Arxius de fortuny | Diari La República Checa

REDACCIÓ6 Maig, 2016

En temps de la pesseta la competitivitat del país la manteníem devaluant la moneda. Era la solució aplicada cada cert temps per poder exportar i rebre turisme a preus més atractius. En temps de l’euro això ja no és possible i ara les devaluacions es continuen fent baixant el salari dels treballadors i treballadores. Però quines són les causes de la manca de competitivitat?

Hi ha moltes causes establertes. Unes de ben falses, com la falta de formació i educació. Tenim aspectes en què aquest país ha avançat malgrat molts inconvenients com són el sistema de salut i l’educació. Podem afirmar que tenim un sistema de salut competent, amb mancances encara, però competent en definitiva. I també podem afirmar que tenim un sistema educatiu amb mancances però competent, doncs són els joves formats aquí volguts a tot el món. Una altra manera de devaluar, enviar la joventut fora del país. Falsa manera finalment de ser competitius.

El polígon petroquímic de Tarragona genera de l’ordre de 40.000 llocs de treball entre directes i indirectes. Es tracta de la concentració d’indústria química més gran del sud d’Europa i representa la meitat de la producció química de Catalunya, tot aportant al PIB català més del 2%. Què li falta al polígon per ser competitiu? Últimament s’anuncien tancaments de plantes, amb el conseqüent efecte en cadena que es provoca en aquest tipus d’indústria. Si tenim persones ben formades, si estem en un espai logístic i geogràficament estratègic al sud d’Europa, si tenim ja una tradició consolidada, per què es parla de manca de competitivitat?

Doncs bé. La indústria química treballa la matèria, la transforma i per fer-ho necessita energia, molta energia. El preu de l’energia és un element competitiu determinant. Cal observar que per obtenir certs productes el cost de l’energia representa el 50% del cost total de la seva fabricació. Gairebé el 40% del consum d’energia elèctrica d’ús industrial el consumeix la indústria química, petroquímica i assimilables. D’aquí ve la importància del seu preu. Segons

Eurostat, si mirem els preus del kwh, trobem que mentre a Espanya per indústries amb consum de més de 20.000 MWh/any (indústries químiques) és de 0.0722 €, a Alemanya és de 0.0434 € i a França 0.0431€. Les dades parlen per si soles.

Si a tot plegat li sumem la falta d’ample ferroviari europeu i la poca visió en política industrial, les perspectives no són bones i ens cal reaccionar. Amb aquest preus, ni treballant gratis podem ser competitius, per molt competents que siguem com a treballadors!

Jordi FORTUNY
Conseller ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ24 Març, 2016

Saber què va passar és el que volen les famílies de les víctimes de la repressió franquista, però per extensió la societat que es vol considerar normal.

Jordi Fortuny, regidor d'ERC — Jordi Fortuny, regidor d’ERC

El passat divendres 18 de març, a l’ajuntament de Tarragona, és va aprovar àmpliament una moció presentada pels grups municipals d’ ICV-EUiA, la CUP i ERC-MES-MDC, on s’acordava que la corporació municipal interposi una querella criminal davant dels Jutjats d’Instrucció de Tarragona, per investigar els crims contra la humanitat comesos per la dictadura franquista als veïns i veïnes d’aquesta ciutat. S’acordava també donar trasllat de l’acord al Juzgado Nacional de lo Criminal y Correcional Federal de Buenos Aires, per tal que la jutgessa Maria Servini ho tingui als efectes de la querella anomenada Querella Argentina contra los crímenes del Franquismo, fonamentada en l’aplicació de les lleis internacionals relatives a la persecució judicial de Crims contra la Humanitat i la legislació internacional sobre el principi de Justícia Universal.

Els grups municipals que van presentar la moció no van fer altra cosa que traslladar el que una societat organitzada demanda. La proposta surt conjuntament de Fòrum Tarragona per la Memòria Històrica, Tarragona Patrimoni de la Pau i la família de Gabriel Rodrigo Knafo, i pretén marcar un punt d’inflexió i normalitzar les formes de fer d’una societat democràtica.

Les víctimes documentades, veïns i veïnes de Tarragona, van ser seixanta-dues persones assassinades i executades durant el règim franquista; set-centes quatre empresonades i cal comptar-ne onze més que van morir a la presó provincial de Tarragona quan la torre del pretori era la presó de Pilats. Aquestes persones no han tingut encara els reconeixement ni la revisió dels seus processos que els restitueixin i que identifiquin fets i causes.

És en els Principis de Nuremberg on s’inspira el nou ordre del Dret Internacional. La conseqüència és clara: les lleis de punt final, no són legals, ni en la actualitat ni en els últims 70 anys. A l’estat Espanyol tenim una llei de punt final del Franquisme embolcallada dins la Llei 46/1977, de 15 d’octubre, d’Amnistia, en la qual s’articulen qüestions com el fet de deixar sense efecte els delictes comesos per funcionaris i agents d’ordre públic contra l’exercici dels drets de les persones.

Tarragona fa història cercant la manera de corregir una anomalia dins d’un estat democràtic. Cal esperar ara la correcta materialització dels acords. El nostre grup es compromet a fer-ne el seguiment.

Jordi FORTUNY
Conseller d’ERC-MES-MDC a l’Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ20 Novembre, 2015

El passat divendres 30 d’octubre, en sessió extraordinària, el consell plenari de l’Ajuntament de Tarragona va aprovar definitivament el text refós del PP10. Aquesta aprovació implica donar llum verda per fer un barri amb 1200 habitatges, una zona d’equipaments i la ubicació d’ IKEA. Les gestions impulsades per ERC l’any 2007 han fructificat ara per ubicar allí la coneguda multinacional sueca del moble.

Aquest pla urbanístic se situa en el sector sud de l’Autovia de Reus, en front del Carrefour i la confluència de la T11 (carretera Tarragona -Reus ) i l’A-7/N340. Allí trobem la gran rotonda que configura un nus de comunicació per on passen diàriament de l’ordre de 100.000 vehicles. Aquest espai és en un extrem del terme municipal de Tarragona, just a ponent, i sembla paradoxal que malgrat estar a l’extrem de la ciutat, esdevingui centre. Centre d’una ciutat metropolitana, centre del que representa el Camp de Tarragona amb una població de 350.000 habitats en un radi de 10 km.

Es fa evident que pel volum de vehicles que hi transiten, per la concentració d’equipaments comercials i d’oci, esdevé i esdevindrà encara més un espai de trobada i centralitat del Camp de Tarragona.

Davant aquesta realitat ens cal reflexionar i encetar aquells plantejaments globals, de política global en el marc del Camp de Tarragona. I en aquest sentit el primer que cal afrontar és la planificació de la mobilitat des d’una visió i un abast d’aquesta ciutat metropolitana, d’aquesta ciutat real. Tenim precedents del transport elèctric i de mobilitat en aquesta àrea com és el trolebús de Tarragona –Reus que s’inaugurà el 1952, propietat de l’empresa FIRTESA. El “trole”, a més de connectar les dues ciutats, entrava als municipis i tenia un cert recorregut urbà. A Tarragona era habitual que els treballadors de la Tabacalera l’utilitzessin per arribar al centre la ciutat. Anys més tard el trolebús va ampliar la línia penetrant dins del barri de Torreforta. Els anys seixanta s’adquirí més material mòbil. El gener de 1973 circulà l’últim trolebús. Des d’aquell dia FIRTESA seguia donant servei de transport fins que l’any 1981 la línia passà a mans de l’empresa Hispano Igualadina, la qual segueix cobrint la distància entre la capital del Baix Camp i la del Tarragonès, amb un volum de gairebé 1 milió de viatgers a l’any amb els més de 120 viatges al dia. Quin ha de ser l’instrument de mobilitat del segle XXI d’aquest indret, amb la nova centralitat? Sens dubte el projecte que hi ha al calaix, el TramCamp. Un TramCamp que com el “trole” penetri i arribi als centres generadors de mobilitat (universitat, centres sanitaris,…)

Tarragona fa una gran aposta urbanitzant la zona i contribueix a la visió metropolitana. Malgrat tot podem convenir que hi ha alhora altres necessitats d’urbanització, si més no ara són encara més necessàries i evidents. Cal que Tarragona sigui un continu i deixi de ser una població esmicolada per tot el terme. Els barris de ponent esdevindran en poc temps un continu amb una nova centralitat. Si la zona del Francolí no fa de nexe efectiu, ens podem trobar amb una Tarragona barri amb d’epicentre a la Rambla respecte a la nova centralitat metropolitana.

Pensem i dissenyem metropolitanament, serà la forma de generar les grans sinèrgies que necessita el Camp de Tarragona.

Jordi FORTUNY
Conseller d’ERC-MES-MDC de l’Ajuntament de Tarragona

REDACCIÓ3 Setembre, 2015

El cicles electorals de quatre anys porten a molts polítics a marcar estratègies de curta mirada, per fer inauguracions just abans de les eleccions, per presentar-se davant l’electorat amb l’aparença d‘haver treballat molt, d’haver fet moltes coses i amagant les hipoteques de tot tipus que ens limitaran el futur més enllà dels quatre anys de legislatura

Fer la política que treballa amb coherència la proximitat, l’actualitat, les prioritats del present i, a la vegada, ens prepara, ens endreça, cap el futur imaginat, dibuixat, volgut, és la manera que tenim al grup municipal d’ERC-MES-MDC de fer política.

Qualsevol proposta, qualsevol acció que proposem fer ara, està presidida per aquesta doble visió: de mirada a curt termini i a la vegada a llarg termini, i tractar que no ens limiti el futur, ans el contrari, que ens el faciliti. La proposta de realitzar el Llibre Blanc dels equipaments a Tarragona, n’és un exemple. Preparar Tarragona per exercir el lideratge de l’àrea Metropolitana del Camp, preparar Tarragona per ser nucli de serveis i bons equipaments i connectivitat ens ha de presidir l’acció política d’avui.

Endeutar-se per invertir en eines productives i en benestar, no ens ha d’espantar -sempre i quan el deute no sigui fora de mida. Invertir en aquelles coses que milloraran la ciutat, invertir en aquelles coses que produiran benestar a la ciutadania, és la millor de les inversions per tal que la ciutat sigui més prospera, més preparada pels reptes i les oportunitats.

Però no sempre ha estat així. Massa presents tenim encara accions com la construcció del pàrking Jaume I que ens hipoteca i ens limita el futur. Una inversió no productiva, una inversió per fer una obra pública que no serveix per a res, que comporta un forat de 28 milions d’euros, conseqüència de la qual l’ajuntament es veurà obligat a rescatar l’empresa municipal d’aparcaments de fer fallida. Es malmet una empresa rendible que podria destinar els beneficis a la millora de la mobilitat i que no ho pot fer a causa del deute.

Però ara, a Tarragona, on ens cal invertir? On i amb què pagaria la pena endeutar-nos?.Doncs en temes que estan paralitzats, en propostes de futur i de benestar com ara espais públics, manteniment d’escoles, patrimoni, promoció turística i comercial, turisme accessible, parc d’habitatges socials i d’urgència, millora de la mobilitat, carril bici, capacitat d’aparcament, plans per la rehabilitació de barris com la Part Baixa, connexió dels barris, accessibilitat per a totes les persones, cultura, anella verda, desenvolupament del pla de biblioteques, igualtat, lluita contra la pobresa, suport a l’autonomia de les persones, suport a entitats i clubs esportius de base i practica esportiva de la gent gran…. en definitiva, tot allò que contribueixi a fer de Tarragona una ciutat més amable.

Però qualsevol inversió, qualsevol acció ha de fer-se amb el cap i no podem permetre mai més hipoteques, ni limitacions d’un futur immediat ni llunyà. No fem errors que condicionin el desenvolupament de la ciutat, no fem accions en què el llegat és dubtós, en què només hi haurà el benefici d’uns operadors i deutes si no tenim les col·laboracions, complicitats i lleialtats institucionals necessàries. Saben a què faig referència? Segur que a ningú se li escapa de què estic parlant.

Jordi Fortuny i Guinart
Conseller d’ERC-MES-MDC de l’Ajuntament de Tarragona

Arxius de fortuny | Diari La República Checa

xxx Partners

JORDI FORTUNY: ‘El preu de l’energia elèctrica i la competitivitat química’

JORDI FORTUNY: ‘Saber què va passar a Tarragona durant el Franquisme’

JORDI FORTUNY: ‘La gran rotonda o la centralitat del Camp de Tarragona’

JORDI FORTUNY: ‘Endeutar-se i fer política amb visió bifocal’