Arxius de icv | Diari La República Checa

REDACCIÓ17 Febrer, 2019

L’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona persisteix en la seva intenció que els autobusos de la ciutat siguin “gratuïts”. Ho va anunciar l’alcalde el mes de novembre, en la seva conferència sobre l’estat de la ciutat, perquè alguna cosa havia de dir i de bones notícies no n’hi havia gaires. Després ens vam assabentar que aquesta “gratuïtat” no s’aplicaria fins a l’any 2022, i d’aquí allà s’anirien prenent mesures parcials. Ballesteros, doncs, va expressar un desig com si ja s’hagués fet realitat, obviant la circumstància que no està en les seves mans prometre coses que ha de decidir el pròxim Ajuntament. Per a ells, però, això no hi fa res. El cas era sortir del pas amb una idea que sonés bé a les orelles de l’electorat. Semblava que se n’haguessin sortit, però aquesta mena de populisme localista ha destapat, en canvi, tot un seguit de contradiccions i paradoxes.

Per començar, la més òbvia. La gratuïtat en el transport públic no existeix. Tot allò que no paguem mitjançant els bitllets ho pagarem a través dels impostos, perquè d’alguna manera s’ha de finançar l’Empresa Municipal de Transports. I si la finalitat consisteix a fer disminuir els cotxes a la via pública i millorar la mobilitat, no cobrar l’autobús no és més que posar el carro davant dels bous. El que millorarà el trànsit són més i millors autobusos, més i millors línies, més i millor freqüència de pas i horaris adaptats a les necessitats dels ciutadans. Els usuaris preferiran el transport públic a l’automòbil quan sigui, de debò, una alternativa eficient.

Però és que, a sobre, aquesta mesura “gratuïta” ja ha topat amb algunes incongruències en el seu intent d’aplicació. La primera: per accedir a aquesta generosa oferta, que de moment es concreta en una rebaixa en el preu de les targetes de transport, cal estar empadronat a Tarragona. Una condició que no seria res de l’altre món si la nostra no fos una ciutat de serveis. La URV ha intentat que els estudiants es puguin beneficiar d’aquestes facilitats, ells que ho necessiten de debò i s’han de desplaçar a facultats que no sempre són accessibles per altres mitjans. I L’Ajuntament s’ha mantingut inflexible. Cal que els estudiants, moltíssims d’ells de municipis que no són Tarragona, s’empadronin aquí si volen alguna cosa. De debò és assenyat fer això? Les persones matriculades a la URV han de renunciar al seu domicili habitual, i les seves famílies a les deduccions de l’IRPF pel fet de tenir fills estudiant fora? Han de deixar de votar als seus pobles o ciutats a canvi d’un bitllet d’autobús, que no passa necessàriament per on ells ho necessiten i quan ells ho necessiten? No seria més just que l’Ajuntament negociés amb la URV bonificacions en el preu dels títols de transport, només amb la condició que fossin accessibles a les persones matriculades? Volem atreure estudiants o espantar-los?

I després han vingut les reivindicacions dels municipis on arriben els autobusos de l’EMT: La Canonja i Altafulla. Aquests segur que no s’empadronaran a Tarragona, però volen els mateixos avantatges. En el cas de La Canonja ja hi ha un conveni amb la ciutat, derivat de quan encara era un barri de Tarragona, i contribueix econòmicament a les finances de l’EMT, ja que en rep el servei. Altafulla, en canvi, és un lloc independent a tots els efectes. Ara vol el mateix que ja va voler amb ocasió dels Jocs Mediterranis: rebre obres o serveis sense haver fet cap inversió de la seva butxaca. Qui ho hauria de pagar, al final? Els veïns i les veïnes de Tarragona, presumptes beneficiaris d’aquesta gratuïtat de fireta.

Vet aquí un nou embolic en que ens han ficat l’alcalde i el seu equip de govern. Un problema que no existia i que ara té tots els números de convertir-se en un trencaclosques per als pròxims anys. I tot per fer veure que regales coses sense aturar-te a pensar en les conseqüències. Tarragona sempre diu que vol exercir la seva capitalitat, però es caracteritza per fer propostes de curta volada que no tenen en compte el fet metropolità que ens envolta i del qual formem part. Veurem com ho resolen, i quants diners en costa. Mentre, la resposta més òbvia per millorar el transport públic i afavorir els usuaris, la tarifació social, que pagui menys qui menys recursos té, dorm el son del justos. No deu ser un bon eslògan electoral.

Arga SENTÍS i Pere SAURA
Coordinadors d’ICV Tarragona

REDACCIÓ25 Novembre, 2018

El Parlament va aprovar el 8 de novembre passat una moció, presentada per David Cid, diputat de Catalunya en Comú Podem, que compromet el Govern de la Generalitat a convocar, en el termini de tres mesos, una cimera entre administracions i agents socials per tractar del futur de la línia ferroviària entre Tarragona i l’Hospitalet de l’Infant. Els objectius de David Cid i del grup parlamentari de Catalunya en Comú Podem, que des de Tarragona compartim plenament, consisteixen a reclamar al govern central el traspàs d’aquesta línia, perquè sigui des de Catalunya des d’on es determinin els usos d’una infraestructura que l’Estat vol deixar de banda perquè ha decidit fer passar les seves línies ferroviàries per l’interior.

La cimera ha de servir per concretar el que ja es va acordar el mes de setembre, a través d’una Proposta de Resolució presentada pel mateix David Cid i aprovada per unanimitat, en què el Parlament es va manifestar contrari al desmantellament ferroviari integral i es va posicionar en la línia de les plataformes en suport al ferrocarril, els sindicats i el Síndic de Greuges, que demanen no perjudicar els 650.000 usuaris anuals de les estacions cèntriques de Salou i Cambrils.

El desmantellament ferroviari no respecta la llei estatal del sector ni el pla territorial del Camp de Tarragona, ni les lleis de mobilitat ni del canvi climàtic catalanes. Necessitem, no cal dir-ho, que la Generalitat aclareixi i concreti quina és la seva posició en aquest afer, que implica bon part del futur de la mobilitat al Camp de Tarragona. Hem defensat, des de fa temps, la implantació del Tren-Tram, o sigui, aprofitar les vies que RENFE deixarà buides perquè hi circuli un sistema de tren tramvia que garanteixi les comunicacions regulars entre les diverses poblacions de la costa. La reestructuració del traçat ferroviari s’ha de veure com una oportunitat per reforçar l’accessibilitat amb transport públic dels diversos nuclis de població. El que no tindria sentit és que, si es fan obres, els treballs servissin per deixar les ciutats més aïllades, en comptes de fer-les més properes. Altres entitats, com la Plataforma en Defensa del Ferrocarril (PDF) i l’associació Promoció del Transport Públic (PTP) treballen en el mateix sentit.

Però perquè això sigui així, el compromís de la Generalitat i els ajuntaments és imprescindible. No n’hi ha prou amb que els ciutadans, a través d’organitzacions i entitats presentin idees i reivindicacions. Cal que les administracions facin la seva part. Que duguin a terme el projecte, que en facin un calendari d’actuacions i en detallin les previsions pressupostàries. Sense això tot serà paper mullat, i ja en tenim massa, al Camp de Tarragona.

És important, doncs, que la moció que comentem s’hagi aprovat al Parlament. Ara, el que cal, és que el Govern la complexi i la cimera es dugui a terme en el termini previst. Com molt tard, a començaments de l’any que ve. El nostre territori espera respostes, perquè el transport públic és una prioritat.

Pere SAURA
Coordinador d’ICV Tarragona

REDACCIÓ29 Maig, 2017

Si el gobierno municipal muestra evidentes signos de desorientación y agotamiento, la oposición presenta un cuadro no menos intrigante que el del grupo arremolinado en torno a Ballesteros. El alcalde es el palo que aguanta todas las velas del gobierno, mientras en la oposición hay cinco palos sin velamen al viento; ¿remeros todos? No, qué va.

C’s: Rubén Viñuales
Rubén Viñuales se ha beneficiado hasta ahora -repito, hasta ahora- del buen encaje sociológico que la propuesta de Ciudadanos ha obtenido en Tarragona, así como de su perfil personal simpático y desenfadado. Pero tras dos años de zumo de naranja, alcanzándose el ecuador de la legislatura, ya toca pasar del zumo a las tostadas.

Su partido (Cs) es una formación joven y, por ende, es más “marca” que “aparato”. Eso para presentarse al electorado por primera vez incluso ayuda, pero en 2019 Viñuales deberá pasar su propia reválida. La propuesta de buenas intenciones del 2015 ya no le servirá dentro de dos años. Supongo que él es conocedor de esto que digo, pero resolver el sudoku no le será nada fácil. En su grupo municipal las cosas no están a partir un piñón y a sus espaldas, los/las compañeros de viaje empiezan a cuestionar algunos de sus posicionamientos y estrategias.

Por añadidura, el “arrimadismo” devoto de Viñuales resulta casi grotesco en ocasiones. Da la sensación de que ande buscando un perfil político y electoral para clonarse, en vez de construir el suyo propio. Desde luego, como oposición, a lo más que ha llegado Viñuales hasta ahora ha sido a molestar por exceso de cosquillas, pero lo que se dice marcar territorio, nada de nada. Ni es oposición ni obtiene rédito político por su bajo nivel opositor. ¿Alguien que no es capaz de ejercer con autoridad su condición de líder de la oposición puede convencer al electorado de que sí tendrá esa autoridad como alcalde?

ERC: Pau Ricomà
Hablemos de Pau Ricomà. A pesar de su tendencia a la oposición monástica, Ricomà ha demostrado capacidad para llevar contra las cuerdas al gobierno de Ballesteros en varias ocasiones. Han sido destellos de brillantez intelectual de Ricomà, que es su punto fuerte. Todo y eso, cuatro años de “picapedrerismo” en la calle son demasiada tortura para él.

Tampoco le acompaña su tándem municipal, más dado a hacer la guerra por su cuenta que a reforzar un liderazgo, el de Ricomà, en el que no creen. Así las cosas, algunos en ERC, en Barcelona, opinan que Tarragona es una plaza electoral a conquistar.

Ahí aparece el nombre de Jordi Salvador de continuo. Nadie se atreverá a negar que el perfil del ex líder sindical encaja perfectamente con los requisitos para presentar un idóneo cartel electoral como alcaldable.

PDeCAT: Albert Abelló
Vayamos a Albert Abelló. El desastre electoral de los otrora convergentes en las pasadas elecciones municipales fue de tal magnitud que nadie en el partido se preocupó de atender a los supervivientes. Y quedaron dos.

Abelló no ha hecho oposición, no ha buscado protegerse tras guardia pretoriana convergente, ni ganarse el favor de las élites de la ciudad -que le tratan con displicencia-, ni tampoco hacerse con el favor de los medios de comunicación (salvo alguna tentación poco edificante). Abelló, simplemente, se ha dedicado a aquello que debe dedicarse cualquier superviviente tras el cataclismo: sobrevivir.

Abelló sería un concursante perfecto para ir a la Isla de los Famosos. Pero él quiere ser alcaldable y, quién sabe, si la loca aritmética electoral en 2019 le brindará la oportunidad de ser, incluso, alcalde. De momento, Jordi Sendra ha dejado de segarle la hierba bajo sus pies, aunque mantiene ese bisbiseo contra Abelló que trata de empequeñecerlo. El nuevo responsable del PDECAT, Albert Punyet, prefiere mantener a Abelló donde está y centrarse en preparar al partido para lo que se le viene encima, que no es poco. El propio Punyet descarta (sinceramente) atacar la plaza de alcaldable en 2019. En fin, lo dicho, Abelló, sin hacer oposición, podrá seguir siendo oposición. Que venga Groucho Marx y nos lo explique.

CUP: Laia Estrada
Ahora Laia Estrada, la más afilada de la oposición (a veces parece la jefe de la oposición).

Ha sabido buscarle y encontrarle la vuelta a Ballesteros en numerosas ocasiones. Ha marcado agenda política y ha sido una ‘influencer’ en el debate público. ¡Horror! No obstante, le pierde el recalentamiento permanente de su motor opositor: no dar tregua, estar contra todo, disparar a todo lo que se mueve, en tan solo dos años, ha producido un efecto narcotizador entre la opinión pública.

A casi todo el mundo le gusta el picante, pero picante para desayunar, comer, merendar y cenar, pues va a ser que no. Pero suerte que la oposición tiene una Laia.

ICV: Arga Sentis

Arga Sentís, líder de la coalició ICV-EUiA

Finalmente, Arga Sentís. Lo está teniendo muy difícil. Está en tierra de nadie. Ya no es ICV. Tampoco es “Comú”. Ni Podemos. Y, aun así, es la que demuestra conocer mejor el oficio de oposición. Lástima que su espacio sea tan restringido, tan limitado, casi inofensivo. Pero conceptualmente, sin duda, es la que mejor interpreta su papel. Lástima.

Esta es nuestra oposición. Tras dos años de mandato de Ballesteros con los peores registros de su gobierno, claras muestras de fin de etapa y deterioro judicial, esta oposición sin ton ni son hace creíble al alcalde. Le hace electoralmente más fiable que cualquiera de la oposición.

Una parte de esta situación se debe a lo explicado anteriormente y otra parte, sin duda, es atribuible a la habilidad de Ballesteros para cocinar un caldo de buen rollito personal con algunos de los opositores, que antes de iniciar su crítica política al alcalde dejan claro que personalmente le respetan y hasta le tienen afecto. Así no hay oposición. A lo sumo tendremos discusiones adolescentes al estilo de ‘Física o química’. Y quizás esa sea la clave del asunto, que esta oposición está, todavía, en su adolescencia política, mientras que Ballesteros vive su madurez otoñal.

Hasta el próximo lunes

Recordad que El Infollón está donde menos se le espera

REDACCIÓ13 Octubre, 2016

Amb més manca de reflexió que coneixement de causa, el Congrés ha aprovat per unanimitat una declaració institucional de suport als Jocs Mediterranis. Podem comprendre la desesperació de l’equip de govern de l’Ajuntament de Tarragona a l’hora de promoure accions com aquestes, perquè el calendari corre i encara no ha sabut resoldre els principals problemes que entrebanquen el projecte, que es demostra cada cop més agosarat i difícil de realitzar. Sobta, però, sobta moltíssim, que els arguments d’aquesta declaració facin referència a la crisi dels refugiats.

Seria lògic i just demanar a les administracions que complissin els seus compromisos, però utilitzar la guerra de Síria i el drama dels refugiats com a motius perquè l’Estat inverteixi diners en un esdeveniment esportiu és una cosa que passa de tota mida. A la indigència econòmica hi afegeixen la indigència moral. I tot plegat per a res. Aquesta declaració, que utilitzaran a Tarragona com si fos una prova que tot va bé, no compromet cap administració a destinar cap quantitat concreta a l’esdeveniment, i en canvi ens deshonora a tots.

Perquè més enllà de l’optimisme oficial que ara serà gairebé obligatori, el cert és que som on érem ahir o abans d’ahir. L’auditoria que s’ha fet a la Fundació Tarragona 2017, coneguda fa poc, ho expressa amb total claredat: “no s’ha aconseguit tot el finançament necessari per fer front a les despeses d’organització”, diu, i també que aquest fet “indica l’existència d’una incertesa sobre la capacitat de la Fundació Tarragona 2017 per aconseguir la seva finalitat fundacional”. Dit en altres paraules, no només no hi ha diners per fer les obres. Tampoc no n’hi ha per cobrir el pressupost operatiu dels dies que duri l’esdeveniment. I això passa quan el temps ja no es compta per anys, sinó per mesos.

No és estrany que, davant d’aquestes circumstàncies, hagi començat a circular la idea d’endarrerir la celebració dels jocs. Ara s’ha deixat caure la proposta d’un ajornament fins 2018, cosa que diu molt sobre l’habilitat i la capacitat de gestió dels que ens van embarcar en aquesta estranya festa.

I en el rerefons de tot plegat, cueja el fantasma de la privatització de la gestió dels equipaments esportius de la ciutat. Que els mateixos que han anat a plorar pels refugiats al Congrés es neguessin, en el darrer plenari, a aprovar una moció nostra, que reclamava la titularitat i gestió pública de les instal·lacions esportives seguint l’esperit i la lletra dels propis documents sobre el llegat dels jocs redactats pels mateixos organitzadors, ens dóna idea del punt on hem arribat.

No han sabut resoldre el finançament de les obres necessàries per als jocs ni tenen garantits els milions que costarà el desenvolupament de les proves i cerimònies, abocant la ciutat a un deute immens i insostenible. A sobre, van a Madrid a buscar una declaració de presumptes bones intencions, i tenen l’increïble atreviment d’afirmar que els jocs serien una mena de resposta de pau i amor envers la guerra i la crisi dels refugiats, aquest mateixos que moren al mar o arriben cada dia en condicions esgarrifoses, i que els governs es neguen a ajudar. Ja no sabem com caldria qualificar tot plegat. Els jocs de la incompetència? Els jocs de la vergonya? Potser totes dues coses.

Arga SENTIS i Pere SAURA
Coordinadors d’ICV Tarragona

REDACCIÓ9 Juny, 2016

És un home respectat en el món empresarial, però un nouvingut a la política municipal. Va començar donant cop de cec i molt tímidament es va anar adaptant a l’entrellat de l’Ajuntament de Tarragona. És conscient que no té el poder suficient per fer canvis, però, darrerament, va afilant l’agulla i comença a fer-se notar. Pretén que no es porti al plenari qüestions realment importants per a la ciutadania i que s’evitin els debats absurds i que no porten enlloc. Albert Abelló dóna la seva visió del primer any del mandat. Diu que el ‘bonisme’ de Ballesteros ja cansa la gent i confessa que va sentir vergonya quan va veure que la policia escorcollava l’ajuntament en l’àmbit del cas Inipro. No vol contestar quan se li pregunta si li agradaria tornar a ser cap de llista a la presidència del govern de Tarragona.

RC – Quin balanç fa d’aquest primer any de mandat?
AA – Ha sigut decebedor, amb moltes excuses, cap fet i manca de transparència. Sabíem que la gestió de l’equip de govern no funcionava, però, un cop dins, hem vist que la situació és molt pitjor del que ens pensàvem. La legislatura va començar amb un govern en minoria sense rumb que s’ha acabat convertint amb un govern de tres debilitats l’únic objectiu del qual és la comoditat i tranquil·litat dels tres socis: PSC, PP i el regidor no adscrit Josep Maria Prats. El resultat és que la ciutat de Tarragona, amb unes enormes potencialitats, continua exactament igual que fa un any: paralitzada.

RC – Es veu diferent quan s’està assegut a la sala de plens?
AA – Sí, les misèries es veuen de molt més a prop. Repeteixo: pensàvem que la gestió de l’equip de govern no era bona, però un cop a l’Ajuntament, som testimonis que la situació és molt més greu del que pensàvem.

RC – És difícil fer rodar el molí quan només es té dos regidors?
AA – És obvi que és més difícil, però, més que de quantitat, és una qüestió de qualitat. Tenir molts regidors i que aquests no treballin no serveix de res. Estic molt content de la feina feta entre la Consellera Cristina Guzmán i un servidor.

RC – Quines seran les àrees que dedicarà més atenció?
AA – Les nostres principals prioritats són i seguiran sent les que ja vam anunciar en el nostre programa electoral, sobre les quals ja hem treballat durant aquest primer any. Per una banda, millorar la qualitat de vida dels ciutadans de Tarragona sense deixar a ningú enrere. Hi ha moltes famílies que estan patint i milers de tarragonins a l’atur. La millor política social és la creació d’ocupació i, precisament per això, la nostra altra principal prioritat és la de reactivar l’economia i generar llocs de treball.

Tarragona paralitzada
RC – Ha canviat alguna a Tarragona en els darrers 12 mesos?
AA – Ens agradi o no, Tarragona continua paralitzada, està exactament igual que fa 12 mesos.

RC – El seu soci de coalició li ha decebut?
AA – No. Tinc una bona relació amb el senyor Josep Maria Prats, a qui considero una gran persona. Mentre va ser al nostre costat va fer molt bona feina. Va prendre una decisió que respecto.

RC – Per què vol anar als jutjats per què no tingui grup municipal propi?
AA – Senzillament perquè no li toca. Unió no es va presentar a les passades eleccions municipals, es va presentar la Federació de Convergència i Unió i, per tant, considerem que el senyor Josep Maria Prats hauria de passar a ser regidor no adscrit. A més, no hem d’obviar el sobrecost important que està suposat a les arques municipals la creació d’un nou grup municipal, un regal que li ha fet el senyor Ballesteros.

Pacte de debilitats
RC – Què pensa del tripartit?
AA – És un tripartit format per tres debilitats i és evident que unir febleses mai ha estat sinònim d’èxit. És un pacte de conveniència entre PSC, PP i el senyor Josep Maria Prats que només busca la tranquil·litat d’aquests tres socis i gira l’esquena a la ciutat, difícilment ajudarà el fet que Tarragona tiri endavant.

RC – És positiu per a la ciutat? Per què?
AA – Seria positiu si aquest tripartit fos capaç de prendre decisions i encarar-se i solucionar els problemes de la ciutat. Avui dia s’està demostrant que aquest pacte no és gens positiu per la ciutat, que continua paralitzada.

RC – Ballesteros li va demanar que hi formés part del govern?
AA – No.

RC – Vostè voldria?
AA – La pregunta seria si haguéssim volgut i la resposta és no.

Vull els jocs
RC – Fa poc es va presentar la mascota dels Jocs. Què en pensa?
AA – Crec que és encertada, personalment no em desagrada.

RC – Es faran els jocs? Vol que es facin?
AA – Sí i sí. Volem que es facin i que siguin un èxit per la ciutat. Segurament s’acabaran fent, el que ens preocupa, com ja alertàvem fa més d’un any, és en quines condicions se celebraran.

RC – L’equip de govern té molts fronts oberts, en quina situació està aquest govern?
AA – Té molts fronts oberts perquè no n’ha tancat cap durant gairebé nou anys. Si l’equip de govern hagués governat, segurament ara mateix no tindria tants temes pendents. A més a més, a aquests fronts oberts se n’han sumat d’altres de greus i que afecten molt a la nostra ciutat com és el cas Inipro.

RC – S’està assistint al declivi del ballesterisme?
AA – El “bonisme” del senyor Ballesteros acompanyat, des de fa 9 anys, de la ineficàcia i la incapacitat de prendre decisions està començant a cansar els ciutadans de Tarragona. Els tarragonins considerem que mereixem una ciutat molt millor de la que tenim.

Manca lideratge
RC – Què més el preocupa d’aquesta ciutat?
AA – A Tarragona li manca un lideratge capaç d’injectar optimisme i energia positiva. Fa molt de temps que no s’actua ni es prenen decisions per solucionar els petits i els grans problemes. Això provoca tenir una ciutat paralitzada amb multitud de projectes inacabats i sense cap mena de projecte engrescador. D’altra banda, Tarragona també està patint la mala gestió d’un equip de govern que ha generat un gran endeutament que limita enormement la possibilitat de realitzar nous i bons projectes que il·lusionin.

RC – Alguns l’acusen de no ‘fer carrer’…
AA – Doncs em passo el dia al carrer.

Inipro no és només mala gestió
RC – Què passarà amb el cas Inipro?

AA – Ho ha de decidir el jutge, però està clar que és un cas d’una magnitud important que no només afecta la ciutat de Tarragona. Després de les darreres detencions, veiem clar que el cas no és conseqüència d’una mala gestió ni d’una mala praxi administrativa tal com ens volien fer creure des de l’equip de govern. Esperem que es continuï investigant a fons i que quan la justícia certifiqui les possibles irregularitats, el senyor Ballesteros estigui a l’altura i es depurin totes les responsabilitats.

RC – Què va sentir quan va veure un jutge coordinant escorcolls a l’ajuntament?
AA – Molta vergonya per la nostra ciutat. Tarragona tornava a aparèixer a primera línia mediàtica per un cas de presumpta corrupció.

RC – Què passarà amb Jaume I, fruit del govern convergent?
AA – El cas del Jaume I és fruit d’un govern convergent i de tots els partits que en aquell moment hi van donar suport, per tant, també és un cas del PSC i del PP. Per una banda, esperem que la justícia actuï i que es depurin totes les responsabilitats i, d’altra banda, també esperem que d’una vegada per totes es trobi un ús al Jaume I. Recordo que l’any 2007 el senyor Ballesteros assegurava que hi faria un pàrquing convencional. Han passat nou anys i l’espai continua buit.

Hi debats absurds
RC – Per què vol escurçar els plens? Creu que el que es debat no és prou interessant?
AA – No es tracta d’escurçar, el que volem és no perdre el temps i que els plenaris siguin realment productius per a la millora de la ciutat. Creiem que hi ha debats que són absurds, que no aporten res per Tarragona i que no solucionen cap problema. La prova és que cap de les mocions presentades i debatudes fins ara s’ha dut a terme.
RC – Li agradaria tornar a presentar-se?
AA – Quan arribi el moment, l’assemblea de Convergència i un servidor ho decidirem.
RC – Està decebut amb la política?
AA – És un espai nou per a mi, un nou espai en el qual cal adaptar-se. Estic segur que es pot fer molt bona política.

REDACCIÓ17 Març, 2016

La CUP, Esquerra Republicana i Iniciativa a l’Ajuntament de Tarragona volen que s’investiguin els crims franquistes. Això és el que es desprèn d’una moció conjunta que es presentarà al ple d’aquest divendres.

Els tres partits demanen que el consistori interposi una querella criminal davant els Jutjats d’Instrucció de Tarragona perquè “s’investiguin els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista”. La moció l’han presentat avui les tres formacions, el Fòrum Tarragona per la Memòria, la Plataforma Tarragona Patrimoni de la Pau i familiars de Juan Gabriel Rodrigo Knafo, tarragoní mort en estranyes circumstàncies el 7 març 1976.

El text anima els ciutadans a relatar els fets “a través d’aconseguir testimonis i qualsevol altre tipus de documentació”. Està documentat que més de seixanta tarragonins van ser executats després de ser sotmesos a judicis sumaríssims i que onze veïns van morir a la presó per les males condicions de la presó. Hi ha documentats 704 casos de tarragonins que van ser empresonats a la presó de Pilats per les autoritats franquistes per motius polítics.

