Arxius de govern de catalunya | Diari La República Checa

REDACCIÓ28 Novembre, 2022

Salou ha aixecat el teló del primer #SalouCongress dedicat al turisme sostenible. El govern espanyol ha volgut imprimir importància al certamen, fent que es desplacés a la capital de la Costa Daurada el secretari d’estat de Turisme, Fernando Valdés i la delegada del govern a Catalunya, Maria Eugènia Gay.

Hi havia també una nodrida representació de l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja. Però, mentre el govern de Pedro Sánchez aplaudeix la iniciativa, sembla que l’executiu de Pere Aragonès la vol invisibilitzar. Això és el que es pot despendre de l’absència institucional del delegat del Govern de Catalunya a Tarragona, Àngel Xifré. El representant del govern català tenia previst assistir a l’obertura del SalouCongress, però ha acabat no assistint-hi.

Davant aquesta absència, el cert és que els assistents tenen arguments per concloure que el Govern de la Generalitat ha girat l’esquena a l’acte organitzat per l’Ajuntament de Salou. Potser s’ha oblidat que el turisme és un tema que hauria d’estar allunyat del partidisme i de la política de parròquia, ja que és una indústria que necessita recolzament i estabilitat, atenent que genera molts llocs de treball.

I parlant de generar riquesa, l’alcalde de Salou, durant el seu discurs en l’acte inaugural, ha criticat el govern del republicà Pere Aragonès per no treballat “de valent la defensa” de l’encallat projecte Hard Rock.

Per a Pere Granados, el centre recreatiu aportarà, sens dubte, sostenibilitat econòmica al territori i ajudarà a desestacionalitzar el turisme. El batlle entén que l’executiu català hauria de pronunciar-se a favor del macroprojecte i evitar que els contraris guanyin tot el protagonisme.

Salou Congress és una convenció sobre turisme de costa que se celebra fins aquest dimarts. En les dues jornades, es tractaran qüestions com la transformació del model de ‘Sol i platja’ i les oportunitats que ofereixen les tecnologies per garantir un creixement turístic. sostenible.

Yeray Moreno és el titular de la Regidoria d’Hisenda que col·labora molt activament en l’organització d’aquest certamen.

Durant el dia d’avui, l’Aliança de Municipis Turístics de Sol i Platja celebren una assemblea a Salou, d’on Pere Granados sortirà elegit president.

VÍDEOS

PUBLICITAT

REDACCIÓ27 Desembre, 2021

Illa assegura que el govern d’Aragonès “és fràgil”

El primer secretari del PSC, Salvador Illa, defensa que el partit està en condicions de governar Catalunya davant la “fragilitat interna molt preocupant” del Govern presidit per Pere Aragonès. En una entrevista a ‘El Periódico’ aquest dilluns, Illa explica que sent que el seu partit “guanya suports dia a dia” per governar Catalunya. Illa també ha fixat el seu objectiu polític “fonamental” per al 2022: diàleg entre catalans.

Pel que fa a l’acord amb ERC i JxCat per desbloquejar la renovació de càrrecs caducats, ha defensat que “TV3 i Catalunya Ràdio es mereixen una oportunitat”. “Ens convé un projecte polític que estigui pensat per al 100% de la ciutadania. Ara tenim un projecte dirigit, en el millor dels casos, al 52%. Obliden d’entrada el 48%. Jo vull posar l’accent en allò que ens uneix, que és molt”, ha afegit.

Segons ha dit, el govern liderat per Aragonès amb només sis mesos ha mostrat un “nivell de fragilitat interna molt preocupant” que “l’incapacita” per fer front a qüestions complexes. I davant d’aquesta situació, ha reivindicat la necessitat de construir una alternativa.

“La CUP ja s’ha desmarcat del Govern perquè diu que Aragonès no supera la qüestió de confiança. A veure si ens entenem: un Govern ha de ser del 100% dels catalans. Autoetiquetar-se com el Govern del 52%… però és que a més això ja s’ha trencat, no ha durat ni sis mesos”, ha afirmat.

PUBLICITAT

REDACCIÓ21 Desembre, 2021

El Govern ha aprovat aquest dimarts interposar una querella al Tribunal Suprem contra el president del PP, Pablo Casado, per les declaracions on va dir que hi havia mestres que no deixaven anar al lavabo a nens per parlar castellà i es discrimina els infants en funció de la professió dels seus pares.

Tal com ha explicat la portaveu de l’executiu, Patrícia Plaja, el Govern ha aprovat, després de consultar els serveis jurídics, acudir al Suprem en considerar que les declaracions “van contra la comunitat educativa”. “Les declaracions que va fer les va fer sabent que són falses i ataquen el conjunt del professorat i del sistema educatiu”, ha dit, tot afegint que Casado “acusava de delinqüents el professorat i la comunitat educativa”.

Segons considera el Govern, les paraules del líder del PP acusen el professorat “de delictes contra la integritat moral, d’incitació a l’odi i la violència”. “Hi ha línies vermelles que no es poden passar, i si es passen trobaran el Govern davant”, ha conclòs.

PUBLICITAT

REDACCIÓ16 Desembre, 2021

El Govern ha donat llum verda a l’acord de col·laboració entre el Departament d’Interior i l’Autoritat Portuària de Tarragona per a la seva adhesió a la xarxa de Radiocomunicacions d’Emergències i Seguretat de Catalunya (RESCAT). Un cop aprovat l’acord, en les pròximes setmanes es formalitzarà la signatura del conveni.

Amb aquest conveni, l’Autoritat Portuària de Tarragona s’integrarà a la xarxa RESCAT i d’aquesta manera el Port de Tarragona podrà utilitzar-la com a sistema que permet una millor interlocució amb el Departament d’Interior. L’objectiu és disposar d’una operativa que garanteixi la gestió de les situacions d’emergències i de seguretat disposant dels mateixos canals de coordinació que la resta d’integrants.

La xarxa RESCAT és la xarxa de radiocomunicacions d’emergència i seguretat, propietat de la Generalitat, que aplega els cossos de seguretat, els serveis d’emergències i diversos gestors d’infraestructures de Catalunya: Mossos d’Esquadra, Policies Locals, Bombers de la Generalitat, Bombers i Guàrdia Urbana de Barcelona, Protecció Civil, Servei d’Emergències Mèdiques, Agents Rurals, Departament de la Vicepresidència i de Polítiques digitals i Territori, Agència Catalana de l’Aigua i Servei Català de Trànsit, entre d’altres.

PUBLICITAT

REDACCIÓ26 Novembre, 2021

El conseller d’Economia, Jaume Giró, ha reivindicat que en el projecte de pressupostos de la Generalitat per al Camp de Tarragona per al 2022 les inversions s’incrementen un 86,9% respecte dels comptes del 2020, mentre que en canvi “els de l’Estat cauen un 30%”.

Giró ho ha manifestat en la presentació dels comptes a la regió que ha fet des de Tarragona aquest divendres, davant de representants polítics, econòmics i socials. A la vegueria la inversió s’enfila fins als 111,7 milions, i ha destacat que de cara al 2023 ja hi ha compromesos 75,4 milions.

Entre aquests diners no s’hi inclouen els 120 milions per a la compra de terrenys per al projecte de Hard Rock. “El compromís d’inversió és ferm per als pròxims anys”, ha dit.

PUBLICITAT

REDACCIÓ24 Novembre, 2021

Aragonès demana que es defensi el català

“El català a l’escola no es toca”. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha exigit al govern espanyol que es “comprometi” a defensar la immersió lingüística a Catalunya.

En una roda de premsa des de Palma, després de reunir-se amb la presidenta del Govern Balear, Francina Armengol, Aragonès ha remarcat aquest dimecres que l’escola catalana “no es pot posar en qüestió”.

L’endemà de la sentència del Suprem que imposa un 25% de castellà a les aules, el president del Govern ha avisat l’executiu espanyol que “no pot ser còmplice” del “possible retrocés”. “És imprescindible que l’Estat surti en una clara defensa del model lingüístic i es comprometi a fer costat a l’ampli consens que hi ha a Catalunya”, ha reiterat.

PUBLICITAT

REDACCIÓ11 Novembre, 2021

En Comú Podem en contra del nou CRT de Vila-seca

En Comú Podem rebutja la partida de 120 milions dels pressupostos del 2022 que el Govern preveu per a l’adquisició dels terrenys on s’ha de construir el complex de Hard Rock al Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou.

