28. Març 2024

Arxius de Javier Zaragoza | Diari La República Checa

REDACCIÓ22 Febrer, 2019

Jordi Sánchez

A Jordi Sànchez no li ha calgut recórrer al Virolai de Junqueras per intentar desmuntar la violència que li atribueix la Fiscalia pel seu rol el 20-S. Ha combatut, sí, però dialècticament amb el fiscal per negar la major, la rebel·lió. El seu només va ser una indignació.

El seu interrogatori ha estat, de llarg, el més tens i dur fins a la data. I, sense perdre les formes, s’ha batut en el fang jurídic en què s’ha transformat la seva compareixença amb l’acusador, conscient aquest últim que s’estava jugant el nucli de l’acusació de rebel·lió, que suporten els Jordis pel que va passar aquell dia.

El fiscal Javier Zaragoza no ha escatimat en repreguntar per qualsevol detall del que va passar en aquesta 16 hores de “setge” o “concentració”, segons l’interlocutor. Poc li han importat les advertències del president del tribunal per la seva insistència. La finalitat era provar, sí o sí, la rebel·lió, una responsabilitat que ha assumit després trobar-se a faltar en altres interrogatoris del Ministeri Públic.

Jordi Sànchez, serè, encara que sense tirar dels documents que tenia sobre la taula – tot i que ha consultat els apunts escrits en la seva llibreta groga –, ha recalcat en diverses ocasions que la setmana que ve complirà 500 dies en presó preventiva, una efemèride que ha recordat barrejant la seva impotència però també el seu pragmatisme, ja que una altra cosa no, però temps ha tingut de sobres per estudiar-se la lliçó i repassar al detall el que veu com “un judici polític”.

Com era d’esperar, ha fet gala dels mantres del procés. La no-violència, el pacifisme, el dret a la manifestació, la passivitat i la democràcia ciutadana. Aspectes tots ells nuclears en la seva estratègia de defensa per cenyir els esdeveniments del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia a una simple protesta.

Ara bé, amb uns quants milers de persones més dels que Sànchez va predir. Aquests 2.000 persones que va comunicar a les autoritats sembla sens dubte una xifra irònica, si es compara amb les 50.000 persones que es van apostar per “defensar les institucions”. Res més, però tampoc res menys, ha dit l’acusat.

Lamentablement, com així ha reconegut, va ser la primera vegada en què es van produir danys en un acte convocat per l’ANC. Per això és a la banqueta. Per les destrosses als set cotxes patrulla de la Guàrdia Civil, per la impossibilitat d’assegurar un passadís perquè sortís la comitiva judicial, encaixonada a l’edifici, i sobretot, per aquelles armes llargues que van encendre totes les alarmes.

Qüestions totes elles que ha encarat amb una defensa que implícitament posa en un compromís a l’actuació de la cúpula dels Mossos d’Esquadra amb el major Trapero al capdavant però sense oblidar al conseller d’Interior, Joaquim Forn.

Perquè sorprèn que un civil, un representant d’una entitat privada sigui -sense oblidar a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural- l’encarregat d’establir un perímetre per garantir l’entrada i sortida de la comitiva, perquè el conseller competent i també el cap de la policia autonòmica catalana en la matèria així li ho demani. O que mantingui un nombre il·limitat de converses amb el major Josep Lluís Trapero que fa a la seguretat de la concentració a qui va comunicar després de rebre l’enèsima trucada d’una autoritat -en aquest cas, un tinent de la Guàrdia Civil – que li advertia de la presència d’armes llargues en aquells cotxes “amb adhesius”.

El fiscal del Suprem, Javier Zaragoza

Donada l’espontaneïtat de la concentració, Sànchez admet que no va tenir temps per seure amb les autoritats per parlar sobre l’operatiu, com era la tònica habitual en els actes de l’ANC.

Però com els responsables es coneixien personalment, això va facilitar la tasca. Aquest conxorxa institucional pot jugar en contra seva, ja que com li ha recordat el fiscal, dóna la impressió que va actuar com el més gran de facto sobre el terreny.

El dubte està en demostrar si això va ser així per delegació de tercers, per assumpció davant la passivitat d’altres o per protagonisme personal, com el líder bicèfal del pilar cívic-social que la Fiscalia atribueix a l’estratègia independentista.

I és que ja sigui per telèfon o presencialment, Sànchez va despatxar amb Forn, Trapero, amb la intendent dels Mossos Teresa Laplana, amb el tinent de la Guàrdia Civil i fins amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, la primera a advertir- els registres, com si existís un protocol institucional, amb un apartat per als Jordis que resa: activar a la societat civil.

Jordi Sànchez és conscient que la seva acusació és de llarg la que menys empatia genera a la societat civil catalana i també entre la premsa estrangera. Ho sap i no defuig el combat, perquè ell es vesteix de rebel, però amb causa.

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019
judici_2-1280x960.jpg

Imatge dels acusats a la sala de vistes del Suprem

Javier Zaragoza, el fiscal del Tribunal Suprem, en la segona jornada del judici contra el procés, ha carregat de valent contra la Justícia alemanya per incomplir “palmàriament” el marc legal de l’ordre de detenció europea en rebutjar lliurar l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per rebel·lió.

Una decisió, la dels tribunals alemanys, que “no pot servir per descartar” que es cometés aquest delicte, pel qual la Fiscalia acusa nou líders independentistes catalans al Tribunal Suprem, entre ells l’exvicepresident Oriol Junqueras.

Així ho ha argumentat el fiscal en el judici, on ha criticat la “indeguda intromissió” de l’Audiència de Schleswig Holstein a “la jurisdicció dels tribunals espanyols” quan només va accedir a lliurar a Puigdemont, que segueix fugit, pel delicte de malversació.

El fiscal creu que el tribunal alemany va convertir l’euroordre en “una ordre europea d’enjudiciament”, és a dir, “va assumir les funcions d’enjudiciament” i va entrar a valorar el fons de l’assumpte, la intensitat de la violència o “elements incriminatoris” contra Puigdemont , que s’ha convertit en el gran absent del judici.

El fiscal Javier Zaragoza

Va creure així, ha prosseguit Zaragoza, “que podia enjudiciar els fets” i va actuar “incomplint palmàriament el marc jurídic europeu regulador de l’euroordre”.
Segons el fiscal, si aquesta decisió l’hagués pres un tribunal espanyol, la causa hauria incorregut en “nul·litat de ple dret”.

Després de la negativa del tribunal alemany a lliurar a Puigdemont per rebel·lió i només accedir a fer-ho per malversació, el jutge instructor del ‘Procés’, Pablo Llarena, va retirar totes les euroordres contra els líders independentistes fugats, que segueixen fora del país i no seran jutjats en aquest procediment.

 


REDACCIÓ13 Febrer, 2019

Javier Zaragoza és molt crític amb la defensa

Javier Zaragoza, el fiscal del Tribunal Suprem, acusa la defensa dels líders independentistes que estan sent jutjats pel procés d’intentar desprestigiar la justícia espanyola i de plantejar en els seus escrits “autèntics libels acusatoris” amb la voluntat  d’”establir a l’Estat al banc dels acusats”.

La segona jornada del judici contra el ‘procés’ ha començat aquest matí, passades les 10 del matí, amb la intervenció del fiscal.  El representant del Ministeri Públic està responen a les al·legacions plantejades ahir per les defenses dels processats, que van denunciar que en aquesta causa s’han vulnerat múltiples drets fonamentals i van posar en dubte la imparcialitat del Suprem per enjudiciar.

Abans d’entrar a respondre les qüestions prèvies, Javier Zaragoza ha volgut dedicar unes paraules a les defenses, a les quals ha retret que hagin presentat uns escrits de defensa que “semblen autèntics libels acusatoris, basats en un relat alternatiu que pretén crear una versió distorsionada de la realitat “.

Pel fiscal, la fi de les defenses és “desprestigiar la Justícia espanyola”, així com “transformar en víctimes als que han trencat l’ordre constitucional i asseure a la banqueta a l’Estat”, quan va ser aquest qui va tractar de “restaurar l’ordre jurídic davant a les agressions “dels líders independentistes.

Zaragoza ha criticat que, per desprestigiar la Justícia espanyola, “res millor que una denúncia massiva de vulneració dels drets fonamentals”, encara que resulti segons la seva opinió “tan ridícula com injustificada”.

“Sabem que aquest tribunal impartirà Justícia amb total independència, ho farà respectant les garanties amb els drets que l’Estat de dret reconeix als acusats”, ha remarcat.