La moció pretén obrir el camí a la reparació històrica dels crims del franquisme a Tarragona, que abasten des de l’ocupació militar de la ciutat en 1939 fins morts com la de Knafo. Una àmplia xarxa d’entitats socials, sindicals i polítiques també han donat suport a aquesta moció demanant la investigació dels crims del franquisme a Tarragona.

REDACCIÓ17 Febrer, 2016

L’Esquerra de Tarragona no vol sentir a parlar de l’Acord Transatlàntic pel comerç i la inversió entre Europa i els Estats Units (TTIP). Per aquest motiu, els grups municipals d’ICV-EUiA, la CUP i ERC-MES-MDC defensaran divendres una moció en el pròxim plenari amb l’objectiu que Tarragona rebutgi aquest acord i que es declari municipi lliure del TTIP.

A tota Catalunya hi ha prop de 40 municipis que ja s’han declarat lliures del TTIP, com ara Barcelona, Lleida, Terrassa o Reus.

Aquest migdia, a la sala d’actes de l’ajuntament, els partits polítics, acompanyats de diferents membres d’associacions, sindicats i entitats que donen suport a aquesta moció, han presentat els motius pels quals s’ha de votar ‘no’ a l’acord transatlàntic.

“Les elits empresarials són les més beneficades en aquest acord i els que es veuen empitjorats són els drets laborals, sindicals i ambientals”, han comentat els detractors d’aquest tractat.

Per altra banda, han destacat que amb l’entrada en vigor del TTIP “s’aconseguirà la privatització de serveis públics com l’educació i la sanitat i s’agreujarà la precarització laboral”.

Per tot això, demanen a la resta de forces polítiques que votin a favor o que s’abstinguin amb l’objectiu d’aconseguir que Tarragona sigui lliure del TTIP -com Reus-.

L’apunt
El TIPP és un acord comercial entre els Estats Units (EUA) i la Unió Europea que pretén equiparar les normatives a ambdós cantons de l’oceà. Segons l’Esquerra Independentista, aquest acord, que servirà per intercanviar béns, serveis i inversions, “s’està cuinant a les fosques i amb total secretisme” i és un “seriós perill” per la democràcia. A més, “neix d’esquena a la ciutadania i perjudicant-la, sobretot a les classes populars”, han afirmat.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

REDACCIÓ3 Juliol, 2015

La vaga d’UGT a PortAventura no s’aturarà. Segons fonts d’Iniciativa, formació que es va comprometre a intentar conciliar totes les parts del ‘conflicte laboral, les converses entre sindicats sembla que poden arribar a bon port però serà de cara a la setmana vinent. “Hi ha possibilitats d’entesa”. Si les converses haguessin començat abans “potser s’hagués aconseguit” que s’aturés.

Des d’ICV, els han emplaçat a seure la setmana vinent per acostar posicions. La idea és que “serveixi per recuperar la unitat sindical” encara que “la situació és complexa però hi ha recorregut”.

El compte enrere per seure i negociar amb l’empresa anunciat ahir per UGT sembla que s’ha acabat. Ara mateix el rellotge corre a favor de la vaga, tic-tac.

J.O.

REDACCIÓ8 Juny, 2015

Arga Sentís continuarà sent la representant d’ICV al Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona. Diu que els ciutadans van valorar la seva tasca com a regidora i li van fer confiança per a un segon mandat. Sentís vol continuar apostant pels serveis socials i les persones desfavorides. Pretén lluitar contra les desigualtats socials i urbanístiques. La regidora ecologista comparteix en aquesta entrevista el seu punt de vista sobre el nou panorama polític municipal. Assegura que és molt improbable que entri a formar part del govern presidit per Josep Fèlix Ballesteros. És contundent a l’afirmar que si no té les coses clares en relació als jocs del mediterrani farà els possibles perquè no es realitzin.

REPUBLICA CHECA – Espera va aquest resultat?
ARGA SENTIS – Confiava mantenir la representació municipal, malgrat ser conscient que es tractava d’una campanya difícil perquè s’hi barrejaven moltes coses, es presentaven moltes formacions polítiques i havien qüestions supramunicipals en joc.

RC – Com quines?
AS – La voluntat de convertir aquestes eleccions en plebiscitàries i la presència de moviments i forces emergents que contribuïen per un panorama polític més mogut i més interessats.

RC – Creu que ICV ha estat la única força que ha fet oposició en aquest mandat?
AS – Sí. Només calia estar els plens per comprovar-ho.

RC – Pensa continuar la mateixa línia?
AS – Faré allò que m’he compromès durant la campanya: defensar els interessos dels tarragonins i lluitar per aplicar el meu programa.

RC – Serà més crítica?
AS – No tinc això estudiat. Depèn molt de les circumstàncies. Ara tindrem un plenari amb una majoria de forces d’esquerra. Si sumes els regidors del PSC, d’ERC d’ICV i de la CUP som la majoria i podem tirar endavant moltes polítiques d’esquerres.

Ballesteros és molt hàbil
RC – Es veu formant part d’aquest govern?
AS – Et presentes a unes eleccions per intentar aplicar el programa i la millor posició per fer-hi és al govern.

RC – La resposta és…
AS – L’alcalde Ballesteros governarà en minoria perquè ell és molt hàbit jugant a les geometries variables.

RC – Creu que Ballesteros acabarà mandat?
AS – Ara mateix és molt difícil fer prediccions perquè tenim al davant tot un cicle electoral.

CiU m’ha sorprès
RC – S’ha sorprès al veure com ha quedat de fragmentat el saló de plens?
AS – Esperàvem que entressin més forces i que fos més plural. Però he de confessar que m’ha sobtat la davallada de CiU que ha estat espectacular.

RC – Després d’analitzar el que va passar a CiU considera que cal depurar responsabilitats?
AS – No és el meu partit.

Va fer retrets
RC – En el seu també hi ha hagut moguda a l’hora de triar candidat.. Ara pot revelar els noms de qui va intentar allunyar-la?
AS – No. Jo aposto decididament per una confluència de les forces d’esquerra. És necessari i imprescindible que l’esquerra ens entenguem. Tot el que sigui anar amb retrets, senyalar o buscar responsables (quan ja no toca) no porta enlloc.

RC – Li va afectar molt, oi?
AS – No pots prendre mai les coses a títol personal.

RC – Va patir?
AS – És difícil, però repeteixo que no podem prendre les coses personalment.

RC – El proper dia 18 regidors s’acomiaden… Què espera dels nouvinguts?
AS – Espero mantenir bones relacions personals amb tothom. Fa que la feina sigui més fàcil i argumentar a la contra. Confio que no es barrejarà el personal amb el polític. He de dir que en el mandat que ara acaba les dones regidores hem tingut molt bona sintonia i això s’agraeix.

Feministes i feminisme
RC – Creu que el feminisme en aquest mandat està en perill?
AS – De fet, en aquest mandat tenim una regidora més que en l’anterior. Però això no vol dir que tinguem un plenari amb més dones i homes feministes. Caldrà esperar per veure.

RC – Hi ha molts regidors (homes) feministes?
AS – Sí, però no diré el nom.

RC – Quines àrees dedicarà més atenció?
AS – He de treballar-ho tot, malgrat hagi coses que em sensibilitzen més. L’atenció a les persones serà la meva gran lluita, ja que passa per Serveis Socials, Ensenyament, Cultura… També és cert que després acabes treballant molt qüestions d’urbanisme i he descobert que és una àrea que m’encanta. No podem obviar que les polítiques socials es dibuixen des l’urbanisme, el qual pot contribuir a tenir una ciutat més cohesionada i més igualitària.

No hi ha diners
RC – Hi ha molta desigualtat a Tarragona?
AS – Acabar amb els diferents Tarragones és l’objectiu de molts de nosaltres.

RC – Per on passa la solució?
AS – Cal decisió política i inversions molt petites si les comparem amb les obres faraòniques que s’exhibeixen durant les campanyes electorals.

RC – Aquest no serà el mandat de les obres faraòniques. No hi ha diners…
AS – Hi ha un projecte gran pendent – que és propi d’altres temps – que és els Jocs del Mediterrani la conclusió – això espero – del mercat central. Després suposo que arribarà el moment de les obres de la quotidianitat que, al cap i a la fi, són les que acaben repercutint en la vida dels ciutadans.

Dubtes sobre els jocs
RC – Recolzarà els Jocs del Mediterrani?
AS – Ara mateix tinc dubtes raonables sobre els costos i els beneficis que deixarà a Tarragona i si serà capaç de connectar ponent amb el centre.

RC – El govern central encara no ha aportat ni un euro…
AS – Aquesta és la meva preocupació. No vull que es dugui a terme un projecte que representi més endeutament per a la ciutat.

RC – Doncs, que farà ICV…?
AS – Si d’aquí a l’estiu no hem pogut concretar amb total claredat i compromís l’aportació econòmica de l’estat ens hem de plantejar renunciar als jocs perquè sols no podem fer-los.

RC – Passaria a la Història per ser la regidora que ha frenat els jocs…
AS – Res d’això. És el govern central qui no fa l’aportació a què s’havia compromès. Hem de fer un balanços dels costos actuals i futurs i decidir amb valentia.

Dedicació exclusiva
RC – Com a regidora tindrà dedicació exclusiva?
AS – Encara no m’ho he plantejat. Però confesso que és molt complicat estar sola en un ajuntament com el de Tarragona i compaginar amb la teva vida laboral i personal.

RC – La resposta, doncs, és que es dedicarà exclusivament a la tasca de regidora…
AS – Enyoro tornar a treballar i he de dir que econòmicament em surt fatal.

RC – Per què no renuncia a l’acta de regidora si tan malament li surt?
AS – Perquè hi ha coses que no les fas per diners. Les fas per compromís, ideologia i perquè creus que pots ser útil. I perquè afortunadament tinc una família molt comprensiva.

RC – Es veu com a regidora de Serveis Socials en aquest govern durant aquest mandat?
AS – No m’agrada avançar escenaris i tal i com veig les coses actualment ho veig molt i molt improbable.

Pressupost ‘olímpic’
RC – Es comenta que els pressupostos d’enguany aniran pensats en els Jocs del 2017. O sigui, els serveis socials se’n ressentiran… o no?
AS – El nostre compromís és que es tingui en compte les persones i estic segura que l’aritmètica d’aquest plenari ho farà més fàcil.

