24. Abril 2024

Arxius de IMMIGRANTS | Diari La República Checa

REDACCIÓ7 Juliol, 2020

Els jutjats de Barcelona investiguen dues xarxes criminals per suposadament traficar amb menors d’edat perquè cometin delictes. Segons dades del Servei d’Estrangeria de la Fiscalia Provincial de Barcelona, un d’aquests grups criminals es dedicava a captar menors per obligar-los a cometre furts i l’altre, per vendre droga en petites quantitats.

Es tracta d’una modalitat del delicte de tràfic d’éssers humans, penat amb entre cinc i vuit anys de presó, que es va afegir al Codi penal el 2015. Es tracta de captar persones al seu país d’origen i traslladar-les a Espanya utilitzant la violència, la intimidació, l’engany, la seva vulnerabilitat o abusant de la situació de superioritat per explotar-les.

En els darrers anys, s’han investigat molts més casos de tràfic de persones amb fins d’explotació laboral o sexual —són els més habituals—, però darrerament també s’està posant més els ulls en el tràfic d’éssers humans per cometre activitats delictives o bé per obligar-los a dedicar-se a la mendicitat. En els últims dos anys, s’ha dictat una sentència condemnatòria per traficar amb persones i obligar-les a demanar caritat al carrer i ara s’està acabant d’investigar-ne un altre cas. En totes dues causes, les víctimes són persones de nacionalitat romanesa.

Pel que fa al tràfic amb fins d’explotació sexual, se n’investiguen 30 casos als jutjats de Barcelona, mentre que per a fins d’explotació laboral només s’instrueix una causa. La fiscal especialista en estrangeria Pilar Izaguirre remarca que és “molt difícil” demostrar que darrere l’explotació laboral hi ha un delicte de tràfic d’éssers humans.

Per això, reclama un pla nacional per lluitar-hi en contra que integri mesures de persecució i investigació d’aquests delictes i de reparació de les víctimes, tal com existeix amb el tràfic de persones amb fins d’explotació sexual.

 


REDACCIÓ9 Octubre, 2019

“Des de l’Associació de Veïns de la Catedral (AVVC) demanem l’expulsió immediata de tots els immigrants amb antecedents sumant actes delictius amb violència a Tarragona”. Aquest és el missatge que podem llegir en una circular que l’AVVC pretenen repartir per diversos comerços de la ciutat per recopilar les firmes necessàries per dur a terme aquest propòsit.

Jordi Ferré

L’encapçalament de la petició ha generat força polèmica i divisió entre els veïns. Hi ha qui entén que les “maneres de fer d’aquesta entitat” no és la més apropiada i s’assimila més a les teories de partits d’extrema dreta. De fet, hi ha qui acusi el president de l’AVVC, Jordi Farré, d’estar molt a prop de Vox. Una afirmació que el mateix Ferré desmenteix. En declaracions al nostre digital, diu que està sent objecte d’un “muntatge polític” i “una campanya contra la meva persona” perquè “tenim eleccions a tocar”. Jordi Ferré assegura que no és d’esquerres ni de dretes i que es reuneix amb tots els regidors del consistori tarragoní.

La gent està cansada de tanta inseguretat. Hi ha gent gran que té por de sortir de casa

El líder veïnal diu que aquest dimecres a la tarda es reuniran per analitzar l’encapçalament de la circular que, ara per ara, està sent un èxit. “La gent està cansada de tanta inseguretat. Hi ha gent gran que té por de sortir de casa”, remarca Jordi Ferré, tot esclarint que “no sóc racista, xenòfob o feixista”.

Cal prendre mesures urgents per acabar amb la por i la inseguretat que hi ha a la Part Alta

Jordi Ferré no té dubtes que cal prendre mesures urgents per acabar amb la por i la inseguretat que hi ha a la Part Alta. Diu que els protagonistes d’aquest estat d’inseguretat són els Menas i exMenas.

Està convençut que cal fer un seguiment més acurat d’aquestes persones que es dediquen a provocar el pànic i la por entre el veïnat. I insisteix que qualsevol immigrant que delinqueix de forma repetida a Tarragona haurà de ser expulsat.

El líder associatiu se sent víctima d’una campanya de persecució però diu que això no li farà canviar de rumb, perquè l’objectiu és fer que la Part Alta no es converteixi en el Bronx de Tarragona.

 

VÍDEO
Detenen un Mena després dun robatori a la Part Alta

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2018

Tarragona és l’escenari d’un programa de voluntariat dirigit a nouvinguts residents a la ciutat. Vol.in, impulsat per la Federació Catalana de Voluntariat Social, neix amb la intenció d’implicar les persones immigrades amb les entitats i projectes locals a través del voluntariat. D’aquesta manera, s’aconsegueix, d’una banda, que comencin a formar part activa de la nova comunitat i, de l’altra, que les organitzacions obrin mirades. Laura de la Morena, de la Federació Catalana de Voluntariat Social a Tarragona, ha explicat aquest dimarts que la iniciativa fa que el nouvingut, que sol rebre ajuda en la seva arribada, “deixi de ser part passiva” i comenci a “aportar”.

El programa contempla un pla de treball individualitzat, en què es tenen en compte els interessos del nouvingut perquè participi en activitats voluntàries amb persones grans, amb addiccions, en situació de pobresa, en joves en situació de risc o en un àmbit cultural o mediambiental, entre d’altres, segons les seves inquietuds.

Vol.in compta amb el suport d’entitats com la Fundació Obra Social la Caixa, la Diputació de Tarragona i amb la col·laboració directa de les cooperatives Icària i El Far. L’Ajuntament de Tarragona i el Centre de Cooperació al Desenvolupament ‘URV Solidària’ també s’hi han sumat.

 


REDACCIÓ28 Setembre, 2017

En aquest sentit, en el que portem de 2017, s’han decretat 160 ordres d’expulsió.

El diputat Joan Ruiz

Des de que Mariano Rajoy és president del Govern s’han decretat un total de 1.962 ordres d’expulsió d’immigrants que vivien a les comarques tarragonines. Aquestes xifres les ha fet públiques el diputat socialista al Congrés dels Diputats, Joan Ruiz.

D’acord amb Joan Ruiz, “la resposta del Govern arriba la setmana en què hem conegut que el mateix executiu del PP ha incomplert el seu compromís en relació amb l’acollida de refugiats, un compromís ferm que es va assumir davant la UE però també per complir el conveni de Ginebra i evitar les imatges espantoses que ens arriben contínuament de persones mortes, ofegades, al Mediterrani.”

Un incompliment que per al diputat socialista és “indigne. El Govern del PP ens avergonyeix davant del món i aplica per la via dels fets consumats una política immigratòria que cada dia s’assembla una mica més a aquella que defensa l’extrema dreta alemanya o el senyor Trump.”

Cal recordar que el nombre total de refugiats que ha estat capaç d’acollir l’executiu de Rajoy és tan sols el 12% del total que es va comprometre solemnement a acollir, tal i com exigeix la immensa majoria de ciutadans d’aquest país. “No ens mereixem aquest Govern”, ha reblat Ruiz.

El diputat socialista ha demanat que el PP canviï amb urgència el seu model de gestió migratòria. En aquest sentit, ha explicat que “a diferència de la dreta, que exclou i propicia l’enfrontament entre els persones pel seu origen, per als socialistes la cohesió i la convivència, també a la societat de les comarques tarragonines, són elements essencials per garantir la convivència, la tolerància i el civisme.”

En aquest sentit, ha reiterat el compromís socialista de “combatre des de la democràcia els discursos racistes, xenòfobs i populistes que donen alè a la desconfiança i l’odi cap a la pluralitat, adaptant la llei d’igualtat de tracte i no discriminació a la normativa”.

En relació a les expulsions ha recordat la posició del PSC que defensa el tancament progressiu dels centres d’internament d’estrangers a nivell europeu i el respecte escrupolós als drets humans de les persones que es troben internades en aquests centres avui dia.

 

 


REDACCIÓ31 Març, 2016

El 9è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja afirma que només el 36% de la població immigrada atesa per la Creu Roja rep prestacions, malgrat que el 57,5% està en situació de desocupació.

Membres de Creu Roja de Tarragona
Membres de Creu Roja de Tarragona

L’estudi, sota el títol “Les persones immigrades en situació vulnerable”, remarca que aquestes dades desmunten el tòpic que els immigrants reben més ajudes.

L’informe, que s’ha basat en 899 enquestes telefòniques, mostra que, entre les persones que treballen, sigui amb contracte o sense, prop de la meitat té ingressos inferiors als 600 euros mensuals, per sota del salari mínim interprofessional.

Tarragona
Les dades de l’informe estan segmentades per demarcacions i Tarragona és on els resultats són pitjors. De l’observatori, fet a partir de 214 enquestes telefòniques, se’n desprèn que Tarragona “és una demarcació especialment afectada per la crisi”.

La responsable de Creu Roja Tarragona, Anna Sabaté, ha destacat en la presentació que s’ha fet aquest matí de l’estudi que la diferència de percentatge, de dos o tres punts, “no té tanta importància” i el que cal és visualitzar que a totes les demarcacions la situació de les persones emigrades és “més precària”.

 


REDACCIÓ10 Novembre, 2014

mesa2
Una resident del Magreb participant en el 9-N

Des dels Instituts d’Educació Secundària, locals de vot del 9N, s’afirma que hi ha hagut poca participació per part dels ciutadans immigrants.

A l’IES de Sant Salvador, barri amb un índex d’immigració del 33%,  es calcula que el 5% dels 998 vots, “sent generosos”, han estat de ciutadans immigrants que presentaven venien amb el NIE o amb el permís de residència. Des de les meses es comentava que “potser n’han vingut més però com que ja portaven el DNI ja no ens hi hem fixat tant”.

A l’Institut Torreforta també es té aquesta mateixa sensació. Carme Casanova, coordinadora de participació, ha afirmat que la participació del col·lectiu immigrant ha estat molt baixa, testimonial,  però per altra banda, ha remarcat que “hi ha hagut més participació de la que ens esperàvem en aquest barri”.

J. O.

 


REDACCIÓ28 Maig, 2014

Dramàtica. Aquest és el qualificatiu que més s’adequa a la situació que viu el els nouvinguts a Tarragona.

Els immigrants no ho tenen fàcil a Tarragona
Els immigrants no ho tenen fàcil a Tarragona

El president de l’Associació d’Ajuda Mútua d’Immigrants a Catalunya (AMIC), David Papiol i el secretari de Moviments Socials i Igualtat del sindicat UGT, Jordi Gené, han dibuixat, durant una roda de premsa, un panorama poc esperançador pel col·lectiu immigrant.
La situació és pitjor que la de fa 10 anys i no hi ha indicis que millori.
Jordi Gené ha explicat que hi ha persones que viuen a Tarragona fa més de 10 anys i comencen, malgrat la crisi i la reforma laboral, a sentir-se il·legals i obligades, en molts casos, a tornar al seu país d’origen.
Durant l’any passat, l’Associació AMIC a Tarragona ha atès 276 usuaris de 31 nacionalitats, entre elles destaca la marroquina, l’espanyola, la xilena i la colombiana.
El nombre d’usuaris masculins ha augmentat considerablement.
Segons les dades facilitades, en els darrers 6 anys, el nombre d’immigrants a l’atur s’ha triplicat. Avui dia ja arriba als 18 mil parats. Davant aquest escenari, i poc confiats en el futur, hi ha immigrants que opten per abandonar el país.
Gené i Papiol durant la roda de premsa
Gené i Papiol durant la roda de premsa

Jordi Gené ha remarcat que és fals que els nouvinguts tinguin poca formació acadèmica. Prova d’això és que hi alguns que tenen més formació que els nacionals, el problema és que tenen dificultats per homologar el seu títol universitari.
Hi ha advocats i enginyers estrangers que estan fent de cambrers a Tarragona. Si no tenen feina no poden renovar el seu permís de residència i conseqüentment passen a tenir un estatut d’il·legal.
AMIC-UGT està preocupada amb la realitat social i professional dels immigrants, sobretot dels que manifesten la voluntat de quedar-s’hi.
Asseguren que hi ha un desaprofitament productiu i desequilibri entre la formació que disposen i l’estatut professional que gaudeixen a casa nostra. Aquest col·lectiu és el que més nota la precarietat i polivalència laboral.
Jordi Gené també s’ha mostrat preocupat pel resultat de les eleccions europees. Considera que l’augment dels partits xenòfobs perjudiquen els drets dels immigrants perquè, en la seva opinió, no són importants a l’hora de votar.
“Només demanem que ens comportem com a éssers humans a l’hora de tractar amb altres éssers humans”, han coincidit Papiol i Gené.