Arxius de govern generalitat | Diari La República Checa

Teresa Pallarés es defineix com una persona polièdrica. És l’única dona que ha ocupat a Tarragona el despatx del màxim representant dedel govern de la Generalitat i de l’Estat. Va ser regidora, diputada, subdelegada del govern i delegada de la Generalitat, però aquesta professora només està en política perquè se sent útil. Se’n va anar a Junts perquè es va decebre amb el PSC, un partit que considera que defensa més els interessos de Madrid que de Catalunya. Pallarés ens va rebre al seu despatx i ha parlat obertament i sense tabús. No li agraden les paraules a mitges. Comparteix amb els lectors els seus punts de vista i alguns, de ben segur, que no agradaran a la cúpula política més conservadora i paralitzada. S’ha fet independentista a la força i continua pensant que a Catalunya ens ho he de creure. Després de la seva malaltia, només vol tenir temps per a allò que és realment important: ximpleries les justes i viure allunyada de les persones tòxiques.

Com es troba en aquest despatx?
Bé, adaptant-me. És un lloc on s’ha d’anar coneixent els projectes, les persones, i recuperar moltes iniciatives ja començades.

S’ho havia imaginat mai arribar a aquest despatx (delegació del Govern)?
La vida et porta per camins que de vegades no penses que hi poguessis anar. Fa un any no sabia què faria amb la meva vida ni on seria.

Jo estic en política perquè m’agrada el servei públic, perquè m’ho crec i perquè em sento implicada. Quan m’ho van proposar vaig pensar, sobretot, que podia fer ser útil.

Vostè deu ser de les poques persones que han representat el Govern d’Espanya i després el de la Generalitat. Diria que té un coneixement absolut de les dues administracions?
Un coneixement absolut és pràcticament impossible. Tinc coneixement de l’administració estatal, de la Generalitat i també de la local. Són vies diferents. Ara crec que Catalunya ha de fer un pas endavant en la seva independència i puc corroborar que no és el mateix gestionar els projectes quan tens una implicació directa amb el territori que quan estàs a una distància. Crec en el principi de la subsidiarietat i en el paper fonamental de l’administració local. Gairebé arribes a una relació personal amb els ciutadans del municipi. Això és apassionant.

Quin àmbit és el que més l’apassiona?
Jo crec que són diferents.

La seva funció, tant com a subdelegada com a delegada, és vetllar pels interessos del territori, però el càrrec no té massa poder executori o sí?
Has d’arribar al Govern pertinent que és qui pren les decisions. La meva feina és fer arribar els projectes a la Generalitat, saber trobar l’escletxa per dir “això s’ha de pressupostar i hauria de ser una realitat”. Això ha de ser així perquè hi ha un territori i unes demandes que han d’arribar a aquells que poden fer realitat els projectes. També passa el revés, aquelles decisions de país que poden afectar el territori han d’arribar al departament corresponent. La delegació s’ofereix com a canal per fer-les arribar, d’igual forma que els directors territorials.

El delegat és el coordinador, però no ‘mana’ en els directors territorials…
Hi ha una dependència orgànica. Cada un dels directors depèn de la seva conselleria, però jo coordino, he d’estar assabentada del què passa i d’alguna forma puc ajudar en aquest engranatge. En definitiva, el delegat és la cara d’aquest govern a Tarragona.

Hi ha debat intern al Govern entre Junts i Esquerra? Hi ha enteniment o és una olla de grills?
El debat intern és necessari en un govern de coalició. Els governs monocolors s’han acabat. És obvi i lògic que hi hagi maneres diferents d’entendre les coses, per això s’ha de discutir i arribar a acords. Nosaltres vam estar molt de temps abans de tenir un pacte de Govern, però ara tenim reunions amb els delegats d’Esquerra i intentem teixir enteses. No és un tema de color polític, sinó de retorn i d’atendre a les necessitats com a Govern. El nostre objectiu és avançar pels interessos comuns de la ciutadania.

Actualment, quina és la seva gran preocupació?
En tenim de diferents. Tenim reptes a Tarragona. Hem de començar a creure’ns que som una àrea metropolitana important pel país. Hem de tenir reivindicacions en temes d’infraestructures, hem de trobar l’encaix en el servei hospitalari. No hem de dependre de tot. Hem de superar aquest model ‘xupa-xups‘ que tenim amb Barcelona. En aquest territori hi ha dos sectors molt rellevants, l’industrial i el turístic, en els quals ningú no ens ha de donar lliçons de res. Amb infraestructures com el Port de Tarragona, l’Aeroport de Reus, aquells equipaments que no depenen de la Generalitat i que ho hem de reivindicar…

Què fa falta per creure’ns-ho?
Per exemple amb els fons europeus, tenim projectes de sostenibilitat molt valuosos com la Vall de l’Hidrogen Verd. Tenim una universitat (URV) potentíssima amb referents en indústria, coneixement, formació… Una zona patrimonial brutal, l’enoturisme, la gastronomia… Assolim tots els ingredients per creure’ns-ho. Ara venen els pressupostos i hauria de ser fàcil que es tinguin en compte: Ciutat de la Justícia; ampliació del Joan XXIII i del sistema sanitari a la demarcació; l’aeroport, que necessita una estació intermodal perquè ens lliga moltíssims punts forts. Sovint ens falta força.

Creu que el problema és que tothom defensa la seva capelleta, oblidant el bé comú?
De vegades sí. Això també és una qüestió de lideratges. Crec que en aquest territori ho hauríem de començar a treballar i deixar que hi hagi veus molt autoritzades. Líders que siguin capaços d’unir els pols que comentava abans. Hauríem de superar les barreres de colors i egocentrismes.

Per exemple, s’entén que una ciutat tan turística com Tarragona no disposi d’un hotel 5 estrelles?
Això és un tema que s’ha de treballar.

Per exemple, és inexplicable, als dilluns, que quan arriba un creuer s’hagi de dir als turistes que els museus estan tancats?
Falta visió per sobre.

La Generalitat té alguna responsabilitat en tot això?
Evidentment.

Llavors què ha de fer la Generalitat per obrir els museus als dilluns?
Jo crec que aquí falta feina de coordinació, perquè alguns museus no depenen de la Generalitat. Falta pensar en col·lectiu. Hi ha una taula de creueristes que està treballant i molt bé. La pandèmia també ha fet que s’hagin aturat moltes coses, però també ha provocat el sorgiment de noves visions. Estem davant d’una crisi que ha generat i està generant noves oportunitats.

Què es pot fer amb la desconfiança que ha generat l’accident d’IQOXE en la ciutadania cap a la indústria química?
Treballar-ho. L’accident va ser un abans i un després. Tenim empreses multinacionals amb alts estàndards de seguretat, però amb això no hi ha prou. Ara també sóc la directora del Plaseqta i he comunicat a les companyies que compto amb ells davant de qualsevol incident. Ens toca desplegar aquest pla, tenir el pressupost adient per tirar-lo endavant i dur a terme una campanya de comunicació perquè la gent conegui la feina que s’està fent i els estàndards de seguretat que hi ha a nivell de l’AEQT. Hem d’evitar demonitzar el sector.

En el cas d’IQOXE es van prioritzar els beneficis de la companyia per davant de la seguretat. No creu que la Generalitat hauria de controlar molt més l’àmbit de la seguretat?
El control hi és. Aquestes empreses reconeixen que se’ls hi demana molta informació i que de vegades és la mateixa administració la que col·lapsa per entrada de documents, comportant retards en les autoritzacions. La feina hi és. A IQOXE es va donar una situació on es va trencar tots els esquemes, això pot passar i el risc zero no existeix. Ara bé, quan les sirenes sonen ens hem de confinar, i aquesta idea s’ha de comunicar i traslladar sense complexos a la població. No entro en el debat sobre si van sonar o no aquella vegada. A banda, la mort d’una persona a causa d’una placa metàl·lica que va sortir disparada cap a casa seva és un fet que no es pot explicar i no estava previst. Això farà canviar molts punts en la seguretat.

Tot això afecta la desconfiança de la població… oi?
És el més complicat… assolir que la ciutadania torni a confiar en l’entorn. És una feina de l’administració en la qual estem treballant amb Protecció Civil i el sector químic. Ells també han de fer els seus deures i estan disposats.

Arribarà el projecte conegut com a ‘Barcelona World’?
Hem de ser conscients que aquesta operació ja estava iniciada i que acompanya un desplegament turístic pel territori. Sé que hi ha oposició per part d’alguns grups i, per tant, s’ha de posar cura perquè un projecte tan important tingui un bon assentament.

Hi haurà diners per construir la Ciutat de la Justícia?
Estem treballant seriosament en aquest dossier. Tarragona, no sé si és l’única ciutat a nivell espanyol que no té aquests serveis d’una forma ben estructurada.

L’alcalde de Tarragona deia que hi ha cabuda a la Tabacalera per albergar aquesta seu judicial. Hi està d’acord?
Sempre respectaré l’opinió d’un alcalde, però jo vull veure els números. Estem parlant de la capacitat, de l’obra…? Una cosa és rehabilitar un espai, i una altra, és fer un centre nou. Quan tinguem tots aquests aspectes estudiats ja en parlarem. A part, quan tinguem tot això analitzat, hem de parlar de la delegació del Govern a Tarragona, ja que també estem dispersats. Vull optimitzar els nostres recursos.

Llavors quina és la seva proposta?
Jo ara mateix no tinc proposta. Estem fent un estudi. Jo vull saber què paguem, què necessitem… A més, la covid ens ho condiciona tot amb el teletreball. Estic veient quines opcions hi ha.

No ha pensat en una zona de la ciutat?
Estem en fase d’avaluar els metres quadrats necessaris per a tots els Departaments.

Quins Departaments són?
Tots, la rèplica de la Generalitat aquí, a Tarragona. N’hi ha que estan aquí – edifici de la delegació del govern – com Presidència, Joventut, Interior… Però en tenim altres en diferents punts del municipi com Cultura. No sé quant tardaré a acabar l’estudi, però estem treballant-hi.

Creu que aquest Govern aguantarà els 4 anys o acabarà a mig mandat arran del ‘control’ de la CUP?
El compromís és que a mig mandat es faci un ‘reset‘. Avaluar el que s’ha fet i acordar cap a on continuar. El context polític és complicat i variant. A Catalunya encara estem en una situació de molta repressió amb un Parlament molt sotmès a amenaces judicials que fan perdre molta energia. En un Estat democràtic no caldria perdre energia en això.

Quan parla d’Estat democràtic es refereix a Espanya?
A Espanya i en aquest moment a Catalunya.

Vostè va ser subdelegada d’un Govern socialista, què ha canviat perquè vegi i opini d’una manera diferent sobre l’Estat espanyol, quan abans el defensava a ultrança?
Jo sempre he defensat els projectes del territori a Madrid amb la convicció total i absoluta de què m’escoltaven. Mai no renegaré del meu passat i molt menys del PSC perquè jo tinc arrels socialistes declarades, però a partir del 2010 hi va haver un abans i un després. Era una essència socialista de gent que es creia realment el que estava fent i que treballava per Catalunya des del Govern d’Espanya. Després es va trencar la confiança amb Catalunya i es va produir un desencant en moltes persones que creiem en el Govern. M’ha costat molt de creure que hi podria haver un ‘parón’ a Catalunya propiciat des de Madrid, fins que vaig trobar evidències.

Creu que ara hi ha catalanofòbia a Madrid?
Ho tinc claríssim. Veiem coses que són difícils d’entendre. A mesura que he anat coneixent tot el tema econòmic, el dèficit fiscal, etc.; això no és ‘palabrería’, són números. Catalunya no té retorn malgrat ser un motor per a Espanya. Som capdavanter en exportació, en innovació… Catalunya és un país que vol estar tranquil, treballar, anar de vacances, de la seva gent, un país de serveis que està acostumat a rebre persones d’altres indrets. No anem en contra de les persones d’Espanya. Per exemple la meva àvia es va dedicar a acollir ciutadans d’Andalusia. No entenc per què s’ha produït aquesta parada a Catalunya en infraestructures. Igual que el tema judicial, que crec que ha fet canviar moltes opinions.

El suflé independentista ha minvat?
Hem de resoldre un problema polític que tenim amb l’Estat espanyol. No amb la gent d’Espanya. Han de començar a entendre que Catalunya vol una altra cosa. Com a mínim, se’ns ha d’escoltar des del punt de vista polític. No hem d’asseure a una taula de diàleg per parlar d’infraestructures, això ja ho faran els consellers.

Però sembla que els independentistes no s’entenguin entre ells…
Nosaltres quan hem d’anar junts ho fem. El Govern independentista és un executiu de coalició que, per una banda, ha d’atendre les necessitats del país i, per l’altra, resoldre el conflicte polític, perquè fins que no ho fem, no guanyarem la sobirania per governar com creiem que ho hem de fer.

-Però per evitar aquests conflictes cal no tenir disputes internes…
Tenim un pla de govern que hem de seguir i que marca les fites amb les quals tots anem pel camí que considerem correcte. Hi poden haver diferents opinions, però creiem que al conflicte polític s’hi ha d’anar junts, amb Esquerra, la CUP i tant de bo també amb els comuns, en alguns punts. No em cansaré de repetir que tant de bo el Partit Socialista tingués una mirada més generosa cap a aquest conflicte.

No ha millorat res la situació amb Pedro Sánchez?
A mi el que em dol és el PSC, crec que han fet un pas més cap a Madrid i han perdut una mica la visió de Catalunya.

Vol dir que el PSC s’ha convertit en PSOE?
Sí, això ja fa temps que ha passat. Em dol perquè encara tinc amics socialistes i crec que podrien ser clau per a resoldre la situació. Jo no volia ser independentista, només volia poder gestionar els nostres recursos. Tant de bo això s’haguera treballat fa 15 anys.

No vol ser independentista. Ho és en aquest moment?
Clar, reivindico que fóssim una República i poguéssim gestionar els nostres recursos.

Per tant, és independentista a la força?
Ara sí. Vull deixar de ser-ho.

Sent republicana dedueixo que no li agrada el que està succeint a la Casa Reial?
Evidentment. En un país en què parlem de pobresa energètica i amb això (escàndol de la Casa Reial) no passi res… Que tinguem el Rei emèrit fora i que alguns ens parlin de fugats de la justícia en referència a persones que van tirar endavant el mandat de l’1 d’octubre… em sembla molt lamentable i em sap greu que se sostingui aquesta institució quan hi ha tantes mancances i hi ha gent que no arriba a final de mes.

Vostè se sent més de Junts o de Puigdemont?
Jo estic a Junts pel president Puigdemont. Vinc del Partit Socialista, vaig ser coherent amb el que pensava i vaig deixar la política per dedicar-me a la indústria química (directora de l’AEQT). Vaig rebre una trucada del president Puigdemont, em vaig sentir útil i vaig tirar endavant.

Creu que ha arribat a ser delegada per ser dona o per la seva trajectòria?
No. Mentre hàgim de celebrar els 8-M o de parlar dels plans d’igualtat a les empreses, vol dir que encara ho hem de treballar. No hem de deixar de fer-ho. M’agradaria pensar que no sóc delegada per ser dona.

Entrem en un àmbit molt més personal. Vostè és una persona feliç?
Què vol dir ser feliç? Sóc una persona que m’apassiona el dia a dia i intento buscar les petites coses que realment em fan feliç. Tinc una màxima que és donar a les persones de l’entorn el que a mi m’agradaria rebre. La felicitat se la dóna un mateix.

És molt ploranera?
Sóc emotiva. Alguna vegada ploro, encara que no massa. Sóc sensible amb alguns temes.

La darrera vegada que va plorar?
La meva gossa es va morir fa gairebé un mes i ha estat un drama, però ploro per moltes coses: quan veig situacions de persones i no puc fer-hi res, amb pel·lícules, l’òpera…

Per exemple quan veu gent demanant almoina…
Això em costa molt. Aquí no es veu massa gent que dorm pel carrer. Quan anava a Barcelona i en veia sí que plorava algunes vegades perquè m’afectava moltíssim.

Quin és el seu millor refugi quan les coses no surten bé?
Tinc molt bones amistats, també la meva parella que ha viscut molt de prop la meva malaltia i que a més és molt crític amb mi. Pel que fa a l’entorn, hi ha molta gent que em dóna suport. Els meus fills també són molt crítics, perquè no volien que entrés en política.

Després de passar aquesta malaltia, veu les coses d’una altra manera?
Sí. Ximpleries les mínimes, així com persones tòxiques que et trobes a la vida. Has d’intentar mantenir la teva visió sent respectat i respectant la dels altres.

Quin és el seu lema de vida?
Viure i deixar viure. Viure el moment. Has d’aprendre del passat per projectar el futur.

Hi ha algun somni que encara no hagi realitzat?
No ho sé. Tinc moltes coses al meu entorn que em fan viure somnis cada dia. Et podria parlar de viatges, però jo gaudeixo del dia a dia… Superar barreres, plantejar reptes i veure com els superes amb èxit… Les petites coses són les que et fan realment feliç.

Amb quin aspecte de la seva vida es quedaria?
Sóc una persona polièdrica com tothom. Tots tenim moltes cares.

Quin és el seu pitjor defecte?
Tots tenim defectes i depenent de les persones que et miren en tens més o en tens menys. Potser de vegades vull arribar a molts llocs i al final no ho puc fer i decebo a algunes persones. I això em sap molt greu.

Vostè és tossuda?
Sóc tossuda, perseverant… Però no ho considero un defecte. Crec que és una manera de viure i de treballar.

Què és Catalunya per a vostè?
El meu país.

Quan creu que acabarà la pandèmia?
Hi ha molts dubtes encara. El món sanitari s’ha bolcat, doblant torns i treballant d’una forma que no els hi podem ni agrair. També hem de lamentar veritables drames. Ha estat molt dur i, de fet, la pandèmia crec que és un abans i un després. Hem d’aprendre d’aquesta situació que ha canviat molts aspectes de la nostra vida. De les crisis sempre en surten noves oportunitats.

PUBLICITAT