RC – ICV en el darrer mandat va defensar un parc municipal d’habitatge de lloguer…
AS – Vam aconseguir que es dediqués una part del pressupost a les habitatges buides perquè passessin a formar part d’un parc de lloguer municipal que servis per ajudar a les persones sense sostre. Volen que aquest compromís continuï en el proper mandat. L’atenció a les persones passa per dedicar més recursos i aplicar-los millor.

RC – Però teniu diagnosticades les situacions més dramàtiques?
AS – Un dels problemes d’aquesta ciutat és la manca de diagnòstic. I no podem aplicar polítiques funcionals i eficaces si no sabem on està i quina és la magnitud del problema.

Tarragona desigual
RC – Quin adjectiu empraria per descriure la realitat social de Tarragona?
AS – Desigual. Molt desigual.

RC – És pobre?
AS – És desigual, el que per a mi és pitjor.

RC – Per a Tarragona governa el PSC, un partit molt sensible amb les persones…
AS – Les causes d’aquesta desigualtat creixent no és aplicable exclusivament a l’ajuntament. És obvi que es pot aplicar mesures socials, però depèn, essencialment, de la Generalitat, del govern central i d’Europa. Hi ha polítiques europees que passen pel davant de la necessitat de les persones com és el cas del pagament del deute, de la reforma laboral i de les famoses retallades. El problema és que estem creant una classe treballadora precaritzada que treballa per no té prou per viure dignament. Hem passat d’una pobresa conjuntural a una realitat estructural.

Ballesteros i l’església
RC – Vostè hagués xiulat el dia de la Copa del Rei?
AS – No sóc de xiular, però trobo ridícul que d’això se’n faci un problema i que es penalitzi em sembla increïble. Amb aquestes mesures retrògrades s’està estimulant més l’actitud dels inconformistes.

RC – Durant el seu míting final de campanya va ser molt contundent amb la relació que manté l’alcalde Ballesteros amb l’església…
AS – A mi que el Sr. Ballesteros sigui creient i que vagi cada dia a missa no m’afecta en absolut i el respecto profundament. Si ho fa com a ciutadà. Ara no accepto que l’alcalde com a tal vagi del bracet de l’església. L’administració pública ha de ser laica.

RC – Creu que podria haver algun tracte de favor entre l’Ajuntament de Tarragona i l’església?
AS – Home…Sí. Hem de saber diferenciar el concepte església. Càrites i les comunitats cristianes de bases són església i no se’n beneficien de cap tràfic d’influències. Una altra cosa és la jerarquia eclesiàstica i els negocis relacionats amb el clero.

RC – En aquestes eleccions ha guanyat el procés sobiranista?
AS – Ha tingut influència però no oblidem que eren unes eleccions locals. Fer-ho és erroni. Repassem els resultats a nivell de barris i podrem fer algunes reflexions interessants i segurament necessàries.

REDACCIÓ4 Maig, 2015

L’eurodiputat d’ICV-EUiA, Ernest Urtasun, ha estat aquest migdia a Tarragona, en un acte que ha tingut lloc a la Universitat Rovira i Virgili i organitzat pels Joves de l’Esquerra Verda.

Arga Sentís, Ernest Urtasun i Laura FAges — Arga Sentís, Ernest Urtasun i Laura Fagès

Urtasun ha insistit que el Tractat de Lliure Comerç (TTIP) amb els Estats Units atacarà greument el petit comerç i els drets dels treballadors. Ha reivindicat “debat i oposició” contra el TTIP que la Unió Europea negocia en secret amb el govern americà.

L’eurodiputat ha titllat aquest tractat de “perjudicial per als nostres estàndards de producció” i ha assegurat que servirà per “laminar la democràcia”.

En la seva opinió el TTIP “està fet per a les grans multinacionals, acostumades a generar productes que no es corresponen amb l’actual legislació europea en matèria de salut i consum”.

Per això, afegeix, “el tractat serà perjudicial per al petit comerç i per a la petita i mitjana empresa, i per als drets laborals”.

Arga Sentis diu que vivim pitjor
Per la seva banda, l’alcaldable ecosocialista a l’Ajuntament de Tarragona, Arga Sentís, ha volgut incidir en la precarietat i en la pèrdua de la qualitat de vida dels ciutadans, assegurant que “vivim pitjor que fa quatre anys i es destrueix ocupació estable per multiplicar el precari” .

Aquestes condicions, sumades als “desnonaments per bancs rescatats amb diners públics”, són, per Sentís, “el resultat de les polítiques neoliberals que transformen els nostres drets en mercaderies”.

Older Posts

Arxius de icv | Diari La República Checa

xxx Partners

ARGA SENTÍS: L’autobús gratuït no existeix

PERE SAURA: Tren Tram per al Camp de Tarragona

OPOSICIONES PARA SER OPOSICIÓN… EN TARRAGONA

ARGA SENTIS i PERE SAURA: A que juguem, amb els jocs?

ALBERT ABELLÓ: Al plenari hi ha debats que són absurds

TARRAGONA VOL QUE S’INVESTIGUIN ELS CRIMS DEL FRANQUISME

L’ESQUERRA VOL QUE TARRAGONA SIGUI LLIURE DE ‘TTIP’

ÚLTIMA HORA: LA VAGA DE PORTAVENTURA NO S’ATURARÀ

ARGA SENTÍS: Ara mateix tinc dubtes raonables sobre els Jocs del 2017

ICV DIU QUE L’ACORD COMERCIAL AMB ESTATS UNITS ATACARÀ GREUMENT ELS DRETS DELS TREBALLADORS