La investigació de Bèlgica sobre les balises instal·lades al cotxe de l’expresident Carles Puigdemont inclou com a possible sospitós un fiscal de l’Audiència Nacional.
La policia belga assenyala en els seus informes Carlos Bautista Samaniego, un dels principals experts estatals en euroordres. Els agents el situen a finals de gener del 2018 en un hotel de Brussel·les que consideren clau en l’operació d’espionatge arran d’una trucada d’una de les targetes SIM britàniques relacionada amb les balises. El fiscal espanyol era a Brussel·les, en aquell hotel i durant la mateixa setmana que la policia belga creu que va començar el seguiment, segons les mateixes fonts. Al mateix establiment, i després d’una àmplia investigació de tots els hostes, també assenyalen com a persones d’interès un empresari espanyol, un home que consideren relacionat amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. Però la jutgessa belga que porta el cas ha decidit, per ara, no estirar més del fil i rebutja demanar explicacions a l’Estat.
La fiscalia belga ha rebutjat, a petició de l’ACN, confirmar o desmentir si durant aquelles jornades van mantenir alguna reunió amb membres de la fiscalia espanyola. “No farem comentaris sobre aquest tema”, ha assegurat una portaveu del ministeri fiscal belga.
Fonts de la fiscalia de l’Audiència Nacional han indicat que les reunions sobre el cas Puigdemont es van fer en el marc de l’Eurojust, un organisme de cooperació judicial amb seu a la Haia (Països Baixos). “Parlar sempre es pot parlar”, es limiten a dir, sobre si hi hauria hagut altres trobades. Preguntats directament per les investigacions belgues que apunten a un fiscal de l’Audiencia Nacional, fonts de la fiscalia espanyola de l’AN diuen que no els consta “res” en aquesta línia i neguen “taxativament” qualsevol “actuació irregular”. El propi Bautista Samaniego no ha respost a les peticions de l’ACN.
D’altra banda, i preguntades per aquesta mateixa qüestió, fonts de la defensa de Puigdemont plantegen que els fets de l’espionatge a l’expresident els semblen “molt greus” i que, per això, en el seu dia, van presentar una denuncia. Però remarquen que no poden fer comentaris sobre la informació del procediment judicial.
Els últims dies de gener del 2018
Era l’última setmana de gener del 2018, i el ple del Parlament de Catalunya estava convocat per aquell dimarts, dia 30, per la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Pocs dies abans, el 22 de gener, el líder de JxCat havia sortit de Bèlgica per primera vegada per anar a Copenhaguen, capital de Dinamarca. La Guàrdia Civil i la Policia Nacional intensificaven els controls a les fronteres per interceptar Puigdemont si intentava tornar a Catalunya per assistir, en persona, al ple. El 27, el Tribunal Constitucional va posar condicions a la investidura.
L’endemà, aquell diumenge 28, el fiscal de l’Audiència Nacional Carlos Bautista Samaniego tenia una habitació reservada, fins al dia 31, en un cèntric hotel de Brussel·les, segons les investigacions policials. Després de mesos de treball, la policia belga va assumir que aquella estada podia estar relacionada amb l’operació d’espionatge descoberta només uns dies després, el 7 de febrer: el dia que el mosso Lluís Escolà va detectar una primera balisa sota del para-xoc posterior del Renault Espace on viatjava el 130è president de Catalunya. L’endemà, amb agents especialistes de la policia federal belga, en van descobrir una segona dins del motor d’un altre dels vehicles de Puigdemont, un Renault Laguna.
Una operació extraoficial?
Segons ha pogut saber l’ACN, la investigació belga podria apuntar a una operació espanyola ‘fantasma’, extraoficial, sense permís de les autoritats de Bèlgica i que els serveis secrets espanyols sempre han negat als seus homòlegs belgues. De fet, això és també el que es desprèn de l’informe del comitè R del parlament belga sobre el cas, i del qual l’ACN ha tingut coneixement a través de fonts properes al text. Aquest comitè és l’encarregat de supervisar les tasques dels serveis de seguretat de l’estat belga.
I és que si bé les investigacions policials apunten indiciàriament a un espionatge espanyol, els diversos elements descoberts pels belgues obren la porta a que no es tracti, de fet, d’una missió oficial i reconeguda per l’Estat. Des de la policia belga consideren que les balises, “de material d’alta qualitat”, van ser col·locades per “professionals entrenats” que podrien haver treballat, alhora, amb altres còmplices “amateurs discrets”. Per exemple, els investigadors belgues se sorprenen que un equip capaç de col·locar balises dins de dos cotxes de Puigdemont el seguissin, alhora, físicament pels carrers de Brussel·les -i en una de les ocasions, sent detectat pel propi equip de Puigdemont.
Balises, targetes SIM i un hotel
L’anàlisi de les dues balises localitzades i l’activitat de les targetes SIM que hi havien estat en contacte, que arribaven fins a vuit, va permetre als investigadors determinar que hi hauria hagut almenys sis dispositius: tres LISA-U200 fabricats per l’empresa suïssa U-blox AG i tres mòbils Alcatel OT 1016G de TCL. Algunes targetes SIM es van utilitzar en més d’un dispositiu, segons les investigacions.
D’aquestes targetes SIM, totes amb número britànic, els investigadors belgues destaquen una trucada que podria ser un possible error dels responsables del seguiment, probablement mentre encara feien proves. Es tracta d’una breu trucada d’un dels números investigats a la centraleta d’una cadena d’hotels de Brussel·les, el migdia de l’1 de febrer, i que consideren que “demostraria sens dubte” que la cadena té relació “amb els qui van fer col·locar les balises”.
La cadena d’hotels és la que allotjava, durant diversos dies d’aquella setmana, el fiscal de l’Audiència Nacional Bautista Samaniego, així com suposadament també l’empresari espanyol, l’home que la policia belga relaciona amb el Ministeri de Justícia i tres informàtics. En alguns dels casos, dormien en habitacions consecutives.
La policia belga va reduir la llista de possibles sospitosos dels centenars d’hostes dels hotels fins a només aquests sis. Però la jutgessa encarregada del cas va tombar recentment la petició de la defensa de Puigdemont d’exigir explicacions sobre l’estada del fiscal espanyol i la resta de potencials responsables de l’espionatge en no veure prou indicis de culpabilitat, una qüestió que ara està pendent d’un nou recurs, segons ha pogut saber l’ACN. La magistrada tampoc va acceptar revisar l’origen de les balises a través de les empreses distribuïdores, al considerar que hi hauria poques opcions de trobar-ne els compradors.
Espionatge quan no hi havia euroordre
Es dóna la circumstància que aquests seguiments es van fer quan sobre Puigdemont ja no pesava cap ordre europea d’extradició i entrega (oede). La primera, emesa per la jutgessa de l’Audiència Nacional Carmen Lamela el 3 de novembre del 2017, va ser retirada pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena el 5 de desembre següent, tot i mantenir l’ordre de crida i cerca dins de l’estat.
Ho va justificar perquè, davant de les primeres reticències de la justícia belga, no volia que se li denegués total o parcialment la petició sense tenir tota la documentació procedent de la instrucció. La fiscalia va demanar reactivar l’euroordre el 22 de gener, quan es va confirmar que Puigdemont faria el seu primer viatge fora de Bèlgica, en concret a Dinamarca. Però Llarena ho va descartar, i el ministeri públic va dir que ho tornaria a demanar quan es dictés la interlocutòria de processament.
Per això, el magistrat del Suprem va reactivar la petició europea el 23 de març del 2018, el mateix dia que va comunicar als investigats la interlocutòria de processament, que posava fi a la instrucció. Aquell dia estava citada la secretària general d’ERC, Marta Rovira, però no es va presentar a la cita i va marxar a Suïssa. Bona part de la resta d’investigats, com Jordi Turull, Josep Rull, Carme Forcadell, Raül Romeva i Dolors Bassa, van ser empresonats preventivament, just el dia abans que hi hagués la segona votació al Parlament per investir Turull com a president de la Generalitat.
Dos dies després, Diumenge de Rams, l’expresident català va ser detingut per la policia alemanya quan entrava al país procedent de Finlàndia en cotxe. Aleshores es va especular si el cotxe amb el qual Puigdemont tornava de Finlàndia, passant per Suècia i Dinamarca, portava una balisa, però algunes fonts diuen que se’l va localitzar a través del senyal del telèfon mòbil d’algun dels seus acompanyants, o fins i tot seguint físicament i a través de les càmeres de les autopistes el cotxe del president que va sortir de Brussel·les per anar-lo a buscar. Finalment, aquella euroordre també va ser retirada a principis de juliol després que Alemanya, Suïssa, Escòcia i Bèlgica tornessin a dificultar l’entrega dels polítics independentistes exiliats.
REDACCIÓ8 Juny, 2023
Plataforma per la Llengua, una organització dedicada a promoure la llengua catalana, ha presentat una querella penal contra l’Estat espanyol per suposadament espiar els telèfons mòbils dels seus membres mitjançant programari de ciberespionatge.
El Parlament de Catalunya ha presentat aquest dilluns una denúncia per l’espionatge dut a terme amb el programa Pegasus. A la queixa s’exigeix que es depurin en seu judicial les possibles responsabilitats de les persones que hagin participat a l’espionatge.
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, els expresidents Quim Torra i Artur Mas i l’entorn de Carles Puigdemont van ser víctimes, al costat de més de 60 líders independentistes, del sistema de ciberespionatge Pegasus, que només poden comprar governs, segons una informació de The New Yorker.
Es tractaria de 63 independentistes víctimes del programa Pegasus (més altres quatre infectats amb el virus Candinu, dos d’ells atacats amb les dues eines alhora), un programa de l’empresa israeliana NOS Group que només poden comprar governs i forces i cossos de seguretat per combatre el crim i el terrorisme.
Segons The Citizen Lab, un grup d’experts en ciberseguretat de la universitat de Toronto (Canadà), el telèfon d’Aragonès va ser infectat quan era vicepresident en el Govern liderat per Torra, qui al seu torn va ser víctima de Pegasus durant el seu mandat, mentre que en el cas d’Artur Mas ho va ser quan ja havia deixat la Generalitat.
Per la seva banda, l’expresident català Carles Puigdemont ha considerat a Twitter que aquest suposat espionatge és un “nou GAL, versió digital”.
Per la seva banda, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, de JxCAT, que també figura en la llista d’objectius de Pegasus, ha denunciat que aquest cas demostra que als independentistes els persegueixen “per terra, mar i aire”. “Ens peguen quan votem, ens assetgen judicialment, ens empresonen i ara sabem que també ens espien. Es veu que algunes finalitats justifiquen tots els mitjans”, ha dit.
A més, Amnistia Internacional (AI) ha demanat a les institucions europees investigar a fons l’ús del programa de ciberespionatge Pegasus i ha instat el govern espanyol a aclarir si l’ha utilitzat per fer seguiment de polítics, activistes i periodistes.
El 22 d’octubre del 2020, el titular del jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona va obrir diligències per investigar el presumpte espionatge a aquests dos dirigents independentistes, avalant així el criteri de la Fiscalia, tot i que es va oposar a investigar de moment a l’exdirector del Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) Félix Sanz Roldán, contra el qual es van querellar els afectats.