En un comunicat, la formació progressista considera que és “una línia vermella” per a l’aprovació dels comptes i afirma que la iniciativa “no és un canvi de model” i que “el monocultiu turístic, els casinos i el joc ja han fracassat”.

Alhora, els comuns es plantegen presentar una esmena a la totalitat als comptes si el Govern no obre una negociació. Així, reclamen canvis en matèria de ferrocarrils, llei de barris verds, psicòlegs públics, dentista públic i reindustrialització.

PUBLICITAT

REDACCIÓ9 Novembre, 2021

La gran inversió està prevista pel nou CRT

Els pressupostos de la Generalitat del 2022 preveuen invertir 226 milions al Camp de Tarragona. La xifra és molt superior als 48,9 milions del 2020 -l’últim cop que es van fer uns nous comptes- però està molt condicionada pels 120 milions que l’Incasòl té previst destinar a l’adquisició de terrenys del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) a Vila-seca on s’hauria de construir el complex d’oci i joc de Hard Rock.

Altres partides destacades són els aproximadament 17,5 milions per al nou edifici de l’hospital Joan XXIII de Tarragona o els 6,3 milions per a diferents millores i maquinària a l’hospital Sant Joan de Reus. El Govern també preveu invertir 7,5 milions per a la mitigació del risc d’inundació al barri de la Salut de Salou.

El Camp de Tarragona s’endú el 15,1% de les inversions previstes arreu del país. Per comarques, el Tarragonès és la que en surt més ben parada amb 180 M, 120 dels quals són per als terrenys del CRT. La segueix el Baix Camp, amb 19,7 M; l’Alt Camp amb 16,9 M; el Priorat amb 5,5 M i la Conca de Barberà, amb quasi 4 M.

El nou edifici de l’hospital Joan XXIII de Tarragona rebrà un impuls de 17,5 milions de cara al 2022. Els treballs estan previstos que s’allarguin diversos anys i el Govern ja ha fet una estimació dels diners que hi haurà de dedicar. Així, per al 2023 es contempla destinar-ne 26,4 milions; i el 2024 la xifra s’elevaria fins als 54,5 milions.

Pel que fa a l’hospital que actualment està en funcionament, de cara l’any vinent s’hi dedicaran 1,8 milions en millores a l’UCI i a diagnòstic per la imatge. A la ciutat de Tarragona també destaquen els poc més de 5 milions per al Centre Penitenciari Obert de Tarragona, els 2 milions per acabar la nova escola Arrabassada o els 124.000 euros per a reparacions a la muralla romana.

Detall per comarques
A la resta de la comarca s’han previst quasi 2,4 M per a la nova comissaria dels Mossos d’Esquadra de Torredembarra i 2,7 M per al nou institut de Roda de Barà. Alhora, hi haurà 3,1 M per al nou col·lector de la Riera de Gaià del sistema de sanejament d’Altafulla; 1,7 M per a col·lectors d’aigües a Salou i 1,3 M per a l’adequació de l’emissari submarí per al desguàs d’aigües residuals de Vila-seca i Salou. Així mateix, es destinaran 4,7 M al cens emfitèutic –una fórmula de pagament ajornada que no es comptabilitza com a deute convencional- de l’autovia entre Tarragona i Salou.

Al Baix Camp, més enllà de la partida per a millores a l’hospital Sant Joan de Reus, també hi haurà 1,5 M per a un nou laboratori de recerca de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili que s’instal·larà al mateix hospital. A més, la nova escola de Maspujols es finançarà amb 4 M, als quals s’hi afegiran 1,7 M més el 2023. També es dedicaran 1,7 M a l’ampliació de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) de Riudoms.

Pel que fa a l’Alt Camp, la principal inversió són els quasi 4 M per a l’execució de les obres de modernització de reg a la zona dels torrents de Valls. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) també farà inversions milionàries a la comarca, amb la nova EDAR d’Alcover (2,7 M), obres a l’EDAR de Vallmoll (2,4 M) i millores al sistema de sanejament de Puigpelat (2,6 M). En carreteres, es destinaran 475.000 a la C-51 al terme de Vila-rodona.

Finalment, a la Conca de Barberà i al Priorat el gruix de les partides se l’enduen la conservació de carreteres. Tot i això, el Govern ha previst destinar 900.000 euros a actuacions a la Logis Montblanc. Una partida que el 2023 està previst que sigui de 4 M, i de 9,8 M el 2024. Al Priorat també destaquen els 1,8 M d’inversió per al sistema de sanejament de Cabacés i els 925.000 euros per a la restauració de l’església de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant.

PUBLICITAT

REDACCIÓ20 Octubre, 2021

El Govern planteja les cessions per la Taula Bilateral

El Govern vol que el grup de treball tècnic de la Comissió Bilateral abordi els traspassos de Rodalies i la comissaria de Via Laietana en la reunió que tindrà lloc entre finals d’octubre i principis de novembre, tal com ha pogut saber l’ACN. La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà -màxima representant del Govern a la Bilateral-, també hi vol portar el traspàs del MIR, i Salvament Marítim.

Els equips de la Generalitat i la Moncloa n’estan tancant la data i l’ordre del dia. D’altra banda, la comissió d’Infraestructures -que coordina Jordi Puigneró-, es reunirà amb l’Estat al novembre. I la comissió d’Assumptes Econòmics i Fiscals -de Jaume Giró-, al desembre. La segona reunió de la Comissió Bilateral es farà al gener i a Barcelona.

La primera reunió de la Comissió Bilateral, celebrada a l’agost, ja va acordar que les comissions sectorials es reunirien abans d’acabar l’any, i que es crearia un grup de treball tècnic per abordar altres traspassos. Així, el calendari de moment es compleix, i la reunió genèrica -amb Vilagrà i la ministra de Política Territorial, Isabel Rodríguez, al capdavant- reprendrà la negociació a partir del gener.

A la reunió del grup de treball de la Comissió Bilateral no hi participarà, en principi, cap conseller ni consellera, sinó que la trobada recaurà en perfils tècnics de la Generalitat. L’equip de Presidència també hi vol incloure la gestió de beques; els 200 milions de la disposició addicional tercera de l’Estatut; i la gestió de la Inspecció de Treball i Formació Professional.

PUBLICITAT

REDACCIÓ21 Maig, 2021

Catalunya torna a tenir un president. Set mesos després de la inhabilitació de Quim Torra (28 de setembre del 2020) i després de tres mesos de negociacions complicades entre ERC i Junts, el republicà Pere Aragonès ja és president de ple dret. L’acaben d’investir. Ha comptat amb els vots d’ERC (33), JxCat (32) i la CUP (9). La resta de l’oposició ha votat en contra. El dilluns que ve està previst que prengui possessió del càrrec i formarà govern el dimecres.

A partir d’aquí, arrencarà una legislatura plena d’incògnites perquè les relacions entre Esquerra i JxCat estan envoltades de desconfiança i recels. Aragonès comença debilitat per la manera com han transcorregut les negociacions – dos intents d’investidura fallits i ultimàtums incomplerts – i per la reguera de renúncies a les files postconvergents per formar part del seu Govern (Elsa Artadi o Joan Canadell).

El mandat del 132 president de la Generalitat i primer republicà a dirigir els destins de Catalunya haurà de superar un examen a meitat de la legislatura: en 2023, s’haurà de sotmetre a una moció de confiança.

Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys

Aquests dos primers anys estaran també marcats per la taula de diàleg entre Govern i Generalitat, que tant JxCat com la CUP han acceptat. Si no dóna fruits, els postconvergents i els antistema (que exigeixen un referèndum abans de 2025) pressionaran per tornar a la confrontació amb l’Estat i materialitzar la independència de Catalunya.

La sessió d’investidura ha estat lluny de despertar l’expectació d’altres cites precedents relacionades amb el “Procés” i ha estat envoltada també de les mesures de seguretat per la pandèmia.

Oriol Junqueras ha volgut estar i ha demanat un permís per sortir de presó i acudir a Parlament per veure com investeixen a Aragonès, el seu successor al capdavant d’ERC al Govern. Pere Aragonès es converteix en el primer president d’ERC en els darrers 80 anys.

L’acord entre Esquerra i JxCat dilueix, d’entrada, la figura del Consell per la República i Carles Puigdemont, ja que queden en un segon pla davant la creació d’una nova direcció col·legiada formada pels cinc principals partits i entitats (ERC, JxCat, CUP, ANC i Òmnium) per dirigir el denominat “Procés“.

PUBLICITAT