28. Març 2024

Arxius de independentisme | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Octubre, 2022
jocs-mediterranis3.jpg

La Generalitat va ajudar en el boicot als Jocs (del Mediterrani) de Tarragona. Aquest és el titular d’un reportatge publicat, en la pàgina sis del setmanari ‘el Triangle‘.

Segons aquest mitjà de comunicació, la Secretaria General de l’Esport, que depenia de Gerard Figueras, va lliurar paquets d’entrades i es van fer gestions per aconseguir els recursos econòmics suficients per finançar les protestes organitzades per plataformes independentistes.

Gerard Figueras

el Triangle‘ diu que la Guàrdia Civil va interceptar missatges que es poden comprovar que, en juny de 2018, dirigents de la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes van pressionar Gerard Figueres perquè avancés les ajudes econòmiques – que ascendien a centenars de milers d’euros – promeses pel 2018.

L’informe policial assegura que per sufragar les despeses de les accions independentistes durant els jocs, Gerard Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat

En aquell any, la Plataforma pro Seleccions Esportives Catalanes, amb la col·laboració amb Òmnium Cultural i ANC, volia aprofitar la celebració dels Jocs del Mediterrani per denunciar que Espanya era una dictadura i que a Catalunya sí hi havia presos polítics (ja que estaven en plena efervescència del procés independentista). D’acord amb el setmanari, a aquesta campanya de desprestigi – encara que fos en detriment de l’èxit dels Jocs del Mediterrani i de la imatge de Tarragona – s’hi va incorporar l’Associació Drets i l’Associació Catalana pels Drets Civils (ACDC).

En aquesta ‘campanya’ contra l’estat, tot indica que la Plataforma, ANC i Òmnium van planejar dur a terme comunicats, manifestacions i actes de protesta molt visibles i força mediàtics.

En una de les escoltes telefòniques realitzades per la Guàrdia Civil, es va descobrir que el director de la Plataforma pro Seleccions, Eric Hauck, en una conversa amb el cap de gabinet de Gerard Figueras, Quim Perisé, posava de manifest la necessitat de tenir una claca important – 25 activistes per cada graderia –durant la inauguració dels Jocs. Amb aquest objectiu – i segons indica el setmanari – Perisé va posar a disposició dels col·lectius independentistes les invitacions. La idea, en suma, era polititzar l’esdeveniment esportiu en un moment que estava sent transmès per diferents canals televisius.

A més de fer tots els possibles per fer ‘soroll’ durant l’acte inaugural, també s’havia demanat ‘claca’ pels partits Malta-Espanya masclí, Alemanya-Espanya femení i Montenegro-Espanya masculí. El globus aerostàtic el va pagar la Plataforma pro Seleccions amb diners de la Generalitat, en aquell moment presidida per Quim Torra.

L’informe policial assegura que per sufragar les despeses de les accions independentistes durant els jocs, Gerard Figueras va pressionar l’interventor de la Generalitat amb el propòsit que s’acceleressin les subvencions. “(…) Estem pressionant tots els caragols per fer-ho possible”, deia Figueres als dirigents de la plataforma que havien manifestat urgència en obtenir les ajudes perquè, en cas contrari, “no podrem preparar les accions de Tarragona”.

Quim Perisé, posava de manifest la necessitat de tenir una claca important – 25 activistes per cada graderia –durant la inauguració dels Jocs

Davant la parsimònia de l’interventor de la Generalitat i el resultat negatiu d’aconseguir diners ràpids, van demanar ajuda a l’Òmnium que els va concedir, en 30 de juliol del 2018, un préstec 75 mil euros. Aquests diners serien recuperats un cop la Plataforma rebés la subvenció de la Generalitat.

Ara caldrà saber què pensa l’exalcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, de tota aquesta trama per fer mal a Espanya, fent servir els Jocs del Mediterrani.

PUBLICITAT








REDACCIÓ1 Octubre, 2022
sergi-albarran-1.jpg

Han passat cinc anys de l’1 d’octubre del 2017. Es va celebrar un referèndum que l’estat va considerar il·legal. 

El moviment independentista va sortir al carrer i va demanar als partits catalans que creuen en l’autodeterminació que actuïn en conseqüència. Sergi Albarran va ser un dels tarragonins que va ser apallissat per la policia espanyola que havia rebut ordres d’aturar la votació. El republicà va presentar una querella pels danys que va patir. Els danys psicològics estan ben presents cinc anys després. Sergi Albarran es considera una víctima de la repressió de l’estat. Entén que els polítics haurien de deixar de banda els personalismes i ser més directes – i honestos – amb el poble.01

 

 

Quins records desa de l’1 d’octubre?
Molts bons. Recordo la força de tota la gent que va participar d’una forma o altra aquells dies, les nits sense dormir amb l’ai al cor, la manifestació de rebuig en silenci absolut del dia 3 i per sobre de tot, recordo un poble sencer, aixecat i plantant cara. També en guardo algun de dolent: la impunitat, la injustícia, la repressió. Però els bons records superen els dolents.

