29. Març 2024

Arxius de Hilal Tarkou | Diari La República Checa

REDACCIÓ24 Febrer, 2015

NENAUna noia reusenc ha recuperat la seva filla de dos anys retinguda vuit mesos al Marroc pel seu pare, marroquí i resident al país alauita, després d’una intensa mediació amb el progenitor i la seva família en la qual va intervenir l’advocat de la dona, ja que la justícia espanyola s’inhibia en aquest cas.

Després d’aquesta experiència, l’advocat de la dona, Hilal Tarkou, ha demanat “més garanties perquè un pare i una mare sempre puguin veure els seus fills”, com a via per solucionar aquests casos.

Tarkou explica que la mare, catalana no musulmana, estava casada i tenia maltractaments des de poc després del naixement de la nena, però no va presentar denúncia fins a més tard.

El pare, de nacionalitat marroquina i amb antecedents penals, va ser condemnat per agressions i se li va dictar una ordre d’allunyament, però la dona es va penedir d’haver-ho denunciat i li va perdonar.

Al gener de 2014, la parella va viatjar a la localitat marroquina de Wadzam per presentar a la nena, encara de pit, a la família paterna, però un cop en aquest domicili “li van retenir el passaport, la van tancar a casa i era maltractada”, indica l’advocat.

Finalment, la jove va poder tornar a Reus a l’agost, però sense la seva filla, ia l’octubre va presentar una denúncia davant la policia local.

No obstant això, “el jutjat es va inhibir perquè el suposat delicte no l’havia comès un ciutadà espanyol, ni tampoc s’havia produït a Espanya”, detalla Tarkou.

Retinguda al Marroc

L'advocat Hilal Tarkou
L’advocat Hilal Tarkou

La mare va iniciar simultàniament els tràmits per al divorci i amb el Ministeri de Justícia per recuperar la seva filla, tot i la dificultat que suposava que “legalment estaven casats, el pare també tenia la pàtria potestat de la nena i no es podia demostrar que estava retinguda a la força “al Marroc.

Finalment, amb l’expedient encara per resoldre, la mare va acudir al despatx de Tarkou i tots dos van viatjar al Marroc el passat 5 de febrer. L’endemà es van entrevistar amb el cònsol espanyol i aquest va admetre que “mai havien resolt cap cas semblant”.

Els dos van viatjar junts per convèncer del lliurament de la nena al pare ia la seva família, amb qui des del primer dia van estar parlant del conflicte familiar fins a altes hores de la matinada.

El pare “demanava garanties per veure la seva filla, cal entendre que per sortir del Marroc necessita un visat i amb antecedents penals no és tan fàcil”, recorda Tarkou.

L’endemà, van reprendre la xerrada en un exercici “intens de mediació” i finalment “la mare d’ell va entendre que un nen amb qui millor està és amb la mare”, i amb aquesta bretxa oberta “vaig insistir fins que ens vam poder anar els tres “, assegura el lletrat.

Incredulitat
Tarkou precisa que “no cantem victòria fins a estar ja a l’avió” i que “per sort, hi ha hagut un final feliç, però cal treballar molt, sobretot en mediació, per solucionar més casos”.

Hilal Tarkou defensa que “en casos així sempre cal anteposar els interessos del menor per damunt de tot i fer-ho entendre tant al pare com a la mare”, però també demana “garanties perquè els dos sempre puguin veure els seus fills”.