Arxius de joan negrié | Diari La República Checa

REDACCIÓ10 Gener, 2019
trono4.jpg

El programador de La Trono, Joan Negrié

La Sala Trono-Armanyà aixecarà el teló a principis de febrer amb la funció ‘Et vindré a tapar’, sota la direcció de Roger Ribó – una proposta que compta amb la col·laboració d’Òmnium Cultura l –. i amb l’espectacle ‘Al sostre’, de Nigel Planer. Aquest s’aturarà a Tarragona, amb tres representacions el 8 i 9 de febrer, després d’estrenar-se a l’Escenari Joan Brossa de Barcelona.

També  estrenarà l’obra ‘La Indigestión’, d’Elisenda Guiu a l’abril i ‘Les variacions Bildelberg’, una nova producció del cabaret “irreverent i polític” de la Trono al maig. A banda d’aquestes dues estrenes, la programació ofereix 9 espectacles més i ve marcada per la participació d’actors de Tarragona.

L’actor durant la roda de premsa

De fet, les dues obres que arrenquen temporada a la Trono són conegudes pels programadors. ‘Et vindré a tapar’ va pujar a l’escenari fa tres temporades, però la seva vigència ha fet que es programi de nou, segons  Joan Negrié. L’obra commemora el 80è aniversari del final de la Guerra Civil espanyola i relata el viatge de tres amigues a la recerca del marit desaparegut d’una d’elles en el conflicte bèl·lic. La proposta es podrà veure els dies 1, 2 i 3 de febrer.

També es representarà la producció pròpia ‘Al Sostre’, dirigida per Nigel Planer i interpretada per Oriol Grau i Pau Ferran. “La volem recuperar aprofitant que ve de Barcelona i que comença la gira per Catalunya”, ha apuntat Negrié, després que el maig passat la funció obtingués bones xifres d’ocupació. En aquest cas, l’obra narra a través dels personatges d’en Lapo i Loti la construcció de la Capella Sixtina de Miquel Àngel. Amb aquest espectacle es vol apropar el públic jove als teatres i s’han previst passis els dilluns i dimarts pels alumnes dels batxillerats artístics.

El 16 i 17 de febrer arriba a la Trono ‘A.K.A (Also Known As)’, guanyadora dels premis Butaca al millor text original per Daniel J. Meyer, al millor espectacle de petit format, a la millor direcció per Montse Rodríguez i al millor actor per Albert Sálazar. “És una meravella d’espectacle, el triomfador contra tot pronòstic – dels Butaca- i està deixant clar que les sales petites estan trepitjant fort”, ha asseverat el programador. La proposta teatral tracta la violència de gènere, els conflictes juvenils i la immigració.

La tarragonina Noèlia Pérez, amb la companyia Cashalada de València, oferirà ‘Two Ladies Or Not Two Ladies’, un cabaret tragicòmic, ple d’humor, gamberrisme i tendresa. És la història d’una diva de la cançó i d’una pianista en la seva gira mundial, una oda a la supervivència i a la passió que recorda que sense amor no som ningú. A més, el programador explica que amb la nova ubicació de la sala la programació ha fet un “salt de qualitat, atès que ara les companyies poden actuar amb tota la infraestructura del muntatge.

Al març pujaran a l’escenari ‘Mort a les cunetes’, de David Pintó i Joan Valentí, una obra representada al Teatre l’Aurora d’Igualada, i ‘No m’oblideu mai’, de Llàtzer Garcia, de la Sala Platea de Girona. Totes dues propostes s’intercanviaran amb la producció ‘Al sostre’ per promoure circuits entre les sales petites. Al març també es representaran les funcions ‘He vist balenes’, de Xavi Nuñez, de la companyia mallorquina La Impaciència, i ‘Llueven vacas’, dels madrilenys la Casa Be.

‘Alpenstock’, de Rémi de Vos, dirigida per Ricard Soler, està programada pel 5 i 6 d’abril. “És una crítica brutal a la societat del benestar”, ha explicat Negrié. I és que es tracta d’una comèdia boja i absurda, una farsa que arrossega a l’espectador cap a una espiral d’humor negre.

‘Indigestión’ es representarà els dies 12, 13 i 14 d’abril L’obra, dirigida per Elisenda Guiu i interpretada pels actors Julio Alonso i Paloma Arza, narra la història d’un matrimoni que, a partir d’un fet anecdòtic, posa en entredit la seva escala de valors.