Vostè va resultar ferit per la policia espanyola… com es troba? Encara té seqüeles?
Bé, de fet no vaig tindre massa temps per queixar-me, al cap de dues hores de la ferida tornava a un col·legi electoral. La ferida es va tancar, i em va quedar la cicatriu que em recorda diàriament el que va passar.

Va presentar denúncia, com està el procediment?
Vam interposar denúncies pel cop al cap que vaig rebre i la segona agressió quan em portaven cap a l’ambulància, tot i que la primera és la més greu. No hem pogut identificar el policia que em va agredir. Cal recordar que tenen prohibit picar per sobre de la cintura, i a mi em va picar directa al cap. Vam poder identificar l’agent de la segona agressió i estem com estàvem: a l’espera per admissió de prova i senyalament de judici. Per sort, compto amb el suport del Ramon Setó del col·lectiu Drets, estic en bones mans, però tinc assumit que no tindrà massa recorregut.

Arribarem a la independència quan alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà

En quin moment es troba el procés independentista?
Doncs en la meva opinió, crec que estem en un moment en què cal assumir que tenim el dret d’escollir el camí cap a la independència, que cadascú pot escollir entre la desobediència, la lluita de carrer, la negociació o totes a la vegada. Totes les vies són bones si tenim clar i prioritzem que l’objectiu és el mateix.

La divisió entre partits independentistes ajuda?
No ajuda, evidentment que no. La divisió mai és bona, però hem de respectar que cada partit enfoqui el procés de la forma que cregui convenient, però seria convenient per a tots que ens deixem d’electoralismes i féssim propostes viables i assumibles.

Ens vam equivocar celebrant el referèndum?
Preguntar al poble mai és equivocar-se. No hem de tenir por mai al resultat d’un referèndum. Crec que els catalans no el vam tenir quan el vam fer, i crec que un estat, que es diu democràtic,no pot tenir mai por a preguntar. El que els ha de fer por és la resposta, i assumir-la.

Ara, amb anys de distància, què creu que va fallar?
Opino que vam creure que Espanya és un estat democràtic de dret, i ho vam creure nosaltres i la resta d’estats europeus. Qui es podia imaginar que respondria així? Enviant a policies a apallissar ciutadans…

Ha volgut la pena l’esforç personal?
Evidentment, ho vaig fer i ho continuaré fent, perquè considero que és just. Crec que és el millor pel futur dels meus fills. No em genera cap esforç, al contrari, cada dia tinc més motius per continuar lluitant per la independència.

Creu que assolirem la independència? Quan?
Sí, crec que quan puguem preguntar de forma acordada i tindrem el reconeixement internacional. Bé, ho serem si el poble vol que així sigui.

Què cal per tornar a engegar el procés?
Que alguns es deixin de personalismes, d’embolcallar-se amb la bandera. Ens cal realisme i pragmatisme i que algú ens digui com i quan. Estic segur que allà estarem, que el poble respondrà.

 

PUBLICITAT



REDACCIÓ30 Març, 2022
WhatsApp-Image-2022-03-30-at-11.15.06-AM-1280x855.jpeg

Canvi d’estratègia. Aquesta ha estat la decisió que ha pres el col·lectiu tarragoní ‘Silenci’, després de setmanes de protestes a les portes del Parlament de Catalunya i d’irrompre pacíficament enmig d’una sessió de control a la cambra catalana per protestar contra la inacció dels polítics i diputats “que no fan cas del mandat popular”.

Des de larepúblicacheca.cat hem parlat amb Lluís Pastrana, representant del col·lectiu qui ens explica que “estem farts que els polítics no estan fent res des del referèndum de l’1 d’octubre, incomplint amb el mandat popular”. Pastrana també ha lamentat que no s’hagin reunit els partits amb el col·lectiu, després de “setmanes a les portes del Parlament veient com entren sense fer-nos ni cas”.

De fet, aquesta va ser una de les raons que van motivar el col·lectiu independentista a entrar en la cambra representativa. “No volíem interrompre res. Només volem fer palès del nostre descontentament, de veure com els polítics no estan fent res del que van prometre. Són uns vividors que no compleixen amb les funcions per les quals se’ls ha elegit: representar el poble i legislar per al poble”, argumenta Pastrana.

Per aquest motiu, després d’iniciar les protestes el passat 3 de novembre i desplaçant-se fins a les portes de la cambra catalana diàriament, el col·lectiu només es manifestarà al Parlament els dies de plenari -que se celebren dimarts, dimecres i dijous cada quinze dies, aproximadament- “concentrant els esforços”. Es realitzarà d’una a tres de la tarda, amb 30 minuts de silenci.

PUBLICITAT


REDACCIÓ13 Gener, 2022

Relleu a Òmnium Tarragonès. La seva presidenta Rosa Maria Codines deixarà el càrrec després de deu anys liderant l’entitat cultural a la comarca tarragonina. De fet, l’organització té previst celebrar una assemblea aquest divendres 14 de gener on es decideixi la nova junta directiva, que haurà de ser refrendada pels associats.

Codines va accedir a la presidència d’Òmnium el febrer de 2012 fins a arribar a avui dia. Durant el seu mandat, diferents episodis com la retallada de l’Estatut d’Autonomia que va desencadenar els últims fets que han marcat la política catalana, amb el referèndum de l’1-O, l’entrada a presó dels polítics catalans i l’exili en alguns casos.

 

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Desembre, 2021

Valtònyk després de conèixer la sentència

El Tribunal d’Apel·lació de Gant ha rebutjat l’extradició del raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut com a Valtònyc. La justícia espanyola el reclamava per una condemna de 3 anys i mig de presó per delictes d’enaltiment del terrorisme, injúries a la corona i amenaces per les lletres de les seves cançons.

Ara, la fiscalia té 24 hores per recórrer la decisió, però els advocats del músic ho veuen “poc probable”. En sortir del tribunal aquest dimarts, Valtònyc, ha afirmat que personalment està “content” però que, alhora, sent “molta ràbia i molta impotència” pels músics que estan complint presó a l’estat espanyol pels continguts de les seves lletres: “Si Espanya és un estat feixista i està al segle XVIII és perquè li interessa”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ12 Març, 2021
lauraBorras.jpg

Laura Borràs

La mesa del Parlament per a aquesta legislatura ja s’ha constituït, assolint un total de 5 membres independentistes, entre els quals s’inclouen la presidència, que és per Laura Borràs, i la vicepresidència, que se l’adjudica Anna Caula (ERC). La segona vicepresidència romandrà sota el PSC, a través d’Eva Granados. Pel que fa a les secretaries, són per Ferran Pedret (PSC), Jaume Alonso-Cuevillas (Junts), Pau Juvillà (CUP) i Ruben Wagensberg (ERC).

Laura Borràs ha estat elegida com a presidenta amb 64 vots a favor, i amb l’abstenció obvia de la CUP. Per contra, Anna Caula sí que ha comptat amb el suport dels anticapitalistes, rebent la vicepresidència primera amb 71 vots a favor.

PUBLICITAT


REDACCIÓ28 Gener, 2021
foto_3750747.jpg

Sara Estalella, cinquena encausada

El jutjat d’instrucció número 3 de Tarragona ha cridat a declarar aquest dijous una cinquena persona encausada per la jornada de vaga del 21-F de 2019 a la ciutat, en què es van tallar diverses carreteres.

L’encausada, Sara Estalella, s’ha mostrat sorpresa per la citació judicial, que arriba gairebé dos anys després dels fets, i pel fet que la investiguin pels suposats delictes de danys, desobediència, atemptat contra agents de l’autoritat i obstrucció a la justícia.

“Les proves que presenten els Mossos són documents, vídeos i arxius de la meva militància a la CUP de Cambrils”, ha explicat abans de comparèixer davant el jutge, on només ha respost les preguntes del seu advocat. Una trentena de persones s’han concentrat per donar-li suport.

Carles Perdiguero, advocat d’Alerta Solidària, ha constatat que “el pas del temps sembla no apaivagar les ganes de qüestionar el dret de protesta” i ha opinat que “les costures del dret penal no estan fetes per situacions com aquestes, en les quals únicament s’exerceix un dret legítim de protesta i de manifestació”. Per això, s’ha mostrat confiat que el cas s’acabarà arxivant.

Francesc Bermúdez, del Grup de Suport de les Encausades de Cambrils, ha exigit que s’acabi “la repressió basada en arxius d’activistes als quals s’encausa per la seva militància política i no per cap acció concreta”. A més, ha censurat que el Govern es declari independentista i, alhora, la Generalitat es personi com a acusació particular en aquest i altres casos per fets similars.

La jornada de vaga del 21-F de 2019 a Tarragona va arrencar amb el tall de l’accés al port de Tarragona per l’A-27 durant dues hores i mitja. Posteriorment, un miler de persones va intentar accedir al peatge de l’AP-7 a Tarragona mentre els Mossos d’Esquadra ho impedien a cops de porra. Les protestes, convocades pels CDR en el marc de la jornada de vaga, es van saldar amb dos detinguts.

PUBLICITAT


REDACCIÓ9 Novembre, 2020

Catalunya disposa d’una nova Plataforma de Policies Locals represaliats per l’Odi Nacionalista PPL-RON. Ha estat impulsada per l’Associació (unionista) Foment Català.

Aquesta plataforma té com a principal objectiu defensar, protegir i esdevenir el portaveu d’un col·lectiu que, a Catalunya, se sent perseguir, purgat, assenyalat i estigmatitzat per sectors d’ideologia independentista, només per exercir les seves funcions legals.

En un comunicat, el vicesecretari de seguretat de Foment Català, Toni Sanz, considera que els governs independentistes locals “han sobrepassat les línies vermelles, rebent pressions i abusos continuats” i denuncia una “ingerència política diària”.

PUBLICITAT


REDACCIÓ2 Novembre, 2020

El tarragoní Alejandro Fernández, en qualitat de president del PP a Catalunya, considera que, de moment, que la via unilateral proposada pels independentistes “s’ha acabat per una temporada”. Per aquesta raó, entén que les properes eleccions autonòmiques no poden ni hauran de ser interpretades con un plebiscit.

Fernández assegura que a Madrid, el nacionalisme català s’ha ha estat premiat i no pas castigat. De fet, està convençut que “allò que s’anomena el constitucionalisme” ha tingut molts més problemes que el catalanisme a l’hora d’articular el seu projecte polític. El líder dels populars no accepta un indults pels polítics independentistes.

En la seva opinió, seria un error indultar aquelles persones que repeteixen una i altra vegada que ho tornarien a fer.

Alejandro Fernández desmenteix que el PP estigui a punt de convertir-se en un partit residual a Catalunya. Assegura que totes les enquestes els donen una posició similar a la dels Comuns. Les eleccions del proper mes de febrer són, segons diu, una bona oportunitat per mobilitzar la ciutadania.

PUBLICITAT


REDACCIÓ22 Setembre, 2020
omella_torra.jpg

El procés està passant per les seves hores més baixes. La divisió a l’independentisme és ja una realitat poc qüestionable i moltes institucions, que antany van actuar com a mediadors, han acabat distanciant-se del moviment sobiranista. És el cas de l’Església catalana, que cada vegada es fia menys dels polítics que lideren el procés.

Aquest agost Quim Torra va carregar durament contra l’Església. situant-la com un dels principals enemics de l’independentisme. També va tenir la seva dosi per l’arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella: “S’ha oblidat aquests anys dels drets fonamentals de la Constitució i dels Drets Humans, que protegeixen la llibertat d’expressió, manifestació i de concentració», va afirmar el mandatari català.

Abans de la declaració d’independència, Omella era vist amb bons ulls pel procés. Sempre ha fet crides a “construir ponts” i “fomentar la convivència”. Fins i tot va ser mediador entre Rajoy i Puigdemont en els dies previs a la declaració d’independència de 2017.

No obstant això, tot va canviar després de proclamar la república de forma unilateral. “En aquest moment, com a pastor de Barcelona, comparteixo el dolor i el sofriment de la gent. El meu cor plora amb ells”, va declarar l’arquebisbe després de la declaració d’independència de Puigdemont.

L’independentisme no va veure amb bons ulls que l’Església rebutgés frontalment el seu ‘procés’, i des de llavors van passar a les institucions catòliques al bàndol dels enemics.

L’univers sobiranista tampoc ha perdonat que l’Església no hagi demanat explícitament l’alliberament dels presos del procés. Torra va retreure a Omella que “durant aquests anys” s’ha “oblidat” de la Constitució i de drets fonamentals, en particular del dret de manifestació i de la llibertat d’expressió. També li va recriminar que “no hi hagi aixecat la veu ni una vegada per condemnar la repressió que viu Catalunya”.

El president ha esperat al moment oportú per tornar el cop a l’Església. Concretament, durant la pandèmia del Covid-19. Aquest estiu i l Departament de Salut va anunciar que anava a obrir un expedient sancionador contra l’Arquebisbat per haver celebrat una missa en memòria dels morts a la Sagrada Família. “Tots som iguals”, va assegurar Torra retraient que haguessin fet una reunió de més de deu persones quan encara no estaven permeses.

L’arquebisbat no va trigar a respondre, anunciant que un dia abans de la missa havia iniciat accions legals contra el Govern per “vulnerar la llibertat de culte” al no respondre a la seva sol·licitud per a realitzar l’ofici catòlic. Encara es desconeix quina és la xifra de la multa que haurà de pagar l’Església per l’expedient de la Generalitat, ni si el Govern serà condemnat “per vulnerar la llibertat de culte”. En tot cas, la guerra està servida.