19. Març 2024

Arxius de Jaume Pujol | Diari La República Checa

REDACCIÓ25 Maig, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

Un dels personatges centrals de l’Antic Testament és David, per això no podia faltar en aquests comentaris sobre la Bíblia. És un home valent i alhora feble, pecador i sant, amb judici i amb passions, però la seva principal característica és el seu anhel d’estimar Déu amb totes les seves forces.

La seva elecció és iniciativa divina. Recordem el mandat que tenia Samuel de cercar entre els fills de Jessè l’escollit pel Senyor per a ser rei d’Israel. Va descartant els fills que li presentava, fins arribar a David, el menor, que pasturava el ramat quan és requerida la seva presència. Humanament semblava el menys indicat per a la tasca, però Déu veu les coses d’una altra manera. Tota vocació té aquest tret comú que el papa Francesc resumeix dient que Déu ens primerea. Ens crida pel nostre nom, no per raó dels nostres mèrits, sinó perquè és la seva voluntat.

Quan David desafia Goliat és com si el jove desitgés tornar a Déu la confiança. Ara és ell qui confia en Déu per a una missió que sembla impossible: derrotar amb una fona i una pedra el gegant que el desafia amb la seva llança. Així són les experiències de molts sants que, partint de la seva debilitat, fan coses grans.

Però aquest David, convertit ja en un guerrer admirat pel poble, quan s’allunya de Déu és capaç dels pecats més greus. Un dia es deixa portar per la curiositat i allà inicia el seu camí que el porta primer a cometre adulteri amb la dona d’Uries i després a preparar la mort d’aquest situant-lo en un blanc fàcil per als seus enemics.

Quan el profeta Natan li retreu aquesta conducta i li posa en relleu els seus pecats, David admet la seva culpa i deixa expressions memorables que recull el Salm 51, anomenat Miserere. El de menys és si va ser compost directament per ell o per altres recollint aquesta experiència seva. En qualsevol cas, ens mostra un governant compungit que demana sincerament perdó a Déu.

Aquesta és una altra lliçó de David: la seva humilitat, la que necessita tota persona per reconèixer que ha pecat. Acudir al perdó de Déu —a través del sagrament de la penitència instituït per Jesucrist— és font de goig, perquè a través d’ell quedem nets.

Altres consideracions caldria fer sobre David: la seva generositat amb Saül, quan aquest el persegueix i no vol venjar-se quan se li ofereix l’ocasió; o la seva oració, quan demana: «Creeu en mi, Senyor, un cor ben pur.» El regnat de David, mil anys abans de Crist, és una de les més clares manifestacions d’amor de Déu al poble escollit.

† Jaume PUJOL
Administrador apostòlic de l’arxidiòcesi de Tarragona

 


REDACCIÓ6 Maig, 2019

Ballesteros recorda la bona relacio amb Jaume Pujol

L’alcalde de Tarragona, el socialista Josep Fèlix Ballesteros,  està content que el  nou arquebisbe metropolità de Tarragona,  el gironí Joan Planellas, “sigui català”.

Ballesteros s’ha congratulat de l’elecció finalment d’un català per substituir Jaume Pujol i ha explicat que les relacions “institucionals i personals” amb l’arquebisbe sortint “han estat bones” tant amb ell com amb altres alcaldes de la diòcesi.

“Confio que les bones relacions continuaran amb el nou arquebisbe”, ha dit Ballesteros, que han destacat el rang institucional que ocuparà Planellas en ser dins l’Església un primat d’Espanya. Joan Planellas prendrà possessió del càrrec el proper 8 de juny, durant un acte a la Catedral de Tarragona.

Cal recordar que el papa Francesc ha nomenat arquebisbe de Tarragona a Joan Planellas i Barnosell, de 64 anys, en substitució de Jaume Pujol Balcells, de 75 anys, edat en la qual els bisbes han de presentar la seva renúncia al pontífex segons el Codi de Dret Canònic.

La diòcesi de Tarragona va acaparar l’atenció a començaments d’any al conèixer una sèrie d’abusos sexuals a menors per part de religiosos adscrits a l’arquebisbat.

Arran d’aquests casos, el fins ara arquebisbe, Jaume Pujol, va dir el passat febrer que “hi ha persones amb un mal moment” a la vida, del qual després “potser es penediran”, encara que posteriorment va puntualitzar les seves paraules i ha assenyalat que “qualsevol actuació “d’aquesta índole li sembla” gravíssima “.

La designació de Planellas ha causat sorpresa ja que en els últims mesos es va difondre que l’actual bisbe d’Osca-Montsó, Àngel Javier Pérez, era el millor situat per ocupar la diòcesi tarragonina, una de les més antigues d’Espanya.

 


REDACCIÓ17 Abril, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

L’any 1849 Fiodor Dostoievski, acusat de formar part d’una cèl·lula socialista, va ser condemnat a mort. Quan es trobava ja davant l’escamot d’afusellament, va arribar l’amnistia del Tsar, que va commutar la pena capital per desterrament a Sibèria. A partir d’aquesta experiència, l’obra literària del gran escriptor rus es mou en dues coordenades: l’ànima de l’ésser humà, amb les seves emocions i les seves passions, i la fe en Déu que es manifesta fins i tot sense voler.

Jaume Pujol

Guardini, referint-se a la seva obra assenyala: «Pot passar que, d’un moment a l’altre, l’individu més corrupte que està mig borratxo en una taverna, es posi a parlar de Déu i del sentit de la vida.» Zósima, un dels protagonistes de Els germans Karamazov, diu: «Aquest poble porta Déu en el seu cor.»

Amb la Pasqua de Resurrecció culmina la Setmana Santa i l’Església celebra la més gran de les seves festivitats, de la qual els diumenges seran joioses rèpliques al llarg de l’any.

En aquest punt podem preguntar-nos si el que era vàlid per a la societat russa de fa un segle i mig —la religiositat ficada en l’ànima del poble—, continua sent aplicable a la societat catalana del segle XXI en què vivim. Els sociòlegs destacarien segurament que la secularització ha determinat el pas d’una humanitat teocèntrica a una altra antropocèntrica en la qual Déu ha estat marginat.

Considerem, però, les idees en què es fonamenta el món d’avui i veurem que són idees cristianes: justícia, solidaritat, llibertat, igualtat, fraternitat…. Les fem servir sense fer referència a Déu, ni als deu Manaments, ni al sermó de les Benaurances, ni als ensenyaments de Jesús a l’Evangeli, però ho fem de la mateixa manera que gaudim de l’aigua sense preguntar per la font, o utilitzem el mòbil sense reconèixer els seus inventors.

El poble, considerat com a tal, sembla una realitat diferencial, però està format per persones, cadascuna amb les seves creences. Aquestes persones troben l’empremta divina en les seves vides quan es paren a pensar, per exemple, en el seu naixement o mort; quan es pregunten sobre els motius de l’existència del món o d’elles mateixes: el sentit de la vida.

La celebració pasqual, amb els seus afegits celebratius entre nosaltres, com la simpàtica festa del Dilluns de Pasqua, és una ocasió perquè ens preguntem com podríem aconseguir que en el nostre cor fos Pasqua tot l’any. Podem aconseguir-ho perquè aquesta és la voluntat de Déu, que ens va crear per a ser feliços fins i tot en la tribulació.

Bona Pasqua!

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ7 Abril, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

Una de les pel·lícules que va marcar, al final dels anys cinquanta, la meva generació va ser Els Deu Manaments. Durava tres hores i mitja i presentava grans multituds, sobre les quals destacava el personatge de Moisès, encarnat per Charlton Heston, amb tota la seva grandiositat única.

Moisés, que va rebre de Déu el decàleg, és el protagonista principal de l’Èxode, segon llibre de la Bíblia després del Gènesi, i a ell em refereixo avui en aquesta sèrie de consideracions sobre la Bíblia, un llibre que dóna raó de la nostra fe.

Jaume Pujol

Entre el segle XV i el XIII abans de Crist va viure aquest patriarca cridat per Déu a alliberar els hebreus de les mans del faraó d’Egipte i conduir-los, a través d’un èxode de quaranta anys pel desert, fins a la terra promesa.

És un personatge irrepetible i la seva vida és certament de pel·lícula, des de la seva supervivència quan, acabat de néixer, va ser decretada la mort dels fills barons dels hebreus, fins a la seva mort a la vista de la plana de Jericó que no va arribar a trepitjar. Però hi ha alguns trets en ell que poden inspirar la nostra conducta.

Moisès se sent responsable del seu poble sofrent que havia caigut sota l’esclavatge d’un «nou rei que no havia conegut Josep» (Ex 1,8). És una lliçó que hem d’aprendre: hem de sentir-nos interpel·lats pels que pateixen al nostre costat, sigui per injustícies, per una situació de pobresa, malaltia o soledat.

Un altre ensenyament mosaic: deixar-se guiar per Déu. És ell qui ha de marcar el full de ruta de la nostra vida. De la seva mà vindrà l’atenció a les nostres necessitats, com quan va proveir d’aliment el poble famolenc mitjançant el mannà, que cobria cada dia el terra com si fos una capa de rosada (cf. Ex 16,11-36). El mannà per a nosaltres és l’eucaristia, aliment espiritual per excel·lència.

Finalment, Moisés és també model de pregària. Després de l’episodi de l’esbarzer que crema, el seu tracte amb Déu, diu l’Èxode, és «com un home parla amb un altre» (33,11). Davant el Senyor es mostra humil i sincer, li parla amb respecte i una confiança que commou. En el verset 4,10 li objecta: «Jo no sé parlar. No n’he sabut mai […]. No em surten les paraules.» I en el verset 13 Moisès, espantat davant l’encàrrec que Déu li dóna, li diu: «T’ho suplico, Senyor, envia-hi algú altre.»

És una cosa que també ens pot succeir en la circumstància en què ens trobem: sentir que Déu ens crida i demanar-li: digueu-ho a un altre. Moisès parla a Déu amb una confiança d’amic, però se sotmet a la seva voluntat sabent que quan algú és elegit per a una missió, Déu li dóna les gràcies necessàries per exercir-la.

† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ27 Març, 2019

L’arquebisbe Jaume Pujol en un acte eucarístic

Qui substituirà l’arquebisbe de Tarragona és la gran incògnita a hores d’ara. Després que Jaume Pujol hagués presentat la preceptiva renúncia en complir els 72 anys, s’ha iniciat l’expedient per trobar-lo un substitut. La missió no és fàcil, atenent l’ambient caldejat i la situació difícil que travessa d’església catòlica després dels escàndols d’abusos a menors perpetrats que sacerdots.

Fa dies que el nom del Bisbe de Barbastre i Montsó, Ángel Pérez Puyo (natural de Saragossa), sona amb força com a possible candidat per convertir-se en el màxim responsable de l’Arxidiòcesi de Tarragona. És cert que aquest possible nomenament no és ben vist per diferents sectors de la ciutat. Hi ha qui entén que Pérez Puyo “no és la persona indicada per encarregar-se de la seu primada de Tarragona, ja que la seva formació cultural i eclesial és castellana faria molt complicat l’encaix amb la tradició eclesial de la diòcesi i agreujaria la ja difícil situació que Conferència Episcopal Tarraconense, sotmesa des de fa anys a un procés de dissolució de la personalitat eclesial pròpia, de la que el cardenal Omella n’és el principal executor”.

En els darrers dies, i davant la contestació social sobre qui rellevarà Jaume Pujol, els màxims representants de l’església catòlica estan estudiant altres alternatives, de manera que la tensió minvi. Damunt la taula es troben també els noms dels bisbes de Vic, Romà Casanova, de Terrassa, Josep Ángel Saiz i de Tortosa, el valencià Enrique Benavent.

Segons fonts consultades, el Vaticà podria haver pres ja la decisió. Tothom està a l’espera que el Cardenal Omella faci pública la identitat del nou Arquebisbe de Tarragona, qui rellevarà Jaume Pujol, agraciat, el 8 d’abril del 2011, amb títol de fill adoptiu de Tarragona.

 


REDACCIÓ20 Març, 2019

La Catedral serà aquest dissabte l’escenari de la beatificació del Doctor Marià Mullerat i Soldevila És la primera vegada en la història que la Catedral acull una beatificació. La celebració, presidida pel cardenal Angelo Becciu, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants tindrà lloc a partir de les 11 del matí. Mullerat, laic i pare de família, va morir l’any 1936 a Arbeca per odi a la fe.

El cardenal Angelo Becciu presidirà l’acte

A la celebració de beatificació, a la qual només es podrà accedir amb invitació, es preveu l’assistència de més d’un miler de persones, entre fidels, preveres i autoritats tant eclesiàstiques com civils. L’accés serà a partir de les 9.30 h. pel Pla de la Seu.

Per aquelles persones que no puguin assistir-hi, la celebració es podrà seguir en directe a través de la cadena de televisió 13TV, de les emissores Ràdio Estel, Tarragona Ràdio, Radio María i per streaming a través de la plana web de l’Arquebisbat.

Amb motiu de la beatificació del Dr. Mullerat s’han organitzat diversos actes com el viacrucis que tindrà lloc el divendres dia 22 de març, a les set de la tarda, a l’amfiteatre romà de Tarragona (l’accés és lliure) o la missa d’acció de gràcies a l’església parroquial de Sant Jaume Apòstol d’Arbeca, el diumenge, dia 24 de març, l’endemà de la beatificació, a les sis de la tarda. També, el diumenge dia 31 de març, Santa Coloma de Queralt, poble natal del Dr. Mullerat, celebrarà una missa d’acció de gràcies.

Per a més informació sobre la vida i martiri del futur beat es pot consultar la pàgina web de l’Arquebisbat.

 


RICARD CHECA18 Març, 2019

És fill adoptiu de Tarragona i està a punt d’abandonar la ciutat. Exerceix les funcions d’Arquebisbe i està a punt de ser rellevat del càrrec per arribar a l’edat de la jubilació. En una entrevista a La República Checa, Jaume Pujol confessa com està vivint un dels pitjors moments del seu mandat i inclòs de la seva trajectòria professional. Repudia els abusos sexuals en l’església i entén que s’ha de ser més severs a l’hora de tractar aquesta polèmica. El màxim responsable de l’església a Tarragona i membre de l’Opus Dei, diu que durant tots aquests anys ha intentar estimar i perdonar de cor. A l’hora de l’adéu, Jaume Pujol agraeix tots aquells que li han entès i estimat i demana perdó per algun error. Diu que quan abandoni el Palau Episcopal deixarà Tarragona. De moment, no té pensat escriure les seves memòries.

Jaume Pujol és l’arquebisbe de Tarragona

Va lliurar la carta de renúncia, quin balanç fa dels anys que porta en el càrrec?
Més que jo, penso que són els fidels cristians de l’Arxidiòcesi, en primer lloc, els que han de fer aquest balanç, i després, totes les persones que també ho vulguin fer, amb tota llibertat. Per part meva, he intentat servir a l’Arxidiòcesi de la millor manera que he sabut, amb els meus encerts i evidentment amb els meus errors, dels quals en demano perdó.

Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables

Quin titular posaria al mandat?
És una mica difícil resumir prop de 15 anys en un sol titular, però podria ser aquest: “He intentat estimar i perdonar de cor”.

Quin és el segell personal que deixa impregnat en el seu mandat?
M’agradaria ser recordat com un arquebisbe que ha estat sempre al costat de la gent, escoltant tant les seves inquietuds i patiments com les seves alegries; i que ha estimat l’arxidiòcesi de Tarragona, a través de les seves persones i les seves institucions, tant eclesiàstiques com civils.

Vostè ha estat distingit amb el títol de ‘fill predilecte’ de Tarragona. Què ha representat aquesta distinció?
Mai no m’ho haguera imaginat. Va ser un fet que em va omplir de satisfacció i que vaig agrair molt, sobretot perquè l’Ajuntament ho va decidir per unanimitat. Recordo amb molta estima aquell 8 d’abril de 2011 al saló de plens de l’Ajuntament. Per a mi, ha suposat ser membre oficial d’una gran família i estimar, encara més, Tarragona, els tarragonins i les tarragonines.

Sobre la polèmica proposta de la CUP de retirar-li el títol de fill predilecte de la ciutat, li ha dolgut més la proposta en si o el vot d’alguns grups municipals?
No vull judicar ningú per les seves accions. Cadascú és lliure per proposar o votar el que li sembli més convenient segons els seus principis.

Jaume Pujol saludant l’alcalde Ballesteros

S’ha sentit còmode a Tarragona? Estimat?
Molt, de veritat. M’he sentit molt sostingut i estimat, tant pels mossens, pels fidels com pels representants de les institucions del territori.

Els moments més durs, i ho dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors)

Quins han estat els pitjors moments?
Els moments més durs, i li dic sincerament, han estat els viscuts els darrers dies en relació als abusos (sexuals a menors). Però també davant la mort dels mossens de l’Arxidiòcesi, un total de 61, als quals he enterrat, i també he enterrat, sempre que he pogut, els pares dels mossens. O davant la mort d’una persona estimada tant de la família com de persones que han treballat o col·laborat en algun àmbit pastoral. Són moments tristos però que he viscut amb esperança.

Darrerament han transcendit a l’opinió pública alguns escàndols d’abusos sexuals que esquitxaven al sacerdoci a Tarragona…
Els he viscut amb dolor i patiment, crec que ha estat un sentiment compartit amb tots els cristians i cristianes de l’Arxidiòcesi.

Com s’ha gestionat aquests casos per evitar ‘tacar’ la imatge general de l’església?
Tota institució formada per persones travessa moments de dificultat i desencís. És en aquests moments quan ens cal recordar les paraules de Santa Teresa de Jesús: «En tiempos recios, amigos fuertes de Dios» i romandre més units que mai perquè fets com aquests no tornin a succeir.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Creu que les seves paraules (‘Tots tenim un mal moment’) van ser desafortunades o van ser mal interpretades per la premsa? Què volia dir exactament?
Com ja vaig puntualitzar en el seu moment, les meves paraules mai no van pretendre rebaixar la importància dels fets. Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima. Per això, vaig demanar perdó en nom de l’Església de Tarragona i ens vam posar tant personalment com des de l’Arquebisbat a disposició per escoltar a les víctimes.

Creu que els mitjans de comunicació hem estat injustament durs amb vostè pel cas dels mossens acusats?
No em pertoca a mi valorar l’ètica o la professionalitat dels periodistes. Sempre he valorat molt el vostre treball i us ho he fet saber en totes les ocasions en què hem coincidit. I vostè ho sap…

Quina és la posició clara i inequívoca de l’Arquebisbat sobre els abusos sexuals a l’església catòlica?
En el darrer comunicat dels bisbes de Catalunya, del mes de febrer d’aquest any, – i que La República Checa també va fer ressò – hem dit que aquestes notícies referides a abusos de menors ens omplen de vergonya i de dolor; abusos que condemnem rotundament. Demanem perdó a les víctimes i ens comprometem a trobar la manera d’ajudar-les en el seu restabliment. També hem dit que actuarem amb determinació per protegir els infants i els adults vulnerables, eliminant tota mena de tolerància o encobriment. També parlem del ferm compromís a complir la legislació vigent tant Canònica com Civil. I volem seguir fidelment el que el Papa Francesc ha determinat i determini per combatre aquestes accions deshonestes i delictives que tant afecten l’anunci de l’Evangeli. Aquesta és la nostra posició i la meva, naturalment.

Creu que es podria ser molt més severs amb els mossens implicats o sospitosos en aquests casos?
Quan hem tingut constància d’algun cas hem secundat en tot moment les indicacions del Sant Pare i des de l’Arquebisbat hem aplicat escrupolosament el protocol previst.

Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar

Considera que aquests escàndols provoquen alarma social? Com es pot frenar el descrèdit de l’església arran d’aquests escàndols?
És evidentment que aquests casos no són agradables per a ningú i ens provoquen rebuig i vergonya. Però és, també, en aquests moments quan es fa més necessari fer valdre la gran tasca de l’Església a nivell social, educatiu, cultural… i és de justícia valorar la dedicació generosa i madura de tants sacerdots i religiosos, d’educadors en les escoles i el temps lliure, vers els infants i joves, i les seves famílies. Convé que els defensem de l’ombra de sospites generalitzades, així com recordar el dret que tota persona té a la presumpció d’innocència.

A què es deuen, segons el seu parer, aquests desagradables casos en l’interior de l’església?
Hi ha persones que creuen que el celibat és la causa d’aquests casos, però segons les estadístiques la major part dels abusos sexuals es realitzen dins l’entorn familiar: més del 70%. Per tant, el celibat no és la causa dels abusos que puguin cometre sacerdots i religiosos. Al contrari, el celibat és un dels grans tresors que tenim a l’Església. Davant d’aquests fets és important llegir i aplicar les directrius que el Papa Francesc va donar a conèixer al final de la cimera celebrada al Vaticà el mes de febrer passat en relació a la protecció dels menors entre els quals parla de la formació i selecció dels candidats al sacerdoci.

Vostè ha patit molt amb aquesta situació… S’ha sentit impotent i incomprès a l’hora de ‘tractar-la’?
Com ja he dit anteriorment ha estat un moment molt dur, tant per a mi com per tota l’arxidiòcesi, i l’he afrontat amb dolor i de la millor manera que he sabut.

Creu que l’Església ha actuat prou bé en aquest tema si mirem 20 o 30 anys enrere?
Segurament no es va procedir adequadament. Tant de bo hi hagués en aquells anys els mecanismes i protocols actuals en relació a aquest tema.

Per cert, vostè assumeix totalment el que diu el Sant Pare sobre l’assumpte dels abusos sexuals a menors en mans de representants de l’Església?
No pot ser d’una altra manera, i coincideixo plenament amb el que el Papa ens diu.

És important que (el nou arquebisbe) parli el català i que conegui el nostre país: Catalunya.

El dia que abandoni definitivament el càrrec, què és el que més trobarà a faltar?
Trobaré a faltar moltes persones que amb el seu bon fer m’han ajudat al llarg del meu episcopat i a les que sempre portaré en el meu cor. També trobaré a faltar participar de la vida tan activa de les parròquies (en tenim 201 a l’arxidiòcesi) i ser a prop de les persones que en formen part i a les que he pogut conèixer en les meves visites pastorals. També trobaré a faltar la Setmana Santa de Tarragona, Reus, Valls i altres ciutats on he pogut participar; l’anada a Lourdes amb l’Hospitalitat, les grans celebracions a la Catedral al Nadal i Pasqua, Sant Fructuós i Santa Tecla, la festa de la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, les Decennals de Valls, les festes de la Mare de Déu de la Serra de Montblanc, les quinquennals de Vimbodí i tantes i tantes festes que he celebrat amb molt de goig.

Jaume Pujol en un acte eucarístic

Fixarà la seva residència a Tarragona o en un altre lloc?
M’agradaria molt quedar-me per aquesta terra tan bonica que és Catalunya. A Tarragona li puc dir, ja des d’ara, que no.

Quan va arribar a l’Arquebisbat, vostè no tenia experiència bisbal. Com van ser els primers dies? Va canviar el matalàs com el president Pedro Sánchez?
Després de la solemne celebració catedralícia els primers dies com a arquebisbe van ser molt intensos. L’endemà de la presa de possessió vaig confirmar tots els càrrecs de la cúria arxidiocesana, vaig contactar amb els diversos organismes que hi ha a l’arxidiòcesi o que estan relacionats amb l’Arquebisbat, també vaig visitar sacerdots malalts, comunitats religioses a més de les trucades, visites… L’endemà de la meva ordenació vaig celebrar la primera missa com a arquebisbe a la Capella de la Mare de Déu del Claustre, em feia molta il·lusió, perquè l’advocació d’aquesta Mare de Déu coincideix amb la de la meva parròquia de Guissona. Participar en les celebracions de Santa Tecla i la Mare de Déu de Misericòrdia a Reus, els dies 23 i 25 de setembre, respectivament, van ser per a mi tot un regal.

Tan bon punt vaig arribar a Tarragona vaig estudiar la possibilitat de viure a l’edifici del palau arquebisbal a diferència dels meus antecessors que havien viscut fora de Palau, a la Residència Sacerdotal. Ho vaig parlar amb el Consell Episcopal i d’altres preveres i la idea va semblar bona.

Qualsevol actuació d’aquest tipus, impròpia de ningú i més encara d’un prevere, em sembla gravíssima.

Quin consell li donaria a la persona que el rellevi a vostè al capdavant de l’arxidiòcesi?
Que sigui un bon pastor i que escolti i aculli a tothom.

En el seu criteri, quines creu que haurien de ser les principals qualitats del nou Arquebisbe?
Em sembla primordial que tingui experiència en l’administració d’una diòcesi i que estimi els preveres i els fidels que en formen part. També crec que és important que parli el català i que conegui el nostre país.

L’Arquebisbe amb el Papa Francesc

Quines seran les seves activitats quan deixi el càrrec?
Si Déu vol, tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant quaranta anys de la meva vida, concretament des dels 17 fins als 60 anys primer com a laic i després com a prevere. Espero poder impartir conferències, xerrades i dirigir Exercicis Espirituals, entre altres tasques. I passar moltes hores confessant i dirigint espiritualment a les persones que s’acostin. No em faltarà el treball.

Tornaré a treballar per a l’Opus Dei, com he estat fent durant 40 anys de la meva vida

S’ha plantejat escriure les seves memòries?
La veritat és que, avui dia, no m’ho he plantejat. L’any 2011, quan feia set anys de la meva consagració i presa de possessió de l’arxidiòcesi, vaig publicar el llibre Records i esperances, no pretenia ser ni una biografia ni unes memòries, sinó simplement un recull que em va brollar del cor, experiències, records i emocions viscudes fins a la data.

 


REDACCIÓ11 Març, 2019

L’Arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol

El ple del Parlament ha reprovat l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, que va assenyalar, després de conèixer els abusos a menors, comesos per tres sacerdots de la seva diòcesi, que “hi ha persones amb un mal moment” a la vida, del qual després “potser es penediran”.

Es tracta de declaracions del passat sis de febrer que van ser puntualitzades aquest mateix dia per l’Arquebisbat mitjançant un comunicat amb el qual Pujol ha indicat que “qualsevol actuació” d’aquesta índole li sembla “gravíssima”.

El secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, no ha ‘censurat’ l’actitud del màxim responsable de l’església catòlica a Tarragona

Tot i això, la majoria de la Cambra Catalana ha donat suport al punt de la moció presentada davant el ple per la diputada de la CUP Natàlia Sànchez, el qual ha comptat amb 115 vots a favor, sis abstencions – entre ells el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol – i cinc vots en contra – Ramon Espadaler (PSC-Units) i el tarragoní Eusebi Campdepadrós (JxCat) entre ells –.

Així mateix, el Parlament ha instat el Govern a sancionar empreses amb salaris desiguals entre homes i dones amb els vots de JxCat, ERC, els comuns, Cs i la CUP, l’abstenció de PSC-Units i el vot contrari del PP.

El text aprovat reclama a Inspecció del Treball que promogui una campanya per la igualtat salarial entre els dos sexes en la qual es demani a les empreses que tenen un salari desigual que expliquin “la raó que ho justifica”.

Sense una justificació adequada “hi haurà procediment d’infracció, sanció i demanda d’ofici davant la jurisdicció social”.

La CUP també pretenia aprovar una declaració pública de condemna al paper de l’Església Catòlica “com a institució patriarcal que ha vulnerat i vulnera drets fonamentals contra les dones i els nens”, encara que aquest punt no ha comptat amb l’aval de la majoria del Parlament.

 


REDACCIÓ24 Febrer, 2019
Jaume_Pujol1.jpg

«Al principi Déu va crear el cel i la terra…» Així comença el primer llibre de la Bíblia, el Gènesi, que narra la creació del món, el paradís terrenal, el primer pecat, la promesa de redempció, i la vida des d’Adam i Eva fins als nostres primers pares en la fe, com Abraham, Jacob, Josep, patriarques amb els quals Déu segella la seva Aliança.

Rellegir aquestes pàgines sublims a poc a poc i amb esperit d’escolta, ens permet conèixer millor el Creador de l’univers, i endinsar-nos en els traços doctrinals fonamentals de la nostra fe, com la unitat de Déu, la omnipotència divina, la justícia i la misericòrdia.

També ella, la misericòrdia, que tindrà la culminació explicativa en el Nou Testament, apareix ja en les primeres pàgines de l’antiga Llei. Després de la temptació i la caiguda, quan l’ésser humà s’avergonyeix de la seva nuesa i s’amaga de la mirada del seu creador, Déu li surt a l’encontre i li promet la redempció amb aquella figura de la dona que donarà a llum un fill que esclafarà el cap del diable.

Misericòrdia també per a Caín, el primer de la llista inacabable d’homicides que hi ha hagut al món, quan li posa un senyal al front per a salvaguardar-lo: «El Senyor el va marcar amb un senyal, perquè no el matessin els qui el trobarien» (Gn 4,15b).

El Gènesi, amb un llenguatge no científic, presenta la magnificència de Déu i episodis tan alliçonadors i suggerents com el de l’arca de Noè i la torre de Babel, fins entrar en una segona part amb els patriarques, començant per Abraham, amb qui Déu fa la promesa de lliurar-li una terra, que serà Palestina, i fer-lo pare d’una gran descendència.

Abraham, exemple de fe, surt de la terra dels seus pares sense saber on anava, se’ns diu (cf. Gn 12,1), però fidel a la paraula de Déu, fins i tot quan el sotmet a la prova màxima del possible sacrifici del seu fill Isaac.

Cada patriarca ens ofereix lliçons de vida inigualables en aquests textos immortals, com el somni de l’escala de Jacob, la vocació de Josep després de ser venut pels seus germans, i molts altres que han inspirat artistes durant segles i que han permès als teòlegs conèixer millor la intimitat divina. Recomano, en aquest sentit, el llibre Viure amb la Bíblia, del cardenal Carlo Maria Martini, retrat excepcional, amb múltiples ensenyaments que ens transmeten aquests primers patriarques.

Després del Gènesi la Bíblia continua amb l’Èxode, el personatge central del qual, Moisès, mereixerà l’atenció de tot estudiós de la Bíblia.

† Jaume PUJOL BALCELLS
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat

 


REDACCIÓ17 Febrer, 2019
jaume_pujol.jpg

Molts estimats tots en el Senyor,

Durant aquests dies han aparegut diverses informacions sobre preveres de la nostra arxidiòcesi, un d’ells ja difunt.

Admetre fets tan dolorosos entre nosaltres no és fàcil. Som una comunitat cridada a servir i a caminar junts, i el primer que sento és vergonya quan escolto fets comesos a innocents com són els nens, encara que sigui d’ara fa molts anys. La gravetat dels fets explicats amb detall m’omplen de pena, d’indignació i em porten a pregar primer de tot per les víctimes, i a estar disponibles per ajudar-les en tot el que necessiten.

Cal posar sempre la persona com a màxima de la nostra activitat pastoral, i ens produeix vergonya i sorgeix una crida forta al penediment, ja que són germans nostres els qui han causat mal.

Demanar perdó és part del ministeri que portem com un tresor en Crist, com també posar tots els mitjans perquè això mai no succeeixi ni torni a produir-se. Qualsevol tracte inadequat amb nens i adolescents sempre és greu i reprovable, i el nostre ministeri així ho exigeix.

Hem de viure aquests moments tan durs amb confiança en el Senyor i us demano que pregueu pels vostres mossens, als quals agraeixo tot el seu treball a les parròquies i en tantes altres activitats que es desenvolupen en favor de la infància, l’adolescència i la joventut.

I pregueu per mi. Us dono, amb tot el meu afecte, la meva benedicció,

† Jaume PUJOL
Arquebisbe metropolità de Tarragona i primat