Arxius de eusebi campdepadrós | Diari La República Checa

REDACCIÓ2 Desembre, 2019
foto_3568559.jpg

Ciutadans denuncia la moció votada al Parlament

C’s ha registrat a la Fiscalia Superior de Catalunya una denúncia contra el president del Parlament, Roger Torrent, i els altres membres independentistes de la Mesa, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado. Ho ha fet després que permetessin el debat i votació de la resolució pactada entre JxCat, ERC i la CUP que el Tribunal Constitucional va anul·lar parcialment i que els partits independentistes van modificar a través d’esmenes.

El text que es va debatre i votar finalment al ple, que pretenia ser la resposta de les tres formacions a la sentència del Tribunal Suprem sobre el referèndum de l’1 d’octubre de 2017, rebutjava la “censura” del Constitucional reprovava la monarquia, una qüestió sobre la qual el TC ja s’havia pronunciat en contra.

El text recopila les providències i advertiments que la Mesa del Parlament i el secretari general de la cambra van rebre sobre la tramitació de la proposta de resolució en qüestió, així com de la suspensió que el mateix TC havia acordat. La cort de garanties també havia requerit la Mesa perquè “impedís o paralitzés qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir la suspensió”.

C’s posa com a antecedents l’estira-i-arronsa que va generar una moció de la CUP que feia uns plantejaments similars i acusa Costa, Campdepadrós i Delgado per “incomplir els requeriments de col·laboració amb el TC” i creu que són “subjectivament imputables” perquè “han sigut plenament conscients de la manifesta il·legalitat dels actes”.


REDACCIÓ26 Novembre, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

100 anys de condemna pel Vicepresident Junqueras, els Consellers Romeva, Turull, Bassa, Forn i Rull, per la Presidenta del Parlament Carme Forcadell, i pels presidents d’Òmnium i l’ANC, Cuixart i Sánchez. 100 anys de condemna per a 2.286.217 catalans que van votar l’1 d’octubre.
Després de l’èxit del 9N, l’Estat va construir un entramat juridico-repressiu per respondre al plantejament democràtic independentista. L’Estat no es va plantejar respondre també democràticament, sinó a través de l’aplicació del dret penal de l’enemic.

Es va modificar el tipus penal de terrorisme. S’aprova la llei mordassa, que el PSOE va prometre derogar, i la llei de Seguretat Nacional. Es reforma la llei del Poder Judicial, limitant l’aplicació de les sentències del Tribunal Europeu dels Drets Humans, en previsió de futures condemnes a l’Estat. També es reforma la llei del Tribunal Constitucional, dotant-lo de facultats executives, sense paral·lel en països del nostre entorn. A una proposta democràtica, de donar veu a la ciutadania, només es va preparar una resposta amb Guárdia Civil, fiscals, jutges i presons.

L’acusació per rebel·lió només va ser usada per suspendre diputats electes del Parlament, del Congrés dels Diputats i del Senat, privant-los dels seus drets de representació política, vulnerant els drets dels seus electors, i alterant les majories de les cambres. D’un judici polític, només pot sortir una sentència política. La sentència dedica una gran quantitat de pàgines, no als fets provats, sinó a negar l’existència del dret d’autodeterminació. L’exercici del dret d’autodeterminació del poble de Catalunya, que hauria de ser objecte de diàleg, negociació i acord, es pretén resoldre amb una condemna penal.
A l’Estat espanyol hi ha presos polítics, i no és pas que ho diguem els independentistes, ho diuen estaments importants de la societat com les universitats catalanes, que han consensuat un manifest conjunt de rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política. També ho diuen organitzacions internacionals, algunes de les quals, com les Nacions Unides o el Consell d’Europa, l’Estat en forma part.

Mitjançant les opinions 6/19 i 12/19, el Grup treball detenció arbitraria del Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, va exigir la immediata posada en llibertat dels presos polítics, perquè en les seves actuacions no hi havia cap element de violència, i si d’exercici de drets fonamentals de llibertat d’expressió, opinió, associació, reunió i participació política, i van arribar a la convicció que les acusacions penals en contra seva tenien per objecte coaccionar-los per les seves opinions polítiques sobre la independència de Catalunya i inhibir-los ha de continuar amb aquesta pretensió a l’àmbit polític, vulnerant així els articles 18 a 21 Declaració Universal, i els articles 19, 21, 22 i 25 del Pacte Internacional pels Drets Civils i Polítics, ratificat per l’Estat el 1977.

El Consell d’Europa enviarà una missió d’investigació a Madrid i a Barcelona per avaluar el cas dels polítics catalans empresonats. El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

El grup d’observadors internacionals que han assistit a totes les sessions del judici al Tribunal Suprem, han emès un informe en el qual conclouen que en aquest judici s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, dret a un jutge imparcial, dret a la 2a instància, dret a la presumpció d’innocència, el dret de defensa, i el dret d’ús a la llengua pròpia. Es condemna per una sedició sense violència i una malversació sense pagament.

El Comitè d’Afers Legals i de Drets Humans de l’Assemblea Parlamentària va aprovar l’1 d’octubre passat, un document de treball què s’expressava la preocupació per “la situació dels polítics empresonats per exercir la llibertat d’expressió”, en referència al cas català i també als representants kurds a Turquia.

Per últim, el passat 19 de novembre, Amnistia Internacional va fer públic el seu informe sobre la sentència, en el que expressa la seva preocupació per la definició del delicte de sedició i la interpretació que ha fet el Tribunal Suprem d’aquest delicte, que vulnera el principi de legalitat i permet imposar restriccions desproporcionades a conductes que poden estar emparades pels drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. L’impacte que l’aplicació per primer cop del delicte de sedició pugui tenir en l’exercici dels drets i el seu possible efecte dissuasiu en l’exercici d’aquests drets en el futur, perquè permet la criminalització de tàctiques pacífiques, incloent-hi el desacatament deliberat o conscient d’una llei per protestar o expressar dissidència política o social.
Amnistia Internacional no comparteix l’afirmació del tribunal que “les actuacions dels dies 20 de setembre i 1 d’octubre del 2017 van estar lluny d’una pacífica i legítima manifestació de protesta.”.

Amnistia Internacional condemna la decisió d’enjudiciar i sancionar pel delicte de sedició Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, presidents d’entitats de la societat civil, perquè això suposa una restricció massiva i desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i reunió pacífica. Constata que cap dels missatges atribuïts a Jordi Sánchez i en Jordi Cuixart poden considerar-se com una incitació directa a la violència, i així ho reconeix el tribunal, i urgeix les autoritats a què Jordi Sànchez i Jordi Cuixart siguin posats en llibertat de forma immediata i a assegurar un procés que permeti anul·lar la condemna.

Els que s’oposen a què el conflicte polític entre Catalunya i l’Estat es resolgui per vies pacífiques i democràtiques, que respectin la lliure voluntat de la ciutadania de Catalunya, sempre parlen de llei, però només l’esgrimeixen per limitar drets, mai per emparar-los. El dret és l’eina per donar solucions als conflictes. També als conflictes polítics. La llei mai no pot ser el límit del diàleg polític. La llei neix als parlaments, i neix del diàleg, la negociació i el pacte.

L’Estat va voler resoldre definitivament el tema català amb la sentència de l’Estatut de 2010, modificant l’Estatut aprovat en referèndum pel poble de Catalunya. Avui s’aplica a Catalunya una llei que els catalans no han votat, i diuen que això és legal. Aquesta és la seva democràcia, on el que vota la ciutadania mai no és legal. Aquella sentència ens ha dut on som avui. Ara volen tornar a donar per solucionat el tema amb una nova sentència, que tampoc no serà la solució.
Le Monde, Financial Times, empresaris, sindicats, i fins i tot el portes de la Roja, ningú no entén que no es dialogui. No és un problema d’ordre públic, és un conflicte polític. Sit &Talk.

Eusebi CAMPDEPADRÓS 
Secretari 1r Mesa Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ17 Octubre, 2019
GC-2-1280x960.jpg

Els agents de la Guària Civil a le sportes del despatx

La Guàrdia Civil, actuant com a policia judicial, ha notificat els membres de la Mesa del Parlament de Catalunya perquè aquests s’abstinguin de debatre i aprovar qüestions relacionades amb l’autodeterminació i la monarquia. El secretari primer de la cambra catalana, l’advocat Eusebi Campdepadrós, s’ha negat a signar la notificació de l’advertència del Tribunal Constitucional perquè, segons ha dit al nostre digital, la justícia pretén coaccionar-nos i prohibir-nos de debatre el projecte de la independència.

Dos agents de la benemèrita s’han personat en el despatx particular de Campdepadrós a Tarragona, poc després de les cinc de la tarda, per lliurar-li les instruccions judicials. El diputat s’havia ofert a desplaçar-se a la comissaria de la Guàrdia Civil a Tarragona, però “em van dir que tenien ordres de no fer-ho allà”, explica.

Vulneració de la separació de poders

Els agents no han volgut citar-lo en la comandància

Per a Campdepadrós aquesta notificació és una “violació a l’autonomia parlamentària i a la nostra inviolabilitat i immunitat” com a diputats. Entén que s’està produït una vulneració absoluta de la separació de poders, ja que la justícia està interferint en l’activitat política i parlamentària, posant límits als projectes que es poden o no debatre. Un fet que el diputat qualifica de poc democràtic. Considera que s’està produint vulneracions i coaccions.

Ell se sent coaccionat, quelcom que no és ni legal ni democràtic. Recorda que hi ha un article al Codi Penal que preveu que no es pot coaccionar un càrrec electe per condicionar el seu vot o decisions en l’exercici de les seves funcions com a parlamentari.

Eusebi Campdepadrós creu que estem davant d’un abús de les facultats executives del Tribunal Constitucional, les quals el PSOE va prometre revocar-les. “Però, no només no les va anul·lar sinó que les fa servir per la seva repressió”, remarca el diputat, tot afegint que Pedro Sánchez només és fiable a l’hora d’incomplir totes les seves promeses.

La justícia decidirà quin és el següent pas. Nosaltres – la Mesa del Parlament – continuarem donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries que ens presentin els grups polítics

El secretari primer de la Mesa assegura que no cedirà a les pressions del Tribunal Constitucional. “Ells decidiran quin és el següent pas. Nosaltres continuarem donant tràmit a totes les iniciatives parlamentàries que ens presentin els grups polítics”, ha conclòs.

L’anècdota…
A títol d’anècdota, val a dir que un dels agents va menystenir l’acreditació parlamentària d’Eusebi Campdepadrós, assegurant que aquest document emès per la cambra catalana no serveix com a identificació.

VÍDEO


REDACCIÓ16 Octubre, 2019
eusebi-1-1280x720.jpg

Eusebi Campdepadrós colpejat per un policia

El regidor de Junts per Tarragona i el secretari primer de la Mesa del Parlament e Catalunya, Dídac Nadal i Eusebi Campdepadrós, van intentar, a tota costa, evitar que els ànims del moviment més radical de la manifestació independentista a la Plaça Imperial Tàrraco, anessin a més.

En un primer moment, els dos polítics van demanar seny a una part dels protestants, sobretot aquells que han entès l’aparició de les dues dones amb banderes espanyoles com una desagradable provocació. Els esforços de Campdepadrós i de Nadal han resultat infructífers.

Els manifestants més radicals, amb passamuntanyes i caputxes, van llençar pedres, ampolles d’aigua, pots de pintures i altres objectes contra els agents que custodiaven la subdelegació del govern a Tarragona. Els antiavalots de la Policia Nacional i dels Mossos van carregar contra un grup de manifestants amb l’objectiu de dispersar la plaça.

En la càrrega policial, el secretari primer del Parlament de Catalunya – que es trobava en un lateral de la subdelegació del govern on no hi ha havia disturbis – va rebre l’impacte de la porra d’un antiavalot que, malgrat ser advertit que es tractava d’un diputat, va fer cas omís. L’agent de la policia espanyola es va encarar en dues ocasions amb el parlamentari i el colpeja, tot i que ell només demana calma i l’informa que és membre de la Cambra catalana. Eusebi Campdepadrós ha patit contusions amb hematona a la cama esquerra i Dídac Nadal va rebre empentes per part dels policies antidisturbis.

 

VÍDEO

 


REDACCIÓ27 Setembre, 2019
eusebi.jpg

El secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya, el tarragoní Eusebi Campdepadrós, no assistirà als actes commemoratius amb motiu de la patrona de la Guàrdia Civil a l’aquarterament de Sant Andreu de la Barca i que tindran lloc el proper 9 d’octubre.

Campdepadrós va fer arribar una carta institucional a la delegada del govern a Catalunya, Teresa Cunillera, per declinar la seva assistència. El parlamentari no participarà dels actes festius “mentre no es demanin disculpes i es depurin responsabilitats” per les actuacions dutes a terme per aquest cos que “han vulnerat els drets fonamentals de la ciutadania catalana”.

Campdepadrós assegura que l’actuació i intervenció de la Guàrdia Civil a Catalunya és més pròpia de les forces d’ocupació. Cap membre del Parlament de Catalunya, de l’alta independentista, assistirà als actes de la patrona de la Guàrdia Civil.

 


REDACCIÓ28 Març, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

Campdepadrós anirà de 4 en la llista de Dídac Nadal

El primer secretari de la Mesa del Parlament de Catalunya serà el número 4 de la candidatura a l’alcaldia de Tarragona, encapçalada per Dídac Nadal. Eusebi Campdepadrós. “La incorporació de l’Eusebi Campdepadrós és una mostra evident de la transversalitat de la nostra llista, una candidatura integradora que engloba les diferents sensibilitats de la ciutadania tarragonina”, ha explicat Nadal.

Per la seva banda, el diputat ha dit que “quan el Dídac Nadal em va trucar per formar part de la seva llista, li vaig dir immediatament que sí, és un autèntic privilegi poder-lo acompanyar en l’aventura d’arribar a l’alcaldia de Tarragona. Campdeparós diu que farà tot el que estigui al seu abast perquè Nadal sigui el proper alcalde de Tarragona”. Cal recordar que Nadal es presenta sota les sigles de Junts per Catalunya i Cristina Guzmán serà la seva número 2.

 


REDACCIÓ10 Març, 2019
eusebi.jpg

Tenim abastament anàlisis jurídiques del judici que es desenvolupa al Tribunal Suprem que en palesen les vulneracions dels drets de defensa, sota la disfressa d’una pulcritud formal, o que posen de manifest la fermesa de les conviccions dels acusats, o la feblesa de la memòria dels màxims responsables de l’Estat, les mentides dels executors materials de la repressió, o la baixesa moral a la qual es pot arribar, que no hi ha Fairy que ho netegi. Per tant voldria abordar el judici des d’una altra perspectiva, per mirar d’analitzar el que ens revela tant de Catalunya com d’Espanya, subjectes del conflicte, i com s’emmarca el judici en la situació política actual.

Les resolucions judicials dictades en la fase d’instrucció del judici, i a l’escrit d’acusació de la fiscalia, son reveladores de la mentalitat i dels valors que han motivat la reacció punitiva de l’Estat davant el repte democràtic plantejat per una part considerable de la ciutadania de Catalunya. En reprodueixo doncs alguns paràgrafs que considero summament il·lustratius a aquest efecte, i per tal que no es pugui dir que les tergiverso o les trec de context:
“Menoscabados principios y bienes juridicos primordiales del ordenamiento juridico: la sobirania nacional, la unidad de la Nación española y el sistema politico y juridico que impone la Constitución. Ademas de otros graves efectos colaterales: la fragmentación social de los habitantes que rtesiden en la Comunidad Autonoma de Cataluña mediante la aplicación de criterios nacionalistes identitarios que atentan contra la dignidad y la igualdad de las personas; y….los probables perjuicios economicos derivados de la desubicación de las empresas implantades en el territorio catalan.

Ante un conflicto de valores y bienes juridicos de esta naturaleza, no puede afirmarse que el Magistrado Instructor haya errado al denegar el permiso penintenciario para que el investigado acuda al Parlamento de Cataluña, puesto que se hallan en juego los valores e intereses de los ciudadanos catalanes no separatistas, así como los intereses de los restantes ciudadanos españoles que forman parte del Estado.”
“Ello no debe generar extrañeza alguna, dado que para impedir la conducta de dos millones de votantes a los que se ha convencido torticeramente de su derecho legítimo a votar se precisarían un número muy superior de policías; seis mil en modo alguno podían evitar”.  “A esta genérica previsión de que vuelva a reproducirse un ataque al bien jurídico tutelado por el delito, se añaden otros indicios de reiteración: 1.º) La existencia de un contexto político en el que concurren todavía sectores que defienden explícitamente que debe conseguirse la independencia de Cataluña…. Y, en lo que hace referencia al posible compromiso del procesado en participar en esta reiteración, no puede eludirse que el Sr. Sánchez ha revalidado su objetivo delictivo integrándose en una candidatura que proclama precisamente continuar ejerciendo el método de actuación que se enjuicia.” “Los promotores y participes del plan secessionista lo pusieron en practica en el año 2015, y en el contemplaban la utilización de todos los medios que fueran precisos para alcanzar su objectivo, incluida – ante la certesa de que el Estado no iba a aceptar esta situación- la violència necesaria para assegurar el resultado criminal pretendido.” “Y termina el relato de la estrategia que sufrimos”.

La unitat de la nació espanyola, tot es resumeix en això, és el bé superior que tot ho condiciona i al qual tot s’ha de sotmetre. Qualsevol projecte que la qüestioni és quelcom que pateixen de forma personal els espanyols, fins i tot les més altes instàncies de la judicatura. Llavors els jutges, oblidant tota objectivitat, neutralitat i independència, qual cavallers togats, han d’acudir al rescat dels catalans “no separatistes” i de tots els espanyols, perquè tots ells estan sent atacats.

S’acusa de nacionalista identitari qui qüestiona pertànyer a aquesta “unidad nacional”, i s’obvia el nacionalisme espanyol que “impone la Constitución”. Plantejar la independència de Catalunya, sigui quin sigui el mitjà emprat, fins i tot a través d’una expressió pacifica i democràtica com és el vot, és una finalitat “criminal” per si mateixa.

Hi ha doncs un abisme, no identitari, sinó mental entre l’independentisme i l’espanyolisme. L’independentisme fonamenta el seu projecte d’una república catalana en l’exercici de drets fonamentals internacionalment reconeguts, mitjançant plantejaments exclusivament democràtics i pacífics, perquè la independència no és pas una finalitat en si mateixa, sinó només un mitjà per gestionar millor els recursos dels catalans, i en canvi un país radicalment democràtic i pacífic és l’objectiu a assolir.

Contràriament l’espanyolisme viu com un atac i ofensa personal el plantejament de la independència de Catalunya, i prioritza una visió fonamentalista de la identitat nacional, que en erigir-se com a bé suprem a protegir, justifica que es pugui utilitzar tots els mitjans, fins i tot la violència, tant de porres com de togues, per imposar-la. Hi ha doncs un abisme de concepte de societat quan una manifestació és vista com una sedició, quan una urna és objecte de persecució, i durant l’exercici de la democràcia a través de referèndum és equivalent a una rebel·lió violenta.

Certament s’ha iniciat el procés d’independència d’una forma inèdita, atès que totes les independències que s’han assolit al llarg dels segles XX i XXI, s’han fet d’alguna d’aquestes tres maneres, mitjançant les armes i amb fronteres dibuixades amb sang, mitjançant aliats internacionals potents, o través de processos pactats, molts d’ells sense referèndums. És obvi que l’independentisme català no disposa per ara de cap d’aquests mitjans, rebutja l’ús de la violència, no disposa d’aliats internacionals explícits, i la cultura política castellana no té en el pacte un dels seus valors característics.

No oblidem que l’estatut que s’aplica a Catalunya, legalment diuen, no és el que va votar la seva ciutadania en referèndum. Mai no havia estat tan lluny legalitat i legitimitat democràtica. Perquè la democràcia no és pas, només, el compliment de la llei, sinó, sobretot, que la llei compleixi la voluntat dels ciutadans. Avui i ara a Catalunya se li aplica una llei que no respon a la voluntat expressada democràticament pels seus ciutadans.

Estem doncs en un atzucac, però no en un cul de sac. Ningú no va dir que seria fàcil. La necessitat d’un estat propi per Catalunya és inqüestionable, i als motius culturals i econòmics que podíem tenir, s’hi ha afegit els democràtics Per això, des de cap renúncia, estem obligats al diàleg, que en paraules de Tzvetan Todorov, és el reconeixement de l’altre, del diferent, com un igual en drets. Des d’unes profundes conviccions democràtiques no hi ha més armes que les urnes ni més força que els vots.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Primer secretari de la Mesa del Parlament de Catalunya

 


REDACCIÓ23 Gener, 2019
eusebi_campdepadros.jpg

Aquests dies assistim a una pressió constant per a que els partits independentistes al Congreso, PDeCat i ERC, permetin la tramitació i acabin negociant i aprovant els pressupostos del Sr. Sanchez.  El arguments semblen potents, es diu que suposen una millora de les partides d’inversió a Catalunya, i que permeten augmentar el nivell de la despesa en polítiques socials.

Anem a pams. D’entrada es va estar anunciant que la gran oferta era que es compliria la DA 3ª de l’Estatut, que obliga a l’estat a invertir a Catalunya un percentatge que iguali l’aportació del país al PIBl total estatal. Que l’oferta sigui complir la llei, és una presa de pel majúscula. Però obviant això, per a tots aquests que es venen abans no els comprin, les xifres concretes han suposat un gerro d’aigua freda, si l’aportació de Catalunya al PIB del total espanyol ha estat del 19,2%, la inversió pressupostada ja es de només el 16,8%.

Recordo un article del dilluns 14, de la diputada del PCS, Sra. Ibarra, en que exigia que els pressupostos de la Generalitat destinessin a les nostres comarques el mateix que la demarcació de Tarragona aporta al PIB del total de Catalunya. Estaria be que aquesta exigència a nivell català, que puc compartir, també tingués la coherència de fer-la a nivell estatal. Però durant tots aquests anys en que la inversió estatal a Catalunya ha estat molt inferior a la seva aportació, no recordo haver sentit dir ni piu al PSC. Però a més, aquesta inversió pressupostada a l’alça pel conjunt de Catalunya, quan anem a la inversió territorialitzada, resulta que baixa un 20% en relació al 2017 a les demarcació de Lleida, Girona i Tarragona, que ha de dir a això Sra. Ibarra?

Per una altra banda, els sectors que més pressionen per l’aprovació dels pressupostos per aquest augment d’inversions a Catalunya, curiosament son els més contraris a la independència. Això és una contradicció, perquè l’únic projecte que garantiria disposar dels recursos necessaris per atendre de forma digna la ciutadania d’aquest país, és precisament disposar d’un estat propi que gestioni tots els recursos que genera el treball dels catalans, i no haver d’estar cada any pidolant engrunes. A més, any rere any, malgrat la inversió pressupostada ja està per sota del legalment fixat, moralment exigible i econòmicament necessari, mai no s’executa en la seva totalitat. De fet la mitjana dels darrers anys és de només un 60% del pressupostat.

Però més enllà d’això, l’independentisme no pot col·laborar a l’estabilitat de l’estat que vulnera els drets polítics, amb presos polítics i detencions arbitraries. Quan la petició majoritària és l’exercici del dret d’autodeterminació, quan aquesta és la qüestió principal que es planteja, posar la decisió del futur de Catalunya en mans dels seus ciutadans, la responsabilitat política obliga a utilitzar la força democràtica dels vots que es disposa.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

 

 

 


REDACCIÓ6 Desembre, 2018
eusebi_campdepadros.jpg

Vuitanta anys de franquisme. El quarantè aniversari de la constitució espanyola del 78 arriba amb presos polítics en vaga de fam, i amb el retorn mes descarat al poder del franquisme sociològic amb les darreres eleccions a Andalusia. A la “democràcia” espanyola, si li grates el vernís que li ha posat al damunt el règim del 78, li torna a sortir a sota el color “azul mahon” de les camises falangistes, que mai no se n’ha anat.

Ja ho va dir el president del CGPJ i del TS, Sr. Lesmes, que el fonament de l’estat de dret a España, a diferencia de les democràcies liberals que es basen en la sobirania popular, la separació de poders i una justícia independent, es la unitat de la nació espanyola. Aquesta unitat és el be superior a protegir, davant del qual han de cedir tots els drets, fins i tot els drets fonamentals reconeguts en els tractats internacionals ratificats per España. L’article 2 de la constitució, que consagra aquesta “unidad de destino en lo universal”, ha convertit en paper mullat tots els altres articles relatius als drets, inclòs es clar, el de l’autogovern.

Això explica que qualsevol vulneració de drets, com estem veient en la causa del 1-O, on s’ha vulnerat el dret al jutge predeterminat per la llei, el dret a un jutge independent, i fins i tot el dret a defensa en mantenir la presó preventiva, es vista com la conseqüència lògica i necessària per preservar el be superior de la unitat nacional.

Així no ens ha d’estranyar que la fiscalia mantingui l’acusació de la rebel·lió sense violència, la sedició sense alçament i la malversació sense pagaments, perquè el que considera delictiu es la idea mateixa de la independència de Catalunya, o tal i com l’anomena: “fin criminal pretendido”, prescindint de que per intentar assolir-lo s’han emprat, exclusivament. mitjans pacífics i democràtics. Han convertit els drets de manifestació i llibertat d’expressió en delictes.

Com dèiem al principi, arribem  als 40 anys de la monarquia continuadora del règim franquista, amb els nostres presos polítics en vaga de fam, no pas per demanar la llibertat, ni tan sols per demanar un judici just, sinó per demanar, només, que els resolguin els recursos d’empara presentats al TC, inadmetent-los o desestimant-los, per tal de que no els continuï bloquejat l’accés a la justícia europea. Els que tan bramen pel “cumplimiento de la ley” que expliquin perquè si el termini per resoldre aquests recursos és de 30 dies, ha passat un any i encara son al calaix.

Eusebi CAMPDEPADRÓS
Secretari primer de la mesa del Parlament de Catalunya 

 


REDACCIÓ6 Novembre, 2018
eusebi_campdepadros.jpg

Ja coneixíem la interlocutòria de processament de l’instructor Llarena, confirmada per la Sala Penal del Tribunal Suprem, i per tant res del que hem conegut avui dels escrits d’acusació de la fiscalia i de l’advocacia de l’Estat no ens pot sorprendre. Només confirmen que la sentència ja està escrita i dictada.

Qualsevol anàlisi jurídic de tot el procés i d’aquests escrits d’acusació no pot ser altra cosa que un recull i una denúncia d’irregularitats, una darrera altra. Comencem per la querella que el fiscal general Maza va presentar a final del mes d’octubre de 2017. En relació a aquesta querella, que es la que inicia tot el procés, el primer que s’ha de dir es que es va presentar seguint ordres del gobierno, quan ara hem de sentir la falsedat de que el gobierno no pot donar instruccions a la fiscalia general de l’estat, quan aquesta es nomenada pel gobierno i canvia cada vegada que hi ha canvi d’inquilí a la Moncloa.

Cal recordar també que menys de dues setmanes abans de presentar la querella, passat per tant l’1-O, el mateix fiscal Maza havia declarat que no es donaven els supòsits de fet del delicte de rebel·lió, per l’absència de violència.

La segona irregularitat de la querella es que es presenta davant l’Audiència Nacional, i posteriorment assumeix la causa el Tribunal Suprem, vulnerant les normes de competència i el dret al jutge predeterminat per la llei, donat que el tribunal competent era el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per les normes d’aforament dels encausats. També hem sabut que es va manipular en el seu dia el nomenament de Llarena i el número de registre de la causa especial, per tal de que se li assignés a ell, el que fa pensar que es van alterar les normes de repartiment de les causes, que han de garantir la imparcialitat dels jutges.

En aquest procediment s’ha imposat una presó preventiva injustificada, donat que no hi havia cap risc de fuga ja que es van presentar voluntàriament, que ha impedit als encausats i a les seves defenses la correcta preparació del judici. Per justificar la continuïtat de l’empresonament es diu expressament que com que continuen tenint idees independentistes i a les eleccions del 21-D els partits que les defensen les han guanyat, si sortissin podien continuar amb el procés d’independència, criminalitzant així el que és una idea política legitima. Aquesta presó provisional junt amb la imputació de rebel·lió s’han fet amb l’únic propòsit de poder aplicar a persones que son càrrecs electes, diputats, la suspensió dels seus drets parlamentaris, violant l’autonomia de la cambra legislativa on resideix la sobirania del poble català.

Mantenir als escrits d’acusació les imputacions de rebel·lió i sedició que requereixen en ambdós casos un alçament que no s’ha produït, i en el primer la presència de violència explicita i armada, resulta jurídicament inacceptable, mes quan els tribunals europeus, especialment l’alemany de Sleswig-Holstein, rebutgen l’extradició per aquest delicte al constatar que en els fets del 20-9-17, el referèndum de1-10-18 i la declaració d’independència de 27-10-18, no es dona el requisit de l’ús de la violència. Això va obligar al Tribunal Suprem a retirar per segon cop les euroordres de detenció.

És especialment indignant que la fiscalia atribueixi violència pel fet de que es va cridar a la població a participar al referèndum i que això va obligar a la Policia Nacional i a la Guardia Civil a utilitzar, ells si, la violència per incautar les urnes. De fet van ser precisament aquests cossos policials els que van ignorar l’ordre del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que si be va manar aturar el referèndum, també va dir explícitament que es fes sense pertorbar la bona convivència ciutadana. Resulta cínic que al Major Trapero i al conseller Forn se’ls acusi de rebel·lió, quan el cos de Mossos d’Esquadra va complir amb rigor l’ordre judicial. La darrera vulneració de drets ha estat la denegació de a les defenses de gairebé 300 diligències de prova que havien sol·licitat en temps i forma, per la pressa a tancar la instrucció i dur el cas a judici.

S’ha utilitzat al justícia en contra de la seva noble finalitat, que és l’empara dels drets, per vulnerar-los,  per venjar-se de la humiliació que va suposar per l’Estat el referèndum del 1-O, i per perseguir i criminalitzar una idea política, la independència, que a la Gran Bretanya o al Canada s’ha resolt democràticament.

A la presidenta del Parlament se l’acusa com d’un crim, de complir el que era la seva obligació, donar tràmit a la cambra a les lleis que es presenten; al nostre govern se l’acusa de fer un referèndum, quan al Codi Penal espanyol la celebració d’un referèndum no autoritzat per l’Estat està expressament despenalitzat i no és per tant cap delicte; i als Jordis se’ls jutja per ser els representants dels 2.286.000 ciutadans de Catalunya que el dia 1-O van exercir els seus drets de manifestació, llibertat d’expressió i autodeterminació. A España et condemnen a 4 anys per robar, com a Rato, 9 anys per violar com la Manada, i 25 anys per posar urnes i donar la veu a la ciutadania.

Eusebi CAMPDEPADRÒS
Secretari primer de la Mesa del Parlament de Catalunya

 




RCPRESS no es fa responsable de les opinions expressades pels usuaris i col·laboradors. El contingut d’aquestes són a títol personal de l’autor

NOTA LEGAL   |   POLITICA DE PRIVACITAT I COOKIES


Newsletter