29. Març 2024

Arxius de ICV-EUiA | Diari La República Checa

REDACCIÓ13 Novembre, 2018
arga2.jpg

Segons el grup ecosocialista, la Generalitat sempre ha mostrat desinterès per la Ciutat de Repòs i de Vacances, per a la qual no ha tingut mai un projecte alternatiu així que va decidir tancar-la

arga_sentis

La Generalitat ha ordenat el tancament de dos restaurants de la Platja Llarga, situats en un espai de l’antiga Ciutat Residencial, fet que el Grup Municipal d’ICV-EUiA denuncia, ja que considera que l’administració catalana es desentén del patrimoni tarragoní i fomenta la proliferació d’edificis abandonats.

Arga Sentís, portaveu del grup d’ICV-EUiA a l’Ajuntament, ha indicat que “és incomprensible que la Generalitat hagi deixat caducar la concessió d’aquests dos recintes i ara en disposi el tancament, deixant sense data la nova licitació d’un espai que comptava amb l’apreciació positiva d’un gran nombre de ciutadans”.

“Com és tristament habitual”, ha afegit la regidora, “ara quedaran uns altres dos establiments buits, aquest cop a tocar de la platja, sense que es pugui saber quan recuperaran les seves funcions d’esbarjo i de servei, sempre amb el perill que es degradin i després sigui molt car recuperar-los”.

 


REDACCIÓ28 Abril, 2015

La coalició d’ICV-EUiA ha presentat aquesta tarda la seva candidatura per concórrer a les eleccions municipals del 24 de maig. La trobada, que ha tingut lloc a la Cooperativa Obrera aquesta tarda, ha servit per exposar les línies programàtiques d’un programa que encara no està tancat. Segons Arga Sentís, l’alcaldable de la coalició,  es tancarà abans de començar d la campanya electoral perquè “defensem que cal canviar les polítiques i cal apostar per unes polítiques de participació i evidentment el programa també el fem participat, on rebem propostes i aportacions”.

Joan Herrera, aquesta tarda a la Cooperativa Obrera
Joan Herrera, aquesta tarda a la Cooperativa Obrera

Tot i estar obert, el programa se centrarà “bàsicament en rescat social, En  tenir un ajuntament que tingui cura de les persones, que atengui a les situacions d’emergència social, que aposti per una ciutat  lliure de desnonaments,  pels servei públics, per una mobilitat sostenible, per crear ocupació i que ho faci amb una política de participació i transparència”. Aquests són els eixos bàsics dels verds.

Sentís ha estat acompanyada pel coordinador d’ICV, Joan Herrera, que s’ha desplaçat fins a Tarragona per estar al costat de l’alcaldable ecosocialista. El líder dels verds ha elogiat la tasca que ha fet Sentís en l’oposició i ha destacat que “ho ha fet en solitari” i ha afegit que “a la ciutat de Tarragona tenim molta sort perquè tenim el capital acumulat d’una fantàstica feina feta per l’Arga”.

Herrera vol un ‘gir cap a l’esquerra’
Joan Herrera ha destacat que Tarragona necessita un canvi i per fer-ho té dues opcions. Hi ha una opció, que és “el gir a la dreta, on s’hi troben CiU, amb un candidat conservador, per dir-ho suaument, i l’opció del  Partit Popular. Però hi ha una opció que és el gir cap a l’esquerra,  la gent que ha estat fent oposició i fent propostes, que ha estat a peu de carrer, i aquesta és l’opció d’ICV-EUiA”.

arga-candidaturaLes accions bàsiques que s’han de portar a terme a Tarragona, segons Herrera, són fer polítiques de la mobilitat i política industrial perquè malauradament  estem en una realitat que tenim algú que ho vol dedicar tot al monocultiu del joc i  que no ens fa estar millor a nivell turístic i que descuida les potencialitats industrials del camp de Tarragona”, ha declarat el coordinador. Aquesta situació es pot capgirar amb “un canvi de plantejament, però sobretot un canvi de filosofia i d’actitud”, en referència al partit socialista.

Àrea metropolitana
A més, el líder dels verds ha destacat que es necessita una ciutat que no estigui en competència amb el Camp, sinó que “cal una estratègia perquè Tarragona lideri la segona àrea metropolitana del país, que és la del Camp de Tarragona”. Una àrea metropolitana molt potent pel territori però que “per debats molt formulats s’ignora”.

Jonathan OCA
jonathan@larepublicacheca.com

 


REDACCIÓ26 Novembre, 2014
AS.jpg

Un decret d’alcaldia, ratificat per unanimitat en el darrer plenari, deixa sense efecte el projecte de venda d’un solar emplaçat a la zona del Parc de la Muntanyeta, a Sant Pere i Sant Pau, que  la comunitat dels mormons volia comprar per instal·lar-hi un centre religiós. L’Ajuntament s’ha desdit i ja no ven. Però el cas és que no s’hauria hagut de fer ara aquesta passa enrere si abans no s’haguessin fet passos endavant de dubtosa utilitat pública, perquè, com tothom sap, els terrenys que ara deixen d’estar amenaçats de privatització eren, en origen, una zona verda, obtinguda mitjançant les cessions gratuïtes i obligatòries dels anteriors propietaris quan es va urbanitzar la zona.

En el solar en qüestió tothom hi volia un parc. Els veïns hi volien un parc. I de parcs no ens en sobren, a Tarragona. Però els grups municipals, a excepció del nostre, el d’ICV-EUiA, se les van enginyar, aprofitant que aleshores es tramitava un nou Pla d’Ordenació Urbanística, per convertir la zona verda en zona d’equipaments. I finalment, la idea d’alienar la propietat pública, de vendre-la en comptes de cedir-la temporalment, va afegir escàndol a l’escàndol. Recordem que no es tracta de vendre’s un edifici vell, o un solar edificable del centre. Estem parlant d’una zona verda.

Per tant, és una bona notícia que l’equip de govern se’n desdigui i que la integritat del parc desitjat sigui encara possible. A això hi ha contribuït, primordialment, la mobilització dels veïns, que no es van resignar en cap moment a perdre el que consideraven seu, o sigui, de tots. Espero que les al·legacions que va presentar ICV-EUiA contra aquest abús hagin aportat, per la seva banda, una mica de racionalitat a l’estudi de la qüestió. El nostre grup va posar negre sobre blanc raonaments com els que he fet fins ara, i va optar per cridar l’atenció de l’equip de govern sobre el contrasentit que representava tornar a la política dels convenis, l’urbanisme a la carta fet al servei d’interessos particulars.

Tampoc no se’ns ha d’escapar que si l’Ajuntament cau en la temptació de recórrer a aquestes trapelleries és perquè està collat per les obres del Mercat Central. L’edifici –aquest sí, que és un equipament! – encara no està acabat i ja comença a embrutar-se, mentre els carrers del voltant llangueixen per manca d’activitat. El consistori necessita diners urgentment per enllestir els treballs i el govern del PP, que els deu, es fa el desentès.  Per això l’actitud del grup del PP, que per una banda ofega les finances de la ciutat i per l’altra ha fet  veure que donava suport a la protesta veïnal em sembla del tot inacceptable. Si al final acabem tenint un parc com cal no serà gràcies a ells. I si el mercat s’inaugura, tampoc. 

Que l’equip de govern hagi sabut recular a temps en la venda d’una zona verda és un fet que l’honora, però que també l’hauria de fer reflexionar sobre l’alegre manera com es fan les grans obres a Tarragona, i sobre la conveniència de canviar de model, i d’amics, de cara al futur.  

Arga SENTÍS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUIA a l’Ajuntament de Tarragona

 

 

 


REDACCIÓ17 Novembre, 2014
AS.jpg

El darrer plenari de l’ajuntament va viure un debat força productiu sobre transport públic, motivat per una moció que havia presentat el sindicat Comissions Obreres demanant un compromís ferm de la ciutat amb la seva Empresa Municipal de Transports. Em sembla que no són sobreres algunes reflexions sobre aquesta qüestió.

Només cal que ens imaginem el plànol sencer de Tarragona, de ponent a llevant i del mar fins a l’interior, per comprendre que a casa nostra el transport públic, els autobusos urbans, no representen només un servei com qualsevol altre dels que pugui prestar l’ajuntament. En una ciutat com aquesta, extensa i fragmentada en nuclis de difícil connexió, l’autobús –ja que encara no tenim tramvies- esdevé una part primordial del propi sistema urbà. Sense la xarxa de transport públic la Tarragona que coneixem avui no seria concebible. És el pas regular d’aquests autobusos vermells el que fa possible que entre Bonavista i Ferran, o entre el Serrallo i Sant Salvador, percebem una única trama urbana en comptes d’un arxipèlag d’edificacions sense relació les unes amb les altres. Sempre s’ha insistit en la funció social del transport públic, però trobo que també és important posar de manifest la realitat física i material que ens aporta. L’existència dels autobusos ha fet la ciutat tal com és ara. Sense autobusos no tindríem Tarragona.

Tot això ve a tomb a causa de les dificultats endèmiques que pateix l’Empresa Municipal de Transports, que la nefasta gestió de la crisi que du a terme el govern central del PP agreuja encara més. Amb l’aprovació de la Llei de “racionalització i sostenibilitat” de l’administració local” (LRSAL) s’obre la porta a la privatització de les empreses municipals que no comptin amb el finançament adequat. Aquesta és una disposició que amenaça directament el transport, perquè com és fàcil d’entendre la naturalesa d’aquest servei el fa tan indispensable en termes humans com difícil de sostenir des d’un punt de vista estrictament econòmic. Mai no ens plantejaríem vendre’ns un carrer o una plaça a un particular o a una empresa privada, però amb la llei a la mà ara és possible que una ciutat perdi la seva EMT, si hi ha números vermells.

L’Ajuntament ha aprovat la moció de CCOO on es fa, precisament, una defensa completa de la necessitat de mantenir el transport públic en mans públiques. Que tots els grups municipals hi votéssim a favor ens pot fer sentir un cert alleujament, però mentre les hisendes locals pateixin l’ofec a què els ha sotmès aquesta política d’austeritat forçada, mentre hi hagin governs neoliberals a les administracions superiors, mai no podrem considerar que els autobusos s’han salvat del tot de la privatització. El patrimoni públic ha esdevingut un objectiu molt cobejat per un determinat tipus d’empresaris que han vist en la crisi l’oportunitat de fer-se d’or, i si la legislació els ho posa fàcil, com és el cas, cal que mantinguem una actitud vigilant per evitar que es pugui utilitzar qualsevol pretext per aprimar encara més el que ara és de tothom.

Sabem, per l’exemple d’altres ciutats on el transport ha estat privatitzat, que el servei ha empitjorat en comptes de millorar, i que tot plegat resulta més car per a les butxaques de la ciutadania i per a les arques municipals. Una xarxa d’autobusos que hagi de produir, obligatòriament, beneficis comptables, no s’adapta mai a les necessitats de la població. Les línies es dissenyen pensant en els diners que se’n pot obtenir, i no pas en l’obligació de comunicar tots els nuclis del municipi. Si hi ha pèrdues, s’han de compensar via aportacions municipals als propietaris o encarint els preus dels bitllets. I la plantilla de l’empresa disminueix fins a límits que fan que la qualitat del servei se’n ressenti.

Totes aquestes consideracions ens han de servir d’estímul per vetllar pel futur del nostre transport. No només amb declaracions d’intencions, sinó amb fets. L’Ajuntament de Tarragona es va dotar el 2012 d’un pla de mobilitat. Cal desenvolupar-lo i treure’n tot el rendiment possible. Incentivant l’ús dels autobusos i reduint el dels vehicles privats garantim també la cohesió social i física de la ciutat, i ens alliberem de l’amenaça que, en algun moment, empresaris no gaire competents facin el seu agost amb les nostres necessitats. Encara que mantenir el transport sigui tot un repte, els avantatges que en traiem no ens haurien de fer dubtar. Ens calen més i millors autobusos, però ens cal també una consciència clara de la seva utilitat, tant per als veïns i les veïnes c om per al concepte mateix del tipus de ciutat on volem viure.

Arga SENTÍS
Portaveu del Grup Municipal d’ICV-EUiA

 

 

 


REDACCIÓ31 Octubre, 2014

Genoveva Seydoux
Fèlix Alonso, Hortènsia Grau i Jordi Collado // Foto: Genoveva Seydoux

“No hi ha dret que es destini a indemnitzar Florentino Pérez pel projecte Castor tres vegades més del que l’Estat afirma que es gastarà el 2015 al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. Amb aquests pressupostos el govern castiga Catalunya, és un autèntic piròman per a la convivència”. Aquestes han estat paraules de la diputada al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA , Hortènsia Grau.

En total, la coalició ecosocialista ha presentat un total de 22 esmenes que fan referència al Camp de Tarragona. Aquestes es basen en les infraestructures més necessàries per a la població, com ara els ferrocarrils de proximitat, l’autovia A-27 en el seu tram fins a Montblanc o la finalització de les obres del Mercat Central de Tarragona.

En aquest sentit, Hortènsia Grau ha titllat d’antisocials els pressupostos, ja que “no modifiquen les polítiques econòmiques del Govern, que van directament contra les classes populars perquè no contemplen una política fiscal progressiva. Tampoc no han fet res per lluitar contra la pobresa energètica, però han dut al Tribunal Constitucional el decret que s’havia fet a Catalunya”.

En el cas de Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla, assegura que “no podíem esperar res del PP, i no hem tingut res. Les previsions d’inversió de l’Estat són ridícules, han passat de llarg i actuen contra els interessos de la població”.

 

 

 

 

 


REDACCIÓ20 Juny, 2014

El Pati Jaume I acull, fins al 30 de juny, una exposició sobre el moviment LGBTI
El Pati Jaume I acull, fins al 30 de juny, una exposició sobre el moviment LGBTI

El grup municipal d’ICV-EUiA ha  portat al plenari d’avui una moció  de la comissió 28J amb motiu del Dia Internacional per a l’alliberament LGTI (Lèsbic, Gai, Bisexual, Trans i Intersexual).
La moció que ha defensat Arga Sentís, en nom de la comissió, ha tractat, principalment,  4 punts. En primer lloc, rebutjar tota forma d’homofòbia i transfòbia i per tal d’evitar la discriminació i la violència. En segon, integrar el 17 de maig, Dia mundial contra l’Homofobia i la Transfòbia, i el 28 de juny, Dia de l’Alliberament LGBTI, dins de les accions culturals i educatives del municipi. Exhibir, també, la bandera de l’Arc de San Martí (símbol del col·lectiu homosexual) a la façana de l’Auntament el dia 28 de juny i, finalment, reforçar les accions en els serveis d’infància i adolescència en els centres educatius per fer front i evitar casos de bullying.
La polèmica ha sorgit quan la portaveu del grup municipal del PSC, Begoña Floria,  ha demanat introduir una emenda en el punt 3, l’emplaçament de la bandera gai al balcó del palau consistorial, proposant el Pati de Jaume I com alternativa. “No és la meva moció, i la comissió demana exhibir la bandera al balcó. No puc acceptar aquesta modificació”, ha esclarir la regidora ecologista. No obstant, Arga Sentis no ha evitat el següent comentari:  “el pati de Jaume I s’acabarà convertint en un armari, quan del que es tracta és que l’Ajuntament en surti”, tot afegint que no fa sentit posar allà la bandera quan “ara mateix ja està posada”.
Amb l’objectiu d’evitar que la polèmica s’allargués, Josep Fèlix Ballesteros ha dit que “mentre jo sigui alcalde no onejarà cap bandera que no sigui legal ni estigui autoritzada”.
Davant la negativa d’acceptar el canvi proposat pel Partit Socialista, CiU i PP han fet palès que senten descontents per haver rebujat una moció amb la que tot el consistori hi està d’acord a excepció del punt que tracta l’ubicació de la bandera.
En qualsevol cas, l’assumpte es tractarà en un altre plenari on s’intentarà demostrar que l’ajuntament tarragoní està fora de l’armari i que l’ubicació de la polèmica bandera pot tenir un altre emplaçament.
 
 


REDACCIÓ27 Maig, 2014

CAMATS
Les diputades Camats i Grau

Iniciativa per Catalunya qualifica de “presa de pèl” les dues esmenes tècniques presentades pel CiU i PSC per adequar el contingut de la llei de BCN World als requisits que va marcar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries.
Segons els ecosocialistes, només són punts “genèrics” i  “una presa de pèl directament” perquè no responen a les “mancances i deficiències” que plantejava el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries sobre el projecte de BCN World.
De la seva banda, la portaveu de C’s al Parlament, Carina Mejías, ha anunciat que el seu grup s’abstindrà en aquest projecte perquè no coneix el projecte i no li agrada el tipus de negoci.
“No ens plegarem a les exigències d’alguns inversors que no ens donen gaire confiança, no volem cap mena d’hipoteca política si formem part d’un govern de Catalunya”, ha subratllat.
Per últim, la CUP votarà en contra de tot el projecte.
 
 


REDACCIÓ21 Febrer, 2014

Iniciativa per Catalunya (ICV-EUiA) ha tingut coneixement del projecte de creació d’un nou lloc directiu, adjunt al gerent de l’ICS i el GIPSS, que suposadament tindrà per funció “explorar les sinèrgies i les possibles aliances entre els proveïdors sanitaris de Tarragona”.

Pere Montserrat, gerent de l'ICS
Pere Montserrat, gerent de l’ICS

El gerent únic de l’ICS i GIPSS, Pere Montserrat, ha anunciat la creació d’un nou càrrec directiu a l’organigrama de la sanitat pública tarragonina amb competències poc clares. 
Es dóna la circumstància que la decisió de crear aquest adjunt a la gerència, amb càrrec al pressupost de la sanitat pública i comeses poc definides, s’ha pres al mateix temps que la Comissió de Salut del Parlament de Catalunya aprovava  ahir, per unanimitat,  una proposició d’ICV-EUiA que instava el Govern a mantenir i racionalitzar els llocs de treball d’atenció directa i reduir els càrrecs directius i d’estructura burocràtica.
El redactat final de la resolució demanava també  “assegurar que els membres que formen part del Consell d’Administració de l’empresa pública GIPSS no tenen conflicte d’interessos amb la sanitat privada”. A hores d’ara, continuen al Consell d’Administració del GIPSS persones vinculades a la Xarxa Santa Tecla.
La formació ecosocialista té motius per pensar que darrera d’aquest nou nomenament s’amaga un altre cop l’intent de situar la sanitat privada per damunt de la pública, atesos els reiterats problemes que es pateixen des de fa temps tant al GIPSS com a l’ICS, mentre la Xarxa Santa Tecla no para d’ampliar la seva cartera de serveis concertats amb la Generalitat.
ICV-EUiA insta el Departament de Salut i el Govern de la Generalitat a complir estrictament el que ha decidit el Parlament de Catalunya, reclama que s’acabi amb el secretisme al voltant de la gestió de la sanitat a Tarragona i exigeix que, d’una vegada per totes, es doni tot el suport institucional a la sanitat pública abandonat les operacions poc clares que fan que la privada guanyi cada cop més terreny a la ciutat.