 18:30h: Balcó del Mediterrani, c/ Sant Auguri, Plaça Verdaguer, August, Comte de Rius, Méndez Núñez i Palau de Congressos. -Divendres, 2 de setembre, 18:30h: Plaça del Fòrum, c/ Merceria, c/ Major, Plaça de la Font, i Rambla Vella. -Dissabte, 3 de setembre, 13h: Plaça Corsini, Governador Gonzalez, c/ Unió, Apodaca i Plaça dels Carros.
Dídac Nadal i Joan Negrié.
D’altra banda, els paradistes del Mercat Central repeteixen un any més la seva aposta amb el festival i proporcionaran cistelles de productes i vals de compra a artistes i membres de l’organització. A més, el sopar del festival del divendres 2 de setembre anirà a càrrec de la parada del mercat, Nipō Sushi.
Paral·lelament a aquestes accions conjuntes, des de les xarxes socials del Mercat Central de Tarragona s’han sortejat 4 entrades dobles per l’espectacle inaugural del festival, previst per aquest dimecres a les 21.30h al Teatre Tarragona. Els guanyadors han estat els usuaris @valls_pana i @mjsuarez1818 a Instagram i @meri.txell.31 i @bea.torredemer a Facebook.
Tot plegat s’ha presentat aquest matí amb la presència del regidor de Comerç, Dídac Nadal, i del director del FITT, Joan Negrié. Els dos han agraït la predisposició de totes les parts per fer realitat la col·laboració, i han animat als tarragonins i tarragonines a assistir al festival, que es durà a terme del 31 d’agost al 3 de setembre.
Tarragona ha volgut homenatjar les víctimes de l’Holocaust amb la projecció de la pel·lícula ‘El fotógrafo de Mauthausen’.
Mar Targarona, la directora de la pel·lícula, afirma que espera que “no es torni a produir una salvatjada com aquella”. “No pot ser que siguem tan salvatges els éssers humans”, afegeix. L’acte, organitzat per la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, també ha celebrat un col·loqui i s’emmarca en la commemoració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, que té lloc cada 27 de gener.
Targarona recorda que va ser molt feixuc i dur documentar-se per rodar la pel·lícula sobre el fotògraf català Francesc Boix, que va salvar els negatius fotogràfics del camp de concentració de Mauthausen. “Em va semblar una història molt interessant, l’heroïcitat d’aquest noi”, ha subratllat. Davant de l’auge dels partits de l’extrema dreta a Europa, considera que no s’haurien d’utilitzar tan a la lleugera expressions sobre els nazis. I en aquest sentit, expressa que s’ha d’aprendre a conviure amb tothom i que s’esgarrifa quan escolta declaracions com les del ministre italià Salvini, en les que “diu allò d’un vaixell carregat de carn humana, em fa tremolar, són expressions molt nazis”.
Coincideix amb ella, l’organitzador del cinefòrum i referent de la Comissió de Cultura del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, Jaume Descarrega. Pel seu parer, recordar l’efemèride de l’holocaust entre els joves sempre és positiu. De fet, l’avi de Descarrega va arribar a Mauthausen el 13 de desembre del 1940 i s’hi va estar durant quatre anys. Tot just quan el portaven a un altre camp per exterminar-lo perquè havia caigut malalt els americans van alliberar el camp i en va poder sortir viu, explica Descarrega.
Tot i això, tenen poca informació del seu pas pels camps de concentració atès que el seu avi mai va voler parlar-ne. “Només va escriure un foli del seu recorregut pels camps i alguna penúria d’alimentació però no en va voler parlar mai”, ha precisat Descarrega. Un fet que demostra, diu, que a vegades viure “experiències tan traumàtiques” et fa incapaç de “posar-hi paraules”.
La pel·lícula s’ha visionat aquest dissabte al matí a la sala d’actes del Col·legi d’Advocacia i Farmacèutics de Tarragona. Ha comptat amb la presència de la directora del film i un dels actors, el conegut Joan Negrié.
La Sala Trono-Armanyà aixecarà el teló a principis de febrer amb la funció ‘Et vindré a tapar’, sota la direcció de Roger Ribó – una proposta que compta amb la col·laboració d’Òmnium Cultura l –. i amb l’espectacle ‘Al sostre’, de Nigel Planer. Aquest s’aturarà a Tarragona, amb tres representacions el 8 i 9 de febrer, després d’estrenar-se a l’Escenari Joan Brossa de Barcelona.
També estrenarà l’obra ‘La Indigestión’, d’Elisenda Guiu a l’abril i ‘Les variacions Bildelberg’, una nova producció del cabaret “irreverent i polític” de la Trono al maig. A banda d’aquestes dues estrenes, la programació ofereix 9 espectacles més i ve marcada per la participació d’actors de Tarragona.
L’actor durant la roda de premsa
De fet, les dues obres que arrenquen temporada a la Trono són conegudes pels programadors. ‘Et vindré a tapar’ va pujar a l’escenari fa tres temporades, però la seva vigència ha fet que es programi de nou, segons Joan Negrié. L’obra commemora el 80è aniversari del final de la Guerra Civil espanyola i relata el viatge de tres amigues a la recerca del marit desaparegut d’una d’elles en el conflicte bèl·lic. La proposta es podrà veure els dies 1, 2 i 3 de febrer.
També es representarà la producció pròpia ‘Al Sostre’, dirigida per Nigel Planer i interpretada per Oriol Grau i Pau Ferran. “La volem recuperar aprofitant que ve de Barcelona i que comença la gira per Catalunya”, ha apuntat Negrié, després que el maig passat la funció obtingués bones xifres d’ocupació. En aquest cas, l’obra narra a través dels personatges d’en Lapo i Loti la construcció de la Capella Sixtina de Miquel Àngel. Amb aquest espectacle es vol apropar el públic jove als teatres i s’han previst passis els dilluns i dimarts pels alumnes dels batxillerats artístics.
El 16 i 17 de febrer arriba a la Trono ‘A.K.A (Also Known As)’, guanyadora dels premis Butaca al millor text original per Daniel J. Meyer, al millor espectacle de petit format, a la millor direcció per Montse Rodríguez i al millor actor per Albert Sálazar. “És una meravella d’espectacle, el triomfador contra tot pronòstic – dels Butaca- i està deixant clar que les sales petites estan trepitjant fort”, ha asseverat el programador. La proposta teatral tracta la violència de gènere, els conflictes juvenils i la immigració.
La tarragonina Noèlia Pérez, amb la companyia Cashalada de València, oferirà ‘Two Ladies Or Not Two Ladies’, un cabaret tragicòmic, ple d’humor, gamberrisme i tendresa. És la història d’una diva de la cançó i d’una pianista en la seva gira mundial, una oda a la supervivència i a la passió que recorda que sense amor no som ningú. A més, el programador explica que amb la nova ubicació de la sala la programació ha fet un “salt de qualitat, atès que ara les companyies poden actuar amb tota la infraestructura del muntatge.
Al març pujaran a l’escenari ‘Mort a les cunetes’, de David Pintó i Joan Valentí, una obra representada al Teatre l’Aurora d’Igualada, i ‘No m’oblideu mai’, de Llàtzer Garcia, de la Sala Platea de Girona. Totes dues propostes s’intercanviaran amb la producció ‘Al sostre’ per promoure circuits entre les sales petites. Al març també es representaran les funcions ‘He vist balenes’, de Xavi Nuñez, de la companyia mallorquina La Impaciència, i ‘Llueven vacas’, dels madrilenys la Casa Be.
‘Alpenstock’, de Rémi de Vos, dirigida per Ricard Soler, està programada pel 5 i 6 d’abril. “És una crítica brutal a la societat del benestar”, ha explicat Negrié. I és que es tracta d’una comèdia boja i absurda, una farsa que arrossega a l’espectador cap a una espiral d’humor negre.
‘Indigestión’ es representarà els dies 12, 13 i 14 d’abril L’obra, dirigida per Elisenda Guiu i interpretada pels actors Julio Alonso i Paloma Arza, narra la història d’un matrimoni que, a partir d’un fet anecdòtic, posa en entredit la seva escala de valors.
La Trono tancarà temporada amb l’estrena de la producció pròpia ‘Les variacions Bildelberg’. Segons el seu programador, el club Bildelberg torna amb les “últimes notícies polítiques’ d’un cabaret “irreverent”. Les representacions es faran del 10 al 26 de maig.
Del 12 al 21 de juliol, el certamen, organitzat per la Sala Trono i amb el suport de l’Ajuntament i el departament de Cultura de la Generalitat, oferirà en diversos espais propostes de companyies d’Argentina, Iraq, Anglaterra, França i Hongria, a més de Madrid, Euskadi i Catalunya. Es tracta d’un festival per a llepar-se els dits, asseguren els organitzadors
Les entitats col·laboradores del FITT
El Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) ha programat per a la cinquena edició fins a 15 espectacles de noves dramatúrgies. Entre la programació, que s’ha presentat aquest dimecres, n’hi ha de sorprenents, com una peça per a només cinc espectadors, ‘Cosas que se olvidan fácilmente’, de Xavier Bobés; o ‘Mi hijo solo camina un poco más lento’, d’Ivor Martinic, d’estrena estatal. El festival vol ser un aparador i dona cabuda a autors tarragonins, com Marc Chornet, amb ‘Vaig ser pròsper’, o Roberto G. Alonso, amb ‘A mi no me escribió Tennesee Williams (porque no me conocía)’. Per primer cop, el certamen també programa un espectacle per al públic familiar, ‘Dancing Graffiti’. El ‘Youngfitt’, amb muntatges arriscats, es potencia i repetirà al Teatre Metropol. A banda, ‘El Teatret del Serrallo’ i ‘El Magatzem’ se sumen als espais del FITT.
Aquesta és la primera edició des que es va apostar pel certamen com a plat fort cultural durant l’estiu a la ciutat i en què es va decidir canviar el caràcter bianual del festival per l’anualitat.
La regidora de Cultura, Begoña Floria, ha explicat que, d’una banda, es mira d’incrementar al màxim la participació de creadors tarragonins, mentre també s’intenta amplificar els espais del FITT a la ciutat per “anar jugant amb tots els espais d’arts escènics que tenim i funcionen”, com el Teatret del Serrallo o El Magatzem.
El gestor de la Sala Trono, Joan Negrié, ha celebrat que es confiï en un festival “de cares no conegudes” però amb propostes de qualitat en noves dramatúrgies que “parla de temes que ens són propers, explicats d’una manera poc convencional”. Amb aquest concepte, el certamen ha escollit l’eslògan ‘Deixa’t sorprendre’ per promocionar-se. A la programació hi ha espectacles on es combina el teatre amb la dansa, d’altres on no hi ha text i l’obra només s’entén en un aspecte visual, o d’altres on s’utilitzen les cançons, o els objectes, per comunicar. “La qualitat i el nom del FITT permeten que hi hagi estrenes a nivell de país i d’Espanya”, ha explicat Floria.
Pel que fa a la potenciació del talent tarragoní en un certamen internacional, Negrié ha apuntat que s’ha de promocionar en un festival que presencien diversos programadors de fora. En aquesta ocasió, Chornet presenta ‘Vaig ser pròsper (o recordant la tempesta)’, on l’última gran obra de Shakespeare ‘La Tempesta’ serveix com a punt de partida del projecte. “L’espectador és convidat a entendre la història a partir del que veu i no del que escolta”, ha detallat Chornet. D’altra banda, Roberto G. Alonso, amb ‘A mí no me escribió Tennessee Williams’ presenta un monòleg, de Marc Rosich, d’una dona d’edat indefinida i “desnonada econòmicament i emocional”: “ho ha perdut absolutament tot, viu al carrer i a partir d’aquesta situació, la dona va desgranant amb humor, tendresa i bogeria com ha arribat fins aquí”, ha explicat Alonso.
Marc Chornet i Joan Negrié, el director del FITT
Premis…
Una de les propostes que resulta més sorprenents d’aquesta edició és ‘Cosas que se olvidan fácilmente’, de Xavier Bobés, un espectacle pensat per a només cinc espectadors. Aquest és un espectacle fotogràfic que tarnsforma els records i n’inventa de nous, mitjançant el teatre d’objectes. La peça, que va ser premi Butaca 2016 al millor espectacle en altres disciplines, a més de ser també reconegut pel Premi de la Crítica de Barcelona 2015 i el Premi Be-Festival de Birmingham el 2016, es podrà veure a la Sala Trono-Armanyà. Hi haurà tres dies de programació –divendres 13, dissabte 15 i diumenge 15-, i cada dia es faran tres passis.
Negrié ha explicat que han aconseguit ser els escollits per estrenar ‘Mi hijo solo camina un poco más lento’, d’Ivor Martinic, un espectacle revelació de la cartellera argentina al qual molts programadors li anaven darrere, segons el gestor de la Sala Trono. En aquest espectacle es parla de la diferència a partir d’una malaltia progressiva que manté un jove en cadira de rodes.
Interacció
D’altra banda, també es programa per primer cop un espectacle per a tots els públics, pensat per als espectadors que van al teatre en família. Segons Negrié, cal que els nens també puguin començar a veure teatre contemporani des que són ben petits. Amb ‘Dancing Graffiti’, un espectacle reconegut en certàmens internacionals, es viu l’evolució d’un personatge femení des del seu naixement, fins a la rebel·lió adolescent i fins a l’edat adulta. Tot plegat, amb una escenografia amb objectes 3D, amb els quals, després de la funció, els nens podran interactuar.
Una de les propostes que es volen consolidar i promoure és el YOUNGFITT, que va tenir un gran èxit durant la passada edició. El Teatre Metropol s’obrirà per mostrar muntatges innovadors i arriscats, com ‘Locus amoenus’, de la companyia catalana Atresbandes; ‘Las muertes de los otros’, de Fernando Montoya (Euskadi); ‘Soul seekers’, de Mokhallad Rasem (Iraq); ‘We’ve got each other’, de Paul O’Donnell (Anglaterra); ‘D5, pantani’, de la companyia italiana Loftheatre; i ‘Palmyra’, de Bertrand Lesca & Nas Voutsas (França i Anglaterra.
Entre un espectacle i un altre, tothom podrà sopar al jardí del teatre. I, a més, pel sol fet de venir un dia, es tindrà dret a assistir als dos workshops que les companyies Atresbandas i Paul O’Donnell oferiran els dies 18 i 19 de 10 h a 14 h al teatre El Magatzem.
Promocions especials
Les entrades i abonaments ja estan a la venda a la web del FITT i a la taquilla de la Sala Trono-Armanyà fins al 29 de juny. L’entrada general es manté a 18 euros, l’entrada general d’un dia de YOUNGFITT inclou 2 espectacles, sopar i workshop per 18 euros. També hi ha possibilitat d’obtenir descomptes amb els diversos abonaments i promocions especials que es poden consultar a la web i xarxes socials del Festival.
El pressupost del festival, també patrocinat per Repsol, és de 125.000 euros. L’Ajuntament de Tarragona aporta 40.000 euros, a banda de la part dels espais i de suport. El certamen va atreure més de 5.000 espectadors en l’edició anterior, una xifra que esperen poder superar amb la programació d’enguany.
El director del Festival Internacional del Teatre de Tarragona, Joan Negrié, en companyia del regidor i el director territorial de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ha presentat a l’auditori de l’Antiga Audiència, el programa de la IV edició del festival.
Un mes després d’abaixar definitivament el teló, la sala Trono de Tarragona ha presentat aquest dijous una nova coproducció, de bracet amb la resta de teatres de la ciutat, de Valls, el Bartrina de Reus i La Villarroel de Barcelona, i amb la col·laboració del Teatre de Salt. Es tracta d”Els tres aniversaris’, una trama que beu de ‘Les tres germanes’ de Txèkhov, entre la comèdia i el vodevil, amb sis personatges, escrita per la jove alemanya Rebekka Kricheldorf.
Protagonitzada per Anna Alarcón, Rosa Boladeras, Miranda Gas, Joan Negrié, Victòria Pagès i Albert Triola, i dirigida pel gironí Jordi Prat, aquesta obra vol projectar la “marca de Tarragona”.
Ambientada a Alemanya, la trama tracta sobre el fracàs de tenir-ho tot per ser feliç i, malgrat tot, no aconseguir ser-ho. És el primer cop que la seva autora, Rebekka Kricheldorf, es representa a l’estat espanyol.
Els tres ajuntaments han assegurat que aquesta primera experiència no quedarà en anècdota i que aquesta línia de treball conjunta per exportar la “marca de territori” tindrà continuïtat. L’Ajuntament de Tarragona vol crear un espai comú on traslladar i potenciar aquest treball territorial.
El divendres 28 d’abril serà l’estrena al Teatre Metropol de Tarragona, on precisament aquest dijous s’ha fet la presentació d’aquesta coproducció de la sala Trono, la primera des que va abaixar definitivament el teló. Ja s’hi treballava, però, des de feia temps. Joan Negrié, de la sala Trono i també actor al muntatge, ha reconegut la complexitat de l’obra.
Primer es representarà al territori i a la tardor iniciarà gira. De moment, ja té una desena de representacions confirmades a una setmana d’estrenar-se. L’endemà del Metropol, el 29 d’abril, l’obra es portarà al Teatre Principal de Valls, i el 30 d’abril, al Bartrina de Reus, mentre que a La Villarroel es podrà veure del 5 de maig a l’11 de juny.
L’estat del teatre Camp de Mart, on se celebrava el festival, és precari. Fa anys que no se li fa manteniment. De fet, no pas gaire va caure un cargol, evidenciant el seu estat de deixadesa
Tarragona posa punt i final al Festival d’Estiu i amb els diners estalviats s’apostarà pel foment de la lectura i es reforçarà el Pla de Biblioteques.
El regidor de Cultura, Josep Maria Prats, ha assegurat en roda de premsa que tenint en compte altres festivals catalans, la idea, a partir d’ara, és potenciar exclusivament el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que programarà fins a una dotzena de produccions a mitjan juliol, i deixa en mans dels gestors privats l’opció de seguir contractant els noms més comercials – la Tàrraco Arena Plaça, per exemple, ja va anunciar l’actuació del cantant David Bisbal. “Era un sac foradat”, ha dit el regidor de Cultura, Josep Maria Prats.
Per optar per la supressió del festival, un dels més antics de l’estat, s’ha tingut en compte l’estat precari i de manca de manteniment del teatre Camp de Mart. S’estalviaran uns 110 mil euros.
REDACCIÓ15 Maig, 2023
El proper dissabte 20 de maig, a les 20 h, el Teatre Àngel Guimerà serà l’escenari de l’últim espectacle del semestre de la programació de la temporada.
Les entrades per a l’espectacle al Teatre Àngel Guimerà estan numerades i es poden adquirir a través del lloc web www.temporada.cat, on també es poden comprar les entrades per a la sessió de cinema.
El febrer de 2003 naixia la Sala Trono en un local de la Part Alta de Tarragona. Era el projecte de la ja desapareguda companyia Trono Villegas per portar teatre de petit format a la ciutat. Vint anys després, la sala continua en actiu, no només com a espai d’exhibició, sinó també com a productora i organitzadora d’un festival de teatre internacional, el FITT. És una referència en el panorama teatral català, i des del 2018 ocupen el Teatre Metropol.
A més d’organitzar el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), centrant-se en les noves dramatúrgies cada setembre, la Trono ha produït més d’una vintena d’obres de directors reconeguts com Nelson Valente, Israel Solà, Juan Carlos Martel o Magda Puyo.
Vint anys després, la Sala Trono continua sense tenir un local propi, un fet que preocupa als seus responsables: “No tenim una ubicació definitiva”, recorda el director. El conveni que els permet estar al Teatre Metropol acaba l’any vinent i encara no s’han assegut a negociar el seu futur. “Costa molt que els polítics creguin en el projecte”, lamenta el director.
Avui arrenca el 
Això és com preguntar-li a un pare quin fill s’estima més. A mi m’agraden tots perquè són molt diferents i atractius. L’
Sí, absolutament. Any rere any ho intento, de vegades o aconsegueixo i d’altres la mantinc. Però aquest any és un salt important. Tenim tres 
REDACCIÓ
Una de les propostes que es volen consolidar i promoure és el YOUNGFITT, que va tenir un gran èxit durant la passada edició. El Teatre Metropol s’obrirà per mostrar muntatges innovadors i arriscats, com ‘Locus amoenus’, de la companyia catalana Atresbandes; ‘Las muertes de los otros’, de Fernando Montoya (Euskadi); ‘Soul seekers’, de Mokhallad Rasem (Iraq); ‘We’ve got each other’, de Paul O’Donnell (Anglaterra); ‘D5, pantani’, de la companyia italiana Loftheatre; i ‘Palmyra’, de Bertrand Lesca & Nas Voutsas (França i Anglaterra.