La Trono tancarà temporada amb l’estrena de la producció pròpia ‘Les variacions Bildelberg’. Segons el seu programador, el club Bildelberg torna amb les “últimes notícies polítiques’ d’un cabaret “irreverent”. Les representacions es faran del 10 al 26 de maig.

 


REDACCIÓ2 Maig, 2018

Del 12 al 21 de juliol, el certamen, organitzat per la Sala Trono i amb el suport de l’Ajuntament i el departament de Cultura de la Generalitat, oferirà en diversos espais propostes de companyies d’Argentina, Iraq, Anglaterra, França i Hongria, a més de Madrid, Euskadi i Catalunya. Es tracta d’un festival per a llepar-se els dits, asseguren els organitzadors

Les entitats col·laboradores del FITT

El Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT) ha programat per a la cinquena edició fins a 15 espectacles de noves dramatúrgies. Entre la programació, que s’ha presentat aquest dimecres, n’hi ha de sorprenents, com una peça per a només cinc espectadors, ‘Cosas que se olvidan fácilmente’, de Xavier Bobés; o ‘Mi hijo solo camina un poco más lento’, d’Ivor Martinic, d’estrena estatal. El festival vol ser un aparador i dona cabuda a autors tarragonins, com Marc Chornet, amb ‘Vaig ser pròsper’, o Roberto G. Alonso, amb ‘A mi no me escribió Tennesee Williams (porque no me conocía)’. Per primer cop, el certamen també programa un espectacle per al públic familiar, ‘Dancing Graffiti’. El ‘Youngfitt’, amb muntatges arriscats, es potencia i repetirà al Teatre Metropol. A banda, ‘El Teatret del Serrallo’ i ‘El Magatzem’ se sumen als espais del FITT.

Aquesta és la primera edició des que es va apostar pel certamen com a plat fort cultural durant l’estiu a la ciutat i en què es va decidir canviar el caràcter bianual del festival per l’anualitat.

La regidora de Cultura, Begoña Floria, ha explicat que, d’una banda, es mira d’incrementar al màxim la participació de creadors tarragonins, mentre també s’intenta amplificar els espais del FITT a la ciutat per “anar jugant amb tots els espais d’arts escènics que tenim i funcionen”, com el Teatret del Serrallo o El Magatzem.

El gestor de la Sala Trono, Joan Negrié, ha celebrat que es confiï en un festival “de cares no conegudes” però amb propostes de qualitat en noves dramatúrgies que “parla de temes que ens són propers, explicats d’una manera poc convencional”. Amb aquest concepte, el certamen ha escollit l’eslògan ‘Deixa’t sorprendre’ per promocionar-se. A la programació hi ha espectacles on es combina el teatre amb la dansa, d’altres on no hi ha text i l’obra només s’entén en un aspecte visual, o d’altres on s’utilitzen les cançons, o els objectes, per comunicar. “La qualitat i el nom del FITT permeten que hi hagi estrenes a nivell de país i d’Espanya”, ha explicat Floria.

Pel que fa a la potenciació del talent tarragoní en un certamen internacional, Negrié ha apuntat que s’ha de promocionar en un festival que presencien diversos programadors de fora. En aquesta ocasió, Chornet presenta ‘Vaig ser pròsper (o recordant la tempesta)’, on l’última gran obra de Shakespeare ‘La Tempesta’ serveix com a punt de partida del projecte. “L’espectador és convidat a entendre la història a partir del que veu i no del que escolta”, ha detallat Chornet. D’altra banda, Roberto G. Alonso, amb ‘A mí no me escribió Tennessee Williams’ presenta un monòleg, de Marc Rosich, d’una dona d’edat indefinida i “desnonada econòmicament i emocional”: “ho ha perdut absolutament tot, viu al carrer i a partir d’aquesta situació, la dona va desgranant amb humor, tendresa i bogeria com ha arribat fins aquí”, ha explicat Alonso.

Marc Chornet i Joan Negrié, el director del FITT

Premis…
Una de les propostes que resulta més sorprenents d’aquesta edició és ‘Cosas que se olvidan fácilmente’, de Xavier Bobés, un espectacle pensat per a només cinc espectadors. Aquest és un espectacle fotogràfic que tarnsforma els records i n’inventa de nous, mitjançant el teatre d’objectes. La peça, que va ser premi Butaca 2016 al millor espectacle en altres disciplines, a més de ser també reconegut pel Premi de la Crítica de Barcelona 2015 i el Premi Be-Festival de Birmingham el 2016, es podrà veure a la Sala Trono-Armanyà. Hi haurà tres dies de programació –divendres 13, dissabte 15 i diumenge 15-, i cada dia es faran tres passis.

Negrié ha explicat que han aconseguit ser els escollits per estrenar ‘Mi hijo solo camina un poco más lento’, d’Ivor Martinic, un espectacle revelació de la cartellera argentina al qual molts programadors li anaven darrere, segons el gestor de la Sala Trono. En aquest espectacle es parla de la diferència a partir d’una malaltia progressiva que manté un jove en cadira de rodes.

Interacció
D’altra banda, també es programa per primer cop un espectacle per a tots els públics, pensat per als espectadors que van al teatre en família. Segons Negrié, cal que els nens també puguin començar a veure teatre contemporani des que són ben petits. Amb ‘Dancing Graffiti’, un espectacle reconegut en certàmens internacionals, es viu l’evolució d’un personatge femení des del seu naixement, fins a la rebel·lió adolescent i fins a l’edat adulta. Tot plegat, amb una escenografia amb objectes 3D, amb els quals, després de la funció, els nens podran interactuar.

Una de les propostes que es volen consolidar i promoure és el YOUNGFITT, que va tenir un gran èxit durant la passada edició. El Teatre Metropol s’obrirà per mostrar muntatges innovadors i arriscats, com ‘Locus amoenus’, de la companyia catalana Atresbandes; ‘Las muertes de los otros’, de Fernando Montoya (Euskadi); ‘Soul seekers’, de Mokhallad Rasem (Iraq); ‘We’ve got each other’, de Paul O’Donnell (Anglaterra); ‘D5, pantani’, de la companyia italiana Loftheatre; i ‘Palmyra’, de Bertrand Lesca & Nas Voutsas (França i Anglaterra.

Entre un espectacle i un altre, tothom podrà sopar al jardí del teatre. I, a més, pel sol fet de venir un dia, es tindrà dret a assistir als dos workshops que les companyies Atresbandas i Paul O’Donnell oferiran els dies 18 i 19 de 10 h a 14 h al teatre El Magatzem.

Promocions especials
Les entrades i abonaments ja estan a la venda a la web del FITT i a la taquilla de la Sala Trono-Armanyà fins al 29 de juny. L’entrada general es manté a 18 euros, l’entrada general d’un dia de YOUNGFITT inclou 2 espectacles, sopar i workshop per 18 euros. També hi ha possibilitat d’obtenir descomptes amb els diversos abonaments i promocions especials que es poden consultar a la web i xarxes socials del Festival.

El pressupost del festival, també patrocinat per Repsol, és de 125.000 euros. L’Ajuntament de Tarragona aporta 40.000 euros, a banda de la part dels espais i de suport. El certamen va atreure més de 5.000 espectadors en l’edició anterior, una xifra que esperen poder superar amb la programació d’enguany.

VIDEOS

 


REDACCIÓ21 Abril, 2017

 

Un mes després d’abaixar definitivament el teló, la sala Trono de Tarragona ha presentat aquest dijous una nova coproducció, de bracet amb la resta de teatres de la ciutat, de Valls, el Bartrina de Reus i La Villarroel de Barcelona, i amb la col·laboració del Teatre de Salt. Es tracta d”Els tres aniversaris’, una trama que beu de ‘Les tres germanes’ de Txèkhov, entre la comèdia i el vodevil, amb sis personatges, escrita per la jove alemanya Rebekka Kricheldorf.

tres aniversarisProtagonitzada per Anna Alarcón, Rosa Boladeras, Miranda Gas, Joan Negrié, Victòria Pagès i Albert Triola, i dirigida pel gironí Jordi Prat, aquesta obra vol projectar la “marca de Tarragona”.

Ambientada a Alemanya, la trama tracta sobre el fracàs de tenir-ho tot per ser feliç i, malgrat tot, no aconseguir ser-ho. És el primer cop que la seva autora, Rebekka Kricheldorf, es representa a l’estat espanyol.

Els tres ajuntaments han assegurat que aquesta primera experiència no quedarà en anècdota i que aquesta línia de treball conjunta per exportar la “marca de territori” tindrà continuïtat. L’Ajuntament de Tarragona vol crear un espai comú on traslladar i potenciar aquest treball territorial.

El divendres 28 d’abril serà l’estrena al Teatre Metropol de Tarragona, on precisament aquest dijous s’ha fet la presentació d’aquesta coproducció de la sala Trono, la primera des que va abaixar definitivament el teló. Ja s’hi treballava, però, des de feia temps. Joan Negrié, de la sala Trono i també actor al muntatge, ha reconegut la complexitat de l’obra.

Primer es representarà al territori i a la tardor iniciarà gira. De moment, ja té una desena de representacions confirmades a una setmana d’estrenar-se. L’endemà del Metropol, el 29 d’abril, l’obra es portarà al Teatre Principal de Valls, i el 30 d’abril, al Bartrina de Reus, mentre que a La Villarroel es podrà veure del 5 de maig a l’11 de juny.

 


REDACCIÓ28 Març, 2017

L’estat del teatre Camp de Mart, on se celebrava el festival, és precari. Fa anys que no se li fa manteniment. De fet, no pas gaire va caure un cargol, evidenciant el seu estat de deixadesa

Tarragona posa punt i final al Festival d’Estiu i amb els diners estalviats s’apostarà pel foment de la lectura i es reforçarà el Pla de Biblioteques.CAMP DE MART

El regidor de Cultura, Josep Maria Prats, ha assegurat en roda de premsa que tenint en compte altres festivals catalans, la idea, a partir d’ara, és potenciar exclusivament el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que programarà fins a una dotzena de produccions a mitjan juliol, i deixa en mans dels gestors privats l’opció de seguir contractant els noms més comercials – la Tàrraco Arena Plaça, per exemple, ja va anunciar l’actuació del cantant David Bisbal. “Era un sac foradat”, ha dit el regidor de Cultura, Josep Maria Prats.

Per optar per la supressió del festival, un dels més antics de l’estat, s’ha tingut en compte l’estat precari i de manca de manteniment del teatre Camp de Mart. S’estalviaran uns 110 mil euros.

 


REDACCIÓ12 Desembre, 2016

´Això és tot!‘ Aquesta serà la darrera obra de teatre que la Sala Trono oferirà al públic abans de tancar, definitivament, les seves portes. L’obra que es podrà veure el 12 de gener estarà protagonitzada Pau Ferran i Oriol Grau, però en cada funció, hi hauran actors convidats de la companyia Trono Villegas i d’altres companyies que directa o indirectament han estat importants en els 14 anys de vida de la sala de la Part Alta de la ciutat.

salatronoEl director de la Trono, Joan Negrié, considera que ha explicat que s’acomiada d’espai però no del projecte, atenent que continuaran oferint propostes i creant espectacles de petit format i alternatius.

El teló de la Sala Trono baixa 14 anys després perquè les obres de remodelació que s’han de fer són molt complicades a nivell arquitectònic. Per aquest raó, i amb voluntat de continuar amb el projecte i amb la il·lusió de fer teatre amb segell tarragoní, l’ajuntament també està treballant per intentar cercar un espai alternatiu, on s’hi pugui instal·lar el nou teatre.

Fins aleshores, i d’acord amb Negrié, la programació continuarà en d’altres escenaris.  El proper espai ha de tenir, recorda Joan Negrié, un aforament superior a l’actual, ja que ara per ara i amb aquestes condicions és molt difícil que la sala sigui rendible i econòmicament sostenible.

Malgrat no haver concretat la data de tancament, els responsables de la Trono asseguren que el límit seria el final de la temporada. Fins a que es baixi del tot la persiana, el públic podrà veure ‘Això és tot’. Es tracta d’una història de dues germanes bessones: la Trono i la Sala, una de les quals no encaixa massa bé l’envelliment.

 

 


REDACCIÓ13 Juny, 2016

“És un diamant en brut que s’ha de cultivar”. Partint d’aquesta base, el director de comunicació de Repsol, Josep Bertran, ha protagonitzat una encaixada de mans amb l’actor Joan Negrié, per segellar un nou acord econòmic amb la Sala Trono.

sala_trono2
Els actors Anna Moliner i Joan Negrié

Abans d’alçar la copa amb cava, Bertran ha explicat que “és just i necessari donar un cop de mà a la Cultura” i a més si es tracten de projectes “de la solvència” i professionalitat com els que es duen a terme al teatre del Misser Sitges. “Es tracta d’un gest d’egoisme”, ha confessat el cap de comunicació de la petroquímica, remarcant que aquesta col·laboració (de 15 mil euros) “no és una inversió comercial” perquè “la gent vagi a comprar més benzina”, sinó que “és una obligació” i un compromís amb la cultura, l’art o l’ensenyament.

O sigui, “és una inversió a la ciutat” i contribuir perquè la “cultura no es mori”. Fugint de la polèmica relacionada amb la manca de subvencions per a la Sala Trono per part de l’administració pública, Josep Bertran ha dit que “avui col·laborem perquè podem, demà potser un altre. És un joc de relleu”. Fa 12 anys que Repsol col·labora amb aquest teatre perquè “hi ha gent vàlida, professional, amb inquietud i ganes de tirar endavant”.

OPTIMISTA CONVENÇUT
Per la seva banda, l’actor Joan Negrié ha aprofitat per fer l’ullet a tothom que estimi la cultura per col·laborar amb la Sala Trono, encara que sigui només anant a gaudir de les obres de teatre. Declarant-se un “optimista convicte”, el popular actor diu que té esperances que les administracions públiques acabin donant suport a una sala que compta, cada cap de setmana, amb una companyia de teatre diferent i amb produccions pròpies.

Si hi ha més inversió, afegeix Negrié, “podrem demostrar que es pot produir i programar teatre professional fora de Barcelona”. Dit d’una manera, l’actor pretén que es descentralitzi la cultura.sala_trono

TOMATO A L’ESTRANGER?
Abans de ‘segellar verbalment’ l’acord econòmic entre la Sala Trono i Repsol, els actors Anna Moliner i el mateix Joan Negrié han ofert als periodistes assistents un ‘aperitiu’ de l’obra ‘You say tomato‘, de la qual ja n’han fet 60 sessions i “a l’espera de sortir fora”.

Negrié ha agraït la col·laboració del públic i de totes les entitats i empreses que fan possible que el teló de la Sala Trono continuï aixecant-se, malgrat la incertesa de cada temporada, per qüestions econòmiques.

 


REDACCIÓ6 Octubre, 2015

El director al jardí del Metropol
L’actor Joan Negrié

L’actor Joan Negrié presenta aquest dimarts un club de lectura teatral a la Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra, dins el cicle “Llegir el teatre” i impulsat pel Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i la xarxa de biblioteques públiques.

L’objectiu és millorar la formació teatral dels espectadors, despertar el seu esperit crític i estimular l’exigència artística i el seu interès per la cultura en general.

La biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra, adherida al projecte “Llegir el Teatre” per segon any, presenta demà aquest cicle amb la participació de l’actor, gestor i programador de la Sala Trono, Joan Negrié.

També s’oferirà una representació de teatre breu de Karl Valentin a càrrec del grup 9Teatre amb els textos “Molt soroll per no res” (William Shakespeare); “El Público” (Federico García Lorca) o Maria Rosa (Àngel Guimerà).

Tanmateix es llegiran fragments de “El professor Bernhardi” (Arthur Schnitzler), “Don Joan” (Molière); “Victòria” (Pau Miró) i “Qui bones obres farà” (Pep Tosar), totes elles en el cartell d’aquesta temporada de Teatre Nacional de Catalunya.

 


REDACCIÓ21 Juny, 2015

ENTREVISTA

Joan Negrié va néixer a la Riera de Gaià fa 37 anys. Porta l’espectacle a la sang. És el director del Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FITT), que enguany arriba a la seva tercera edició. Creu fermament en el producte que ven i sobretot en el teatre de veritat, aquell que es fa amb el cor i la il·lusió. L’actor creu que la gent que es dedica a l’espectacle està condemnada a morir per culpa de l’IVA però té l’esperança que tot això canviarà.

REPÚBLICA CHECA- Què és el FITT?
JOAN NEGRIÉ- El FITT Noves Dramatúrgies és un festival de teatre contemporani, com diu el nom de noves dramatúrgies.  El que té de particular aquí a Tarragona és que agafem espais no teatrals, no convencionals, on hi col·loquem aquestes noves dramatúrgies, noves creacions de companyies internacionals.

Joan Negrié, director del FITT
Joan Negrié, director del FITT

RC– És un festival arriscat, la gent de Tarragona no està acostumada a aquest tipus de propostes.
JN- Aquesta és la tercera edició i si hi som és perquè el públic realment ho vol. Les dues anteriors, han anat molt bé, cada vegada millor, i esperem que enguany també. L’entrada anticipada està anant molt bé i esperem que això vagi a més. El públic cada cop va confiant més en aquest tipus de propostes, que no són convencionals i perquè no hi ha un actor conegut o un director d’una companyia de renom, però confien en la nostra proposta i que el que portem serà molt interessant i com a mínim… sorprenent.

RC- Omplir els teatres amb actuacions de companyies poc conegudes ha de ser complicat. Com ho gestionen?
JN- Nosaltres creiem en el producte. Jo confio més en la qualitat de l’espectacle que en un nom que sigui molt conegut. També sóc actor hi he treballat amb grans actors i veus que realment no és garantia de res. El públic és molt savi i molt intel·ligent  i si l’espectacle està bé, hi actuï o no un actor famós, el públic vindrà i això és el que defensem. El que volem portar a la gent és teatre de veritat i fet amb l’ànima, el cor i la il·lusió de la companyia des del començament fins al final de tot el procés.

RC- Aquesta és la tercera edició. Quin és el suport que rebeu per part de l’Ajuntament?
JN- He de dir que li vaig vendre la proposta a la Carme Crespo, al 2010 i des de llavors l’ajuntament creu en això i ens recolza. En aquest sentit estem molt contents.

RC- Amb el nou govern, que és una continuïtat del passat, esperen seguir rebent aquest suport?
JN- I tant! Nosaltres hi confiem i ho esperem i els seguim seduint perquè ho facin. A banda, nosaltres intentem cuidar el patrimoni, la ciutat i vendre el que tenim aquí a Tarragona el millor que podem.

El director al jardí del Metropol
El director al jardí del Metropol

RC- Quines novetats presenta aquesta edició?
JN- Com a novetats, cada any hi ha espais nous i a més a més, enguany, també podem dir que hi ha un espectacle itinerant. L’espectacle ‘Fugit’, que es fa divendres i dissabte a les vuit del vespre, agafa 12 espais de la Part Alta. Aquesta companyia té 90 persones i es dividiran en grups de 30 i aniran fent la funció en diferents espais i seguint un itinerari diferent. Només això ja és un festival i que la gent pugui veure racons de la Part Alta que no coneixia i que tinguin experiències noves ho acaba de millorar.

RC- Quina és la rebuda que té el festival?
JN- L’ocupació de les altres edicions ha estat de més del 90%, gairebé és el cent per cent de l’ocupació que proposem i això és una cosa que ni ens esperàvem ni ens pensàvem. Un festival tant jove com aquest que tingui aquesta ocupació i a més a Tarragona que la gent no està acostumada a quetes propostes, és espectacular. Enguany esperem arribar al mateix nivell d’ocupació i inclús superar-lo.

RC- El preu de les entrades varia depenent de l’espectacle?
JN- Nosaltres fem com a la Sala Trono. Encara que vingui una companyia molt coneguda o una no tant, el preu el mantenim perquè creiem en el producte i no volem pagar més, perquè tots cobren igual. Aquí volem seguir amb aquesta filosofia i posem 18 euros cada espectacle. A banda, el festival ofereix abonaments. Els preus d’aquests són per tres espectacles 50 euros i per sis, que seria tot el festival, 80 euros, que surt l’entrada a 12 euros. Està reglat això, qui no va al teatre és perquè no vol.

RC- L’IVA està destrossant el teatre i la cultura en general. Com sobreviuen a aquesta llosa?
JN- Estem condemnats a morir en aquest sentit perquè ens estan collant per on poden i per on volen. Esperem que amb el canvi de govern això se solucioni i l’IVA torni a canviar. Ha set una massacre a la cultura però no hi podem res,  de moment només podem lluitar en contra i seguir treballant per oferir el millor teatre encara que sigui a un preu més alt.

Els voluntaris també fan possible el FITT
Els voluntaris també fan possible el FITT

RC- L’única mesura per omplir els teatres és posar les entrades barates?
JN- Sí és clar. De cara a l’espectador aquesta és la solució però llavors com pagues a les companyies, als actors i la resta del festival. Esperem que puguem assolir aquesta barrera del no benefici i de l’alta qualitat a un preu baix, però és una lluita constant contra el sistema i contra els preus perquè és impossible mantenir-ho.

RC- Ja pensen en fer la següent edició?
JN- És clar que sí. D’aquí a dos anys farem la següent, perquè és bianual, i tant de bo que la poguéssim fer anualment.

RC- Quan temps triguen en organitzar tot aquest ‘teatre’?
JN- El procés mentre comencem a avançar espectacles i espais és un any. En aquest temps no ens dediquem exclusivament al festival ja que tot fem altres coses paral·leles però el temps és, entre una cosa i l’altra, un any ben bé.

Jonathan OCA // Tarragona
jonathan@larepublicacheca.com

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES



Newsletter