El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha citat de nou a l’exgerent de CDC Germà Gordó el proper 11 de novembre, a les 11.00 hores, perquè declari, per videoconferència, com investigat pel presumpte blanqueig de capitals en petites quantitats en la formació, després que la seva compareixença prevista per aquest dimarts hagi estat ajornada.
Gordó es troba en aïllament preventiu a l’haver tingut contacte estret amb una persona amb coronavirus. És la segona vegada que la seva declaració canvia de data, ja que ja va estar citat el passat 29 d’octubre, convocatòria que també va ser suspesa fins aquest dimarts.
Gordó està investigat en la peça separada anomenada ‘Donacions Blanqueig’ del cas que investiga el presumpte finançament irregular de CDC, causa coneguda com ‘3 per cent’, després que l’extresorer del partit Daniel Osàcar l’assenyalés com el presumpte responsable que controlava el sistema de blanqueig en petites quantitats en el partit.
El titular de Jutjat Central d’Instrucció número 5 va tenir en compte la declaració d’Osàcar, que va afirmar que Gordó era “la persona que directament i personalment va idear aquesta operativa, la va planejar i va dirigir la seva implementació”, segons recull l’escrit del jutge.
El exconsejero de Justícia será interrogado por videoconferéncia el próximod dia 30 a las 10h
El juez de la Audiencia Nacional José de la Mata ha acordado la citación como investigado del exgerente de CDC i exconsejero de Justícia, Germá Gordó, en la pieza separada del denominado caso 3% en la que se investiga si altos cargos de esa formación política, en connivencia con otros cargos públicos y funcionarios de distintas Administraciones e instituciones públicas de Cataluña y empresarios, “pusieron en marcha una estructura para financiar ilegalmente a este partido político en forma encubierta”.
En un auto, el magistrado atiende así a la solicitud de la Fiscalía Anticorrupción que pedía que citara a Gordó a declarar por un delito de capitales, interrogatorio que tendrá lugar el viernes de la próxima semana, 30 de octubre, a las 10 horas, por videoconferencia desde los juzgados de Barcelona.
El magistrado le cita después de que el extesorero de la formación Daniel Osacar señalara en su declaración ante el juez que “la persona que directa y personalmente ideó esta operativa, la planeó y dirigió su implementación fue el entonces gerente del partido, Gordó Aurabell”.
La resolución explica que en ese procedimiento se investiga la presunta estructura multicanal puesta en marcha y las distintas supuestas vías ilegales de allegamiento de recursos. En primer lugar, indica el magistrado, mediante pagos encubiertos al partido, bajo la apariencia de donaciones, a través de fundaciones vinculadas a CDC, CATDEM y Fundació Forum Barcelona. En segundo lugar, mediante la recepción de grandes cantidades de dinero en efectivo y, por último, mediante la triangulación con empresas que asumían pagos directos a terceras personas por servicios prestados al partido.
Daniel Osàcar, extresorer de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), ha decidit parlar després d’anys de tancar files amb el partit. La setmana passada, en una declaració davant del jutge José de la Mata de l’Audiència Nacional, que investiga el finançament de CDC, va admetre per primera vegada el blanqueig de capitals de la formació, i aquest dimarts ha anat un pas més enllà.
Daniel Osàcar
Osàcar ha assenyalat Artur Mas i ha dit que el líder del partit i excap del govern català tenia plena constància d’aquestes actuacions en el si de la formació, però que qui controlava el sistema era l’exgerent de CDC i exconseller, Germà Gordó. Mas havia dit fins ara que no sabia res d’aquestes pràctiques. La declaració d’Osàcar com a imputat s’emmarca en la causa “Donacions blanqueig”, una peça separada del cas 3% i que afecta diversos exconsellers de la Generalitat, com ara Jordi Jané, Felip Puig, Irene Rigau i Pere Macias.
La Fiscalia Anticorrupció sosté que van facilitar el blanqueig de comissions il·lícites pagades per empresaris a la formació fundada per Jordi Pujol. L’extresorer, que fins ara sempre havia tancat files amb el partit, sembla haver canviat d’estratègia i col·laborar ara amb el ministeri fiscal. De fet, Osàcar ha canviat d’advocat en les últimes setmanes. El jutge ha citat a declarar per 26 d’octubre un altre tresorer de CDC, Andreu Viloca.
Artur Mas
A l’abril, José de la Mata va imputar quatre exconsellers de CDC perquè considerava que hi havia indicis que les donacions que es van fer al partit entre els anys 2009 i 2012 van ser “actes d’aflorament de diners procedent de delictes realitzats per persones pròximes a CDC seguint un pla superior traçat pels jerarques del partit”.
Això, segons l’instructor i el fiscal, podria suposar un delicte de blanqueig de capitals. En aquesta peça separada també hi ha imputat l’extresorer de CDC.
Osàcar, de 85 anys, compleix condemna de tres anys i mig de presó pel cas Palau des de finals de juliol, quan va entrar amb Fèlix Millet i Jordi Montull a la presó de Brians 2. Actualment es troba en tercer grau.
Germà Gordó
La Fiscalia, en un gest poc habitual, va acceptar concedir el règim de semillibertat a l’extresorer de CDC i permetre que complís la pena de presó en un pis tutelat per la Generalitat. Va argumentar, a banda de l’edat avançada i la salut delicada, que l’extresorer de CDC, per qui Mas va posar “la mà al foc” en diverses ocasions, havia mostrat “penediment”.
El jutge José de la Mata interroga aquets dimarts a un testimoni clau en el cas 3%, Vicente Francisco Campanales, qui va lliurar una caixa forta i uns maletins que suposadament li va demanar amagar l’ex director general d’Infraestructuras.cat Josep Antoni Rosell.
El jutge De la Mata
De la Mata li ha cridat a declarar a petició de la Fiscalia Anticorrupció, que a l’agost va sol·licitar una nova ronda d’interrogatoris per indagar en la suposada funció de “contacte” amb els empresaris que es creu tenia l’exconseller de Justícia amb CiU Germà Gordó.
Al principi De la Mata va citar també per aquest dimarts a Rosell – detingut en dues ocasions quan aquesta causa s’instruïa en un jutjat del Vendrell – per prendre-li declaració com investigat, però finalment ha acordat posposar aquesta compareixença i només interrogarà Campanales.
Campanales, segons les fonts consultades, és la persona a la qual suposadament Rosell, poc després del primer registre a la seu de CDC, li va demanar amagar una caixa forta i diversos maletins amb clau davant el temor que el detinguessin, el que finalment es va produir.
Arran de l’arrest de Rosell, quan els fets s’investigaven en un jutjat del Vendrell, Campanales va posar a disposició de la Guàrdia Civil aquesta caixa de cabals -en la qual es van trobar 80.000 euros- i els maletins en els quals es ocultava diversa documentació, i que va obrir un manyà a presència judicial.
L’agost passat, la Fiscalia Anticorrupció va demanar al jutge que cités a tots dos a declarar així com a “diferents càrrecs públics que de manera directa o indirecta han tingut relació en tal qualitat amb l’investigat” Germà Gordó.
Segons el fiscal, de la causa es desprenen “elements incriminatoris que posen de manifest com Germà Gordó ha estat durant diversos anys el contacte (almenys, un d’ells) dels contractistes amb l’Administració Pública catalana i CDC”.
Amb aquests testimonis, la Fiscalia tracta de “acreditar que hi ha un ‘modus operandi’ idèntic en els diferents fets investigats” en aquesta causa per part d ‘ “una trama delictiva subjacent en l’estructura de la contractació pública de les administracions catalanes, controlada des el partit CDC”.
La Fiscalia creu que Gordó era una “cobertura” que tenia l’extresorer de CDC i exadministrador de la fundació Catdem, Andreu Viloca, “per a realitzar les diferents activitats delictives que se li imputen”, fonamentalment idear “un sistema d’adjudicacions d’obra pública determinades per donacions a CatDem que, finalment, anaven al patrimoni del propi partit polític”.
Després d’assumir De la Mata aquesta causa va imputar, com a persones jurídiques, a CDC i al PDeCAT (com “mer continuador” de la trama), per delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals.
Els fiscals Anticorrupció sol·liciten al jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investiga l’exconseller de Justícia Germà Gordó pel “cas 3%”, que li prohibeixi sortir d’Espanya i li requereixi la informació del seu telèfon mòbil.
El Ministeri Fiscal ha demanat aquestes mesures cautelars, que el jutge del TSJC Carlos Ramos resoldrà aquest divendres, després de prendre declaració com investigat l’exconseller i ara diputat no adscrit del Parlament, per la seva presumpte paper d’intermediació en el pagament de comissions d’empresaris a CDC.
Gordó, en la seva declaració, ha admès haver-se reunit amb alguns dels empresaris investigats en el cas del 3%, atès que aquesta era la seva obligació per les seves responsabilitats en la contractació pública de Catalunya i ha desvinculat l’expresident de la Generalitat Artur Mas de la gestió econòmica de l’extinta CDC. El jutge prendrà una decisió aquest divendres.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obert una investigació contra l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí (JxSí), Germà Gordó, pel ‘cas 3%’.
Germà Gordó amb l’expresident Mas
La Sala Civil i Penal del tribunal ha acordat declarar-se competent per obrir diligències contra Gordó, que és aforat per la seva condició de diputat, després que ho demanés el jutge del Vendrell que porta la instrucció del cas de presumpte finançament irregular de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC). A Gordó se l’investiga pels presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn, prevaricació i malversació de fons públics, que són els que va fixar el jutge de Vendrell, Josep Bosch, en l’exposició raonada enviada al Tribunal Superior.
En una “valoració molt provisional”, el tribunal veu indicis de delicte contra Gordó, recordant que entre 2011 i 2013 va ser gerent de CDC, amb responsabilitats organitzatives i econòmiques, membre del Consell d’Administració de GISA, l’empresa d’obres públiques de la Generalitat, secretari de Govern i conseller de Justícia.
Així, segons l’exposició raonada que el jutge del Vendrell va fer arribar al TSJC i que l’alt tribunal assumeix, Gordó i “altres persones” haurien portat a terme una “sèrie d’actuacions” per “requerir a certes empreses quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, CatDem i Fòrum Barcelona” a canvi de “fer de mitjancer directa o indirectament davant de les autoritats responsables” de l’adjudicació de concursos públics.
La Fiscalia Anticorrupció li situa com “l’aconseguidor” o “recaptador”, però el TSJC va descartar a començaments d’any investigar l’actual diputat i extitular de Justícia de Catalunya
Josep Bosch, el jutge que instrueix el cas del 3%, de suposada finançament irregular de CDC, ha demanat de nou al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que investigui l’actual diputat al Parlament de Junts pel Sí i exconseller de Justícia, Germà Gordó.
D’acord amb l’alt tribunal, el titular del jutjat d’instrucció número 1 del Vendrell ha enviat una nova exposició raonada perquè l’alt tribunal català obri una investigació a Gordó, que en ser diputat gaudeix de la condició d’aforat.
El TSJC ja va rebutjar al febrer passat obrir una investigació a Gordó, en no veure en aquell moment indicis clars de la seva relació amb la presumpta trama de pagament de comissions a CDC que s’investiga en el cas del 3%, si bé la Fiscalia Anticorrupció li situa com el “conseguidor” o “recaptador”.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suggerit al jutge del 3% que ofereixi a l’exconseller de Justícia i diputat de JxS Germà Gordó la possibilitat de personar-se en la causa assistit amb un advocat per exercir el dret de defensa, el que inclouria la possibilitat de declarar voluntàriament.
Així ho apunta la sala civil i penal del TSJC en un informe, datat al gener passat, en què desestima obrir una causa contra l’aforat Germà Gordó i acorda tornar al jutge del Vendrell, Josep Bosch, que investiga el cas del 3% la exposició raonada que aquest li va enviar amb els indicis de què disposa contra el diputat.
El jutge del Vendrell (Tarragona), a proposta de la Fiscalia Anticorrupció, va demanar el passat mes de desembre al TSJC que obrís una investigació a Gordó davant les sospites que va realitzar “actes de mediació en la gestió de donacions” a CDC a canvi de facilitar adjudicacions d’obra pública.
El TSJC va tornar el seu escrit al jutge per emplaçar-lo a “concretar” de manera “particularitzada tots i cada un dels presumptes actes delictius” que atribueix a Germà Gordó i va rebutjar la proposta de la Fiscalia que s’acordés el registre dels seus domicilis i despatxos per considerar-ho una mesura “prospectiva i genèrica”.
En aquest sentit, l’alt tribunal català planteja al jutge del Vendrell la possibilitat de fer “oferiment” a Gordó, si ho creu oportú, “de la possibilitat d’exercir el seu dret de defensa” d’acord amb l’article 118 bis de la Llei d’enjudiciament criminal.
L’esmentat article reconeix el dret de diputats i senadors als quals s’atribueixin delictes a ser informats dels fets que se’ls acusen, a personar amb advocat a la causa ia sol·licitar les diligències que creguin oportunes, inclòs prestar declaració de manera voluntària amb assistència lletrada.
El TSJC retreu al jutge del Vendrell que no expliciti “què concrets elements s’esperen localitzar i recollir” en els registres domiciliaris de Gordó, “ni què fundades sospites puguin abrigar els investigadors sobre la seva rellevància per a la investigació”.
L’alt tribunal català recrimina a més al jutge del 3% que no justifica “per què no resulten viables altres diligències i instrucció menys invasives, com podria ser, per exemple, la reclamació de les diverses agendes oficials que l’aforat hagi pogut tenir en les diverses responsabilitats polítiques es tinguin al temps dels fets “.
La Fiscalia Anticorrupció considera que l’exconseller de Justícia i actual diputat de CDC Germà Gordó exercia el paper de “aconseguidor” o “recaptador” en la trama del 3%, supervisant la tasca del tresorer del partit Andreu Viloca, qui controlava de manera “sistemàtica “les suposades mossegades. Els fiscals anticorrupció havien sol·licitat resgistres al despatx de l’exgovernant
Així ho conclou la Fiscalia Anticorrupció en un escrit, a què ha tingut accés el digital La República Checa, remès al novembre passat al jutge del Vendrell que investiga el suposat pagament de comissions del 3% a CDC per part d’algunes constructores a canvi de la adjudicació d’obra pública per administracions governades per la formació nacionalista.
L’exconseller parlant amb l’expresident Mas
Arran d’aquest informe d’Anticorrupció, el jutge va remetre, donada la condició d’aforat de Gordó -que és diputat de Junts pel Sí al Parlament- una exposició raonada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que al gener passat va rebutjar investigar-en no veure, de moment, indicis clars de la seva relació amb la suposada trama de pagament de comissions.
El TSJC va al·legar que els indicis apuntats pel jutge, que inclouen reunions de Gordó amb empresaris vinculats a la trama del 3%, eren imprecisos, pel que la va retornar al magistrat del Vendrell perquè, si ho considerava oportú, la concretés més en un segon informe.
En el seu escrit, Anticorrupció considera “acreditat” que Gordó participava en aquesta trama delictiva exercint el paper de “aconseguidor” o “recaptador”, pel que creu que podria haver comès, al costat dels altres implicats, els delictes de suborn, tràfic d’ influències, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, blanqueig de capitals i malversació de cabals públics.
Gordó supervisava
Segons els fiscals Anticorrupció, Gordó, que ha ocupat els càrrecs de gerent i membre de la direcció i secretariat de CDC, secretari del govern català, conseller de Justícia i president i conseller d’empreses públiques, a més de diputat al Parlament, “supervisava” la tasca del tresorer de CDC Andreu Viloca.
Viloca és qui, segons el ministeri públic, controla “en una primera instància, de manera sistemàtica, els pagaments encoberts que rep finalment CDC” a canvi de l’adjudicació d’obra pública, que suposen “veritables suborns sota l’aparença de donacions”, a través de les fundacions vinculades al partit, com CatDem i Fòrum Barcelona.
El ministeri públic ressalta que darrere dels empresaris investigats i del tresorer de CDC és “necessària” l’existència de “alguna persona que tingués un poder polític i social a CDC i en l’administració pública de Catalunya”, per poder dur a terme aquestes activitats suposadament delictives, i conclou que es tracta de Gordó.
Dubtes fonamentats
Per a la Fiscalia, “no hi ha explicació legal i coherent que justifiqui la quantitat de gestions, menjars, interlocucions i reunions” mantingudes per Gordó, alguna d’elles a la mateixa seu del partit i, fins i tot, al Palau de la Generalitat, amb els empresaris implicats i en ocasions en presència de Viloca.
Segons els fiscals, Gordó era un “actor principal” en les contractacions públiques que es realitzen a Catalunya, a l’erigir-se com “la persona de contacte” dels contractistes de l’administració catalana.
El jutge del Vendrell, Josep Bosch
L’informe de la Fiscalia detalla les numeres reunions que Gordó va mantenir durant mesos amb empresaris investigats en la causa, en les dates prèvies i posteriors a l’adjudicació d’obres públiques com en el Consorci d’Educació de Barcelona, el Port de Barcelona, la carretera C -55, els túnels de la plaça de les Glòries de Barcelona i l’institut de Lluís Peguera de Manresa (Barcelona).
Segons els fiscals, en alguns d’aquestes reunions entre Gordó i els empresaris es pactava l’adjudicació de la licitació de les obres “a canvi d’un lliurament de diners encoberta, en forma de donació” a les fundacions vinculades al partit.
El nom de l’exconseller de Justícia i diputat de Junts pel Sí al Parlament de Catalunya no serà investigat en el marc del cas del 3% perquè el TSJC no veu, de moment, indicis clars sobre la seva implicació en l’escàndol.
El TSJC va desestimar el passat mes de gener obrir una investigació a Gordó a partir de l’exposició de motius que el jutge del Vendrell, Josep Bosch, que instrueix la presumpta trama de pagament de comissions a Convergència el va fer arribar amb pistes que suposadament incriminarien l’exconseller de Justícia.
El TSJC, al qual correspondria investigar a Gordó per ser aforat davant aquest òrgan donat la seva condició de diputat al Parlament, ha considerat imprecisos els indicis apuntats pel jutge del Vendrell, que inclouen reunions de l’exconseller amb empresaris que estan sent investigats per pagar suposadament comissions a CDC a canvi d’adjudicacions públiques.
Feia d’intermediari?
Segons publica el diari “El Mundo”, el TSJC va tornar la seva exposició raonada al jutge del Vendrell perquè la concretés, tot just uns dies abans que es desplegués l’operació “Pika”, en què el passat 2 de febrer la Guàrdia Civil va detenir 18 persones per la seva presumpta relació amb el pagament de comissions a CDC, entre ells el president del port de Barcelona Sixte Cambra i l’exregidor de CiU a la capital catalana Antoni Vives.
Diversos dels detinguts en aquesta operació van declarar la setmana passada com investigats davant del jutge del Vendrell, en unes compareixences en què, apunta el diari “El Mundo”, alguns empresaris van admetre que utilitzaven en les seves comunicacions noms claus com “Gerardo” o “Gregorio” per referir-se a Gordó.
El jutge instructor entén que l’exgovernant podria actuar com a intermediari en la trama del 3%.
REDACCIÓ3 Novembre, 2020
El jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ha citat de nou a l’exgerent de CDC Germà Gordó el proper 11 de novembre, a les 11.00 hores, perquè declari, per videoconferència, com investigat pel presumpte blanqueig de capitals en petites quantitats en la formació, després que la seva compareixença prevista per aquest dimarts hagi estat ajornada.
Gordó es troba en aïllament preventiu a l’haver tingut contacte estret amb una persona amb coronavirus. És la segona vegada que la seva declaració canvia de data, ja que ja va estar citat el passat 29 d’octubre, convocatòria que també va ser suspesa fins aquest dimarts.
El exconsejero de Justícia será interrogado por videoconferéncia el próximod dia 30 a las 10h
Daniel 
REDACCIÓ
El Ministeri Fiscal ha demanat aquestes mesures cautelars, que el jutge del TSJC Carlos Ramos resoldrà aquest divendres, després de prendre declaració com investigat l’exconseller i ara diputat no adscrit del Parlament, per la seva presumpte paper d’intermediació en el pagament de comissions d’empresaris a CDC.
e comissions a CDC, entre ells el president del port de Barcelona Sixte Cambra i l’exregidor de CiU a la capital catalana Antoni Vives.
