Arxius de joan martinez vergel | Pàgina 2 de 2 | Diari La República Checa

REDACCIÓ14 Agost, 2015

entrevista_despullatENTREVISTA
Simpàtic, agradable, tímid i bona persona. Aquests podrien ser qualificatius utilitzats per identificar en Joan Martínez.  És un periodista – va ser director del Canal Català de Tarragona – i actualment ocupa el càrrec de cap de gabinet del delegat del govern de la Generalitat, Quim Nin. Té les idees clares i sol defensar acèrrimament les seves posicions. Malgrat ser un bon estratega és d’aquelles persones que intenta no crear enemistats innecessàries. En Joan diu que li agrada dormir de costat i que se sent més còmode portant bòxers. La seva dèria? La seva filla Sara. No li agrada fer nudisme perquè, esclareix, no té massa cosa per ensenyarjoan_martin

REPUBLICA CHECA – T’agrada el teu nom?
JOAN MARTINEZ – És un nom fàcil de recordar i que es commemora amb un  dia festiu. Tot i que el primer Juan que recordo -“EL Bautista”- va acabar malament… Però podia haver tingut un nom molt més lleig.

RC – Què faries si commemoressis avui 18 anys?
JM – Deixaria de pagar l’autoescola i em donaria de baixa de les classes. Francament, odio conduir.

RC – Un qualificatiu que t’identifica?
JM – No m’agrada auto-qualificar-me ni auto-identificar-me. Crec que les etiquetes no serveixen per definir les persones. Podem tenir moltes etiquetes, i sempre en funció del que considerin els altres. Jo puc pensar que sóc d’una manera, però això no vol dir que sigui així, ni molt menys.

RC – Quin polític no invitaries al teu aniversari?
JM – No tinc cap problema amb ningú. Crec que la diversitat d’opinions és bàsica per una democràcia de veritat i no hi ha cap polític al qui impedís venir al meu aniversari.

RC – Et depiles?
JM – Sí. Els pèls tenen la virtut de sortit als llocs a on no toca i de desaparèixer d’on sí que haurien de ser…

RC – Què prens pel mal de cap?
JM – Normalment, un gelocatil, però de vegades he d’anar a pastilles més fortes. L’estrès i jo no ens portem massa bé. Tenim una relació permanent d’amor odi.

RC –  Una paranoia?
JM – En tinc moltes, però la que més em pesa avui, i des de fa 7 anys, és la por a que li passi qualsevol cosa dolenta a la meva filla, per petita que sigui.

RC – Com no et vestiries mai?
JM – De groc, perquè és un color al qual li tinc molta mania. Per a mi, dóna mala sort.

RC – Un pecat… joanmartinez
JM – Em sembla que els he comès tots… No m’agradaria destacar-ne cap dels Capitals, no sigui que la resta s’enfadi…

RC – Com t’agrada dormir?
JM – Sempre de costat, tot i que em sembla que em moc molt.

RC – El tamany importa? 
JM – Einstein deia que TOT és relatiu. Si TOT és relatiu, el tamany també. Tot i que, com diu la meva mare, “burro grande, ande o no ande”.

RC – Què és la crisi? 
JM – Una de les plagues més letals de la humanitat que impossibilita la felicitat de tothom, perquè tots la patim, en major en menor mesura.

RC – Slips, tanga o boxer?
JM – Sempre boxers. M’agrada anar lleuger.

RC – Quants Whatsapps envies durant el dia?
JM – Prefereixo no contar-los, perquè algun dia ho he fet i m’han semblat un excés. Intento esborrar-los un cop els envio o després de llegir els que m’envien perquè m’angoixen. A més, odio els grups.

RC – Un paisatge idíl·lic…
JM – Un camp immens de gespa humida amb un llac al mig, de nit, escoltant el silenci i veient els estels.

RC – Un desig realitzable…
JM – Veure créixer la meva filla en tota les seves etapes.

RC – Què faries per diners?
JM – Gairebé tot, ja saps que els diners són una temptació, la temptació és pecat, i el pecat sempre està a prop meu… De tota manera, la temptació hauria de ser gran per fer segons què…

RC – Fas nudisme?
JM – No tinc massa coses que ensenyar, francament. I no li trobo el plaer que els practicants habituals li saben trobar. Em noto estrany. Vaig anar una vegada a una platja nudista i no he tornat mai més.

RC – La darrera borratxera…
JM – Recordo que no la recordo.

RC – El teu esport predilecte
JM – El vaig canviant. L’edat fa que em vagi recol·locant als esports als que puc arribar sense fer el ridícul. Vaig començar amb el futbol (vaig jugar molts anys al futbol-sala) després em va donar 4 anys pel pàdel i ara practico running i ioga. Ja veus, em faig gran. D’aquí a la petanca hi ha un pas.

RC – La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…
JM – Hi ha coses que faig sempre sol, i aquesta és una d’elles.

RC – La dona dels teus somnis…
JM – Sara, la meva filla

RC – Has fet mai un trio?
JM – No. Francament, no m’agrada barrejar. Això és com la beguda; les barreges poden sentar malament…

RC –  Una pijada
JM – De vegades se’m va l’olla i em compro alguna cosa que potser no necessito, però que no puc evitar comprar-la…És com un cercle viciós.

RC – Què t’excita d’un home/dona?
JM – L’excitació és una sensació molt subjectiva i depèn del moment en el que et trobis.Joan_Martinez

RC – El teu número de la sort
JM – El 8. Vaig néixer un dia 8, va ser el dorsal que sempre he portat quan jugava a futbol, em vaig casar l’any 1998, la meva filla va néixer el 2008 i espero viure 88 anys.

RC – Què et posa dels nervis?
JM – A més de la RENFE, que l’he de patir cada dia, sóc molt nerviós i impulsiu de naixement, però amb els anys he anat controlant molts dels impulsos que em posaven dels nervis, sobretot per coses que feien o desfeien els altres. Ara, fins i tot em poso dels nervis per coses que faig jo.

RC – Llista unitària… Hi estàs d’acord?
JM – Totalment. JUNTS SEMPRE S’ARRIBA MÉS LLUNY.

RC –  No pots amb…
JM – Els qui no se n’adonen que molesten. Jo sóc el primer que no vaig a on no em conviden i que m’aparto quan veig que no m’estimen o que no em volen en un lloc. Sé quan s’ha de donar un pas enrere o no apropar-me a un lloc. Però hi ha gent que no és capaç d’adonar-se…

RC – Periodistes…
JM – Som una raça especial. Observadors de la realitat, transmissors de la nostra percepció sobre ella i, de vegades, pervertidors, conscients o inconscients, de la mateixa.  Som difícils però necessaris…

RC – Rajoy, Sánchez, Mas, Iglésias, Rivera…
JM – Cinc polítics, no? L’he encertat a la primera?

RC – Quant cobres al mes?
JM – Alguns dirien que més del que em mereixo i d’altres que menys, però com que hi ha una llei de transparència que fa que tots els sous públics siguin publicats, es pot consultar amb exactitud al web de la Generalitat.

RC – Una beguda…
JM – La coca-cola. No puc viure sense ella. Pot més que jo. No sé què deu portar aquesta beguda, però jo estic totalment enganxat.

RC – El teu ‘piropo’ favorit…
JM – Ulls bonics.

RC – Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…
JM – No sóc de banderes. La bandera és una etiqueta i ja saps que no m’agraden les etiquetes.

RC –  Un adjectiu per identificar la teva ciutat
JM – Divertida. Visc a Vilanova i la Geltrú i allà la festa sempre està al carrer. Sempre, sempre, sempre, sempre…

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter