Arxius de james font 007 | Diari La República Checa

Aquesta setmana, de començament oficial de campanya electoral, ha tocat la posta de llarg dels partits i dels seus caps de llista. Cada candidat ha escollit aquella posta en escena que ha cregut que li era més convenient als seus interessos i aspiracions. No obstant, cadascú pot ser esclau de les seves decisions quan s’obrin les urnes el 24 de maig.

Ballesteros ja va optar fa temps per anar de single davant els seus electors. I en el inici de campanya ha estat fidel a aquesta estratègia fins el punt de personalitzar tant i tant la seva proposta que adopta un perfil de neo peronisme. Ja no importen ni les sigles, ni el partit que li dóna empara, ni tan sols el projecte de ciutat. Heretant el pitjor del pujolisme quan deia que Catalunya era Pujol i Pujol era Catalunya, molt sovint sembla que Ballesteros tingui la mateixa temptació de identificar-se ell amb la ciutat i a l’inrevés.

L’excés de personalisme en política sempre porta a comportaments endogàmics i Ballesteros, en la que segurament serà la seva darrera campanya de les municipals, sembla que ja no li quedi res més que mostrar i proposar que la seva pròpia imatge. Tot plegat una mica confós i poc clar.

El duo a estat a càrrec d’Albert Abelló i Artur Mas. Novedós, sorprenent i també decepcionant. Per ser un candidat que volia superar les fronteres partidistes i la crisi de popularitat dels polítics, ha tingut que corbar-se, menjar l’orgull i anar a buscar l’aval del partit mare, i del president Mas. El format és original i trencador, però la xerrada del ‘Dtapes’ ha estat un desastre. Trencador i provocador hagués estat portar-lo a fer unes copes a  l’Otto Zutz i convidar a la regidora Patrícia Anton a marcar-se un rock&roll a lo Pulp Fiction com Travolta i Thurman.

La veritat és que allò que va ser el motiu impulsor per  Abelló ha quedat en un no res. He pensat molt en aquest candidat i he arribat a la conclusió que s’ha equivocat (i continua equivocant-se).

Algú és capaç d’imaginar Abelló encapçalant la llista d’Ara Tarragona? Tant Ballesteros com qui fos cap de llista de CiU i el mateix Alejandro no passarien cap dia de la campanya sense esgotar una caixa sencera de Fortasec. El que ara ha estat controvertit (salsitxes, cromos, rock&roll) es veuria com espontani, simpàtic i innovador. Un Abelló d’Ara Tarragona en treuria dos o tres regidors amb tota seguretat i tindria la clau de l’alcaldia, la paella del mànec de l’Ajuntament i las regnes del futur polític de la ciutat.

Si Abelló fos cap de llista de l’Ara, els traïdorets de CiU estarien a CiU i els independents abellotaris  estarien a l’Ara. No em diguin que aquest petit i gratuït exercici de ciència ficció no resulta interessant.

El menage a trois ha estat a càrrec d’Alejandro Fernández en la seva presentació com teloner de Alícia Sánchez Camacho i, sobre tot, de Mariano Rajoy. Va donar la sensació que era més teloner que alcaldable. La Comtessa de la Camarga ningú sap que pot aportar a la campanya d’Alejandro ni a Tarragona i Rajoy, sincerament, va tenir l’oportunitat de posar ales al seu candidat a l’alcaldia prenent alguna mena de compromís amb el corredor mediterrani o els Jocs del 2017 però només li va aportar plom a les ales. Alejandro continua sense trobar el seu ritme, el seu swing, i comença a passar-li factura en format de pèrdua de vots cap a C’s, cosa que fins fa molt poc sempre havia estat capaç d’evitar el polític popular.

 De la resta de candidats podem destacar alguna cosa. El republicà Pau Ricomà dóna la sensació que encara estigui en el mes de gener. No ha entrat en tensió electoral. Ni ell ni el seu equip. Pel que fa a la meva opinió, si no en treu 3 regidors serà una complerta desil·lusió i haurà de plegar si és honest i conseqüent. Mai com ara, ERC haurà tingut tot de cara per fer-se forta en la Plaça de la Font, però potser té tot de cara i li falla, precisament, la seva cara i empremta personal a les municipals. El candidat republicà no és que tingui un problema de perfil polític baix, és que té un problema de no tenir perfil. Que prenguin nota a ERC, si us plau.

Rubén Viñuales també ha fet la seva posta de llarg. Res massa destacable. Tot molt clàssic. El cap de llista de ‘Ciutadans’, en aquests comicis electorals, va millor a rebufo que quan ha de posar-se davant de la cursa. I és que el candidat ‘naranjito’ ha sortit de la txistera de la direcció del partit d’Albert Rivera doncs no té currículum polític tarragoní i això fa que el gruix de vot que pugui arreplegar sigui, sobretot, vot parasitari del PP, vampiritzat als socialistes o prestat de la dinàmica global de C’s. Però tot sumat li pot donar un bon resultat. Ja ho veurem….

L’animador de les municipals, Ara Tarragona, maniobra en zig-zag per capturar vots a les dues voreres del riu electoral. El repte per aquesta formació és poder penetrar en els barris rescatant vots de l’abstenció i de  gent decebuda amb Ballesteros i cabrejada amb l’expresident de la Cambra. La qüestió per Rivelles és que una part de la seva llista és, fonamentalment anti-Abelló, i l’altra anti-Ballesteros.

Finalment la CUP. Ells estan en la seva guerra. El principal problema per Laia Estrada és que Tarragona no és, almenys fins el dia d’avui, una ciutat cupera. Si finalment són els que estan i estan els que són. Les enquestes insisteixen que la filla del sindicalista leninista no entrarà al consistori. Certament estrany això de que els originals okupes hagin acabat entrant en el joc de Palau i vulguin deixar de ser aquells okupes  per ocupar  almenys una cadira al consistori. Més calentets i tubets sí estaran, és clar.

I fins aquí el repàs setmanal. Per cert, ja us avanço que aquest agent secret segurament finalitzarà les seves operacions el 25 de maig. Em reclamen des de la Central per destinar-me a d’altres  missions. Espero que aquest cop sigui al Carib, tot i que tindré Tarragona al cor i a l’agenda, no sigui que la ciutat em reclami de nou i la meva Superior em vulgui aquí de nou.

El temps ho dirà…

Fins dilluns!!!

James FONT 007