Arxius de eusebi campdepadrós | Diari La República Checa

REDACCIÓ27 Abril, 2020
eusebi_.jpg

És de justícia donar tot el suport a les persones contagiades, desitjant la seva recuperació, i donem el condol a tothom que ha perdut algun familiar o amic. També és de justícia agrair a tots els qui, perquè la resta puguem mantenir el confinament, vetlla per treballar en serveis essencials, per descomptat als que treballen als centres sanitaris, però també als dels supermercats i les botigues de queviures, als transportistes, a les gestories, als farmacèutics, als Mossos, policies locals i serveis d’emergències.

Per últim, però no menys important, es de justícia reconèixer que la societat catalana ha estat responsable, cívica, generosa i solidària, i s’ha fet seves les recomanacions dels científics i del Govern des del primer moment i s’ha autoconfinat, contribuint a no expandir més el virus.

El confinament obligat per la pandèmia ha fet que tothom i tots els serveis s’haguessin d’adaptar ràpidament a la nova i inesperada situació, amb solucions imaginatives i tecnològiques, per continuar en la mesura del possible amb l’activitat. L’àmbit de la justícia i el dret no n’ha estat exempt, amb una suspensió de la majoria de terminis i processos.

Voldria començar fent referència a l’àmbit penitenciari, massa sovint ignorat. Aquests dies, en el nostre confinament domiciliari, hem pogut tenir un petit tast de ser en una presó. Les presons son establiments amb persones aïllades socialment, on els interns tenen limitats drets personals fonamentals i poden esdevenir focus de conflictivitat davant la situació de pandèmia i on les mesures de confinament són més complexes, però on l’aïllament inherent a un centre penitenciari ha contribuït a la contenció del contagi entre la població reclusa i el personal de presons. Ha estat convenient que s’hagi permès que en aquesta situació, en què els interns no poden mantenir les relacions familiars habituals, s’hagi habilitat un sistema de videoconferències per a poder-hi parlar, que si bé mai no pot substituir el contacte personal, pot ajudar a fer més suportable l’obligat distanciament, i esperem, com tantes altres coses que hem hagut d’aprendre aquests dies, que aquest sistema de relació entre els presos i les seves famílies es mantingui en el futur.

Des de l’Organització Mundial de la Salut, l’alta comissionada de Drets Humans de les Nacions Unides, Sra. Michelle Bachelet, el Consell Europa, el Síndic de Greuges, i fins i tot el nostre Arquebisbe de Tarragona, han recomanat com una mesura humanitària i sanitària davant la pandèmia, l’esponjament de les presons i el confinament al domicili sempre que fos possible. El Director General d’Execució Penal i Reinserció Social d’Institucions Penitenciàries de l’Estat va publicar una Circular, on s’ordenava explícitament que els interns classificats en tercer grau, o els que tinguessin aplicat el règim de flexibilitat, poguessin romandre als seus domicilis en confinament, sense necessitat de tornar a dormir als centres penitenciaris. Però això no ha estat així.

L’oficina de comunicació del Consejo General del Poder Judicial va enviar un WhatsApp als periodistes que cobreixen la informació judicial del Tribunal Supremo , en el que es deia que: “En el caso que la Junta de Tratamiento de las cárceles donde se encuentran los presos de la causa del “procès” acuerde su excarceración para cumplir el confinamiento en sus respectivos domicilios, el Tribunal Supremo se dirigirá a esas juntas en exigencia de responsabilidades penales por la posible comisión de un delito de prevaricación“.

El Supremo no té cap competència sobre la seva situació penitenciària, que correspon a les Juntes de Tractament Penitenciari i al Jutge de Vigilància Penitenciària

Sempre hem sentit que els jutges parlen només per les seves resolucions, i ara resulta que hi ha sentències, interlocutòries i whatsapps. És indecent, immoral, inhumà i venjatiu que el Tribunal Supremo amenaci als treballadors públics per tal que no excarcerin, no una determinada categoria de presos en general, sinó uns presos concrets, els presos polítics catalans. El Supremo no té cap competència sobre la seva situació penitenciària, que correspon a les Juntes de Tractament Penitenciari i al Jutge de Vigilància Penitenciària, i la seva actuació, covarda, pot ser constitutiva dels delictes d’usurpació de funcions, prevaricació i amenaces a funcionaris, vulnerant el dret a la salut i a la integritat física dels presos polítics.

El Sr. Lesmes, el caducat president del Consejo General del Poder Judicial, que té aquella curiosa concepció sobre el fonament de l’estat de Dret, que creu que està basat en la “indisoluble unidad de la nación espanyola” i no, com seria normal, en la sobirania popular, la democràcia i la separació de poders. Va trigar de forma irresponsable a prendre mesures de protecció sanitària als jutjats pels operadors jurídics i pels justiciables, fins al punt que les quatre associacions de jutges, les dues de fiscals i els jutges degans de Madrid van demanar el 13 de març la seva dimissió, i els sis sindicats representatius de la justícia van reprovar la seva actuació en la gestió del coronavirus per haver mantingut una situació de risc de contagi a les seus judicials.

Ara, a més a més, en la seva particular concepció de la separació de poders, es creu també poder legislatiu, i ha corregut a dictar més de 400 pàgines de normes de nom pompós: “Primer documento de trabajo sobre medidas organizativas y procesales para el plan de choque en la administración de justícia tras el estado de alarma”, amb perfecta descoordinació amb el Ministerio i total ignorància de les competències de les Comunitats autònomes en general i de la Generalitat de Catalunya en particular, i que no es pot negar que ha deixat xocats i en estat d’alarma a tots els col·lectius jurídics.

El Consell de l’Advocacia Catalana considera que s’introdueixen canvis legislatius rebutjats anteriorment, reclama que la represa de l’activitat judicial vagi acompanyada de mesures sanitàries de protecció i rebutja l’habilitació del mes d’agost perquè l’advocacia no ha deixat de teletreballar i atendre els clients durant el confinament, sobretot per intentar aclarir el desgavell i el desori de la nombrosa, contradictòria i canviant normativa del “Estado de alarma decretado por el Mando unico español y muy español”.

En matèria penitenciària, aquest pla de xoc és un autèntic xoc contra els drets fonamentals, perquè pretén la supressió del recurs d’apel·lació conta les interlocutòries dels jutges de vigilància penitenciària que resolguin recursos interposats contra la denegació de permisos de sortida. Enfront del dret a la segona instància de persones privades de llibertat, que és quan més cura s’ha de tenir en la garantia dels seus drets, preval el dret a treure’s feina de sobre dels magistrats de les audiències, preval la comoditat del funcionari enfront del dret del justiciable. Amb l’agreujant de privar als presos del dret a l’assistència lletrada, donat que només cal advocat pel recurs d’apel·lació.

Ara que tots ens hem de posar mascareta, el Gobierno de Pedro Sánchez s’ha tret definitivament la seva careta de federalista i ha optat per una centralització militaritzada, uniformada i condecorada, ignorant els més elementals principis de subsidiarietat i cooperació entre administracions, i traspassant la gestió sanitària a un Ministerio que ni en tenia les competències ni l’experiència. Centralització, de compres per exemple, que ha suposat una ineficiència i retard letal en l’adquisició i distribució de material sanitari i EPIs de protecció pel personal sanitari. Els estats europeus que millor han controlat la pandèmia són aquells realment descentralitzats i autènticament federals que han fet que les decisions fossin les adients a la seva realitat immediata. Un clar exemple és la comparativa entre la gestió de la pandèmia d’Espanya i França, centralitzada i jacobina, amb la que s’ha fet a Alemanya, on són els lands, en un estat autènticament federal, els que han gestionat les conseqüències del coronavirus, amb una diferència en extensió de la malaltia i impacte econòmic, que no es pot obviar.

El Ministerio de Justicia ha dictat una Resolució de 13 d’abril per la que s’adapta la prestació del servei públic de justícia al Decret d’estat d’alarma, que no prioritza les raons de prevenció davant d’una pandèmia activa. Sense entrar en les raons econòmiques que porten al Gobierno a l’assumpció del risc d’aixecar el confinament estricte, el funcionament de l’administració de Justícia en els paràmetres de serveis essencials, amb dotacions mínimes de personal, eren suficients, ponderant els interessos generals de protecció per la crisi sanitària i el funcionament de l’administració de justícia. El mateix Consejo General del Poder Judicial ha determinat que els seus magistrats i jutges es limitin a les actuacions essencials. Això situa el col·lectiu de funcionaris en posició de desavantatge. En termes de salut, no concorren avui dia les condicions mínimes exigibles per afrontar el desplaçament i assistència de personal de l’Administració de Justícia als centres de treball sense que això suposi un greu risc per la seva salut i el rebrot de contagis.

A parer meu, hi hauria d’haver un període més raonable per compatibilitzar gradualitat de mesures, progressivitat de reactivació econòmica i contenció del risc, apostant per la prioritat en la presentació d’escrits i tràmit d’assumptes d’aquelles actuacions que siguin rellevants en termes de cohesió social i reverteixin en benefici dels sectors més vulnerables. En aquest col·lectiu cal integrar, fruit de la crisi socioeconòmica generada per la pandèmia, a treballadors, autònoms i PIMES. En canvi, i pèls mateixos motius de protecció dels més vulnerables, cal la paralització de procediments no urgents que col·lapsen la jurisdicció civil, com els processos de grans tenidors d’habitatges per recuperar la possessió de la seva propietat, o les reclamacions bancàries de quantitat per impagament de targetes “revolving”, per posar dos exemples.

Potser posats a investigar responsabilitats, caldria adreçar la investigació més cap a la Moncloa, que no a la Plaça de Sant Jaume

A les mesures regulades al Decret d’estat d’alarma es va preveure tot el relatiu a l’àmbit administratiu amb suspensió de tràmits i terminis, però en canvi i com sempre es va deixar l’àmbit privat civil i mercantil a la intempèrie, sense fer cap previsió legal en relació amb els venciments d’obligacions contractuals o de pagaments. En aquest sentit ja són paleses les problemàtiques sobre el pagament d’hipoteques, de lloguers, tant d’habitatge com de locals comercials, de venciments de pagaments mercantils, de venciments de formalització de compravendes en escriptura pública, etc. Això situa a particulars, autònoms i empreses en una total inseguretat jurídica, i a la situació habitual de retard judicial i l’acumulació del temps d’aturada pel confinament, s’hi afegirà un augment de litigiositat derivada d’aquesta imprevisió jurídica de l’Estat, que suposarà pel món econòmic un llast suplementari a la recessió econòmica general. Entre aquestes imprevisions de l’Estat hi ha l’oblit dels col·lectius d’advocats i procuradors, atès que si bé s’ha previst alguna mesura, insuficient, pels autònoms, no van pensar en què aquests col·lectius, com a règim alternatiu, tenen les mútues professionals, als quals també s’haurien de fer extensibles les mateixes mesures.

La concepció autoritària i militaritzada de l’Estat, que en lloc de donar el protagonisme a qui realment estava fent front a la pandèmia, metges, científics i investigadors, va treure l’exèrcit al carrer — cosa que per cert no va intimidar gens ni mica al coronavirus – ha fet que en el súmmum del despropòsit el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya pretengui investigar al MHPTorra i a l’HCVerges, per no haver acceptat un hospital de campanya de la Guàrdia Civil, que ni havia estat demanat ni reunia les característiques idònies des del punt de vista mèdic, quan són qui ha dirigit a Catalunya la contenció de la pandèmia, avalats per criteris científics i propugnant anticipadament mesures que l’Estat ha hagut d’acabar adoptant. Potser posats a investigar responsabilitats, caldria adreçar la investigació més cap a la Moncloa, que no a la Plaça de Sant Jaume.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer del Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ11 Febrer, 2020
torrent.jpg

Roger Torrent, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós han estat notificats pel Tribunal Constitucional que seran objecte d’un procediment penal per un possible delicte de desobediència. El president, el vicepresident i el secretari primer de la Mesa del Parlament, segons la Fiscalia, haurien desobeït a les resolucions de l’alt tribunal.

La Mesa hauria desobeït en els seus acords del 22 i 29 d’octubre, quan va admetre a tràmit la proposta de resolució de resposta a la sentència del Tribunal Suprem de l’1-O El TC va decidir per unanimitat el 28 de gener estimar l’incident d’execució presentat per l’advocat de l’Estat.

El text constatava que el Parlament “reitera i reiterarà tants cops com ho desitgin els diputats la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”, així com la reprovació de la monarquia.

 


REDACCIÓ28 Gener, 2020
torrent.jpg

Els membres independentistes de la Mesa del Parlament

El Tribunal Constitucional ha acordat de manera unànime preguntar-li a la Fiscalia si cal obrir diligències contra el president del Parlament Roger Torrent, el vicepresident primer, Josep Costa, i el secretari primer de la mesa, Eusebi Campdepadrós, poden haver comès un delicte de desobediència.

Aquest incompliment, segons el TC, s’hauria comès arran dels acords de la mesa del 22 i 29 d’octubre que van admetre a tràmit una proposta de resolució sobre l’autodeterminació i la reprovació de la monarquia.

El text constatava que el Parlament “reitera i reiterarà tants cops com ho desitgin els diputats la defensa del dret a l’autodeterminació i la reivindicació de la sobirania del poble de Catalunya per decidir el seu futur polític”.

El Constitucional estima així l’incident d’execució presentat per l’advocat de l’Estat.

 


REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3568559.jpg

Ciutadans denuncia la moció votada al Parlament

C’s ha registrat a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ho ha fet després que permetessin el debat i votació de la resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

El text que es va debatre i votar finalment al ple, que pretenia ser la resposta de les tres formacions a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, rebutjava la “censura” del Constitucional reprovava la monarquia, una qüestió sobre la qual el TC ja s’havia pronunciat en contra.

El text recopila les providències i advertiments que la Mesa del Parlament i el secretari general de la cambra van rebre sobre la tramitació de la proposta de resolució en qüestió, així com de la suspensió que el mateix TC havia acordat. La cort de garanties també havia requerit la Mesa perquè “impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”.

C’s posa com a antecedents l’estira-i-arronsa que va generar una moció de la CUP que feia uns plantejaments similars i acusa Costa, Campdepadrós i Delgado per “incomplir els requeriments de col·laboració amb el TC” i creu que són “subjectivament imputables” perquè “han sigut plenament conscients de la manifesta il·legalitat dels actes”.


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

100 anys de condemna pel Vicepresident Junqueras, els Consellers Romeva, Turull, Bassa, Forn i Rull, per la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, i pels presidents d’Òmnium i l’ANC, Cuixart i Sánchez. 100 anys de condemna per a 2.286.217 catalans que van votar l’1 d’octubre.
Després de l’èxit del 9N, l’Estat va construir un entramat juridico-repressiu per respondre al plantejament democràtic independentista. L’Estat no es va plantejar respondre també democràticament, sinó a través de l’aplicació del dret penal de l’enemic.

Es va modificar el tipus penal de terrorisme. S’aprova la llei mordassa, que el PSOE va prometre derogar, i la llei de Seguretat Nacional. Es reforma la llei del Poder Judicial, limitant l’aplicació de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en previsió de futures condemnes a l’Estat. També es reforma la llei del Tribunal Constitucional, dotant-lo de facultats executives, sense paral·lel en països del nostre entorn. A una proposta democràtica, de donar veu a la ciutadania, només es va preparar una resposta amb Guárdia Civil, fiscals, jutges i presons.

L’acusació per rebel·lió només va ser usada per suspendre diputats electes del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat, privant-los dels seus drets de representació política, vulnerant els drets dels seus electors, i alterant les majories de les cambres. D’un judici polític, només pot sortir una sentència política. La sentència dedica una gran quantitat de pàgines, no als fets provats, sinó a negar l’existència del dret d’autodeterminació. L’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, que hauria de ser objecte de diàleg, negociació i acord, es pretén resoldre amb una condemna penal.
A l’Estat espanyol hi ha presos polítics, i no és pas que ho diguem els independentistes, ho diuen estaments importants de la societat com les universitats catalanes, que han consensuat un manifest conjunt de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. També ho diuen organitzacions internacionals, algunes de les quals, com les Nacions Unides o el Consell d’Europa, l’Estat en forma part.

Mitjançant les opinions 6/19 i 12/19, el Grup treball detenció arbitraria del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va exigir la immediata posada en llibertat dels presos polítics, perquè en les seves actuacions no hi havia cap element de violència, i si d’exercici de drets fonamentals de llibertat d’expressió, opinió, associació, reunió i participació política, i van arribar a la convicció que les acusacions penals en contra seva tenien per objecte coaccionar-los per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya i inhibir-los ha de continuar amb aquesta pretensió a l’àmbit polític, vulnerant així els articles 18 a 21 Declaració Universal, i els articles 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat el 1977.

El Consell d’Europa enviarà una missió d’investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

El grup d’observadors internacionals que han assistit a totes les sessions del judici al Tribunal Suprem, han emès un informe en el qual conclouen que en aquest judici s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, dret a un jutge imparcial, dret a la 2a instància, dret a la presumpció d’innocència, el dret de defensa, i el dret d’ús a la llengua pròpia. Es condemna per una sedició sense violència i una malversació sense pagament.

El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

Per últim, el passat 19 de novembre, Amnistia Internacional va fer públic el seu informe sobre la sentència, en el que expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem d’aquest delicte, que vulnera el principi de legalitat i permet imposar restriccions desproporcionades a conductes que poden estar emparades pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. L’impacte que l’aplicació per primer cop del delicte de sedició pugui tenir en l’exercici dels drets i el seu possible efecte dissuasiu en l’exercici d’aquests drets en el futur, perquè permet la criminalització de tàctiques pacífiques, incloent-hi el desacatament deliberat o conscient d’una llei per protestar o expressar dissidència política o social.
Amnistia Internacional no comparteix l’afirmació del tribunal que “les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017 van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta.”.

Amnistia Internacional condemna la decisió d’enjudiciar i sancionar pel delicte de sedició Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’entitats de la societat civil, perquè això suposa una restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Constata que cap dels missatges atribuïts a Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart poden considerar-se com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal, i urgeix les autoritats a què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat de forma immediata i a assegurar un procés que permeti anul·lar la condemna.

Els que s’oposen a què el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat es resolgui per vies pacífiques i democràtiques, que respectin la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, sempre parlen de llei, però només l’esgrimeixen per limitar drets, mai per emparar-los. El dret és l’eina per donar solucions als conflictes. També als conflictes polítics. La llei mai no pot ser el límit del diàleg polític. La llei neix als parlaments, i neix del diàleg, la negociació i el pacte.

L’Estat va voler resoldre definitivament el tema català amb la sentència de l’Estatut de 2010, modificant l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Avui s’aplica a Catalunya una llei que els catalans no han votat, i diuen que això és legal. Aquesta és la seva democràcia, on el que vota la ciutadania mai no és legal. Aquella sentència ens ha dut on som avui. Ara volen tornar a donar per solucionat el tema amb una nova sentència, que tampoc no serà la solució.
Le Monde, Financial Times, empresaris, sindicats, i fins i tot el portes de la Roja, ningú no entén que no es dialogui. No és un problema d’ordre públic, és un conflicte polític. Sit &Talk.

Eusebi CAMPDEPADRÓS 
Secretari 1r Mesa Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2019
GC-2-1280x960.jpg

Els agents de la Guària Civil a le sportes del despatx

La Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, ha notificat els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya perquè aquests s’abstinguin de debatre i aprovar qüestions relacionades amb l’autodeterminació i la monarquia. El secretari primer de la cambra catalana, l’advocat Eusebi Campdepadrós, s’ha negat a signar la notificació de l’advertència del Tribunal Constitucional perquè, segons ha dit al nostre digital, la justícia pretén coaccionar-nos i prohibir-nos de debatre el projecte de la independència.

Dos agents de la benemèrita s’han personat en el despatx particular de Campdepadrós a Tarragona, poc després de les cinc de la tarda, per lliurar-li les instruccions judicials. El diputat s’havia ofert a desplaçar-se a la comissaria de la Guàrdia Civil a Tarragona, però “em van dir que tenien ordres de no fer-ho allà”, explica.

Vulneració de la separació de poders

Els agents no han volgut citar-lo en la comandància

Per a Campdepadrós aquesta notificació és una “violació a l’autonomia parlamentària i a la nostra inviolabilitat i immunitat” com a diputats. Entén que s’està produït una vulneració absoluta de la separació de poders, ja que la justícia està interferint en l’activitat política i parlamentària, posant límits als projectes que es poden o no debatre. Un fet que el diputat qualifica de poc democràtic. Considera que s’està produint vulneracions i coaccions.

Ell se sent coaccionat, quelcom que no és ni legal ni democràtic. Recorda que hi ha un article al Codi Penal que preveu que no es pot coaccionar un càrrec electe per condicionar el seu vot o decisions en l’exercici de les seves funcions com a parlamentari.

Eusebi Campdepadrós creu que estem davant d’un abús de les facultats executives del Tribunal Constitucional, les quals el PSOE va prometre revocar-les. “Però, no només no les va anul·lar sinó que les fa servir per la seva repressió”, remarca el diputat, tot afegint que Pedro Sánchez només és fiable a l’hora d’incomplir totes les seves promeses.

La justícia decidirà quin és el següent pas. Nosaltres – la Mesa del Parlament – continuarem donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries que ens presentin els grups polítics

El secretari primer de la Mesa assegura que no cedirà a les pressions del Tribunal Constitucional. “Ells decidiran quin és el següent pas. Nosaltres continuarem donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries que ens presentin els grups polítics”, ha conclòs.

L’anècdota…
A títol d’anècdota, val a dir que un dels agents va menystenir l’acreditació parlamentària d’Eusebi Campdepadrós, assegurant que aquest document emès per la cambra catalana no serveix com a identificació.

VÍDEO


REDACCIÓ16 Octubre, 2019
eusebi-1-1280x720.jpg

Eusebi Campdepadrós colpejat per un policia

El regidor de Junts per Tarragona i el secretari primer de la Mesa del Parlament e Catalunya, Dídac Nadal i Eusebi Campdepadrós, van intentar, a tota costa, evitar que els ànims del moviment més radical de la manifestació independentista a la Plaça Imperial Tàrraco, anessin a més.

En un primer moment, els dos polítics van demanar seny a una part dels protestants, sobretot aquells que han entès l’aparició de les dues dones amb banderes espanyoles com una desagradable provocació. Els esforços de Campdepadrós i de Nadal han resultat infructífers.

Els manifestants més radicals, amb passamuntanyes i caputxes, van llençar pedres, ampolles d’aigua, pots de pintures i altres objectes contra els agents que custodiaven la subdelegació del govern a Tarragona. Els antiavalots de la Policia Nacional i dels Mossos van carregar contra un grup de manifestants amb l’objectiu de dispersar la plaça.

En la càrrega policial, el secretari primer del Parlament de Catalunya – que es trobava en un lateral de la subdelegació del govern on no hi ha havia disturbis – va rebre l’impacte de la porra d’un antiavalot que, malgrat ser advertit que es tractava d’un diputat, va fer cas omís. L’agent de la policia espanyola es va encarar en dues ocasions amb el parlamentari i el colpeja, tot i que ell només demana calma i l’informa que és membre de la Cambra catalana. Eusebi Campdepadrós ha patit contusions amb hematona a la cama esquerra i Dídac Nadal va rebre empentes per part dels policies antidisturbis.

 

VÍDEO

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2019

El secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, no assistirà als actes commemoratius amb motiu de la patrona de la Guàrdia Civil a l’aquarterament de Sant Andreu de la Barca i que tindran lloc el proper 9 d’octubre.

Campdepadrós va fer arribar una carta institucional a la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per declinar la seva assistència. El parlamentari no participarà dels actes festius “mentre no es demanin disculpes i es depurin responsabilitats” per les actuacions dutes a terme per aquest cos que “han vulnerat els drets fonamentals de la ciutadania catalana”.

Campdepadrós assegura que l’actuació i intervenció de la Guàrdia Civil a Catalunya és més pròpia de les forces d’ocupació. Cap membre del Parlament de Catalunya, de l’alta independentista, assistirà als actes de la patrona de la Guàrdia Civil.

 


REDACCIÓ28 Març, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

Campdepadrós anirà de 4 en la llista de Dídac Nadal

El primer secretari de la Mesa del Parlament de Catalunya serà el número 4 de la candidatura a l’alcaldia de Tarragona, encapçalada per Dídac Nadal. Eusebi Campdepadrós. “La incorporació de l’Eusebi Campdepadrós és una mostra evident de la transversalitat de la nostra llista, una candidatura integradora que engloba les diferents sensibilitats de la ciutadania tarragonina”, ha explicat Nadal.

Per la seva banda, el diputat ha dit que “quan el Dídac Nadal em va trucar per formar part de la seva llista, li vaig dir immediatament que sí, és un autèntic privilegi poder-lo acompanyar en l’aventura d’arribar a l’alcaldia de Tarragona. Campdeparós diu que farà tot el que estigui al seu abast perquè Nadal sigui el proper alcalde de Tarragona”. Cal recordar que Nadal es presenta sota les sigles de Junts per Catalunya i Cristina Guzmán serà la seva número 2.

 


REDACCIÓ10 Març, 2019

Tenim abastament anàlisis jurídiques del judici que es desenvolupa al Tribunal Suprem que en palesen les vulneracions dels drets de defensa, sota la disfressa d’una pulcritud formal, o que posen de manifest la fermesa de les conviccions dels acusats, o la feblesa de la memòria dels màxims responsables de l’Estat, les mentides dels executors materials de la repressió, o la baixesa moral a la qual es pot arribar, que no hi ha Fairy que ho netegi. Per tant voldria abordar el judici des d’una altra perspectiva, per mirar d’analitzar el que ens revela tant de Catalunya com d’Espanya, subjectes del conflicte, i com s’emmarca el judici en la situació política actual.

Les resolucions judicials dictades en la fase d’instrucció del judici, i a l’escrit d’acusació de la fiscalia, son reveladores de la mentalitat i dels valors que han motivat la reacció punitiva de l’Estat davant el repte democràtic plantejat per una part considerable de la ciutadania de Catalunya. En reprodueixo doncs alguns paràgrafs que considero summament il·lustratius a aquest efecte, i per tal que no es pugui dir que les tergiverso o les trec de context:
“Menoscabados principios y bienes juridicos primordiales del ordenamiento juridico: la sobirania nacional, la unidad de la Nación española y el sistema politico y juridico que impone la Constitución. Ademas de otros graves efectos colaterales: la fragmentación social de los habitantes que rtesiden en la Comunidad Autonoma de Cataluña mediante la aplicación de criterios nacionalistes identitarios que atentan contra la dignidad y la igualdad de las personas; y….los probables perjuicios economicos derivados de la desubicación de las empresas implantades en el territorio catalan.

Ante un conflicto de valores y bienes juridicos de esta naturaleza, no puede afirmarse que el Magistrado Instructor haya errado al denegar el permiso penintenciario para que el investigado acuda al Parlamento de Cataluña, puesto que se hallan en juego los valores e intereses de los ciudadanos catalanes no separatistas, así como los intereses de los restantes ciudadanos españoles que forman parte del Estado.”
“Ello no debe generar extrañeza alguna, dado que para impedir la conducta de dos millones de votantes a los que se ha convencido torticeramente de su derecho legítimo a votar se precisarían un número muy superior de policías; seis mil en modo alguno podían evitar”.  “A esta genérica previsión de que vuelva a reproducirse un ataque al bien jurídico tutelado por el delito, se añaden otros indicios de reiteración: 1.º) La existencia de un contexto político en el que concurren todavía sectores que defienden explícitamente que debe conseguirse la independencia de Cataluña…. Y, en lo que hace referencia al posible compromiso del procesado en participar en esta reiteración, no puede eludirse que el Sr. Sánchez ha revalidado su objetivo delictivo integrándose en una candidatura que proclama precisamente continuar ejerciendo el método de actuación que se enjuicia.” “Los promotores y participes del plan secessionista lo pusieron en practica en el año 2015, y en el contemplaban la utilización de todos los medios que fueran precisos para alcanzar su objectivo, incluida – ante la certesa de que el Estado no iba a aceptar esta situación- la violència necesaria para assegurar el resultado criminal pretendido.” “Y termina el relato de la estrategia que sufrimos”.

La unitat de la nació espanyola, tot es resumeix en això, és el bé superior que tot ho condiciona i al qual tot s’ha de sotmetre. Qualsevol projecte que la qüestioni és quelcom que pateixen de forma personal els espanyols, fins i tot les més altes instàncies de la judicatura. Llavors els jutges, oblidant tota objectivitat, neutralitat i independència, qual cavallers togats, han d’acudir al rescat dels catalans “no separatistes” i de tots els espanyols, perquè tots ells estan sent atacats.

S’acusa de nacionalista identitari qui qüestiona pertànyer a aquesta “unidad nacional”, i s’obvia el nacionalisme espanyol que “impone la Constitución”. Plantejar la independència de Catalunya, sigui quin sigui el mitjà emprat, fins i tot a través d’una expressió pacifica i democràtica com és el vot, és una finalitat “criminal” per si mateixa.

Hi ha doncs un abisme, no identitari, sinó mental entre l’independentisme i l’espanyolisme. L’independentisme fonamenta el seu projecte d’una república catalana en l’exercici de drets fonamentals internacionalment reconeguts, mitjançant plantejaments exclusivament democràtics i pacífics, perquè la independència no és pas una finalitat en si mateixa, sinó només un mitjà per gestionar millor els recursos dels catalans, i en canvi un país radicalment democràtic i pacífic és l’objectiu a assolir.

Contràriament l’espanyolisme viu com un atac i ofensa personal el plantejament de la independència de Catalunya, i prioritza una visió fonamentalista de la identitat nacional, que en erigir-se com a bé suprem a protegir, justifica que es pugui utilitzar tots els mitjans, fins i tot la violència, tant de porres com de togues, per imposar-la. Hi ha doncs un abisme de concepte de societat quan una manifestació és vista com una sedició, quan una urna és objecte de persecució, i durant l’exercici de la democràcia a través de referèndum és equivalent a una rebel·lió violenta.

Certament s’ha iniciat el procés d’independència d’una forma inèdita, atès que totes les independències que s’han assolit al llarg dels segles XX i XXI, s’han fet d’alguna d’aquestes tres maneres, mitjançant les armes i amb fronteres dibuixades amb sang, mitjançant aliats internacionals potents, o través de processos pactats, molts d’ells sense referèndums. És obvi que l’independentisme català no disposa per ara de cap d’aquests mitjans, rebutja l’ús de la violència, no disposa d’aliats internacionals explícits, i la cultura política castellana no té en el pacte un dels seus valors característics.

No oblidem que l’estatut que s’aplica a Catalunya, legalment diuen, no és el que va votar la seva ciutadania en referèndum. Mai no havia estat tan lluny legalitat i legitimitat democràtica. Perquè la democràcia no és pas, només, el compliment de la llei, sinó, sobretot, que la llei compleixi la voluntat dels ciutadans. Avui i ara a Catalunya se li aplica una llei que no respon a la voluntat expressada democràticament pels seus ciutadans.

Estem doncs en un atzucac, però no en un cul de sac. Ningú no va dir que seria fàcil. La necessitat d’un estat propi per Catalunya és inqüestionable, i als motius culturals i econòmics que podíem tenir, s’hi ha afegit els democràtics Per això, des de cap renúncia, estem obligats al diàleg, que en paraules de Tzvetan Todorov, és el reconeixement de l’altre, del diferent, com un igual en drets. Des d’unes profundes conviccions democràtiques no hi ha més armes que les urnes ni més força que els vots.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Primer secretari de la Mesa del Parlament de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter