S’apropa una de les dates que van marcar un abans i un després a Tarragona. Aquest divendres farà dos anys de l’explosió a la planta d’IQOXE i des de la CUP han organitzat una taula rodona el pròxim dijous, 13 de gener, a les 19.30 h al Centre Cívic de Bonavista, per informar sobre l’estat de la qüestió i debatre sobre el succés.
La taula estarà composta per l’Adrià Pallejà, de la plataforma Cel Net, que parlarà sobre la qualitat de l’aire; l’Eva Miguel regidora de la CUP i consellera de Medi Ambient de l’Ajuntament, que explicarà l’evolució de la seguretat arran d’aquest accident, i en Carles Perdiguero, advocat, que posarà al dia els assistents sobre la causa judicial oberta al respecte.
L’objectiu, segons les cupaires, és entaular un diàleg amb els assistents per tal que puguin adreçar preguntes als ponents i posar de manifest les seves vivències i sensacions. Els cupaires consideren que això és “el que les institucions haurien d’haver estat fent durant tots aquest temps, en lloc d’amagar la informació i protegir els interessos d’una indústria perillosa i contaminant”.
Des de la CUP afirmen que passat aquest temps, “encara hi ha massa preguntes sense resposta” i la sensació “d’impunitat i opacitat que envolta la petroquímica és ben present en la població”. La consciència del risc que suposa viure al costat de la petroquímica que va generar aquell accident “plana cada dia sobre els veïns i les veïnes dels barris de Ponent”, així com la manifesta inviabilitat ecològica d’una de les indústries més contaminants del nostre país.
La consultora noruega DNV GL ja ha entregat a la Generalitat l’informe que ha elaborat per investigar les causes de l’explosió d’un reactor de la companyia química IQOXE, a la Canonja, el passat 14 de gener i que va causar tres morts. L’estudi el va encarregar Departament d’Empresa i Coneixement per fer una investigació independent.
Tot i això, el contingut no es coneixerà fins a aproximadament a finals de setembre. Ara s’està fent una traducció jurada al català, ja que s’ha redactat en anglès. El document s’inclourà a l’expedient informatiu d’Empresa sobre el sinistre i s’entregarà a la jutgessa que instrueix la causa. La intenció del Departament és presentar-lo públicament d’aquí a un mes.
El Govern va contractar DNV GL a finals d’abril i li va donar un termini de dos mesos per elaborar l’informe. La crisi del coronavirus, les limitacions que va posar inicialment la jutgessa per accedir al lloc dels fets i altres situacions han dificultat la redacció del document, que s’ha acabat allargant quatre mesos.
Ara l’executiu ha encarregat una traducció jurada de l’anglès al català, per tal d’evitar errors d’interpretació amb el canvi d’idioma en un text que acabarà en mans de la justícia i que el Departament d’Empresa i Coneixement inclourà en el seu expedient informatiu sobre el sinistre. Un cop s’hagin fet tots aquests passos, l’executiu té la intenció de presentar-lo públicament. Un fet que està previst que es pugui fer cap a finals de setembre.
Dues investigacions més
A banda de l’informe encarregat per l’administració, els Mossos d’Esquadra també han fet la seva investigació en condició de policia judicial, per ordre de la jutgessa que instrueix la causa judicial. Un cop aixecat el secret de sumari, la magistrada ha conclòs, de forma provisional, que es podria haver comès imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra els drets dels treballadors.
També IQOXE va fer la seva anàlisi dels fets, en aquest cas a través de l’Institut Químic Sarrià (IQS), que va concloure que l’explosió era “imprevisible” i que es va produir per una sèrie de factors, alguns desconeguts, que es van encadenar.
La magistrada del jutjat número 1 de Tarragona ha aixecat el secret de sumari sobre l’explosió a la planta química d’IQOXE que va provocar la mort de tres persones, va deixar a vuit ferides i va provocar diferents danys materials als voltants del polígon químic i a les poblacions del voltant.
La investigació segueix encara oberta i segons fonts judicials es treballa de forma molt exhaustiva tant en l’àmbit policial com judicial, i això comporta que encara no es disposi d’atestat complet de la investigació i que els resultats fins ara siguin provisionals. Tot i això, per la seva complexitat, s’ha dividit en tres parts: una peça principal i dues peces separades.
S’investigarà amb tres peces separades
La peça principal investiga l’explosió i de les actuacions posteriors que es van produir. De les diligències i investigacions dutes a terme fins aquest moment, s’investiguen les deficiències detectades en la seguretat, la insuficiència del personal de vigilància, les condicions laborals i defectes en el manteniment de les instal·lacions i la maquinària. De forma provisional els delictes pels quals s’emmarca aquesta peça, són els d’imprudència greu amb resultat de mort, lesions, danys i delictes contra el dret dels treballadors.
La primera peça separada investiga les actuacions empresarials i administratives amb relació a les autoritzacions i llicències per alguns dels seus reactors que van comportar un increment significatiu de la capacitat de producció de l’empresa. De l’investigat fins ara es podria estar parlant, de forma provisional, d’un delicte relacionat amb els estralls.
La segona peça separada investigaria delictes relacionats amb el medi ambient en desprendre’s, fins al moment, que es realitzava una actuació negligent en fer vessaments directes al mar perquè la depuradora no tenia prou capacitat per tractar la gran quantitat de residus que produïa la fàbrica.
Serà l’avançament de la investigació la que fixi la relació de delictes que puguin imputar-se a qui apareguin com investigats, que en aquest moment són, de forma provisional: l’empresa IQOXE com a persona jurídica i dues persones físiques. També es troben personades dotze acusacions particulars i tres acusacions populars.
Avui ha fet sis mesos de l’explosió a la planta química
L’Institut Químic Sarrià (IQS) ha presentat aquest dimarts les conclusions de la investigació que ha fet sobre l’explosió del passat 14 de gener a la planta d’IQOXE a la Canonja i que va causar tres morts. L’IQS ha elaborat l’informe a petició de la mateixa companyia i conclou que el sinistre es va produir per una sèrie de factors, alguns d’ells desconeguts fins aleshores, que es van encadenar.
Segons l’organisme el component que va entrar inicialment en combustió va ser l’MPEG, el producte que es fabricava dins el reactor afectat, i no l’òxid d’etilè, com es creia d’entrada. Tal com han apuntat els experts de l’IQS, que l’MPEG es “descomposés” a aquelles temperatures -d’uns 300 graus- no estava contemplat pels experts.
Per l’IQS doncs, el sinistre no es va produir per cap errada humana, de seguretat o defecte de maquinària, sinó per “un seguit de circumstàncies no detectables” que van portar “a una reacció química sobtada, inesperada i imprevisible pel fet de ser desconeguda”. Aquesta investigació és la primera que es fa pública de les tres que es duen a terme per esbrinar les causes de la deflagració.
Tot plegat, just el dia que es compleixen sis mesos del sinistre. Les altres dues les estan realitzant l’empresa DNV GL, per encàrrec de la Generalitat, i els Mossos d’Esquadra, en el marc de la investigació judicial que es troba sota secret de sumari i que s’ha prorrogat fins com a mínim el 10 d’agost, segons ha explicat el portaveu d’IQOXE, JavierFontcuberta.
Els representants d’IQOXE en roda de premsa
Inèdit i ràpid
La investigació ha intentat reconstruir els fets que es van produir a l’interior del reactor durant el procés de fabricació d’MPEG-500 (metoxi polietilenglicol), un producte usat en la indústria farmacèutica i de cosmètics, entre altres. Ho han fet a partir d’analitzar els consums d’electricitat i vapor de la planta, ja que els registres informàtics “van quedar completament destruïts per l’explosió” que va destruir la sala de control, han assenyalat.
Els tècnics de l’IQS han remarcat en diverses ocasions que el sinistre es va produir per l’encadenament de quatre factors que, aïlladament, no suposaven cap problema de seguretat. Fins i tot han reconegut que algun d’ells ja havia passat anteriorment. L’element que fins al moment era desconegut era la descomposició de l’MPEG a uns 300 graus.
Aquest producte, que és el que es fabricava al reactor de la planta de derivats d’òxid d’etilè d’IQOXE, és “una substància perfectament coneguda”, que no era la primera vegada que la companyia produïa i que fins ara no havia generat “accidents greus” enlloc, segons ha indicat Julià Sempere, catedràtic d’enginyeria química de l’IQS.
La investigació encara es troba sota secret de sumari
“No hi ha bibliografia que descrigui la descomposició explosiva del producte”, ha apuntat Eduard Serra, responsable de seguretat de l’IQS. “Aquest accident no l’hauria previst ningú. No es contemplava l’escenari de l’explosió del reactor per descomposició del producte”, ha complementat.
De fet, segons han explicat, durant la investigació s’ha descobert que l’MPEG-500 es descompon i “es comporta de manera estranya”, fins al punt d’explotar, 200 graus per sota de l’òxid d’etilè, una substància altament explosiva i que inicialment era la principal sospitosa d’haver generat la deflagració.
Serra i Sempere però, han incidit en el fet que el sinistre es va produir en els moments finals del procés de fabricació de l’MPEG-500, motiu pel qual en aquell moment al reactor hi havia poca quantitat d’òxid d’etilè i, en canvi, s’acumulaven unes 20 tones del producte final.
Sempere ha concretat que els processos químics que van conduir a un increment de la temperatura de l’MPEG-500 fins als 300 graus es van produir “en pocs minuts”. Finalment, “la reacció de la descomposició es torna ràpida i incontrolable, i en pocs segons es produeix l’explosió”, ha afirmat.
Descarten l’errada humana
Tot i això, han reconegut que el 14 de gener, durant el procés de producció de l’MPEG -que dura unes quantes hores-, s’havien detectat anomalies. La deflagració es va produir cap a les 18.40 hores i “el procés va ser normal fins a les tres de la tarda”. “En aquell moment hi va haver una aturada brusca. Fins a les 15.10 el sistema va estar parat.
Es van fer tres proves de posada en marxa; i a la quarta, va arrencar”, ha detallat Sempere, que no ha pogut donar detalls sobre els motius d’aquests incidents. Tal com ha relatat, a les cinc de la tarda “un equip de manteniment va anar a la unitat 3100 -l’afectada- i els operadors van informar que la pressió del reactor era més baixa de l’habitual, i la temperatura, més alta”.
“No hi havia manera humana d’evitar això”
Amb tot, han defensat l’actuació dels treballadors i han assegurat que tenien “molta experiència”. “No hi havia manera humana d’evitar això”, ha dit Sempere, que ha defensat que la tecnologia usada “és la més nova, eficient i segura” i que els nivells de seguretat són molt alts. Amb tot, per Serra, “la probabilitat que torni a passar tot això és quasi zero”.
Els científics de l’IQS han defensat la seva recerca i han afirmat que aquesta hipòtesi “és l’única” que veuen “plausible”, malgrat han reconegut que hi haurà coses que no s’arribaran a saber mai. “No hem trobat testimonis ni evidències que ho contradiguin”, han comentat.
Tot i això, no han aclarit amb quins testimonis han parlat per arribar a totes aquestes conclusions. Han evitat donar detalls pel secret de sumari que envolta la investigació judicial. Un jutjat que, paral·lelament, ha autoritzat IQOXE i l’IQS a fer públiques les conclusions de la investigació, tal com han sostingut.
No en tornaran a produir
Amb tot, el portaveu d’IQOXE i membre del despatx d’advocats Cuatrecasas, JavierFontcuberta, ha assegurat que la companyia no tornarà a produir l’MPEG-500 i no es reconstruirà la planta sinistrada. “La resta d’unitats de derivats no utilitzen aquesta tecnologia”, ha informat Fontcuberta.
Sempere ha afegit que IQOXE era l’únic fabricant d’aquest producte al polígon petroquímic de Tarragona, però que s’elabora en diferents llocs del món. Ara, amb les conclusions de la investigació, l’IQS i la companyia alertaran la resta de fabricants perquè tinguin en compte que es comporta de manera diferent del que es creia i que pot generar problemes de seguretat fins ara no contemplats.
Finalment, Fontcuberta ha assegurat que IQOXE ha compensat econòmicament els veïns afectats “que han acreditat danys causats indubtablement per l’explosió”. Tot i això, l’Associació de Veïns de Bonavista ha assegurat aquest dimarts que hi ha residents del barri que encara no han cobrat cap indemnització. Fontcuberta ho ha argumentat perquè la companyia no ho fa “si no es demostra una relació de causa-efecte clara” que relacioni els desperfectes amb l’explosió.
“Després de sis mesos de l’explosió d’IQOXE, no és que no s’hagi fet res, sinó que les coses estan encara pitjor”. Amb aquestes dures declaracions, les regidores de la CUP de Tarragona han volgut denunciar que des de l’Ajuntament de Tarragona i la Generalitat de Catalunya no s’ha fet res per a esclarir els fets de l’explosió a la planta química, ni s’han aplicat mesures per a controlar les indústries químiques.
Les cupaires carreguen contra les administracions
Per Eva Miguel i Laia Estrada, aquests fets evidencien la manca de fiscalització a les empreses del sector, on segons les cupaires, la sensació d’inseguretat en haver de conviure amb els polígons petroquímics de la ciutat va en augment entre la població tarragonina. “Ja no sabem què més ha de passar perquè hi hagi una reacció veritablement contundent des de les diferents administracions”, ha manifestat Miguel.
Laia Estrada ha explicat que “sis mesos després de l’accident hem constatat que la Declaració Institucional va ser només una escenificació, ja que no s’ha donat compliment dels acords pactats, exceptuant la recuperació del PLASEQTA“, el qual, assegura, caldrà esmenar per tal que el confinament preventiu de la població pugui ser una realitat.
Eva Miguel i Laia Estrada en roda de premsa
Les cupaires asseguren que no hi ha “ni rastre” del debat al voltant de quin tipus d’indústria volem, ni tampoc de l’elaboració d’estudis independents de la qualitat de l’aire i epidemiològics, malgrat que també era un dels acords d’investidura ja recollit als pressupostos, denunciant que a la reunió mantinguda ahir amb el govern municipal la CUP va ser informada que molt probablement l’estudi de la qualitat de l’aire no tingui lloc enguany.
No donen validesa a l’estudi de l’IQS
D’altra banda, qüestionades sobre la presentació de l’estudi de les causes de l’explosió a IQOXE, les anticapitalistes han assegurat que “el que pugui dir la mateixa empresa, sobre les causes de l’accident, per nosaltres és evident que no té cap mena de validesa”.
La pancarta denunciant la passivitat
“A partir d’aquí haurem de veure quan es desenvolupi el procés d’instrucció i el judici, què és realment el que va passar perquè aquí probablement conflueixen molts factors, tant pel que fa a normatives com condicions laborals que patien els treballadors i el paper de l’administració en general”, ha declarat Estrada.
D’altra banda, des de la CUP Tarragona han impulsat una acció, penjant una pancarta amb el lema ‘6 mesos després de l’accident d’IQOXE, tot segueix igual o pitjor’, que s’ha exhibit a l’Ajuntament de Tarragona i s’ha penjat al Balcó del Mediterrani.
Els Mossos d’Esquadra preveuen concloure la investigació de l’explosió a la planta d’IQOXE “en poques setmanes”, segons ha explicat a l’ACN el cap de la regió policial Camp de Tarragona, el comissari Josep Maria Estela. Una tasca “molt llarga i complexa” que es tancarà uns sis mesos després del sinistre que va ocasionar tres morts i set ferits.
La investigació, afirma el comissari, té l’únic objectiu de determinar “què va passar allí exactament” el 14 de gener i “quines responsabilitats se’n deriven per part de totes les persones que formen part d’IQOXE“. Segons Josep Maria Estela, aquell dia la resposta va ser molt ràpida i coordinada, però cal procurar que la informació arribi “més ràpid” a la població i als mateixos serveis d’emergències.
“La investigació ha estat un repte perquè és pràcticament nova per a nosaltres. Té un nivell de dificultat alt perquè és un tema molt específic”, admet Estela. Per això, el cos ha recorregut al coneixement de pèrits quan ha sigut necessari. “Serem el més rigorosos i objectius possibles”, garanteix el comissari sobre el cas, que es manté sota secret de sumari.
El màxim responsable del cos policial al Camp de Tarragona insisteix que, en seu judicial, no n’hi ha prou només amb suposicions. “Cal aportar proves que aquells objectes metàl·lics que van produir uns danys o la malaurada mort d’un veí de Torreforta estan relacionats directament, sense cap mena de dubte, amb l’empresa afectada”, il·lustra Estela.
El president del comitè d’empresa reconeix pressions
L’expresident del comitè d’empresa d’IQOXE, Fernando Terrado, ha reconegut que la direcció de la companyia va pressionar diverses vegades els treballadors per operar les plantes amb menys personal del fixat al conveni laboral. En la seva compareixença en la comissió d’estudi de la seguretat del sector de la petroquímica de Tarragona del Parlament, el que aleshores era el principal representant dels empleats ha posat de manifest l’elevada càrrega de treball a la qual estan sotmesos en tots els departaments.
En la sessió d’aquest dimarts també hi han intervingut dirigents sindicals. Des de CCOO s’ha assegurat que després del sinistre del 14 de gener han denunciat sis vegades IQOXE davant Inspecció de Treball.
IQOXE de nou en el punt de mira
Terrado i els representants sindicals han posat damunt la taula diferents exemples de la precarietat laboral que patien, i pateixen, els treballadors d’IQOXE. Terrado ha explicat que, al conveni, treballadors i empresa tenen pactat que hi ha situacions en les quals “per tres plantes hi ha dos operadors”. Tot i això, ha afirmat que “a vegades l’empresa volia estirar una mica més”, situació que generava situacions de tensió entre les parts.
“L’empresa sempre tenia la temptació de si podia posar en marxa la petita”, ha dit en referència a engegar una altra planta; si bé ha afegit que “després els companys que eren allà s’hi negaven i no es feia”, ha indicat per remarcar finalment: “Però la temptació sempre hi era”.
L’actual expresident del comitè ha afirmat en diverses ocasions que els treballadors de tots els departaments d’IQOXE, des d’administració fins a producció, tenien una càrrega de treball “excessiva”. De fet, José Antonio Hernández, secretari general de CCOO Indústria de Catalunya, ha exposat que es va fer un informe de riscos psicosocials que acreditava que el 98% dels empleats tenien aquest problema.
L’alcalde de Tarragona, Pau Ricomà ha estat contundent en la seva intervenció a la Comissió d’Investigació sobre l’explosió d’IQOXE del Parlament de Catalunya. “El que va passar el 14 de gener no pot tornar a passar mai més” ha assegurat el batlle republicà i ha demanat als diputats que s’investiguin els fets “fins al final”.
L’alcalde republicà ha tornat a expressar davant la Comissió d’Estudi del Parlament que cal “inversió en tecnologia, en les condicions de treball, en la transparència en la informació, en la formació de la societat i en la gestió ràpida i eficaç de les situacions crítiques, són els únics camins que ens poden dur a una recuperació real de la confiança”.
Pau Ricomà també ha demanat que es revisin els protocols, recollint una petició unànime de les entitats veïnals, per tal que quan un accident afecti la població, les sirenes s’activin de forma immediata recomanant el confinament. “El so de les sirenes ens impulsa a la mesura de prevenció més elemental, el confinament de la població des del primer moment”, ha explicat.
L’alcalde ha reclamat millores en la prevenció
Reclama l’ús de les noves tecnologies
Ricomà també ha demanat noves millores tecnològiques en la transmissió d’incidents químics a la població, com el sistema Cell Broadcasting. “No pot ser que ens estem comunicant amb els ciutadans, que els estem advertint en situacions crítiques, només de la mateixa manera que fèiem fa trenta anys, quan poca gent tenia mòbil”, ha recordat.
D’altra banda, l’alcalde ha demanat l’impuls, “que ens agradaria que fos compartit amb la resta d’ajuntaments del Camp de Tarragona”, d’un estudi independent de la qualitat de l’aire. “Els ajuntaments hem de tenir els nostres estudis, estudis de la qualitat de l’aire independents, amb la metodologia que nosaltres proposem”, ha plantejat.
La Comissió d’Investigació del Parlament de Catalunya sobre l’explosió d’IQOXE segueix en marxa i aquest dimarts 26 de maig, a partir de les quatre de la tarda, està previst que hi participin cinc alcaldes del Camp de Tarragona, gairebé cinc mesos després del pitjor accident químic que ha patit la demarcació.
Els cinc alcaldes que participaran en aquesta segona jornada de la comissió són, en primer lloc, Pau Ricomà, batlle de Tarragona; Roc Muñoz, cap de l’executiu de la Canonja, Pere Segura, alcalde de Vila-seca; Óscar Sánchez, batlle de Constantí; i Eloi Calvet, alcalde del Morell.
Les declaracions dels batlles de territori està previst que es realitzin, a partir de la primera hora d’aquesta tarda, de manera telemàtica, arran de l’actual situació marcada pel coronavirus i que impedeix la mobilitat fins a l’àrea metropolitana de Barcelona.
El jutjat d’instrucció número 1 de Tarragona ha donat fins a l’1 de juny als Mossos d’Esquadra perquè acabin les investigacions a la zona 0 on es va produir l’explosió a IQOXE, el passat 14 de gener. En un auto judicial al qual ha tingut accés l’ACN, la jutgessa apunta que els Mossos, en funcions de policia judicial, han avançat en les tasques d’investigació al lloc del sinistre, que va causar la mort de tres persones.
La magistrada també dictamina que a partir de l’1 de juny l’empresa podrà “dur a terme els treballs de desenrunament”. En el cas que els Mossos acabessin les seves funcions abans d’aquesta data, els terminis fixats es podrien modificar. De fet, aquest dijous, els agents van inspeccionar la zona, segons ha pogut confirmar l’ACN.
L’empresa ha manifestat a l’ACN la seva satisfacció per la decisió judicial i perquè podrà començar la investigació que van encarregar a l’Institut Químic Sarrià (IQS). Tot i això, la companyia “lamenta que durant quatre mesos i mig no s’hagi pogut treballar a la zona afectada per l’accident per procedir tant a la investigació com per realitzar tasques de desenrunament i anàlisi de les instal·lacions malmeses”.
Per IQOXE, l’endarreriment de l’autorització judicial per entrar a la zona genera retards en el procés de reconstrucció. De fet, considera que “si la Generalitat concedeix els permisos necessaris”, no es recuperarà “la normalitat productiva abans d’un any”. De fet, la magistrada reconeix en el seu auto que l’emergència sanitària ha endarrerit algun procediment judicial.
REDACCIÓ10 Gener, 2022
“Després de sis mesos de l’explosió d’
