Arxius de fiscalia | Diari La República Checa

ÚLTIMA HORA
REDACCIÓ9 Juliol, 2019
quimTorra.jpg

El president Torra anirà a judici

El Ministeri Públic sol·licita un 20 mesos d’inhabilitació pel president de la Generalitat, Quim Torra, per haver mantingut els llaços grocs. També demana una multa de 30.000 euros per haver col·locat els llaços a la façana de la Generalitat.

Fiscalia entén que el cap de l’executiu català ha comès un delicte de desobediència. Per aquesta raó, vol que se li impedeixi “l’exercici de funcions de govern” a qualsevol nivell.

En l’escrit, el Ministeri Fiscal recorda que aquesta pena comportaria la “privació definitiva dels càrrecs públics i dels honors que li siguin aliens, així com la impossibilitat de tornar-los a assolir durant el temps de condemna”.

 


REDACCIÓ9 Juliol, 2019
guardaiVicil_generalitat.jpg

La Guàrdia Civil continua en diferents departaments del govern de la Generalitat. Com a policia judicial té ordres del Jutjat13 de Barcelona per reclamar diversos expedients administratius vinculats amb la logística de l’1-O. Els agents estan complint una demanda feta per la Fiscalia.

En concret, el jutjat va acordar reclamar documentació a la Conselleria de Presidència; a la d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència; la de Treball, Afers Socials i Famílies, així com a la Intervenció General i al Gabinet Jurídic Central.

La jutgessa va acordar reclamar expedients administratius com el de la contractació de l’evolutiu de l’aplicació del registre de catalans a l’exterior, o el de la contractació de l’evolutiu de l’aplicació ‘Connecta’t al voluntariat’.

La titular del Jutjat 13 de Barcelona també ha citat a declarar com investigat al delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Suïssa, Manuel Manonelles, per al divendres 19 de juliol a les 10 hores.
Segons un acte, la jutge Alejandra Gil també cita aquell dia a altres processats en la causa: Aleix Villatoro, Marta Garsaball i Rosa Vidal, perquè donin explicacions en relació a un expedient de contractació mitjançant la delegació a Ginebra de la Generalitat. La magistrada, a més, va citar com investigat al delegat de l’executiu català a Suïssa, Manuel Manonelles.

Quins delictes?
En la seva resolució exposa que l’informe definitiu del Tribunal de Comptes relatiu a la destinació donada als recursos econòmics designats a les polítiques d’acció exterior de Catalunya es desprèn que podrien haver comès els delictes de malversació de fons públics, prevaricació i desobediència Manuel Manonelles i Aleix Villatoro, director general de relacions institucionals, així com un delicte de falsedat Marta Gasaball, alt càrrec de la Conselleria d’Afers Exteriors, i un de malversació de la interventora de la Generalitat, Rosa Vidal. Tot això d’acord amb un expedient de contractació sobre observadors internacionals.

 


REDACCIÓ5 Juliol, 2019
tren_pintat.jpg

Unes pintades en un tren de Reus pot representar una pena de presó de 18 mesos. Això és el que sol·licita la Fiscalia per a dos joves que van fer pintades en un tren.

Els fets es remunten a un any enrere. Segons l’escrit d’acusació de la fiscal, els nois, tots dos majors d’edat, van fer grafits i signatures sobre un vagó que es trobava a l’estació de tren, la matinada del 18 de juliol del 2018.

Les pintades van ocupar uns 20 metres quadrats. Els danys causats es valoren en prop de 2.800 euros, quantitat a abonar a Renfe.

La fiscal els considera responsables d’un delicte de danys en bens d’ús públic, penat amb 18 mesos de presó i 15 mesos de multa, amb una quota diària de 10 euros – el que suposa una multa de 4.500 euros per a cadascun. El cas es serà sotmès a un judici penal.

 


REDACCIÓ25 Juny, 2019
lluis_salvador.jpg

Lluis Salvadó i Oriol Junqueras

El Ministeri Públic ha sol·licitat a la magistrada titular del jutjat d’instrucció número 13 de Barcelona que elevi al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) una exposició raonada perquè investigui l’ebrenc Lluís Salvadó pel referèndum del primer d’octubre de 2017. Salvadó és diputat al parlament i, per tant, aforat.

En el seu escrit, el ministeri públic creu que ara és el moment d’enviar l’ex-secretari d’Hisenda al TSJC després d’escoltar diverses declaracions i d’haver rebut els informes de la policia judicial sobre els documents intervinguts durant els registres del 20-S.

Al parer de la fiscalia, Salvadó podria haver comès els delictes de malversació, prevaricació, desobediència, revelació de secrets i organització criminal.

 


REDACCIÓ24 Maig, 2019
image1-2-e1558719102935.jpeg

El regidor Ilé Gomis

L’alcalde d’El Catllar i candidat a la reelecció, Joan Morlà, ja s’ha pronunciat sobre la querella que el seu regidor Ilé Gomis (i número dos en la llista de junts per Catllar) ha presentat contra ell a la Fiscalia per un presumpte delicte de prevaricació. L’edil, que abomina aquesta mena d’actituds a dos dies d’una convocatòria electoral, ha volgut desmentir “tranquil·la i categòricament” els fets denunciats al Ministeri Fiscal sobre unes multes d’aparcament al poble. I per l’efecte ha aportat un conveni que prova que està dient la veritat.

“El Sr. Ilé Gomis demostra mala fe i una gran irresponsabilitat en presentar aquesta querella contra mi a dos dies de les eleccions municipals, ja que malmet la imatge de la institució, no tan sols la de la meva persona”, diu Joan Morlà en un comunicat enviat a la nostra redacció. Sobre les acusacions que consten en la querella, l’alcalde catllarenc i candidat republicà assegura que “són falses” i que només té l’objectiu de “fer-me mal a mi i a la meva candidatura”. D’acord amb Morlà, el regidor denunciant pretén guanyar als jutjats i en els mitjans de comunicació, allò que és “incapaç de vèncer políticament per les seves mancances”.

L’alcalde d’El Catllar 

L’alcalde nega que hagi impedit que es tramitessin infraccions de trànsit, sobretot perquè és fals. D’altra banda, esclareix que “la competència en sancions de trànsit i aparcament és exclusiva dels Mossos d’Esquadra, segons el conveni signat entre l’Ajuntament del Catllar i el Servei Català de Trànsit el 22 de maig de 2002.

El conveni és de domini públic i consultable a l’Ajuntament del Catllar”. Morlà deixa clar que els 7 butlletins sancionadors que Ilé Gomis presenta com a prova, es van fer sense que el vigilant municipal tingués competència per fer-ho. Morlà ha enviat un missatge assossegat als seus vilatans perquè té la seva consciència tranquil·la i està convençut que la querella, tornada pública pel nostre digital, “no té recorregut legal” per “falta de competències de l’ajuntament en aquesta matèria”.

VEURE EL  CONVENI-TRANSIT

 

 


REDACCIÓ4 Abril, 2019
smitx_vox.jpg

“El nostre enemic comú, l’enemic d’Europa, l’enemic del progrés, l’enemic de la democràcia, l’enemic de la família, l’enemic de la vida, l’enemic del futur es diu la invasió islamista”. Aquestes paraules del número dos de Vox, Francisco Javier Ortega Smith – l’advocat de Vox contra el judici contra el procés –, podrien acabar asseient a la banqueta.

Ortega Smitx en un acte de Vox

La Fiscalia de València ha decidit obrir diligències d’investigació contra el secretari general de la formació d’extrema dreta per un possible delicte d’odi després de la denúncia presentada per l’organització Musulmans contra la Islamofòbia. Els fets que s’investiguen, i sobre els quals la Fiscalia té ara un termini de sis mesos per decidir si es querella o no contra Ortega Smith, no són recents, però s’han donat a conèixer ara.

El discurs del número dos de Vox va tenir lloc el passat mes de setembre durant un acte polític celebrat al casino d’Agricultura de València.

En la seva intervenció, Ortega Smith va assegurar que “cada vegada més europeus s’estan posant en peu perquè estan patint en les seves ciutats, als seus carrers i en els seus barris, el que significa l’aplicació de la xaria i no estan disposats a que s’enderroquin les seves catedrals per a ser substituïdes obligatòriament per mesquites”.

En la denúncia presentada per Musulmans contra la Islamofòbia s’assegura que aquestes paraules són totalment falses i “atempten contra la pau social i la convivència, en fomentar la creació d’una atmosfera de temor i rebuig cap a les comunitats musulmanes”.

 


REDACCIÓ27 Març, 2019
torra.jpg

La Fiscalia Superior de Catalunya ha decidit, finalment, querellar-se contra el president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per desobediència.

El Ministeri Fiscal entén que el mandatari català va ometre l’ordre de la Junta Electoral Central de retirar els llaços grocs i pancartes de suport als presos polítics dels edificis de la Generalitat. A més , considera que el cap de l’executiu va burlar-se d’aquest organisme al col·locar pancartes en el mateix missatge, però canviant el color.

 


REDACCIÓ10 Març, 2019
kebab.jpg

L’Audiència de Tarragona jutjarà dijous el propietari d’un kebab de la Ràpita que va “explotar” un treballador durant més d’un any.

D’acord amb el Ministeri Públic, els fets es van descobrir en una investigació ‘in situ’ de la Inspecció de Treball. Aprofitant que un dels treballadors tenia una ordre d’expulsió i estava en situació “precària i irregular” a l’Estat, l’home li havia imposat un horari de treball de dotze hores diàries de dilluns a diumenge a canvi d’un salari d’entre deu i quinze euros al dia. A més, no l’havia donat d’alta a la Seguretat Social. La situació va començar l’estiu del 2015 i es va allargar fins a mitjan novembre del 2016.

Segons Fiscalia, els fets constitueixen un delicte contra els drets dels treballadors pel qual sol·licita tres anys de presó i una multa de 3.000 euros. Tot i això, conforme a l’article 89 del Codi Penal, interessa que la pena de presó es pugui substituir per l’expulsió de l’acusat del territori espanyol durant vuit anys.

De la seva banda, el perjudicat ha renunciat a tota indemnització que li correspongui.

 


REDACCIÓ27 Febrer, 2019
guinovart.jpg

Pere Guinovart, alcalde del Morell

El jutjat d’Instrucció 2 de Tarragona investiga la llicència d’obres concedida per l’Ajuntament del Morell l’any 2009 i en una posterior ampliació en el 2012 per presumptes irregularitats.

La concessió d’aquestes dues llicències per edificar una planta de fraccionament d’aire – la activitat de Messer són els gasos industrials – presenta indicis d’un delicte contra l’ordenació del territori, prevaricació i falsedat documental.

També s’investiguen presumptes delictes de tràfic d’influències, suborn; negociacions i activitats prohibides a funcionaris públics i abusos en l’exercici de la funció pública.

El jutge investiga l’equip de Govern que va concedir les llicències, sota el mandat de Pere Guinovart (CiU) – que segueix mantenint l’alcaldia- i el director tècnic i el director general de Messer.

També investiga la secretària-interventora en aquesta època, l’enginyer municipal i al director facultatiu de les obres, segons han confirmat a Efe fonts pròximes al cas.

La planta es va construir en l’anomenat PP10 l’any 2008, abans de tenir la llicència d’obres, concedida el 27 de gener de l’2009.

A més, els terrenys no eren aptes en no ajustar-se a la normativa, ja que no s’havia publicat al Diari Oficial de la Generalitat el text refós del PP10, no s’havien reparcel·lat i no estaven urbanitzats, de manera que no tenien la condició de solar.

Guinovart, en declaracions a Porta Enrere, sosté que, abans de donar la llicència “parlem amb el departament d’Urbanisme de la Generalitat i ens van dir que si la construcció de la planta de Messer estava supeditada al PP10, podrien construir-la”.

 


REDACCIÓ22 Febrer, 2019
jordi-sanchez2-1280x960.jpg

Jordi Sánchez

A Jordi Sànchez no li ha calgut recórrer al Virolai de Junqueras per intentar desmuntar la violència que li atribueix la Fiscalia pel seu rol el 20-S. Ha combatut, sí, però dialècticament amb el fiscal per negar la major, la rebel·lió. El seu només va ser una indignació.

El seu interrogatori ha estat, de llarg, el més tens i dur fins a la data. I, sense perdre les formes, s’ha batut en el fang jurídic en què s’ha transformat la seva compareixença amb l’acusador, conscient aquest últim que s’estava jugant el nucli de l’acusació de rebel·lió, que suporten els Jordis pel que va passar aquell dia.

El fiscal Javier Zaragoza no ha escatimat en repreguntar per qualsevol detall del que va passar en aquesta 16 hores de “setge” o “concentració”, segons l’interlocutor. Poc li han importat les advertències del president del tribunal per la seva insistència. La finalitat era provar, sí o sí, la rebel·lió, una responsabilitat que ha assumit després trobar-se a faltar en altres interrogatoris del Ministeri Públic.

Jordi Sànchez, serè, encara que sense tirar dels documents que tenia sobre la taula – tot i que ha consultat els apunts escrits en la seva llibreta groga –, ha recalcat en diverses ocasions que la setmana que ve complirà 500 dies en presó preventiva, una efemèride que ha recordat barrejant la seva impotència però també el seu pragmatisme, ja que una altra cosa no, però temps ha tingut de sobres per estudiar-se la lliçó i repassar al detall el que veu com “un judici polític”.

Com era d’esperar, ha fet gala dels mantres del procés. La no-violència, el pacifisme, el dret a la manifestació, la passivitat i la democràcia ciutadana. Aspectes tots ells nuclears en la seva estratègia de defensa per cenyir els esdeveniments del 20 de setembre a la Conselleria d’Economia a una simple protesta.

Ara bé, amb uns quants milers de persones més dels que Sànchez va predir. Aquests 2.000 persones que va comunicar a les autoritats sembla sens dubte una xifra irònica, si es compara amb les 50.000 persones que es van apostar per “defensar les institucions”. Res més, però tampoc res menys, ha dit l’acusat.

Lamentablement, com així ha reconegut, va ser la primera vegada en què es van produir danys en un acte convocat per l’ANC. Per això és a la banqueta. Per les destrosses als set cotxes patrulla de la Guàrdia Civil, per la impossibilitat d’assegurar un passadís perquè sortís la comitiva judicial, encaixonada a l’edifici, i sobretot, per aquelles armes llargues que van encendre totes les alarmes.

Qüestions totes elles que ha encarat amb una defensa que implícitament posa en un compromís a l’actuació de la cúpula dels Mossos d’Esquadra amb el major Trapero al capdavant però sense oblidar al conseller d’Interior, Joaquim Forn.

Perquè sorprèn que un civil, un representant d’una entitat privada sigui -sense oblidar a Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural- l’encarregat d’establir un perímetre per garantir l’entrada i sortida de la comitiva, perquè el conseller competent i també el cap de la policia autonòmica catalana en la matèria així li ho demani. O que mantingui un nombre il·limitat de converses amb el major Josep Lluís Trapero que fa a la seguretat de la concentració a qui va comunicar després de rebre l’enèsima trucada d’una autoritat -en aquest cas, un tinent de la Guàrdia Civil – que li advertia de la presència d’armes llargues en aquells cotxes “amb adhesius”.

El fiscal del Suprem, Javier Zaragoza

Donada l’espontaneïtat de la concentració, Sànchez admet que no va tenir temps per seure amb les autoritats per parlar sobre l’operatiu, com era la tònica habitual en els actes de l’ANC.

Però com els responsables es coneixien personalment, això va facilitar la tasca. Aquest conxorxa institucional pot jugar en contra seva, ja que com li ha recordat el fiscal, dóna la impressió que va actuar com el més gran de facto sobre el terreny.

El dubte està en demostrar si això va ser així per delegació de tercers, per assumpció davant la passivitat d’altres o per protagonisme personal, com el líder bicèfal del pilar cívic-social que la Fiscalia atribueix a l’estratègia independentista.

I és que ja sigui per telèfon o presencialment, Sànchez va despatxar amb Forn, Trapero, amb la intendent dels Mossos Teresa Laplana, amb el tinent de la Guàrdia Civil i fins amb la secretària general d’ERC, Marta Rovira, la primera a advertir- els registres, com si existís un protocol institucional, amb un apartat per als Jordis que resa: activar a la societat civil.

Jordi Sànchez és conscient que la seva acusació és de llarg la que menys empatia genera a la societat civil catalana i també entre la premsa estrangera. Ho sap i no defuig el combat, perquè ell es vesteix de rebel, però amb causa.

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter