Arxius de fiscalia | Diari La República Checa

REDACCIÓ1 Maig, 2020
tgn-radio.png

El govern del republicà Pau Ricomà vol deixar les coses clares i saber què es va fer en les gerències de les empreses municipals durant els mandats del socialista Josep Fèlix Ballesteros.

L’executiu municipal, format per ERC i En Comú Podem, està inclinat a aixecar les catifes que facin falta per posar punt final a “una manera de fer” que aixeca polèmica perquè en alguns casos pot amagar una sèrie d’irregularitats.

De moment, l’Empresa de Mitjans de Comunicació i l’Empresa de Transports són les que concentren l’atenció. En les properes setmanes, els Mossos d’Esquadra podrien engegar una investigació per comprovar si hi ha hagut o no irregularitats en la gestió i en la comptabilitat de Tarragona Ràdio i de l’Empresa Municipal de Transports.

Fa temps que l’ajuntament havia demanat fer una mena d”inventari’ intern a la comptabilitat dels darrers anys

La presidenta de la ràdio pública, la republicana Paula Varas, pretén que la Fiscalia investigui la comptabilitat sospitosa i descobreixi qui va aprofitar el confinament i que els professionals estiguin fent teletreball per accedir a les instal·lacions de la ràdio a la Via Roma, enduent-se factures i documents. Els Mossos es van personar al local després d’haver saltat l’alarma, però no van trobar ningú al seu interior. De fet, ja fa temps que l’ajuntament havia demanat fer una mena d”inventari’ intern a la comptabilitat dels darrers anys, sobretot quan l’excap de gabinet de l’alcalde Ballesteros, Josep Maria Bonet, era el gerent de Tarragona Ràdio.

L’actual govern pretén esclarir si les irregularitats detectades tenen justificació o si estem davant d’un cas de corrupció. La CUP, en un comunicat, demana a l’equip de Pau Ricomà que endureixi les mesures contra la corrupció i que es vagi fins a les últimes conseqüències.

PUBLICITAT
Advertisement

PUBLICITAT


REDACCIÓ29 Abril, 2020
fiscalia.png

El Ministeri Públic està investigant quatre residències de gent gran a Tarragona: 1 és per la via penal i les altres 3 en l’àmbit civil

Les conseqüències del coronavirus, sobretot a les residències de la gent gran, han estat nefastes. S’han mort molts avis. Els familiars es queixen la manca d’informació, de la poca transparència i d’algun abandó envers els residents. Per tot això i per conèixer amb detall la gestió de l’epidèmia, la Fiscalia General de l’Estat ha ordenat investigacions a diferents geriàtrics.

A Catalunya s’estan investigant 24 residències, una d’elles és la NostraLlar als Pallaresos. És cert que algunes d’aquestes investigacions han sorgit després que el Ministeri Fiscal hagués rebut denúncies per part de familiars i fins i tot d’Ajuntaments, com és el cas dels Pallaresos.

Els familiars es queixen la manca d’informació, de la poca transparència i d’algun abandó envers els residents, sobretot a nivell d’higiene

Però també cal tenir en compte que al marge d’aquestes investigacions, sol·licitades als Mossos d’Esquadra, a Catalunya també hi ha obertes 79 actuacions en l’àmbit civil (tres d’elles a Tarragona).

El total de 24 diligències penals obertes són quatre més que l’últim balanç fet per la fiscalia a la setmana passada. En aquest període, però, el Ministeri Fiscal pot haver decretat l’arxivament d’algunes investigacions i haver-ne obert altres. Les 24 diligències penals obertes corresponen a la foto fixa amb dades del 27 d’abril.

Del total d’investigacions penals que hi ha ara mateix obertes a Catalunya, deu estan a càrrec de la fiscalia provincial de Barcelona, quatre de l’àrea de Granollers, 1 de l’àrea de Manresa i Igualada, quatre de l’àrea de Sabadell, dues de la de Terrassa, dues més de la de Mataró i una correspon a la fiscalia provincial de Tarragona.

 


REDACCIÓ28 Abril, 2020
tgn-radio.png

 L’Ajuntament de Tarragona denunciarà aquest dimecres 29 d’abril la detecció d’irregularitats en la comptabilitat de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunicació (Tarragona Ràdio), tal com ha avançat el DT. Els Mossos d’Esquadra s’han personat aquest matí a les instal·lacions de l’emissora municipal, en rebre l’avís que havia saltat l’alarma.

Aquest mitjà ha pogut contrastar amb el regidor de Serveis Econòmics de l’Ajuntament, Jordi Fortuny, que des de fa un temps s’han trobat una sèrie d’irregularitats en la comptabilitat de l’empresa, on les sospites s’inicien el passat divendres. “S’ha anat estirant el fil i s’ha vist un conjunt de transferències que no es corresponien amb la realitat”, explica el regidor republicà.

En aquesta fase inicial de la investigació, segons fonts municipals; amb el primer registre policial s’ha comprovat que s’ha manipulat documentació i ha desaparegut dels ordinadors un seguit de factures, arxius i documents que tenen a veure amb la comptabilitat de l’emissora i que només ha pogut ser obra “d’algú que té accés a les instal·lacions”.

El regidor Fortuny ha assegurat que des de l’Ajuntament s’han activat tots els serveis jurídics per poder preparar tota la documentació necessària per poder iniciar els tràmits de denúncia d’aquest succés, que es portarà a Fiscalia aquest mateix dimecres al matí. Es tracta del primer capítol d’una novel·la que només acaba de començar.

PUBLICITAT

PUBLICITAT
Advertisement


REDACCIÓ8 Abril, 2020
nostra-llar-1280x960.jpg

La situació a la residència la NostraLlar dels Pallaresos és tan greu que la Fiscalia de Tarragona ha ordenat que s’obri una investigació per conèixer, a fons, el que està passant a l’interior del geriàtric. La decisió d’engegar la  investigació sorgeix arran d’una denúncia de l’Ajuntament dels Pallaresos.

A la desinformació, a la confusió, a l’hermetisme s’hi afegeix la rumorologia. Les famílies dels avis estan angoixades perquè diuen no trobar en la direcció del centre l’empatia necessària per tornar més suportable aquesta terrible situació. A l’interior de la llar hi conviuen més de 200 persones entre ancians i treballadors.

En aquests moments, hi ha gairebé una cinquantena d’avis infectats i aïllats a la seva habitació. 16 han mort a conseqüència del coronavirus. Un important nombre de treballadors també estan en quarantena. El director del centre, Moisés Sumoy està confinat al seu domicili particular després de donar positiu en Covid-19. Hi ha families que es queixen de la manca d’informació, un fet que afegeix ansietat i impotència al drama que estan vivint.

Tant les famílies com els treballadors, i fins i tot l’ajuntament dels Pallaresos exigeixen una desinfecció a fons de la residència. De fet, l’alcalde Xavier Marcos va sol·licitar la presència dels militars (UME) per donar un cop en la desinfecció dels carrers, espais públics i també de la NostraLlar, on el batlle reconeix que hi ha un greu problema greu. També va lamentar la poca col·laboració del director Sumoy.

La polèmica sorgeix quan, d’acord amb la versió de les famílies, la qual contradiu la gerència de la residència, el director ha impedit que els militars entressin per desinfectar les instal·lacions. L’UME es va limitar a netejar l’exterior i els jardins del geriàtric.

En declaracions al digital larepublicacheca.cat, Moisés Sumoy ha assegurat que mai no va prohibir l’accés de l’exèrcit. I en relació amb la desinfecció del centre, el director va dir havia contractat una empresa especialitzada per ocupar-se de la neteja a l’interior del centre. De fet, sembla que ja s’han fet dues desinfeccions. També ha negat que els avis estiguin abandonats o que hi hagi falta de material sanitari.

Sigui com sigui, el cert és que per conèixer tots els detalls de la situació que s’està vivint a l’interior de la NostraLlar, la Fiscalia ha ordenat una investigació. Això vol dir que aviat la policia es podria personar a les instal·lacions de la residència per comprovar in situ el drama que s’hi viu a causa del coronavirus i de la “mala gestió” del director, segons asseguren alguns familiars.

La decisió de la Fiscalia arriba un dia després que el portaveu del PP a Pallaresos anunciés que portaria el director de la llar davant la justícia perquè s’està posant “en risc la vida dels residents als quals, se suposa, s’atenen i cuiden”.

PUBLICITAT

Advertisement


REDACCIÓ14 Febrer, 2020
foto_3607706.jpg

La Fiscalia s’oposa al permís de Jordi Cuixart

La Fiscalia Provincial de Barcelona s’oposa al permís concedit a Cuixart per utilitzar l’article 100.2 per sortir de la presó unes hores al dia per treballar a l’empresa Aranow, de la qual és propietari, i fer voluntariat.

En l’escrit el ministeri argumenta que l’ús d’aquest precepte ha de ser “excepcional” i en tot cas amb una proposta de tractament “relacionat amb l’etiologia delictiva”.

En el cas de Cuixart, al·lega la Fiscalia, l’àrea laboral “no és un dèficit” que el líder social hagi de treballar i el programa de tractament hauria de tenir per objecte “ensenyar al mateix a respectar la llei”.

A més, en l’escrit es conclou que si bé aquests motius ja serien suficients per no permetre-li fer ús de l’article 100.2, Cuixart compleix condemna “per un delicte greu” i es troba encara en els primers moments de compliment de la pena. “Això significa que la pena ha d’identificar-se per la societat i per l’afectat com una sanció efectiva”, es remarca.

 


REDACCIÓ27 Gener, 2020
foto_3234018.jpg

Jordi Jané serà investigat per blanqueig de capitals

De nou un expolític tarragoní es troba investigat per la seva presumpta vinculació en un cas de corrupció.

La Fiscalia Anticorrupció investiga a l’exconseller d’Interior, Jordi Jané, i a tres exconsellers de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i vuit ex-alts càrrecs per blanqueig de capital per finançar el partit. Es traca d’un nou episodi del cas del 3%.

El fiscal es basa en un informe de la Guàrdia Civil que considera que Felip Puig, exconseller de Política Territori i d’Interior, Pere Macías, exconseller de política Territorial i Medi Ambient, Jordi Jané, exdiputat al Congrés i exconseller d’Interior, i Irene Rigau, exconsellera de Benestar Social i Ensenyament, van fer donacions als partits que, juntament amb la de vuit exalts càrrecs superarien els 100.000 euros.

Per això, la Fiscalia Anticorrupció ha demanat a l’Audiència Nacional que els citi tots a declarar com a investigats. Després d’analitzar els documents, la Fiscalia Anticorrupció sosté que les donacions realitzades per persones físiques poden amagar ”algun tipus d’actuació a través de la qual, el partit ingressa, i justifica, fons d’origen desconegut”.

Els dotze polítics van fer, segons l’informe, donacions de 3.000 euros en una o més ocasions i, segons l’escrit d’Anticorrupció, en total es podrien arribar als 106.000 euros. L’informe d’Anticorrupció recull que Jané i Macías van fer quatre pagaments de 3.000 euros cada un el 2008, 2009, 2010 i 2013, que Puig va fer tres ingressos de 3.000 euros cada un, i que Rigau en va fer dos, també de la mateixa quantitat, el desembre de 2008 i 2010, respectivament.

 


REDACCIÓ17 Gener, 2020
foto_3595319.jpg

Fiscalia no s’oposa al recurs de Quim Torra

La fiscalia del Tribunal Suprem no s’oposa a suspendre cautelarment la inhabilitació del president de la Generalitat, Quim Torra, ordenada per la Junta Electoral Central (JEC). A l’escrit, signat pel fiscal Pedro Crespo, el ministeri públic considera “assumible” la petició de la defensa de Torra de deixar en suspens l’acord de la JEC que acorda aplicar-li la inhabilitació com a diputat del Parlament.

La fiscalia argumenta que “en ordre a la prudent i equilibrada preservació” dels “interessos públics”, que podrien resultar “contradictòriament afectats” per la inhabilitació en un context “complex”, aposta per no oposar-se a la mesura cautelar sol·licitada per Torra.

“Aquesta fiscalia comparteix sense reserves el criteri del tribunal respecte de la suspensió cautelaríssima” pel fet que en el “temps que ha de dedicar-se a sentir a les parts” no creu que “pogués tenir lloc un desenvolupament dels esdeveniments determinant de la frustració irreversible del fi legítim del recurs”.

La fiscalia també apunta que l’aplicació de l’acord de la JEC implica la “privació immediata i definitiva de l’escó” per part de Torra i diu que el ministeri públic “no pot desvincular-se de la dificultat de reversió de l’execució de l’acte impugnat, si eventualment es produís una decisió favorable a la pretensió” del president de la Generalitat.


REDACCIÓ8 Gener, 2020
81502539_3399137326823972_2525860478547132416_n.jpg

Fiscalia i Mossos investiguen el succés

La fiscalia i els Mossos d’Esquadra investiguen conjuntament la retirada de la bandera espanyola del Palau de la Generalitat el passat divendres, després que la Junta Electoral Central (JEC) acordés la inhabilitació immediata del president de la Generalitat, Quim Torra.

Segons ha avançat ‘El Periódico’ i han confirmat a l’ACN fonts coneixedores, no hi ha cap identificat ni investigat per aquests fets. L’incident va tenir lloc al voltant de les 21 hores, quan membres de l’ANC van entrar al Palau de la Generalitat per col·locar de nou al balcó la pancarta sobre els presos que ha costat la inhabilitació a Torra.

El mateix president havia entregat el cartell a la presidenta de l’ANC. Minuts després algú va despenjar la bandera espanyola. Des de Presidència asseguren que no van donar cap ordre de fer-ho. El mateix Torra va explicar que algú havia entrat i havia retirat la bandera, i que s’estava investigant qui ho havia fet. L’ANC es va atribuir l’acció.


REDACCIÓ23 Desembre, 2019
puigdemont_comin.jpg

El PP i Ciutadans volen que el Suprem continuï amb les diligències necessàries perquè els exiliats independentistes siguin lliurats a la justícia espanyola

La Fiscalia ha presentat aquest dilluns un escrit dirigit al jutge instructor de l’1-O, Pablo Llarena, en què li reclama que mantingui les euroordres contra l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i l’exconseller Toni Comín, i que demani “amb la major urgència possible” al Parlament Europeu la suspensió de la immunitat que ostenten com a eurodiputats. A l’escrit, la Fiscalia també demana a Llarena que comuniqui de manera immediata a les autoritats belgues que ja ha demanat al Parlament Europeu aquesta suspensió, de manera que deixi en suspens els terminis per a la resolució de l’euroordre fins que el Parlament Europeu decideixi sobre aquesta questió.

La Fiscalia respon d’aquesta manera a la petició que va fer dijous el jutge Llarena després que es donés a conèixer la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que reconeixia la immunitat del líder d’ERC, Oriol Junqueras, com a eurodiputat. Llarena va demanar a les parts que es posicionessin en un termini de cinc dies sobre com calia actuar respecte a Puigdemont i Comín, que també van ser elegits com a eurodiputats.

En el seu escrit, la Fiscalia insisteix que Puigdemont i Comín “es troben en situació de rebel·lia” i recorda que s’ha dictat contra ells una mesura de presó provisional, a més d’ordres de recerca i captura per delictes “molt greus”.

Segons la Fiscalia, malgrat la sentència del TJUE les mesures cautelars que ja va acordar Llarena “estan absolutament legitimades i justificades” i s’han de mantenir no només per “la gravetat dels delictes i de les penes”, sinó també “per la necessitat” que responguin als càrrecs que se’ls imputen i “evitar la reiteració delictiva”.

Ho justifica pel fet que l’elecció de Puigdemont i Comín com a eurodiputats es va produït quan ja havien estat processats i per tant “eren plenament conscients de les limitacions que comportava la seva situació processal per a l’exercici dels seus drets polítics”.

En tot cas la Fiscalia reconeix que gaudeixen d’immunitat perquè reclama a Llarena que demani “de forma immediat i urgent” la suspensió “de la immunitat”.

També demana al jutge instructor que comuniqui tan aviat com sigui possible al Parlament Europeu “les mesures cautelars per salvaguardar les finalitats del procés penal”.

 


REDACCIÓ18 Desembre, 2019
camping-trillas-platja-1.jpg

El càmping es defensa de les acusacions

El Càmping Trillas Platja Tamarit, a Tarragona, nega la comissió de cap delicte ecològic o contra l’ordenació del territori en les obres que va fer entre els anys 2013 i 2015, i que la fiscalia considera il·legals. Segons assenyala l’empresa en un comunicat, aquelles actuacions són “perfectament legalitzables” d’acord amb la normativa vigent, segons la qual “es permeten obres de millora, modernització i consolidació” com les que el fiscal vol enviar a judici.

Segons el càmping, l’expedient penal es va iniciar “només uns dies abans” de la darrera modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC), l’any 2014. Per això, l’empresa veu en aquest cas “diferències en la interpretació de la normativa urbanística”.

El Càmping Trillas es defensa
El Càmping Trillas Platja Tamarit nega que la intervenció s’hagi efectuat en zona forestal i apunta que la qualificació urbanística d’aquest espai com a càmping es remunta als anys 70. Segons l’empresa, les obres -que van consistir en la substitució de la tanca i l’adequació i millora de talussos i vials preexistents-, es van fer dins el recinte del càmping i no van generar cap dany a l’àrea boscosa ni al medi ambient.

“Disposem d’informes pericials i estudis detallats de l’espai amb els quals acreditarem que té tot el sentit autoritzar aquestes obres de manteniment i millora d’acord amb l’esperit de la legislació actual; entenem que la incoació de l’expedient sobrevé per una falta d’actualització a la normativa urbanística emanada de la modificació del PDUSC“, exposa la propietat del Trillas Platja Tamarit en el comunicat.

Reacció a un escrit de la fiscalia
L’empresa s’ha pronunciat després que la fiscalia difongués dimarts l’escrit d’acusació on demana tres anys de presó i més de 12.000 euros de multa per al propietari del Càmping Trillas de Tamarit, acusat de fer unes obres d’ampliació il·legals en sòl no urbanitzable. La fiscalia el responsabilitza d’un suposat delicte contra l’ordenació del territori, d’un delicte ecològic i de desobediència per no atendre les diverses ordres de paralització que van fer-li els Agents Rurals.

Segons el fiscal de Medi Ambient, l’empresa va aixecar talussos, va eixamplar camins i va desforestar bosc en sòl no urbanitzable. “Les obres es van fer sense cap mena d’autorització, que tampoc no haguessin pogut obtenir, ni de projecte tècnic”, conclou el ministeri públic, el qual també sosté que el sòl on es van fer les obres està catalogat com a no urbanitzable costaner i no eren legalitzables.

COMUNICAT CÀMPING TRILLAS
El Càmping Trillas Platja Tamarit desitja deixar constància que el rerefons de l’expedient en qüestió neix d’una sèrie de diferències en la interpretació de la normativa urbanística, però en cap cas es poden qualificar els fets com a delicte ecològic o delicte contra l’ordenació del territori.

En primer lloc, l’escrit de Fiscalia dóna lloc a confusió, ja que la intervenció mai s’ha efectuat en zona forestal, com queda acreditat en la documentació que s’adjunta. La qualificació urbanística d’aquest espai és càmping des dels anys 70. Totes les obres, –que han consistit en la substitució de la tanca i l’adequació i millora de talussos i vials preexistents-, s’han realitzat dins el recinte del càmping i no han generat cap dany a l’àrea boscosa ni al medi ambient.

Les actuacions realitzades són perfectament legalitzables d’acord amb la normativa actualment vigent. El 2014 s’aprova l’última modificació del Pla Director Urbanístic del Sistema Costaner (PDUSC) i el redactat literal exposa que “es permeten obres de millora, modernització i consolidació”, que englobarien les que són objecte d’aquest expedient penal, iniciat només uns dies abans dels canvis en el text legal. Per tant, es tracta de diferències en la interpretació de la norma urbanística.

“Disposem -exposa la propietat del Trillas Platja Tamarit- d’informes pericials i estudis detallats de l’espai amb els quals acreditarem que té tot el sentit autoritzar aquestes obres de manteniment i millora d’acord amb l’esperit de la legislació actual; entenem que la incoació de l’expedient sobrevé per una falta d’actualització a la normativa urbanística emanada de la modificació del PDUSC “.




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter